Avantguardisme

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

L' avantguardisme es la tendencia, en una obra d' art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. Tambe s'enten com excessiva preocupacio per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes mes acceptats de representacio o expressio, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Te, en general, un us pejoratiu, tot i que tambe s'utilitza per designar els moviments artistics renovadors, i en general dogmatics, que es van produir a Europa durant les primeres decades del segle  xx , i que son agrupats sota els noms generics d'avantguarda o avantguardes. [1]

Context historic [ modifica ]

En el moment en que van sorgir les avantguardes artistiques, Europa vivia una profunda crisi , que va desencadenar la Primera Guerra Mundial , i va posar en evidencia els limits del sistema capitalista . Si be fins al 1914 els socialistes son els unics que parlen de " l'enfonsament del capitalisme ", com assenyala Arnold Hauser , tambe altres sectors havien percebut abans els limits d'un model de vida que privilegiava els diners , la produccio i els valors de canvi per davant de l'home.

El resultat d'aixo va ser la pobresa i l'encasellament artistic contra els que van reaccionar ja el 1905 , Pablo Picasso i Georges Braque amb les seves exposicions cubistes , i el futurisme , que el 1909 llanca el seu primer manifest d'aposta de futur i rebuig a tot l'anterior, enlluernat pels avencos de la modernitat cientifica i tecnologica: es coneguda la frase de Marinetti : "Un automobil de carrera es mes bell que la Victoria de Samotracia " .

Aixi es fan els primers passos de l'avantguarda, encara que el moment d'explosio definitiva coincideix, logicament, amb la Primera Guerra Mundial , amb la consciencia de l'absurd sacrifici que suposava, i amb la promesa d'una vida diferent encoratjada pel triomf de la revolucio socialista a Russia .

Corrien els dies de 1916 quan a Zuric (territori neutral durant la guerra), Tristan Tzara un poeta i filosof romanes, profug de les seves obligacions militars , va decidir fundar el " Cabaret Voltaire ". Aquesta acta de fundacio del dadaisme , explosio nihilista que proposava el rebuig total:

"El sistema DD us fara lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot allo que trenqueu. Les lleis, les morals, les estetiques, s'han fet perque respecteu les coses fragils. Allo que es fragil esta destinat a ser trencat. Proveu la vostra forca un sol cop: us desafio que despres continueu. Allo que no trenqueu us trencara, sera el vostre amo."
( Louis Aragon , poeta frances).

Aquest desig de destruccio de tot l'establert va portar els dadaistes, per tal de ser coherents, a rebutjar-se a si mateixos: la mateixa destruccio.

Alguns dels partidaris de Dada , dirigits per Andre Breton , van pensar que les circumstancies exigien no sols l' anarquia i la destruccio sino tambe la proposta; es aixi que s'aparten de Tzara (cosa que va donar punt final al moviment dadaista) i inicien l'aventura surrealista .

La furia Dada havia estat el pas primer i indispensable, pero havia arribat als seus limits. Breton i els surrealistes (es a dir: superrealistes) uneixen la sentencia d' Arthur Rimbaud (que amb Charles Baudelaire , Comte de Lautreamont , Alfred Jarry , Van Gogh i altres artistes del segle  xix seran reconeguts pels surrealistes com els seus "pares"): "s'ha de canviar la vida" , amb aquella de Karl Marx : "s'ha de transformar el mon" . Sorgeix, aixi, el surrealisme al servei de la revolucio que pretenia recuperar allo que a l'home de la societat, els seus condicionaments i repressions l'havien fet ocultar: la seva essencia mes pura, el seu Jo basic i autentic.

A traves de la recuperacio de l'inconscient, dels somnis (son els dies de Sigmund Freud i dels origens de la psicoanalisi ), de deixar el pas lliure a les passions i els desigs, de l' escriptura automatica (que mes tard questionarien com a tecnica), de l'humor negre, intenten marxar cap a una societat nova en la qual l'esser huma pugui viure en plenitud (la utopia surrealista). En aquest ple exercici de la llibertat que va significar l'actitud surrealista, tres paraules s'uneixen en un sol significat: amor , poesia i llibertat .

Corrents de l'avantguardisme [ cal citacio ] [ modifica ]

Dins de l'avantguardisme els -ismes (i altres moviments o grups trencadors sense un -isme al nom) van sorgir contra un corrent envellit i van proposar innovacions radicals de contingut, llenguatge i actitud vital. En destaquen:

Referencies [ modifica ]

  1. Noucentisme i avantguardes ≫. Web . Generalitat de Catalunya , 2012. [Consulta: Febrer 2018].

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Avantguardisme