Xinjiang
(
uigur
:
??????
,
Xinjang
; en
xines
: 新疆,
pinyin
:
X?nji?ng
,
transcripcio antiga
:
Sinkiang
), oficialment la
Regio Autonoma Uigur de Xinjiang
(
uigur
:
?????? ?????? ???????? ??????
,
Xinjang Uyghur Aptonom Rayoni
; en
xines simplificat
: 新疆?吾?自治?,
xines tradicional
: 新疆維吾爾自治區,
pinyin
:
X?nji?ng Weiwu'?r Zizhiq?
) es una
regio autonoma
de la
Republica Popular de la Xina
. La capital es
Urumqi
, situada en l'extrem oest de la Xina. Vorejada per altes muntanyes, la regio ha estat durant molt temps una cruilla essencial de les
rutes de seda
.
[1]
Se li va concedir la categoria de Regio Autonoma l'
1 d'octubre
de
1955
. "Xinjiang" en mandari i "Hissi Jecen" en
manxu
, volen dir literalment "Nova Frontera", nom donat durant la
dinastia Qing
i considerat xinocentric per molts defensors de la independencia que prefereixen fer servir noms historics o etnics com
Turquestan Oriental
o
Uiguristan
. De vegades se l'esmenta com a
Turquestan xines
o com a
Asia central
xinesa.
La lluita entre els xiongnu i la Xina Han
[
modifica
]
Al comencament de la
dinastia Han
(206 aC - 220 dC) la regio depenia dels
xiongnu
, un poderos poble
nomada
radicat en l'actual
Mongolia
. El segle
ii
aC va arribar a la zona Zhang Qian, enviat dels Han, el que seria el comencament de diverses decades d'enfrontaments amb els xiongnu pel domini de la regio que van acabar amb la victoria dels Han. L'any 60 aC van establir el protectorat de les Regions Occidentals (西域 X?yu
terra occidental
) a
Wulei
(??) a prop de l'actual
Luntai
per a supervisar tota la regio fins al
Pamir
, anomenada Comandancia del territori occidental (西域都?府 X?yu d?hu f?).
Durant la usurpacio de Wang Mang a la
Xina
, els estats dependents del protectorat es van rebel·lar i van tornar sota dominacio xiongnu l'any 13 dC. Durant el seguent segle, els Han van enviar diverses expedicions a la regio, restablint el protectorat durant els periodes 74-76, 91-107 i des del 123 fins ara. Despres de la caiguda de la dinastia Han (220 dC), el protectorat es va mantenir sota la
dinastia Wei
i la
dinastia Jin Occidental
.
Una successio de pobles
[
modifica
]
La dinastia Jin Occidental va sucumbir davant les successives onades invasores dels nomades del nord al comencament del segle
iv
. Els seguents regnes que van governar el nord-oest de la Xina, Liang Anteriors, Qin Anteriors, Liang Posteriors i Liang Occidentals, van intentar mantenir el protectorat amb diferent exit. Despres de la reunificacio final del nord de la Xina sota la
dinastia Wei del Nord
, el Protectorat abastava el terc sud-oriental de l'actual Xinjiang. Estats locals com Shule, Yutian, Guizi i Qiemo en controlaven la meitat occidental, mentre que la zona central entorn de Turpan estava controlada pels Gaochang, descendents dels Liang del Nord que anteriorment governaren part del que ara es la provincia de
Gansu
.
L'imperi Turc
[
modifica
]
A la fi del
segle
v
els Tuyuhun i els Rouran van comencar a envair la regio i a fer valer el seu poder en les zones sud i nord de Xinjiang, respectivament, i el protectorat xines va desapareixer un cop mes. Al
segle
vi
, els
turcs
aparegueren a la regio d'
Altai
com a vassalls dels Rouran, als quals un segle despres derrotarien, establint un vast
imperi
que s'estenia per la major part de l'
Asia central
, mes enlla del
mar d'Aral
per l'oest i del
llac Baikal
per l'est. El
583
l'imperi Turc es va dividir en dues meitats, l'occidental i l'oriental, i Xinjiang va quedar a la meitat occidental. El
609
, sota la
dinastia Sui
, la Xina va vencer als Tuyuhun i va prendre el control de la zona sud-oriental de Xinjiang.
La dinastia Tang i els kanats
[
modifica
]
La
dinastia Tang
, establerta en
618
, fou una de les mes expansionistes de la historia xinesa. A partir de l'any 620 va enviar una serie d'expedicions contra els turcs i va forcar la rendicio dels turcs occidentals el 657. Xinjiang va ser posat sota protectorat amb el nom d'Anxi (安西都?府; "Protectorat Pacificador de l'Oest"). El Protectorat no va sobreviure en caure la dinastia en el segle
viii
. Durant la devastadora
rebel·lio d'An Lushan
, el
Tibet
va envair la Xina Tang per un ample front que abastava des de Xinjiang a
Yunnan
, i va saquejar la capital el 763 i prendre control del Xinjiang meridional al final de la centuria. Al mateix temps, el
kanat Uigur
(que el 744 va adoptar el
maniqueisme
com a religio d'estat i fins al 840) va prendre control del Xinjiang septentrional, i tambe d'una gran part de l'
Asia central
, incloent Mongolia. La invasio musulmana de la regio de
Tiraz
o
Talas
es va acabar el 750/751 amb la
batalla del Talas
[2]
i els musulmans no tornaran en forca a la regio fins a l'arribada dels
karakhanides
o Ileks Khans al
segle
x
.
[3]
Tant el Tibet com el kanat
uigur
van declinar a mitjan segle
ix
i la zona va entrar en una era de fragmentacio. El kanat
karakhanida
va controlar el Xinjiang occidental al final del segle
x
i al segle
xi
mentre que branques dels uigurs dominaven el Xinjiang central en aquesta mateixa epoca. El
1132
, el que quedava de l'
imperi Khitan
de
Manxuria
va entrar al Xinjiang fugint dels violents atacs dels
Jurchen
i van establir al kanat
Kara-khitai
, unificant l'actual Xinjiang durant un segle. Els karakhanides van adoptar l'islam segurament sota
Yusuf Kadir Khan
(1026-1032) i es va consolidar a
Kaixgar
i al
Regne de Khotan
. Les possessions dels karakhanides al Xinjiang foren arrabassades pels
kara-khitai
, que eren budistes confucianistes, i l'expansio de l'islam es va aturar.
Arribada dels mongols
[
modifica
]
L'
imperi Mongol
de
Gengis Khan
va conquistar el
Kara-khitai
en
1218
. Despres de la desintegracio de l'Imperi, el Xinjiang va quedar a l'
ulus
de
Txagatai Khan
, un dels fills de
Genguis Khan
, i dels seus successors. Els kans
txagataides
no van perseguir l'islam pero tampoc no el van promocionar clarament i les conversions es van produir de manera molt lenta excepte en el regnat de Tughluk Temur (1359-1363). A la meitat del segle
xiv
el
kanat de Txagatai
es va comencar a desintegrar per les parts occidental i oriental: a l'oriental, la
vall del Tarim
i
Turfan
, el kanat va subsistir fins al final del segle
xvii
pero hi van sorgir diversos estats com
Khuldja
,
Yarkand
i
Turfan
. Els
Dughlat
turcs de Kashgharia van protegir als kans. En aquest periode ja s'havien islamitzat. Al final del segle
xvi
la familia dels
Khodja
, sorgits de l'orde religios dels
nakshbandiyya
de
Samarcanda
, va adquirir gran influencia religiosa, i es va dividir en dues branques: els aktaghliks (poble de la muntanya blanca) centrats a
Kaixgar
, i els karataghliks (poble de la muntanya negra) centrats a
Yarkand
.
A partir de l'inici del segle
xvii
l'autoritat dels kans fou suprimida de fet per la familia Khodja, que va governar les diferents ciutats del Xinjiang com a caps religiosos (un membre de la familia diferent en cada lloc) i en va accentuar el caracter musulma. El 1678 Hadrat Apak, dels aktaghliks, va derrotar els seus rivals amb l'ajut dels mongols
calmucs
i va reunificar la
Kashgharia
fundant un estat teocratic musulma que va esdevenir un protectorat de l'estat mongol dels dzungars (
oirats
en plena ascensio, conegut com a Imperi de
Jungaria
. Aixo va suposar un desafiament per la Xina que va derrotar els dzungars el
1697
. A la meitat del segle
xvii
, el
1755
, la
dinastia Qing
xinesa va atacar
Khuldja
i va capturar el kan dels dzungars i calmucs; els calmucs que abans eren una part de l'imperi de Dzungaria, eren ara el darrer imperi nomada d'Asia i controlaven una vasta regio coneguda a Occident com a
Gran Tartaria
(o
Imperi Calmuc
), que s'estenia des de la
Gran Muralla
fins al
riu Don
i des de l'
Himalaia
fins a
Siberia
. Les lluites entre la Xina i els calmucs van acabar amb la victoria dels primers i l'annexio de
Jungaria
a la Xina el 1757.
[4]
La conca del Tarim fou anomenada com
Hui p'u
(regio musulmana) pels xinesos. Aquestos van repoblar Dzungaria amb poblacions diverses entre les quals musulmans de la conca del Tarim i de
Gansu
. Annexionada Kashgharia el 1759， fou unida a Dzungaria i el conjunt rebatejat Hui-chiang (dependencies musulmanes).
Imperi Manxu
[
modifica
]
L'
Imperi Qing
dominava ara el Xinjiang. El 1759, una rebel·lio al sud de les muntanyes Tian va ser sufocada i va cimentar el poder manxu sobre Xinjiang. Els manxus van establir la caserna general de la zona a Khuldja.
Les revoltes musulmanes foren constants especialment dirigides per la familia
Khoja
. Aquesta familia, exiliada a
Kokand
, encoratjava la resistencia dels musulmans i va provocar rebel·lions el 1825, 1830, 1846 i 1857. La darrera revolta khoja fou el 1857, i va durar nomes unes setmanes sota la direccio de
Wali-Khan
, famos per l'assassinat de l'explorador
Adolf Schlagintweit
. La gran revolucio musulmana dels
dungans
(barreja de xinesos i turcs) va esclatar el 1862 i es va estendre aviat. El 1864 la major part del Xinjiang nord-occidental, fins al
llac Balkhash
, va ser cedida a l'
Imperi Rus
pel
tractat de Tacheng
; aquesta zona constituix actualment part del
Kazakhstan
,
Kirguizstan
i
Tadjikistan
. Aquest mateix any les rebel·lions es van succeir per tot Xinjiang, incloent
Khuldja
,
Hotan
,
Kashgar
,
Turfan
i altres zones en favor dels
khoges
. A Kashgar els xinesos foren massacrats i la ciutat va demanar ajut al
kan de Kokand
que va enviar al cap kirguis Sadik Beg que tenia el suport de Buzurg Khan Khodja, hereu del notable cap khodja Jahanghir Khodja, i del seu general Yakub Beg (de sobrenom Atalik Ghazi) nascut a Kokand. Aquests dos darrers van prendre el control de Kashgar (1865) abans de l'arribada de Sadik Beg, que quan va arribar fou rebutjat i va haver de tornar a Khokand. L'estat khodja feia servir les banderes blanques tradicionals de la familia.
Banderes dels khoja, Yakub Beg (vassall otoma i kan independent) i sultanat dels Tres Cavalls establerts per la familia Ma a Kansu, Tsinghai i Ninghsia, ja al segle XX
Buzurg Khodja
era indolent pero Yakub tenia molta energia i quan Buzurg el va voler eliminar (1866) va donar un cop d'estat i va prendre el poder a
Kashgar
; Yakub es va apoderar de diverses regions veines incloses Yarkand i Khotan i va esdevenir de fet l'unic senyor del pais i va ser reconegut pel sulta otoma; es creu que per aixo va adoptar bandera vermella amb mitja lluna i estrella semblant a la de l'Imperi, si be es va declarar vassall del kan de Kokand. Els musulmans de Dzungaria (al nord de les muntanyes amb Kuldja, a l'
Ili
, i
Urumqi
) li van donar suport tallant les comunicacions entre la Xina i Kashgharia (que era el territori al sud de les muntanyes amb
Kaixgar
,
Yarkand
,
Hotan
,
Turfan
,
Aksu
i
Yangi Hissar
). Els russos van ocupar la vall de l'
Ili
el 1871-1872, on s'havia establert un govern independent. Yakub Beg va quedar independent de Kokand el 1873; va governar fins al maig de 1877 quan va morir en estranyes circumstancies i el pais fou recuperat pels xinesos sota el seu general i governador Tsao Tsung Tang que van entrar a Kaixgar el desembre d'aquell any i a altres llocs els primers mesos de 1878. El 1882 o 1884 el territori va ser rebatejat Xinjiang (transcrit tambe com Sinkiang o Hsin-chiang que vol dir "Nous Territoris").
Despres de la dinastia Qing
[
modifica
]
Bandera del govern de Xinjiang de vers 1928 a 1933
El 1912 es posa fi a la dinastia Qing i es proclama la Republica de la Xina, la qual es va reconeixer al Xinjiang. El senyor de la guerra Yang Zengxin va esser nomenat pel
Guomindang
governador de la provincia. Va sufocar les revoltes d'Aksu i del kan de Kasgaria. Despres d'aixo va mantenir sota control mantenint-la aillada de la resta de la Xina i la Unio Sovietica fins al seu assassinat el 1928.
Despres, el govern va quedar en mans de Jin Shuren, el qual va aplicar politiques en favor dels xinesos i en contra dels musulmans, cosa que augmenta les tensions entre aquests. Tambe va annexionar l'oasi de Komul (Hami), fins aleshores el darrer kan autonom de l'Asia central. Es van enviar molts funcionaris i refugiats xinesos a la zona, fet que crea una gran agitacio que va propiciar l'esclat de la revolta d'uigurs el 1931 contra Jin Shuren, liderada per Yulbars Khan i el senyor de la guerra hui Ma Zhongying.
Altres grups d'uigurs i pobles turcs van aixecar-se contra el control xines influits per sentiments panislamistes i panturanistes. No obstant aixo, els rebels estaven dividits i no hi va haver cap moviment unificat fins al 1933, quan es va produir “l'Incident del 12 d'abril”.
[5]
D'aquesta manera, es va consolidar la rebel·lio musulmana i es va formar el Govern Islamic de Khotan, dirigit per liders religiosos i politics locals que s'oposaven tant a la influencia sovietica com a la xinesa. Amb l'ajuda de Ma Zhongying, els rebels uigurs van aconseguir controlar el terc sud del pais i es va proclamar a Kaixgar la Primera Republica islamica del Turquestan Oriental.
Per altra banda, Sheng Shicai, un militar que havia lluitat amb
Chiang Kai-shek
, juntament amb el suport de tres mil manxus que havien estat repatriats pels sovietics a Xinjiang, va dur a terme un cop d'estat i va enderrocar Jin Shuren. Com a nou governador de la provincia va demanar ajuda a la Unio Sovietica per fer front al govern de Ma Zhongying. En la seva retirada, Ma va intentar controlar el sud de Xinjiang, pero finalment el 1934 es va abolir la Republica del Turquestan Oriental.
Per mantenir la provincia sota control va aplicar politiques semblants a les Yang Zengxin i va mantenir la influencia sovietica al nord de la provincia on la influencia russa era molt forta. Tanmateix, l'oposicio al regim xines i els moviments independentistes va continuar clandestinament. Durant el seu mandat va esclatar la revolta coneguda com la “Revolta dels Tres Districtes”, en referencia als districtes de Yili, Tacheng i Ashan (o Altai), liderada per uigurs i kazakhs influits per comunistes sovietics i xinesos. Es va expulsar el Guomindang de la ciutat de Ghulja i es va proclamar el 1944 la segona Republica del Turquestan Oriental. Per mantenir el control, les tropes del Guomindang es van retirar a Dihua (Urumqi) i va comencar una serie de negociacions amb la nova Republica. El Guomindang es declarava altament nacionalista i va denominar un nou governador de la provincia, pero no va arribar a tenir poder
de facto
a la zona dels tres districtes.
[6]
El 1949, quan el
Partit Comunista Xines
(PCX) va guanyar la guerra civil contra el Guomindang, la provincia va acabar sota el govern comunista. La provincia va rendir-se a l'Exercit Popular d'Alliberament i la Republica del Turquestan Oriental va caure en mans de l'administracio comunista. Vuit liders de la Republica varen esser convidats a Beijing per iniciar unes negociacions pero suposadament el seu avio va estavellar-se de cami a la capital. Despres d'aquest fet es va dissoldre la republica i es va incorporar l'exercit del Turquestan Oriental a l'Exercit Popular d'Alliberament.
La historiografia oficial considera la Republica del Turquestan Oriental com un pas previ a “l'alliberament pacific”, ja que es va lluitar contra les forces del Guomindang. Tanmateix, pel poble uigur encara avui es recorda com un periode d'independencia que suscita sentiments antixinesos i consideren l'entrada de l'Exercit Popular d'Alliberament una invasio. La bandera de la Republica es avui dia un simbol d'independencia i nacionalisme musulma.
[7]
Republica Popular de la Xina
[
modifica
]
Quan el PCX va prendre el control de la provincia el 1950, es van dur a terme mesures en contra els contrarevolucionaris i es va aplicar la reforma agraria. Es van confiscar i redistribuir els
wafq
(les terres que pertanyien a les mesquites). Tambe es va promoure la migracio de
xinesos han
a la zona. D'aquesta manera, el PCX pretenia trencar amb l'estructura social, politica i religiosa de la zona per consolidar el comunisme i el domini de la Republica Popular Xinesa al Xinjiang.
[6]
Per aconseguir-ho, es va crear el Xinjiang Military District (XKMD), un govern autoritari i militar format per xinesos han.
[8]
Tambe es va implementar Xinjiang Production and Construction Corps (XPPC), una administracio paramilitar que tenia el control del desenvolupament de l'economia i les infraestructures.
[8]
A mes a mes, el Partit comunista va procurar que el Xinjiang no tingues relacions de proximitat amb la Unio Sovietica, ni que tingues cap influencia sobre la zona. Un cop es va declarar la “Regio Autonoma del Xinjiang Uigur” el 1955, el govern de Beijing va impulsar l'economia, la politica i la integracio social de la regio amb la resta del pais. Entre 1956 i 1976, el Partit comunista va promoure una serie de politiques etniques nacionalistes per tal d'incloure les minories etniques musulmanes dins la nacio comunista.
Tanmateix, al sud del Xinjiang es va generar una nombrosa oposicio a la reforma agraria i a la creacio de comunes. El 1954 va esclatar una revolta a Khotan liderada per l'organitzacio panturanista i antihan Amin. Es van produir diversos aixecaments i fins al 1956 el PCX no va poder mantenir el control de la zona. A Yili es van produir el 1962 disturbis a causa del sistema de racionament i el repartiment de la terra. Aixo va provocar un exode massiu de kazakhs cap a l'oest i el nord. El govern xines va acusar la Unio Sovietica, a causa de la influencia que exercia sobre el nord del Xinjiang. Aquest fet va donar peu a la formacio d'una resistencia antihan fora de les fronteres xineses.
[6]
Durant la
Revolucio Cultural
(1966-1976), diverses organitzacions clandestines d'uigurs i kazakhs es van mobilitzar aprofitant el caos que vivia l'administracio xinesa.
[5]
La major d'aquestes fou el Partit Revolucionari del Poble del Turquestan Oriental, un partit de caracter marxista-leninista independentista format majoritariament per uigurs sota la influencia sovietica que va obtenir el control de diverses zones de la provincia. El govern utilitza l'autoritat militar per fer fora tota la influencia sovietica i erradicar els moviments independentistes, ja que segons la seva versio, aquests fets trencaven la “seguretat nacional”.
[8]
Amb aquest pretext, el partit podia vigilar la frontera amb l'URSS, ja que en aquests anys de revolucio, les relacions amb els sovietics eren mes crispades. El 1969 les autoritats xineses van acabar amb un dels aixecaments al sud de la provincia i el Partit Revolucionari del Poble del Turquestan Oriental va continuar les seves activitats de manera clandestina.
Les tensions continuen
[
modifica
]
Les tensions continuen en la regio
[1]
a causa de les aspiracions independentistes dels
uigurs
, i a allo que
Amnistia Internacional
i
Human Rights Watch
descriuen com a
repressio de la cultura no
han
. Per contra, molts xinesos han perceben la politica de autonomia etnica de la RPC com a discriminatoria contra ells. Els defensors de la independencia consideren que el govern xines sobre Xinjiang es
imperialisme
xines. Aquestes tensions provoquen ocasionalment greus incidents i xocs violents, com l'exode dels kazakhs de Xinjiang (1962), durant el qual 60.000 refugiats fugiren a la
Unio Sovietica
; els disturbis de la ciutat de Baren (
5 d'abril
de 1990) en els quals van morir cinquanta persones (coneguts com la rebel·lio del 5 d'abril), quan els liders religiosos de Kaixgar van fundar el Partit Musulma del Turquestan Oriental i van demanar la fi del domini xines i comunista i els joves es van llancar a la lluita a Baren, a la regio d'Aksu. La lluita va durar uns mesos fins que repressio xinesa hi va posar final. El desembre de 1992 un miler de delegats musulmans de la regio van fer un Congres a
Ankara
que va decidir la separacio del Xinjiang de la Xina i l'establiment de la (tercera) Republica del Turquestan Oriental, i van readoptar la bandera blava en la mateixa disposicio que la turca, i tambe un escut nacional. El 1993 dotze ciutats es van rebel·lar al mateix temps i les seus del
Partit Comunista de la Xina
foren destruides per bombes; els militars xinesos van liquidar la revolta i van causar un centenar de morts. El 1995 hi va haver manifestacions patriotiques a sis ciutats: Zos, Teks, Gundu, Shin Uan, Nileh i Tsavtsar; es reclamava la fundacio d'un estat independent pels uigurs i els
hasangs
; es creu que prop de 200 manifestants van ser morts per la policia i un centenar detinguts. El
5 de febrer
de
1997
es van iniciar disturbis a Inin o Gulja (Khuldja) que provoca almenys 9 morts;
[9]
les forces xineses van assetjar la ciutat i van disparar als manifestants; a mes del 9 o 10 morts, un centenar van ser ferits; els disturbis van durar encara uns dies tot i l'afusellament d'uns 40 uigurs i detencions massives entre uigurs i hasags (fins al 15 de febrer). Els manifestants van provocar el descarrilament d'un tren amb soldats i la destruccio d'una estacio de subministrament d'aigua de les forces militars xineses. Els darrers enfrontaments van tenir lloc el 25 d'abril. El
25 de febrer
de
1997
van esclatar uns autobusos bomba a
Urumqi
amb nou morts i 68 ferits.
La ideologia del pan-islamisme va alimentar l'esperanca de crear un unic estat a Asia Central del qual formes part el poble uigur.
[10]
A principis de 1997 mes d'un miler de separatistes musulmans van causar disturbis a la ciutat de Yining, situada a l'extrem occidental a prop de la frontera amb Kazajistan. Els disturbis van ser provocats per l'intent d'arrest d'un presumpte criminal d'etnia uigur, quan l'home va resistir-se a ser detingut per l'agent va ser colpejat per un policia han. Aquest fet va provocar una situacio molt agressiva, ja que la gent que va ser espectadora de la injusticia va comencar a rebel·lar-se i a atacar diferents edificis governamentals. La rebel·lio fou controlada per les forces de seguretat del govern xines, pero no sense abans causar deu morts i mes d'un centenar de ferits.
A aquest fet van seguir una serie d'atacs terroristes i llancament de bombes a la ciutat d'
Urumqi
, ciutat on la majoria de la poblacio es d'
etnia han
(75%) i hi son minoritaries les etnies uigur (13,3%) hui (2,3%) i kazakhs i kirguiz (segons el cens del 2000).
A altres ciutats, van produir-se atemptats contra autobusos on viatjaven persones d'etnia han. Aquests actes van ser atribuits a terroristes uigurs per funcionaris de la Republica Popular de la Xina.
Tot plegat, el govern xines va reaccionar davant el creixement del nacionalisme uigur incrementant les tropes de l'Exercit Popular d'Alliberacio desplegades a la zona nord-est del Xinjiang. Els atacs de l'11 de setembre de 2001 als Estats Units, van donar una justificacio sense precedents a Beijing per aplicar les seves mesures i politiques en aquest territori. Des de l'11 de setembre de 2001, Beijing identifica l'activisme independentista amb el terrorisme, alineant-se en la lluita contra el terrorisme encapcalat pels EUA.
[11]
El que previament s'anomenava “separatistes” ara es comenca a denominar “terroristes violents” i s'enquadra el conflicte en el marc de la “guerra contra el terror” impulsada pels Estats Units i recolzada per membres de l'OTAN. Els funcionaris del partit han fet us del terme “
wahhabisme
” per designar tot tipus d'islamisme radical i els rumors de l'extensio d'aquest pensament a la provincia de Xinjiang causen una gran preocupacio. S'enten com a wahhabisme una variant de l'Islam molt estricta, amb molta carrega politica que neix a l'
Arabia Saudita
i que centra molts esforcos en la seva promocio internacional.
A mitjan anys noranta es va descobrir un gran nombre de wahhabistes a la prefectura de Hotan.
[12]
Alguns dels incidents recents mes destacables a la zona son:
- Una incursio al Xinjiang per part del govern de Pequin el gener de 2007: la policia mata 18 persones en un suposat campament d'entrenament militar separatista.
[13]
- Aixecaments d'Urumqi el juliol de 2009: es van produir una serie d'aixecaments que van durar dies. Es va iniciar com una protesta pero va derivar en atacs a la etnia han que van concloure amb 197 morts.
[14]
- Els disturbis de Xinjiang de setembre de 2009: van comencar amb l'atac amb xeringues a centenars de persones que va desembocar en una gran protesta. Va ser reprimida pero van morir 5 persones.
[15]
- Els atacs de Hotan el juliol de 2011: va produir-se un assalt a una estacio de policia amb bombes, bombes molotov i ganivets que va produir 14 morts.
- Atacs de bandes amb ganivets a una estacio de policia, a un edifici governamental i a unes obres publiques el juny de 2013 que deixa 27 morts i 3 ferits.
[16]
- Atac amb explosius en un mercat de carrer a Urumqi, el 2014, on 31 persones d'etnia han moren i 94 en resulten ferides.
[17]
- El juny de 2015, un control de trafic rutinari va esdevenir un enfrontament on van morir 18 persones
[18]
Subdivisions
[
modifica
]
Xinjiang esta dividit en 2 ciutats de nivell de prefectura, 7 prefectures i 5 prefectures autonomes. Dues de les set prefectures formen ara part de la Prefectura Autonoma d'Ili. Per sota d'elles hi ha 11 sectors, 20 ciutats de nivell de districte, 62 districtes i 6 districtes autonoms. Quatre de les ciutats de nivell de districte no pertanyen a cap prefectura i son administrades
de facto
pel cos de Produccio i Construccio de Xinjiang.
| Nom convencional
|
Uigur
(Kona Yeziq)
|
Uigur llatinitzat
(Yengi Yeziq)
|
Xines
|
Pinyin
|
Comentaris
|
| Ciutats de Nivell de Prefectura
|
| Urumqi
|
??????? ?????
|
Urumchi Shehri
|
??木?市
|
W?l?muqi Shi
|
|
| Karamay
|
??????? ?????
|
Qaramay Shehri
|
克拉?依市
|
Kel?m?y? Shi
|
|
| Ciutats Directament Administrades de Nivell de Districte
|
| Shihanza
|
??????? ?????
|
Shixenze Shehri
|
石河子市
|
Shihez? Shi
|
Administrades
de facto
pel Cos de Produccio i Construccio de Xinjiang
|
| Tumshuke
|
?????? ?????
|
Tumshuq Shehri
|
?木舒克市
|
Tumush?ke Shi
|
| Alar
|
????? ?????
|
Aral Shehri
|
阿拉?市
|
?l?'?r Shi
|
| Wujiaqu
|
?????? ?????
|
Ujachu Shehri
|
五家渠市
|
W?ji?qu Shi
|
| Prefectures
|
| Turfan
|
?????? ????????
|
Turpan Wilayiti
|
吐?番地?
|
T?l?f?n Diq?
|
|
| Kumul
|
????? ????????
|
Qumul Wilayiti
|
哈密地?
|
H?mi Diq?
|
|
| Khotan
|
????? ????????
|
Xoten Wilayiti
|
和田地?
|
Hetian Diq?
|
|
| Aksu
|
????? ????????
|
Aqsu Wilayiti
|
阿克?地?
|
?kes? Diq?
|
|
| Kasgar
|
?????? ????????
|
Qeshqer Wilayiti
|
喀什地?
|
K?shi Diq?
|
|
| Tacheng
|
?????????? ????????
|
Tarbaghatay Wilayiti
|
塔城地?
|
T?cheng Diq?
|
Subordinada a la P.A. d'Ili
|
| Altay
|
?????? ????????
|
Altay Wilayiti
|
阿勒泰地?
|
?letai Diq?
|
| Prefectures Autonomes
|
| P.A. Kirguis de Kizilsu
|
??????? ?????? ???????? ????????
|
Qizilsu Qirghiz Aptonom Oblasti
|
克孜勒?柯?克孜自治州
|
Kez?les? K?'?rkez? Zizhizh?u
|
|
| P.A. Mongol de Bayin'gholin
|
?????????? ?????? ???????? ????????
|
Bayin'gholin Mongghol Aptonom Oblasti
|
巴音郭楞蒙古自治州
|
B?y?ngu?leng M?ngg? Zizhizh?u
|
|
| P.A. Hui de Changji
|
????? ????? ???????? ????????
|
Sanji Xuizu Aptonom Oblasti
|
昌吉回族自治州
|
Ch?ngji Huizu Zizhizh?u
|
|
| P.A. Mongol de Bortala
|
??????? ?????? ???????? ????????
|
Bortala Mongghol Aptonom Oblasti
|
博?塔拉蒙古自治州
|
Bo'?rt?l? M?ngg? Zizhizh?u
|
|
| P.A. d'Ili Kazakh
|
???? ????? ???????? ????????
|
Ili Qazaq Aptonom Oblasti
|
伊犁哈?克自治州
|
Y?li H?sake Zizhizh?u
|
|
La regio te frontera amb
Russia
,
Mongolia
, el
Kazakhstan
,
Kirguizstan
,
Tadjikistan
,
Pakistan
i
Afganistan
. Limita tambe amb les provincies de
Gansu
,
Qinghai
i amb la regio autonoma del
Tibet
. Te una extensio d'1.600.000 km², que la converteix en la provincia mes gran de la
Xina
, amb un sise del total de la seva superficie i una quarta part de les seves fronteres. Esta dividida en dues conques per les muntanyes
Tian Shan
: la conca dzungariana al nord i la del
Tarim
al sud. Aquesta cadena muntanyenca delimita tambe la seva frontera amb Kirguizstan, on es troba el pas de
Torugart
(3.752 m). El punt mes baix de la provincia, que tambe ho es de la Xina, esta situat al
llac Aiding
, a 155 m sota el
nivell del mar
. El mes elevat es el
K2
, amb una altura de 8.611 m i situat a la frontera amb el
Caixmir
. Tambe es troba aqui el punt del planeta mes llunya al mar (46° 16.8′ N, 86° 40.2′ I), al
Desert de Dzoosoton Elisen
, a 2.648 km del mar. L'
autopista del Karakoram
uneix
Islamabad
,
Pakistan
, amb
Kaixgar
a traves del
pas de Khunjerab
. El principal riu es el
Tarim
.
Aquesta regio, una de les mes pobres de la Xina, esta vivint un nou enlairament a mesura que va recuperant la seva importancia en la configuracio regional i internacional.
[1]
L'Estat hi ha realitzat importants inversions, que es van intensificar a principis dels anys 2000 amb la "Politica de desenvolupament de l'Oest". El llancament per part del nou president
Xi Jinping
de les noves
≪rutes de la seda≫
("Belt and Road Initiative", BRI) ha comportat l'obertura de l'espai de l'Asia central que ha convertit Xinjiang en una peca clau en l'estrategia de projeccio de la potencia xinesa a Asia. Fronterera amb
Pakistan
,
Afganistan
i els regims de l'antiga
URSS
, allotja un node d'eixos de transport ferroviari, de carretera i d'energia que permeten a Pequin assegurar els seus subministraments i projectar-se economicament fins a Europa.
[1]
Xinjiang es coneguda per les seves fruites, especialment
raims
i
melons
. Tambe produix
coto
,
blat
,
seda
i
nous
. Hi destaca la crianca de bestiar
bovi
. Hi ha importants diposits de
minerals
i de
petroli
. Actualment es un centre energetic estrategic: allotja una quarta part dels hidrocarburs i el 38% de les reserves nacionals de carbo.
[1]
La Xina hi extreu la sisena part de la produccio nacional de petroli i gairebe la quarta part del gas natural. El
Producte Interior Brut
(PIB) va ser aproximadament de 187.000 milions de
RMB
el 2003, que es van incrementar fins als 220.000 milions gracies a la politica de desenvolupament de la Xina occidental introduida pel consell d'Estat. La
renda per capita
el 2003 va ser de 9.710 RMB. La industria d'extraccio de petroli i gas d'Aksu i a Karamay experimentara una gran embranzida a causa del projecte de
gasoducte
i
oleoducte
fins a
Shanghai
. El 2004 Xinjiang va exportar per valor de 3.047 bilions de dolars mentre que les importacions van ascendir a 2.589 bilions. La major part del volum d'importacions i exportacions es dirigeix a i des de Kajakhstan a traves del Pas d'Ala. La primera frontera de lliure comerc de la Xina va ser establerta en la ciutat d'Horgos (Zona de lliure comerc d'Horgos). Horgos es el major port terrestre de la Xina occidental i te facil acces als mercats de l'Asia central. El 2006 es va obrir un segon pas cap al Kazakhstan, la zona comercial de la frontera de Jeminay.
Composicio etnica
[
modifica
]
A Xinjiang hi ha diversos grups
turcs
musulmans
, com els
uigurs
i
kazakhs
. Altres grups minoritaris son els
hui
,
kirguisos
,
mongols
,
russos
,
xibes
(sibos), solons, tafurs,
tadjiks
,
uzbecs
,
tatars
, tongkans i
manxus
. El percentatge de l'
etnia Han
xinesa ha augmentat des del 6% el 1949 fins a l'actual 40%, segons les dades oficials. Aquesta dada no inclou el personal militar ni les seves families ni els molts treballadors immigrants no registrats. Una gran part d'aquesta transformacio pot ser atribuida al Cos de Produccio i Construccio de Xinjiang, una organitzacio semimilitar de colons que ha construit granges, pobles i ciutats en diverses parts de la provincia. Aquesta transformacio demografica es vista per alguns com una amenaca per al manteniment de la cultura dels uigurs i altres etnies diferents de la han, de manera similar al que passa al
Tibet
.
Mapa de Xinjiang que indica la nacionalitat principal a cada prefectura: uigurs en blau, kazakhs en groc i han (xinesos) en vermell
| Grups etnics de Xinjiang, cens de 2000
|
| Nacionalitat
|
Poblacio
|
Percentatge
|
| Uigurs
|
8.345.622
|
45,21%
|
| Han
|
7.489.919
|
40,58%
|
| Kazakhs
|
1.245.023
|
6,74%
|
| Hui
|
839.837
|
4,55%
|
| Kirguisos
|
158.775
|
0,86%
|
| Mongols
|
149.857
|
0,81%
|
| Dongxiang
|
55.841
|
0,30%
|
| Tadjiks
|
39.493
|
0,21%
|
| Xibes
|
34.566
|
0,19%
|
| Manxus
|
19.493
|
0,11%
|
| Tujies
|
15.787
|
0,086%
|
| Uzbecs
|
12.096
|
0,066%
|
| Russos
|
8.935
|
0,048%
|
| Miao (Hmong)
|
7.006
|
0,038%
|
| Tibetans
|
6.153
|
0,033%
|
| Zhuang
|
5.642
|
0,031%
|
| Daurs
|
5.541
|
0,030%
|
| Tatars
|
4.501
|
0,024%
|
| Salar
|
3.762
|
0,020%
|
No inclou els membres de l'
Exercit Popular d'Alliberament
(EPA) en servei actiu.
Font: Departament d'Estadistica de Poblacio, Social, Cientifica i Tecnologica de l'Oficina Nacional d'Estadistica de la Xina (?家??局人口和社?科技??司) i Departament de Desenvolupament Economic de la Comissio Estatal Xinesa d'Afers Etnics (?家民族事?委?????展司), ed.
Tabulacio de Nacionalitats del cens de poblacio de 2000 de la Xina
(《2000年人口普?中?民族人口?料》). 2 vols. Beijing: Editorial de les Nacionalitats (民族出版社), 2003. (
ISBN 7-105-05425-5
)
En general, els uigurs son l'etnia majoritaria a la part occidental de Xinjiang, incloent les prefectures de Kaixgar i Khotan, la prefectura autonoma kirguis de Kizilsu i Aksu, i tambe a la prefectura de Turfan, al Xinjiang oriental. Els han son l'etnia majoritaria al Xinjiang oriental i septentrional, incloent les ciutats d'Urumqi, Karamay, Shihezi i les prefectures de Changji, Bortala, Bayin'gholin, Ili (especialment la ciutat de Kuitun) i Kumul. Els kazakhs es concentren principalment a la prefectura d'Ili, al nord de Xinjiang.
| Grups etnics principals an Xinjiang per regions, cens de 2000
|
|
Uigurs
|
Han
|
Kazakhs
|
altres
|
| Xinjiang
|
45,2%
|
40,6%
|
6,7%
|
7,5%
|
| C.N.P. d'Urumqi
|
12,8%
|
75,3%
|
2,3%
|
9,6%
|
| C.N.P. de Karamay
|
13,8%
|
78,1%
|
3,7%
|
4,5%
|
| P. de Turfan
|
70%
|
23,3%
|
<0,1%
|
6,6%
|
| P. de Kumul
|
18,4%
|
68,9%
|
8,8%
|
3,9%
|
| P.A. de Changji + C.D.A.N.D. de Wujiaqu
|
3,9%
|
75,1%
|
8,0%
|
13%
|
| P.A. Mongol de Bortala
|
12,5%
|
67,2%
|
9,1%
|
11,1%
|
| P.A. Mongol de Bayin'gholin
|
32,7%
|
57,5%
|
<0,1%
|
9,7%
|
| P. d'Aksu + C.D.A.N.D. d'Alar
|
71,9%
|
26,6%
|
<0,1%
|
1,4%
|
| P.A. Kirguis de Kizilsu
|
64%
|
6,4%
|
<0,1%
|
29,6%
|
| P. de Kaixgar + C.D.A.N.D. de Tumushuke
|
89,3%
|
9,2%
|
<0,1%
|
1,5%
|
| P. de Khotan
|
96,4%
|
3,3%
|
<0,1%
|
0,2%
|
| P.A. Kazakh d'Ili¹
|
16,1%
|
44,4%
|
25,6%
|
13,9%
|
| -
C.D.A.N.D. de Kuitun
|
0,5%
|
94,6%
|
1,8%
|
3,1%
|
| -
antiga P. d'Ili
|
27,2%
|
32,4%
|
22,6%
|
17,8%
|
| -
P. de Tacheng
|
4,1%
|
58,6%
|
24,2%
|
13,1%
|
| -
P. d'Aletai
|
1,8%
|
40,9%
|
51,4%
|
5,9%
|
| C.D.A.N.D. de Shihezi
|
1,2%
|
94,5%
|
0,6%
|
3,7%
|
1? La P.A. d'Ili esta composta per la C.D.A.N.D. de Kuitun, la P. de Tacheng i la P. Aletai, aixi com de l'antiga P.A. d'Ili. La P. d'Ili ha estat dissolta i la seva antiga regio es ara directament administrada per la P.A. d'Ili.
Font: 2000年人口普?中?民族人口?料，民族出版社，2003/9 (
ISBN 7-105-05425-5
)
No inclou als membres de l'Exercit Popular d'Alliberament (EPL) en servei actiu.
P = Prefectura; P.A. = Prefectura Autonoma; C.N.P. = Ciutat del Nivell de Prefectura; C.D.A.N.D. = Ciutat Directament Administrada del Nivell de Districte.
Politica educativa del Partit Comunista Xines
L'objectiu immediat del Partit Comunista Xines en els seus primers anys de lideratge va ser la creacio d'un sentiment d'unitat nacional despres de mig segle de divisio interna, a mes de guanyar la lleialtat de les diferents poblacions de minories etniques. La meta final de la politica educativa de la Republica Popular de la Xina era la integracio de tots els grups etnics en un unic estat socialista. Tots dos objectius es mantenen avui dia com a primordials en l'educacio de les minories etniques, sobretot en regions fronteres com Xinjiang.
Des dels inicis, la implantacio d'aquestes politiques va ser complicada. Als cinquanta, la prioritat era la consolidacio del domini de la Republica Popular de la Xina sobre Xinjiang. Amb aquest proposit, es va mantenir intacte el sistema existent d'escoles diferents per a cada grup etnic. En especial, la manca d'escoles, pocs mestres formats i una manca de llibres de texts a tots els nivells educatius va fer practicament impossible establir un sistema educatiu regional. A mes d'aquests problemes, una questio fonamental a la qual s'afrontava el Partit Comunista, tant a Xinjiang com a altres zones amb minories, era l'eleccio de la llengua d'instruccio. A Xinjiang, les nombroses llengues i les quatre formes d'escriptura diferents (arabica, xinesa, mongol i ciril·lica) no tan sols van complicar enormement la tasca de formar professors i preparar materials educatius, sino que tambe va plantejar moltes questions de caracter politic; com per exemple: si es podia fomentar la unitat nacional si cada grup etnic feia servir la seva propia llengua, si l'us de diferents llengues i escoles exacerbaria les divisions entre musulmans i xinesos han, o si les escoles gestionades per les minories etniques transmetrien el mateix relat sobre la historia de la regio i la seva relacio amb la Xina. Despres de mig segle, aquests assumptes encara no s'han resolt i continuen emmarcant el debat sobre la politica educativa al Xinjiang. Per tant, drets i llibertats del poble uigur han estat al llarg de la historia una realitat mes de iure que de facto, perque fins i tot amb l'autonomia i les lleis de proteccio cultural, no s'ha sentit mai part d'un pais multinacional i no ha pogut viure amb les seves singularitats i tradicions a causa del control aferrissant de les autoritats centrals. En la primera meitat del segle
xix
, els nivells d'escolaritzacio i alfabetitzacio a Xinjiang eren forca baixos. Ates que la gran majoria de la poblacio era musulmana, la forma mes comuna d'educacio era la que oferien les escoles dirigides per les mesquites. En aquestes madrasses tradicionals, els nens memoritzaven l'
Alcora
i aprenien a llegir i escriure l'escriptura arabica. Els homes i nens que es formaven en aquestes institucions conformaven les elits locals.
[19]
Tot i que es van fundar algunes escoles laiques, la turbulent situacio politica i militar que va persistir a la regio durant la primera meitat del segle
xx
va impedir el desenvolupament d'un sistema educatiu modern i unificat capac de proveir d'educacio als nens del Xinjiang. Aquest proces va comencar amb la victoria comunista del 1949. Llavors, la politica al Xinjiang per part de les autoritats de Beijing abans del periode comunista no va tenir efectes importants coneguts a causa de l'escas control politic a la zona. Fins a mitjan anys quaranta el sistema educatiu al Xinjiang seguia el model de l'URSS per influencies politiques i economiques, on el rus era present com a idioma estranger principal en el pla d'estudis, fet que enfortia vincles amb les republiques sovietiques.
[20]
La planificacio linguistica es va centrar a influenciar les generacions joves a traves de la composicio de cancons patriotiques venerant el socialisme i la unitat nacional.
La politica a partir de 1949 teoricament garantia la proteccio de tradicions culturals de les minories com la llengua.
[21]
Despres d'assegurar la integritat territorial del Xinjiang, el Partit Comunista va comencar a promoure un sistema educatiu regional. La llengua vehicular a les escoles durant aquest periode era l'uigur i el model s'inspirava en l'escola sovietica. Seguien encara un curriculum desenvolupat per educadors uigur i russos, compost per 4 anys d'educacio primaria i 3 de secundaria, i cap de les escoles eren mixtes. La llei educativa del 1956 va fer que per primer cop es requerissin 3 hores setmanals de classes de xines. El material escolar provenia en gran part de les republiques sovietiques de l'Asia central, i per tant als inicis l'uigur s'escrivia en ciril·lic.
[22]
Pero despres de la ruptura sino-sovietica del 1958, es va abandonar aquesta escriptura i Beijing va imposar el alfabet llati, una decisio que va resultar molt impopular entre els musulmans. Durant els anys seixanta i setanta va augmentar en un gran nombre la poblacio xinesa han al Xinjiang. Els fills d'aquests immigrants s'educaven en escoles xineses, que seguien el mateix curriculum que a la resta de la Xina. A partir dels seixanta, els nens uigurs tambe eren admesos en aquests col·legis. Tanmateix, l'escolaritzacio de les minories etniques fins als setanta va ser molt baixa, i el gran augment de les xifres absolutes de nens escolaritzats que es va produir entre els cinquanta i els setanta es deu sobretot al creixement massiu de poblacio han xinesa.
[22]
La planificacio se centrava en l'us dels mitjans de comunicacio oficials escrits en uigur per difondre els ideals de Mao. Els llibres de text feien propaganda de la mentalitat comunista i nacional en lloc d'expressar la cultura uigur. Unes tactiques per proporcionar formacio ideologica uigur era la traduccio de l'Alcora al xines, el qual contenia paragrafs seleccionats compatibles amb la ideologia comunista.
[23]
El poble uigur podia estudiar en la seva llengua fins a la secundaria tot i que els temaris giraven al voltant d'una revisada historia de la Xina; per exemple: “
Xinjiang ha estat part de la patria des de temps antics
”.
[24]
Durant aquesta epoca encara havia una produccio literaria uigur important. L'acces a la universitat tenia el handicap de l'idioma perque la universitat tan sols era en xines. El 45% de la poblacio uigur no era capac de llegir caracters xinesos tot i que acceptava el xines com l'estandard nacional d'educacio.
Nomes el 0,2% d'uigurs va completar la universitat fins als anys vuitanta, fet que agreujava les xifres elevades d'analfabetisme, poca qualificacio i la gent gran que no sap escriure res en xines.
[25]
Per tal d'explotar les riqueses naturals de la zona, el govern central va a promoure migracions per la necessitat de treballadors qualificats que els uigurs no podien proporcionar, per contribuir a avancar en la seva educacio endarrerida perque la llengua uigur no te la capacitat del xines per utilitzar-se en altres ambits mes cientifics, per modernitzar el territori i integrar les minories en el corrent oficial.
[26]
La Revolucio cultural va desautoritzar les politiques anteriors de reconeixement de la singularitat uigur. Els mitjans escrits i radios van ser clausurats, i les escoles amb materies en llengua vehicular uigur es van dissoldre. La Constitucio de 1975 restaurava en cert grau els drets i llibertats uigur, pero la revolucio cultural va propiciar la creacio i manteniment d'una consciencia nacional molt forta en gran part del territori.
Aqui s'inicia el que es coneix com a doble discurs del govern comunista. Les politiques que diu que implementa no corresponen amb la planificacio real de les autoritats al Xinjiang. Aquest es un motiu del malestar uigur i l'inici de reivindicacions culturals pel no compliment del govern de la seva propia legislacio.
Amb la mort de Mao al 76, el sistema educatiu del Xinjiang va tornar a patir grans canvis. La mes important va ser el retorn a l'escriptura arabica per les llengues de les minories turquiques i perses. Com a consequencia, tres generacions d'uigurs no es podien comunicar per escrit entre elles, ates que havien apres una forma d'escriure la seva llengua diferent. Aquest fet va ser vist com un greuge important per part dels uigurs. La politica linguistica del govern als vuitanta amb els nous quadres que van venir al poder despres de la mort de Mao reconeixien la gran necessitat de millorar l'acces de l'educacio a la regio. Amb la revisio de la Llei d'Autonomia Local del 1985, es va apel·lar les regions a eliminar l'analfabetisme, a instituir per fi l'educacio primaria obligatoria i la construccio d'internats per nens nomades.
[27]
Per altra banda, en aquesta epoca es va comencar a donar un impuls mes fort a l'estandard com a llengua nacional i se'n va incrementar la presencia a les escoles uigur. A mes, per entrar a l'educacio secundaria es va establir un examen d'ingres en xines que va obstaculitzar molt el progres dels nens de les minories. L'educacio dels nens de les minories tambe es va veure afectat per la introduccio de taxes. La planificacio es va traduir amb la marginacio de la llengua uigur de l'espai public i el foment de l'estandard en centres educatius. El poble uigur protestava per la destruccio cultural i assimilacio progressiva d'uns joves que opten per acceptar les politiques del govern per un futur mes prometedor. Al sistema educatiu bilingue a partir dels vuitanta dona molta mes importancia curricular a l'estandard. Pero la manca de recursos i professors qualificats per fer aquesta transicio nomes ha empitjorat la qualitat de l'educacio a les escoles uigur, i ha incrementat els greuges percebuts per les comunitats de minories. Aquesta planificacio va comencar a consolidar la implantacio de l'estandard com a llengua vehicular en substitucio gradual de l'ensenyament de materies en llengua uigur. La poblacio uigur no s'oposa a aprendre l'estandard, pero el problema radica en la persecucio i marginacio. El 2002 va comencar una campanya per sinitzar els noms musulmans a traves del pinyin per tal de registrar la poblacio de la Xina i oficialitzar llocs historics de la zona pel turisme ressaltant la unitat etnica. Aixo es un proces de sinitzacio constant de l'espai public i simbolic uigur. Per exemple, el 2012 totes les materies de les escoles de la ciutat de Kashgar, de poblacio basicament uigur, son en xines estandard. Al Kazakhstan va tancar l'unic centre educatiu on s'impartien classes en uigur com a llengua vehicular des de la infancia fins a estudis secundaris.
Actualment l'educacio al Xinjiang es fa en tres tipus d'escoles: centres exclusius han, centres per minories etniques i centres d'integracio. Als primers les classes son exclusivament en xines, als segons hi ha la possibilitat d'aprendre l'idioma uigur com a extra opcional i els tercers son en xines on hi accedeixen alumnes fe minories amb competencies linguistiques altes en xines. Per tant, el sistema bilingue mencionat a la legislacio de la politica educativa no actua com a tal, perque la llengua uigur no forma part de la formacio secundaria i es imprescindible ser habil en xines per poder prosperar academicament. No existeix la possibilitat real de triar la llengua en la qual vols que els fills s'eduquin. El concepte educacio bilingue ha estat prostituit pel govern per potenciar en realitat una planificacio monolinguista que va en contra de la diversitat cultural i linguistica dels pobles. Malgrat tot aixo, als anys noranta les taxes d'escolaritzacio i alfabetisme es trobaven molt a prop de la mitjana nacional, i en concret la minoria kazakh la superava.
[27]
Progressivament l'impuls cap a la estandarditzacio de l'educacio a la Xina s'ha accentuat. Des de l'any 2004, s'ha impulsat un pla per consolidar les escoles xineses i les de les minories i establir el mandari com a llengua universal d'escolaritzacio. La implantacio de l'examen HSK (??水平考? hany? shu?ping k?oshi) va representar una prova d'aptitud i requisit per tots els docents uigurs als centres educatius. Els professors que no tinguin les competencies exigides per les autoritats son substituits i tambe les persones que expressin idees o queixes sobre el sistema educatiu.
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
Castets
, Remi ≪
Les Ouigours a l'epreuve du ≪ vivre-ensemble ≫ chinois
≫.
Le Monde diplomatique
, 2019-03, pag. 6-7.
- ↑
Bai
, Shouyi.
A History of Chinese Muslim, Vol.2
(en angles). Zhonghua Book Company, 2003, p.224?225.
ISBN 7-101-02890-X
.
- ↑
Brown
, E. K.;
Ogilvie
, Sarah.
Concise Encyclopedia of Languages of the World
(en angles). Elsevier, 2009, p.1143.
ISBN 0080877745
.
- ↑
Bawden
, C. R. ≪The mongol Rebellion of 1756?1757≫ (en angles).
Journal of Asian History
, 1, 31, 1967, pag. 750.
- ↑
5,0
5,1
Dillon
, Michael.
Xinjiang-China's Muslim Far Northwest
. Routledge Curzon, 2004, p. 57.
ISBN 0-415-32051-8
.
- ↑
6,0
6,1
6,2
Dillon
, Michael.
Xinjiang-China's Muslim Far Northwest
. Routledge Curzon, 2004, p. 56.
ISBN 0-415-32051-8
.
- ↑
Dillon
, Michael.
Xinjiang-China's Muslim Far Northwest
. Xinjiang-China's Muslim Far Northwest, 2004, p. 32.
ISBN 0-415-32051-8
.
- ↑
8,0
8,1
8,2
CLARKE
, Michael E.
Xinjiang and China’s Rise in Central Asia - A History
. Taylor and Francis Group, 2011, p. 44.
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.hrw.org/backgrounder/asia/xinesa-bck1017.htm
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Frankenfeld
, Nicolas ≪La problematica de las minorias etnicas en China: el caso uigur≫.
La problematica de las minorias etnicas en China: el caso uigur
.
- ↑
De Pedro
, Nicolas ≪El conflicto de Xinjiang: La minoria etnica uigur y la politica de Pekin≫.
Opex
.
- ↑
Nicolas Frankenfeld. "La problematica de las minorias etnicas en China: El caso uigur.")
- ↑
≪
Uyghuramerican
≫, 2008. Arxivat de l'
original
el 2016-06-24. [Consulta: 19 maig 2016].
- ↑
≪
BBC News
≫, 2009.
- ↑
≪
La prensa grafica
≫, 2009. Arxivat de l'
original
el 2016-08-08. [Consulta: 19 maig 2016].
- ↑
≪
El Pais
≫, 2013.
- ↑
≪
El Pais
≫, 2014.
- ↑
≪
El diario ABC
≫, 2015.
- ↑
Benson
, Linda.
Education and Social Mobility among Minority Populations a Xinjiang: China’s Muslim Borderland.
. 2004. Nova York: Ed. Frederick Starr ME Sharpe.
- ↑
Mackerras
, C.
China’s Minorities. Integration and Modernization in the Twentieth Century
. 1995. Hong Kong: Oxford University Press, p. 40-75.
- ↑
Dreyer
, J.
The People’s Republic of China”
. 1981. Nova York: Protection of Ethnic Minorities. Comparative Perspectives., p. 149.
- ↑
22,0
22,1
Benson
, Linda.
Education and Social Mobility among Minority Populations a Xinjiang: China’s Muslim Borderland.
. 2004. Nova York: Ed. Frederick Starr ME Sharpe..
- ↑
Braker
.
Nationality Dynamics in Sino-Soviet Relations.
. 1985. London and Sydney: Croom Helm.: In Wimbush, Enders S., ed, Soviet nationalities and Strategic Perspective., p. 57-101.
- ↑
Mackerras
.
China’s Minorities. Integration and Modernization in the Twentieth Century.
. 1995. Hong Kong: Oxford University Press., p. 45-75.
- ↑
Naby
, E.
Uighur Elites in Xinjiang.
. 1986. Central Asian Survey, Vol. 5, No. 3-4., p. 241-254.
- ↑
Hereber
, T.
Population Policies: Ethnic Minorities and Migration into Minority Areas.
. 1989. Nova York: An East Gate Boo.: In China and Its National Minorities. Autonomy or Assimilation?, p. 74-101.
- ↑
27,0
27,1
Ma
, Rong ≪
Xinjiang minzu jiaoyude fazhan yu shuangyu jiaoyude shijian (El desenvolupament de l'eduacio de les etnies i la practica d'educacio bilingue)
≫.
Peking University Education Review
. Arxivat de l'
original
el 2016-06-30 [Consulta: 19 maig 2016].
Bibliografia
[
modifica
]
- Chuan
, un plat tipic de la regio.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Provincies
| |
|---|
| Regions autonomes
| |
|---|
| Municipalitats
| |
|---|
Regions administratives
especials
| |
|---|
|
|---|
| Turquic Occidental
| |
|---|
| Turquic Oriental
| |
|---|
|