Shanghai
[1]
(
xines
: 上海,
pinyin
: Shangh?i), tambe coneguda en
catala
com a
Xangai
o fins i tot com a
Xanghai
,
Xangkhai
o
Xang-Hai
(en desus), es la ciutat mes poblada del mon i la seva metropoli es la segona mes habitada de la
Xina
, per darrere de la megalopoli de
Chongqing
.
[2]
[3]
Situada al sud del delta del
Iang-Tse
, ocupa una superficie de 6.340 km² i la seva poblacio era de 24,3 milions d'habitants l'any 2021.
[3]
Administrativament, Shanghai es una de les quatre
municipalitats
de la
Republica Popular de la Xina
, totes elles administrades directament pel govern central del pais. Shanghai es la capital economica de la
Xina
i compta amb mes de 4.800 gratacels.
L'area on se situa la ciutat va ser colonitzada i assentada per als refugiats que fugien dels mongols cap al 960-1126 aC. En
1842
es va signar el
tractat de Nanjing
en que el port de Shanghai s'obria al comerc occidental despres de ser capturada pels britanics durant la
Primera Guerra de l'Opi
. Tant orientals com occidentals van conviure a Shanghai afavorint un ric intercanvi cultural, encara que la poblacio occidental va comencar a abandonar la zona al comencament de la
Guerra del Pacific
, l'any 1941. Aquests van fugir definitivament amb l'arribada al poder dels
comunistes
, que expropiaren i nacionalitzaren l'economia local i de tota la Xina. Va ser un punt neuralgic sota el poder de
Mao
, Shanghai va experimentar un espectacular creixement economic i turistic durant la
decada del 1990
, i va ser seu de nombroses empreses multinacionals i d'avantguardistes
gratacels
. L'any 2005 es va fundar el
Casal Catala de Shanghai
. Convertida el
2010
en centre de l'atencio internacional amb l'
Expo de Shanghai
, actualment es la ciutat mes cosmopolita i moderna del pais.
Shanghai escrit en
Hanzi
Vista de Shanghai
Els dos caracters xinesos que formen el nom de "Shanghai", (上, shang, i 海, h?i) literalment signifiquen "al damunt, a sobre" i "mar", respectivament, evidentment per la ubicacio de Shanghai al costat del
mar de la Xina Oriental
. L'aparicio primerenca d'aquest nom data de la
dinastia Song
(
segle
xi
), quan ja existeix una confluencia de rius i una ciutat amb aquest nom a la zona. Hi ha controversies quant a la forma en la qual ha de ser interpretat el nom de la ciutat, pero experts en historia local diuen que significa "la part alta del mar". Tanmateix, una altra lectura, sobretot en mandari, tambe suggereix el sentit de "anar cap al mar", la qual cosa es coherent amb el port maritim de la ciutat.
Shanghai es abreujat en xines com Hu (?) o Shen (申). El primer es deriva d'un antic nom de Suzhou Creek, Hu Du (??), mentre que el segon es deriva del nom de Chunshen Jun (春申君), un noble local i venerat heroi del Regne Chu al
segle
iii
aC
el territori inclou la zona de Shanghai.
Transcripcio al catala
[
modifica
]
La transcripcio al catala d'aquest
toponim
ha estat fruit de diverses variants historiques i consideracions academiques en catala. Als diferents territoris de parla catalana, hi han conviscut formes preeminents com ara la mes habitual ≪Xangai≫ i el seu gentilici ≪xangaines≫ ?defensats pel
filoleg
menorqui
Juli Moll i Gomez de la Tia
ates l'apropament a la pronuncia original en xines i la seva hac aspirada i no pas muda.
[4]
Per causa del seu us habitual, tambe es la forma escollida com a prioritaria per la
Gran Enciclopedia Catalana
.
[4]
Una altra variant habitual es ≪Xanghai≫, proposada pel filoleg catala
Joan Coromines i Vigneaux
.
[4]
Tambe hi ha d'altres adaptacions ortografiques molt menys comunes, que han patit una elevada catalanitzacio
exonimica
i que amb el pas del temps no s'han mantingut, com ara la linguisticament correcta pero inviable ≪Xangkhai≫ o be tambe Xang-Hai (que torna a posar emfasi en l'hac aspirada).
[4]
[5]
[6]
Nogensmenys, en l'ambit de la
toponima normativa
, les dues academies linguistiques del catala, l'
Academia Valenciana de la Llengua
i l'
Institut d'Estudis Catalans
, van publicar sengles posicionaments ferms sobre l'adopcio de ≪Shanghai≫ els anys 2015 i 2018, respectivament.
[7]
[8]
L'IEC, a mes a mes, va desautoritzar el gentilici ≪xangaines≫ i va passar a donar validesa a ≪de Shanghai≫, per tal de respectar de manera fideligna l'escriptura en
pinyin
.
[7]
Seguint la linia normativa, des del 2021 l'Optimot reconeix ≪Xangai≫ com a variant tradicional pero encoratja l'us de ≪Shanghai≫.
[9]
El desembre de 2022 l'IEC va fer public el
Nomenclator Mundial
, fruit de la feina feta per la Comissio d'Onomastica de l'institucio, on es recullen diversos exotoponims en les seves formes normatives en llengua catalana; entre d'ells, el de ≪Shanghai≫.
[10]
El barri de Pudong de nit
Shanghai va comencar a cobrar importancia com a ciutat durant la
dinastia Han
quan es van comencar a desenvolupar la pesca i la industria de la sal. Al
segle
xii
Shanghai era ja un centre important de la industria del
coto
. El
1553
es va construir la muralla de la ciutat, data que es considera el naixement de Shanghai com a ciutat.
A principis del segle
xix
, Shanghai va esdevenir el principal centre industrial i comercial de la
Xina
gracies a la seva situacio estrategica, propera al riu
Yang-tse
, que facilitava el comerc amb occident. En finalitzar la
Primera Guerra de l'Opi
, el
1842
, els britanics van exigir que Shanghai s'obris als estrangers. Les relacions entre els habitants de la ciutat i els britanics van ser sempre cordials, ja que es basaven en el mutu interes.
El 1920 hi nasque el partit comunista xines, i el 1927, ocupada per les tropes de
Chiang Kai-shek
, sofri una gran repressio.
[11]
El
1930
, Shanghai va esdevenir una municipalitat de la
Republica de la Xina
. El 1932 i novament el 1937 fou ocupada pels japonesos, que el 1941 anul·laren les concessions estrangeres.
[11]
Alliberada de l’ocupacio nipona el 1945, torna a la sobirania xinesa.
[11]
Durant la
Segona Guerra Mundial
va esdevenir punt de refugi de molts europeus. Va ser l'unica ciutat del mon oberta als jueus durant aquest periode. A partir del 1949 experimenta un extraordinari creixement demografic i industrial.
[11]
Amb el triomf de la revolucio comunista el
1949
, la majoria dels estrangers va abandonar la ciutat. Tambe ho van fer alguns empresaris xinesos que van preferir desplacar els seus negocis a
Hong Kong
. Despres de molts anys d'estancament, gracies a l'obertura propiciada per
Deng Xiaoping
, Shanghai va recuperar la seva importancia economica amb rapidesa i avui dia es un dels motors industrials de la
Xina
i un dels principals centres financers d'
Asia
.
Divisio administrativa
[
modifica
]
Districtes administratius i comtats a Shanghai
Districte de Huangpu
Shanghai es administrativament igual que una provincia i esta dividida en 18 districtes i un comtat. No hi ha un unic districte central a la ciutat, ja que el centre urba s'esten a traves de diversos districtes. Les zones economiques i de negocis s'inclouen dins el districte de Lujiazui fins a la vora del
riu Huangpu
, el
Bund
i tot el Hongqiao, a la vora oest del Huangpu. La
Cambra Municipal
i els grans centres administratius estan situats al districte de Huangpu, que tambe disposa de l'area comercial i del famos carrer Nanjing. Altres importants zones comercials i turistiques son Xintiandi i Huaihai al districte de Luwan, i Xujiahui al districte de Xuhui. Moltes universitats de Shanghai es troben a les zones residencials com els districtes de Yangpu i Putuo.
Nou dels districtes governen Puxi o el nucli antic de Shanghai a la vora del riu Huangpu. Aquells nou districtes son coneguts com a
Shanghai
mateix (上海市?) o el cor de la ciutat (市中心):
- Districte de Huangpu (?浦?; Huangp? Q?).
- Districte de Luwan (??? Luw?n Q?).
- Districte de Xuhui (徐?? Xuhui Q?).
- Districte de Changning (??? Changning Q?).
- Districte de Jing'an (?安? Jing'?n Q?).
- Districte de Putuo (普陀? P?tuo Q?).
- Districte de Zhabei (?北? Zhab?i Q?).
- Districte de Hongkou.
- Districte de Yangpu (26472;浦? Yangp? Q?).
- Districte de Pudong (浦?新? P?d?ng X?n Q?), situat a la part nova de Shanghai, a l'est del riu Huangpu ? del comtat de Chuansha fins al 1992.
Vuit districtes son ciutats satel·lit, suburbans o rurals:
- Baoshan (?山? B?osh?n Q?) ? comtat de Baoshan fins al 1988.
- Minhang (?行? M?nhang Q?) ? comtat de Shanghai fins al 1992.
- Jiading (嘉定? Ji?ding Q?) ? comtat de Jiading fins al 1992.
- Jinshan (金山? J?nsh?n Q?) ?comtat fins al 1997.
- Songjiang (松江? S?ngji?ng Q?) ? comtat fins al 1998.
- Qingpu (?浦? Q?ngp? Q?) ? comtat fins al 1999.
- Nanhui (南?? Nanhui Q?) ? comtat fins al 2001.
- Fengxian (奉?? Fengxian Q?) ? comtat fins al 2001.
A l'illa de Chongming:
- Comtat de Chongming (崇明? Chongming Xian).
Encara que Shanghai no es directament al mar (la costa es a 40 quilometres), la proximitat de la desembocadura del
Iang-Tse
(a 20 quilometres) fan que la ciutat tingui uns indexs d'humitat elevats durant tot l'any. Te un clima amb estacions marcades. El periode de pluges es concentra al maig i a la tardor, amb els
monsons
. A l'estiu es poden superar els 40 °C i els hiverns solen ser crus.
| Parametres climatics mitjans de Xangai
|
| Mes
|
Gen.
|
Feb.
|
Mar.
|
Abr.
|
Mai.
|
Jun.
|
Jul.
|
Ago.
|
Set.
|
Oct.
|
Nov.
|
Des.
|
Anual
|
| Temperatura
diaria maxima °C (°F)
|
8
(46,4)
|
8
(46,4)
|
13
(55,4)
|
19
(66,2)
|
25
(77)
|
28
(82,4)
|
32
(89,6)
|
32
(89,6)
|
28
(82,4)
|
23
(73,4)
|
17
(62,6)
|
12
(53,6)
|
20,41
(68,7)
|
| Temperatura
diaria minima °C (°F)
|
1
(33,8)
|
?1
(30,2)
|
4
(39,2)
|
10
(50)
|
15
(59)
|
19
(66,2)
|
23
(73,4)
|
23
(73,4)
|
19
(66,2)
|
14
(57,2)
|
7
(44,6)
|
2
(35,6)
|
11,33
(52,4)
|
| Precipitacio
total
mm
(
polzades
)
|
48
(1,9)
|
58
(2,3)
|
84
(3,3)
|
94
(3,7)
|
94
(3,7)
|
180
(7,1)
|
147
(5,8)
|
142
(5,6)
|
130
(5,1)
|
71
(2,8)
|
51
(2)
|
36
(1,4)
|
1.135
(44,7)
|
| Font:
BBC
[12]
2008
|
L'area urbana de Shanghai en 2005.
Shanghai es troba al delta del
riu Iang-Tse
, a la costa est de la Xina i aproximadament equidistant entre
Pequin
i
Hong Kong
. La municipalitat consta de la peninsula entre el
Iang-Tse
i la
badia de Hangzhou
, l'illa de
Chongming
(la tercera mes gran de la Xina) i un gran nombre de petites illes. Esta vorejada al nord i l'oest per la provincia de
Jiangsu
, al sud per la de
Zhejiang
i l'est pel mar de la Xina Oriental. La ciutat esta dividida en dos pel riu
Huangpu
, un afluent del Iang-Tse. El centre historic, el Puxi, es troba al costat oest del Huangpu, mentre que el barri de negocis de la ciutat va emergir a l'est.
La immensa majoria dels 6.218 km² de Shanghai estan coberts per edificis, exceptuant uns petits turons a la part sud-oest, amb una elevacio mitjana de 4 metres.
[13]
El punt mes alt es troba a l'illa
Dajinshan
a 103 metres. La ciutat te diversos rius, canals, rierols i llacs, i es coneguda per la riquesa de l'aigua que brolla de l'area drenada del llac Taihu.
[14]
Durant els anys cinquanta les autoritats comunistes van construir, a l'antic l'hipodrom britanic, la placa del Poble on s'han instal·lat edificis emblematics de la ciutat com: l'Ajuntament, el
Museu de Shanghai
o el
Gran Teatre de Shanghai
. D'altra banda, a Lujiazui, el CBD de Shanghai, es construiran 50 nous
gratacels
que se sumaran als 110 d'aspecte futurista que ja hi ha. En aquest districte s'erigeix el Centre Financer Internacional Shanghai Hills, que es l'edifici mes alt de Shanghai amb 101 pisos i 492 metres d'alt. Es construi l'any 2012.
[15]
Tanmateix, la consciencia popular per l'entorn del
medi ambient
esta creixent i la ciutat esta invertint en projectes de proteccio de l'entorn. Un d'ells es la neteja del riu
Suzhou
que creua pel centre de ciutat i que es finalitza el 2008.
[16]
El govern tambe esta fomentant l'us d'autobusos i taxis de baix consum, ja que la pol·lucio de Shanghai es similar a la de Pequin. Tanmateix, el rapid desenvolupament de la ciutat durant les ultimes decades la mantenen encara a nivells alts de pol·lucio comparables als de ciutats com
Los Angeles
.
[17]
El cens de 2010 estableix el total de la poblacio de Shanghai en 23.019.148 habitants. Es un creixement de 37,53% dels 16.737.734 d'habitants de l'any 2000.
[18]
[19]
20,6 milions d'habitants (89,3%) son urbans, i 2,5 milions (10,7%) son rurals.
[20]
Sobre la base de la poblacio de l'area administrativa total, Shanghai es el segon mes gran dels quatre municipis sota jurisdiccio central de la Xina, per darrere de
Chongqing
, pero generalment es considera la ciutat mes gran a la Xina, ja que la poblacio urbana de Chongqing es molt menor.
[21]
Dins d'aquests 23 milions habitants registrats el 2010 s'hi compten 8.997.000 d'immigrants a llarg termini, gairebe el triple dels 3,06 milions de l'any 2000.
[22]
Aquests representen gairebe la totalitat de l'increment de la poblacio de Shanghai, a causa del fet que la taxa de creixement natural ha estat negativa des de 1993 per la baixa taxa de fecunditat.
[23]
Els principals origens d'aquests nous habitants son les provincies d'
Anhui
(29,0%),
Jiangsu
(16,8%),
Henan
(8,7%), i
Sichuan
(7,0%), i el 79% provenen de zones rurals.
[22]
El 98,8% dels habitants de Shanghai son de l'
etnia xinesa Han
, mentre que l'1,2% pertanyen a diversos grups minoritaris. No obstant aixo, la poblacio de les minories ha augmentat en un 165,54% des del 2000, molt mes rapid que el creixement de la poblacio en general.
[19]
D'acord amb l'oficina Municipal d'Estadistiques de Shanghai, hi havia 152.050 estrangers registrats oficialment a Shanghai l'any 2009, un augment del 50% dels 100.011 del 2005. Les tres principals nacionalitats estrangeres eren japonesos (31.490), americans (21.284) i coreans (20.700).
[24]
Cal tenir en compte que aquestes estadistiques nomes mostren els residents oficialment registrats, i que el nombre real de ciutadans estrangers residents a Shanghai es probablement molt mes gran. Per exemple el 2009, la comunitat de Corea del Sud a Shanghai va augmentar en mes de 70.000 segons l'agencia de noticies Xinhua.
[25]
Alguns expatriats estrangers es queden a Shanghai com a residents a llarg termini, tot augmentant la reputacio de Shanghai com la ciutat global de la Xina.
[26]
A mes, hi ha un gran nombre de taiwanesos vivint al municipi (les estimacions de 2010 els quantifiquen al voltant de 700.000).
[27]
Shanghai Stock Exchange
, Borsa de Comerc de Shanghai
Shanghai es sovint considerat com el centre de les finances i el comerc a la Xina continental. El desenvolupament modern es va iniciar amb les reformes economiques el 1992, una decada mes tard que moltes de les provincies del sud de la Xina, pero des d'aleshores Shanghai va superar rapidament les provincies i mante la seva funcio de centre de negocis a la Xina continental. Shanghai tambe te la quota mes gran de mercat a la Xina continental.
Des de
2003
, el primer
tren Maglev
comercial connecta Shanghai i l'
Aeroport Internacional de Shanghai-Hongqiao
.
[28]
Shanghai te un dels ports mes actius del mon. El 2005, Shanghai va ocupar el primer lloc del mon dels ports mes actius en termes de carrega, la manipulacio d'un total de 443 milions de tones de carrega. En termes de trafic de contenidors, nomes es superat per
Hong Kong
per convertir-se en el segon port mes actiu en el mon, per darrere de
Singapur
.
[29]
Shanghai i Hong Kong son rivals per ser el centre economic de la Xina. Hong Kong te l'avantatge d'un sistema juridic mes fort, la integracio en el mercat internacional superior, la llibertat economica, la banca i una major especialitzacio del servei, impostos mes baixos, i una moneda convertible. Shanghai te lligams mes forts amb l'interior de la Xina i el govern central, i una base mes forta en la industria manufacturera i la tecnologia. Shanghai ha augmentat el seu paper en les finances, banca, i com una important destinacio per la seu corporativa, alimentant la demanda d'un alt nivell d'educacio i de treball modernitzat. La ciutat ha registrat un creixement de dos digits durant 15 anys consecutius des de 1992. El 2007, el
PIB
nominal va creixer un 13,3% fins a 1,2 bilions de
yuans
, l'any 2008 va ser de 1,37 (uns 224 mil milions de dolars).
Com en moltes altres arees a la Xina, Shanghai esta experimentant un boom de la construccio. A Shanghai, l'arquitectura moderna es caracteritza pel seu estil unic, sobretot en els pisos mes alts, amb diversos restaurants a les plantes superior que s'assemblen als
OVNIs
.
La major part dels edificis de Shanghai que s'estan construint avui dia son de gran alcada, de diversos pisos d'alcada, color i disseny. A l'actualitat existeix una forta concentracio d'urbanistes per desenvolupar mes "zones verdes" entre els complexos d'apartaments amb la finalitat de millorar la qualitat de vida per als residents de Shanghai, d'acord amb el lema "millor ciutat-millor vida" tema de l'Expo 2010.
Districte de Pudong i el riu Huangpu
Museu de Shanghai
Es distingeixen tres etapes fonamentals en l'evolucio cultural de Shanghai: l'anterior a la finalitzacio de la
Segona Guerra Mundial
culminada amb l'arribada al poder del
comunisme
, la qual va romandre sota la ferria vigilancia del govern comunista i la posterior al domini d'aquests.
Abans de la guerra, l'esplendor literari va ser notable.
Lu Xun
va obrir el cami de la literatura moderna xinesa durant el temps que va passar a Shanghai influenciant a nombrosos autors xinesos. L'escriptor te un museu dedicat a la seva persona situat a la casa on va passar els seus ultims anys de vida. En l'escena cinematografica, pel·licules com
The Shanghai Gesture
(
1941
), de
Josef von Sternberg
, o
La dama de Shanghai
(
1948
), d'
Orson Welles
, motivaren a preconcebre Shanghai com a ciutat del vici. Sota el domini comunista, la produccio cinematografica local ha estat molt escassa, paral·lela a la de la resta del pais.
Museu d'Art de Shanghai
Actualment, Shanghai disposa d'una amplia oferta cultural en que destaquen: la
Companyia de Ballet de Shanghai
, l'
Orquestra Simfonica de Shanghai
, l'
Orquestra Filharmonica de Shanghai
i la
Shanghai Municipal Performance Company
. Els edificis mes notables son l'
Auditori de Shanghai
, el
Majestic Theatre
i especialment el Gran Teatre de Shanghai, que es l'epicentre de l'escena musical i teatral de la ciutat. En aquests dos ultims edificis solen representar operes tant tradicionals com modernes, ja que son una de les grans passions de la poblacio de Shanghai.
Shanghai te importants museus com el Museu de Shanghai, el Museu d'Art o el
Museu Municipal d'Historia de Shanghai
. El primer conte mes de 120.000 peces historiques xineses al llarg de les seves quatre plantes. Va ser inaugurat el 1952 i reconstruit el 1994. La seva oferta es enterament nacional, i abasta la cronologia de la historia xinesa mitjancant la ceramica, escultura o pintura. D'altra banda, el
Museu Municipal d'Historia de Shanghai
es el mes modern de la ciutat. Ofereix als seus visitants un recorregut per la historia de la ciutat mitjancant les noves tecnologies.
Un dels edificis del
Jardi Yuyuan
L'arquitectura local disposa d'un ampli i variat ventall d'estils arquitectonics. El Bund, situat a la vora del riu Huangpu, conte una rica col·leccio d'edificis de comencaments de segle
xx
, altres neoclassics com el
HSBC Building
o
Art Deco
com la
Sassoon House
, edifici inclos en el Peace Hotel. Diverses zones d'antiga concessio estrangera estan ben conservades i fins i tot, a pesar del rapid creixement de la ciutat, al centre historic encara posseeix edificis d'estil tradicional com el
Jardi Yuyuan
. Recentment, s'ha desenvolupat una important quantitat de nous estils arquitectonics com els moderns i futuristes gratacels. Alguns exemples de les noves tendencies arquitectoniques son els anteriorment esmentats Museu de Shanghai i el Gran Teatre de Shanghai.
L'unic element cultural purament de Shanghai son les
shikumen
(石??), les cases tradicionals. Cada residencia esta connectada i organitzada en carrerons rectes, coneguts com a
longtang
(弄堂). Aquest tipus d'edificacio s'assembla una mica a les tipiques
terraced houses
i els
petit hotel
dels paisos anglosaxons, distingides per l'alt i pesant mur de mao frontal de cada casa. El nom "shikumen" vol dir, literalment, "portal en arc de pedra".
D'altra banda, el
Shanghai World Financial Center
de 492 metres d'altitud es el gratacel mes alt de la Xina i ocupa la segona posicio pel que fa a la resta del mon. La
Torre Perla Oriental
, un dels simbols de Shanghai, fa 468 metres d'alt i es troba en el centre de la ciutat. Tanmateix, l'edifici mes espectacular que s'esta construint a Shanghai es el
Shanghai Center
, situat al
districte de Pudong
. Mesurara 568 metres, constara de 118 plantes i es preveia la seva finalitzacio pel 2010.
La gastronomia de Shanghai (上海菜), coneguda tambe com a Hu cai (?菜,
pinyin
: hu cai) es una varietat de cuina xinesa, i no nomes circumscrita a la ciutat de Shanghai sino que es molt popular entre els habitants de la Xina. Es pot dir que no posseeix una cuina amb identitat propia, es tracta d'un refinament o modificacio de les gastronomies veines de les provincies adjacents de Jiangsu i Zhejiang.
El turisme es un sector important de l'economia xinesa i Shanghai es un dels emplacaments preferits dels turistes a l'hora de viatjar a la Xina. L'any 2008, nomes en el Dia Nacional de la Xina, que forma part d'una de les tres "setmanes d'or" turistiques del pais, la ciutat va rebre mes de 4 milions de turistes.
[30]
Carrer Nanjing, per a vianants
Un dels reclams de la ciutat son els seus carrers historics, el Bund, on se situen 24 edificis que evidencien les restes del poder colonial britanic i que conformen tot un ventall d'estils arquitectonics com ara romanic, gotic, renaixentista, barroc, neoclassic, beaux -arts o Art Deco. Entre ells destaquen la duana (amb la seva famosa campana "Big Ching"), l'antic Banc de Hong Kong i Shanghai, el Peace Hotel i el Banc de la Xina.
El
Temple del Buda de Jade
Aquest passeig envoltat de classiques edificacions es contrasta amb el modern i futurista districte de Pudong, situat davant del Bund, a l'altre extrem de la vora del riu Huangpu i en el qual emergeix la imponent torre de televisio Perla d'Orient. La torre es la tercera mes alta del mon amb 468 metres i te tres imponents esferes. Una altra torre imprescindible de la ciutat es la Jin Mao i els seus 88 pisos.
Els jardins Yuyuan i el basar van ser fundats el
1559
pel funcionari Pa Yunduan. Estan situats al centre historic de la ciutat i han estat restaurats en diverses ocasions perque, entre altres motius, van ser saquejats al segle
xix
per colonialistes occidentals. Un altre dels llocs famosos de Shanghai es la Seu del Primer Congres Nacional del
partit comunista xines
, convertit ara en museu que testifica la reunio que van mantenir
Li Hanjun
i
Mao Tse-Tung
el 23 de juliol de 1921 en una de les seves sales. Va ser restaurat el 1998.
La Duana i l'antic Banc de Hong Kong i Shanghai, al
Bund
.
La
Placa del Poble
s'erigeix l'antic hipodrom de la ciutat i te forma de mitja lluna. Alla es troben el
gran teatre de Shanghai
, el
salo d'exposicions de planificacio urbanistica
, l'
edifici governamental
i el
museu de Shanghai
. Al llarg de la historia s'han produit importants esdeveniments a la placa, com les manifestacions de la
Guardia Roja
als anys seixanta i la protesta popular de 1989. Un dels carrers que desemboquen a la placa es el mitic carrer de vianants Nanjing, on hi ha nombroses botigues i comercos, fent d'ella un dels principals atractius turistics. Un altre carrer molt conegut a Shanghai es el de
Zhapu lu
, ple de restaurants, cartells lluminosos i un transit continu.
Al temple del Buda de Jade es poden trobar estatues de Buda procedents de la Birmania del segle
xix
elaborades amb jade. El Xintiandi, per la seva banda, es una zona d'antigues shikumen (les cases tradicionals) que ara tenen una atractiva oferta comercial amb bars, restaurants, cinemes i botigues, situat al cor de la ciutat historica.
Molt popular tambe es el barri frances de Shanghai, on hi ha una serie de cases d'estil arquitectonic colonial frances i el
temple Jing'an
.
Shanghai acull nombroses universitats de renom, i escoles superiors, tant publiques com privades, com son:
- ↑
≪
Shanghai
≫. esAdir. [Consulta: 8 juliol 2023].
- ↑
≪
Shanghai population
≫. PopulationU.com. [Consulta: 13 novembre 2021].
- ↑
3,0
3,1
≪
Cities: largest (without surrounding suburban areas)
≫. Geohive. Arxivat de l'
original
el 2016-12-05. [Consulta: 1r juliol 2013].
- ↑
4,0
4,1
4,2
4,3
Ordonez
, David ≪
Llibre d'estil de la revisio de la toponimia estrangera
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
, setembre 2010. Arxivat de l'
original
el 2022-01-24 [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑
Pradilla Cardona
, Miquel Angel.
De llengua i societat. De la reforma fabriana a la reforma normativa de l'IEC
. Barcelona: Seccio Filologica.
Institut d'Estudis Catalans
, 2021, p. 306 (Biblioteca Filologica; vol. 87).
ISBN 9788499655864
.
- ↑
Rabella
, Joan-Anton ≪
Any Pompeu Fabra 2018: Fabra i l’onomastica
≫.
Onomastica. Anuari de la Societat d'Onomastica
, 4, 2018, pag. 11?15.
ISSN
:
2462-3563
.
- ↑
7,0
7,1
Polanco i Roig
, Lluis B.
Proposta de transcripcio del xines al catala (Acord del 9 de marc de 2018)
. Barcelona:
Institut d'Estudis Catalans
, 09-03-2018, p. 20.
ISBN 9788499654751
.
- ↑
Criteris per a la fixacio de la toponimia valenciana
. Col·leccio Manuals; 3. Valencia:
Academia Valenciana de la Llengua
, 2022, p. 195.
ISBN 978-84-482-6010-1
.
- ↑
≪
Xangai, Shangai o Shanghai? Grafia del toponim xines Shanghai
≫.
Optimot
, 29-09-2021. [Consulta: 17 novembre 2022].
- ↑
≪
Shanghai - Nomenclator Mundial
≫ (en catala). Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 19 desembre 2022].
- ↑
11,0
11,1
11,2
11,3
≪
Shanghai
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Average Conditions Shanghai, China
≫.
BBC
. Arxivat de l'
original
el 2008-10-04. [Consulta: 12 marc 2008].
- ↑
≪
Shanghai Statistical Yearbook
≫. Shanghai Municipal Government, 2006. Arxivat de l'
original
el 2008-04-29. [Consulta: 20 marc 2008].
- ↑
≪
Shanghai travel guide - Geography
≫. TravelChinaGuide.com, 23-02-2008. [Consulta: 20 marc 2008].
- ↑
≪
50 rascacielos mas para Shanghai en 2012
≫.
El Mundo
, 12-06-2008.
- ↑
≪
Suzhou Creek clean-up on track
≫. People's Daily Online, 07-12-2006. [Consulta: 11 maig 2008].
- ↑
≪
Environmental Protection in China's Wealthiest City
≫. The American Embassy in China, juliol 2001. Arxivat de l'
original
el 2007-10-30. [Consulta: 11 maig 2008].
- ↑
≪
Communique of the National Bureau of Statistics of People's Republic of China on Major Figures of the 2010 Population Census
≫.
National Bureau of Statistics of China
. Arxivat de l'
original
el 2018-12-26. [Consulta: 28 febrer 2012].
- ↑
19,0
19,1
≪
Shanghai 2010 Census Data
≫. Eastday.com. Arxivat de l'
original
el 2011-08-20. [Consulta: 28 febrer 2012].
- ↑
≪
上海人口分布呈?城市化?展和郊?化安居??
≫. Shanghai Statistics Bureau of Statistics, 23-09-2011. Arxivat de l'
original
el 26 de setembre 2011. [Consulta: 28 febrer 2012].
- ↑
Chan, Kam Wing ≪
Misconceptions and Complexities in the Study of China's Cities: Definitions, Statistics, and Implications
≫.
Eurasian Geography and Economics
, 48, 4, 2007, pag. 383?412. Arxivat de l'
original
el 15 de gener 2013.
DOI
:
10.2747/1538-7216.48.4.383
[Consulta: 13 setembre 2011].
Arxivat
15 de gener 2013 a
Wayback Machine
., p. 395.
- ↑
22,0
22,1
≪
外省市??常住人口?展??及特征
≫. Shanghai Statistics Bureau of Statistics, 23-09-2011. Arxivat de l'
original
el 1 de novembre 2013. [Consulta: 28 febrer 2012].
- ↑
≪
Shanghai
≫. United Nations Economic and Social Commission for Asia and the Pacific. Arxivat de l'
original
el 2014-02-22. [Consulta: 28 febrer 2012].
- ↑
≪
Resident Foreigners In Shanghai In Main Years
≫. Stats-sh.gov.cn. Arxivat de l'
original
el 2012-01-11. [Consulta: 11 desembre 2011].
- ↑
≪
在?居住??人?百万 北京人?最多?二十万
≫.
Xinhua News Agency
[Consulta: 1r desembre 2009].
- ↑
Farrer
, James
≪New Shanghailanders or New Shanghainese? narratives of emplacement of western expatriate settlers in Shanghai≫.
The Journal of Ethnic and Migration Studies
, 36, 6, 2010, pag. 1?18.
- ↑
≪
70万台?人移居上海
≫. dwnews.com, 2010. Arxivat de l'
original
el 2011-01-02. [Consulta: 12 febrer 2011].
- ↑
Rodrigue
, Jean-Paul.
The Geography of Transport Systems
(en angles). Taylor & Francis, 2009, p.67.
ISBN 0415483239
.
- ↑
≪["
http://transport.tdctrade.com/content.aspx?data=Logistics_content_en&contentid=1004574
" Shanghai port TEU throughput ranks 2nd largest in the world]≫. Hong Kong Trade Development Council.
- ↑
≪
"Semana de Oro" produce 337 MDD de ingresos turisticos para Shanghai
≫.
, 12-06-2008 [Consulta: 13 juny 2009].
Arxivat
2008-08-24 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-08-24. [Consulta: 13 juny 2009].
Bibliografia
[
modifica
]
- Danielson, Eric N..
Discover Shanghai
(en angles). Singapore: Marshall Cavendish, 2010.
- Danielson, Eric N..
Shanghai and the Yangzi Delta
(en angles). Singapore: Marshall Cavendish/Times Editions, 2004.
ISBN 981-232-597-2
.
- Elvin, Mark.
"Market Towns and Waterways: The County of Shanghai from 1480 to 1910," in The City in Late Imperial China, ed. by G. William Skinner
(en angles). Stanford:
Stanford University Press
, 1977.
- Johnson, Linda Cooke.
Shanghai: From Market Town to Treaty Port
(en angles). Stanford: Stanford University Press, 1995.
- Johnson, Linda Cooke.
Cities of Jiangnan in Late Imperial China
(en angles). Albany: State University of New York (SUNY), 1993.
ISBN 0791414248
.
- Horesh, Niv.
Shanghai's Bund and Beyond
(en angles). New Haven:
Yale University Press
, 2009.
- Erh,Deke and Johnston, Tess.
Shanghai Art Deco
(en angles). Hong Kong: Old China Hand Press, 2007.
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari