Lesotho
es un reialme de l'Africa meridional que forma un
enclavament
dins de
Sud-africa
, per la qual esta totalment envoltat. El nom del
pais
significa ‘Terra dels qui parlen
sesotho’
.
[1]
[2]
Es un pais independent des del
1966
. Es un pais muntanyos situat a les
muntanyes Maloti
. Conte les
muntanyes mes altes del sud d'Africa.
[3]
La seva principal font d'ingressos ve de les remeses que fa la ma d'obra emigrant. Exporta
aigua
i
electricitat
a la veina Sud-africa quan aquesta pateix mancances en el subministrament.
Lesotho te una taxa de prevalenca del
VIH
del 22,8% entre les persones d'entre 15 i 49 anys, una de les mes altes del mon.
[4]
En els primers anys del segle
xix
, com a consequencia directa del periode
Mfecane
, el rei dels
basotho
, Moshoeshoe I, va fundar el regne; si be una serie d'
enfrontaments militars
amb els
boers
[5]
entre 1856 i 1868, van portar al cap de poc a demanar ajuda al
Regne Unit
, convertint-se en
protectorat
britanic al maig de 1868.
Sorgit despres de la nacio historica dels
basotho
, Lesotho va obtenir la independencia del Regne Unit el
4 d'octubre
de
1966
.
[6]
[7]
El gener de
1970
, Leabua Jonathan, del Partit Nacional de Basotho (BNP), va assumir el poder, va dissoldre el Congres Nacional i va exiliar al rei Moshoeshoe II. El
1974
, sota el mandat de Leabua, el Partit del Congres Basotho (BCP) va guanyar les eleccions. Leabua les va anul·lar i va refusar cedir el poder al BCP, tancant, a mes, al seu lider.
El BNP va governar per decret fins al gener de
1986
, quan un
cop militar
el va obligar a deixar el poder. La junta militar va retornar el poder executiu a l'exiliat rei Moshoeshoe II. El
1987
, despres d'un desacord amb les forces armades, el rei va ser forcat novament a l'exili. El seu fill va assumir la corona sota el titol de rei Letsie III.
El president de la junta militar, el general Metsing Lekhanya, va ser expulsat el
1991
i despres reemplacat pel general Elias Phisoana Ramaema, qui va retornar el poder a un govern del BCP (democraticament elegit) el 1993. Moshoeshoe II va tornar des de l'exili el
1992
com un ciutada ordinari.
El rei Letsie III va intentar sense exit persuadir al govern del BCP per deixar el seu pare (Moshoeshoe II) com a cap d'estat.
L'agost de
1994
Letsie III va protagonitzar un cop d'estat, el qual va ser diluit pels militars, que a mes van treure del govern al BCP. El nou govern no va ser reconegut formalment per la resta dels paisos de la comunitat internacional.
Moshoeshoe II va ser reposat com a rei de Lesotho el
1995
, si be un any despres va morir i la corona va passar de nou a Letsie III.
Lesotho es una monarquia parlamentaria constituciona. La seua carta magna es va promulgar el 2 d'abril de 1993. El primer ministre,
Sam Matekane
, es el cap de govern i te poders executius.
La figura del rei posseeix en l'actualitat funcions cerimonials, servint principalment com un simbol d'unitat nacional.
El Lesotho Congress for Democracy (LCD) controla en l'actualitat la majoria dels escons de l'Assemblea Nacional (tambe coneguda com la Cambra Baixa), mentre que el Basotho National Party (BNP), el Lesotho People's Congress i el National Independent Party, son els partits mes importants dels nou de l'oposicio. En les ultimes eleccions de 2007, l'oficialista LCD va obtenir 62 de 120 escons, perdent 15 respecte a les eleccions de 2002.
La cambra alta (o Senat) es el producte de la tradicio tribal del pais. Els seus membres (22 en l'actualitat) tenen un carrec hereditari, i la meitat d'ells son elegits pel monarca (sota les indicacions del primer ministre).
La Constitucio de 1993 estableix la divisio de poders, i per aixo hi ha un sistema judicial independent i neutral. Aquest organisme esta compost per la Cambra d'Apel·lacions, la Cort Suprema, la Cort de Magistrats, i una serie de petits jutjats repartits per les zones rurals. La totalitat dels juristes d'aquests organismes (excepte un) son d'origen sud-africa.
La carta magna, a mes de la divisio de poders anteriorment exposada, protegeix els drets civils, incloent la llibertat d'expressio, d'associacio i de premsa, aixi com la llibertat religiosa i de reunio.
A efectes administratius, Lesotho es divideix en deu
districtes
, dirigits cadascun per un administrador de districtes. Cada districte te una capital coneguda com a
camptown
. Els districtes es subdivideixen en 80 districtes electorals, que consten de 129 ajuntaments de la comunitat local.
Pista de l'estacio a les muntanyes Maloti.
Paisatge de Lesotho
Lesotho esta situat al sud d'
Africa
, envoltat completament per
Sud-africa
. El seu territori ocupa una superficie de 30.355 km², que a titol comparatiu, correspon aixi mateix a la superficie de
Belgica
o
Galicia
.
Es un pais amb un gran nombre de muntanyes, al nord es troba la serralada de les
Maloti
, i al sud-est, les
Drakensberg
. Amb una altitud de 1.400
msnm
al punt mes baix, a la confluencia dels rius
Orange
i
Makhaleng
,
[8]
el pais te la
cota
inferior mes alta del mon. Curiosament, aquesta cota inferior es mes alta que el punt mes alt de 93 paisos. Cal considerar que mes del 80% del territori es troba per sobre dels 1.800 m.
La particularitats geografiques d'aquest pais, i la seva proximitat a Sud-africa (pais al qual exporta
aigua potable
), han fet possible el desenvolupament de projectes hidroelectrics de considerable magnitud.
Pel que fa a la flora, Lesotho es un pais summament arid. Gairebe tots els seus boscos han estat talats, i malgrat que hi ha hagut nombrosos projectes per a reforestar part del pais amb arbres d'eucaliptus de rapid creixement, l'escassetat de terra fertil, i l'alta demanda de llenya com a combustible, han dificultat la tasca.
Climatologia
[
modifica
]
A causa de la seva altitud, Lesotho es mante a temperatures mes baixes durant tot l'any que altres regions a la mateixa latitud. La majoria de les precipitacions son
tempestes
d'estiu.
Maseru
i els terrenys annexos sovint arriben als 30 °C a l'estiu. Els hiverns poden ser freds arribant a aconseguir-se en els terrenys mes baixos els -7 °C i en els terrenys mes elevats els -18 °C a vegades. La neu es frequent en els terrenys elevats entre maig i setembre, cims mes elevats poden presentar neu durant tot l'any.
Les llengues oficials o nacionals de Lesotho son el
sotho meridional
i l'
angles
. El SIL Internacional ha llistat un total de 5 llengues al regne de Lesotho:
[9]
A mes a mes, a Lesotho tambe hi ha parlants d'
afrikaans
,
frances
, i de llengues de l'
India
i el
Pakistan
.
Presa
Katse.
El potencial economic de Lesotho es basa principalment en l'
agricultura
(sent els principals cultius el
blat de moro
,
blat
,
sorgo
,
fruita
i
verdura
) i al capital huma (per exemple: els ciutadans sothos que migren com a treballadors a les mines de
Sud-africa
, i que despres proveeixen Lesotho amb les seves remeses).
Avui en dia, Lesotho tambe rep ingressos (avaluats en milers de milions de
dolars
) de la venda d'aigua potable a Sud-africa, per cobrir la demanda quan Sud-africa s'enfronta a periodes d'escassetat.
L'emissio de segells postals, principalment destinat al col·leccionisme filatelic, es tambe una important font d'ingressos per a la seva economia.
Lesotho es un pais petit, muntanyenc, sense sortida al mar,
pobre
i completament voltat pel territori de
Sud-africa
. Tres quarts de la seva poblacio viu en zones rurals i es dediquen a l'
agricultura de subsistencia
. La seva
economia
depen de l'enviament de diners fet per ciutadans del pais a l'estranger (especialment en les mines de Sud-africa) i de drets duaners, son la major part dels ingressos del govern. No obstant aixo, el govern recentment va millorar la seva recaptacio d'impostos per reduir la dependencia de les taxes duaneres.
El
1998
va ser inaugurada una hidroelectrica que possibilita la venda d'energia i aigua a l'Africa del Sud.
[10]
El pais produeix el 90% de l'energia que necessita.
[11]
La petita
industria
del pais es basada en la transformacio dels productes agricoles i en la confeccio de robes. Aquesta ultima es va beneficiar de la qualificacio del pais per rebre els beneficis de l'
Africa Growth and Opportunity Act
del govern
nord-america
.
[12]
[13]
Vista panoramica de
Maseru
, la capital i la ciutat mes poblada.
Lesotho te mes de 2.000.000 d'habitants, la poblacio urbana es del 25% i la rural es del 75%. Actualment s'estima que la taxa de creixement anual de la poblacio es del 3,5%.
[14]
Mes del 99% de la poblacio de Lesotho es etnicament basotha; altres grups etnics inclouen europeus i asiatics, els quals habiten en la seva gairebe totalitat a
Maseru
. El sesotho i l'angles son els idiomes oficials. Altres idiomes inclouen el
zulu
i el
xosa
.
La poblacio religiosa del pais es el 90%
cristiana
. El Consell Cristia de Lesotho, compost per representants de totes les esglesies cristianes mes importants del pais, s'estima que aproximadament el 90% de la poblacio es cristiana. Els
protestants
representen el 46% i els
catolics romans
un 45% de la poblacio.
Musulmans
,
hindus
,
budistes
,
baha'is
, i els membres de les religions tradicionals indigenes, constitueixen el 10% restant de la poblacio.
Segons estimacions de 2012, nomes quatre de les localitats mes importants del pais superen els 25.000 habitants. Aquestes son: la capital
Maseru
(267.559 habitants),
Hlotse
(47.894),
Mafeteng
(43.200) i
Teyateyaneng
(28.142).
[15]
Dones amb
mantes basotho
Els instruments musicals tradicionals inclouen el
lekolulo
, una mena de flauta que utilitzen els nois pastors, el
setolo-tolo
, que toquen els homes amb la boca, i el
thomo
de corda de la dona.
L'himne nacional de Lesotho es ≪Lesotho Fat?e La Bo-ntata Rona≫, que es tradueix literalment ‘Lesotho, terra dels nostres avantpassats’.
L'estil tradicional d'habitatge a Lesotho s'anomena
mokhoro
. Moltes cases mes antigues, especialment a les ciutats i pobles mes petits, son d'aquest tipus, amb murs construits normalment amb grans pedres cimentades entre si. Actualment tambe s'utilitzen maons de fang al forn i sobretot blocs de formigo, amb cobertes de palla encara habituals, encara que sovint substituides per lamines ondulades.
La vestimenta tradicional gira al voltant de la manta basotho, una gruixuda coberta feta principalment de llana. Les mantes son omnipresents a tot el pais durant totes les estacions i les porten de manera diferent els homes i les dones.
El Morija Arts & Cultural Festival es un festival d'art i musica destacat de Sesotho. Se celebra anualment a la ciutat historica de Morija, on van arribar els primers missioners l'any 1833.
La cuina de Lesotho inclou tradicions africanes i influencies britaniques.
[16]
El plat nacional de Lesotho es el
motoho
, unes farinetes de sorgo fermentat que es menja a tot el pais.
Com que Lesotho te recursos alimentaris limitats, la majoria de families del pais crien els seus propis aliments i
bestiar
per mantenir-se a si mateixes i a les seves families.
Alguns aliments basics inclouen el papa, una
farina
de
blat de moro
coberta amb una salsa que consisteix en diverses verdures.
El te
i la
cervesa
elaborada localment son opcions populars per a les begudes.
[17]
- ↑
Nicole Itano
.
No Place Left to Bury the Dead
. Simon and Schuster, 2007, p.
314
.
ISBN 978-0-7432-7095-3
.
- ↑
Roman Adrian Cybriwsky
.
Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture
.
ABC-CLIO
, 2013, p. 182.
ISBN 9781610692489
.
- ↑
Maloti Mountains
, Britannica
- ↑
≪
HIV and AIDS in Lesotho
≫ (en angles).
Avert
, 21-07-2015. [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑
Missionary Work in Africa in Eugene Casalis's Time and Beyond
(en angles). Cambridge Scholars Publishing, 2015, p. 49.
ISBN 1443881872
.
- ↑
The Laws of Lesotho
(en angles). volum 26. Government Printer, 1981, p. 253.
- ↑
Karen Tranberg Hansen, Mariken Vaa
.
Reconsidering Informality: Perspectives from Urban Africa
. Nordic African Institute, 2004, p.
180
.
ISBN 91-7106-518-0
.
- ↑
Les altures de Lesotho
DatosFreak.org Consultat el 13-04-2010
- ↑
Llengues de Lesotho llistades
pel SIL
- ↑
≪
LHWP Water Sales
≫. Arxivat de l'
original
el 10 maig 2011. [Consulta: 8 marc 2012].
- ↑
≪
World bank Lesotho: Country Brief
≫. Arxivat de l'
original
el 31 marc 2014. [Consulta: 3 marc 2012].
- ↑
≪
Central Bank of Lesotho ? Africa Growth and Opportunities Act (AGOA): Economic Impact and Future Prospects
≫. Arxivat de l'
original
el 15 juliol 2012. [Consulta: 4 febrer 2012].
- ↑
≪
Purchase for Africa: An appeal for American apparel buys
≫. Arxivat de l'
original
el 1 novembre 2009. [Consulta: 28 octubre 2009].
- ↑
≪
CIA World Factbook
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-06-12. [Consulta: 2012 - 28-2].
- ↑
World Gazetteer.
Lesotho - les ciutats mes de setembre de 2012
, 2012.
- ↑
≪
Lesotho: British influence meets African tradition
≫.
foodspring
. Arxivat de l'
original
el 17 febrer 2015. [Consulta: 1r abril 2014].
- ↑
≪
Ethnic Food of Lesotho
≫.
USA Today
. Arxivat de l'
original
el 10 marc 2018. [Consulta: 1r marc 2018].
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Estats sobirans
| |
|---|
Estats no reconeguts
completament
| |
|---|
Territoris dependents,
autonomies i
altres territoris
| |
|---|
|