 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Ubicacio de Iugoslavia a Europa segons el periode historic
Iugoslavia
[Nota 1]
(en
croat
,
serbi
i
eslove
:
Jugoslavija
; en
macedonic
i
serbi ciril·lic
: ?угослави?а) es un terme que descriu genericament diverses entitats politiques que existiren successivament a la part occidental de la
peninsula Balcanica
d'
Europa
, durant la majoria del segle
xx
.
El primer pais a ser conegut amb aquest nom fou el
Regne de Iugoslavia
, que abans del 3 d'octubre del 1929 es coneixia com a
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
. Aquest s'havia establert l'1 de desembre del 1918 a traves de la unio de l'
Estat dels Eslovens, Croats i Serbis
i el
Regne de Serbia
(al qual el
Regne de Montenegro
s'havia unit el 13 de novembre del 1918). El Regne de Iugoslavia fou envait per les potencies de l'
Eix
el 1941 i, a causa dels esdeveniments posteriors, fou oficialment abolit entre el 1943 i el 1945.
Despres del triomf de les forces aliades i
partisanes
a la
Segona Guerra Mundial
, el territori rebe les denominacions de
Republica Democratica Federal de Iugoslavia
el 1945 i
Republica Federal Popular de Iugoslavia
el 1946. El 1963 passa a dir-se
Republica Federal Socialista de Iugoslavia
(RFSI), que fou l'estat iugoslau de major durada.
Aquest estat estava compost per sis Republiques Socialistes i dues provincies autonomes: la
Republica Socialista de Bosnia i Hercegovina
, la
Republica Socialista de Croacia
, la
Republica Socialista d'Eslovenia
, la
Republica Socialista de Macedonia
, la
Republica Socialista de Montenegro
i la
Republica Socialista de Serbia
(que incloia les provincies autonomes de
Vojvodina
i
Kosovo i Metohija
).
A partir del 1991, la Republica Socialista Federativa
es desintegra
a causa de la
guerra dels Balcans
que segui la secessio de la majoria d'entitats constitutives del pais. El seguent estat anomenat Iugoslavia, la
Republica Federal de Iugoslavia
, ja amb diferent composicio geografica, existi fins al 2003, en que passa a denominar-se
Serbia i Montenegro
.
Els primers assentaments dels pobles eslaus a la
peninsula Balcanica
es remunten cap a mitjans del segle
vi
i comencaments del VII, i foren adoptant la seva denominacio historica: "eslaus del sud" o "sud-eslaus".
[1]
Des d'abans de la seva arribada a la peninsula estigueren sotmesos a la persecucio i la dominacio dels
varegs
, dels
alamans
, l'egida de l'
Imperi Roma d'Orient
, els
venecians
, els
francs
, els
bulgars
, els
otomans
i els
austriacs
(durant el regnat dels
Habsburg
). Mes tard, foren sotmesos a l'
Imperi Austrohongares
i, posteriorment, als designis de les potencies de l'
Eix
encapcalades per l'
Alemanya nazi
.
Serbia i el moviment paneslavista
[
modifica
]
La progressiva desaparicio del poder
otoma
a Europa, aixi com els resultats de les
guerres dels Balcans
de (1912-1913), amb el seu desenllac favorable a
Serbia
, contribuiren de forma decisiva a augmentar el sentiment
paneslavista
dels pobles d'aquesta regio, per tal de superar les divisions politiques i religioses existents entre ells, basant-se en la pertinenca a un
grup etnic
comu .
La creacio del nou estat sorgeix a partir de la unio dels regnes de
Serbia
i de
Montenegro
(ambdos independitzats de l'
Imperi Otoma
al
segle XIX
) i als que s'incorpora una quantitat substancial del territori que antigament forma part de l'Imperi Austrohongares.
Aquestes arees, anteriorment austrohongareses que formaren part del nou regne, incloien
Croacia
,
Eslovenia
i
Vojvodina
de la part hongaresa de l'imperi;
Carniola (regio eslovena)
, part d'
Estiria
i la majoria de
Dalmacia
del costat austriac, a mes de la
provincia de Bosnia i Hercegovina
.
- Un
plebiscit
es dugue a terme en la provincia de
Carintia
, la qual opta per seguir a
Austria
.
- La ciutat portuaria dalmata de
Zadar
i unes quantes illes de la
mar Adriatica
foren atorgades al
Regne d'Italia
.
- La ciutat de
Rijeka
fou declarada ciutat lliure, pero aviat fou ocupada i annexada el 1924 per Italia.
Tanmateix, les tensions a la frontera amb Italia continuaren car, d'una banda, aquell pais reclama mes arees de la costa dalmata i, per un altre, Austria addui tenir drets sobre la
peninsula d'Istria
, territori part de l'antiga provincia costanera d'aquell pais que havia sigut annexada a Italia, pero que contenia una poblacio considerable de croats, eslovens i italians.
La Iugoslavia monarquica
[
modifica
]
Despres de la derrota dels
imperis centrals
a la
Primera Guerra Mundial
, es forma el 1918 el
Regne dels Serbis, Croats i Eslovens
. Com a compromis i per consolidar el seu caracter
multicultural
, el nom de la nacio fou reconegut en cada llengua i grafia:
- Croat
:
Kraljevina Srba, Hrvata i Slovenaca
.
- Serbi
:
Кра?евина Срба, Хрвата и Словенаца
.
- Eslove
:
Kraljevina Srbov, Hrvatov in Slovencev
.
- Macedonic
:
Кралство на Србите, Хрватите и Словенците
.
El regne es proclama oficialment l'1 de desembre del 1918, amb la dinastia serbia
Karađorđevi?
al tron i
Alexandre I
(fill de
Pere I
,
Rei de Serbia
) com a primer rei i, despres del
tractat del Trianon
, foren annexats oficialment els territoris de Croacia i del nord de l'actual Serbia, els quals havien format part del
Regne d'Hongria
durant mes de nou-cents anys. A causa de la mala salut del rei serbi, el seu fill Alexandre s'ocupa des del principi del govern del pais en qualitat de regent. El regne fou anomenat
Iugoslavia
(literalment, ≪Terra dels eslaus del Sud o Eslavia del Sud≫, expressio composta de dues paraules de l'idioma serbi,
Yug
- ≪Sud≫ i
Slavija
- ≪Terra d'eslaus≫.)
Regne de Iugoslavia (1929-1941)
El nou Govern intenta cohesionar el pais politicament i economica, tasca dificil a causa de la gran diversitat de
nacionalitats
i
religions
al nou estat i les grans diferencies entre elles quant al desenvolupament economic.
Les tensions entre el creixent
nacionalisme
serbi
i la resta de les nacionalitats del pais esclata el 1928 amb l'assassinat al parlament de
Stjepan Radi?
, lider del
Partit Camperol Croat
, crim del qual s'acusa un diputat montenegri.
Aixo dugue el rei a clausurar, a principis del 1929, el
parlament
i a assumir el govern del pais d'una manera
dictatorial
, canviant el nom de l'estat a "Regne de Iugoslavia", decretant una nova organitzacio territorial al marge de les nacionalitats historiques, pretenent pel regne una visio geopolitica de la
Gran Serbia
, com a eix predominant a la regio.
Tanmateix, aixo nomes reanima les tensions. El 1934, un guerriller macedoni assassina el rei Alexandre I i el ministre d'afers exteriors frances a
Marsella
, en concomitancia amb les faccions croates a l'exili. Li succei al tron el seu fill
Pere II
, que per raons d'edat no exerci control sobre el pais.
Alexandre I
, rei dels serbis, croats i eslovens, diu la llegenda d'aquesta moneda de dos dinars.
El princep
Pau
exerci el govern del pais fins que, a principis del 1941, un
cop d'estat
contra la seva politica proalemanya (adhesio del govern iugoslau al
Pacte Tripartit
) dugue al tron de manera anticipada
Pere II
.
Aquest cop contra l'alineacio proalemanya del Govern compta amb suficient suport popular per legitimar-lo, pero suposa un repte pel
Tercer Reich
.
Adolf Hitler
decidi aleshores executar operacions militars per prendre el control de Iugoslavia i, fins a cert punt, preparar el terreny per la invasio de la
Unio Sovietica
.
Aixi, es pot dir que el
Regne de Iugoslavia
deixa d'existir de facto quan el 6 d'abril del 1941 l'
Alemanya nazi
bombardeja
Belgrad
i en les setmanes seguents el pais es veie
envait
per tropes d'
Alemanya
,
Italia
,
Bulgaria
,
Hongria
i
Romania
, i repartit entre ells.
El rei i el govern fugiren a
Londres
, on donaren prolongacio formal i legal al pais fins a la victoria
aliada
el 1945. En lloc seu, els paisos de l'
Eix
crearen l'
Estat Independent de Croacia
, l'
Estat Independent de Montenegro
i l'
Estat Independent de Serbia
, conegut com a
Serbia de Nedi?
.
La Iugoslavia socialista
[
modifica
]
Despres d'una guerra acarnissada en la qual mori quelcom mes del 10 per cent de la poblacio del pais, els victoriosos
partisans
de
Tito
organitzaren la refundacio del pais, gestant una nova Iugoslavia
socialista
.
L'organitzacio territorial del pais segui a grans linies el que acordaren les forces de resistencia a l'
Eix
durant la guerra en diverses reunions, de manera especial el que va estipular el
Consell Antifeixista d'Alliberament Nacional de Iugoslavia
a
Jajce
(1943). El 31 de gener del 1946, la nova constitucio de l'RFS de Iugoslavia establi les sis republiques constituents (Bosnia, Croacia, Eslovenia, Macedonia, Montenegro i Serbia.)
D'aquesta manera, i despres d'una temptativa fallida de col·laboracio amb el govern monarquic de l'exili, el 1945 es proclama la
Republica Democratica Federal de Iugoslavia
. El primer president fou
Ivan Ribar
, i es nomena com a Primer Ministre el lider partisa
Josip Broz Tito
.
El 29 de novembre del 1946, la
Republica Democratica Federal de Iugoslavia
fou restablerta com a estat socialista, donant pas a modificacions en l'ordre constitucional del pais. Rebe el nom de
Republica Federativa Popular de Iugoslavia
, accentuant encara mes el caracter
socialista
del pais i introduint el sistema socioeconomic del
socialisme autogestionari
, que es percebe en general com una
tercera via
alternativa tant al dels
Estats Units
com al de l'
URSS
.
El 1953,
Tito
fou elegit president i posteriorment, el 1963, fou declarat president vitalici. Finalment, el 1963 el pais adopta el nom de
Republica Federativa Socialista de Iugoslavia
(RFSI), al capdavall el de major longevitat i el de major publicitat.
Fou aquesta Iugoslavia un
estat socialista
europeu
format per les republiques socialistes de
Bosnia i Hercegovina
,
Croacia
,
Eslovenia
,
Macedonia
,
Montenegro
i
Serbia
. El caracter
federal
i socialista de l'estat iugoslau queda consignat en la Constitucio Iugoslava del 1974, que reforca altament el poder d'
autogestio
de les republiques (i, fins i tot, les provincies serbies) que el componien.
Josip Broz Tito
, lider del pais, trenca amb
Moscou
des de la seva arribada al poder. Es nega a brindar ajuda a la
guerrilla
comunista
grega
i intenta crear una federacio socialista balcanica, provocant el distanciament amb l'
URSS
i els paisos de la seva orbita. Fou dur critic de les intervencions sovietiques a
Hongria
,
Txecoslovaquia
i l'
Afganistan
.
Iugoslavia, a diferencia d'altres paisos
socialistes
d'
Europa
, elegi un curs independent de l'
URSS
i no fou membre del
pacte de Varsovia
ni de l'
OTAN
. Fou un dels paisos impulsors del
Moviment de Paisos No Alineats
l'any 1956.
Despres de la mort de Tito el 1980, i en mig d'una crisi economica, les tensions entre els pobles del pais creixeren. Despres de l'ascens de partits nacionalistes al poder a
Serbia
, dues de les seves republiques constituents (
Eslovenia
i
Croacia
) declararen la independencia el 1991, seguides per
Macedonia
i
Bosnia
l'any seguent, no sense resistencia per part de Serbia. El 1991 la tensio entre les diferents republiques deriva en el sanguinolent conflicte conegut com a
guerra de Iugoslavia
.
Organitzacio politica i administrativa
[
modifica
]
Internament, l'estat es dividi en sis republiques socialistes i dues provincies socialistes autonomes, part de la Republica Socialista de Serbia. La capital federal era
Belgrad
. Les republiques i provincies eren:
|
|
L'"ultima" Iugoslavia
[
modifica
]
Les republiques que decidiren romandre en la federacio reemplacaren el 1992 la Republica Federativa Socialista de Iugoslavia per la nova
Republica Federal de Iugoslavia
, integrada ja nomes per
Montenegro
i
Serbia
, abandonant tambe el sistema socialista. La
minoria etnica
albanesa
del sud de Serbia fou tambe font de tensio i, davant els
enfrontaments de l'exercit iugoslau
amb la
guerrilla kosovar
aixi com despres del bombardeig de l'
OTAN
a la Republica Federal de Iugoslavia, a partir del 1999 l'ONU es feu carrec, de forma temporal, del territori kosovar. Despres de l'aprovacio i promulgacio de la Carta Constitucional de Serbia i Montenegro per l'Assemblea de la Republica Federal de Iugoslavia el 4 de febrer del 2003, la Republica Federal de Iugoslavia passa a ser la unio d'estat de
Serbia i Montenegro
.
Paisos actuals
[
modifica
]
Mapa de la
Republica Federal Socialista de Iugoslavia
, amb els estats moderns ressaltats.
L'antic territori de Iugoslavia actualment esta distribuit entre sis estats sobirans:
- ↑
Aquest article versa sobre el territori conegut tradicionalment com a
Iugoslavia
, que, en essencia, i a mes d'una denominacio de caracter cultural i geografic, es refereix al pais del sud d'Europa la historia del qual abasta des del 1918 fins al 2003. Les citacions relatives a la Republica Democratica Federal de Iugoslavia, la Republica Federativa Popular de Iugoslavia, la Republica Federativa Socialista de Iugoslavia i la Republica Federal de Iugoslavia son fetes unicament en el seu context historic. En aquest sentit no es donable referir-se a
Iugoslavia
com a
ex-Iugoslavia
, no nomes perque provoca confusio en no saber-se amb certesa si la referencia concerneix qualsevol d'aquells paisos sino perque, tambe, es imprecisa; motius pels que no s'utilitza com a adjectiu la preposicio llatina "ex", que vol dir "prefix que indica que algu ha deixat d'esser el que diu el radical". (≪
ex-
≫.
Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
. Institut d'Estudis Catalans.)
- ↑
"RS Serbia - Dades". Autor: Comite d'Informacio de la Republica Socialista de Serbia. Jugoslovenska Revija, Belgrad. Beogradski izdava?ko grafi?ki zavod, Belgrad, Serbia 1982. P. 11.
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]