Garri Kasparov
Гарри Каспаров

Garri Kasparov, el 2003.
Nom original	(ru) Гарри Кимович Каспаров
Biografia
Naixement	Garri Kimovitx Vainxtein Га?рри Ки?мович Вайнште?йн 13 abril 1963 (61 anys) Baku
Dades personals
Nacionalitat	Unio Sovietica Russia Croacia (des de 2014)
Formacio	Universitat de Llengues de l'Azerbaidjan (–1986)
Lateralitat	Dreta
Activitat
Ocupacio	Jugador d' escacs , escriptor, politic .
Partit	Solidarnost (2008–) Partit Democratic de Russia (1990–) Partit Comunista de la Unio Sovietica (1984–1990) Comite 2008 Consell de Coordinacio de l'Oposicio Russa Front Civil Unit
Membre de	Consell de Coordinacio de l'Oposicio Russa
Professors	Alexander Nikitin , Mikhail Botvinnik i Mark Dvoretsky
Nacionalitat esportiva	Croacia Unio Sovietica (–1992) Russia (1992–)
Esport	escacs
Titol d'escaquista	Gran Mestre (1980) Campio del mon juvenil (1980) Campio de l'URSS (1981, 1988) Campio del mon (1985?1993, indiscutit) (1993?2000, classic) Campio del mon de rapides (2001) [1] Campio de Russia (2004) [2] FIDE Senior Trainer (2009)
Punts Elo (max.)	2.851 (gener 2000)
Identificador FIDE	4100018
Participa en
21 abril 2022	India Economic Conclave 2022 (en)
juny 2012	Conferencia Bilderberg de 2012
2002	Olimpiada d'escacs de 2002
2000	Campionat del mon d'escacs de 2000
1996	Olimpiada d'escacs de 1996
1995	Campionat del mon d'escacs de 1995
1994	Olimpiada d'escacs de 1994
1993	Campionat del mon d'escacs de 1993 (classic)
1992	Olimpiada d'escacs de 1992
1990	Campionat del mon d'escacs de 1990
1988	Olimpiada d'escacs de 1988
1987	Campionat del mon d'escacs de 1987
1986	Campionat del mon d'escacs de 1986
1986	Olimpiada d'escacs de 1986
1985	Campionat del mon d'escacs de 1985
1984	Campionat del mon d'escacs de 1984
1982	Olimpiada d'escacs de 1982
1980	Olimpiada d'escacs de 1980
	Deep Blue contra Garri Kasparov
Obra
Obres destacables (2015) Winter Is Coming
Altres
Titol	Gran Mestre (1980) Campio del mon juvenil (1980) Campio de l'URSS (1981, 1988) Campio del mon (1985?1993, indiscutit) (1993?2000, classic) Campio del mon de rapides (2001) [1] Campio de Russia (2004) [2] FIDE Senior Trainer (2009)
Parents	Moisei Vainshtein (en) ( avi )
Premis (1982, 1983, 1985, 1986, 1987, 1988, 1995, 1996, 1999, 2001, 2002)   Oscar dels escacs   Campio del mon d'escacs   Orde de l'Amistat dels Pobles   Orde de la Bandera Roja del Treball   Mestre emerit d'esports de l'URSS
Signatura
Veu de Garri Kasparov Гарри Каспаров   ( rus )
Lloc web	kasparov.com

Garri Kimovitx Kasparov (en rus : Га?рри Ки?мович Каспа?ров), nascut com a Garri Kimovitx Vainxtein (en rus: Га?рри Ки?мович Вайнште?йн) el 13 d'abril de 1963 a Baku ^[3] ( RSS de l'Azerbaidjan , actualment Azerbaidjan ) es un jugador d' escacs , escriptor , i activista politic rus, ^[4] ( sovietic fins al 1991), que te el titol de Gran Mestre des de 1980. Es ex campio del mon d'escacs , i, per molts, el millor escaquista de tots els temps . ^[5] La Unio Sovietica li va atorgar els ordes de la Bandera Roja del Treball i de l' Amistat dels Pobles , aixi com el titol de Mestre Honorific de l'Esport.

El 1985 , quan tenia 22 anys, Kasparov va esdevenir el campio del mon d'escacs mes jove de la historia fins a aquell moment. ^[6] Va retenir el titol mundial oficial de la FIDE fins al 1993. Aquell any, una disputa amb la FIDE va portar Kasparov a crear una organitzacio rival, la Professional Chess Association , ^[3] principalment per gestionar el titol de campio del mon. Va seguir en possessio del titol mundial en el campionat del mon "classic" fins a la seva derrota contra Vladimir Kramnik l'any 2000. ^[7] Kasparov fou tambe molt conegut pel fet de ser el primer campio mundial que va perdre un matx contra un ordinador ( Deep Blue ) el 1997.

Els records de Kasparov a la seva carrera inclouen el d'haver estat classificat numero 1 del mon d'acord amb la classificacio Elo quasi ininterrompudament des del 1986 fins a la seva retirada el 2005 , aixi com haver establert la que fou maxima puntuacio Elo de tots els temps en 2851 punts (el gener de 2000) ^{[8] [9]} fins que a la llista d'Elo de la FIDE de gener de 2013, Magnus Carlsen va assolir els 2861 punts. Ha estat el numero u mundial durant 255 mesos, superant per molt el seu rival mes proper, Anatoli Karpov . Tambe posseeix records per victories consecutives en torneigs. Entre altres premis obtinguts, te el record d' Oscars dels escacs , ^[10] i va guanyar el premi Marca Leyenda el 1997. ^[11]

Kasparov va anunciar la seva retirada de la competicio professional el 10 de marc de 2005, tot just despres de proclamar-se guanyador del Torneig de Linares , ^[12] per a dedicar-se a la politica i l'escriptura. Va formar el Front Civil Unit i es va afiliar a L'Altra Russia , una coalicio d'oposicio al govern electe de Vladimir Putin . ^[3] Entra a la carrera presidencial per les eleccions legislatives russes de 2008, tot i que finalment la coalicio L'Altra Russia es retira del proces electoral i no va concorrer a les eleccions de marc de 2008. ^[13] A despit del fet que es considerat al mon occidental com un simbol de l'oposicio a Putin, en realitat el suport a Kasparov a Russia no es massa gran. ^{[14] [15]}

Va entrenar el nou fenomen mundial Magnus Carlsen durant un any, des de marc de 2009 fins al marc de 2010. ^{[16] [17] [18] [19]} El 2009 la FIDE li va atorgar el titol de FIDE Senior Trainer , el maxim titol d'entrenador internacional ^[20]

Els primers anys [ modifica ]

Garri Kasparov va neixer com a Garri Vainxtein ^{[3] [21]} a Baku , ^[22] fill de mare armenia i pare jueu . ^{[21] [23]} Va comencar a estudiar escacs seriosament despres que els seus pares ^[24] li proposessin un problema d'escacs . El seu pare va morir de leucemia quan tenia set anys, ^[25] i als dotze anys va adoptar el cognom armeni de la seva mare, Kasparian (o Gasparian), russificat com a Kasparov. ^[26]

Des dels set anys, Kasparov va assistir al Palau dels Pioners de Baku i amb 10 va comencar a entrenar a l'escola d'escacs de Mikhail Botvinnik amb el notable entrenador Vladimir Makogonov . Makogonov va ajudar a desenvolupar les aptituds posicionals de Kasparov i li va ensenyar a jugar la defensa Caro-Kann i el sistema Tartakower del gambit de dama refusat . ^[27] En aquest periode, l'edicio russa del llibre My 60 Memorable Games de Bobby Fischer fou un dels primers llibres d'escacs de Kasparov. ^[28] Kasparov va guanyar el Campionat Juvenil de l' URSS a Tbilissi el 1976, amb 7 punts de 9, a l'edat de 13 anys. Va repetir la gesta l'any seguent, guanyant amb 8½ de 9. Durant aquest periode, va ser entrenat per Aleksandr Xakarov .

El 1978, Kasparov va participar en el torneig Memorial Sokolski a Minsk . Hi havia estat convidat com a excepcio, pero va acabar en la primera placa i va esdevenir mestre . Kasparov ha dit repetidament que aquest torneig va ser un punt d'inflexio en la seva vida i que el va convencer per a triar els escacs com a la seva carrera. "Recordare el Memorial Sokolski mentre visqui", va escriure. Tambe va dir que despres de la victoria, va pensar que tenia possibilitats en el Campionat del Mon. ^[29]

El 1978 va guanyar a Daugavpils un torneig suis de 64 jugadors ( ex aequo amb Igor Ivanov , a qui va superar en el desempat) que li permete ocupar l'unica placa classificatoria per al Campionat d'escacs de la Unio Sovietica . ^[30] Tenia en aquell moment 15 anys, i era el jugador mes jove mai classificat a aquest nivell.

Kasparov va ascendir rapidament en la classificacio de la FIDE . El 1979, i per un descuit de la Federacio d'escacs de la Unio Sovietica, va poder participar en un torneig de Grans Mestres a Banja Luka (actualment a la Republica Srpska de Bosnia , dins de Bosnia i Hercegovina , llavors part de Iugoslavia ) quan encara no tenia prou ranquing per a fer-ho (la federacio va pensar que es tractava d'un torneig juvenil). A despit d'aixo, va guanyar aquest torneig d'alt nivell, i en va sortir amb un Elo provisional de 2595, suficient per a catapultar-lo al grup d'escaquistes d'elit, i situar-se en quinzena posicio mundial (en aquell moment, el numero 3 del mon, l'ex campio mundial Boris Spasski tenia un Elo de 2615, mentre que el campio del mon i numero u mundial Anatoli Karpov tenia 2725 punts). ^[31] L'any seguent, el 1980, va guanyar el Campionat del mon juvenil ^[32] a Dortmund , Alemanya Occidental , superant Nigel Short (2n) i Klaus Bischoff (3r). ^[33] El mateix any, va fer el seu debut com a segon tauler suplent, representant la Unio Sovietica , a l' Olimpiada d'escacs de 1980 a La Valletta ( Malta ) i va esdevenir Gran Mestre .

Cami cap al cim [ modifica ]

Essent adolescent, Kasparov va empatar dues vegades a la primera placa en el Campionat d'escacs de l'URSS , el 1980-81 i 1981-82. La seva primera victoria en un torneig internacional d'elit va ser a Bugojno 1982. Va aconseguir una placa pel torneig Interzonal de Moscou de 1982, el qual va guanyar, classificant-se per al Torneig de Candidats . ^[34] Als 19 anys, va ser el Candidat mes jove des de Bobby Fischer , que tenia 15 anys quan es va classificar el 1958. A la llista d'Elo de gener de 1983, ja era el segon jugador en la classificacio mundial, nomes per darrere del campio mundial Anatoli Karpov .

El primer matx de candidats de Kasparov (quarts de final) va ser contra Aleksandr Beliavski , a qui va derrotar per 6-3 (+4 =4 -1). ^{[35] [36]} Els politics temien la semifinal de Kasparov contra Viktor Kortxnoi , que va ser programada per jugar-se a Pasadena (California) . Kortxnoi havia desertat de la Unio Sovietica el 1976 i era en aquest moment el millor jugador no-sovietic en actiu. Diverses maniobres politiques varen provar d'impedir que Kasparov jugues contra Kortxnoi, i finalment Kasparov renuncia a jugar. El conflicte va ser resolt per part de Kortxnoi permetent que el matx es tornes a jugar a Londres , alhora que el matx ja programat alla entre Vassili Smislov contra Zoltan Ribli . El matx Kasparov - Kortxnoi es va poder organitzar en poc temps gracies a Raymond Keene . Kasparov va perdre la primera partida pero va guanyar l'encontre per 7-4 (+4 =6 -1). ^[35]

El gener de 1984, Kasparov va esdevenir el jugador numero u mundial , amb un Elo de 2710 punts. Va ser en aquell moment el mes jove numero u mundial de la historia, un record que va durar dotze anys fins que fou batut per Vladimir Kramnik el gener de 1996; el record es ostentat actualment per l'exalumne de Kasparov Magnus Carlsen . ^{[8] [37]}

El 1984, va guanyar la final de candidats per 8½-5½ (+4 =9 -0) ^[35] contra el renaixent excampio del mon Vassili Smislov , a Vilnius , classificant-se aixi per jugar davant Anatoli Karpov amb el Campionat del Mon en joc. Aquell any es va unir al Partit Comunista de la Unio Sovietica i va ser elegit per al Comite Central del Komsomol .

L'assalt al campionat del mon i la rivalitat amb Karpov [ modifica ]

Campionat del Mon de 1984 [ modifica ]

El matx pel Campionat del mon de 1984 entre Kasparov i Anatoli Karpov va ser molt llarg, i va tenir un final polemic. Karpov va comencar en bona forma, i despres de nou partides, Kasparov estava per sota 4-0 en un matx al primer que aconseguis sis victories. La majoria de la gent preveia una victoria de Karpov, i pensava que aconseguiria un 6?0 abans de 18 partides. ^[38]

Pero llavors Kasparov va aconseguir forcar 17 taules de forma consecutiva, algunes relativament curtes, i d'altres en posicions no definides. Va perdre la partida 27 i llavors va tornar a la lluita amb una altra serie de taules fins a la partida 32, la seva primera victoria contra el campio del mon. Va continuar una successio de 15 taules, fins a la partida 46; l'anterior record de durada per a un titol mundial havia estat de 34 partides, al matx de Jose Capablanca contra Alexander Alekhine de 1927 .

En aquell moment Karpov, 12 anys mes gran que Kasparov, estava a prop de l'esgotament i no semblava el jugador que havia comencat el matx. Kasparov va guanyar les partides 47 i 48 per aconseguir un marcador de 5-3 a favor de Karpov. Llavors, el matx va ser donat per finalitzat sense resultat per Florencio Campomanes , el president de la FIDE i es va anunciar un nou matx per uns mesos despres.

La finalitzacio va ser molt polemica, ja que ambdos jugadors van declarar que preferien que el matx continues. Quan va anunciar la seva decisio en una conferencia de premsa, Campomanes va citar la salut dels jugadors, dient que havien patit molta tensio per la durada de l'enfrontament. En Karpov havia perdut 10 quilos i va haver de ser hospitalitzat diversos cops, pero Kasparov en canvi, estava en un excel·lent estat de salut, i extremadament ofes per la decisio de Campomanes, preguntant per que estava clausurant el matx si ambdos jugadors deien que volien continuar. Semblava que Kasparov, que havia guanyat les ultimes dues partides abans de la suspensio, sentia que guanyaria, tot i el seu desavantatge de 5-3. Semblava estar fisicament mes fort que el seu contrari i en les partides posteriors havia jugat millor als escacs.

El matx seria, fet i fet, el primer i unic matx d'un campionat del mon en acabar sense resultat. Les relacions de Kasparov amb Campomanes i la FIDE es van espatllar enormement i la baralla entre ells finalment va arribar fins al seu punt algid molt posteriorment, el 1993, amb la ruptura de Kasparov amb la FIDE.

Campio del mon [ modifica ]

El segon matx Karpov-Kasparov va ser organitzat el 1985 a Moscou , al millor de 24 partides, amb la regla que el primer jugador que arribes a 12½ reclamaria el titol. Els resultats del matx anterior no es conservarien. En el cas d'un empat a 12 punts, Karpov conservaria el titol, i en cas de ser Kasparov el guanyador, Karpov tindria dret de revenja l'any seguent. Kasparov va assegurar-se el titol, a l'edat de 22 anys, per un marcador de 13-11, ^[39] fet que va trencar el record de campio del mon mes jove, ostentat durant 20 anys per Mikhail Tal , que en tenia 23 quan va derrotar Mikhail Botvinnik el 1960. La victoria de Kasparov amb negres a la 16a partida ha estat reconeguda en la historia dels escacs com una de les obres mestres de tots els temps.

El matx de revenja va tenir lloc el 1986 a Londres i Sant Petersburg , amb 12 partides jugades a cada ciutat. En un moment donat, Kasparov va arribar a obtenir un avantatge de tres punts, pero Karpov es va ficar de nou en la lluita guanyant tres partides consecutives per anivellar el marcador. En aquell moment, Kasparov va acomiadar un dels seus segons , el GM Ievgueni Vladimirov , tot acusant-lo de vendre la seva preparacio d' obertures a l'equip de Karpov (episodi descrit a l'autobiografia de Kasparov Repte sense limits ). Kasparov va guanyar pero una altra partida, de manera que va mantenir el seu titol per un marcador final de 12½-11½. ^{[40] [41]}

Els dos jugadors es van enfrontar novament pel campionat mundial a Sevilla el 1987, ja que Karpov s'havia guanyat el dret a disputar el titol despres d'haver superat la fase de Candidats. Aquesta va ser la primera vegada que dos jugadors sovietics disputaven un mundial complet fora de l' URSS . Aquest duel va ser molt disputat, sense que cap jugador en cap moment concedis mes d'un punt d'avantatge. Kasparov estava un punt per sota en la partida final, i necessitava una victoria per mantenir el seu titol. Va resultar una llarga i tensa partida en que Karpov es va deixar un peo just abans del primer control de temps i Kasparov finalment va guanyar un llarg final . Kasparov va retenir el seu titol, ja que el matx va acabar en empat amb un marcador de 12-12. ^[42] Kasparov havia jugat quatre vegades contra Karpov en el periode 1984-1987, una estadistica sense precedents en la historia dels escacs, ja que els matxs organitzats per la FIDE havien tingut lloc cada tres anys des de 1948, i abans que Karpov, nomes Mikhail Botvinnik havia pogut exercir el seu dret a revenja.

Kasparov va demostrar la seva desimboltura mediatica tot apareixent en una entrevista a la revista americana Playboy , que va ser publicada el novembre de 1989.

Un cinque matx pel titol entre Kasparov i Karpov va ser celebrat a Nova York i Lio el 1990, amb 12 partides a cada ciutat. Un altre cop, el resultat va ser ajustat, guanyant Kasparov per 12½-11½. ^{[43] [44]}

Trencament amb la FIDE i expulsio [ modifica ]

Amb el titol mundial a les mans, Kasparov va comencar a batallar contra la FIDE , igualment com Bobby Fischer havia fet vint anys abans, pero aquest cop des de dins de l'organisme. A comencaments de 1986, va crear la Grandmasters Association (GMA), una organitzacio creada per representar els jugadors d'escacs professionals i donar-los mes representativitat a les activitats de la FIDE, i en la qual Kasparov va assumir un rol de lideratge. Va ser un exit de la GMA organitzar una serie de sis torneigs anomenats World Cup per als jugadors de l'elit mundial. La relacio certament incomoda que es va crear amb la FIDE, va ser apaivagada per una mena de treva negociada per Bessel Kok , un home de negocis neerlandes .

Aquesta situacio es va mantenir fins al 1993, quan un nou aspirant s'havia classificat a traves del cicle de Candidats per lluitar contra Kasparov pel titol de campio del mon : Nigel Short , un Gran Mestre angles que havia batut Karpov en el matx de classificacio, i despres Jan Timman a la final, celebrada a comencaments de 1993. Despres d'un proces de licitacio confus i enterbolit per questions de financament, ^[45] el campio del mon i l'aspirant varen decidir de jugar fora de la jurisdiccio de la FIDE, sota els auspicis d'una altra organitzacio creada per Kasparov, la Professional Chess Association (PCA). D'aquesta manera, va iniciar-se una gran fractura en el mon dels escacs, trencant la continuitat "oficial" dels campionats del mon.

En una entrevista el 2007, Kasparov va dir que el trencament amb la FIDE va ser el pitjor error de la seva carrera, que va crear greus perjudicis a llarg termini. ^[46]

Kasparov i Short foren expulsats de la FIDE, i jugaren el seu ben esponsoritzat matx a Londres. Kasparov va guanyar convincentment per 12½?7½. El matx va incrementar considerablement el seguiment dels escacs a la Gran Bretanya, amb una cobertura sense precedents feta pel Channel 4 . La FIDE va organitzar tambe un Campionat del mon entre Jan Timman (el derrotat Candidat finalista) i l'excampio del mon Karpov (derrotat en semifinals del cicle de la FIDE), el qual va guanyar Karpov.

D'aquesta manera, va passar a haver-hi dos Campions del mon simultaniament: Kasparov, campio de la PCA, i Karpov, campio de la FIDE; el titol va romandre dividit durant 13 anys, fins al 2006.

Kasparov va defensar el seu titol en un matx el 1995 contra Viswanathan Anand al World Trade Center de Nova York. Kasparov va guanyar el matx per (+4 -1 =13). ^[47] Fou el darrer Campionat del mon celebrat sota els auspicis de la PCA, que es fa esfondrar quan Intel , un dels seus suports principals, va retirar-li l'esponsoritzacio, com a resposta al matx que Kasparov va elegir jugar el 1996 contra Deep Blue , cosa que va augmentar la rellevancia d' IBM , un dels principals rivals d'Intel. ^[48]

Kasparov llavors va triar organitzar un altre matx pel Campionat del mon sota una altra organitzacio, el World Chess Council (WCC) conjuntament amb l'organitzador del Torneig de Linares , Luis Rentero. Aleksei Xirov i Vladimir Kramnik jugaren un matx de candidats per decidir l'aspirant al titol, el qual Xirov guanya de forma sorprenent. Pero llavors Rentero va admetre que els fons necessaris que havia promes no s'havien arribat a recaptar mai, i la WCC va enfonsar-se.

Aixo va deixar Kasparov encallat, i no obstant aixo, una altra organitzacio va intervenir: BrainGames.com, encapcalada per Raymond Keene . Finalment, el matx contra Xirov no va poder ser disputat, i les posteriors converses amb Anand no van fructificar, de manera que es va passar a organitzar un matx contra Kramnik.

Perdua del titol i activitat posterior [ modifica ]

El matx Kasparov-Kramnik es va celebrar a Londres durant la segona meitat de 2000. Kramnik havia estat alumne de Kasparov a la llegendaria escola d'escacs Botvinnik/Kasparov a Russia, i havia format part de l'equip de Kasparov en el matx de 1995 contra Viswanathan Anand .

Kramnik, millor preparat, va guanyar la segona partida contra la defensa Grunfeld de Kasparov, i va assolir posicions guanyadores a les partides 4 i 6. Kasparov va cometre un error critic a la partida 10 amb la defensa NimzoIndia , el qual Kramnik va aprofitar per guanyar en 25 moviments. Amb blanques , Kasparov no va poder trencar la passiva pero solida defensa berlinesa de la Ruy Lopez , i Kramnik va aconseguir entaular reeixidament totes les partides amb negres. Kramnik guanya el matx per 8½?6½, i per primer cop en 15 anys Kasparov es va quedar sense cap titol mundial. A mes, fou el primer jugador a perdre el titol de campio del mon sense haver guanyat cap partida, d'enca que li va passar a Emanuel Lasker contra Jose Raul Capablanca el 1921.

Despres de perdre el titol, Kasparov va guanyar una serie de torneigs d'elit, i va restar com el jugador numero u del ranquing mundial , per davant dels dos campions del mon: tant de Kramnik com del campio del mon de la FIDE. El 2001 va refusar una invitacio pel Torneig de Dortmund de 2002 (que feia de Torneig de Candidats per al titol classic), dient que els seus resultats li havien donat dret a un matx de revenja contra Kramnik. ^[49]

Kasparov i Karpov varen jugar un matx a quatre partides a ritme rapid durant dos dies, el desembre de 2002 a la ciutat de Nova York. Karpov va sorprendre els experts, i assoli la victoria, guanyant dues partides i fent unes taules. ^[50]

A causa dels forts resultats continuats de Kasparov, i al seu estatus com a numero u mundial indiscutible per molta gent, fou inclos a l'anomenat Acord de Praga , ideat per Yasser Seirawan per intentar reunificar els dos titols mundials. Kasparov hauria de jugar un matx contra el campio del mon de la FIDE Ruslan Ponomariov el setembre de 2003. Pero aquest matx es va suspendre despres que Ponomariov es negues a signar el seu contracte sense reserves. En lloc seu, es va planificar un matx contra Rustam Kassimdjanov , campio al Campionat del mon de la FIDE de 2004 , que se celebraria el 2005 als Emirats Arabs Units . La celebracio d'aquest matx, pero, tambe va fracassar a causa de la manca de financament. Els plans per celebrar el matx a Turquia van arribar massa tard, i Kasparov va anunciar, el gener de 2005, que estava cansat d'esperar que la FIDE organitzes un matx amb cara i ulls, i que havia decidit aturar tots els esforcos per recuperar el titol de campio del mon.

Retirada dels escacs [ modifica ]

Despres de guanyar el prestigios torneig de Linares per nove cop, Kasparov anuncia, el 10 de marc de 2005, la seva retirada dels escacs de competicio. ^[51] Va citar com a rao la manca d'objectius personals en el mon dels escacs (quan va guanyar el Campionat rus el 2004, ja havia comentat que aquell havia estat l'ultim gran titol que li quedava per guanyar) i expressa la seva frustracio per no haver reeixit en reunificar el campionat del mon.

Kasparov va dir tambe que potser jugaria en alguns torneigs d' escacs rapids per diversio, pero que tenia la intencio de dedicar mes temps als seus llibres, que incloia tant la serie Els meus grans predecessors ^[3] (vegeu mes avall ) i un treball sobre els vincles entre la presa de decisions en els escacs i en altres arees de la vida, i que continuaria involucrant-se en la politica russa, que ell veia com a "dirigida pel cami equivocat".

Kasparov s'ha casat tres cops: amb Masha, amb qui va tenir una filla abans de divorciar-se; amb Yulia, amb qui va tenir un fill abans de divorciar-se, el 2005; i amb Daria, amb qui te tambe un fill. ^{[52] [53]}

Escacs despres de la retirada [ modifica ]

El 22 d'agost de 2006, en la seva primera partida publica des de la seva retirada, Kasparov va jugar el torneig d'escacs Credit Suisse a Zuric , esdeveniment que celebrava els 150 anys d'aquest banc, mitjancant un torneig blitz jugat a 5 minuts mes 3 segons d'increment per jugada, i va empatar a la primera placa amb Anatoli Karpov, amb 4½/6. ^{[54] [55]}

Del 21 al 25 de setembre de 2009, Kasparov va jugar novament contra Karpov, aquesta vegada en un matx d'exhibicio a la Ciutat de les Arts i les Ciencies de Valencia , ^[56] a 12 partides (8 de rapides, en que el resultat fou de 6 a 2 per Kasparov, i 4 de blitz, amb 3 a 1 per Kasparov), i Kasparov va guanyar per un resultat total de 9 punts a 3. L'esdeveniment va tenir lloc exactament 25 anys despres que ambdos jugadors disputessin el seu llegendari matx pel Campionat del mon de 1984 . ^[57]

Kasparov va estar entrenant Magnus Carlsen , sense que se sabes, des de marc de 2009, fins a setembre de 2009. ^[58] Sota la tutela de Kasparov, Carlsen va esdevenir, l'octubre de 2009, el mes jove jugador de la historia en superar la barrera dels 2800 punts Elo , i va ascendir de la quarta a la primera posicio mundial ; el seu acord havia de fer que Kasparov seguis entrenant Carlsen almenys durant tot el 2010. ^[16]

El marc de 2010 fou noticia que Carlsen havia trencat relacions amb Kasparov i no el contractaria mes com a entrenador, ^[59] tot i que aixo va ser puntualitzat pel mateix Carlsen en una entrevista per la revista alemanya Der Spiegel indicant que seguien en contacte i que volia seguir tenint sessions d'entrenament amb Kasparov. ^[60] El maig del mateix any es va saber que Kasparov havia ajudat Viswanathan Anand en la seva preparacio pel Campionat del mon de 2010 contra l'aspirant al titol Vesselin Topalov . Anand guanya el matx per 6½?5½ i retingue la corona. ^[61] Tambe el maig de 2010 va jugar 30 partides simultanies , guanyant-les totes, contra jugadors de la Universitat de Tel Aviv a Israel. ^[62]

El gener de 2011, Kasparov comenca a entrenar el GM estatunidenc Hikaru Nakamura ; la primera de diverses sessions d'entrenament que van mantenir fou a Nova York, tot just abans de la participacio de Nakamura al torneig Tata Steel a Wijk aan Zee , als Paisos Baixos. ^[63] El desembre de 2011, varen decidir d'acabar la seva col·laboracio. ^[64]

Kasparov va jugar dos matxs d'exhibicio a partides rapides a les darreries de 2011. El primer, el setembre, a Clichy ( Franca ) contra el campio de Franca Maxime Vachier-Lagrave , i el guanya 1½-½. ^[65] El segon fou un matx mes llarg, de vuit partides rapides, disputat el 9 d'octubre, contra el GM angles Nigel Short . Kasparov guanya novament, per 4½-3½.

Candidat a la presidencia de la FIDE [ modifica ]

El 7 d'octubre de 2013 Kasparov va anunciar la seva candidatura a la presidencia de la FIDE durant una recepcio a Tallinn, Estonia, on va tenir lloc el 84e Congres de l'organitzacio. ^[66] La candidatura de Kasparov va rebre el suport del seu exestudiant, el campio del mon regnant, i numero 1 mundial Magnus Carlsen . ^[67]

Exits en classificacions en l'ambit escaquistic [ modifica ]

Els records de Kasparov en l'elit dels escacs son:

• Mante el record de ser el numero 1 del mon durant el periode mes llarg.
• Va tenir l' Elo mes elevat del mon de forma continua des de 1986 fins a 2005. L'unica excepcio es produi quan Vladimir Kramnik el va igualar, el gener de 1996. ^[68] Va ser breument expulsat de la llista despres de la seva ruptura amb la FIDE el 1993, pero durant aquest temps va liderar la llista de l'organitzacio rival PCA . En el moment de la seva retirada, seguia sent numero 1 del mon, amb una puntuacio de 2812. La seva classificacio va caure a la llista d'inactius des de gener de 2006.
• D'acord amb els calculs alternatius de Chessmetrics , Kasparov va ser el jugador amb mes puntuacio del mon de forma continua des del febrer de 1985 fins a l'octubre de 2004. ^[69] Tambe mante la puntuacio mitjana mes alta de tots els temps en un periode de 2 (2877) a 20 (2856) anys i es segon per darrere de Bobby Fischer (2881 vs 2879) en un periode d'un any.
• El gener de 1990 Kasparov va aconseguir superar la barrera de 2800 punts, trencant l'antic record de Bobby Fischer de 2785 punts. Des de llavors, ha mantingut el record de la puntuacio mes alta mai aconseguida. A la llista de juliol de 1999 de la FIDE Kasparov va aconseguir el record de 2.851 punts Elo , la puntuacio mes alta mai aconseguida. ^{[8] [9] [70]}

Olimpiades i altres grans torneigs per equips [ modifica ]

Kasparov va jugar un total de vuit Olimpiades d'escacs , i va representar-hi quatre cops l' URSS i, despres de la dissolucio de la Unio Sovietica el 1991, quatre mes Russia . En el seu debut en les Olimpiades el 1980, va esdevenir, amb 17 anys, el jugador mes jove a representar la Unio Sovietica o Russia a aquest nivell, un record que va ser batut per Vladimir Kramnik el 1992. En 82 partides, va puntuar (+50 =29 -3), ^[35] amb un 78,7% dels punts, i va guanyar un total de 19 medalles, inclosa la medalla d'or en les vuit competicions que va disputar. A l'Olimpiada de Moscou de 1994, va tenir un paper organitzatiu significatiu, ajudant a programar l'esdeveniment en poc temps, despres que Salonica cancel·les la seva oferta com a seu, unes poques setmanes abans de les dates programades.

Els registres detallats de Kasparov a les Olimpiades son: ^[71]

• La Valletta (1980) , 2n suplent de l'URSS, 9½/12 (+8 =3 -1), or per equips, bronze per taulers.
• Lucerna (1982) , 2n tauler de l'URSS, 8½/11 (+6 =5 -0), or per equips, bronze per taulers.
• Dubai (1986) , 1r tauler de l'URSS, 8½/11 (+7 =3 -1), or per equips, or per taulers, or per performance .
• Tessalonica (1988) , 1r tauler de l'URSS, 8.5/10 (+7 =3 -0), or per equips, or per taulers, or per performance .
• Manila (1992) , 1r tauler de Russia, 8½/10 (+7 =3 -0), or per equips, or per taulers, plata per performance , i premi a la millor partida de l'olimpiada. ^[72]
• Moscou (1994) , 1r tauler de Russia, 6½/10 (+4 =5 -1), or per equips.
• Erevan (1996) , 1r tauler de Russia, 7/9 (+5 =4 -0), or per equips, or per taulers, plata per performance .
• Bled (2002) , 1r tauler de Russia, 7½/9 (+6 =3 -0), or per equips, or per taulers.

Kasparov va fer el seu debut internacional representant l'URSS amb tot just 16 anys al Campionat d'Europa per equips de 1980, i va a jugar-hi, representant Russia, el 1992. Va guanyar un total de cinc medalles. Els seus resultats detallats son: ^[73]

• Skara (1980), 2n suplent de l'URSS, 5½/6 (+5 =1 -0), or per equips, or per taulers.
• Debrecen (1992), 1r tauler de Russia, 6/8 (+4 =4 -0), or per equips, or per taulers, plata per performance .

Kasparov tambe va representar l'URSS una vegada en l'Olimpiada de la Joventut: ^[74]

• Graz (1981), 1r tauler de l'URSS, 9/10 (+8 = 2 -0), or per equips.

Altres records en escacs [ modifica ]

Aquest exemple empra la notacio algebraica .

Karpov - Kasparov, Campionat del mon de 1985, 16a partida ^[75]

	a	b	c	d	e	f	g	h
8									8
7									7
6									6
5									5
4									4
3									3
2									2
1									1
	a	b	c	d	e	f	g	h

Posicio despres de 21...g7-g5. Kasparov, amb peces mes actives i un indestructible cavall a d3, va continuar incrementant el seu avantatge fins a guanyar a la jugada 40. Aquesta 16a partida fou crucial pel resultat final del matx, i es una de les mes decisives de la historia dels escacs. Els lectors de Chess Informant la van seleccionar com la millor de totes les partides publicades en els fins llavors 64 numeros editats de la publicacio. ^[76]

Kasparov te el record de mes victories en torneigs professionals de forma consecutiva, acabant primer o empatat amb el primer en 15 torneigs individuals des de 1981 fins a 1990. La ratxa va ser tallada per Vasil Ivantxuk a Linares el 1991, on Kasparov va acabar-hi 2n, mig punt per sota seu. Els detalls del seu record son: ^[34]

• Bixkek (1981), Campionat de l'URSS, 12½/17, 1r empatat.
• Bugojno (1982), 9½/13, 1r.
• Moscou (1982), Interzonal , 10/13, 1r.
• Nik?i? (1983), 11/14, 1r.
• Brussel·les OHRA (1986), 7½/10, 1r.
• Brussel·les (1987), 8½/11, 1r empatat.
• Amsterdam Optiebeurs (1988), 9/12, 1r.
• Belfort ( Copa del Mon ) (1988), 11½/15, 1r.
• Moscou (1988), Campionat de l'URSS, 11½/17, 1r empatat.
• Reykjavik (Copa del Mon) (1988), 11/17, 1r.
• Barcelona (Copa del Mon) (1989), 11/16, 1r empatat.
• Skelleftea (Copa del Mon) (1989), 9½/15, 1r empatat.
• Tilburg (1989), 12/14, 1r.
• Belgrad (Investbank) (1989), 9½/11, 1r.
• Linares (1990), 8/11, 1r.

A mes dels seus resultats, Kasparov ha guanyat 11 vegades l' Oscar dels escacs , (es el jugador que mes cops ha guanyat aquest premi). Tambe ha ocupat el primer lloc de l'escalafo mundial de la FIDE en 23 ocasions. ^[77]

Partides notables [ modifica ]

• Un jove Kasparov apallissa un dels millors jugadors mundials del moment, Lajos Portisch : Garri Kasparov vs Lajos Portisch, Niksic 1983 defensa india de dama , variant Kasparov-Petrossian ( E12 ), 1?0.
• Una extremadament brillant i creativa obra de Kasparov: Anatoli Karpov vs Garri Kasparov, Matx pel Campionat del mon de 1985, 16a partida defensa siciliana , variant Paulsen, gambit Gary ( B44 ), 0?1.
• Kasparov arrisca per vencer una de les seves besties negres, Vladimir Kramnik : Garri Kasparov vs Vladimir Kramnik, It (cat.19) 1994 defensa siciliana, variant Sveshnikov ( B33 ), 1?0.
• Kasparov passa per sobre d'un futur campio del mon: Garri Kasparov vs Viswanathan Anand, Matx pel Campionat del mon de 1995 obertura Ruy Lopez , variant oberta, gambit Karpov ( C80 ), 1?0.
• Una de les partides mes famoses de Kasparov, citada de vegades com la immortal de Kasparov . Es probablement la mes memorable partida que mai hagi jugat, amb un historic sacrifici de torre de consequencies practicament incalculables: Garri Kasparov vs Vesselin Topalov, It (cat.17), Wijk aan Zee (Paisos Baixos) 1999 defensa Pirc ( B06 ), 1?0.
• Una partida destacada en la qual Kasparov venc un potentissim ordinador d'escacs: Garri Kasparov vs X3D Fritz (Ordinador), Campionat del mon Home-Maquina 2003 defensa semieslava , variant Merano accelerada ( D45 ), 1?0.

Escacs contra ordinadors [ modifica ]

Deep Thought , 1989 [ modifica ]

Kasparov va vencer la computadora d'escacs Deep Thought en les dues partides que van jugar en un matx el 1989. ^[78]

Deep Blue , 1996 [ modifica ]

El febrer 1996, l'ordinador d'escacs d' IBM Deep Blue va vencer Kasparov en una partida, a control de temps estandard: Deep Blue - Kasparov, 1996, primera partida . De tota manera, Kasparov fou capac de guanyar el matx, amb tres victories i dues taules.

Deep Blue , 1997 [ modifica ]

El maig de 1997, una versio millorada de Deep Blue va guanyar Kasparov 3½?2½ en un matx a sis partides que va ser molt publicitat. El matx estava empatat despres de les cinc primeres partides, pero Kasparov va patir una gran derrota a la sisena partida . Aquest fou el primer cop en que un ordinador derrotava un campio del mon en un matx. Sobre aquest fet, es va fer la pel·licula documental titulada Game Over: Kasparov and the Machine (Partida acabada: Kasparov i la Maquina).

Kasparov es va queixar que diversos factors havien pesat en contra seva en aquest matx, i en particular, el fet que se li va negar l'acces a les partides recents de Deep Blue, en contrast a l'equip de la computadora, que si que havia pogut estudiar centenars de partides de Kasparov.

Despres de la derrota, Kasparov va dir que en algunes ocasions havia percebut una gran intel·ligencia i creativitat rere els moviments de la maquina, suggerint aixi que durant la segona partida jugadors humans hi varen intervenir, tot contravenint les normes. IBM va negar que fes trampes, i afirma que les uniques intervencions humanes es feien entre partida i partida. Les normes establertes permetien de modificar el programa entre les partides, una oportunitat que els desenvolupadors del programa van dir que havien usat per apuntalar les debilitats en el joc de l'ordinador que s'anaven mostrant durant el transcurs del matx. Kasparov va demanar copies impreses dels arxius de registre de la maquina, pero IBM s'hi va negar, tot i que la companyia va publicar posteriorment els logs a Internet. ^[79] Kasparov va demanar un matx de revenja, pero IBM va declinar l'oferta i retira Deep Blue, cosa que Kasparov va interpretar com un intent d'ocultacio de proves de la manipulacio durant les partides.

La derrota de Kasparov contra Deep Blue va inspirar la creacio d'un nou joc anomenat Arimaa .

Deep Junior , 2003 [ modifica ]

El gener de 2003, Kasparov participa en un matx a sis partides, a control de temps classic, i amb una bossa de premis d'1 milio de dolars , contra Deep Junior ; el matx fou anomenat Campionat del mon "Home contra Maquina". ^[80] La maquina avaluava tres milions de posicions per segon. ^[81] Despres d'una victoria per bandol, i tres taules , tot depenia de la partida final. Despres d'aconseguir una posicio raonable, Kasparov va oferir taules, que foren rapidament acceptades per l'equip de Deep Junior. Preguntat despres sobre per quina rao havia ofert les taules, Kasparov va dir que temia cometre un error greu si continuava jugant. ^[82] Tot i que originalment estava planificat com un esdeveniment anual, el matx no es va repetir mai.

X3D Fritz , 2003 [ modifica ]

El novembre de 2003, Kasparov va jugar un matx a quatre partides contra el programa X3D Fritz , fent servir un tauler virtual, ulleres 3D i un sistema de reconeixement de veu . Despres de dues taules i una victoria per bandol, el "matx Home-Maquina X3D" acaba empatat. Kasparov va guanyar 175.000 dolars per aquest resultat, a mes d'endur-se un trofeu d'or. A mes, Kasparov es va lamentar del seu greu error a la segona partida, que li va costar un punt crucial, ja que sentia que en general havia jugat millor que la maquina. "Nomes vaig cometre un error, pero lamentablement aquest unic error em va costar perdre una partida". ^[83]

Llibres i altres escrits [ modifica ]

Primeres obres [ modifica ]

Kasparov ha escrit diversos llibres d' escacs . Va publicar una autobiografia una mica controvertida ^[84] quan tenia nomes 20 anys. Titulada originalment Fill del canvi , va ser posteriorment retitulada Repte sense limits ; aquest llibre seria posteriorment actualitzat diverses vegades despres d'haver esdevingut campio del mon. El seu contingut es principalment literari, amb un petit component d'escacs en forma de partides clau no comentades. Publica tambe una col·leccio de partides comentades en els anys 1980: Fighting Chess: My Games and Career ^[85] ("Gari Kasparov: Vida, Partides, Carrera")' i aquest llibre tambe ha estat actualitzat diverses vegades en edicions posteriors. Tambe va escriure un llibre comentant les partides de la seva victoria al Campionat del mon de 1985 , World Chess Championship Match: Moscow, 1985 .

Tambe va comentar les seves propies partides de forma intensiva per a la serie de publicacions iugoslava Chess Informant i per a altres publicacions escaquistiques. El 1982, va ser coautor del llibre de referencia Batsford Chess Openings amb el Gran Mestre britanic Raymond Keene , un llibre que va tenir un enorme exit de vendes. Va ser actualitzat en una segona edicio el 1989. Tambe va ser coautor de dos llibres d'obertures amb el seu entrenador Aleksandr Nikitin en els anys 1980 , editats per Batsford , sobre la variant classica de la defensa Caro-Kann i sobre la Variant Scheveningen de la defensa siciliana . Kasparov tambe ha contribuit de manera intensiva a la serie de cinc volums de llibres d' obertures Enciclopedia d'Obertures d'Escacs .

El 2000, va escriure Kasparov Against the World: The Story of the Greatest Online Challenge ^[86] amb el GM Daniel King . El llibre, de 202 pagines, analitza la partida Kasparov contra el Mon de 1999, i te el record de l'analisi mes llarga dedicada a una sola partida d'escacs. ^[87]

Serie Els meus grans predecessors [ modifica ]

El 2003 , es va publicar el primer del seu treball de cinc volums My Great Predecessors (Els meus grans predecessors). Aquest volum, que tracta sobre els campions mundials Wilhelm Steinitz , Emanuel Lasker , Jose Raul Capablanca i Aleksandr Alekhin i alguns dels seus forts contemporanis, ha rebut grans elogis d'alguns critics (incloent-hi Nigel Short ), encara que va ser criticat per altres per imprecisions historiques i analisis de partides copiades directament de fonts no atribuides. Mitjancant suggeriments en la web del llibre, molts d'aquests defectes van ser corregits en les seguents edicions i traduccions. Tot i aixo, el primer volum va guanyar el Premi al Llibre de l'any de la Federacio Britanica d'Escacs el 2003. El segon volum, que cobria Max Euwe , Mikhail Botvinnik , Vassili Smislov i Mikhail Tal , va apareixer igualment el 2003. El tercer volum, que cobria Tigran Petrossian i Boris Spasski , va apareixer a principi de 2004 . El desembre de 2004, Kasparov va llancar el quart volum, que cobria Samuel Reshevsky , Miguel Najdorf i Bent Larsen (cap d'aquests va ser campio del mon), pero se centrava principalment Bobby Fischer . El cinque volum, es va dedicar a les carreres escaquistiques del campio del mon Anatoli Karpov i el seu reptador Viktor Kortxnoi , i va ser publicat el marc de 2006 .

Serie Modern Chess (≪Escacs moderns") [ modifica ]

Despres de la publicacio de la serie Els meus grans predecessors , Garri Kasparov va iniciar una nova serie titulada Modern Chess ("Escacs moderns"). El primer llibre d'aquesta serie porta per titol Revolucio en els anys 70 (publicat el marc de 2007) i esta dedicat a ressaltar la gran importancia de la preparacio de les obertures en la nova era iniciada per Fischer i Karpov. El llibre analitza amb gran detall sistemes com el controvertit (en aquell moment) " Hedgehog ", que implica un pla de desenvolupament passiu de les peces en les tres primeres files . Kasparov hi analitza tambe algunes de les mes notables partides jugades en aquest periode. En una seccio al final del llibre, alguns teorics dels escacs hi comenten la seva percepcio sobre el progres fet en la teoria d'obertures en els anys 1980.

El segon llibre de la serie es titula Kasparov vs Karpov 1975-1985 (publicat al setembre de 2008) i cobreix en profunditat els matxs pel campionat del mon celebrats el 1984 i 1985, analitzant en profunditat les partides, aixi com donant la seva visio sobre els aspectes no escaquistics que van envoltar els encontres.

Serie Garri Kasparov sobre Garri Kasparov [ modifica ]

Kasparov esta publicant tres volums de les seves propies partides.

D'altres obres posteriors [ modifica ]

El 2007 va escriure How Life Imitates Chess ("Com la vida imita els escacs"), un examen dels paral·lelismes entre la presa de decisions en escacs i el mon dels negocis. ^[88]

El 2008 Kasparov va publicar una necrologica comprensiva per Bobby Fischer : ^[89]

Mes recentment, Kasparov ha criticat en Fischer en una extensa revisio d'una biografia de l'estatunidenc. ^[90]

Es assessor en cap de l'editorial especialitzada en escacs Everyman Chess . Tambe treballa estretament amb Mig Greengard i els seus comentaris se citen sovint al bloc de Greengard. Actualment, Kasparov esta col·laborant amb Max Levchin i Peter Thiel en l'obra The Blueprint , un llibre que fa una crida al ressorgiment de la innovacio, que esta previst que editi el febrer de 2012 la W. W. Norton & Company.

Politica [ modifica ]

La implicacio politica de Kasparov va comencar als anys 1980. Es va unir al Partit Comunista de la Unio Sovietica el 1984 i el 1987 va ser elegit al Comite Central del Komsomol . El 1990, pero, va deixar el partit i al maig va prendre part en la creacio del Partit Democrata de Russia . El 1991, Kasparov va rebre el premi "Conservador de la Flama" ( Keeper of the Flame ) del Centre per a les Politiques de Seguretat (un think tank estatunidenc), per la seva resistencia anti-comunista i la propagacio de la democracia. Kasparov va rebre el guardo a titol excepcional, ja que el premi es concedit a "individus que dediquen les seves carreres publiques a la defensa dels valors dels Estats Units arreu del mon". ^{[53] [91] [92] [93] [94]} El juny de 1993, es va implicar en la creacio del bloc de partits "Eleccio de Russia" i el 1996 va ser part de la campanya d'eleccio de Boris Ieltsin . El 2001 va manifestar el seu suport a la televisio russa NTV . ^[22]

Despres de la seva retirada dels escacs el 2005 , Kasparov es va abocar en la politica i va crear el Front Civil Unit , un moviment social el principal objectiu del qual es "treballar per preservar la democracia electoral a Russia." ^[95] Kasparov va jurar "restaurar la democracia" a Russia tot enderrocant el llavors President de Russia Vladimir Putin , de qui es un obert critic. ^{[96] [97]}

Kasparov va ser instrumental en l'establiment de L'Altra Russia , una coalicio d'oposicio al govern de Putin que incloia diversos partits nacionalistes i fins i tot d' extrema dreta , com el Front d'Unio Civil, l'il·legalitzat Partit Nacional Bolxevic d' Eduard Limonov , el Partit Republica de Russia de Vladimir Rijkov i d'altres organitzacions. L'Altra Russia va ser boicotejada pels principals altres liders de l'oposicio russa, i Kasparov va dir que aquests estaven controlats pel Kremlin , ^[98] a despit del fet que en realitat eren tambe forts opositors de les politiques del president rus.

El 10 d'abril de 2005 , Kasparov era a Moscou en un acte promocional, quan va ser colpejat al cap amb un tauler d'escacs que acabava de signar. Es va afirmar que l'assaltant li havia dit immediatament abans de l'atac: "Et vaig admirar com a escaquista, pero vaig renunciar per politica". ^[99] Des de llavors, Kasparov ha estat objecte d'altres episodis similars. ^{[100] [101]}

Kasparov va ajudar a organitzar la Marxa del desacord de Sant Petersburg el 3 de marc de 2007 i la Marxa del desacord del 24 de marc de 2007 , ambdues involucrant diversos milers de persones reunides contra Putin i les politiques de la Governadora de Sant Petersburg Valentina Matvienko . ^{[102] [103]} El 14 d'abril , va ser arrestat breument, durant unes 10 hores, i despres alliberat, per la policia de Moscou mentre encapcalava una manifestacio. ^[104]

Va ser citat per l' FSB per ser sospitos de violar les lleis antiextremisme russes. ^[105] Aquesta llei havia estat previament aplicada per al processament de Boris Stomakhin ^{[106] [107]}

Parlant sobre Kasparov, l'exgeneral de la KGB Oleg Kaluguin ha remarcat: "No parlo de detalls sobre la gent que com se sap estan ara tots morts perque van ser publicament sorollosos. Jo estic callat, pero actualment nomes hi ha un home que es sorollos i pot estar en problemes: l'excampio del mon d'escacs Kasparov. Ha estat molt franc en els seus atacs contra Putin i crec que sera probablement el proxim a la llista." ^[108]

L'abril de 2007 , Kasparov va ser nomenat ^[109] membre de la junta directiva del National Security Advisory Council del Center for Security Policy , ^[91] una "organitzacio de seguretat nacional apolitica sense anim de lucre que s'especialitza a identificar politiques, accions i recursos necessaris que son vitals per a la seguretat dels EUA". ^[92] Kasparov va confirmar-ho, pero va afegir que va ser destituit poc despres de rebre aquest honor. Va destacar que ell no sabia res d'aquest nomenament, i va suggerir que segurament va ser inclos a l'organitzacio per accident perque va rebre el premi de "Keeper of the Flame" d'aquesta organitzacio el 1991. ^{[93] [94]} Pero Kasparov va mantenir la seva associacio amb el lideratge neoconservador, impartint ponencies en think tanks com ara a l' Institut Hoover . ^[53]

El 30 de setembre 2007, Kasparov va entrar en la carrera electoral russa, rebent 379 de 498 vots al congres de L'Altra Russia celebrat a Moscou. ^[110]

L'octubre de 2007 , Kasparov anunciar la seva intencio de presentar-se a la presidencia de Russia com a candidat de la coalicio la " Una Altra Russia " i va jurar lluitar per una "Russia justa i democratica". Posteriorment, va viatjar als Estats Units, on aparegue als programes de televisio de Stephen Colbert , Wolf Blitzer , Bill Maher i Chris Matthews .

El 24 de novembre de 2007 , Kasparov i altres critics de Putin van ser detinguts per la policia russa en un miting de l'Altra Russia a Moscou. Aixo va ser despres d'un intent d'alguns dels manifestants de trencar el cordo policial i marxar contra la comissio electoral, que havia bloquejat els candidats de l'Altra Russia a les eleccions al parlament. ^[111] Conseguentment va ser penat amb una condemna a preso de cinc dies ^[112] i va ser alliberat de la preso el 29 de novembre . ^[113] Mes tard el mateix any, Putin va parlar breument sobre l'incident en una entrevista amb la revista Time , dient: "Perque Kasparov, quan fou arrestat, va parlar en angles i no en rus? Quan un politic te mes en compte altres nacions per sobre de Russia, aixo vol dir quelcom." ^[114]

El 12 de desembre de 2007 , Kasparov va anunciar que havia retirat la seva candidatura presidencial causa de la impossibilitat de llogar una sala de reunions on almenys 500 dels seus seguidors poguessin celebrar una assemblea per aprovar la seva candidatura, com es legalment necessari. En expirar el termini en aquesta data, era impossible per a ell seguir en la cursa electoral. La portaveu de Kasparov va acusar el govern d'utilitzar la repressio per desincentivar tothom de llogar una sala per a la reunio i va dir que la comissio electoral havia rebutjat una proposta que la reunio se celebres en locals mes petits per separat al mateix temps en comptes de fer-la en un sol salo. ^[115]

El marc de 2010 Kasparov fou un dels primers 34 signataris (i l'organitzador principal) de la campanya en linia anti-Putin " Putin ha de marxar ", iniciada el 10 de marc. Dos anys despres, arran del conflicte iniciat per la polemica del grup Pussy Riot , va ser detingut acusat de mossegar a un agent de policia. ^[116]

El 2017 es va mostrar en contra de la violencia policial desfermada contra el referendum d'autodeterminacio de Catalunya de l'1 d'octubre. Va criticar al president espanyol Mariano Rajoy , a qui va acusar de "trair" la promesa europea de pau. ^[117] Aixi mateix, despres de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017 , va reclamar a la Unio Europea que intervingues en el conflicte per trobar una solucio. En aquest sentit, va afirmar que "malgrat les pressions sense precedents des de Madrid, els separatistes catalans aconsegueixen la majoria. Europa ha de parlar i ajudar a trobar una via pacifica de resolucio i evitar mes violencia". A mes, va ironitzar que la situacio l'obligava a posar-se del costat de Putin, el seu adversari politic. ^{[118] [119]}

Vegeu tambe [ modifica ]

• Metodes per comparar els millors escaquistes de la historia
• Llista de numeros u de la FIDE
• Immortal de Kasparov

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Borik , Otto ; Pfleger , Helmut . Schach-WM 1990 Kasparow-Karpow . Niedernhausen: Falken, 1991. ISBN 3-8068-1122-9 .  
• Hooper , David ; Whyld , Kenneth . The Oxford Companion to Chess . Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-866164-9 .  
• Iudovitx , Mikhail . Garri Kasparov . Raduga Publishers, 1988. ISBN 5-05-001722-X .  
• Kasparov , Garri. Mis geniales predecesores (vol. I) . Ediciones Meran, 2005. ISBN 84-932593-8-1 .  
• Stohl, Igor. Garry Kasparov's Greatest Chess Games, Volume 1 . Gambit Publications , 2005. ISBN 1904600328 .  
• Stohl, Igor. Garry Kasparov's Greatest Chess Games, Volume 2 . Gambit Publications , 2006. ISBN 1904600433 .  
• Karolyi, Tibor ; Aplin, Nick. Kasparov's Fighting Chess 1993?1998 . Batsford , 2007. ISBN 0713489944 .  
• Karolyi, Tibor; Aplin, Nick. Kasparov's Fighting Chess 1999?2005 . Batsford , 2007. ISBN 9780-7134-8984-2 .  
• Karolyi, Tibor; Aplin, Nick. Kasparov: How His Predecessors Misled Him About Chess . Batsford , 2009. ISBN 9781906388263 .  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Garri Kasparov

• Garri Kasparov - Lloc web oficial
• Garri Kasparov a ChessGames.com (angles) [Consulta: 30 setembre 2010] (angles)
• Partides de Garri Kasparov a ≪ 365chess.com ≫. [Consulta: 30 setembre 2010]. (angles)
• Fitxa de Garri Kasparov a la FIDE ≪ FIDE ≫. [Consulta: 30 setembre 2010]. (angles)
• Posicio al ranquing mundial i evolucio Elo de Garri Kasparov ≪ benoni.de ≫. Arxivat de l' original el 8 de marc 2013. [Consulta: 30 setembre 2010]. (alemany)
• Estimacio Elo de Garri Kasparov a ≪ chessmetrics.com ≫. [Consulta: 30 setembre 2010]. (angles)
• Grandmaster Games Database ? Garry Kasparov