|
Aquest article tracta sobre un pais de l'Orient Mitja. Si cerqueu el llogaret de l'Alta Ribagorca, vegeu ≪
Iran (el Pont de Suert)
≫.
|
La
Republica Islamica de l'Iran
, anomenat simplement l'
Iran
, es un pais de l'
Orient Mitja
. Fins al 1935 va ser conegut com a
Persia
. Fa frontera amb els seguents paisos:
Turkmenistan
,
Afganistan
i
Pakistan
a l'est;
Iraq
,
Turquia
,
Azerbaidjan
i
Armenia
a l'oest. Al nord es banyat pel
mar Caspi
i al sud pel
Golf Persic
, del qual forma part l'
estret d'Hormuz
. Esta dividit en 30 provincies. Parts de l'actual territori de l'Iran va ser l'origen de diferents
imperis
de l'antiguitat: l'
imperi mede
, l'
imperi Persa aquemenida
, l'
imperi part
i l'
imperi Sassanida
(vegeu
imperi Persa
per un panorama historic).
Geografia fisica
[
modifica
]
Es tracta d'un pais dominat per l'
altipla irania
, rodejat per diverses cadenes muntanyoses, com les
muntanyes Zagros
(al sud-oest) i les muntanyes
Elburz
(al nord); i en aquesta ultima hi ha la
muntanya Damavand
que amb 5.610 msnm, es el punt mes alt del pais. Les principals planes son les que hi ha al llarg de la costa de la
mar Caspia
(depressio aralo-caspica) i la depressio mesopotamica del
golf Persic
, tocant a la frontera amb l'
Iraq
a
Arvandrud
(
Chat-el-Arab
). Les principals ciutats del pais son
Teheran
(capital),
Tabriz
,
Mashad
,
Ispahan
,
Xiraz
,
Abadan
,
Ahwaz
i
Kermanshah
.
Al pais no hi ha grans rius; dels petits rius i rierols, unicament es navegable el
Karun
, de 830 kilometres de longitud, on barques preparades per a navegar en rius poc profunds poden navegar de
Khorramshahr
a
Ahvaz
(una distancia d'uns 180 kilometres).
Els principals rius de l'Iran son el
Sefid-Rud
, el ja anomenat
Karun
i el
Hilmend
.
Hi ha un llac salat permanent, l'
Urmia
, amb un contingut sali tan elevat que no permet la vida dels peixos i de la majoria de les formes de vida aquatiques. Tambe hi ha diversos llacs salats situats a la frontera Iran-Afganistan, a la provincia de
Balutxistan Occidental
.
 Mapa climatic de l'Iran mostrant la situacio de les capitals de provincia
|
Caspi suau i humit
Caspi suau
Mediterrani amb pluges primaverals
Mediterrani
Muntanyes fredes
Muntanyes molt fredes
Semidesertic fred
Semidesertic calid
Desertic sec
Desertic calid i sec
Costaner calid i sec
Costaner sec
|
El pais te un clima variable. Al nord-oest, els hiverns son freds amb importants precipitacions en forma de neu i temperatures per sota els zero
graus Celsius
durant els mesos de desembre i gener. La primavera i la tardor son relativament suaus, mentre que els estius son humits i calids. Al sud, els hiverns son suaus i els estius son torrids, amb unes temperatures mitjanes durant el dia al juliol que sobrepassen el 38 °C. A la plana
Khuzestan
, l'alta temperatura estival va acompanyada d'una humitat molt alta.
L'Iran te un clima
continental
desertic o sec. Tot el pais es arid o semiarid, excepte la costa del mar Caspi on predomina un clima
subtropical
.
La majoria de les precipitacions anuals es donen entre octubre i abril. A la majoria del pais, les precipitacions mitjanes anuals son de 25 cm o menys. Les principals excepcions son les valls de les altes muntanyes de Zagros i la plana costanera del mar Caspi, on les precipitacions mitjanes son de 50 cm anuals, com a minim. A la part oest del Caspi, les precipitacions excedeixen els 100 cm anuals i es distribueixen forca regularment al llarg de l'any. En contrast, algunes conques a l'altipla central reben 10 cm o menys a l'any.
Flora i fauna
[
modifica
]
Mapa de biotips d'
Iran
.
bosc estepari
Boscs i arbredes
Semidesertic
Terres baixes del desert
Estepa
Pantans al·luvials salats
Mes del 10% del pais esta cobert de bosc. Els mes extensos es troben en els vessants muntanyencs que s'alcen des del mar Caspi, amb
roure
,
freixe
,
om
,
xiprers
i altres arbres valuosos. En l'altipla en si, zones de
Quercus
arbustius apareixen en els vessants muntanyencs mes irrigats on els vilatans conreen horts i creix el platan, alber,
salze
,
noguera
,
hagi
,
auro
i
morera
.
Plantes
i
arbusts
silvestres sorgeixen de la terra esteril i permeten que es produeixi pastura, pero el sol de l'estiu els crema. Segons els informes de la
FAO
,
[1]
les principals classes de bosc que hi ha a l'Iran i les seves zones respectives son:
- boscos dels districtes del nord
, prop del
Caspi
(19.000 km²);
- Boscos muntanyencs
calcaris
en els districtes nord-est (boscos de
Juniperus
, 13.000 km²);
- Boscos de
pistatxo
en els districtes est, sud i sud-est (26.000 km²);
- Boscos de
roure
en els districtes central i oest (35.000 km²);
- Garrigues
dels districtes Kavir (desert) a la part central i nord-est del pais (10.000 km²);
- Boscos
subtropicals
de la costa sud (5.000 km²) com els
boscos de Hara
.
Mes de 2.000 especies de plantes creixen a l'Iran. La terra coberta per la flora autoctona de l'Iran es quatre vegades la d'Europa.
Un dels mes famosos membres de la vida salvatge a l'Iran es l'ultim supervivent al mon del criticament amenacat
guepard asiatic
, que avui dia no es troba en cap altre lloc excepte a l'Iran. Ha perdut tots els seus
lleons asiatics
i l'avui extint
tigre persa
en la primera part del segle
xx
.
Ossos bruns
i
tibetans
a les muntanyes,
muflons
i
cabres salvatges
,
gaseles
,
ases salvatges
,
senglars
,
lleopards
i
guineus
abunden. Entre els animals domestics hi trobem:
ovelles
,
cabres
,
vaques
,
cavalls
,
bufals d'aigua
,
rucs
i
camells
. Son autoctons a l'Iran el
faisa
, l'
perdiu
, la
cigonya
i el
falco
.
Abellerol
de l'Iran.
El
lleopard de Persia
es la mes gran de totes les subespecies de lleopards del mon. La gamma principal d'aquesta especie a l'Iran s'encavalca de prop amb la de la
cabra betzoar
. Per tant, es troba a tot arreu d'
Elburz
i serres muntanyenques dels
Zagros
, aixi com en serres menors dins de l'
altipla irania
. La poblacio del lleopard es molt escassa, a causa de la perdua d'habitat, de les seves preses naturals, i a la fragmentacio de la poblacio. A part de la cabra betzoar, els muflons, el
senglar
, els
cervids
(sigui el
cervol
de Maral o els
cabirols
), i els animals domestics constitueixen la dieta de lleopard a l'Iran.
Politica i govern
[
modifica
]
Afers exteriors
[
modifica
]
Els
afers exteriors de l'Iran
es basen en dos principis estrategics:
- l'eliminacio de les influencies externes a la regio i
- buscar amplis contactes diplomatics amb el desenvolupament i els
paisos no alineats
.
L'Iran mante relacions diplomatiques amb gairebe tots els membres de les
Nacions Unides
, a excepcio d'
Israel
, que l'Iran no reconeix, i els Estats Units des de la
revolucio iraniana
.
[2]
D'altra banda, la republica de l'Iran ha tingut tensions diplomatiques amb les monarquies de l'altra banda del
golf Persic
, en l'anomenat conflicte entre Iraq i
Arabia Saudita
o tambe
guerra freda islamica
.
[3]
Des del 2005, el
programa nuclear de l'Iran
s'ha convertit en objecte de controversia amb la resta del mon a causa de les sospites que l'Iran podria desviar la tecnologia nuclear civil a un programa d'armes nuclears. Aixo va portar el
Consell de Seguretat de les Nacions Unides
a imposar sancions contra les empreses iranianes vinculades a aquest programa, fomentant aixi el seu aillament economic en l'escena internacional. El gener de 2012, la
Unio Europea
va prendre la decisio de deixar d'importar
petroli
irania a partir de l'estiu com a pressio contra el desenvolupament nuclear a l'Iran,
[4]
al que aquest pais va respondre amb l'amenaca de tallar el subministrament de petroli a la UE de manera immediata.
[5]
En ajustar-se a les demandes internacionals, l’Iran va veure com algunes de les sancions imposades desapareixien el 2015, pero tres anys despres, el
govern de Donald Trump
imposa noves sancions i talla les negociacions amb el pais, que el 2019 va reactivar el seu programa nuclear.
[6]
Divisio administrativa
[
modifica
]
L'Iran esta dividit en trenta
provincies
(
ost?n
), cada un governat per un governador (????????, ost?nd?r). Les provincies es divideixen en comtats (
shahrest?n
), i se subdivideixen en
districtes
(
bakhsh
) i subdistrictes (
dehest?n
).
L'Iran te una de les taxes mes altes de creixement urba en el mon. De 1950 a 2002, la proporcio de poblacio urbana va augmentar del 27% al 60%.
[7]
Les
Nacions Unides
prediuen que, el 2030, el 80% de la poblacio hi sera urbana.
[8]
La majoria dels immigrants interns s'han assentat prop de les ciutats de
Teheran
,
Isfahan
,
Ahvaz
i
Qom
. Les poblacions enumerades son del 2006/07 (1385
AP
) del cens.
[9]
Teheran
, amb una poblacio de 7.705.036, es la ciutat mes gran de l'Iran, i la Capital.
Teheran
es la llar de prop de l'11% de la poblacio del pais. Teheran, igual que moltes grans ciutats, pateix de greu
contaminacio atmosferica
. I es el centre de totes les comunicacions i transports del pais.
Mashad
, amb una poblacio de 2.410.800 milions, es la segona ciutat mes gran de l'Iran i el centre de la provincia de
Razavi Khorasan
. Mashad es una de les ciutats mes sagrades del mon pels
xiites
, amb el
Mausoleu de l'Imam Reza
. Es el centre del turisme a l'Iran i entre 15 i 20 milions de pelegrins van al santuari cada any
[10]
[11]
Una altra ciutat iraniana important es
Isfahan
(amb una poblacio d'1.583.609 habitants), que es la capital de la
Provincia d'Isfahan
. La
Placa Naqsh-e Jahan
d'Isfahan ha estat designada per la
UNESCO
com a
Patrimoni de la Humanitat
. La ciutat conte una amplia varietat d'elements
arquitectonics islamics
, que van des del segle
xi
fins al segle
xix
. El creixement de la zona dels afores de la ciutat ha convertit Isfahan en la segona area metropolitana mes poblada (3.430.353).
[12]
La quarta ciutat mes gran de l'Iran es
Tabriz
(poblacio d'1.378.935 hab.), la capital de l'
Azerbaidjan Oriental
, que es tambe la segona ciutat industrial de l'Iran despres de
Teheran
.
Tabriz
havia estat la segona ciutat mes gran a l'Iran fins al final de 1960 i una de les seves capitals i l'antiga residencia del princep de la corona en el marc de la
dinastia qajar
. La ciutat ha demostrat ser extremadament influent en la historia recent del pais.
La cinquena ciutat mes gran es
Karaj
(poblacio d'1.377.450 hab.), ubicat a la
provincia de Teheran
i situat a 20 km a l'oest de la capital, als peus de les
Muntanyes Alborz
; actualment pero, la ciutat s'esta convertint en una extensio de la metropolis de Teheran.
Drets humans
[
modifica
]
Dona
bomber
a Mashad.
Les violacions dels drets humans a l'Iran se centren en l'absencia de llibertat d'expressio, de llibertat de reunio, de llibertat de culte, del dret a la informacio, del dret a la deguda defensa en judici, la tortura i la pena capital. A Iran es produeixen detencions arbitraries i execucions sumaries, la situacio a les presons es catastrofica. Les forces de seguretat cometen greus abusos als drets humans i el poder judicial ho avala. Les manifestacions o protestes de carrer son reprimides encara que siguin pacifiques. No existeix el dret de reunio ni de pensament. S'empresona als opositors politics, als periodistes que no recolzen al govern de torn, a activistes socials i defensors dels drets humans, a politics i a advocats.
La pena capital es aplicada tant a adults com a menors d'edat, a delinquents comuns com a usuaris de drogues, periodistes,
bloguers
o usuaris de les xarxes socials. Llocs web son bloquejats pel govern i les comunicacions a l'exterior son interferides.
Les dones i les minories racials o religioses son ciutadans de segona. Existeix un estricte codi de vestimenta i les dones que no ho compleixen son empresonades. Es realitzen lapidacions de dones per atemptar contra l'honor. Les
minories sexuals
son perseguides. En l'index global de l'escletxa de genere realitzat en 2015 pel Forum Economic Mundial, Iran ocupa el lloc 137 de 140 paisos.
[13]
[14]
[15]
[16]
[17]
[18]
[19]
[20]
[21]
[22]
[23]
[24]
[25]
[26]
[27]
[28]
[29]
Muntanya Damavand
,
Amol
L'economia de l'Iran esta en desenvolupament i esta marcada per un fort intervencionisme de l'Estat. Es basa en l'explotacio dels seus recursos naturals (especialment els agricoles, el
petroli
i el gas) i en un gran pes de la industria. La seva inversio en recerca nuclear afecta els intercanvis comercials amb altres paisos. Existeixen grans desigualtats socials, amb una classe alta molt rica i gran quantitat de persones sota el llindar de la pobresa. Te una taxa d'atur d'un 13,2%.
[30]
Geografia humana i societat
[
modifica
]
L'Iran te mes de 70 milions d'habitants i actualment s'estan duent a terme politiques de control de natalitat. El creixement urba durant el segle
xx
es paral·lel al de la majoria de paisos. La taxa d'
alfabetisme
es del 80%. Compta amb mes de 80 etnies. La majoria d'iranians son musulmans: un 89%
xiites
(la religio oficial de l'estat) i un 9%
sunnites
. Entre les religions minoritaries destaquen la
fe baha'i
(actualment perseguida), el
zoroastrisme
, el
judaisme
i el
cristianisme
.
El pais acull refugiats de paisos propers en conflicte, com Afganistan o Iraq. Per altra banda, part de la seva poblacio emigra cap a paisos del Golf Persic o Occident (sobretot de classes benestants).
Ciutats mes poblades del pais
[
modifica
]
Ciutats per poblacio
Teheran
Mashad
Isfahan
|
| Ranquing
|
Ciutat
|
Provincia
|
Poblacio
el 2006
|
Ranquing
|
Ciutat
|
Provincia
|
Poblacio
el 2006
|
Tabriz
Xiraz
Kerman
|
| 1
|
Teheran
|
Teheran
|
8,778,535
|
10
|
Urmia
|
Azerbaidjan Oest
|
871,204
|
| 2
|
Mashad
|
Razavi Khorasan
|
2,427,316
|
11
|
Kerman
|
Kerman
|
721,374
|
| 3
|
Isfahan
|
Isfahan
|
1,683,609
|
12
|
Rasht
|
Gilan
|
660,123
|
| 4
|
Tabriz
|
Azerbaidjan Est
|
1,498,060
|
13
|
Zahedan
|
Balutxistan Occidental
|
552,706
|
| 5
|
Karaj
|
Teheran
|
1,477,450
|
14
|
Hamedan
|
Hamedan
|
450,284
|
| 6
|
Xiraz
|
Fars
|
1,411,186
|
15
|
Arak
|
Markazi
|
438,338
|
| 7
|
Ahvaz
|
Khuzestan
|
1,338,126
|
16
|
Yazd
|
Yazd
|
405,037
|
| 8
|
Qom
|
Qom
|
1,142,309
|
17
|
Ardabil
|
Ardabil
|
402,669
|
| 9
|
Kermanshah
|
Kermanshah
|
922,921
|
18
|
Bandar Abbas
|
Hormozgan
|
367,508
|
El sistema educatiu irania esta altament centralitzat i esta dividit en l'
Educacio K-12
i l'
Educacio terciaria
. La K-12 esta supervisada pel
Ministeri d'Educacio
i la supervisio de l'educacio terciaria recau en el
Ministeri de Ciencia i Tecnologia
.
L'
Educacio Primaria
(
Dabestan
) comenca als 6 anys, i te una durada de 5 anys. L'
Educacio Secundaria
, tambe coneguda com a
cicle d'orientacio
(
Rahnamayi
), va des del 6e curs fins al 8e. L'
Educacio terciaria
(
Dabirestan
), en que els tres ultims anys no son obligatoris, esta dividida entre teorica, vocacional/tecnica i manual, i cada programa te les seves propies especialitats
[31]
Les
Universitats
, els
instituts de tecnologia
, les
escoles de medicina
i les
escoles de la comunitat
, proporcionen l'educacio superior. El requisit per entrar a l'educacio superior es comptar amb un
Batxillerat
, i finalment passar l'examen d'acces a la Universitat Nacional (
Konkoor
). L'educacio superior es dividida en diferents nivells de titols:
Fogh-i-Diplom K?rd?ni
(despres de 2 anys d'educacio superior), el
K?rshen?si
(tambe conegut sota el nom de "llicenciatura") es lliura despres de 4 anys d'educacio superior. El
K?rshen?si-ye Arshad
es lliura despres de 2 anys mes d'estudi (
Master
). Despres de tot aixo, un altre examen permet els candidats assolir un programa de doctorat (
Doctorat
)
[31]
Cultura i lleure
[
modifica
]
Arquitectura
[
modifica
]
Estadi Azadi
Estacio d'esqui de
Dizin
Amb dos tercos de la poblacio de l'Iran per sota dels 25 anys, molts esports es practiquen a l'Iran, tant tradicionals com moderns. Iran es el bressol del
Polo
[32]
i del
Varzesh-e Pahlavani
, un tipus de lluita que inclou entrenaments atletics molt ritualitzats, declaractas Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 2010.
[33]
La
lluita lliure
ha estat tradicionalment considerada com l'esport de nacional de l'Iran, pero avui en dia, l'esport mes popular a l'Iran es el
Futbol
amb l'
equip nacional
havent arribat tres vegades al torneig final de la
Copa del Mon
, i havent guanyat la
Copa d'Asia
en tres ocasions.
El
1974
, l'Iran es va convertir en el primer pais de l'
Orient Mitja
en acollir els
Jocs Asiatics
. Iran es la llar de diverses estacions d'esqui
[34]
amb el cinque complex mes alt del mon (a 3.730 m), i situat a nomes quinze minuts de Teheran.
Sent un pais muntanyos, l'Iran es un lloc molt bo per practicar el senderisme, escalada en roca
[35]
i el muntanyisme.
[36]
Iran presenta vestigis d'ocupacio humana i restes culturals pertanyents a gairebe tota l'
edat de pedra
. Durant el
neolitic
es va desenvolupar un proces de
sedentaritzacio
, produccio estable d'aliments i establiment de rutes d'intercanvi de curta distancia.
Protohistoria
[
modifica
]
L'
edat del Coure
, caracteritzada per l'aparicio d'elements de coure i ceramica pintada a
Susiana
(sud-oest de l'Iran) i a
Sialk
(centre-oest), s'esten al llarg del
IV
mil·lenni aC
, i s'hi han trobat restes arqueologiques com la ceramica amb formes animals o abstractes de gran qualitat, algunes de les quals tenien aparent un us ritual. Les rutes comercials guanyen en extensio i comencen a sorgir assentaments urbans, en un proces regional que es desenvolupa entre
Anatolia
,
Mesopotamia
, el complex arqueologic de
Bactriana
-
Margiana
i la
civilitzacio de la vall de l'Indus
.
Al comencament del
III
mil·lenni aC
apareix a
Susa
una forma d'escriptura, possiblement derivada del sistema
sumeri
per a representar la
llengua elamita
, i l'
imperi elamita
sorgeix com el nou poder del sud-oest de l'Iran, en competencia amb els imperis veins de
Babilonia
i
Assiria
. L'economia elamita es basava principalment en el comerc, i la seva llarga tradicio administrativa s'evidencia per la quantitat de tauletes i registres conservats.
Durant el
II
mil·lenni aC
arriben a l'altipla de l'Iran diverses onades de pobles iranians, provinents de l'
Asia central
. Aquests pobles parlaven una varietat de dialectes del
persa antic
, una de les
llengues iranianes
pertanyent a la familia de
llengues indoeuropees
, emparentades amb l'
avestic
(irania antic oriental) i el
sanscrit
vedic.
Darios I
, rei dels perses
aquemenides
A mitjan
segle
vii
aC
, grups de tribus iranianes identificades com els
medes
, establerts al nord i nord-oest de l'Iran, es deslliuren del jou assiri, establint el seu poder sobre la regio. A la fi del mateix segle, els medes i els babilonis acaben amb el poder assiri, prenent
Ninive
el
612 aC
. D'aquest mateix periode son les fonts que esmenten
Cir I
, rei d'
Anshan
.
A mitjans del
segle
vi
aC
,
Cir II el Gran
, rei d'Anshan, conquereix
Media
, el
Regne d'Elam
,
Brega
,
Babilonia
i esten el seu poder des de l'Iran Oriental fins al
mar Mediterrani
. El seu fill,
Cambises II
, conquereix
Palestina
i
Egipte
.
Darios I
es va apoderar del tron de Persia i va proclamar la seva pertinenca a la familia
aquemenida
a la
Inscripcio de Behistun
. Darios idea (o va completar) l'organitzacio de l'administracio imperial, reorganitzant les
satrapies
de Cir i Cambises, i canviant les politiques impositives, militars i administratives de l'imperi.
Durant el primer terc del
segle
v
aC
, perses i grecs van competir pel domini sobre les ciutats gregues d'
Asia Menor
, les costes del Mediterrani i el control dels ports comercials, aixi com l'acces al
blat
de les costes de la
mar Negra
. Els anys
490 aC
-
480 aC
van estar marcats pels conflictes fronterers coneguts com a
Guerres mediques
, que van comencar amb les revoltes jonies i van incloure la crema d'
Atenes
pels perses, en represalia per la destruccio de
Sardes
durant els aixecaments de principis d'aquest mateix segle.
Despres dels fracassos militars de la Segona guerra medica, els aquemenides van aturar la seva expansio i van perdre alguns territoris, mentre que els aixecaments i rebel·lions se succeien per tot l'imperi.
Alexandre el Gran
va envair i va conquerir l'imperi aquemenida des de l'any
334 aC
fins al
323 aC
(any de la seva mort). Alexandre adopta costums
orientals
establint-se a
Babilonia
despres de consolidar la seva conquesta en el territori que s'esten entre Egipte i el riu
Indus
. A la seva mort, els successors o
diadocs
es van repartir els seus territoris, i l'Iran va passar a formar part de l'
Imperi Seleucida
.
Una altra dinastia iraniana d'origen
septentrional
, la dels
parnis
, va donar origen a l'
imperi part
, que durant el segle
i
aC va funcionar com a intermediari entre l'
antiga Roma
i l'
antiga Xina
, i va lliurar una gran quantitat de batalles contra l'
Imperi Roma
.
L'any
226
sorgeix a Persia l'
imperi Sassanida
, que intenta redonar a l'Iran la gloria dels aquemenides. L'ultim xa,
Yezdegerd III
, va ser derrotat pels
arabs
al segle
vii
, seguits pels
turcs
seljucides
, els
mongols
i
Tamerla
.
Historia moderna i contemporania
[
modifica
]
Mapa de l'Iran
El segle
xvi
va ser el de la independencia amb la dinastia
safavida
i seguents que es van atorgar el titol de
xa
.
Mahmud Hotaki
conquereix
Iran
el
1722
establint la dinastia dels Hotaki despres de la
batalla de Gulnabad
.
[37]
Despres de l'assassinat de Nadir Shah el 1747, els safavides tornaren a dominar el pais fins al 1760, quan Karim Khan es va sentir prou fort com prendre el poder nominal del pais, posant fi a la dinastia Safavida i establint la
dinastia afxarida
.
Al segle
xix
, Persia va iniciar sota la pressio de
Russia
i el
Regne Unit
un proces de modernitzacio. A final del segle
xix
s'inicia un
moviment constitucionalista
que pretenia aturar el despotisme i excessos dels Xas de la dinastia Qajar. Durant la
Segona Guerra Mundial
va ser ocupada per ambdues potencies i es va celebrar la
conferencia de Teheran
. El
1953
, el primer ministre
Mohammad Mosaddeq
, va ser expulsat del poder en intentar nacionalitzar els recursos petrolifers, en una operacio orquestrada per britanics i nord-americans. El xa
Mohammad Reza Pahlavi
va incrementar els seus poders dictatorials amb el suport dels
Estats Units
, que el consideraven l'aliat mes important de la zona. L'any
1979
el descontentament de la poblacio va provocar la
revolucio islamica
que va durar prop d'un any i que va desembocar en l'exili del xa i la instauracio de
republica islamica
amb
Ruhollah Khomeini
com a maxim dirigent.
El
1980
es va iniciar la
guerra Iran-Iraq
que finalitzaria el
1988
.
Despres de la mort de Khomeini l'any
1989
el va succeir
Ali Khamenei
com a cap d'Estat, quedant la prefectura del govern oberta a unes eleccions cada quatre anys, en les quals s'ha manifestat una pugna entre el sector reformista liderat per
Muhammad Khatami
i el sector conservador.
L'Iran es una republica islamica constitucional, el seu sistema politic esta establert en la llei fonamental de
1979
. L'Iran te diverses entitats governamentals amb interconnexions complexes. Algunes d'aquestes entitats son escollides de forma democratica i d'altres ho son segons les seves inclinacions religioses.
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.fao.org/docrep/x5371e/x5371e08.htm
- ↑
≪
Esdeveniments claus a l'Iran des de 1921
≫ (en angles). [Consulta: 23 gener 2008].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Stephane Lacroix,
Les islamistes saoudiens: Une insurrection manquee
, Presses Universitaires de France,
2015
.
ISBN 9782130739883
(frances)
- ↑
Vilaweb
,
La UE veta les importacions de petroli de l'Iran
, 23 de gener de 2012.
- ↑
RTVE
,
El petroleo prende el conflicto por el programa nuclear irani
, 29 de gener de 2012. (en castella)
- ↑
Nassir
, Anahita ≪
El regim irania esquiva les sancions internacionals
≫.
La Directa
, 30-01-2023 [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑
Payvand. ≪
Iran: Focus on reverse migration
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 26 de marc 2006. [Consulta: 17 abril 2006].
- ↑
≪
Islamic Azad University
≫ (en angles). [Consulta: 28 gener 2008].
- ↑
≪
Portal Nacional Irania d'Estadistiques
≫. [Consulta: 27 febrer 2008].
- ↑
≪
Religious Tourism Potentials Rich
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 2005-03-09. [Consulta: 28 febrer 2008].
- ↑
≪
Mashhad, Iran
≫ (en angles). [Consulta: 28 febrer 2008].
- ↑
≪
Iran - Centre d'Estadistica
≫ (xls) (en angles). [Consulta: 27 febrer 2008].
- ↑
≪Iran≫. A:
World Report 2015
. Human Rights Watch, 2015, p. 295.
ISBN 978-1-4473-2548-2
[Consulta: 19 abril 2015].
Arxivat
2016-03-17 a
Wayback Machine
.
- ↑
Cerrato
, Rafael. ≪Anexo 6≫. A:
Desde el corazon de Iran: los baha'is: la esperanza oprimida
. Vilafranca del Penedes, Erasmus, 2009, p. 408.
ISBN 9788492806027
[Consulta: 19 abril 2015].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Indignacion por la designacion de Iran en la Junta Ejecutiva de ONU Mujeres
≫. Infobae. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑
≪
Amnistia Internacional condena la violencia contra mujeres manifestantes en Iran
≫. Amnistia Internacional. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑
≪
Iran: ONU urge a detener ejecucion de mujer acusada cuando era menor de edad
≫. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑
≪
Expertos de la ONU piden liberacion inmediata de periodistas
≫. Arxivat de l'
original
el 2015-04-19. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑
≪
UNESCO urge a investigar muerte en prision de bloguero en Iran
≫. Arxivat de l'
original
el 2015-04-19. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑
≪
Iran: ONU expresa preocupacion por arrestos de activistas y periodistas
≫. Arxivat de l'
original
el 2015-04-19. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑
≪
Iran: ONU pide liberacion inmediata de ganadores del Premio Sakharov
≫. Arxivat de l'
original
el 2015-04-19. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑
≪
Iran: Expertos piden liberacion inmediata de lideres opositores
≫. Arxivat de l'
original
el 2015-04-19. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑
≪
Experto advierte aumento de violaciones de los derechos humanos en Iran
≫. Arxivat de l'
original
el 2015-04-19. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑
≪
Expertos de la ONU piden detener ejecucion de joven irani
≫. Arxivat de l'
original
el 2015-04-06. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑
≪
Iran: Afronta grave situacion de derechos humanos
≫.
Human Rights Watch
, 2015. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑
≪
Iran: La alarmante espiral de violaciones de derechos humanos menoscaba los avances realizados
≫. Arxivat de l'
original
el 2004-01-14. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑
≪
Amnesty International: le regime iranien detient le record mondial des executions en 2014
≫. NCRI. Arxivat de l'
original
el 2016-03-13. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑
≪
Iran - La cruaute des mollahs, avec 19 executions en une journee
≫. NCRI, 2015. Arxivat de l'
original
el 2016-03-13. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑
≪
42 executions en trois jours en Iran
≫. NCRI, 2015. Arxivat de l'
original
el 2016-03-13. [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑
Factbook de la CIA
Arxivat
2012-02-03 a
Wayback Machine
. (en angles)
- ↑
31,0
31,1
≪
Apercu du systeme educatif
≫ (en frances).
- ↑
≪
???
≫ (en angles). news.bb.co.uk. [Consulta: 23 gener 2008].
- ↑
≪
UNESCO - Los rituales del pahlevani y el zoorkhanei
≫ (en castella). [Consulta: 4 desembre 2019].
- ↑
≪
???
≫. bloomberg.com.
- ↑
≪
Escalada, rutes, fotos, videos i articles
≫. Rockclimbing.com. [Consulta: 23 gener 2008].
- ↑
≪
Iran Mountain Zone (IMZ)
≫. [Consulta: 23 gener 2008].
- ↑
Axworthy
, Michael.
A History of Iran: Empire of the Mind
(en angles). Basic Books, 2010, p.39-55.
ISBN 046501920X
.
Viccionari
|
|---|
| |
| Dependencies
:
| |
|---|
1.
Estat parcialment a
Europa
.
2.
Estat geograficament a l'
Asia
pero sovint considerat part d'
Europa
per raons historiques i culturals.
|