Bent Larsen

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaBent Larsen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement (da) Jørgen Bent Larsen Modifica el valor a Wikidata
4 marc 1935 Modifica el valor a Wikidata
Tilsted Parish (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort 9 setembre 2010 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Causes naturals Modifica el valor a Wikidata ( Hemorragia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Nacionalitat Dinamarca Dinamarca
Activitat
Ocupacio Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
Esport escacs Modifica el valor a Wikidata
Titol d'escaquista Gran Mestre (1956)
6 cops Campio de Dinamarca [1]
Punts Elo (max.) 2.660 (juliol 1971)
Participa en
1970 Olimpiada d'escacs de 1970
1968 Olimpiada d'escacs de 1968
1966 Olimpiada d'escacs de 1966
1958 Olimpiada d'escacs de 1958
1956 Olimpiada d'escacs de 1956
1954 Olimpiada d'escacs de 1954 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Titol Gran Mestre (1956)
6 cops Campio de Dinamarca [1]
Premis

Bent Larsen ( 4 de marc de 1935 - 9 de setembre de 2010 ), [2] [3] fou un jugador d' escacs danes , Gran Mestre des de 1956 . Es considerat el millor jugador d'escacs danes de la historia, i el millor d' Escandinavia fins a l'aparicio de l'actual numero u mundial , el noruec Magnus Carlsen . [3] En la decada de 1960, va ser considerat un dels millors jugadors mundials no sovietics juntament amb Lajos Portisch i Bobby Fischer , i al matx del segle (URSS vs. resta del mon) de 1970 defensa (contra el sovietic i Campio del mon regnant Boris Spasski ) el primer tauler de l'equip de la resta del mon. [4]

Fou 6 cops Campio de Dinamarca , [1] quatre cops candidat al Campionat del mon d'escacs , (1965, 1968, 1971, i 1977), i va guanyar tres Interzonals : Amsterdam 1964, Sousse 1967, i Interzonal de Biel 1976 . [5] Va guanyar a mes durant la seva carrera nombrosos torneigs internacionals d'elit. Entre altres premis, va ser guardonat amb el primer Oscar dels escacs , l'any de la creacio d'aquest guardo, el 1967 [6]

Casat amb una dona argentina, des de comencaments dels 1970, vivia durant part de l'any a Las Palmas de Gran Canaria i a Buenos Aires . [7]


Aquest article empra la notacio algebraica per descriure moviments d'escacs.

Titols i ranquing [ modifica ]

Larsen assoli el titol de Mestre Internacional el 1954 , als dinou anys, i el de Gran Mestre nomes dos anys mes tard, als vint-i-un. [4] El seu maxim Elo va ser de 2660 punts, a la llista d'Elo de gener de 1971 , i durant molts anys estigue en el top-10 mundial. A comencaments dels 1990, quan ja havia fet 60 anys, era encara en el top-100 mundial. [8] Tot i que s'havia retirat dels escacs d'alta competicio des de mitjans dels 1990, i el seu ranquing mundial va anar davallant des de llavors, a la llista d'Elo de la FIDE de setembre de 2010 encara hi tenia un Elo considerable de 2415 punts, cosa que en feia el jugador numero 25 de Dinamarca.

Degut als seus grans exits durant el 1967, que incloien destacades victories als torneigs de Sousse , Palma , i L'Havana , fou guardonat amb el primer Oscar dels escacs aquell mateix any. [4]

Resultats destacats en competicio [ modifica ]

Entre els seus assoliments mes notables es troben els primers llocs en 3 interzonals ( Amsterdam 1964 , Sousse 1967 , Interzonal de Biel 1976 ), [5] la seva participacio en els torneigs de candidats de 1965 (va perdre en semifinals amb Mikhail Tal ), 1968 (va perdre en semifinals amb Boris Spasski ) i 1971 (va perdre en semifinals amb Bobby Fischer ), a mes de les seues victories a l'Havana (per sobre de Smislov ), Winnipeg (per sobre de Spasski i Keres ) i Mallorca (per sobre de Smislov, Botvinnik i Portisch) l'any 1967 , les quals sumades a la seva victoria a l' interzonal d'aquell any constitueixen el cim de la seva carrera.

El 1974 va vencer en la segona edicio del World Open a Nova York, amb 8½/9 punts. El 1978 guanya el Torneig de Mestres del Festival d'escacs de Biel , [5] i tambe la North Sea Cup a Esbjerg . [9]

Larsen es caracteritza pel fet que feia servir obertures no convencionals, com el sistema Bird (1.f4) i l'avui en dia anomenat atac Nimzo-Larsen (com a homenatge a ell i a Aaron Nimzowitsch ) que comenca amb 1.b3. Larsen, que era considerat un jugador molt creatiu, tenia, en qualsevol cas, un extensissim repertori d'obertures .

Partides destacades [ modifica ]

Notes i referencies [ modifica ]

  1. 1,0 1,1 Palmares del Campionat de Dinamarca ≫ (en castella). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 21 juliol 2010].
  2. La llegenda dels escacs Bent Larsen mor als 75 anys ≫ (en angles). Chessbase.com, 10-09-2010. [Consulta: 11 setembre 2010].
  3. 3,0 3,1 Bent Larsen mor als 75 anys ≫ (en angles). Chessvibes.com, 10-09-2010. Arxivat de l' original el 14 de setembre 2010. [Consulta: 11 setembre 2010].
  4. 4,0 4,1 4,2 Nota biografica de Bent Larsen ≫ (en angles). Chessgames.com. [Consulta: 11 setembre 2010].
  5. 5,0 5,1 5,2 Historic de guanyadors del Torneig de Biel ≫ (en frances). bielchessfestival.ch. [Consulta: 29 abril 2011].
  6. Aquest premi s'entregava al millor jugador mundial de l'any
  7. Vinker , Luis ≪ Bent Larsen, el maestro que lucho contra Bobby Fischer y Anatoli Karpov y mudo su ajedrez a la Argentina por amor ≫. diari Clarin , 09-09-2020 [Consulta: 9 setembre 2020].
  8. Posicio al ranquing mundial i evolucio Elo de Bent Larsen benoni.de ≫. Arxivat de l' original el 2016-03-03. [Consulta: 11 setembre 2010]. (alemany)
  9. North Sea Cup Esbjerg Denmark ≫ (en angles). [Consulta: 7 gener 2012].

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Bent Larsen
  • Posicions critiques de les seves partides a wtharvey.com ≫. [Consulta: 3 febrer 2010]. (angles)
  • Bent Larsen a ChessGames.com (angles) [Consulta: 03 febrer 2010] (angles)
  • Partides de Bent Larsen a 365chess.com ≫. [Consulta: 3 febrer 2010]. (angles)
  • Reportatge, fotos, i entrevista a Bent Larsen: La llegenda dels escacs Bent Larsen fa 75 anys ≫ (en angles). Chessbase.com, 03-03-2010. [Consulta: 11 setembre 2010].