Elisabet II del Regne Unit
, nascuda
Elizabeth Alexandra Mary Windsor
(
Londres
,
Anglaterra
,
21 d'abril
de
1926
?
Castell de Balmoral
,
Aiberdeenshire
,
Escocia
,
8 de setembre
de
2022
),
[1]
fou una
aristocrata
anglesa
que exerci des de 1952 fins a la seua mort els carrecs de
reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
,
governadora suprema de l'Esglesia d'Anglaterra
i cap de la
Mancomunitat de Nacions
(en angles,
Commonwealth
).
Dins la Mancomunitat de Nacions hi hague quinze
Estats independents constituits en regne
que compartiren el seu rol de reina com a cap d'estat: el
Regne Unit
, el
Canada
,
Australia
,
Nova Zelanda
,
Jamaica
,
Bahames
,
Grenada
,
Papua Nova Guinea
, les
Illes Salomo
,
Tuvalu
,
Saint Lucia
,
Saint Vincent i les Grenadines
,
Belize
,
Antigua i Barbuda
, i
Saint Christopher i Nevis
.
El 1947 contrague matrimoni amb el
princep Felip de Grecia i Dinamarca
, amb qui tingue quatre fills:
Carles
,
Anna
,
Andreu
i
Eduard
. Des de 2007 fou la monarca mes longeva de la historia britanica i, des de 2015, la que mes temps hi regna en haver superat la seva rebesavia, la
reina Victoria
.
[2]
[3]
Els seus jubileus de
plata
,
or
,
diamant
,
safir
i
plati
varen celebrar-se els anys 1977, 2002, 2012, 2017 i 2022, respectivament.
[4]
El seu paper politic abraca grans arees, tingue funcions constitucionals significatives i actua com a focus de la unitat nacional dels britanics i com a representant de la seva nacio davant del mon.
[5]
La seua mort es produi el
8 de setembre
de 2022 al
Castell de Balmoral
d'
Escocia
, despres d'un rapid declivi del seu estat de salut en questio de dies. Aquest fet comporta l'activacio de l'Operacio Unicorn, una branca protocol·laria de l'
Operacio London Bridge
?de terminis molt mes dilatats i de gran envergadura sociopolitica i economica? en cas que la defuncio es produis en terres escoceses.
Primers anys
[
modifica
]
La princesa Elisabet als 3 anys (1929).
Elisabet fou la primera filla del princep Albert, duc de York (mes tard rei
Jordi VI
) i de la seva esposa Elisabet, duquessa de York (mes tard
reina Elisabet
). El seu pare era el segon fill del rei
Jordi V
i de la reina
Maria
, i la seva mare era la filla menor de l'aristocrata escoces
Claude Bowes-Lyon
, XIV comte de Strathmore i Kinghorne. Elisabet va neixer per
cesaria
a les 2:40 GMT el 21 d'abril de 1926 a la casa londinenca del seu avi matern en el numero 17 de Bruton Street,
Mayfair
.
[6]
Posteriorment, va residir breument en un habitatge adquirit pels seus pares poc despres del seu naixement en el numero 145 de Piccadilly a Londres i en la residencia White Lodge a
Richmond Park
.
[7]
El 29 de maig de 1926, l'arquebisbe de York,
Cosmo Lang
, la
va batejar
sota la religio anglicana a la capella privada del
Palau de Buckingham
(destruida durant els bombardejos de Londres a la
Segona Guerra Mundial
).
[8]
Va ser nomenada ≪Elisabet≫ en honor de la seva mare, ≪Alexandra≫ per la
mare de Jordi V
(la seva besavia paterna), que havia mort sis mesos abans i ≪Mary≫ per la seva avia paterna.
[9]
En la intimitat, se l'anomenava ≪Lilibet≫.
[10]
Jordi V apreciava molt la seva neta i durant la seva greu malaltia el 1929, les seves visites periodiques li van pujar l'anim i van afavorir la seva recuperacio, segons van acreditar la premsa publica i els seus biografs posteriors.
[11]
L'unica germana d'Elisabet era la
princesa Margarida
, nascuda l'any 1930. Totes dues van ser educades a casa sota la supervisio de la seva mare i de Marion Crawford, la seva institutriu, anomenada informalment ≪Crawfie≫.
[12]
Les classes es concentraven principalment en historia, llengua, literatura i musica.
[13]
Per a consternacio de la familia reial, Crawford mes tard va publicar un llibre biografic sobre els primers anys d'Elisabet i Margarida titulat
The Little Princesses
.
[14]
El llibre descriu l'amor d'Elisabet pels cavalls i els gossos, la seva disciplina i la seva actitud de responsabilitat.
[15]
Uns altres van fer resso de tals observacions:
Winston Churchill
va descriure Elisabet quan tenia dos anys com ≪un personatge. Te un aire d'autoritat i reflexio sorprenents per a un infant≫.
[16]
La seva cosina Margaret Rhodes la va descriure com ≪una nena alegre pero, fonamentalment, sensible i de bon comportament≫.
[17]
Hereva legal de la corona
[
modifica
]
La princesa Elisabet (dreta) al costat de la seva avia,
Maria de Teck
i la seva germana
Margarida
(centre), l'any 1939.
Com a neta del monarca, el titol complet d'Elisabet en neixer era
s'Altesa Reial
la
princesa
Elisabet de York. Era tercera en la linia de successio al tron darrere del seu oncle, Eduard, princep de Gal·les i del seu pare. A pesar que el seu naixement va produir interes public, no s'esperava que es convertis en reina, tenint en compte que el princep de Gal·les era jove i, per tant, molts creien que es casaria i tindria fills.
[18]
El 1936, quan el seu avi va morir i Eduard el va succeir com a rei (com
Eduard VIII
), Elisabet va passar a ocupar el segon lloc en la linia de successio al tron despres del seu pare. Aquell mateix any,
Eduard VIII va abdicar
despres de la crisi constitucional causada per la seva proposta de matrimoni amb
Wallis Simpson
, una divorciada
estatunidenca
.
[19]
A pesar que legalment podia casar-se, els ministres li van recomanar que no ho fes ja que el poble mai l'acceptaria com a reina i, com a monarca constitucional, Eduard estava obligat a acceptar el criteri del consell de ministres. Jordi V havia expressat les seves opinions sobre el seu fill gran: ≪Prego a Deu que el meu fill gran mai no es casi ni tingui fills, perque res no s'interposi entre Bertie i Lilibet i el tron≫.
[20]
Amb l'abdicacio d'Eduard VIII, el pare d'Elisabet es va convertir en rei i ella en l'hereva legal amb el titol de s'Altesa Reial la princesa Elisabet.
[21]
Elisabet va rebre classes particulars d'historia constitucional per part d'Henry Marten, el
rector
de l'
Eton College
, i va aprendre l'idioma frances amb l'ajut de diverses institutrius.
[22]
[23]
El moviment escolta
Girl Guides
, la primera companyia del Palau de Buckingham, es va formar especificament perque Elisabet pogues relacionar-se amb nenes de la seva edat.
[24]
Mes tard, es va inscriure a l'organitzacio juvenil
Sea Ranger
.
L'any 1939, els pares d'Elisabet van realitzar una gira pel Canada i els Estats Units. Com l'any 1927, en que van recorrer Australia i Nova Zelanda, Elisabet va romandre a Gran Bretanya ates que el rei va pensar que era massa jove per efectuar visites publiques.
[25]
Elisabet ≪mirava plorosa≫ quan els seus pares marxaven.
[26]
Es comunicaven per cartes regularment i el 18 de maig, Elisabet i els seus pares van fer la primera trucada telefonica trasatlantica reial.
Segona Guerra Mundial
[
modifica
]
Des de setembre de 1939, amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, Elisabet i la seva germana menor Margarida van estar-se al
castell de Balmoral
, a
Escocia
, fins al Nadal de 1939, que es van traslladar a
Sandringham House
, a
Norfolk
.
[27]
De febrer a maig de 1940 van residir a Royal Lodge, fins que se les va traslladar al castell de Windsor, on van estar-se la gran part dels seguents cinc anys.
[28]
Es va suggerir que es portes les nenes al Canada, pero la seva mare va rebutjar la proposta: "Les nenes no marxaran sense mi. Jo no deixare el rei. I el rei mai no marxara".
[29]
La princesa Elisabet com a subalterna segona honoraria al Servei Territorial Auxiliar de Dones (1945).
El 1943, a l'edat de 16 anys, Elisabet va realitzar la seva primera aparicio publica en solitari en una visita a la Guardia de Granaders, de la qual havia estat nomenada coronel en cap l'any anterior.
[30]
A mesura que s'acostava el seu 18e aniversari, van ser modificades les lleis perque pogues actuar com un dels cinc consellers d'Estat en el cas d'incapacitat del seu pare o per absencia d'ell mateix, com va passar quan va visitar
Italia
en juliol de 1944.
[31]
Al febrer de 1945, va ingressar al Servei Territorial Auxiliar de Dones com a subalterna segona (tinent segona) honoraria amb el numero de servei 230873.
[32]
Es va formar com a conductora i mecanica,
[33]
i va ser promoguda a comandant junior (capitana) honoraria cinc mesos despres.
[34]
Durant la guerra, es van desenvolupar plans per sufocar el
nacionalisme gal·les
en afiliar Elisabet mes estretament amb Gal·les.
[35]
Els politics gal·lesos van proposar que es convertis en
princesa de Gal·les
en el seu 18e aniversari. La idea va ser recolzada pel ministre de l'Interior, Herbert Morrison, pero va ser rebutjada pel rei perque considerava que era un titol que pertanyia unicament a l'esposa del princep de Gal·les. A mes, aquest ultim sempre havia estat l'hereu (en general, el fill gran del sobira) i Elisabet era nomes l'
hereva legal
i podria ser reemplacada en la linia de successio si el rei tingues un fill home.
[36]
El 1946, va ser inclosa en la comunitat gal·lesa Gorsedd de Bardos al
Eisteddfod
Nacional de Gal·les.
[37]
Dia de la Victoria a Europa
(1945)
Al final de la guerra, el
Dia de la Victoria a Europa
, Elisabet i la seva germana es van dispersar entre la multitud de forma anonima per celebrar-ho als carrers de Londres. Mes tard, va dir en una entrevista; ≪Els vam preguntar als nostres pares si podiem sortir i veure [la celebracio] pel nostre compte. Recordo que estavem molt espantades per si erem reconegudes... Recordo les files de persones desconegudes unint els seus bracos i caminant per
Whitehall
, tots vam ser simplement envaits per una marea de felicitat i alleujament≫.
[38]
Dos anys mes tard, la princesa va fer la seva primera gira per l'estranger quan va acompanyar els seus pares al sud d'
Africa
. Durant el recorregut, en una emissio especial a la
Mancomunitat de Nacions
el dia del seu vinte primer aniversari, va prometre: ≪Declaro davant vostes que la meva vida sencera, ja sigui llarga o curta, sera dedicada al nostre servei i al servei de la nostra gran familia imperial a la qual tots pertanyem≫.
[39]
Elisabet va coneixer al seu futur espos, el
princep Felip de Grecia i Dinamarca
, el 1934, i no el va tornar a veure fins al 1937.
[40]
Despres d'una altra reunio en el Britannia Royal Naval College al juliol de 1939, Elisabet, de tan sols 13 anys, es va enamorar de Felip, fill dels princeps
Andreu de Grecia
i
Alicia de Battenberg
, i van comencar a comunicar-se per cartes.
[41]
Es van casar el 20 de novembre de 1947 a l'
Abadia de Westminster
. Son cosins segons per part del rei
Cristia IX de Dinamarca
i cosins tercers per part de la reina
Victoria
. Abans del matrimoni, Felip va renunciar als seus titols grecs i danesos, es va convertir de l'ortodoxia grega a l'
anglicanisme
i va adoptar la denominacio de tinent Felip Mountbatten, prenent el cognom de la familia britanica de la seva mare.
[42]
Just abans de les noces, va ser designat duc d'Edimburg i va rebre el tractament de s'Altesa Reial.
[43]
El matrimoni no va estar exempt de polemiques: Felip no posseia capacitat financera, provenia de l'estranger (a traves d'un subdit britanic) i tenia germanes que s'havien casat amb nobles alemanys relacionats amb els
nazis
.
[44]
Marion Crawford va escriure: ≪Alguns dels consellers del rei no el consideraven prou bo per a ella. Era un princep sense llar ni regne...≫.
[45]
Si be la mare d'Elisabet es va oposar inicialment a la relacio,
[46]
mes tard va declarar al biograf Tim Heald que Felip era un ≪cavaller angles≫.
[47]
Elisabet i Felip van rebre 2500 regals de casament provinents de tot el mon,
[48]
encara que Gran Bretanya encara no s'havia recuperat de la devastacio de la guerra. Elisabet, fins i tot, va necessitar cupons de racionament per adquirir els materials per al seu vestit de casament, dissenyat pel modista
Norman Hartnell
en seti de color ivori i decorat amb fil de plata, brodats de tul i 10.000
perles
blanques importades directament d'America.
[49]
[50]
El seu ram d'
orquidies
blanques i de
murta
, extret de l'arbust que havia plantat la reina Victoria despres de les seves noces, va ser ofert a la
tomba del soldat desconegut
, acte que la seva mare havia realitzat tambe el 1923.
[51]
Despres de la cerimonia religiosa, es va oferir un dinar als convidats al Palau de Buckingham.
A la Gran Bretanya de postguerra, no era acceptable que els contactes alemanys de la familia del duc d'Edimburg fossin convidats al casament, incloent-hi les seves tres germanes.
[52]
Una de les notables absencies va ser la d'
Eduard
, l'antic rei, que no va ser convidat, mentre que la seva germana, la
princesa Maria
, es va absentar per problemes de salut. Ronald Storrs va afirmar que no va ser cap protesta per l'exclusio del seu germa.
[53]
Elisabet II i el duc d'Edimburg en un segell neozelandes.
La cerimonia va estar oficiada per l'arquebisbe de Canterbury i el de York.
[54]
Es va comptar amb la presencia de vuit
dames d'honor
, entre elles la cosina d'Elisabet, Margaret Rhodes. El casament va tenir mes de 2000 convidats i la radio BBC va transmetre en viu la celebracio. El primer ministre Winston Churchill va definir el festeig com ≪un toc de color en el dur cami que hem de recorrer≫. Michael Parker, amic i secretari privat de Felip, va declarar que ≪[Felip] s'avorria terriblement amb totes les obligacions de la reialesa, tots aquells compromisos formals i encaixades de mans... No era la seva passio≫.
[55]
Elisabet va donar a llum al seu primer fill, el
princep Carles
, el 14 de novembre de 1948, menys d'un mes despres que Jordi VI emetes una
patent reial
que permetia als seus fills utilitzar el tractament i titol de princep o princesa.
[56]
La parella va tenir una filla el 1950, la
princesa Anna
.
[57]
Despres del casament, la parella reial va residir a Windlesham Moor, prop del castell de Windsor, fins al 4 de juliol de 1949, que es van instal·lar a
Clarence House
, a Londres.
[48]
Durant repetides ocasions entre 1949 i 1951, el duc d'Edimburg va ser destinat al
protectorat
britanic de
Malta
com a oficial de la
Marina Reial
. Tant ell com la seva dona van viure de manera intercalada, durant diversos mesos, en el llogaret maltes de
Gwardamangia
, a Vila Gwardamangia i a la casa llogada de l'oncle de Felip,
lord Mountbatten
. No obstant aixo, els seus fills van quedar-se al
Regne Unit
.
[58]
Efigie d'Elisabet II del Regne Unit.
Retrat de la coronacio amb el seu marit Felip, 1953
Captura de la cerimonia de coronacio d'Elisabet II (1953).
La salut de
Jordi VI
va empitjorar durant 1951 (se li va diagnosticar
cancer de pulmo
al setembre, va patir una obstruccio arterial i se li va practicar una reseccio pulmonar)
[59]
[60]
i Elisabet aviat el va substituir en practicament tots els actes publics. A l'octubre d'aquell any, va realitzar una gira pel Canada i va visitar el president dels Estats Units
Harry S. Truman
a
Washington
. En el viatge, el seu secretari privat, Martin Charteris, portava amb si la declaracio d'adhesio, en cas que el rei moris durant la gira.
[61]
A principis de 1952, Elisabet i Felip van partir per a una gira per Australia, Nova Zelanda i
Kenya
. El 6 de febrer de 1952, quan tot just havien arribat a Sagana Lodge, la seva residencia oficial en aquest ultim pais, i despres de passar una nit a l'Hotel Treetops, van rebre la noticia de la mort del pare d'Elisabet.
[62]
Felip va ser l'encarregat de transmetre el fet a la nova reina. Charteris li va demanar que escollis un nom per ocupar el carrec i ella va optar per Elisabet, ≪per descomptat≫, segons va declarar.
[63]
Va ser proclamada reina i la comitiva reial es va afanyar per tornar al Regne Unit, on el matrimoni va ser traslladat al
palau de Buckingham
.
[64]
[65]
Amb l'adhesio d'Elisabet, semblava probable que la casa reial portes el nom del seu marit. Lord Mountbatten va pensar que es convertiria, a partir de llavors, en la Casa Mountbatten, ja que Elisabet hauria pres el cognom de Felip despres del matrimoni. No obstant aixo, la
reina Maria
i el
primer ministre britanic
Winston Churchill
es van manifestar a favor de mantenir el nom de la
Casa de Windsor
. El duc, per la seva banda, es va queixar: ≪soc l'unic home al pais al qual no se li permet donar el seu cognom als seus propis fills≫.
[66]
El 1960, despres de la mort de la reina Maria el 24 de marc de 1953 i la renuncia de Churchill el 1955, es va adoptar el cognom
Mountbatten-Windsor
per a Felip i els descendents masculins d'Elisabet que no posseissin titols reials.
[67]
Enmig dels preparatius per a la coronacio, la princesa
Margarida
va informar a la seva germana que volia casar-se amb Peter Townsend, un
plebeu
divorciat 16 anys mes gran que ella i amb dos fills del seu anterior matrimoni. La reina els va demanar que esperessin un any. En paraules de Martin Charteris, ≪la reina va ser naturalment simpatica amb la princesa, pero crec que ella va pensar -mes aviat, espero- que en un moment donat, el festeig acabes≫.
[68]
Els politics d'alt rang estaven en contra de la unio i l'
Esglesia d'Anglaterra
no permetia el matrimoni despres d'un divorci si l'exconjugue continuava viu. Si Margarida contreia matrimoni civil, havia de renunciar al seu dret de successio.
[69]
Finalment, va decidir abandonar els seus plans amb Townsend.
[70]
El 1960, es va casar amb
Antony Armstrong-Jones, I comte de Snowdon
. La parella es va divorciar el 1978 i Margarida no va tornar a casar-se.
[71]
Elisabet II a l'inici del seu regnat.
Tot i el deces de la reina Maria, deu setmanes abans de la coronacio, l'acte es va celebrar a l'
Abadia de Westminster
el 2 de juny de 1953. Abans de morir, la reina Maria havia aclarit que en cas de la seva mort la coronacio no havia de posposar-se. Tota la cerimonia, amb excepcio de la
uncio
i la
comunio
, va ser televisada per primera vegada en la historia britanica i la cobertura va ser fonamental per a impulsar popularitat al medi. El nombre de llicencies de televisio al Regne Unit es va duplicar a 3 milions, i mes de 20 milions d'espectadors van veure l'esdeveniment a les cases dels seus amics o veins.
[72]
[73]
A l'America del Nord, poc menys de 100 milions d'espectadors van veure les transmissions.
[74]
Elisabet va lluir un vestit encarregat a
Norman Hartnell
brodat, segons les seves instruccions, amb els emblemes florals dels paisos de la
Mancomunitat de Nacions
:
[75]
Rosa Tudor
anglesa, card escoces,
porro
gal·les,
shamrock
irlandes,
Acacia pycnantha
australiana,
fulla d'auro
canadenc, falguera platejada neozelandesa,
protea
sud-africana,
lotus sagrat
per India i Ceilan, i blat,
coto
i
jute
pel Pakistan.
[76]
Elisabet II es la monarca que mes temps ha regnat en la historia britanica (70 anys). Nomes cinc altres reis i reines han regnat al Regne Unit durant mes de 50 anys:
Victoria
(63 anys),
Jordi III
(59 anys),
Enric III
(56 anys),
Eduard III
(50 anys) i
Jaume VI d'Escocia i I d'Anglaterra
(58 anys).
Evolucio de la Mancomunitat de Nacions
[
modifica
]
La reina Elisabet II amb el
primer ministre australia
Robert Menzies
durant la seva primera visita a Australia el 1954.
Al llarg de la seva vida, Elisabet ha estat testimoni de la transformacio progressiva de l'
Imperi britanic
a la
Mancomunitat de Nacions
. En el moment de la seva ascensio al tron el 1952, el seu paper com a cap nominal de diversos Estats independents ja estava establert.
[77]
Entre 1953 i 1954, la reina i el seu marit es van embarcar en una gira de sis mesos per arreu del mon, i es va convertir en la primera reina d'Australia i Nova Zelanda en visitar aquests paisos.
[78]
[79]
Durant el recorregut, les multituds que s'acostaven eren immenses. Es va calcular que tres quartes parts de la poblacio australiana van veure passar la reina.
[80]
Al llarg del seu regnat, ha realitzat nombroses visites d'Estat a altres paisos, especialment a aquells pertanyents a la Mancomunitat de Nacions, el que l'ha portat a ser la monarca que mes ha viatjat en la historia del Regne Unit.
[81]
El 1956, el
primer ministre frances
Guy Mollet
i el
primer ministre britanic
sir
Anthony Eden
van debatre sobre la possibilitat d'incloure Franca a la Mancomunitat de Nacions. La proposta mai va ser acceptada i l'any seguent Franca va signar els
Tractats de Roma
, que establien la creacio de la
Comunitat Economica Europea
, precursora de la
Unio Europea
.
[82]
El novembre de 1956, el Regne Unit i Franca van envair
Egipte
en un
intent fallit
per recuperar el
canal de Suez
. La polemica es va desencadenar quan
lord Mountbatten
va declarar que la reina es va oposar a la invasio, alhora que Eden va negar aquesta afirmacio i finalment va dimitir dos mesos despres.
[83]
Elisabet (esquerra) amb la primera dama dels Estats Units
Pat Nixon
; el president
Richard Nixon
queda tapat darrere la reina. Els acompanya el primer ministre britanic
Edward Heath
(1970).
L'absencia d'un mecanisme formal en el
Partit Conservador
per a l'eleccio d'un lider significava que, despres de la dimissio d'Eden, li corresponia a la reina decidir qui integraria la comissio per formar el nou govern. Eden va recomanar a Elisabet que ho consultes amb lord Salisbury (el lord president del Consell). Lord Salisbury i lord Kilmuir (el
lord canceller
) van consultar el
Gabinet
, a
Winston Churchill
i els legisladors del
Consell d'Administracio
del Comite 1922. Com a resultat, Elisabet va nomenar al seu candidat recomanat:
Harold Macmillan
.
[84]
El 1957, la
crisi de Suez
i l'eleccio del successor d'Eden van portar a la primera gran critica contra la reina. En una publicacio editada i produida per lord Altrincham, ell la va acusar d'≪haver perdut el contacte≫.
[85]
[86]
Altrincham va ser denunciat per diverses figures publiques i agredit fisicament per un membre del public enfadat pels seus comentaris.
[87]
Sis anys despres, l'any 1963, Macmillan va dimitir i va recomanar a la reina de designar com a primer ministre al
comte Home
, consell que va seguir.
[88]
Tambe seria una altra vegada el blanc de les critiques pel nomenament del primer ministre amb l'assessorament d'un petit grup de ministres, o nomes un d'ells. El 1965, els conservadors van optar per un mecanisme formal per a l'eleccio d'un lider, la qual cosa la va eximir de participar-hi.
[89]
El 1957, Elisabet va realitzar una visita d'Estat en representacio de la Mancomunitat de Nacions als Estats Units, on es va dirigir a l'Assemblea General de les Nacions Unides. En la mateixa gira, va inaugurar la vintitresena sessio parlamentaria del Canada, convertint-se en el primer monarca d'aquest pais a fer-ho.
[90]
Dos anys mes tard, va tornar a visitar els Estats Units com a representant del Canada.
[91]
El 1961, va realitzar una gira per
Xipre
, l'
India
,
Pakistan
,
Nepal
i l'
Iran
.
[92]
Durant una visita a
Ghana
el mateix any, va desestimar els temors sobre la seva seguretat, malgrat que el president
Kwame Nkrumah
, que l'havia reemplacat com a
cap d'Estat
, era un blanc per als assassins.Harold Macmillan va escriure: ≪La reina sempre ha estat absolutament decidida... Es impacient amb l'actitud que prenen cap a ella com si fos... una estrella de cinema... de debo te "el cor i l'estomac d'un home"... estima el deure i el que significa esser una reina≫.
[93]
El 1959, al costat del president Dwight D. Eisenhower, va inaugurar oficialment la
via maritima del Sant Llorenc
, sistema de rescloses, conductes i canals que permet als bucs oceanics viatjar des de l'ocea Atlantic fins al
llac Superior
.
[94]
Els seus embarassos dels princeps
Andreu
i
Eduard
el 1959 i 1963 respectivament, van ser les dues uniques ocasions en les quals la reina es va absentar en les
cerimonies d'obertura de les sessions parlamentaries del Regne Unit
.
[95]
A mes de complir amb els seus actes tradicionals, tambe va instituir nous habits. El seu primer passeig real, envoltada per membres del public general, va tenir lloc durant una gira per Australia i Nova Zelanda l'any 1970.
[96]
Les decades de 1960 i 1970 van estar marcades per una acceleracio de la
descolonitzacio
de
l'Africa
i el
Carib
. Mes de 20 paisos es van independitzar del Regne Unit com a part d'una transicio planificada cap a un govern autonom. El 1965, pero, el primer ministre de
Rhodesia
,
Ian Smith
, va autoproclamar la independencia malgrat l'oposicio dels moviments dels negres, retirant el pais de la Mancomunitat de Nacions. Tot i que la reina va acomiadar Smith en una declaracio formal i la comunitat internacional va aplicar sancions contra Rhodesia, el regim de Smith va perdurar mes d'una decada.
[97]
Al febrer de 1974, el primer ministre britanic
Edward Heath
va cridar a
eleccions generals
al mig de la gira de la reina per la
Conca de el Pacific
, per la qual cosa va haver d'interrompre la seva visita per volar de tornada a la Gran Bretanya.
[98]
El resultat inconclus de l'eleccio va significar que Heath, del Partit Conservador, que tenia la major quantitat de vots pero no la majoria absoluta, podria romandre en el carrec si es formava una coalicio amb els
liberals
. Heath va renunciar quan les discussions sobre la formacio d'un govern cooperatiu fracassaren, despres que la reina parles amb el lider de l'oposicio, el
laborista
Harold Wilson
, per formar un govern.
[99]
Un any mes tard, amb la crisi constitucional australiana de 1975, el
primer ministre australia
Gough Whitlam
va ser destituit del seu carrec pel
governador general
sir
John Kerr, despres que el Senat rebutges les propostes de pressupost de Whitlam.
[100]
Com Whitlam tenia la majoria de vots a la
Cambra de Representants
, el president
Gordon Scholes
es va comunicar amb Elisabet per revertir la decisio de Kerr. La reina s'hi va negar, afirmant que no intervindria en les decisions reservades per al governador general segons el que estableix la Constitucio d'Australia.
[101]
Aquesta crisi va alimentar el republicanisme australia.
Jubileu de plata
[
modifica
]
Elisabet II ballant amb el
president estatunidenc
Gerald Ford
durant un sopar d'Estat al juliol de 1976.
El 1977, Elisabet va celebrar el seu
jubileu de plata
com a reina, per al qual es van dur a terme festes i esdeveniments al llarg de tot el Regne Unit, molts dels quals van coincidir amb gires nacionals i viatges per paisos membres de la Mancomunitat. Les celebracions van reafirmar la popularitat de la reina, malgrat les notes negatives de la premsa que es trobava mes enfocada en la separacio de la princesa Margarida del seu marit.
[102]
Al febrer de 1977, es van realitzar algunes cerimonies religioses al llarg de tot el mes. El 17 de maig va realitzar una gira a traves
Glasgow
i al seu torn, va concretar altres viatges d'Estat a
Samoa Occidental
, Australia, Nova Zelanda,
Tonga
,
Fiji
,
Tasmania
,
Papua Nova Guinea
, el Canada i l'India. En total, es va calcular que la reina amb el seu marit havien recorregut mes de 56 mil
milles
. El 6 de juny de 1977, van comencar les celebracions corresponents al seu jubileu de plata com a reina i un dia despres, es va dirigir en el carruatge Gold State Coach a la
catedral de Saint Paul de Londres
per a un servei d'accio de gracies al qual van assistir caps d'Estat de tot el mon i primers ministres britanics retirats. Despres, va assistir amb la seva familia a un dinar a Guildhall, on va pronunciar un discurs, i de tornada al Palau de Buckingham va saludar des del balco a la multitud present. Es va estimar que 500 milions de persones van observar la processo per televisio.
[103]
El 1978, Elisabet va rebre el dictador comunista de
Romania
,
Nicolae Ceau?escu
, en una visita d'estat.
[104]
L'any seguent, la vida de la reina va estar marcada per dos fets: el desemmascarament d'Anthony Blunt, conservador de les obres pictoriques de la reina, com a un espia comunista, i l'assassinat del seu oncle politic
lord Mountbatten
per part de l'
Exercit Republica Irlandes Provisional
.
[105]
D'acord amb Paul Martin, a finals de la decada de 1970 Elisabet estava preocupada perque ≪la Corona tenia poc sentit≫ per al
primer ministre canadenc
Pierre Trudeau
. Tony Benn va dir que la reina se sentia ≪decebuda≫ amb Trudeau.
[106]
D'altra banda, aquestes declaracions van semblar confirmar-se per la seva actitud envers la reina, per exemple, quan va lliscar per les baranes del palau de Buckingham i va efectuar algunes piruetes darrere d'Elisabet el 1977, o quan va eliminar alguns simbols reials del Canada durant el seu mandat. El 1980, alguns politics canadencs van arribar a Londres per discutir la repatriacio de la constitucio canadenca i van trobar a Elisabet ≪millor informada sobre el cas constitucional del Canada, mes que qualsevol dels politics o burocrates britanics≫. Estava interessada en el debat constitucional despres del fracas del projecte de la llei C-60, que havia afectat el seu paper com a
cap d'Estat
. La repatriacio havia sufocat el paper del
Parlament britanic
en la constitucio canadenca, pero es va mantenir la monarquia. Trudeau va dir en les seves memories: ≪La reina va afavorir el meu intent per reformar la Constitucio. Sempre em va impressionar no nomes per la gracia que emetia en public en tot moment, sino tambe per la saviesa que va mostrar durant una conversa privada≫.
[107]
Decada de 1980
[
modifica
]
Elisabet muntant a ≪Burmese≫ a la cerimonia de
Trooping the colour
(1981).
Durant la cerimonia
Trooping the Colour
de 1981 ja nomes sis setmanes del casament del princep Carles i
Diana Spencer
, es van efectuar sis tirs contra la reina des d'una distancia curta mentre cavalcava cami a The Mall en el seu cavall ≪Burmese≫. Posteriorment, la policia va descobrir que les bales disparades eren de goma. L'agressor de 17 anys, Marcus Sargeant, va ser condemnat a cinc anys de preso i alliberat despres de tres.
[108]
Es va elogiar ampliament la calma que va mantenir la reina i la seva habilitat per cavalcar.
[109]
Des d'abril a setembre d'aquest any, la reina va estar especialment orgullosa
[110]
i una mica ansiosa
[111]
del seu fill Andreu, mentre aquest servia en les Forces Armades britaniques durant la
guerra de les Malvines
. El 9 de juliol de l'any seguent, quan Elisabet va despertar a la seva habitacio del palau de Buckingham, va trobar un intrus, Michael Fagan, aturat al peu del llit. Va mantenir la calma mentre es va comunicar amb el departament central de policia, i va conversar amb Fagan fins que les autoritats van arribar set minuts despres.
[112]
Tot i que va rebre el president
Ronald Reagan
al castell de Windsor el 1982 i va visitar el seu ranxo de California el 1983, es va molestar quan el govern estatunidenc va ordenar la invasio de
Grenada
, un dels seus regnes del
Carib
, sense el seu consentiment previ.
[113]
La visita del papa
Joan Pau II
el 1982 va ser la primera visita d'un
papa
catolic al Regne Unit en 450 anys.
Durant la decada de 1980, el gran interes mediatic en les opinions i la vida privada de la
familia reial britanica
va portar a una serie d'histories sensacionalistes dins de la premsa, encara que no totes eren certes.
[114]
L'editor de diari Donald Trelford va escriure a
The Observer
el 21 de setembre de 1986: ≪El serial televisiu real ha arribat a tal grau d'interes public que el limit entre la realitat i la ficcio s'ha perdut de vista. No es just que algunes publicacions no corroborin les afirmacions o acceptin desmentits: no els importa si les histories son certes o no≫.
[
cal citacio
]
Es va informar fins i tot, en l'edicio de
The Sunday Times
del 20 de juliol de 1986, que Elisabet estava preocupada que les politiques economiques de la
primera ministra britanica
Margaret Thatcher
promoguessin una major divisio social, i que a mes es trobava alarmada pel l'alt index d'atur, els disturbis de 1981, la violencia de la vaga de miners de 1984 i la negativa de Thatcher a aplicar sancions contra l'
apartheid
a
Sud-africa
. Les fonts dels rumors incloien l'ajudant reial Michael Shea i el secretari general de la Mancomunitat de Nacions Ramphal Shridath, tot i que Shea va aclarir que les seves afirmacions van ser tretes de context i modificades per la premsa.
[115]
Thatcher suposadament va dir que la reina votaria pel
Partit Social Democrata
, els opositors politics de Thatcher.
[116]
El biograf de la primera ministra, John Campbell, va afirmar que ≪els informes nomes eren un tros de entremaliadures del periodisme≫.
[117]
Per desmentir els informes d'acrimonia entre elles, Thatcher va admetre mes tard la seva admiracio per la reina i, despres l'assumpcio de
John Major
, Elisabet atorga dos honors a Thatcher: l'
Orde del Merit
i l'
Ordre de la Garrotera
.
[118]
[119]
El 1987, el nou govern electe a
Fiji
va ser enderrocat per un
cop militar
. Elisabet, com a cap d'Estat, va donar suport als intents del governador general,
Ratu
Sir
Penaia Ganilau, per donar suport al poder executiu i negociar un acord. El lider del cop, Sitiveni Rabuka, va deposar a Ganilau, va abolir la monarquia i va declarar a Fiji una republica.
[120]
A principis de 1991, l'esperit republica a la Gran Bretanya va augmentar a causa de les estimacions que feia la premsa sobre el patrimoni particular de la reina, les quals van ser refutades pel palau, i els rumors sobre els festejos i tensions matrimonials en la seva extensa familia.
[121]
La participacio dels membres mes joves de la reialesa en l'esdeveniment de beneficencia
It's a Royal Knockout
va ser ridiculitzada i la reina va ser el blanc de la satira.
[122]
[123]
Decada de 1990
[
modifica
]
El princep Felip i Elisabet II (octubre de 1992)
El 1991, arran de la victoria a la
guerra del Golf
, Elisabet es va convertir en el primer monarca a abordar una sessio al
Congres dels Estats Units
.
[124]
L'any seguent, va intentar salvar el matrimoni del seu fill gran,
Carles
, mitjancant assessories per a ell i la seva dona,
Diana
, i aixi tractar de reconciliar-los.
[125]
En un discurs pronunciat el 24 de novembre de 1992 per commemorar el 40e aniversari de la seva ascensio al tron, la reina va qualificar l'any 1992 d'
annus horribilis,
es a dir, ≪any horrible≫.
[126]
Al marc, el seu segon fill, el
princep Andreu, duc de York
, i la seva dona
Sarah
, es van separar. A l'abril, la seva filla
Anna
es va divorciar del seu marit, el
capita
Mark Phillips.
[127]
Durant una visita d'Estat a
Alemanya
a l'octubre, manifestants furiosos li van llancar ous a
Dresden
,
[128]
i al novembre el castell de Windsor va patir severs danys despres d'un incendi devastador. La monarquia va rebre critiques en augment i l'escarni public.
[129]
En un discurs inusualment personal, Elisabet va expressar que tota institucio espera rebre critiques, pero va suggerir que aquestes havien de expressar-se amb un ≪toc d'humor, tendresa i comprensio≫.
[130]
Dos dies mes tard, el primer ministre
John Major
va anunciar reformes en les finances reials que s'havien planejat des de l'any anterior, incloent un pagament de
impost sobre la renda
per primera vegada, comencant el 1993, i una reduccio de la llista civil.
[131]
Al desembre, Carles i Diana es van separar formalment,
[132]
i l'any va finalitzar amb una demanda de la reina al diari
The Sun
per violacio de drets d'autor quan es va publicar el text del seu missatge anual de
Nadal
dos dies abans de la seva emissio. El diari es va veure obligat a pagar les despeses legals i va donar 200.000 lliures a obres benefiques.
[133]
Durant els anys seguents, els rumors sobre l'estat matrimonial entre Carles i Diana van continuar.
[134]
En consulta amb el primer ministre Major, l'
arquebisbe de Canterbury
, George Carey, el seu secretari privat, Robert Fellowes, i el seu marit, Elisabet va escriure a Carles i Diana al desembre de 1995 dient que el divorci era una opcio desitjable.
[135]
Un any despres del divorci que va tenir lloc el 1996, Diana va morir en un accident automobilistic a Paris el 31 d'agost de 1997, moment en que la reina es trobava de vacances a
Balmoral
amb el seu fill i nets. Els dos fills de Diana volien anar a l'esglesia, aixi que els seus avis els van portar al mati.
[136]
Despres d'una unica aparicio publica, durant cinc dies la reina i el duc van protegir als seus nets de l'intens interes de la premsa, mantenint-los a Balmoral, on podien plorar la seva mare en privat.
[137]
Tanmateix, l'aillament de la familia reial va causar consternacio publica.
[138]
Sota la pressio de la reaccio del public hostil, la reina va tornar a Londres i va acordar una transmissio en viu a tot el mon el 5 de setembre, un dia abans del funeral de Diana.
[139]
A l'emissio, va expressar la seva admiracio per ella i els seus sentiments ≪com avia≫ dels princeps
Guillem
i
Enric
.
[140]
Com a resultat, gran part de l'hostilitat publica va desapareixer.
Jubileu d'or
[
modifica
]
Elisabet II i
George W. Bush
compartint un brindis durant un sopar d'Estat a la
Casa Blanca
(7 de maig de 2007).
El 2002, Elisabet va celebrar el seu Jubileu d'or com a reina.
La seva germana
i la seva mare van morir al febrer i marc respectivament, i els mitjans de comunicacio van especular sobre si el jubileu seria un exit o un fracas.
[141]
[142]
[143]
Novament va realitzar una extensa gira pels seus regnes, que va comencar a
Jamaica
al febrer, on va qualificar com a ≪memorable≫ al banquet de comiat, despres que un tall de llum a la Casa del Rei, la residencia oficial del
governador general
, els sumis en la foscor.
[144]
Igual que el 1977, va haver-hi festes pels carrers, actes commemoratius i la inauguracio de monuments en honor de l'ocasio. Un milio de persones van assistir a les celebracions principals durant tres dies a Londres, i l'entusiasme del public cap a Elisabet va ser molt major que el predit pels periodistes.
[145]
[146]
Encara que Elisabet ha gaudit de bona salut durant tota la seva vida, el 2003 va haver de sotmetre's a una
artroscopia
als genolls i al juny de 2005 va suspendre alguns compromisos despres de contraure un refredat. A l'octubre de 2006, es va perdre la inauguracio de l'
Emirates Stadium
a causa del dolor que li ocasionava una contractura a l'esquena.
[147]
Dos mesos despres, va ser vista amb una
bena
a la ma dreta a causa d'una mossegada dels seus gossos mentre intentava separar-los quan es barallaven.
[148]
[149]
El 2011, va haver de suspendre un servei religios de la
Reial orde Victoriana
al Castell de Windsor a causa d'una
hemorragia
nasal i consecutivament, una recepcio a causa d'una lesio a l'esquena.
[150]
El marc de 2013, va haver de ser ingressada a l'hospital Eduard VII a causa d'una infeccio estomacal amb simptomes de gastroenteritis.
[151]
Al maig de 2007, el diari
The Daily Telegraph
va publicar de fonts no acreditades que la reina estava ≪desesperada i frustrada≫ per les politiques del primer ministre britanic
Tony Blair
, que li havia confessat en diverses ocasions la seva preocupacio que les
Forces Armades Britaniques
fossin sobrecarregades a l'
Iraq
i
Afganistan
i el seu temor per les questions rurals i el camp en repetides ocasions.
[152]
No obstant aixo, Elisabet va dir admirar els esforcos de Blair per aconseguir la pau a
Irlanda del Nord
.
[153]
El 20 de marc de 2008, a la
catedral de Sant Patrici
, a
Armagh
, la reina va assistir a la primera missa reial celebrada fora d'Anglaterra i Gal·les.
[154]
El 2010, va tenir una trobada a Escocia amb el papa
Benet XVI
, que va recordar les profundes arrels cristianes i els valors que sostenen a Gran Bretanya i va encoratjar a conservar-les i promoure-les davant algunes ≪formes mes agressives de secularisme≫ que ja no les ≪aprecien o si mes no toleren≫.
[155]
Per invitacio de la presidenta irlandesa,
Mary McAleese
, al maig de 2011, la reina va realitzar la primera visita d'Estat a la Republica d'Irlanda.
[156]
Elisabet es va dirigir a les Nacions Unides per segona vegada el 2010, en qualitat de reina i cap de la Mancomunitat de Nacions.
[157]
El
secretari general
Ban Ki-moon
la va presentar com una ≪ancora per a la nostra epoca≫.
[158]
Durant una gira per Nova York, succeida per una visita al Canada, va inaugurar de forma oficial un jardi en memoria de les victimes britaniques als
atemptats de l'11 de setembre
. La visita de la reina a Australia a l'octubre de 2011, la setzena des de 1954, va ser anomenada la seva ≪gira de comiat≫ per la premsa a causa de la seva avancada edat.
[159]
Elisabet II va donar inici als
Jocs Olimpics d'Estiu de 2012
el 27 de juliol i als Jocs Paralimpics el 29 d'agost a Londres. Durant la cerimonia d'obertura, va realitzar un curtmetratge al costat de
Daniel Craig
com
James Bond
.
[160]
El seu pare, Jordi VI, va inaugurar els
Jocs Olimpics de Londres el 1948
i el seu besavi, Eduard VII,
els de 1908
. Elisabet tambe va obrir els
Jocs de 1976 al Canada
, mentre que el princep Felip ho va fer amb
els de Melbourne el 1956
.
[161]
Elisabet es el primer cap d'Estat a inaugurar dos Jocs Olimpics en dos paisos diferents.
[162]
Jubileu de diamant
[
modifica
]
La reina Elisabet II al Chelsea Flower Show (2012).
El
Jubileu de diamant d'Elisabet II
va commemorar els seus 60 anys com a reina, amb celebracions arreu de tots els seus regnes, l'amplia Mancomunitat de Nacions. En un missatge difos pel Palau de Buckingham, va declarar: ≪En aquest any especial, mentre em dedico novament al seu servei, espero que tots recordem el poder de la unio i la forca de la familia, l'amistat i el bon veinatge… Tambe espero que aquest any del jubileu es converteixi en un temps per donar gracies pels grans avencos que s'han fet des de 1952 i mirin cap al futur amb el cap clar i el cor calid≫.
[163]
Elisabet i el seu espos van dur a terme una extensa gira pel Regne Unit, mentre que els seus fills i nets es van embarcar en gires reials per tota la Mancomunitat en representacio de la reina.
[164]
[165]
[166]
Els unics monarques del segle XX i XXI a celebrar els seus propis jubileus de diamants van ser el rei
Rama IX
de
Tailandia
el 2006, l'antic sulta de
Johor
(ara part de
Malaisia
) el 1955 i l'emperador
Hirohito
del Japo el 1986. La reina Victoria fins llavors havia estat l'unica reina britanica a celebrar un jubileu de diamant el 1897. Elisabet era el monarca britanic mes longeu, era el cap d'Estat mes antic al mon, posseia el record del matrimoni real britanic mes llarg i representava el regnat mes extens de la historia britanica (superant la seva rebesavia, la reina
Victoria
, el 9 de setembre de 2015). No tenia intencio d'abdicar, encara que la proporcio de funcions publiques realitzades pel princep Carles havia augmentat a mesura que Elisabet anava reduint els seus compromisos.
[167]
[168]
[169]
Despres d'encapcalar una desfilada nautica pel riu Tamesi a bord de l'embarcacio Spirit of Chartwell en companyia de la familia reial i d'apareixer en un concert amb la presencia de
Paul McCartney
,
Elton John
i
Kylie Minogue
(va ser el mes vist de l'any amb una audiencia mitjana de 14,7 milions d'espectadors), Elisabet va finalitzar les celebracions pel seu Jubileu de diamant el 5 de juny de 2012 amb un servei religios a l'Abadia de Westminster propiciat per l'arquebisbe de Canterbury, seguit per una recepcio a Mansion House, una processo de carrosses i la sortida a la balconada al Palau de Buckingham sense comptar amb la presencia del seu espos, el duc d'Edimburg, que havia estat ingressat.
[170]
[171]
Jubileu de safir
[
modifica
]
La monarca va celebrar el seu 65e aniversari en el tron a Sandringham el 6 de febrer de 2017, convertint-se en la primera monarca britanica a commemorar el jubileu de safir, pero no la primera europea. Al migdia, artillers amb uniformes d'epoca van disparar una salva de 41 canonades a
Green Park
i va haver-hi unes altres salves a la
Torre de Londres
,
Cardiff
i
Edimburg
. Es va emetre un segell especial amb motiu d'aquesta data.
El dia
8 de setembre
de 2022, el Palau de Buckingham va anunciar que la reina estava sota supervisio medica a
Balmoral
i que els metges estaven preocupats. Els seus quatre fills i els princeps
Guillem
i
Harry
van viatjar per estar al seu costat. Finalment, poc despres de dos quarts de set (hora anglesa), se'n va anunciar la mort.
A partir d'aquell moment es va iniciar l'
Operacio London Bridge
i, ates que va morir a Escocia, l'Operacio Unicorn, per coordinar totes les accions posteriors a la mort de la Reina.
[172]
[173]
El seu darrer acte public va ser el nomenament de
Liz Truss
com a primer ministre dos dies abans de la seva mort.
[174]
El seu funeral es va celebrar a l'
Abadia de Westminster
a les 11:00 BST del 19 de setembre de 2022, i va ser enterrada a la Capella Commemorativa del Rei
Jordi VI
, part de la Capella de Sant Jordi al
Castell de Windsor
, al voltant de les 21:00 del mateix dia, en una cerimonia privada amb nomes la seva familia mes propera, que no va ser transmesa ni filmada per al public en general.
[175]
[176]
Imatge publica i taranna
[
modifica
]
Elisabet poques vegades concedi entrevistes i se'n sap poc de les seves opinions personals. Com a
monarca parlamentaria
, no expressa mai les seves opinions politiques en un forum public. Mantingue un profund sentit del deure religios i civil i es considera que es prengue el seu jurament de coronacio molt seriosament.
[177]
A part del seu
paper religios
com a
cap de l'Esglesia d'Anglaterra
, mantingue una excel·lent relacio amb la seva esglesia i
la d'Escocia
.
[178]
Es reuni amb liders d'altres religions, a mes de concedir-li el seu
mecenatge
personal al Consell de Cristians i Jueus.
[179]
Elisabet II i
Ronald Reagan
muntant a cavall a Windsor (1982)
En el seu missatge anual de Nadal per a la
Mancomunitat de Nacions
, sovint oferi caracteristiques sobre la seva fe, com l'any 2000, quan hi va parlar sobre el significat teologic del nou
mil·lenni
que marcava el 2000e aniversari del naixement de
Jesucrist
.
Elisabet II fou patrona de mes de 600 organitzacions benefiques i d'altres tipus.
[180]
Les seves aficions principals varen ser l'equitacio i els gossos, especialment els seus
Corgis
.
[181]
El seu vestuari consisti generalment en abrics de colors solids i barrets decoratius, que li permeteren ser vista facilment entre la multitud.
[182]
El novembre de 1999, en un referendum a Australia sobre el futur de la monarquia, es va preferir la seva permanencia en lloc d'un cap d'Estat triat indirectament.
[183]
Despres de superar diverses crisis d'imatge especialment fortes als anys 90, les enquestes realitzades a la Gran Bretanya el 2006 i 2007 van revelar un immens suport cap a Elisabet, i els referendums de
Tuvalu
el 2008 i de
Saint Vincent i les Grenadines
de 2009 van rebutjar les propostes per abolir la monarquia.
[184]
[185]
Elisabet va ser parodiada durant la decada de 1980 en el cicle de televisio
Spitting Image
i el 2006 va ser interpretada per l'actriu
Helen Mirren
a
The Queen
, pel·licula dirigida per
Stephen Frears
, que relata la reaccio de la reina davant la mort de
Lady Diana
el 1997.
[186]
El 2010 va ser encarnada per la jove Freya Wilson a
The King's Speech
(guanyadora de quatre
premis Oscar
, amb
Colin Firth
i
Geoffrey Rush
).
[187]
En la popular serie televisiva
Els Simpson
, va figurar com a estrella convidada en alguns episodis com
The Regina Monologues
,
To Surveil With Love
i
The Simpsons 138th Episode Spectacular
. Des de 2016,
Netflix
ha produit 4 temporades de
The Crown
, la serie mes cara de la historia, que tracta sobre la vida d'Elisabet II i de la cort reial britanica en general.
Tambe figura en nombrosos
bitllets
i
monedes
de diferents paisos:
Regne Unit
,
Canada
,
Australia
,
Nova Zelanda
,
Fiji
,
Barbados
,
Bahames
,
Belize
, aixi com a
Bermudes
, Illes Malvines,
Illes Caiman
,
Carib Oriental
,
Gibraltar
,
Guernsey
,
Illa de Man
,
Jersey
i Santa Elena. Les estampilles o segells postals del Regne Unit no portaren el nom del pais, sino l'efigie de la reina.
Finances i propietats
[
modifica
]
Sandringham House, la residencia d'Elizabeth a Norfolk, que ella posseia personalment.
La riquesa personal d'Elisabet va ser objecte d'especulacio durant molts anys. El 1971, Jock Colville, el seu antic secretari privat i director del seu banc, Coutts, va estimar la seva riquesa en 2 milions de lliures (equivalents a uns 30 milions de lliures el 2021).
[188]
El 1993, el Palau de Buckingham va qualificar les estimacions de 100 milions de lliures com a "extremadament exagerades".
[190]
El 2002, va heretar de la seva mare un patrimoni valorat en uns 70 milions de lliures.
[191]
La
Llista de Rics del Sunday Times
de 2020 va estimar la seva riquesa personal en 350 milions de lliures, el que la converteix en la 372a persona mes rica del Regne Unit.
[192]
Va ser la numero u de la llista quan es va iniciar en la Llista de Rics del Sunday Times de 1989, amb una riquesa declarada de 5.200 milions de lliures (aproximadament 13.800 milions de lliures en valor actual), que incloia actius estatals que no eren seus personalment.
[193]
La Col·leccio Reial, que inclou milers d'obres d'art historiques i les
Joies de la Corona
, no era de propietat personal, sino que es descrivia com a mantinguda en
fideicomis
per Isabel per als seus successors i la nacio,
[194]
igual que les seves residencies oficials, com el
Palau de Buckingham
i el
Castell de Windsor
,
[195]
i el
Ducat de Lancaster
, una cartera de propietats valorada en 472 milions de lliures el 2015.
[196]
Els
Papers del Paradis
, filtrats el 2017, mostren que el Ducat de Lancaster tenia inversions als paradisos fiscals britanics de les
Illes Caiman
i les
Bermudes
.
[197]
La Casa de Sandringham, a Norfolk, i el Castell de Balmoral, a Aberdeenshire, eren propietat personal d'Elisabet.
[195]
El Patrimoni de la Corona - amb possessions per valor de 14.300 milions de lliures el 2019-
[198]
es mante en fideicomis i no podia ser venut ni posseit per ella a titol personal.
[199]
Tractaments i titols
[
modifica
]
Bandera personal d'Elisabet II
| Des de
|
Fins a
|
Titol Complet
|
| 21 d'abril de 1926
|
11 de desembre de 1936
|
S'Altesa Reial
la princesa Elisabet de York.
|
| 11 de desembre de 1936
|
20 de novembre de 1947
|
S'Altesa Reial
la princesa Elisabet
|
| 20 de novembre de 1947
|
6 de febrer de 1952
|
S'Altesa Reial
la princesa Elisabet, duquessa d'Edimburg.
|
| 6 de febrer de 1952
|
8 de setembre de 2022
|
Sa Majestat
la Reina.
[200]
|
Elisabet II obtingue de manera creixent titols al llarg de la seva vida: primer com a neta i filla de reis, despres per matrimoni (com els de duquessa d'Edimburg o comtessa de Merioneth) i finalment com a sobirana. Oficialment, tingue un titol diferent en cadascun dels seus regnes:
Reina del Canada
al Canada, reina d'Australia a Australia, etc. A les
Illes del Canal
i l'
Illa de Man
, que son
dependencies de la Corona
i que no pertanyen al Regne Unit, es reconeguda com a
duc
(duke) de Normandia i
senyor
(lord) de Man respectivament, i a
Fiji
com a
cap suprem
pel
Gran Consell de Caps
, sense atribucions constitucionals, ja que Fiji es una republica, fins a la dissolucio d'aquesta institucio el 2012. Altres titols tradicionals son Defensora de la Fe i
duc
de Lancaster.
[201]
Oficialment, el seu titol al Regne Unit fou:
Elisabet Segona, per la Gracia de Deu, reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, i dels seus altres Regnes i Territoris, cap de la Mancomunitat de Nacions, defensora de la Fe
.
[202]
Elisabet II al costat del seu consort,
Felip d'Edimburg
Amb el seu marit, el
duc d'Edimburg
, la
reina
tingue quatre fills: Carles, Anna, Andreu i Eduard. A mes, el
matrimoni
tingue vuit nets i vuit besnets.
- Carles
,
princep de Gal·les
(nascut el
14 de novembre
de
1948
), es l'hereu de la Corona britanica. Es va casar el
29 de juliol
de
1981
amb
Diana
,
princesa de Gal·les
(1961-1997), amb la qual va tenir als seus dos fills:
Guillem de Cambridge
i
Enric de Sussex
. Es va divorciar de Diana el
28 d'agost
de
1996
. El
9 d'abril
de
2005
es va casar en segones nupcies, en una cerimonia civil, amb
Camil·la
, duquessa de Cornualla .
- Anna
, princesa reial (nascuda el
15 de agost
de
1950
), es va casar el
14 de novembre
de
1973
amb el capita Mark Phillips (nascut el
22 de setembre
de
1948
) i va tenir dos fills
Peter Phillips
i
Zara Phillips
. Es va divorciar el
28 d'abril
de
1992
. El seu segon matrimoni es va celebrar el
12 de desembre
de
1992
amb el vicealmirall
Sir
Timothy Laurence
(nascut l'
1 de marc
de
1955
).
- Andreu
,
duc de York
(nascut el
19 de febrer
de
1960
), es va casar el
23 de juliol
de
1986
amb
Sarah
, duquessa de York (nascuda el
15 d'octubre
de
1959
), mare de les seves dues filles: Beatriu i Eugenia. Es va divorciar el
30 de maig
de
1996
.
- Eduard
, comte de Wessex (nascut el
10 de marc
de
1964
), es va casar el
19 de juny
de
1999
amb
Sofia
, comtessa de Wessex (nascuda el
20 de gener
de
1965
).
Interpretacions en cinema i televisio
[
modifica
]
Series de televisio
[
modifica
]
- ↑
≪
Royal Family gathers at Balmoral amid concerns for Queen's health
≫ (en angles).
BBC
, 08-09-2022 [Consulta: 8 setembre 2022].
- ↑
≪
Isabel II es la reina britanica de mas edad
≫ (en castella). ElUniversal.com.mx, 21-12-2007. [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑
≪
Queen Elizabeth II becomes longest-reigning UK monarch
≫ (en angles). BBC.com, 09-09-2005. [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑
≪
La reina Isabel II sigue batiendo records desde el trono
≫, 12-05-2011. Arxivat de l'
original
el 2015-04-03. [Consulta: 20 abril 2016].
- ↑
Enciclopedia Universal Clarin del Estudiante
, p. 644.
- ↑
Brandreth, p. 103; Pimlott, pp. 2-3; Lacey, pp. 75-76; Roberts, p. 74.
- ↑
≪
The Queen's Early Life
≫ (en angles). Sitio web oficial de la Monarquia Britanica. [Consulta: 4 abril 2011].
- ↑
Hoey, p. 40.
- ↑
Brandreth, p. 103
- ↑
Pimlott, p. 12.
- ↑
Lacey, p. 56; Nicolson, p. 433; Pimlott, pp. 14-16.
- ↑
Crawford, p. 26; Pimlott, p. 20; Shawcross, p. 21.
- ↑
Brandreth, p. 124; Lacey, pp. 62-63; Pimlott, pp. 24, 69.
- ↑
Brandreth, pp. 108-110; Lacey, pp. 159-161; Pimlott, pp. 20, 163.
- ↑
Brandreth, pp. 108-110
- ↑
Brandreth, p. 105; Lacey, p. 81 y Shawcross, pp. 21-22.
- ↑
Brandreth, pp. 105-106.
- ↑
Bond, p. 8; Lacey, p. 76; Pimlott, p. 3.
- ↑
Lacey, pp. 97-98.
- ↑
Ziegler, p. 199.
- ↑
Assheton
, Ralph ≪Succession to the Throne≫ (en angles).
, 18-12-1936, p. 10.
- ↑
Brandreth, p. 124; Crawford, p. 85; Lacey, p. 112; Pimlott, p. 51; Shawcross, p. 25.
- ↑
≪
Her Majesty The Queen: Education
≫ (en angles). Royal Household. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Pimlott, p. 47.
- ↑
Pimlott, p. 54.
- ↑
Pimlott, p. 55.
- ↑
Crawford, pp. 104-114; Pimlott, pp. 56-57.
- ↑
Crawford, pp. 114-119; Pimlott, p. 57.
- ↑
≪
Biography of HM Queen Elizabeth the Queen Mother: Activities as Queen
≫ (en angles). Royal Household. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
≪
Early public life
≫ (en angles). Royal Household. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Pimlott, p. 71.
- ↑
London Gazette
(36973). 6 de marc de 1945, p. 1315.
- ↑
Lacey, p. 148; Pimlott, p. 75.
- ↑
London Gazette
(37205). 31 de juliol de 1945, p. 3972.
- ↑
≪
Royal plans to beat nationalism
≫ (en angles). BBC, 08-03-2005. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Pimlott, pp. 71-73.
- ↑
≪
Gorsedd of the Bards
≫ (en angles). National Museum of Wales. Arxivat de l'
original
el 10 d'agost de 2009. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Bond, p. 10; Pimlott, p. 79.
- ↑
≪
21st birthday speech
≫ (en angles). Royal Household. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Brandreth, pp. 133-139; Lacey, pp. 124-125; Pimlott, p. 86.
- ↑
Bond, p. 10; Brandreth, pp. 132-136, 166-169; Lacey, pp. 119, 126, 135.
- ↑
Hoey, pp. 55-56; Pimlott, pp. 101, 137.
- ↑
London Gazette
(38128). 21 de novembre de 1947, p. 5495.
- ↑
Edwards, Phil. ≪
The Real Prince Philip
≫ (en angles).
Channel 4
, 31-10-2000. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Crawford, p. 180.
- ↑
Davies, Caroline. ≪
Philip, the one constant through her life
≫ (en angles), 20-04-2006. Arxivat de l'
original
el 2008-02-25. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Heald, p. 18.
- ↑
48,0
48,1
≪
60 Diamond Wedding anniversary facts
≫ (en angles). Royal Household, 18-11-2007. Arxivat de l'
original
el 3 de desembre de 2010. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Hoey, p. 58; Pimlott, pp. 133-134.
- ↑
≪
La primera boda real tras la Segunda Guerra Mundial: Isabel II y el principe Felipe
≫, 05-02-2011. Arxivat de l'
original
el 2020-09-15. [Consulta: 4 abril 2011].
- ↑
Vickers, p. 64.
- ↑
Hoey, p. 59; Petropoulos, p. 363.
- ↑
Bradford, p. 424.
- ↑
≪
Marriage and Family
≫ (en angles). Sitio web oficial de la Monarquia Britanica. [Consulta: 4 abril 2011].
- ↑
≪
Isabel y Felipe: 50 anos de infidelidades
≫, 1997. [Consulta: 4 abril 2011].
- ↑
≪
Letters Patent, 22 octubre 1948
≫ (en angles). Heraldica. [Consulta: 22 setembre 2011].
Hoey, pp. 69-70; Pimlott, pp. 155-156.
- ↑
Pimlott, p. 163.
- ↑
Brandreth, pp. 226-238; Pimlott, pp. 145, 159-163, 167.
- ↑
Shawcross (2009), p. 647.
- ↑
Shawcross (2009), p. 651.
- ↑
Brandreth, pp. 240-241; Lacey, p. 166; Pimlott, pp. 169-172.
- ↑
Brandreth, pp. 245-247; Lacey, p. 166; Pimlott, pp. 173-176; Shawcross, p. 16.
- ↑
Bousfield y Toffoli, p. 72; Charteris citat a Pimlott, p. 179 y Shawcross, p. 17.
- ↑
Pimlott, pp. 178-179.
- ↑
Pimlott, pp. 186-187.
- ↑
Brandreth, pp. 253-254; Lacey, pp. 172-173; Pimlott, pp. 183-185.
- ↑
London Gazette
(41948). 5 de febrer de 1960, p. 1003.
- ↑
Brandreth, pp. 269-271.
- ↑
Brandreth, pp. 269-271; Lacey, pp. 193-194; Pimlott, pp. 201, 236-238.
- ↑
Bond, p. 22; Brandreth, p. 271; Lacey, p. 194; Pimlott, p. 238; Shawcross, p. 146.
- ↑
≪
Princess Margaret: Marriage and family
≫ (en angles). Royal Household. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Pimlott, p. 207.
- ↑
Briggs, pp. 420 ff.; Pimlott, p. 207; Roberts, p. 82.
- ↑
Lacey, p. 182.
- ↑
Lacey, p. 190; Pimlott, pp. 247-248.
- ↑
Cotton, Belinda; Ramsey, Ron. ≪
By appointment: Norman Hartnell's sample for the Coronation dress of Queen Elizabeth II
≫ (en angles).
National Gallery of Australia
. Arxivat de l'
original
el 30 de maig de 2012. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Pimlott, p. 182.
- ↑
≪
Queen and Australia: Royal visits
≫ (en angles). Royal Household. Arxivat de l'
original
el 29 de maig de 2010. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
≪
Queen and New Zealand: Royal visits
≫ (en angles). Royal Household. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Brandreth, p. 278; Pimlott, p. 224; Shawcross, p. 59.
- ↑
Challands, Sarah. ≪
Queen Elizabeth II celebrates her 80th birthday
≫ (en angles).
CTV News
, 25-04-2006. Arxivat de l'
original
el 15 d'abril de 2009. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Thomson
, Mike. ≪
When Britain and France nearly married
≫ (en angles). BBC, 15-01-2007. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Pimlott, p. 255; Roberts, p. 84.
- ↑
Pimlott, pp. 256-260; Roberts, p. 84.
- ↑
Lacey, p. 199; Shawcross, p. 75.
- ↑
Lord Altrincham en
National Review
citat per Brandreth, p. 374 y Roberts, p. 83.
- ↑
Brandreth, p. 374; Pimlott, pp. 280-281; Shawcross, p. 76.
- ↑
Pimlott, pp. 324-335; Roberts, p. 84.
- ↑
Roberts, p. 84.
- ↑
≪
Queen and Canada: Royal visits
≫ (en angles). Royal Household. [Consulta: 15 abril 2012].
- ↑
Bradford, p. 114
- ↑
Pimlott, p. 303; Shawcross, p. 83.
- ↑
Macmillan, pp. 466-472.
- ↑
≪
Efemerides 26 de juny
≫ hechoshistoricos.es. Consulta: 22 de setembre de 2011.
- ↑
Dymond, Glenn. ≪
Ceremonial in the House of Lords
≫ (en angles) p. 12. House of Lords Library, 05-03-2010. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
≪
Public life 1962?1971
≫ (en angles). Royal Household. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Bond, p. 66; Pimlott, pp. 345-354.
- ↑
Pimlott, p. 418.
- ↑
Pimlott, p. 419; Shawcross, pp. 109-110.
- ↑
Bond, p. 96; Pimlott, p. 427; Shawcross, p. 110.
- ↑
Pimlott, pp. 428-429.
- ↑
Pimlott, p. 449.
- ↑
≪
The Queen's Silver Jubilee, 1977
≫ (en angles). Lloc web oficial de la Monarquia Britanica. Arxivat de l'
original
el 3 desembre de 2010. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Roberts, pp. 88-89; Shawcross, p. 178.
- ↑
Pimlott, pp. 336-337, 470-471; Roberts, pp. 88-89.
- ↑
Heinricks
, Geoff ≪Trudeau: A drawer monarchist≫ (en angles).
National Post
, 29-09-2000, pag. B12.
- ↑
Trudeau, p. 313.
- ↑
≪
Queen's 'fantasy assassin' jailed
≫ (en angles). BBC, 14-09-1981. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Lacey, p. 281; Pimlott, pp. 476-477; Shawcross, p. 192.
- ↑
Shawcross, p. 127.
- ↑
Bond, p. 115.
- ↑
Lacey, pp. 297-298; Pimlott, p. 491.
- ↑
Bond, p. 188; Pimlott, p. 497.
- ↑
Pimlott, pp. 488-490.
- ↑
Pimlott, pp. 503-515; vegeu tambe Neil, pp. 195-207 y Shawcross, pp. 129-132.
- ↑
Thatcher a
Brian Walden
citats a Neil, p. 207;
Andrew Neil
citat al diari de
Woodrow Wyatt
del 26 d'octubre de 1990.
- ↑
Campbell, p. 467.
- ↑
Thatcher, p. 309.
- ↑
Roberts, p. 101; Shawcross, p. 139.
- ↑
Pimlott, pp. 515-516.
- ↑
Pimlott, pp. 519-534.
- ↑
Lacey, p. 307; Pimlott, pp. 522-526.
- ↑
Lacey, pp. 293-294; Pimlott, p. 541.
- ↑
Pimlott, p. 538.
- ↑
Brandreth, p. 349; Lacey, p. 319.
- ↑
≪
Annus horribilis speech, 24 November 1992
≫ (en angles). Royal Household. Arxivat de l'
original
el 2 de marc de 2009. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Lacey, p. 319; Pimlott, pp. 550-551.
- ↑
Stanglin, Doug. ≪
German study concludes 25,000 died in Allied bombing of Dresden
≫ (en angles), 18-03-2010. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Brandreth, p. 377; Pimlott, pp. 558-559; Roberts, p. 94; Shawcross, p. 204.
- ↑
Brandreth, p. 377.
- ↑
Lacey, pp. 325-326; Pimlott, pp. 559-561.
- ↑
Lacey, p. 328; Pimlott, p. 561.
- ↑
Pimlott, p. 562.
- ↑
Brandreth, p. 356; Pimlott, pp. 57-577; Roberts, p. 94; Shawcross, p. 168.
- ↑
Brandreth, p. 357; Pimlott, p. 577.
- ↑
Brandreth, p. 358; Pimlott, p. 610.
- ↑
Bond, p. 134; Brandreth, p. 358; Pimlott, p. 615.
- ↑
Bond, p. 134; Brandreth, p. 358; Lacey, pp. 6-7; Pimlott, p. 616; Roberts, p. 98; Shawcross, p. 8.
- ↑
Brandreth, pp. 358-359; Lacey, pp. 8-9; Pimlott, pp. 621-622.
- ↑
Bond, p. 134; Brandreth, p. 359; Lacey, pp. 13-15; Pimlott, pp. 623-624.
- ↑
Redaccion (9 de febrer de 2002) ≪
Murio la princesa Margarita.
≫ BBC News. Consulta: 10 de febrer de 2011.
- ↑
≪
Muere la Reina Madre de Inglaterra a los 101 anos de edad mientras dormia.
≫ (30 de marc de 2002)
Hola
. Consultado 10 de febrer de 2011.
- ↑
Bond, p. 156
- ↑
Brandreth, p. 31
- ↑
Bond, pp. 166-167.
- ↑
Bond, p. 157.
- ↑
≪
Queen cancels visit due to injury
≫ (en angles). BBC, 26-10-2006. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Greenhill, Sam; Hope, Jenny. ≪
Plaster on Queen's hand: minor cut or IV drip?
≫ (en angles).
Daily Mail
, 06-12-2006. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Whittaker, Thomas. ≪
Corgi put the queen in plaster
≫ (en angles), 14-12-2006. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
≪
La reina Isabel II suspendio actividad por hemorragia nasal
≫ ansalatina.com, 15 d'abril de 2011. Consulta: 22 de setembre de 2011.
- ↑
≪
Internaron a la reina Isabel II
≫, 03-03-2013. [Consulta: 3 marc 2013].
- ↑
Alderson, Andrew. ≪
Revealed: Queen's dismay at Blair legacy
≫ (en angles), 28-05-2007. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Alderson, Andrew. ≪
Tony and Her Majesty: an uneasy relationship
≫ (en angles), 27-05-2007. Arxivat de l'
original
el 2008-01-14. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
≪
Historic first for Maundy service
≫ (en angles). BBC, 20-03-2008. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
≪
Benedicto XVI llega a Reino Unido y pide conservar raices cristianas ante secularismo
≫. Aciprensa.com, 16-09-2010. [Consulta: 6 abril 2011].
- ↑
≪
Queen's State Visit to Ireland 2011
≫ (en angles). Foreign and Commonwealth Office. Arxivat de l'
original
el 15 de maig de 2011. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
≪
Address to the United Nations General Assembly
≫ (en angles). Royal Household, 06-07-2010. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
≪
Queen addresses UN General Assembly in New York
≫ (en angles). BBC, 07-07-2010. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
≪
Royal tour of Australia: The Queen ends visit with traditional 'Aussie barbie'
≫ (en angles), 29-10-2011. Arxivat de l'
original
el 2011-10-29. [Consulta: 15 abril 2012].
- ↑
≪
El cameo de Isabel II en los JJOO corona su cambio de rumbo
Arxivat
2013-05-18 a
Wayback Machine
.≫ Terra.es. (Espana), 30 de juliol de 2012. Consulta: 3 d'agost de 2012.
- ↑
≪
Opening of the Olympic and Paralympic Games
≫ (en angles). Sitio web oficial de la Monarquia Britanica. [Consulta: 2 juny 2012].
- ↑
≪
Canada's Olympic Broadcast Media Consortium Announces Broadcast Details for London 2012 Opening Ceremony, Friday
≫ (en angles). Bellmediapr.ca, 24-07-2012. Arxivat de l'
original
el 4 de novembre de 2012. [Consulta: 3 agost 2012].
- ↑
≪
The Queen's Diamond Jubilee message
≫ (en angles). Sitio web oficial de la Monarquia Britanica. [Consulta: 2 juny 2012].
- ↑
Gower
, Eleanor. ≪
A royal match! Glamorous Prince Edward and Sophie wear co-ordinated outfits as they attend Barbados state dinner
≫ (en angles), 24-02-2012. [Consulta: 2 juny 2012].
- ↑
≪
Prince Harry pays tribute to the Queen in Jamaica
≫ (en angles). BBC, 07-03-2012. [Consulta: 2 juny 2012].
- ↑
≪
Their Royal Highnesses The Prince of Wales and The Duchess of Cornwall to Undertake a Royal Tour of Canada in 2012
≫ (en angles). Office of the Governor General of Canada, 14-12-2011. [Consulta: 2 juny 2012].
- ↑
Brandreth, pp. 370-371; Marr, p. 395.
- ↑
≪
Key aides move to Windsor ahead of Queen's retirement
≫ (en angles), 18-11-2006. Arxivat de l'
original
el 2008-08-04. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Owen, Glen; Smith, Martin. ≪
Key aides move to Windsor ahead of Queen's retirement
≫ (en angles), 18-11-2006. [Consulta: 2 juny 2012].
- ↑
≪
Festeja Isabell II en el Tamesis
≫. El Universal, 04-06-2012. Arxivat de l'
original
el 2013-11-02. [Consulta: 6 juny 2012].
- ↑
≪
Isabel II cierra las celebraciones de su Jubileo con el duque de Edimburgo hospitalizado
≫, 05-06-2012. [Consulta: 6 juny 2012].
- ↑
≪
Operation Unicorn: what happens after the Queen’s death in Scotland?
≫ (en angles), 08-09-2022. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑
≪
"Operation Unicorn", Not "London Bridge": The Codename For Queen's Death
≫. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑
Caroline Lowbridge. ≪
Taking last public photos of the Queen was 'an honour and privilege'
≫ (en angles). BBC, 12-09-2022. [Consulta: 4 abril 2024].
- ↑
≪
Queen Elizabeth II: Family say final goodbye as Queen buried next to Philip
≫ (en angles britanic). [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑
Sophie.Hunter
. ≪
The State Funeral for Her Majesty The Queen
≫ (en angles), 19-09-2022. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑
≪
Queen 'will do her job for life'
≫ (en angles). BBC, 19-04-2006. [Consulta: 22 setembre 2011].
Shawcross, pp. 194-195.
- ↑
≪
How we are organised
≫ (en angles). Church of Scotland. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
≪
Presidents, Vice Presidents and Trustees
≫ (en angles). Council of Christians and Jews. Arxivat de l'
original
el 28 de setembre de 2011. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
≪
Queen and Charities
≫ (en angles). Royal Household. Arxivat de l'
original
el 2011-09-25. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
≪
80 facts about The Queen
≫ (en angles). Royal Household. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Cartner-Morley
, Jess. ≪
Elizabeth II, belated follower of fashion
≫ (en angles), 10-05-2007. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
Lacey, p. 387; Roberts, p. 101; Shawcross, p. 218.
- ↑
≪
Monarchy poll
≫ (en angles).
Ipsos MORI
, abril 2006. [Consulta: 22 setembre 2011].
≪
Monarchy Survey
≫ (PDF) (en angles) p. 9.
Populus Ltd
, 14-16 desembre 2007. Arxivat de l'
original
el 11 de maig de 2011. [Consulta: 22 setembre 2011].
≪
Poll respondents back UK monarchy
≫ (en angles). BBC, 28-12-2007. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
≪
Vincies vote "No"
≫ (en angles). BBC, 26-11-2009. [Consulta: 22 setembre 2011].
- ↑
≪
[
Enllac no actiu
]
≫ El Periodico de Aragon, 3 de setembre de 2006. Consulta: 5 d'abril de 2011.
- ↑
≪
A la reina Isabel II de Inglaterra le ha encantado
El discurso del rey
Arxivat
2011-02-09 a
Wayback Machine
.≫ Fandigital.es, 5 de febrer de 2011. Consulta: 5 d'abril de 2011.
- ↑
￡2m estimate of the Queen's wealth 'more likely to be accurate'
, 11 juny 1971, p. 1.
- ↑
Lord Chamberlain
Lord Airlie
quoted in
Hoey 2002
, p. 225 and
Pimlott 2001
, p. 561
- ↑
≪
Queen inherits Queen Mother's estate
≫.
BBC News
, 17-05-2002. Arxivat de l'
original
el 5 octubre 2018. [Consulta: 25 desembre 2015].
- ↑
≪
The Queen net worth ? Sunday Times Rich List 2020
≫.
The Times
. Arxivat de l'
original
el 10 novembre 2020.
ISSN
:
0140-0460
[Consulta: 11 novembre 2020].
- ↑
≪
Rich List: Changing face of wealth
≫.
BBC News
, 18-04-2013. Arxivat de l'
original
el 6 novembre 2020. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑
≪
FAQs
≫. Arxivat de l'
original
el 8 desembre 2014. [Consulta: 29 marc 2012].
≪
The Royal Collection
≫, 20-11-2015. Arxivat de l'
original
el 7 maig 2016. [Consulta: 18 abril 2016].
- ↑
195,0
195,1
≪
The Royal Residences: Overview
≫. Arxivat de l'
original
el 1 maig 2011. [Consulta: 9 desembre 2009].
- ↑
≪
Accounts, Annual Reports and Investments
≫, 2015. Arxivat de l'
original
el 24 agost 2017. [Consulta: 19 agost 2017].
- ↑
Osborne
, Hilary. ≪
Revealed: Queen's private estate invested millions of pounds offshore
≫.
The Guardian
, 05-11-2017. Arxivat de l'
original
el 5 novembre 2017. [Consulta: 9 novembre 2020].
- ↑
≪
Brilliant places for our customers
≫, 2019. Arxivat de l'
original
el 17 juny 2020. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑
≪
FAQs
≫. Arxivat de l'
original
el 15 marc 2015. [Consulta: 22 marc 2015].
- ↑
≪
Greeting a member of The Royal Family
≫ (en angles). Sitio web oficial de la Monarquia Britanica. [Consulta: 17 abril 2011].
- ↑
Sanchez
, Gerardo
.
Isabel II
, 2010.
ISBN 1451589042
.
- ↑
≪
Burke's Peerage and Gentry > The Royal Family > HM Queen Elizabeth II
≫ (en angles). Burke's Peerage & Gentry and The Origins Network. [Consulta: 17 abril 2011].
Bibliografia
[
modifica
]
- Bond
, Jennie.
Elizabeth: Eighty Glorious Years
(en angles). Londres: Carlton Publishing Group, 2006.
ISBN 1-84442-260-7
.
- Hoey
, Brian.
Her Majesty: Fifty Regal Years
(en angles). Londres: HarperCollins, 2002.
ISBN 0-00-653136-9
.
- Pimlott
, Ben.
The Queen: Elizabeth II and the Monarchy
(en angles). Londres: HarperCollins, 2001.
ISBN 0-00-255494-1
.
- Brandreth
, Gyles.
Philip and Elizabeth: Portrait of a Marriage
. Century, 2004.
ISBN 0-7126-6103-4
.
- Crawford
, Marion.
The Little Princesses
. Londres: Cassell & Co, 1950.
- Lacey
, Robert.
Royal: Her Majesty Queen Elizabeth II
(en angles). Little, Brown, 2002.
ISBN 0-316-85940-0
.
- Shawcross
, William.
Queen and Country
. Toronto: McClelland & Stewart, 2002.
ISBN 0-7710-8056-5
.
- Macmillan
, Harold.
Pointing The Way 1959?1961
(en angles). Macmillan, 1972.
ISBN 0-333-12411-1
.
- Roberts
, Andrew. Antonia Fraser.
The House of Windsor
. Cassell & Co, 2000.
ISBN 0-304-35406-6
.