Mapa de Marroc (frontiera sud contestada).
Marroc
(en
arabi
: ??????????,
al-Ma?rib
; en
amazigh
: ??????,
L-Me?rib
), oficialament lo
Reialme de Marroc
(en
arabi
: ??????? ????????,
Almamlakat Almaghribia
; en
amazigh
: ??????? ? ??????,
Tageldit n-l'Me?rib
), es un estat d'
Africa del Nord
, al
Magreb
. La capitala e sedi de las institucions es
Rabat
e la ciutat mai poplada e pol economic es
Casablanca
. Lo gentilici es
marroquin -a
[1]
.
Es limitat per la
mar Mediterranea
al nord e per l'
ocean Atlantic
a l'oest e
Argeria
a l'est. Al sud, l'estat de Marroc revendica, possedis de fach e estima coma una part de son territori lo
Sahara Occidental
, malgrat de contestacions localas e internacionalas.
Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta.
Vostra ajuda
es benvenguda !
Lei vestigis pus ancians de presencia
umana
sus lo territori marroquin datan d'au mens 700 000 ans. Entre 120 000 e 40 000 av. JC, una cultura litica
mosteriana
dominet la region. Foguet remplacada per una autra cultura litica, dicha
Aterian
, de 40 000 a 20 000 av. JC. Enfin, de 20 000 a 10 000 av. JC, predominet l'
Iberomaurusian
. Aquelei culturas successivas vegueron un melhorament dei tecnicas de fabricacion d'
otis
.
Vers 9 000 av. JC, lei populacions
iberomaurusianas
fogueron expulsadas o assimiladas per de populacions protoberberas. Pauc a pauc, lo desvolopament de l'
agricultura
favorizet la sedentarizacion. Ai segles IX e VIII av. JC, lei
Fenicians
installeron de comptadors long dau
litorau
e introdugueron la cultura de la
vinha
e l'usatge dau
ferre
dins la region
[2]
. A partir dau segle VI av. JC, aquelei comptadors passeron sota l'influencia de
Cartage
.
Au segle III av. JC, lo territori marroquin era poblat de
Moros
au
nord
e de
Getuls
, un poble berber, au
sud
. Un reiaume de
Mauretania
se formet dins la region e venguet una poissanca locala fins a una intervencion
romana
que lo vassalizet a la fin dau segle II av. JC. Puei, foguet annexat a l'
Emperi Roman
en
40 ap. JC
per
Caligula
(
37
-
41
). Dos ans pus tard,
Claudi
(
41
-
54
) l'organizet en provincias romanas. La presencia romana demoret principalament concentrada dins lei regions maritimas e lei populacions dei
montanhas
demoreron autonomas o independentas. A partir dau segle III, lo
cristianisme
se difuset dins la region a cha pauc.
La presencia romana resistiguet pas au passatge dei
Vandals
en
429
. Pasmens, durant lo reine de
Justinian
(
527
-
565
), lo reviure de poissanca de
Constantinople
permetet ai
Bizantins
de restablir la presencia imperiala dins certanei
vila
portuarias
[3]
.
Magreb dins lo corrent dau segle IX.
Apres una premiera incursion victoriosa en
647
, leis Arabis acomenceron la conquista sistematica de
Magreb
en
665
. De
695
a
702
, degueron menar de combats durs contra lei tribus berberas que fogueron pasmens pauc a pauc batudas. Degueron tanben luchar contra lei
garnisons
bizantinas
installadas long dau
litorau
. Pasmens, en
698
, la presa de
Cartage
privet l'armada imperiala de sa basa principala dins la region e entrainet son retirament.
Lei caps berbers se convertigueron relativament rapidament a l'
islam
. Pasmens, leis Arabis lei tracteron coma de pobles somes, co que causet un maucontentament forca viu. Ansin, plusors tribus adopteron de formas ≪ non oficialas ≫ de l'
islam
coma lo
kharidjisme
. Forca rigorista e opausada ai discriminacions etnicas, aquela version de la
religion
musulmana
encoratjet mai d'una revouta berbera dins lo corrent dau segle VIII. Aqueleis insureccions menaceron la dominacion arabia mai fogueron finalament reprimidas.
Pasmens, aquo afebliguet l'unitat politica arabia en
Magreb
e d'
estats
locaus se formeron dins la region tre la fin dau segle VIII. En Marroc, tres
estats
aparegueron :
- au
nord
-
oest
, se formet una confederacion de tribus berberas, dicha
Berghwata
, en
740
. Son fondator,
Tarif al-Matghari
, acomencet la redaccion d'una version berbera de l'
Alcoran
. Considerada coma una
eresia
per leis autrei
musulmans
, aquo foguet la causa de mai d'una ataca contra la confederacion. Pasmens, foguet pas vencuda avans
1148
.
- au
sud
, se formet en
757
-
758
un autre reiaume berber centrat sus la
vila
de
Sidjilmasa
. Venguet una poissanca comerciala importanta gracias a sa posicion estrategica long dei rets comerciaus
saharians
. Gardet son
independencia
fins a
1055
e son conquista per leis
Almoravides
.
- au
nord
, la dinastia arabia deis
Idrissidas
capitet de formar un reiaume qu'installet sa
capitala
a
Fes
en
809
. Sostenguda per de tribus berberas e per d'imigrants arabis originaris de
Cordoa
e de
Kairuan
, adoptet una politica
expansionista
. Pasmens, a la
mort
dau
mulay
Idriss II
(
791
-
828
), son reiaume foguet partejat entre sei diferents fius. Lo reaiume idrissida retrobet jamai son unitat e la dinastia dispareguet en
923
.
Magreb en 1100
Leis
Almoravides
fogueron una dinastia berbera que realizet la premiera unificacion de Marroc. Foguet fondada dins lo corrent deis annadas 1030 per
Abdallah ibn Yasin
(vers
1040
-
1059
). Indignat per l'islam superficiau dei berbers deis
oasis
de sa region, desvolopet un ensenhament
malikita
estricte e reuniguet una armada importanta per restaurar la fe
musulmana
.
Inicialament basats dins lo
nord
de la
Mauritania
actuala, leis Almoravides ocuperon
Sidjilmasa
e
Audaghost
durant leis annadas 1050. Batuts per lei
Berghwata
en
1059
[4]
, someteron lo sud de Marroc onte fonderon un important camp militar a l'origina de la ciutat de
Marraquesh
. Puei, conquisteron
Fes
en
1069
e agantet la
Mar Mediterranea
en
1083
. Tres ans pus tard, passeron en
Espanha
ont infligigueron una desfacha
saunosa
ai
Castelhans
a la
batalha de Sagrajas
. A la
mort
de l'emir
Yusuf ibn Tashfin
(
1061
-
1106
), lo domeni almoravide anava d'
Al Andalus
a la vau de
Niger
.
Lo declin acomencet tre lo reine de son fiu
Ali ibn Yusuf
(
1106
-
1143
). Sei tropas fogueron batudas per leis
Aragones
e per lei
Portugues
. En
Magreb
, la situacion militara s'agravet tanben dins lei montanhas e
Marraquesh
foguet menacada per leis
Almohades
. Enfin, l'
agricultura
declinet ambe la disparicion dei grands tenements eissits de l'
Antiquitat
qu'asseguravan la prosperitat de l'economia
maugrabina
. Apres la mort d'
Ali ibn Yusuf
, la dinastia almoravida conoguet un periode d'instabilitat e perdiguet lo poder en
1147
au profiech deis Almohades
[5]
. L'armada dei venceires pilhet
Marraquesh
e tuet la mager part de seis abitants.
Territori deis Almohades a la fin dau segle XII.
Leis
Almohades
fogueron una dinastia d'origina berbera fondada per
Ibn Tumart
(vers
1121
-
1130
) qu'avia estudiat l'
islam
en
Orient Mejan
dins lo corrent deis annadas 1110. Forca poderos a la fin dau segle XII, declineron a partir deis annadas 1210 e disparegueron pendent leis annadas 1270.
A l'origina de la dinastia,
Ibn Tumart
donava una grossa importancia a l'unicitat de
Dieu
e a la rigor morala. Pasmens, s'opausava au rigorisme
malikita
e foguet proclamat
mahdi
per certanei tribus berberas. Establit a
Tinmel
en
1125
onte resistiguet ais ofensivas almoravidas, prenguet lo titol de califa cinc ans pus tard.
Abd al-Mumin
(
1147
-
1163
) capitet de s'assegurar lo contrarotle d'
Atlas
, de prendre
Fes
e
Marraquesh
, de sometre lei
Hammadides
e d'arrestar leis invasions hilalianas
[6]
. Installet sa
capitala
a
Marraquesh
.
Durant lei reines de sei successors,
Abu Yaqub Yusuf
(
1163
-
1184
),
Abu Yusuf Yaqub al-Mansur
(
1184
-
1199
) e
Muhammad al-Nasir
(
1199
-
1214
), leis
Almohades
capiteron de protegir lei regions centralas de son Califat. Dins aquo, sei possessions perifericas (
Espanha
e
Magreb
Orientau) fogueron regularament menacadas. En
1212
, la
batalha de Las Navas de Tolosa
veguet la destruccion de la mager part de l'armada almohada que perdiguet lo contrarotle d'
Al Andalus
.
Aquela revirada majora entrainet un periode d'instabilitat e de guerras civilas entre leis eiretiers de
Muhammad al-Nasir
. A partir de
1229
, lo Califat se fragmentet : lei dinastias d'
Argeria
e de
Tunisia
retroberon son
independencia
. Darrier sobeiran poderos de la dinastia,
Abu al-Hasan as-Said al-Mutadid
(
1242
-
1248
) assaiet de reconquistar lo
Magreb
Orientau mai foguet tuat dins una emboscada. Apres sa
mort
, lei
Marinides
destrugueron lei darrierei forcas almohadas. Puei, prengueron pauc a pauc lo contrarotle dei vilas
fortificadas
(
Marraquesh
en
1269
e
Tinmel
en
1276
) e remplaceron leis Almohades.
Magreb dins lo corrent dau segle XIV.
Venceires deis
Almohades
, lei
Marinides
domineron Marroc fins au segle XV. Eissits d'una tribu berbera nomada de
Magreb
Occidentau, vengueron una poissanca importanta dins la region apres la destruccion de l'armada almohada en
1248
. Son cap,
Abu Yahya ibn Abd al-Haqq
(
1244
-
1258
), prenguet lo contrarotle de la region de
Fes
. Aquo permetet a sei successors de conquistar pauc a pauc lo resta de Marroc :
Sidjilmasa
(
1255
),
Marraquesh
(
1269
),
Tanger
(
1273
) e
Tinmel
(
1276
).
Lo reine de
Abu al-Hasan Ali ibn Othman
(
1331
-
1348
) marquet l'apogeu e lo comencament dau declin de la dinastia. D'efect, son projecte de conquistar la totalitat de
Magreb
mau capitet apres una desfacha dins la region de
Kairuan
. Son fiu
Abu Inan Faris
(
1348
-
1358
) assaiet a son torn e menet sensa succes campanha entre
Tlemcen
e
Tunis
. Apres sa
mort
, lei Marinides fogueron obligats de se replegar en Marroc ont agueron de dificultats per se mantenir. En
1465
, una revouta populara entrainet la fin de la dinastia. Sieis ans pus tard, leis
Portugues
? ja mestres de
Ceuta
dempuei
1415
? aproficheron lo caos interne per ocupar
Tanger
.
Lei
Wattassidas
dirigigueron Marroc de
1472
a
1554
. Eissits d'una branca segondaria de la dinastia marinida, prengueron lo poder en
1472
amb
Abu Abd Allah al-Sheikh Muhammad ibn Yahya
(
1472
-
1504
) que capitet d'establir son autoritat a
Fes
. Pasmens, poguet gaire estendre son poder dins lo resta dau pais. Atacats per lei
Portugues
que conquisteron mai d'una vila litorala (
Mazagan
,
Safi
,
Agadir
... etc.) e per leis
Espanhous
que prengueron
Melilla
, sei successors reconogueron la senhoria ? nominala ? de l'
Emperi Otoman
per assaiar de trobar un sosten poderos. Pasmens, aquo mau capitet e lei Wattassidas fogueron pauc a pauc marginalizats avans d'esser vencuts per lei
Saditas
.
Lei
Saditas
son una dinastia d'origina arabia establida au segle XII dins d'
oasis
au
sud
d'
Atlas
. Eran considerats coma de descendents de
Maomet
[7]
. En
1511
, plusors tribus berbers li fiseron la direccion dau
jihad
contra lei
Portugues
d'
Agadir
. Prengueron pauc a pauc lo contrarotle dei vilas principalas de Marroc (
Marraquesh
en
1525
,
Agadir
en
1541
,
Fes
en
1549
... etc.). Apres una guerra contra lei
Marinides
, sostenguts per leis
Otomans
, someteron lo nord dau pais. Enfin, anienteron l'armada
portuguesa
a la
batalha dei Tres Reis
(
1578
).
Gracias au butin d'aquelei campanhas,
Ahmad al-Mansur
(
1578
-
1603
) modernizet lei forcas armadas e creet una administracion que demoret en placa fins au comencament dau segle XX. En
1591
, ataquet e destruguet l'
Emperi Songai
per prendre lo contrarotle dau comerci transsaharian. Ansin, durant son reine,
Marraquesh
venguet un centre comerciau major.
En
1610
, lo territori sadita foguet devesit entre dos reiaumes separats qu'eran centrats sus
Fes
e
Marraquesh
. Aquo afebliguet rapidament la dinastia que foguet a son torn eliminada per d'insureccions de tribus d'
Atlas
. Foguet remplacada per la dinastia alauita, una dinastia arabia installada au segle XIII dins la region de
Tafilalet
, qu'eliminet lo darrier sultan sadita en
1666
.
Magreb en 1670.
Apres la conquista de
Fes
, la dinastia alauita acabet la conquista dau resta de Marroc. Au comencament dau segle XXI, es totjorn a la testa dau reiaume. L'acabament de la conquista foguet l'obra d'
Ismail Ibn Sharif
(
1672
-
1727
) que sometet lo sud dau pais dins lo corrent deis annadas 1680. Puei, fondet una
capitala
novela (
Meknes
), negociet un acord de
patz
ambe la
Regencia d'Argier
que permetet de fixar la
frontiera
orientala de Marroc (
1696
) e creet una armada d'
esclaus
negres sota son contrarotle.
A sa
mort
, lo pais conoguet un periode de trebols greus. Lei reis fogueron regularament reversats per de faccions militaras e l'armada negra qu'avia fondat la poissanca de la dinastia dispareguet. L'ordre foguet restablit per
Mohammed ben Abdallah
(
1748
e
1757
-
1790
). Reconquistet lo
port
de
Mazapan
, totjorn tengut per
Portugau
, e favorizet lo comerci amb
Europa
a partir d'
Essaoira
. Pasmens, sa politica foguet pas perseguida per sei successors e lo reiaume s'isolet durant lo reine de
Mulay Slimane
(
1792
-
1822
).
Durant lo segle XIX, Marroc, afeblit per sa politica d'isolament, deguet faciar leis ambicions dei poissancas
colonialas
europeas
e acceptar de concessions mai e mai importantas. Aquo comencet pendent lo reine de
Molay Abd al-Rahman ibn Hisham
(
1822
-
1859
) qu'assaiet de desvolopar tornarmai lo comerci marroquin e qu'instauret de monopolis comerciaus. En
1856
, aquo entrainet una reaccion
britanica
. Menacat per
Londres
, Marroc deguet demenir lei taxas sus lei produchs britanics e donar un privilegi d'
extraterritorialitat
ai subjectes britanics. Rapidament, leis autrei poissancas europeas obtengueron de drechs similars.
En mai d'aquo, Marroc foguet desfach mai d'un cop per d'armadas europeas, co qu'illustrava lo declin militar dau reaiume. Ansin, lei
Frances
ataqueron victoriosament Marroc que sostenia la resistencia
argeriana
. Puei, en
1859
, apres d'incursions de bedoins contra leis enclavas de
Ceuta
e de
Melilla
,
Espanha
ocupet militarament
Tetuan
fins au pagament d'una importanta indemnitat.
Hassan I
er
(
1873
-
1894
) capitet de jogar ambe lei rivalitats entre poissancas europeas per obtenir un respiech. Aquo li permetet de reorganizar l'armada e d'amaisar lei trebols recurrents que tocavan lei tribus berberas d'
Atlas
. Per aquo, i favorizet la creacion de grands domenis feodaus coma aqueu de
Madani al-Glawi
. Ansin, a respect dau resta d'
Africa
, la
colonizacion
de Marroc foguet relativament tardiva.
Partiment de Marroc entre Franca e Espanha.
Au comencament dau segle XX, la politica dau reine de
Hassan I
er
resistiguet pas ai dificultats financieras de Marroc e ais acords de partiment francobritanic d'
Africa
. Ansin, entre
1906
e
1912
, lo reiaume foguet placat sota protectorat per
Franca
e
Espanha
.
D'efect, a la fin dau segle XIX e au comencament dau segle XX, lo
Reiaume Unit
concluguet una tiera d'acords ambe
Franca
regardant la definicion dei possessions de cada pais sus lo
continent
african
. En
1904
,
Londres
laisset donc
Paris
agir a son agrat en Marroc (sota reserva d'associar
Madrid
a sei projectes). Maugrat lei protestacions d'
Alemanha
(
conferencia d'Algesiras
en
1906
), lei
Frances
prengueron lo contrarotle deis administracions marroquinas e dei
ports
de l'
Ocean Atlantic
. Devesits, lei Marroquins mau capiteron de resistir e lo reversament dau
Abdelaziz
(
1894
-
1908
) per
Abd al-Hafid
(
1908
-
1912
) entrainet una guerra civila que permetet a
Paris
d'intervenir militarament dins leis afaires internes dau pais en despiech d'una segonda temptativa alemanda de s'entraversar dins lei plans frances (
crisi d'Agadir
en
1911
)
[8]
.
En
1912
,
Franca
e
Espanha
troberon un acord de partiment de Marroc. Aquo entrainet la creacion dau
Protectorat Frances de Marroc
en marc e dau
Protectorat Espanhou de Marroc
en novembre. La vila de
Tanger
e son relarg recebet un estatut internacionau
[9]
.
Franca
obtenguet la mager part dau territori marroquin e
Espanha
recebet solament doas faissas situadas au
nord
e au
sud
.
Dins lo corrent dau periode
coloniau
, Marroc conoguet tres tipes principaus d'
administracion
e de
politica
colonialas
:
- entre
Atlas
e l'
ocean
, lei
Frances
administreron lo pais d'un biais relativament directe e i encoratjeron l'investiment privat dins lei sectors de l'
agricultura
(aigatge) e dei minas. Ansin, la region conoguet un desvolopament economic relativament important e fasia partida deis endrechs pus prospers de l'Emperi Frances.
Casablanca
venguet lo centre economic d'aquela region e assostava una populacion europea d'aperaqui 150 000 personas au comencament de la
Segonda Guerra Mondiala
[10]
.
- dins lei regions montanhosas, lei
Frances
degueron menar una longa guerra de pacificacion que duret fins a
1934
[11]
. L'administracion coloniala foguet donc indirecta. Lei
Frances
mantengueron la societat tradicionala eissida dau segle XIX e i laisseron de tropas. Lei captaus locaus e lei grands proprietaris, especialament lo Glaoui, pacha de
Marraquesh
, fogueron donc largament associats au poder coloniau. Lei Berbers receberon tanben de drechs especifics amb un sistema judiciari propri, un ensenhament en
frances
[12]
(e non en arabi) e un recrutament pus aisat au sen de l'armada coloniala.
- dins lo sector
espanhou
,
Madrid
se preocupet gaire dau desvolopament economic e aguet tanben de dificultats per impausar son autoritat. Ansin, a l'independencia, lo Marroc Espanhou era forca paure e economicament en retard.
Se la pacificacion de Marroc foguet una pretzfach longa e malaisada per
Franca
e
Espanha
, la
Guerra dau Rif
(
1921
-
1926
) ne'n foguet un episodi particular en causa de l'intensitat dau conflicte. Foguet entrainat per una insureccion dei tribus berberas dau nord de Marroc. Organizats e dirigits per
Abd El Krim
, un captau instruit opausat qu'avia unificat plusors tribus dins la zona espanhola qu'era demorada inocupada.
En
1921
, mandet un avertiment ais
Espanhous
que declarava considerar coma un acte de guerra l'installacion de tropas espanholas sus son territori. La responsa espanhola foguet de mandar una expedicion per lo sometre. Pasmens, aquela armada foguet anientada a la
batalha d'Anual
dins lo corrent de julhet. La mager part dau Marroc Espanhou passet alora sota lo contrarotle deis insurgents que fonderon una republica confederala dei tribus en
1923
. Dins aquo, en
1924
, ataqueron lo Marroc Frances, co qu'entrainet una reposta viva de
Paris
. Una armada dotada d'armaments modernes (
artilharia
,
avions
,
arma quimica
... etc.) foguet mandada e leis Espanhous reprengueron seis atacas. En
1925
, una ataca generala francoespanhola s'acabet ambe l'afondrament de la
Republica dau Rif
e la rediccion d'
Abd El Krim
(exilat a la
Reunion
).
Alerta importanta per l'ordre
coloniala
, la
Guerra dau Rif
causet la mort de 18 000 Espanhous, de 10 000 soudats frances, de 30 000 insurgents e d'un nombre mau conegut de civius (probablament entre 100 000 e 150 000). Agravet lo retard de desvolopament dau nord dau pais qu'es totjorn un problema important de l'estat marroquin actuau. Pasmens, favorizet egalament l'emergencia dau
nacionalisme
marroquin.
Lo desvolopament dau nacionalisme e la fin dau protectorat
[
modificar
|
Modificar lo codi
]
Apres la
Guerra dau Rif
, lo movement
nacionalista
marroquin faguet son aparicion dins lo corrent deis annadas 1930. Doas tendancias principalas lo domineron. La premiera era dirigida per
Allal al Fassi
e foguet a l'origina dau
Partit Nacionau per l'Independencia
(
Istiqlal
). La segonda era centrada sus lo Partit Democratic de l'Independencia que sa figura pus importanta era
Mohammed Hassan el Ouazanni
. En
1937
, al Fassi foguet arrestat e desportat en
Gabon
per leis autoritats colonialas. L'
Istiqlal
conoguet alora de dificultats importantas e deguet esperar la desfacha
francesa
de
1940
per venir tornarmai actiu.
D'efect, lo desbarcament aliat de novembre de
1942
e l'ocupacion aliada permeteron una resurgencia dei movements independentistas en despiech d'una repression novela a partir de
1944
(arrestacion dei caps de l'
Istiqlal
, insureccion de
Fes
... etc.). En
1947
, lo sultan
Mohammed V
mostret oficialament son sosten a la causa independentista e de trebols greus se debaneron a
Casablanca
. Aquo entrainet l'enebiment de l'
Istiqlal
. Puei, en
1953
, ambe lo sosten dau Glaoui, lei
Frances
arresteron lo sultan e l'exileron. Pasmens, la situacion s'amaiset car lo reversament de
Mohammed V
entrainet l'aparicion de movements armats (atemptats... etc.) e de revoutas tribalas.
En
1954
, l'acomencament de la
Guerra d'Argeria
entrainet un cambiament de la politica
francesa
car
Paris
avia besonh de concentrar sei forcas sus lo territori argerian. Ansin, en
1955
,
Franca
restauret lo sultan e acceptet de negociar la fin dau protectorat. Aguet luoc en marc de
1956
e la zona francesa de Marroc retrobet sa
sobeiranetat
.
Lei premiereis
annadas
apres la restauracion de l'
independencia
vegueron una lucha
politica
entre lo sultan e l'
Istiqlal
a prepaus deis institucions e de la natura dau regime.
Mohammed V
aprofichet sa legimitat religiosa, sei poders estataus (armada, policia... etc.) e leis aleujancas tradicionalas dei tribus berberas per mantenir la monarquia e gardar son poder. En facia, l'
Istiqlal
mau capitet de formar un front unit e se devesiguet. Tre
1959
, l'autoritat dau sultan era plus contestada e l'ala senestra de l'
Istiqlal
quitet lo
partit
. Sota la direccion de
Mehdi Ben Barka
, formet l'
Union Nacionala dei Forcas Popularas
(
UNFP
).
Partiment dau Sahara Occidentau apres l'alta-au-fuoc de 1991.
Apres la
mort
de
Mohammed V
, son fiu
Hassan II
(
1961
-
1999
li succediguet e dirigiguet lo pais d'un biais despotic. D'efect, foguet a l'origina de l'adopcion d'una
constitucion
fisant un rotle preponderant au rei. Puei, eliminet lei partits d'oposicion trop virulents coma l'UNFP.
Ben Barka
foguet condamnat a
mort
per
contumacia
en
1963
e
assassinat
dos ans pus tard. La meteissa
annada
, d'esmogudas a
Casablanca
entraineron la dissolucion dau Parlament per lo rei e la proclamacion de l'estat d'excepcion. En
1971
e
1972
, dos atemptats organizats per de militars assaieron sensa succes de tuar
Hassan II
.
En
1975
, quand
Espanha
se retiret dau
Sahara Occidentau
,
Hassan II
organizet la Marcha Verda. 350 000 civius fogueron installats sus aqueu territori qu'era revendicat per Marroc. Aquo foguet considerat coma una invasion per lei populacions localas e una guerilha independentista, lo
Front Polisario
, menet la resistencia. Pasmens, aquela guerra permetet d'unificar la populacion a l'entorn dau rei. Ansin, la segonda mitat dau reine foguet mens agitada e
Hassan II
poguet procedir a una liberalizacion limitada dau regime.
Militarament, leis operacions contra lo
Front Polisario
contunieron fins a la signatura d'una alta-au-fuoc en
1991
. Dempuei aquela data, l'armada marroquina ocupa solidament la mitat occidentala dau
Sahara Occidentau
e lo
Front Polisario
ten lei regions orientalas. Un referendum sus l'estatut dau territori es previst mai son organizacion es pas a l'ordre dau jorn.
Dempuei
1999
, Marroc es dirigit per
Mohammed VI
. Au comencament de son reine, lo rei noveu manifestet mai d'un cop son intencion de liberalizar lo regime eiretat de son paire. Pasmens, dins lei fachs, la monarquia a gaire evolucionada e lo rei contunia de tenir la mager part dau poder. De mai, dempuei leis atemptats de setembre de
2001
, lo reiaume es regularament la buta de movements islamistas (atemptats de Casablanca en
2003
e de
Marraquesh
en
2011
). Aquo favorizet pas lei movements d'oposicion e la
Prima Arabia
de
2011
aguet pauc de repercussions en Marroc. Un cambiament constitucionau donant teoricament mai de poder au Parlament foguet adoptat e d'eleccions legislativas, ganhadas per d'islamistas moderats, fogueron organizadas. Pasmens,
Mohammed VI
garda totjorn una votz preponderanta.
- ↑
http://toscanoreinat.chez-alice.fr/dicom.pdf
- ↑
Lei comptadors fenicians fogueron a l'origina de
vilas
litoralas coma
Tanger
(
Tingi
),
Larache
(
Liks
) e
Melilla
(
Rusaddir
).
- ↑
En particular, lei
Bizantins
agueron lo contrarotle de
Ceuta
(
Septem Fratres
) de
534
a
709
.
- ↑
Abdallah ibn Yasin
trobet la
mort
durant aquela campanha.
- ↑
Certanei caps almoravides capiteron de gardar lo contrarotle deis
Illas Balearas
fins a
1203
. Contunieron de combatre leis
Almohades
, especialament en
Tunisia
.
- ↑
Leis Arabis Hilalians eran un ensems de tribus vengudas d'
Orient Mejan
. Pron poderos per conquistar una partida dei Magreb Orientau e Centrau, fogueron somes amb una politica mesclant dons e guerras. Puei, fogueron desportats en Marroc.
- ↑
D'un biais paradoxau, lo nom ≪ Saditas ≫ que designa uei la dinastia era a l'origina un terme negatiu apareguda au segle XVII. Creat per leis enemics de la dinastia, depinta sei membres coma lei descendents de la norrica de
Maomet
.
- ↑
La crisi francoalemanda de 1911 foguet finalament reglada per de concessions territorialas en
Cameron
.
- ↑
Era dirigida per una administracion comuna dirigida per
Franca
,
Espanha
, lo
Reiaume Unit
,
Portugau
,
Italia
,
Belgica
, lei
Pais Bas
,
Suecia
e leis
Estats Units d'America
.
- ↑
Au comencament de la guerra, aperaqui 300 000 Europeus eran installats en Marroc.
- ↑
En fora de la
Guerra dau Rif
, la pacificacion completa de Marroc entrainet la mort d'aperaqui 8 600 soudats frances, 12 000 soudats marroquins de l'armada coloniala e d'au mens 100 000 combatents marroquins opausats ai Frances.
- ↑
Pasmens, aquel ensenhament era forca rar car lo desvolopament de l'educacion dins la region era pas una prioritat de l'administracion coloniala.