L' avantguardisme es la tendencia, en una obra d' art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals. Tambe s'enten com excessiva preocupacio per desplegar recursos que trenquin o distorsionin els sistemes mes acceptats de representacio o expressio, al teatre, pintura, literatura, cinema, etc. Te, en general, un us pejoratiu, tot i que tambe s'utilitza per designar els moviments artistics renovadors, i en general dogmatics, que es van produir a Europa durant les primeres decades del segle  xx , i que son agrupats sota els noms generics d'avantguarda o avantguardes. ^[1]

Context historic [ modifica ]

En el moment en que van sorgir les avantguardes artistiques, Europa vivia una profunda crisi , que va desencadenar la Primera Guerra Mundial , i va posar en evidencia els limits del sistema capitalista . Si be fins al 1914 els socialistes son els unics que parlen de " l'enfonsament del capitalisme ", com assenyala Arnold Hauser , tambe altres sectors havien percebut abans els limits d'un model de vida que privilegiava els diners , la produccio i els valors de canvi per davant de l'home.

El resultat d'aixo va ser la pobresa i l'encasellament artistic contra els que van reaccionar ja el 1905 , Pablo Picasso i Georges Braque amb les seves exposicions cubistes , i el futurisme , que el 1909 llanca el seu primer manifest d'aposta de futur i rebuig a tot l'anterior, enlluernat pels avencos de la modernitat cientifica i tecnologica: es coneguda la frase de Marinetti : "Un automobil de carrera es mes bell que la Victoria de Samotracia " .

Aixi es fan els primers passos de l'avantguarda, encara que el moment d'explosio definitiva coincideix, logicament, amb la Primera Guerra Mundial , amb la consciencia de l'absurd sacrifici que suposava, i amb la promesa d'una vida diferent encoratjada pel triomf de la revolucio socialista a Russia .

Corrien els dies de 1916 quan a Zuric (territori neutral durant la guerra), Tristan Tzara un poeta i filosof romanes, profug de les seves obligacions militars , va decidir fundar el " Cabaret Voltaire ". Aquesta acta de fundacio del dadaisme , explosio nihilista que proposava el rebuig total:

"El sistema DD us fara lliures, trenqueu-ho tot. Sou els amos de tot allo que trenqueu. Les lleis, les morals, les estetiques, s'han fet perque respecteu les coses fragils. Allo que es fragil esta destinat a ser trencat. Proveu la vostra forca un sol cop: us desafio que despres continueu. Allo que no trenqueu us trencara, sera el vostre amo."

( Louis Aragon , poeta frances).

Aquest desig de destruccio de tot l'establert va portar els dadaistes, per tal de ser coherents, a rebutjar-se a si mateixos: la mateixa destruccio.

Alguns dels partidaris de Dada , dirigits per Andre Breton , van pensar que les circumstancies exigien no sols l' anarquia i la destruccio sino tambe la proposta; es aixi que s'aparten de Tzara (cosa que va donar punt final al moviment dadaista) i inicien l'aventura surrealista .

La furia Dada havia estat el pas primer i indispensable, pero havia arribat als seus limits. Breton i els surrealistes (es a dir: superrealistes) uneixen la sentencia d' Arthur Rimbaud (que amb Charles Baudelaire , Comte de Lautreamont , Alfred Jarry , Van Gogh i altres artistes del segle  xix seran reconeguts pels surrealistes com els seus "pares"): "s'ha de canviar la vida" , amb aquella de Karl Marx : "s'ha de transformar el mon" . Sorgeix, aixi, el surrealisme al servei de la revolucio que pretenia recuperar allo que a l'home de la societat, els seus condicionaments i repressions l'havien fet ocultar: la seva essencia mes pura, el seu Jo basic i autentic.

A traves de la recuperacio de l'inconscient, dels somnis (son els dies de Sigmund Freud i dels origens de la psicoanalisi ), de deixar el pas lliure a les passions i els desigs, de l' escriptura automatica (que mes tard questionarien com a tecnica), de l'humor negre, intenten marxar cap a una societat nova en la qual l'esser huma pugui viure en plenitud (la utopia surrealista). En aquest ple exercici de la llibertat que va significar l'actitud surrealista, tres paraules s'uneixen en un sol significat: amor , poesia i llibertat .

Corrents de l'avantguardisme ^{[ cal citacio ]} [ modifica ]

Dins de l'avantguardisme els -ismes (i altres moviments o grups trencadors sense un -isme al nom) van sorgir contra un corrent envellit i van proposar innovacions radicals de contingut, llenguatge i actitud vital. En destaquen:

• Impressionisme : reacciona contra els excessos del realisme , concentrant l'interes en el proces mental d'un personatge quan s'enfronta a alguna situacio. Es caracteritza per traslladar a l'obra la veritable existencia radicada en els processos mentals, la intuicio i la desvinculacio d'un personatge, aixi com pel maneig de personatges a traves de les associacions psicologiques.
• Expressionisme : va neixer a Alemanya el 1920 com a reaccio al naturalisme i fou dirigit pel poeta Georg Trakl . Entre els seus principis s'assenyalen la reconstruccio de la realitat , la relacio de l' expressio literaria amb les arts plastiques i la musica , i l'expressio de l' angoixa del mon i de la vida a traves de novel·les i drames on es parla de les limitacions socials imposades a la llibertat de l'home.
• Cubisme : va apareixer a Franca , encapcalat per Guillaume Apollinaire . Les seves principals caracteristiques consisteixen en l'associacio d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposicio grafica de les paraules, substitucio del sentimental per l'humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a traves de diversos enfocaments.
• Futurisme italia: sorgeix a Mila fundat per Filippo Tommaso Marinetti el 1909. Aquest moviment trencava amb la sintaxi , el ritme i els signes convencionals de puntuacio. Considerava com a elements principals de la poesia el valor, l'audacia i la revolucio, ja que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnastic, el salt perillos i la bufetada. Tenia com a postulats: l'exaltacio del sensual, el nacional i guerrer, l'adoracio de la maquina, el retrat de la realitat en moviment, l'objectiu del literari i la disposicio especial de l'escrit amb la fi de donar-li una expressio plastica. Es un dels pocs moviments en que el manifest programatic (de Marinetti, que era escriptor) precedeix l'expressio plastica.
• Futurisme sovietic: (futurisme rus, futurisme ucraines, etc.)
• Suprematisme : moviment fundat per l'artista ucraines i sovietic, Kazymyr Malevytx .
• Constructivisme : moviment sovietic.
• Dadaisme : va apareixer a Zuric entre el 1916 i el 1922 , amb Tristan Tzara com a fundador. Va ser una oposicio al passat violent de la guerra mundial. El poema dadaista acostuma a ser una successio de paraules i sons, cosa que fa dificil trobar-li la logica. Es distingeix per la inclinacio cap al dubtos, terrorisme, mort i nihilisme , el fantasios, busca renovar l'expressio mitjancant l'us de materials inusuals o manejant plans de pensament abans no barrejadissos, i te una tonica general de rebel·lia o destruccio.
• Ultraisme : va apareixer a Espanya entre el 1919 i el 1922 com a reaccio al modernisme . Va ser un dels moviments que mes es va projectar a Hispanoamerica , contribuint a l'us del vers lliure , la prescripcio de l'anecdota i el desenvolupament de la metafora , que es converteix en el principal centre expressiu. Influenciat per poetes com Vicente Huidobro i Guillaume Apollinaire .
• De Stijl
• El Bauhaus i l' arquitectura Moderna : tota una revolucio en l'arquitectura i el disseny.
• Creacionisme : va sorgir el 1917 i va ser patrocinat pel poeta xile Vicente Huidobro , qui concebe el poeta com un petit Deu per crear amb la paraula . Segons ell, el poeta no ha de ser un home.
• Surrealisme : va sorgir a Franca amb Andre Breton qui, seguint Sigmund Freud , es va interessar per descobrir els mecanismes de l' inconscient i sobrepassar el real per mitja de l'imaginari i l'irracional. Es caracteritza per pretendre crear un home nou, recorrer a la crueltat i l' humor negre amb el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perque, a pesar de ser constructius, els aspectes de la conducta moral humana i les manifestacions no son del seu interes.
• Muralisme mexica: moviment dels anys 1920 a 1960, amb pintures de caracter social en format de grans murals. Exponents, entre molts d'altres: Jose Clemente Orozco , David Alfaro Siqueiros , Diego Rivera , etc. Tambe hi va estar involucrat el Josep Renau i Berenguer .
• Estridentisme : va sorgir a Mexic i neix de la barreja de diversos "ismes" nascuts a l'avantguarda europea. Va florir entre el 1922 i el 1927 , i es va caracteritzar per la modernitat, el cosmopolitisme i l'urba, aixi com per l'inconformisme, l'humor negre, l' esnobisme , la irreverencia i el rebuig de tot el passat. El seu representant principal va ser Manuel Maples Arce .
• Cosmopolitisme : sorgeix el 1940 amb la finalitat de mostrar la problematica urbana. Es variable, ja que el paisatge canvia segons la geografia i l'economia de cada ciutat. Es filosofic , moral i psicologic , ja que treballa amb la incertesa i tensio dels habitants de les grans metropolis . El seu maxim representant va ser Jorge Luis Borges .
• Neorealisme : es relaciona amb l' existencialisme , exagera el problema de l'angoixa, ja que transforma l'escriptor de mals irreversibles, que semblen no tenir solucio.
• Superrealisme : moviment que es fonamenta en els treballs de Sigmund Freud . Consisteix en la captacio de la coincidencia-realitat sorgida en un personatge, quan viu un fet que li provoca records recondits. El seu representant va ser Miguel Angel Asturias .
• Experimentalisme , literatura experimental : es va recolzar en el metode cientific per explicar el comportament dels personatges dins d'un relat.
• Minimalisme
• Expressionisme abstracte
• Pop Art : la manifestacio plastica d'una cultura (pop) caracteritzada per la tecnologia , el capitalisme , la moda i el consumisme , on els objectes deixen de ser unics per a ser pensats com productes en serie.
• Fluxus
• Happening
• Videoart
• Art conceptual
• Hiperrealisme : moviment nascut als EUA els anys 1970.
• Postmodernitat
• Cosmopolitisme : mostra la problematica urbana
• Creacionisme : concep el poeta com un petit Deu per crear amb la paraula , ja que el poeta no ha de ser un home.
• Cubisme : associacio d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposicio grafica de les paraules, substitucio de lo sentimental amb l'humor i l'alegria, i el retrat a traves de diversos enfocaments.
• Fauvisme : proclama la llibertat d'expressio a traves dels colors purs, l'exageracio del dibuix i les perspectives forcades.
• Futurisme : considera que els elements principals de la poesia son el valor , l'audacia, la revolucio , l'exaltacio d'allo sensual, nacional, guerrer, l' adoracio de la maquina , el moviment , l' objectivitat i l'expressio plastica.
• Dadaisme :Proposava la negacio de tot, la destruccio per la destruccio. Pretenia crear confusio sense alternativa, l'oposicio al concepte de rao instaurat pel positivisme .
• Estridentisme : es va caracteritzar per la modernitat , el cosmopolitisme , l'inconformisme, l' humor negre , l' esnobisme , l'irreverent i el rebuig a tot el passat .
• Experimentalisme : recolzat el metode cientific per a explicar el comportament huma.
• Expressionisme : reconstruccio de la realitat , la relacio de l'expressio literaria amb les arts plastiques i la musica , i l'expressio de l' angoixa del mon i de la vida .
• Impressionisme : concentra el seu interes en el proces mental desenvolupat a l'interior d'un personatge quan s'enfronta a alguna situacio.
• Neorealisme : exagera el problema de l' angoixa .
• Precubisme : influenciat per l'art africa, l'escultura iberica i l'austeritat de la pintura romanica, desembocara al cubisme .
• Superrealisme : captacio de la coincidencia-realitat sorgida en un personatge, quan viu un fet que li provoca records recondits.
• Surrealisme : s'interessa per descobrir els mecanismes de l' inconscient i sobrepassar el real per mitja de l' imaginari i l' irracional .
• Ultraisme : es caracteritza per l'us del vers lliure , la prescripcio de l' anecdota i l'expressio a traves de la metafora .

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Avantguardisme

• Art modern
• Teatre d'avantguarda