Budisme

Modifica els enllacos
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióBudisme
Bandera budista Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Eponim buda Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus religio
cosmovisio
moviment filosofic
religio principal
estil de vida Modifica el valor a Wikidata
Historia
Separat de vedisme Modifica el valor a Wikidata
Creacio 563 aC ↔ 483 aC,  Bodh Gaya (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Fundador Siddharta Gautama Modifica el valor a Wikidata
' Tripi?aka Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres 520.002.000 (2015) Modifica el valor a Wikidata
Format per
Estatua representant Siddharta Gautama
Pagoda a Lumbini ( Nepal )
Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles
La Dharmatxakra ( Roda Dharma ) representa el noble cami dels vuit passos

El budisme es una doctrina filosofica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda historic ). Una branca d'aquesta doctrina esdevingue, amb el temps, un sistema religios . [1]

Aquesta filosofia es va originar a l' India al segle  vi  aC i es va escampar cap a l' Asia Central, el Tibet , Sri Lanka , el sud-est d'Asia , la Xina , Corea i el Japo . Avui en dia el budisme tambe ha esdevingut relativament popular al mon occidental . Es calcula que hi ha entre 230 i 500 milions de budistes en tot el mon. [2] [3] [4]

Siddharta Gautama [ modifica ]

Article principal: Siddharta Gautama

Els relats sobre la vida de Siddharta Gautama estan barrejats amb mite , llegenda i simbolisme . Aixo es deu al fet que, mes enlla del seu simple interes biografic , aquestes histories son vistes com una guia per a la vida dels seus seguidors, on els episodis son metafores dels processos de crisi i recerca espiritual de l'esser huma.

Siddharta era fill d'un rei (casta dels ksatriya, ja que va neixer hindu). Un profeta va vaticinar que esdevindria un gran lider espiritual o un gran general. El seu pare preferia la segona opcio i el noi va creixer tancat al palau. En una de les seves escapades d'amagat va veure un intocable demanant diners i aixo el va commocionar tant que va abandonar tot el seu benestar i va iniciar una vida d' asceta errant. Es va endinsar al coneixement dels Upanixads i, a l'edat de 35 anys, despres de restar immobil al peu de l'arbre de bodhi durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana . Aixi, va esdevenir el Buda , l' il·luminat . Va morir a l'edat de 80 anys.

Despres de la il·luminacio, va comencar propagant el seu dharma o veritat budista. El primer sermo fou el Sermo de les quatre nobles veritats , el qual el condensa i en constitueix el nucli: [5]

  • Primera noble veritat : tota existencia esta impregnada de patiment , de pena i de frustracio per la caducitat d'un mon en constant canvi. Tot es essencialment fugisser.
  • Segona noble veritat : l'origen del patiment es troba a l'afany de viure, al desig d'actuacio, de plaer , de possessio .
  • Tercera noble veritat : el patiment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpacio radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. Es el nirvana .
  • Quarta noble veritat : el cami que condueix al nirvana es el noble cami de les vuit passes. Qui el segueix s'acosta a la il·luminacio .

Les vuit passes son:

  1. Coneixement recte de les Quatre Nobles Veritats.
  2. Actitud recta : allunyar-se d' odis i enveges .
  3. Paraula recta : no mentir ni parlar inutilment.
  4. Accio recta : bona conducta moral .
  5. Ocupacio recta : guanyar-se la vida sense fer mal.
  6. Esforc recte : fomentar tendencies bones.
  7. Pensament recte : no cedir als desigs .
  8. Concentracio recta : meditacio .

La forma d'entendre el mon segons el budisme [ modifica ]

Les diferents escoles i tradicions budistes [ modifica ]

Al comencament els ensenyaments del Buda van ser nomes de tradicio oral. Es van escriure al Canon Pali . Aquest es el que regeix en exclusiva el budisme theravada o hinayana , que es considera dipositari dels ensenyaments originals del Buda que porten al nirvana , que es l'alliberament de l'existencia ciclica ( samsara ). Aquesta es la forma de budisme que hi ha avui dia a Sri Lanka , Tailandia , Birmania , Cambodja i el Vietnam .

Segles despres, i en sanscrit , apareixen uns textos ( sutres ) que reclamen el seu origen directe de Buda i conformen la tradicio mahayana . El budisme mahayana neix a l' India i s'escampa al Tibet , Mongolia , la Xina , Corea i el Japo . La tradicio mahayana es la dels bodhisattvas que lliguen el seu despertar espiritual al de la resta dels essers mitjancant la practica de la bodhicitta (l'esperit del desvetllament).

La tercera escola budista es la que es va desenvolupar al nord de l'India i es coneix com a vajrayana o tambe tantrayana . Aquesta tradicio es va escampar pel Tibet, Mongolia i el Japo. Sovint aquesta linia es coneix com a budisme tibeta . Un aspecte destacable es el treball meditatiu basat en els texts tantrics, on apareix el guru o lama com una figura molt important.

El samsara i el nirvana [ modifica ]

Segons el budisme, tots els essers amb consciencia (aixo exclou nomes el regne vegetal ) viuen en un cercle d'existencia mort-renaixement controlat per la llei de causa i efecte. Aquesta existencia ciclica a mons o universos mes o menys desafortunats, pero sempre plens de patiment, es diu samsara . El samsara te sis regnes, un dels quals es el dels humans. El samsara, segons el Buda, no te comencament pero te un final individual per a qui pugui alliberar-se'n. Aquest alliberament es diu nirvana , literalment "sense fusta". Quan un esser assoleix el nirvana , il·lumina la seva ment i obte la saviesa mes absoluta. Un altre important factor, es que l'individu que ha assolit el nirvana escapa de l'infinit proces del samsara, i deixa de reencarnar-se. El budisme mahayana admet un despertar superior, dedicat al treball pels altres.

El samsara porta als renaixements i al patiment (Primera Veritat Noble). La causa del patiment es el desig (Segona Veritat Noble). L'eliminacio del desig ens porta a l'alliberament del samsara (Tercera Veritat Noble). El cami de l'alliberament es el Noble Cami Octuple (Quarta Veritat Noble).

L'etica budista [ modifica ]

Monjos budistes al Monestir de Sera ( Tibet )
Mandala fet de sorra
Mantra
Pelegrins budistes a Tailandia

La moralitat i etica budista es recolza en els principis de no fer mal ( ahimsa ) i la moderacio (el cami del mig). Segons els ensenyaments budistes, si una accio qualsevol pot ser potencialment perjudicial per a un mateix o per als altres, cal evitar-la. Al budisme es fa servir molt l'expressio de ment habil, que es aquella que evita totes les accions propenses a causar patiment o remordiment. L'esforc i la intencio determinaran la carrega moral de l'accio.

Desenvolupament inicial [ modifica ]

Poc temps abans que Buda moris, els seus deixebles li van demanar que nomenes un successor pero ell s'hi va negar instant-los que cadascu treballes individualment i assolis la seua propia salvacio. [6] Ates que en aquella epoca els ensenyaments budistes es transmetien nomes oralment, aviat es va fer evident la necessitat d'escriure aquests ensenyaments per poder tenir una base solida que mantingues la unitat i la puresa de la comunitat. [7] Per tant, l'orde budista va decidir de reunir-se periodicament per assolir un acord tant de la doctrina com de les practiques. A la tradicio budista hi va haver quatre reunions que van esser considerades Consells Superiors. [8]

Consells Superiors [ modifica ]

Primer Consell [ modifica ]

El primer consell superior es va fer a Rajagriha (actual Rajgir ), immediatament despres de la mort de Buda, i va esser presidit pel monjo Mahakasyapa (encara que uns altres textos diuen que fou Ananda ). El proposit era unificar criteris pel que fa als ensenyaments del Buda a la disciplina monastica. [9]

Segon Consell [ modifica ]

Es diu que al voltant d'un segle mes tard es va fer un altre consell a Vaisali . El proposit era fer front a 10 practiques monastiques dubtoses dels monjos de la Confederacio Vajjian. Per exemple, l'us de diners o beure vi de palma . El Consell les va declarar fora de la llei. Alguns estudiosos consideren aquest fet com l'origen de la primera escissio del budisme, entre els Mahasanghika o Gran Assemblea (coneguts com a mahayana) i els budistes mes estrictes (els Sthaviras o Ancians, coneguts despectivament com a hinayana). [10] Tanmateix, el trencament entre aquests dos grups va ser 37 anys despres per les continues tensions, perque no es posaven d'acord per la disciplina, la funcio dels laics i la naturalesa de l' arhat . [a]

Amb el pas del temps, aquests grups van seguir subdividint-se fins a arribar a fer 18 escoles que diferien unes de les altres per questions filosofiques i doctrinals i per les regles de disciplina. De les 18 escoles, l'unica que s'ha mantingut fins a l'actualitat es la Theravada . [12]

Tercer Consell [ modifica ]

El Tercer Consell Superior va ser convocat pel rei Aixoka al segle  iii  aC i es va fer a Pataliputra (actual Patna ). La idea de fer-la va ser del monjo Moggaliputta Tissa , que volia fer fora de la sangha un gran nombre de falsos monjos que s'havien unit a l'orde nomes perque aquest tenia la proteccio reial. Al Tercer Consell Superior van ser rebutjats tots els punts de vista ofensius per a la fe i expulsat tothom que els donava suport. Aquest consell va acabar suposadament amb la recopilacio dels textos i escrits budistes ( Tripitaka ), i amb l'afegit d'una seccio de filosofia molt subtil (abhidharma) a la doctrina ( dharma ) i a la disciplina monacal (Vinaya), ja esmentada al Primer Consell. Un altre exit del Tercer Consell Superior va ser enviar missioners a molts llocs perque divulguessin la fe budista. [13]

Quart Consell [ modifica ]

Al voltant de l'any 100 va tenir lloc el Quart Consell Superior sota el patrocini del rei Kanixka I . No se sap be si va fer-se a la ciutat de Jalandhar o en algun lloc de l'actual estat de Jammu i Caixmir . Hi haurien d'haver participat les dues branques del budisme, cercant la pau entre totes les escoles, pero els budistes theravada es van negar a reconeixer la legitimitat del Consell. [14]

Conflictes i noves escoles [ modifica ]

El budisme va viure un gran desenvolupament els primers anys de la seua existencia, cosa que va donar lloc a conflictes d'interpretacio dels ensenyaments de Buda. Aquest fet va determinar que es creessin les 18 escoles tradicionals del pensament budista. Aquestes escoles, analitzades com a grup, van esser considerades molt conservadores i aferrades a la literalitat dels missatges del mestre. De totes elles, la Theravada va ser acusada de ser molt individualista i d'ignorar les necessitats dels laics . [15] Aquesta disconformitat va fer que la sangha prengues la decisio de separar-se de la resta dels monjos, al Segon Consell Superior l'any 383 aC . [16]

Mentre els monjos mes conservadors van continuar honorant Buda com el perfecte il·luminat i mestre de la humanitat , els Mahasanghika , mes liberals, van crear un concepte nou: la consideracio que Buda es un esser etern, omnipresent i transcendent. Tambe van crear la teoria que el Buda huma era una encarnacio del Buda transcendent, i que havia estat creat per a benefici de la humanitat. Entenent aixi la naturalesa de Buda, el pensament Mahasanghika pot esser vist com a precursor del pensament mahayana. [17]

Budisme tantric [ modifica ]

Al voltant del segle  vii va apareixer una nova forma de budisme coneguda com a vajrayana ("vehicle del diamant") o tantrayana a partir d'una tradicio esoterica . [18] Va sorgir arran de la unio entre el budisme mahayana i les creences magiques del folklore popular del nord de l' India . [19] Tot i ser similar al tantrisme hindu, que va apareixer aquells mateixos anys, el vajrayana difereix del mahayana per l'emfasi que posa a l'accio sacramental. Les seues cerimonies d'iniciacio inclouen l'entrada al mandala , un cercle mistic o mapa simbolic de l'univers espiritual. En aquest corrent son importants els mudres o gestos rituals, i els mantres o frases sagrades que es diuen repetidament durant la meditacio. [20] El vajrayana va esdevenir la forma del budisme dominant al Tibet . A traves de la Xina va ser transmes al Japo , lloc on es practicat per l'escola Shingon . [21]

L'expansio des de l'India [ modifica ]

El budisme es va expandir rapidament per l' India gracies als missioners que, enviats pel rei Aixoka , el van escampar tant al sud com al nord-oest del subcontinent . D'acord amb escrits del periode del rei Aixoka , tambe es van enviar missioners als paisos mediterranis , pero sense resultats satisfactoris. [22]

L'expansio asiatica [ modifica ]

Al rei Aixoka , al seu fill Mahinda i a la seua filla Sanghamitta se'ls relaciona directament amb la conversio de Sri Lanka al budisme. Des del comencament del seu regnat, el budisme Theravada va esdevenir la religio oficial d'aquest pais. [23]

Proselitisme budista en temps del rei Aixoka
Estatues budistes a Hong Kong .
Estatua de Buda a l' India
Estatua de Buda a Kamakura ( Japo )
Interior d'un temple budista a Jejudo ( Corea del Sud )
El buda Amitaba beneint una dona.
Monestir budista a Bhutan
Stupa a Katmandu ( Nepal )
Cova habilitada com a temple budista a Maharashtra ( India )

D'acord amb la tradicio, durant el regnat d' Aixoka les doctrines de l'escola Theravada haurien estat dutes a Birmania des de Sri Lanka , encara que no hi ha constancia fins al segle  v . [24] Durant el segle  vi , el budisme Theravada es va estendre des de Birmania fins a l'actual Tailandia . La religio va esser adoptada pels tailandesos quan va arribar-hi des del sud-oest xines entre els segles  xii i xiv . Quan va neixer el regne de Tailandia , el budisme Theravada va esser adoptat com a religio oficial. [25] Durant el segle  xiv la casa reial de Laos va fer el mateix. [26]

Tant el budisme mahayana com l' hinduisme van comencar a influir Cambodja al final del segle II dC . Tanmateix, despres del segle  xiv , i sota la influencia tailandesa, el budisme Theravada va anar esdevenint de manera gradual la religio amb mes forca a Cambodja . [27]

Cap al segle I dC el budisme va esser portat a l' Asia central i des d'alla, i durant aquest mateix segle, va entrar a la Xina seguint les rutes del comerc de la Ruta de la Seda . [28] Tot i que va patir l'oposicio del confucianisme (va patir severes persecucions l'any 446 , el periode 574 - 577 i l'any 845 ) el budisme va consolidar-se i va influir amb forca a la cultura xinesa, adaptant-se als costums del pais. [29] El periode de mes influencia del budisme xines va acabar amb la gran persecucio de l'any 845 . Malgrat aixo, els grups Zen (o Ch'an), enfocats en la meditacio (del sanscrit dhyana , "meditacio"), i de la Terra Pura (que posen mes emfasi a la devocio) continuaren essent importants. [30]

Des de la Xina , el budisme va continuar la seua expansio asiatica . Les autoritats del confucianisme no volien que entres al Vietnam , pero la influencia mahayana s'hi feia sentir des de feia molt de temps, aproximadament des de l'any 189 . [31] D'acord amb alguns testimonis, el budisme va arribar per primera vegada a Corea (des de la Xina ), el 372 . Des de llavors, i a causa de la forta influencia que durant segles hi va tenir la Xina , Corea es va anar convertint gradualment. [32]

El budisme va esser portat al Japo des de Corea . Tot i que els japonesos ja tenien coneixement d'aquesta doctrina, el 552 es considera l'any de la seua introduccio oficial al pais. El 594 , el regent Shotoku Taishi el va declarar la religio oficial del Japo . [33] [34]

El budisme va arribar al Tibet al comencament del segle  vii per influencia de les esposes estrangeres del rei d'aquell moment. A mitjan segle  viii ja tenia molta influencia a la cultura tibetana. [35] Un personatge que va tenir un gran protagonisme per al creixement del budisme tibeta va esser el monjo hindu Padmasambhava , el qual va arribar al Tibet l'any 747 . Volia escampar el budisme tantric, i aquest va acabar essent el mes difos al Tibet. [36] Tant els budistes xinesos com els indis competien per la influencia de la seua religio al Tibet , fins que al final del segle  viii els xinesos van esser vencuts i expulsats del pais. [37]

Aproximadament set segles mes tard, els budistes tibetans havien adoptat la idea que els abats dels grans monestirs eren la reencarnacio de famosos bodhisattves. Arran d'aixo, l'abat principal va esser conegut com a dalai-lama . Des de mitjan segle  xvii fins a 1950 , any que la Xina va conquerir el Tibet , els dalai-lames van dirigir el Tibet com una teocracia . [38]

Nous grups i escoles [ modifica ]

Tant a la Xina com al Japo i a tota l'Asia occidental es van crear i desenvolupar importants grups budistes, essent-ne els mes influents el Zen (en xines Ch'an) i el de la Terra Pura (o Amidisme).

L'escola Zen practica la meditacio com a cami per trobar intuitivament i de sobte el buda intern. Va esser fundada pel monjo hindu Bodhidharma (el qual va arribar a la Xina l'any 520 ) i dona mes importancia a la il·luminacio que no pas a l'aspecte doctrinal o a l'estudi de les escriptures. [39]

En comptes de meditar, la doctrina de la Terra Pura subratlla la fe i la devocio cap a Amitaba (o Buda de la Llum Infinita) per tal de reneixer en un paradis etern conegut com la Terra Pura. Mes que ser el premi per la pietat i la bondat dels humans, reneixer a aquest paradis depen de la gracia i del poder d'Amitaba. Els devots mostren la seua devocio a Amitaba per mitja de la incessant repeticio de la frase "Homenatge a Buda Amitaba" i hom creu que el fet de dir aquestes paraules sincerament es prou per garantir l'entrada a la Terra Pura. [40]

Una important secta japonesa del budisme mahayana es la Nichiren , que rep aquest nom en honor de qui la va fundar al segle  xiii . Aquesta secta creu que al Sutra del Lotus hi ha l'essencia dels ensenyaments de Buda. El seu contingut pot esser resumit amb la frase Homenatge al Sutra del Lotus , la qual, i a forca de repetir-la, permetria als devots assolir la il·luminacio. [41]

Institucions i practiques [ modifica ]

Les obligacions religioses i la seua observanca son diferents entre la sangha (o comunitat monastica) i els laics , com dins de cadascun d'aquests dos grups.

La vida monastica [ modifica ]

Des del comencament els seguidors mes devots de Buda estaven organitzats en un grup monastic que es diu sangha . Els membres podien esser facilment identificats pels caps totalment afaitats i llurs tuniques sense costures i de color taronja. Els primers monjos budistes anaven d'un lloc a un altre, establint-se nomes durant l'epoca de pluges perque els viatges eren mes dificils. Cadascuna d'aquestes comunitats establertes (i les que es van anar creant amb el temps) eren independents i estaven organitzades democraticament . La vida monastica es regia pels principis del sutra Vinaya, una de les tres col·leccions canoniques de les escriptures. Cada 40 nits, i a cada comunitat, els monjos feien una assemblea formal que es deia uposatha . Una part molt important d'aquesta cerimonia era la recitacio respectuosa de les regles del Vinaya i la confessio publica de totes les transgressions. La sangha incloia normes per a monjos i monges i aixo era un tret unic i distintiu entre els ordes monastics de l' India . [42] Dones i homes seguidors del budisme Theravada eren solters, i obtenien el menjar demanant almoina diariament a les cases dels laics mes devots. [43] En canvi, l'escola Zen , i com a part de la seua disciplina, exigeix als seus membres treballar per guanyar el seu aliment . [44] La popular escola Shin del Japo (una branca de la de Terra Pura) permet als seus sacerdots casar-se i formar families . [45] Una funcio tradicional dels monjos budistes es fer funerals. Hi reciten les escriptures i els merits del difunt.

La veneracio pels laics [ modifica ]

Al budisme, els actes de veneracio que fan els laics son mes aviat personals que no pas grupals. Des dels temps mes remots hi ha una pregaria feta servir pels laics i pels membres de la sangha. Es diu Els Tres Refugis , i diu: "Em refugio al Buda. Em refugio al dharma. Em refugio a la sangha." Tot i que teoricament el budisme Theravada no adora Buda, si que hi ha una veneracio que es mostra per mitja del culte a l' estupa (estructura sagrada que conte una reliquia ). Els devots caminen al voltant de la cupula seguint el sentit de les agulles del rellotge, portant flors i encens com a signe de respecte. [46] Al temple Dalada Maligava de Kandy ( Sri Lanka ) es conserva com a reliquia una dent de Buda. Aquest objecte es el centre d'adoracio d'una festa que es fa cada any el dia de l'aniversari de Buda (festivitat a tots els paisos budistes i que l'escola Theravada anomena Vaisakha , nom del mes en que va neixer Buda). [47] D'altra banda, es molt popular en els paisos de la branca Theravada una cerimonia coneguda com a pirita (proteccio), a la qual es llegeix una serie d'encanteris protectors procedent del Canon Pali , a fi d'exorcitzar els esperits malignes, curar els mals, beneir les construccions noves i aconseguir altres beneficis. [48]

Als paisos de la branca mahayana els ritus son mes importants i, aixi, les imatges de Buda i dels bodhisattves que hi ha als altars dels temples i a les cases dels mes devots, serveixen com a llocs per a l'adoracio. La pregaria i els cants son actes de devocio molt tipics, com tambe ho son l'oferiment de fruites , flors i encens . [49] Una de les festes religioses mes populars tant a la Xina com al Japo es la d'Ullambana, durant la qual es fan ofrenes als esperits dels morts i als fantasmes afamats. Es diu que durant aquesta celebracio les portes de l'altre mon romanen obertes perque els esperits que ja se n'han anat puguin tornar a la Terra durant uns moments. [50] [51]

El budisme en l'actualitat [ modifica ]

Una de les caracteristiques mes notables del budisme es la seva capacitat per adaptar-se als canvis de les condicions, i a les diferents cultures. [52] Des d'un punt de vista filosofic, el budisme esta en contra dels bens materials pero no esta en conflicte amb les ciencies modernes. Al contrari, diu que fins i tot Buda va tenir una aproximacio de caracter experimental als seus principis de fe. [53]

Tant a Tailandia com a Birmania el budisme sempre ha tingut molta forca. Com a resposta a les acusacions d'estar poc compromesos socialment, els sacerdots d'aquests paisos s'han involucrat als d'ajuda a la comunitat. [54] [55] Tot i que feia molt de temps que el budisme havia desaparegut de l' India (aproximadament entre els segles  viii i xii ), [56] hi va haver una petita espurna de ressorgiment amb la conversio al budisme de 3,5 milions d'antics membres de la casta dels intocables. Va passar sota el lideratge de B. R. Ambedkar el 1956 . [57] [58]

Sota els regims comunistes asiatics, el budisme ha hagut d'afrontar periodes molt dificils. A tall d'exemple, a la Republica Popular de la Xina el budisme segueix existint pero sota una estricta regulacio i supervisio governamental. Molts monestirs i temples van ser convertits en escoles , dispensaris i organismes publics. Tant els monjos com les monges han hagut d'assumir funcions laborals a mes de les que els pertoquen com a religiosos. Despres de la invasio del Tibet , les autoritats xineses van tractar d'eliminar-hi la influencia budista. [59]

Nomes al Japo , i des de la Segona Guerra Mundial , han sorgit nous moviments budistes. El mes important es el de Soka Gakkai , corrent laic associat al budisme Nichiren . Es molt conegut per l'eficac organitzacio, per les agressives tecniques de conversio, per l'us de mitjans de comunicacio de masses i pel fort component nacionalista . Aquest grup promet als seus seguidors tota mena de beneficis materials i de felicitat per a tota la vida. [60] Des de 1956 ha estat molt relacionat amb la politica japonesa presentant candidats, amb un partit politic propi: el Komeito (Partit del Govern Net).

El creixent interes pel budisme a les cultures asiatiques, i el que desperten els seus valors espirituals als paisos occidentals , ha fet que neixin un gran nombre de societats dedicades a l'estudi i a la practica del budisme. [61]

Budisme socialment compromes: El budisme sempre ha destacat per un sentiment de responsabilitat universal envers tots els essers, es per aixo que actualment hi ha un corrent de budisme molt implicat en els moviments socials i en la defensa dels drets humans.

Alguns autors del budisme socialment compromes: "En aquest moment critic de la historia, el repte de budisme socialment compromes no es convencer els ciutadans que la religio pot tenir un paper positiu, sino mostrar-ho". David Loy

"El repte especial que enfronta el budisme en el nostre temps es posicionar-se com un defensor de la justicia al mon, una veu de la consciencia per a les victimes de les injusticies socials, economiques, i politiques, que no poden parlar per si mateixes". Bhikkhu Bodhi

"Fer un cami de transformacio interior i exterior... adonant-nos que el nostre veritable treball es igual tant si ens ocupem de nosaltres mateixos, de les nostres families, de les nostres comunitats o de la nostra societat i dels ecosistemes en general". Donald Rothberg

"Es la meva experiencia que el mon en si mateix te un paper en el nostre alliberament. Les seves pressions, dolors i els riscos ens poden despertar, alliberar-nos dels lligams de l'ego i guiar-nos a la nostra llar, la vasta naturalesa veritable". Joanna Macy

"Pero en el fons hem de recordar que l'esperanca es nomes aixo, esperanca. Llevat que condueixi a l'accio, no serveix de gaire. L'accio es molt mes important que limitar-se a pregar. Llevat que les nostres percepcions tinguin com a resultat alguna accio practica, no serveixen per a res. El veritable efecte ha de sorgir de l'accio i no nomes de l'esperanca". Dalai Lama

El budisme a Catalunya [ modifica ]

A Catalunya el budisme ha arribat per dues vies molt diferents: en primer lloc, a causa de l'atraccio pel mon oriental, penetra en alguns sectors de les classes mitjanes catalanes, sobretot a partir dels anys 1970 . En segon lloc, i de forma mes tardana, la immigracio procedent de paisos amb aquesta tradicio fa creixer tambe la comunitat budista catalana. Aixi com aquesta segona poblacio es concentra sobretot en les zones industrialitzades i amb mes activitat economica del pais, la primera es troba arreu de Catalunya, a vegades fins i tot en entorns rurals, ja que la proximitat amb la natura es un valor de gran importancia per als budistes. [62] El juliol del 2014 es comptaven 66 centres de culte al pais. [63]

Buda

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Al budisme hinayana, l'arhat es l'home que assoleix el nirvana per a ell mateix, a diferencia del bodhisattva del budisme mahayana, el qual endarrereix el pas al nirvana per a poder portar la salvacio als altres. [11]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Chambers Dictionary , 2006; Merriam-Webster's Collegiate Dictionary , 2003; New Penguin Handbook of Living Religions , px998; Dewey Decimal System of Book Classification ; Robinson & Johnson, The Buddhist Religion ; ≪ Enllac ≫. Arxivat de l' original el 2018-12-26. [Consulta: 31 maig 2009].
  2. ↑ Les principals religions ordenades per mida Arxivat 2018-12-26 a Wayback Machine . (angles)
  3. ↑ U.S. State Department's International Religious Freedom Report 2004. http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2004/ Consultat el 20 de setembre del 2008. (en angles)
  4. ↑ Garfinkel, Perry. "Buddha Rising," National Geographic Dec. 2005: 88?109. (en angles)
  5. ↑ ≪ quatre nobles veritats ≫. Diccionari de religions . TERMCAT. [Consulta: 3 setembre 2023].
  6. ↑ Christopher W. Gowans: Philosophy of the Buddha. Editat per Routledge, 2003 . ISBN 0-415-27858-9 . 227 pagines. Pag. 23. ≪ Enllac ≫.
  7. ↑ Stephen C. Berkwitz, Juliane Schober, Claudia Brown: Buddhist Manuscript Cultures: Knowledge, Ritual and Art . Editat per Taylor & Francis, 2009. ISBN 0-415-77616-3 . 222 pagines. Pag. 95. ≪ Enllac ≫.
  8. ↑ History of the Four Buddhist Councils (angles)
  9. ↑ www.buddhistdoor.com Arxivat 2009-01-22 a Wayback Machine . (angles)
  10. ↑ www.worldalmanacforkids.com Arxivat 2010-01-04 a Wayback Machine . (angles)
  11. ↑ ≪ Budisme ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  12. ↑ A Comparative Study of the Schools (angles)
  13. ↑ Buddhist councils (angles)
  14. ↑ Buddhism in India Arxivat 2009-02-21 a Wayback Machine . (angles)
  15. ↑ The Status of the Individual in Theravada Buddhism (angles)
  16. ↑ Encyclopaedia Britannica (angles)
  17. ↑ Mahasanghika School [ Enllac no actiu ] (angles)
  18. ↑ www.experiencefestival.com (angles)
  19. ↑ The Origin and History of Tantra Arxivat 2009-04-30 a Wayback Machine . (angles)
  20. ↑ www.bosquetheravada.org (castella)
  21. ↑ www.economicexpert.com [ Enllac no actiu ] (angles)
  22. ↑ Kenneth Kuan Sheng Ch?en: Buddhism: the light of Asia. Editat per Barron's Educational Series, 1968 . ISBN 0-8120-0272-5 . 297 pagines. Pag. 116. ≪ Enllac ≫.
  23. ↑ The arrival of Buddhism in Sri Lanka (angles)
  24. ↑ The Introduction of Buddhism into Burma Arxivat 2010-03-11 a Wayback Machine . (angles)
  25. ↑ Buddhism in Thailand. Its Past and Its Present (angles)
  26. ↑ Buddhism in Laos (angles)
  27. ↑ Kevin Trainor: Buddhism: The Illustrated Guide. Editat per Oxford University Press US, 2004 . ISBN 0-19-517398-8 . 256 pagines. Pag. 130. ≪ Enllac ≫.
  28. ↑ Buddhism and Its Spread Along the Silk Road (angles)
  29. ↑ The Buddhist-Confucian Conflict in the Early Choson and Kihwa's Syncretic Response: The Hyon chong non Arxivat 2009-06-23 a Wayback Machine . (angles)
  30. ↑ Barrington Moore: Moral purity and persecution in history. Editat per Princeton University Press, 2000. ISBN 0-691-04920-3 . 158 pagines. Pag. 117. ≪ Enllac ≫.
  31. ↑ Tai th Nguyen, Tai Th? Nguy??n: History of Buddhism in Vietnam. Editat per CRVP, 1997. ISBN 1-56518-098-4 . 250 pagines. Pag. 187. ≪ Enllac ≫.
  32. ↑ Buddhism in Korea (angles)
  33. ↑ www.japan-guide.com (angles)
  34. ↑ Buddhism in Japan Arxivat 2008-05-19 a Wayback Machine . (angles)
  35. ↑ Buddhism in Tibet Arxivat 2009-06-03 a Wayback Machine . (angles)
  36. ↑ Profiles of Tibetan Buddhists (angles)
  37. ↑ Alex McKay: The history of Tibet. Editat per Routledge, 2003 . ISBN 0-415-30844-5 . 2100 pagines.
  38. ↑ Tibetan Theocracy (angles)
  39. ↑ www.onmarkproductions.com (angles)
  40. ↑ www.buddhanet.net (angles)
  41. ↑ www.religionfacts.com Arxivat 2014-02-20 a Wayback Machine . (angles)
  42. ↑ Duties of the Sangha (angles)
  43. ↑ Bhavana Society Arxivat 2009-05-22 a Wayback Machine . (angles)
  44. ↑ 24-Hour Zen Arxivat 2009-09-02 a Wayback Machine . (angles)
  45. ↑ Is Shin Buddhism the same as Christianity? Arxivat 2009-04-24 a Wayback Machine . (angles)
  46. ↑ www.experiencefestival.com (angles)
  47. ↑ Sri Dalada Maligawa - Temple of the Tooth Relic Arxivat 2009-06-15 a Wayback Machine . (angles)
  48. ↑ Buddhist Ceremonies and Rituals of Sri Lanka Arxivat 2008-10-07 a Wayback Machine . (angles)
  49. ↑ Mahayana Buddhist rituals in Japan Arxivat 2006-10-22 a Wayback Machine . (angles)
  50. ↑ www.lieuquan.org (angles)
  51. ↑ www.surfindia.com (angles)
  52. ↑ Cultural Adaptation of Buddhism (angles)
  53. ↑ Science and Buddhism Arxivat 2013-04-02 a Wayback Machine . (angles)
  54. ↑ Buddhist Response to Burma [ Enllac no actiu ] (angles)
  55. ↑ www.buddhanet.net (angles)
  56. ↑ Disappearance of Buddhism From India: An Untold Story (angles)
  57. ↑ Christophe Jaffrelot: Dr. Ambedkar and Untouchability: Analyzing and Fighting Caste ( 2005 ). ISBN 0-231-13602-1
  58. ↑ C. Gautam: Life of Babasaheb Ambedkar. Ambedkar Memorial Trust, Londres , Milan House, 8 Kingsland Road, London E2 8DA. Segona edicio, maig de 2000
  59. ↑ Buddhism in China and Tibet Today Arxivat 2009-05-04 a Wayback Machine . (angles)
  60. ↑ Soka Gakkai International (angles)
  61. ↑ Encyclopaedia Britannica (angles)
  62. ↑ Fitxes descriptives de les celebracions religioses a Catalunya , Unesco.cat
  63. ↑ ≪La diversitat religiosa a Catalunya≫. Avui , Presencia, 27-07-2014, pag. 12-13 [Consulta: 27 juliol 2014].

Bibliografia [ modifica ]

  • Armstrong, Karen ( 2001 ). Buddha. Penguin Books. p. 187. ISBN 0-14-303436-7 .
  • Arnau, Juan ( 2008 ). Arte de probar. Ironia y logica en India antigua . Fondo de Cultura Economica. ISBN 978-84-375-0621-0 .
  • ? (2007). Antropologia del budismo . Barcelona : Editorial Kairos. ISBN 978-84-7245-645-7 .
  • ? (2006). Abandono de la discusion . (Traduccio directa del sanscrit ). Madrid : Ediciones Siruela. ISBN 84-7844-247-2 .
  • ? ( 2005 ). La palabra frente al vacio. Filosofia de Nagarjuna . Mexic : Fondo de Cultura Economica de Mexico . ISBN 968-16-7517-7 .
  • ? ( 2004 ). Fundamentos de la via media . (Traduccio directa del sanscrit ). Madrid : Ediciones Siruela. ISBN 84-7844-762-8 .
  • Blanco, Alberto ( 1998 ). El Dhammapada. El camino de la verdad . 2a edicio, 2005 . Madrid : Fondo de Cultura Economica. ISBN 84-375-0584-4 .
  • Buswell, Robert E (Editor) ( 2004 ). Encyclopedia of Buddhism . MacMillan. ISBN 0-02-865910-4 .
  • Carrithers, Michael ( 2001 ). Buddha: A Very Short Introduction . Oxford University Press. ISBN 0-19-285453-4 .
  • Chakravarti, Uma: The Social Dimensions of Early Buddhism . Delhi : Oxford University Press, 1987.
  • Conze, Edward ( 1993 ). Breve historia del budismo . Madrid : Alianza Editorial.
  • Coogan, Michael D. (ed.) ( 2003 ). The Illustrated Guide to World Religions. Oxford University Press. ISBN 1-84483-125-6 .
  • Daishonin, Nichiren ( 2008 ). Los escritos de Nichiren Daishonin . Barcelona : Editorial Herder. ISBN 978-84-254-2560-8 .
  • Dalai Lama XIV (Tenzin Gyatso). Introduccion al budismo tibetano . Barcelona : Paidos Iberica, 2004 .
  • Dargyay, Eva M.: The Rise of Esoteric Buddhism in Tibet . Delhi : Motilal Banarsidass, 1977 .
  • Davidson, Ronald M. ( 2003 ). Indian Esoteric Buddhism: A Social History of the Tantric Movement. Nova York : Columbia University Press. ISBN 0-231-12619-0 .
  • Deshimaru, Taisen. La practica del Zen . Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 2003. ISBN 84-8415-456-4 .
  • Deshimaru, Taisen. Preguntes a un mestre Zen . Pages Editors, Lleida 2005. ISBN 84-9779-235-1 .
  • Dragonetti, Carmen Leonor & Tola, Fernando (2006). Ud?na: la palabra de Buda . Madrid : Editorial Trotta. ISBN 84-8164-850-7 .
  • El Dhammapada. La Sendera de la Perfeccio (trad. J.Torres, de la versio anglesa de Joan Mascaro), L'Abadia de Montserrat, Barcelona , 1982 .
  • Frauwallner, E.: The Earliest Vinaya and the Beginnings of Buddhist Literature . Roma : Istituto Italiano per il Medio ed Estremo Oriente, 1956 .
  • Gethin, Rupert ( 1998 ). The Foundations of Buddhism . Oxford University Press. ISBN 0-19-289223-1 .
  • Goldstein, Melvyn C. i Matthew T. Kapstein: Buddhism in Contemporary Tibet: Religious Revival and Cultural Identity . Berkeley: University of California Press, 1998 .
  • Gray, Basil: Buddhist Cave Paintings at Tun-huang . Chicago : University of Chicago Press, 1959 .
  • Gross, Rita ( 2005 ). El budismo despues del patriarcado . Madrid : Editorial Trotta. ISBN 978-84-8164-798-3 .
  • Harvey, Peter (1990). An Introduction to Buddhism: Teachings, History and Practices . Cambridge University Press. ISBN 0-521-31333-3 .
  • Harvey, Peter ( 1998 /2006). El budismo . Madrid : Akal Cambridge. ISBN 84-460-2612-0 .
  • Hisamatsu, Shin'ichi, Zen and the Fine Arts. Toquio ( Japo ): Kodansha International, 1971 .
  • Horner, I. B.: Women Under Primitive Buddhism . Delhi : Motilal Banarsidass, 1975 .
  • Jayatilleke, K. N.: Early Buddhist Theory of Knowledge . Londres : George Allen & Unwin, 1963 .
  • Juergensmeyer, Mark (2006). The Oxford Handbook of Global Religions. Oxford Handbooks in Religion and Theology. Oxford University Press. ISBN 978-0-19-513798-9 .
  • Keown, Damein et.al., eds.: Buddhism and Human Rights . Londres : Curzon, 1998 .
  • Keown, Damien i Charles S Prebish (eds.) ( 2004 ). Encyclopedia of Buddhism (Londres: Routledge). ISBN 978-0-415-31414-5 .
  • Khyentse, Dzongsar. ¿Com es que no et fas budista? . Pages Editors, Lleida 2007. ISBN 978-84-9779-597-5 .
  • Kohn, Michael H. ( 1991 ). The Shambhala Dictionary of Buddhism and Zen . Shambhala. ISBN 0-87773-520-4 .
  • Lama, Dalai. Camins cap al nirvana . Pages Editors, Lleida 2008. ISBN 978-84-9779-666-8 .
  • Lamotte, Etienne ( 1976 ). Teaching of Vimalakirti. Londres : Pali Text Society. XCIII. ISBN 0-7100-8540-0 .
  • Law, B. C.: The Buddhist Conception of Spirits . Varanasi ( India ): Bharatiya Publishing House, 1974 .
  • Lenoir, Frederic (2000). El budismo en Occidente . Editorial Seix Barral .
  • Lowenstein, Tom ( 1996 ). The Vision of the Buddha . Duncan Baird Publishers. ISBN 1-903296-91-9 .
  • Malalasekera, G. P., ed.: Encyclopedia of Buddhism . Colombo: Government of Sri Lanka, 1961 .
  • Matsunaga, Daigan i Alicia Matsunaga: The Buddhist Concept of Hell . Nova York : Philosophical Library, 1972.
  • Miksic, John: Borobudur: Golden Tales of the Buddha . Boston : Shambala, 1990.
  • Mitchell, Donald ( 2002 ). Buddhism: Introducing the Buddhist Experience . Oxford University Press. ISBN 0-19-513952-6 .
  • Molino, Anthony ( 2004 ). El arbol y el divan. Dialogo entre psicoanalisis y budismo. D. T. Suzuki, A. Watts, E. Fromm, D. Lama, C. G. Jung, M. Abe, J. Kornfield, K. Horney y otros. Barcelona : Editorial Kairos. ISBN 978-84-7245-565-8 .
  • Mora, Fernando ( 1998 ). Las ensenanzas de Padmasambhava y el budismo tibetano . Barcelona : Editorial Kairos.
  • Nattier, Jan ( 2003 ). A Few Good Men: The Bodhisattva Path according to The Inquiry of Ugra (Ugrapariprccha) . University of Hawai'i Press. ISBN 0-8248-2607-8 .
  • Norbu, Namkhai ( 1996 ). El cristal y la via de la luz. Sutra, tantra y dzogchen . Barcelona : Editorial Kairos.
  • Nanananda, Bhikkhu: Concept and Reality in Early Buddhist Thought . Kandy , Sri Lanka : Buddhist Publication Society, 1976 .
  • Olivelle, Patrick. The Origin and Early Development of Buddhist Monachism . Colombo: Gunasena, 1974 .
  • Panikkar, Raimon ( 1996 ). El silencio del Buddha. Una introduccion al ateismo religioso . 6a edicio, 2005 . Madrid : Ediciones Siruela. ISBN 84-7844-321-5 .
  • Prebish, Char Griffith & Keown, Damien ( 2004 ). Buddhism, the e-Book . Journal of Buddhist Ethics Online Books Ltd.
  • Rahula, Walpola ( 2002 ). Lo que el Buddha Enseno . Buenos Aires : Editorial Kier. ISBN 950-17-1007-6 .
  • Rhie, Marylin M. i Robert A. F. Thurman: Wisdom and Compassion: The Sacred Art of Tibet . Nova York : Harry H. Abrams, 1991 .
  • Robinson, Richard H. i Willard L. Johnson ( 1970 ; 3a. ed., 1982 ). The Buddhist Religion: A Historical Introduction (Belmont, CA: Wadsworth Publishing). ISBN 0-534-01027-X .
  • Ryokan, Daigu. Gota de rosada en una fulla de lotus . Pages Editors, Lleida 2001. ISBN 84-7935-828-9 .
  • Sarkisyanz, E.: Buddhist Backgrounds of the Burmese Revolution . La Haia : Martinus Nijhoff, 1965 .
  • Saunders, E. Dale: Mudra, a Study of Symbolic Gestures in Japanese Buddhist Sculpture . Nova York : Bollingen Foundation, 1960.
  • Seddhatissa, H. ( 1971 ). Introduccion al budismo . Madrid : Alianza Editorial.
  • Smith, Huston; Phillip Novak ( 2003 ). Buddhism: A Concise Introduction . HarperSanFrancisco. ISBN 978-0-06-073067-3 .
  • Snellgrove, David L.: The Image of the Buddha . Toquio : Kodansha International, 1978 .
  • Snelling, John ( 1998 ). The Buddhist Handbook . Londres : Rider. ISBN 0-7126-7112-9 .
  • Sole-Leris, Amadeo, i Velez de Cea, Abraham ( 1999 ). Majjhima Nikaya. Los sermones medios del Buddha . 2a edicio, 2006. Barcelona : Editorial Kairos. ISBN 84-7245-378-2 .
  • Suzuki, Daisetz Teitaro (2006). ¿Que es el zen? . Madrid : Editorial Losada. ISBN 84-96375-18-8 .
  • ? ( 2003 ). Vivir el zen . 3a edicio. Barcelona : Editorial Kairos. ISBN 84-7245-304-9 .
  • ?, i Fromm, Erich (1960). Budismo zen y psicoanalisis . Mexic : Fondo de Cultura Economica de Mexico . ISBN 968-16-0624-8 .
  • Thich Nhat Hanh ( 1974 ). The Heart of the Buddha's Teaching , Broadway Books ISBN 0-7679-0369-2 .
  • Tsomo, Karma Lekshe, Sisters in Solitude: Two Traditions of Buddhist Monastic Ethics for Women. Albany: State University of New York Press, 1996 .
  • Varma, Vishvanath Prasad: Early Buddhism and Its Origins . Delhi : Munshiram Monaharlal, 1973 .
  • Vega, Amador ( 2002 ). Zen, mistica y abstraccion. Ensayos sobre el nihilismo religioso . Madrid : Editorial Trotta. ISBN 84-8164-396-3 .
  • Wagle, Narendra: Society at the Time of Buddha . Nova York : Humanities Press, 1967 .
  • Walpola, R.: Lo que el Buda enseno . Barcelona : RBA Coleccionables, 2002 .
  • Watts, Alan ( 2003 ). El camino del zen . 2a edicio. Barcelona : Ediciones Edhasa. ISBN 978-84-350-2714-4 .
  • ? (2002). Budismo . 2a edicio. Barcelona : Editorial Kairos. ISBN 84-7245-452-5 .
  • Williams, Paul ( 1989 ). Mahayana Buddhism: the doctrinal foundations . Londres : Routledge.
  • Williams, Paul, i Tribe, Anthony (2000). Buddhist Thought . Routledge. ISBN 0-415-20701-0 .
  • Williams, Paul (ed.) ( 2005 ). Buddhism: Critical Concepts in Religious Studies , 8 volums, Routledge, Londres & Nova York .
  • Yin Shun, Yeung H. Wing (traductor) ( 1998 ). The Way to Buddhahood: Instructions from a Modern Chinese Master . Wisdom Publications. ISBN 0-86171-133-5 .
  • Zysk, Kenneth G. Asceticism and Healing in Ancient India: Medicine in the Buddhist Monastery . Nova York : Oxford University Press, 1991 .

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Budisme


Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Budisme&oldid=33493511 ≫