Psicoanalisi

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Freud i altres psicoanalistes l'any 1922. D'esquerra a dreta, asseguts: Sigmund Freud , Sandor Ferenczi i Hanns Sachs ; dempeus: Otto Rank , Karl Abraham , Max Eitingon i Ernest Jones

La psicoanalisi es un conjunt de teories i tecniques terapeutiques [1] relacionades amb l'estudi de l' inconscient , [2] basat en fenomens com els de la motivacio inconscient, el conflicte i el simbolisme oniric, [3] que conjuntament formen un metode de tractament de trastorns en la salut mental . La disciplina fou establerta a principis de la decada de 1890 pel neuroleg austriac Sigmund Freud , basant-se parcialment en la feina clinica de Josef Breuer i d'altres.

Historia [ modifica ]

Freud va fer servir per primer cop el terme psicoanalisi l'any 1896. Die Traumdeutung ( La interpretacio dels somnis ), que el mateix Freud considerava la seva obra mes significativa, es publica el 1899. [4] Mes endavant, la psicoanalisi es desenvolupa en direccions diferents, principalment gracies a estudiants de Freud com Alfred Adler i Carl Gustav Jung , [a] i per neofreudistes com Erich Fromm , Karen Horney i Harry Stack Sullivan . [5] Freud va retenir el terme psicoanalisi per a la seva propia escola de pensament. [6]

Alfred Adler , fundador de l'escola coneguda com a psicologia individual [7] (1911), antideterminista i antibiologista, proposava un apropament mes holistic al tractament de Freud, amb qui no compartia la teoria que el trauma sexual infantil fos la causa de la malaltia mental, i donava importancia al fet que cada persona es mou competitivament per tal de superar el seu sentiment primari d'inferioritat. [3]

Carl Gustav Jung funda l'escola de psicologia analitica (tambe anomenada psicologia dels complexos i psicologia profunda ) en una direccio antropologicocultural, incorporant en la metodologia nocions procedents de l' antropologia , l'alquimia , els somnis , l' art , la mitologia , la religio i la filosofia ; extrapola el concepte de libido mes enlla de les questions netament sexuals, i aporta el concepte d'inconscient col·lectiu, que creia la base de la personalitat, producte de l'experiencia historica de la humanitat, que es el que fa que les persones manifestin comportaments comuns. [3]

Principis [ modifica ]

La "peca central del proces psicoanalitic" es la transferencia , proces pel qual els pacients reviuen els conflictes d'infantesa redirigint a l'analista sentiments d'amor, dependencia i ira. [8] Els principis basics de la psicoanalisi son: [9] el desenvolupament d'una persona esta sovint determinat per esdeveniments de la infantesa que s'obliden, mes que unicament per trets heretats; el comportament huma i la cognicio estan determinats en gran part per impulsos irracionals arrelats en l'inconscient; els intents de portar aquests impulsos al conscient topen amb una resistencia en forma de mecanismes de defensa , principalment, la repressio ; els conflictes entre material del conscient i de l'inconscient poden ser la causa de malalties mentals com la neurosi , trets neurotics, ansietat i depressio ; el material de l'inconscient es troba en somnis i actes no intencionats , incloent-hi amaneraments o lapsus linguae ; l'alliberacio dels efectes de l'inconscient s'aconsegueix portant aquest material cap al conscient amb intervencions terapeutiques.

Sessions [ modifica ]

Durant les sessions de psicoanalisi, que solen durar 50 minuts i idealment es fan entre 4 i 5 cops per setmana, [10] [11] el pacient sol seure en un sofa o butaca, i l'analista se situa darrere seu fora del seu camp de visio. El pacient expressa els seus sentiments, incloent-hi associacions lliures , fantasies i somnis, a partir dels quals l'analista infereix els conflictes de l'inconscient que causen els simptomes i problemes del pacient. Amb l'analisi d'aquests conflictes, que inclou interpretar la transferencia i la contratransferencia (els sentiments de l'analista vers el pacient), l'analista confronta les defenses patologiques del pacient per ajudar-lo a fer una introspeccio .

Controversies [ modifica ]

La psicoanalisi es una disciplina controvertida, i es discuteix la seva validesa com a ciencia. Tanmateix, segueix tenint fortes influencies en la psiquiatria , mes en algunes parts que en d'altres. [12] [13] Els conceptes propis de la psicoanalisi tambe s'utilitzen sovint fora del camp terapeutic, en arees com la critica literaria psicoanalitica, a mes d'analisis de pel·licules, contes de fades i altres fenomens culturals.

Notes [ modifica ]

  1. ↑ Alfred Adler va desenvolupar l'escola de pensament coneguda com a psicologia individual , mentre Carl Jung va establir la psicologia analitica .

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Merton M. Gill, American Mental Health Foundation : "What is psychoanalysis? Of course, one is supposed to answer that it is many things ? a theory, a research method, a therapy, a body of knowledge. In what might be considered an unfortunately abbreviated description, Freud said that anyone who recognizes transference and resistance is a psychoanalyst, even if he comes to conclusions other than his own. ... I prefer to think of the analytic situation more broadly, as one in which someone seeking help tries to speak as freely as he can to someone who listens as carefully as he can with the aim of articulating what is going on between them and why. David Rapaport (1967a) once defined the analytic situation as carrying the method of interpersonal relationship to its last consequences." Gill, Merton M. "Psychoanalysis, Part 1: Proposals for the Future" , American Mental Health Foundation, archived 10 June 2009.
  2. ↑ Jane Milton, Caroline Polmear, Julia Fabricius. A Short Introduction to Psychoanalysis . SAGE, 2011, 27. "All psychoanalytic theories include the idea that unconscious thoughts and feelings are central in mental functioning."
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 ≪ Psicoanalisi ≫. GEC. [Consulta: 17 novembre 2021].
  4. ↑ Gay, Peter. Freud: A Life for Our Time . New York: W. W. Norton, 1988, 3?4, 103.
  5. ↑ Birnbach, Martin. Neo-Freudian Social Philosophy , Stanford University Press, 1961, 3.
  6. ↑ Mitchell, Juliet. Psychoanalysis and Feminism: A Radical Reassessment of Freudian Psychoanalysis . Penguin Books, 2000, 341.
  7. ↑ Brown , J. A. C. Freud y los postfreudiano (en castella). Compania general fabril, 1963, p. 9.  
  8. ↑ Chessick , Richard D. The Future of Psychoanalysis (en angles). New York: State University of New York Press, 2007, p. 125.  
  9. ↑ Fromm , Erich. The Revision of Psychoanalysis (en angles). New York: Open Road, 1992, p. 12?13.  
  10. ↑ Thompson , M. Guy. The Ethic of Honesty: The Fundamental Rule of Psychoanalysis (en angles). Rodopi, 2004, p. 75.  
  11. ↑ Hinshelwood , Robert D. ≪Surveying the Maze≫. A: Serge Frisch, Robert D. Hinshelwood, i Jean-Marie Gauthier. Psychoanalysis and Psychotherapy: The Controversies and the Future (en angles). Karnac Books, 2001, p. 128.  
  12. ↑ Sadock, Benjamin J. and Sadock, Virginia A. Kaplan and Sadock's Synopsis of Psychiatry . 10th ed., Lippincott Williams & Wilkins, 2007, 190.
  13. ↑ Michels, Robert . "Psychoanalysis and Psychiatry: A Changing Relationship" , American Mental Health Foundation, archived 6 June 2009.

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Psicoanalisi

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Psicoanalisi&oldid=30750526 ≫