Pablo Picasso

(1962)
Biografia
Naixement	(es) Pablo Diego Jose Francisco de Paula Juan Nepomuceno Maria de los Remedios Cipriano de la Santisima Trinidad Ruiz y Picasso 25 octubre 1881 Malaga (Espanya)
Mort	8 abril 1973 (91 anys) Mas Notre-Dame-de-Vie de Mougins (Franca)
Causa de mort	Causes naturals  ( Edema pulmonar i insuficiencia cardiaca )
Sepultura	castell de Vauvenarga
Director del Museo del Prado
Dades personals
Altres noms	Pau de Gosol
Grup etnic	Espanyols
Religio	Ateisme i catolic no practicant
Formacio	Reial Academia de Belles Arts de Sant Ferran (1897–) Escola d'Art i Superior de Disseny Pablo Picasso
Lateralitat	Esquerra
Activitat
Camp de treball	Pintura , joieria i disseny de joies
Lloc de treball	Paris Schoorl La Corunya Barcelona Antibol Ais de Provenca Avinyo Royan Madrid
Ocupacio	pintor , muralista , dibuixant projectista , artista grafic , joier , artista d'assemblage , escenograf , collagista , dibuixant , guionista , dissenyador , fotograf , gravador , dissenyador grafic , escultor , dissenyador de vestuari , coreograf , cartellista , ceramista , il·lustrador , artista visual
Partit	Partit Comunista Frances
Membre de	Academia de les Arts de l'RDA Accademia delle Arti del Disegno
Genere	Pintor , escultor , escultura , grafics , ceramica , dissenyador , art figuratiu , autoretrat , retrat , nu , figureta , pintura d'historia , pintura mitologica , al·legoria , animalistica , art abstracte , paisatge , marina , natura morta i Vanitas
Moviment	Cubisme , surrealisme i postimpressionisme
Professors	Jose Ruiz Blasco , Isidoro Brocos i Antonio Munoz Degrain
Alumnes	Kulo Green
Influencies	Henri Rousseau , Paul Cezanne , escultura africana i Maria Primatxenko
Representat per	Picasso Administration i Galeria MiniMasterpiece
Artistes relacionats	Francois Hugo
Participa en
29 octubre 2011	Say Hello, Wave Goodbye
2009	Von Picasso bis Warhol Kunstlerschmuck der Avantgarde
12 juny 1987	documenta 8
11 setembre 1984	Joies d'Artistes Moderns
28 juny 1964	documenta 3
11 juliol 1959	documenta 2
16 juliol 1955	documenta 1
	Medusa, Bijoux et tabous
	Jewelry by Contemporary Painters and Sculptors
	De Calder a Koons, Bijoux d'Artistes, La Collection Ideale de Diane Venet
	De Picasso a Koons: L'artista com a joier
Obra
Obres destacables (1897) Ciencia i caritat (1905) Garcon a la pipe (1907) Les senyoretes del carrer d'Avinyo (1921) Three Musicians (1937) Guernica (1951) Massacre a Corea (1967) Chicago Picasso
Localitzacio dels arxius	Arxius Nacionals de Franca [ 515AP]
Familia
Conjuge	Olga Khokhlova (1918–1955), mort del conjuge Jacqueline Roque (1961–1973), mort del conjuge
Parella	Nusch Eluard Eva Gouel (–1915) Fernande Olivier (1904–1912) Marie-Therese Walter (1927–1935) Dora Maar (1936–1944) Francoise Gilot (1948–1953)
Fills	Paulo Ruiz Picasso   ( Olga Khokhlova ) Claude Picasso   ( Francoise Gilot ) Maya Widmaier-Picasso   ( Marie-Therese Walter ) Paloma Picasso   ( Francoise Gilot )
Pares	Jose Ruiz Blasco   i  Maria Picasso y Lopez
Germans	Lola Ruiz Picasso
Parents	Jose Vilato Ruiz ( nebot ) Xavier Vilato i Ruiz ( nebot ) Xavier Vilato ( besnebot ) Marina Ruiz Picasso ( neta ) Pablito Picasso ( net ) Bernard Ruiz-Picasso ( net ) Florian Picasso ( besnet )
Premis (1962)   Premi Lenin de la Pau entre els pobles
Signatura
Veu de Pablo Picasso   ( frances )

Pablo Ruiz Picasso ^[1] ( Malaga , Andalusia , 25 d'octubre del 1881 ? Mogins , la Provenca , 8 d'abril del 1973 ), mes conegut pel nom artistic de Pablo Picasso , ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalus, un dels mes reconeguts del segle  xx , conegut sobretot perque va crear el cubisme juntament amb Georges Braque . En la seva dilatada carrera, va evolucionar per diferents estils i va conrear altres disciplines com la ceramica , l' escultura amb bronze , el collage , i fins i tot va fer poesia . Va crear mes de 20.000 obres al llarg de la seva vida.

Picasso va comencar el seu recorregut estilistic amb una fugac experiencia amb el modernisme despres del contacte amb la natura que li va suposar l'estada a Horta de Sant Joan i l'amistat amb els artistes catalans aplegats al voltant dels Quatre Gats . Amb les seves primeres estades a Paris , a partir del 1900, comenca a desenvolupar un estil propi, primer en el periode blau , que es caracteritza per obres fetes en tonalitats blavoses, fredes i personatges allargassats amb expressions tragiques, influit per Van Gogh i Gauguin , que reflecteixen una tendencia nihilista ; va continuar amb un gir cap a un cert optimisme manifestat per un canvi cap a colors calids i conegut com el periode rosa , un moment en el qual Picasso estava permanentment instal·lat a Paris i en que va entrar en contacte amb escriptors propers al surrealisme . D'aquest periode, son les obres de saltimbanquis, pallassos o acrobates de contingut mes lleuger i alegre.

A partir del 1908, influenciat pel treball de Cezanne i per la imatge en moviment de les primeres filmografies, va desenvolupar obres que aconseguien trencar amb el canon de representacio definit en el Renaixement. Apollinaire va ser qui va anomenar cubisme el treball que conjuntament investigaven Picasso i Georges Braque . Amb obres tan destacades com Les senyoretes del carrer d'Avinyo , Picasso va aportar una nova interpretacio de la realitat a partir d'una fragmentacio de l'estructura de l'objecte que el va dur a experimentar amb el collage . Despres d'una incursio pel surrealisme amb escultures de fils i lamines de metall i pintures de formes distorsionades i evocacions mitologiques, va iniciar l' epoca expressionista clarament influit per la Guerra civil espanyola primer i per la II Guerra mundial mes tard. Obres com el Guernica o Dones plorant reflecteixen el seu sentiment d'angoixa davant la tragedia de la guerra. Les seves escultures son, en aquest periode, clarament abstractes .

En la decada del 1950, es va centrar en la ceramica i en pintures murals de grans dimensions. Els seus darrers anys els dedica a pintar variacions d'obres dels grans mestres com Velazquez o Degas , a qui havia conegut personalment i de qui havia adquirit una serie d'obres; es una etapa de maduresa que dedicara a treballar en la produccio de litografies .

Personalment posicionat com a pacifista , durant la Guerra civil va estar politicament compromes amb el govern republica , que el va nomenar director del Museu del Prado el 1936.

Biografia

Va neixer al 25 d'octubre del 1881 a Malaga. La seva mare era Maria Picasso Lopez i el seu pare Jose Ruiz Blasco , que era professor de l'Escola de Belles Arts i conservador del museu local. ^[3] Tenia dues germanes: Dolores (1884-1958) i Concepcion (1887-1895), a mes d'un germa que es creu que va morir molt petit, si be no se sap del cert si va existir realment.

Als 8 anys va fer la seva primera obra. En aquesta epoca, signava les seves obres com a Ruiz Blasco . Poc despres, el 1891, el seu pare troba feina a la Corunya i hi marxa a viure amb tota la familia i Picasso es matricula a l'Escola Provincial de Belles Arts on tingue com a mestre el distingit pintor i militar Roman Navarro Garcia de Vinuesa (1854-1928). Quatre anys despres marxen a Barcelona , on Picasso aprova els examens d'ingres a l' Escola de la Llotja saltant-se els cursos inicials.

Durant l'hivern del 1895, va realitzar el seu primer gran llenc academic, La Primera Comunio , ^[4] a Barcelona, ciutat on residia. ^[5]

El 1897, va presentar el llenc Ciencia i Caritat a l' Exposicio Nacional de Belles Arts de Madrid . ^[6] Durant l'estiu, va passar les vacances a Malaga, on va pintar paisatges i curses de braus. ^[7]

El setembre, va marxar a Madrid per a iniciar estudis a l' Academia de Sant Ferran ^[7] pero aviat ho deixa estar: l'atmosfera intel·lectual de la capital, bastant provinciana i impermeable al modernisme catala que Picasso intentava introduir, no acabava de convencer-lo. Fou en aquest periode que va crear l'efimera revista Arte Joven , una de les rares col·leccions completes que es a la Biblioteca de Catalunya . ^[8] No obstant aixo, va aprofitar les seves frequents visites al Museo del Prado per a coneixer millor l'obra d' El Greco , que era vindicada per artistes i estudiosos de la fi del segle  xix . ^[9]

Des del 1898, va signar les seves obres com "Pablo Ruiz Picasso", mes tard com "Pablo R. Picasso", i nomes com "Picasso" des del 1901. Aquest canvi no significava un rebuig de la figura paterna, sino que es devia a un desig de distincio de Picasso com a personatge, un fet iniciat pels seus col·legues catalans, que varen prendre el costum d'anomenar-lo pel cognom matern molt menys corrent que el "Ruiz" patern. ^[10]

Va tornar a Barcelona el juny del 1898, malalt d' escarlatina i es va traslladar a Horta de Sant Joan , el poble del seu amic Manuel Pallares i Grau , amb qui munta el seu primer estudi de pintura. En aquesta estada, Picasso es va retrobar amb les arrels primordials del pais i amb un cert retorn a la natura, mes en consonancia amb l'ideari modernista, cosa que constitui un dels primers episodis "primitivistes" de la seva carrera. ^[11]

Abandonada la idea de Madrid i la copia dels grans mestres, el febrer del 1899 estava altre cop a Barcelona , ^[12] on frequentava la taverna Els Quatre Gats , insignia del moviment modernista i on va exposar dibuixos per primera vegada. Aqui entra en contacte amb altres artistes com Carles Casagemas , Jaume Sabartes i Ramon Casas . ^[13] En aquest ambient, Picasso va entrar en contacte amb el pensament anarquista implantat a Barcelona. La miseria dels barris baixos de Barcelona, els soldats malalts i ferits que tornaven a Espanya despres de la desastrosa Guerra d'Independencia cubana , varen crear un ambient propici per a la violencia social que sens dubte va marcar, a un nivell individual i moral mes que no pas politic, la sensibilitat de Picasso i que es pot apreciar en certs dibuixos realitzats entre 1897 i 1901: El presoner , Un miting anarquista . ^{[14] [15]} En aquesta mateixa epoca, exposa tambe per primera vegada en la historica Sala Pares del carrer Petritxol.

A partir del 1900, Picasso va fer algunes anades a Paris . Alla va mantenir amistats amb molts artistes del moment, com Andre Breton , Max Jacob , Guillaume Apollinaire , Henri Matisse i Gertrude Stein . Tambe va entrar en contacte amb l'obra de Toulouse-Lautrec , Cezanne i d'altres, i comenca a fer exposicions. En una d'aquestes estades a Paris, el seu amic Carles Casagemas se suicida per amor. Es diu que aquest fet porta Picasso al seu periode blau.

El 1902, es deslliura del servei militar pagant dues mil pessetes que li va deixar el seu oncle. El 1906 va viure dos mesos i mig a Gosol , periode del que en consten diverses cartes amb fragments en catala i signades amb el pseudonim Pau de Gosol . ^{[16] [17]} A Gosol s'hi fa enviar tires comiques de premsa estatunidenca que l'apassionaven. Dotze anys abans ja barrejava texts i imatges als seus diaris il·lustrats i no es estrany trobar-hi globus de dialegs en els seus dibuixos de Barcelona o els primers de Paris. ^[18] Segons el britanic Paul Gravett, al final de la seva vida Picasso va lamentar no haver il·lustrat cap comic. ^[19]

Durant la Primera Guerra Mundial , Picasso coneix la ballarina Olga Koklova , i es casen el 1918 a l' esglesia d'Alexandre Nevski . ^[20] Posteriorment, va coneixer Marie-Therese Walter , que va ser la seva seguent esposa, amb qui va tenir una filla el 1935, que es diu Maya .

Politicament, Picasso es declarava pacifista i comunista , i fou membre del Partit Comunista Frances fins a la seva mort. Durant la Guerra Civil espanyola , participa en nombrosos actes de suport al govern legitim de la Republica.

El 1962, fou guardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles .

El 1963, es va inaugurar a Barcelona el Museu Picasso . La Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l'en nomena membre d'honor el 1970.

Va morir el 8 d'abril del 1973 a Mogins , Provenca , als 91 anys.

Obra

Picasso va produir alguns dels quadres mes coneguts de l'era moderna. Un dels mes coneguts es el Guernica , que representa la destruccio de la ciutat basca durant la Guerra Civil espanyola . Aquest quadre va penjar durant molts anys al Museu d'Art Modern de Nova York , i no va ser retornat a Espanya fins al 1981, un cop restaurada la democracia .

Inicis

El periode d'aprenentatge de Picasso sota la tutoria del seu pare va comencar abans del 1890. Picasso era un pintor molt avancat a la seva edat. El seu pare era professor de pintura i, per causes laborals, va traslladar-se amb la familia primer a Galicia i despres a Barcelona , on Picasso va ingressar a la Llotja . A Barcelona, ja pintava amb un realisme academic professional. Treballs d'aquesta epoca son Primera Comunio (1896), una composicio gran que representa la seva germana, Lola. Amb 14 anys, va pintar el Retrat de la tia Pepa , un retrat vigoros i dramatic que Juan-Eduardo Cirlot ha considerat "sens dubte un dels mes grans de la historia sencera de la pintura espanyola" .

Va viatjar a Paris amb Casagemas l'octubre del 1900 per a assistir a l' Exposicio Universal en que s'exhibia una obra seva, Ultims moments , actualment desapareguda. ^[21] A Paris, es va instal·lar a l'estudi d' Isidre Nonell , artista que Picasso coneixia del grup Els Quatre Gats influenciat per l' impressionisme i que reflectia la situacio social catalana de principis de segle mitjancant retrats de personatges marginats i miserables. L'obra de Nonell, juntament amb la de Toulouse-Lautrec , va influir en gran manera en l'estil de Picasso d'aquesta epoca, com pot apreciar-se en obres com L'espera (Margot) , La nana i La fi del numero , totes del 1901. ^{[15] [22]} Tambe va coneixer el que seria el seu primer marxant, Pere Manach (qui li va oferir 150 francs mensuals per tota l'obra d'un any) i va entrar en contacte amb la galerista Berthe Weill. Amb deu anys ja havia pintat vinyetes il·lustrades per a les seves germanes Lola i Conchita, pero va ser especialment a la seva arribada a Paris quan la seva aficio es va desenvolupar gracies als suplements de diaris nord-americans que la col·leccionista i amiga del pintor Gertrude Stein li anava guardant. ^[19] Va tornar a Barcelona el 20 de desembre amb Casagemas, a qui Picasso va portar a Malaga per celebrar el Cap d'Any. ^[21]

Periode blau

Entre els anys 1900-1902, Pablo va fer tres viatges a Paris , on finalment es va instal·lar el 1904. Aquest periode comenca el 1901, a causa del suicidi d'un amic seu a Paris, i acaba el 1904. Es un periode en el qual utilitza l'ambient bohemi dels carrers parisencs, i mostra tambe en els seus quadres l'assimilacio del postimpressionisme, amb la gent en els salons de ball i en els cafes. En les seves obres, Picasso gairebe sempre utilitza tons blaus i representa personatges esqualids amb expressio tragica. En les obres que va realitzar durant aquests anys, en que expressava la miseria humana, hi predominen els tons blaus. Les pintures mostren alcoholics , prostitutes, captaires i persones amb alguna dificultat. Els cossos de la gent els dibuixava una mica allargats, a l'estil d' El Greco . En aquesta epoca, s'inicia en l'escultura a la casa de Sant Gervasi del seu amic Emili Fontbona , amb qui havia passat la segona meitat del 1901 a Paris. ^[23]

Entre 1903-1904 va tenir estudi a Barcelona a la riera de Sant Joan, 17. En aquesta epoca estableix amistat amb Sebastia Junyent , que va pintar un retrat de Picasso i a qui aquest li va dedicar l'aquarel·la El boig (1904). Junyent va establir una relacio de proteccio cap al jove Picasso, a qui donava suport economic comprant-li alguns dibuixos i pagant un parell de mensualitats del lloguer del taller. ^[24]

La mort de Casagemas

El seu amic Casagemas, despres d'haver tractat d'assassinar la seva amant Germaine, una ballarina del Moulin Rouge que frequentava el cercle d'artistes espanyols, es va suicidar a Paris. Picasso, motivat i sensibilitzat per la mort del seu amic, va pintar un quadre anomenat La mort de Casagemas , ^[25] quadre al·legoric que comencava a mostrar el seu pas al periode blau . La divisio de l'espai del quadre en dues parts, terra i cel , cos i esperit , recorda la de L'enterrament del comte d'Orgaz , d' El Greco . ^[26]

Altres influencies en l'obra de Picasso en aquest periode varen ser les de Vincent van Gogh i Gauguin , el primer sobretot a un nivell psicologic, com es reflecteix en la intensitat emotiva dels quadres d'aquesta epoca, tot i que tambe es percep una simplificacio de volums i contorns definits que fan pensar en Gauguin, de qui tambe prendria una concepcio universal de la sentimentalitat. ^[27] Picasso manifestava la soledat dels personatges aillant-los en un entorn imprecis, amb un us quasi exclusiu del blau durant un periode superior a dos anys, fet que practicament no tenia precedents a la historia de l'art . D'igual forma, l'allargament de les figures que s'introduia en les seves obres recordava de nou l'estil d'"El Greco".

Entre Barcelona i Paris

Picasso torna a Barcelona al final d'abril del 1901 per exposar Dona en blau ^[15] en l'Exposicio General de Belles Arts i se'n va tornar el maig a Paris, on s'instal·la al 130 del bulevard de Clichy, a l'estudi de Casagemas. Entre juny i juliol del mateix any, Picasso i Iturrino varen exposar a la galeria de Vollard, Paris . ^[28] Sense diners ni treball, el juny va coneixer el poeta Max Jacob , amb qui va mantenir una estreta relacio fins a la seva mort, el 1944. Jacob recordaria mes tard que va descobrir l'obra de Picasso quan era critic d'art i va expressar la seva admiracio pel talent del pintor; poc despres, va rebre una invitacio de Manach per a presentar-li el seu jove representat (Picasso tenia uns divuit anys) i varen estar tot el dia revisant la ingent obra de Picasso, que pintava un o dos quadres per nit i els venia per cent cinquanta francs a la Rue Laffite . ^[29] Durant la tardor, va pintar Els dos saltimbanquis (arlequi i la seva companya) ( Museu Puixkin , Moscou ), Arlequi recolzat ( MoMA , Nova York ) i va enllestir La mort de Casagemas . Durant l'hivern, va pintar una serie de retrats en blau; el Retrat de Jaume Sabartes ( Museu Picasso de Barcelona ), el Retrat de Mateu Fernandez de Soto ( Museu Picasso de Malaga ) i l' Autoretrat blau ( Museu Picasso de Paris ). ^[15]

El gener del 1902, va trencar el seu acord amb Manach, i un cop feta la liquidacio va tornar a Barcelona . Es va posar a treballar a l'estudi d' Angel Fernandez de Soto , amb Josep Rocarol com a company, ^[30] al numero 6 del carrer Nou de la Rambla, on incrementa la presencia del color blau en la seva obra durant la primavera. Amb Fernandez de Soto va visitar els bordells de Barcelona, cosa que va deixar reflectida en una serie de dibuixos erotics entre els quals es troba un Autoretrat amb nu (col·leccio privada, Alemanya ); un dibuix a la tinta i aquarel·la d' Angel Fernandez de Soto amb una dona i La macarra (composicio al·legorica) , propietat del Museu Picasso de Barcelona. ^[31]

A Paris, Manach va preparar una exposicio de pintures i pastels a la galeria Berthe Weill, de l'1 al 15 d'abril, amb obres de Picasso i Lemaire, i una altra el juny a la mateixa galeria amb obres de Picasso i Matisse . Picasso va tornar a Paris amb Sebastia Junyent i va mostrar per primer cop la seva pintura blava en una exposicio col·lectiva organitzada tambe per Manach a la galeria Berthe Weill entre el 15 de novembre i el 15 de desembre.

D'aquesta epoca, es el Retrat de Germaine que Acquavella Galleries va adquirir per 18,6 milions de dolars en una subhasta de Christie's el 2006. ^[32] El desembre de 1902, es va instal·lar un temps a l'apartament de Max Jacob al 87 del Boulevard Voltaire ; la cambra nomes tenia un llit, i Picasso treballava de nit i dormia de dia, mentre Jacob treballava. En aquest temps no podia comprar llenc, i havia de limitar-se a dibuixar. ^[33]

La vida

El gener del 1903 Picasso va retornar a Barcelona . Per primavera va comencar el quadre La vida ( Cleveland Museum of Fine Arts ), ^[34] un dels quadres mes grans i complexos que va pintar en l'epoca blava, considerat el treball mes important d'aquests anys. Es una peca d'un simbolisme particularment fosc per a les seves primeres obres i subjecte a multiples interpretacions academiques, sobre les quals l'artista mai no es va pronunciar. Picasso va realitzar quatre esbossos preparatoris per al quadre, variant la composicio de les figures almenys dos cops; cal destacar que la figura masculina, que inicialment era un autoretrat, va acabar recollint la imatge del seu amic Carles Casagemas . ^[35] La Vida resumeix la major part dels temes i l'atmosfera de l'epoca blava: el pessimisme nihilista desenvolupat en la seva epoca de formacio a Barcelona, intensificat amb les dificultats materials que pateix en aquesta l'epoca. ≪Creu que l'Art es fill de la Tristor i del Dolor≫ , deia el seu amic Jaume Sabartes. ^[36] La soledat dels nens, la miseria de pobres, captaires i cecs estan descrits ampliament als quadres d'aquest moment: Les dues germanes (1902), Pobres a la vora del mar (1903), El vell guitarrista cec (1903), L'asceta (1903) i La Celestina (Carlota Valdivia) (1904) es troben entre les primeres obres mestres de Picasso. ^[37]

Cap a la fi del 1903, Picasso va comencar a pensar que nomes instal·lant-se permanentment a Franca la seva reputacio superaria les fronteres d'Espanya. Es va traslladar a l'estudi de l'escultor Pau Gargallo (1881-1934), que en aquell moment estava a Paris, al 28 del carrer del Comerc de Barcelona, ^[38] on va finalitzar La Celestina (Carlota Valdivia) i va comencar un nou Retrat de Jaume Sabartes , que va finalitzar la primavera del 1904. ^[39]

Periode rosa

Una mica despres de quan es va instal·lar a Paris (1904-1905), en un apartament bastant humil, es va trobar amb Fernande Olivier , que va ser la seva amiga i el va influir amb un nou estil i amb una mica d'humor a les obres. Amb aquesta relacio, el color que mes dominava les arts eren els colors rosa i vermellos. L'epoca rosa es distingeix pels seus colors pastel i tons calids, de linies suaus i delicades, amb un especial emfasi sobre la linia i el dibuix, mes que sobre el color. Representaven el mon del circ , on anava diverses vegades a la setmana. Fa amistat amb l'escriptor Guillaume Apollinaire , els marxants Ambroise Vollard i Daniel-Henry Kahnweiler i els escriptors Gertrude Stein i el seu germa Leo, que van ser els seus millors clients. Picasso va fer un retrat de cadascun d'ells. ^[23]

La belle Fernande

L'abril del 1904, Picasso es va instal·lar a Paris al Bateau-Lavoir , situat al barri de Montmartre , en un taller que el seu amic l'escultor Paco Durrio estava a punt de deixar. Alla va reprendre el contacte amb diversos artistes espanyols i catalans, especialment amb Ricard Canals , que, el setembre del mateix any, li va ensenyar la tecnica de l' aiguafort , i la seva dona, que tambe vivien al Bateau-Lavoir. Tambe amb Manolo Hugue i amb la seva dona Totote, i amb Ramon Pichot i Girones i Germaine, la ballarina per la qual el seu amic Casagemas es va suicidar.

Durant l'estiu va tenir una relacio amb ≪Madeleine≫, que apareix en diversos dibuixos i pintures, com La dona de l'acrobata ( The Art Institute of Chicago ) i va inspirar el tema de la Familia d'Arlequi (1905). L'agost del 1904, Picasso va coneixer la seva primera companya sentimental: Fernande Olivier (1881-1966), model d'artistes i amiga de Benedetta, la dona de Ricard Canals, coneguda entre la colonia espanyola del Bateau-Lavoir com ≪la belle Fernande≫. Amb vint anys tots dos, Fernande va ser el primer amor veritable de Picasso, i es va convertir en la seva font d'inspiracio fins al 1910, encara que la seva relacio acabes definitivament el 1912. ^[39]

La bohemia del Lapin Agile

L'octubre del 1904, Picasso va coneixer el poeta Andre Salmon , i tambe Guillaume Apollinaire , poeta i escriptor precursor del surrealisme , amb els quals va establir una relacio molt propera. Picasso es va convertir en un assidu del cabaret Lapin Agile (el 'Conill agil') i del Cirque Medrano . Des que es va instal·lar a Montmartre, la paleta i els temes de Picasso van comencar a canviar, la pobresa i duresa de la vida dels artistes de circ i saltimbanquis van aportar un nou lirisme als seus quadres en el pas de l'epoca blava a l'anomenada epoca rosa . Va continuar treballant les figures amb proporcions allargades que recorden la seva admiracio per El Greco, com en L'actor (MoMA, Nova York) o en l'aquarel·la El foll (Museu Picasso, Barcelona), un recurs de formules manieristes de les quals s'ha assenyalat que Picasso va fer us constant al llarg de la seva carrera. ^[40] Els temes que tractava eren l'alegria i la inquietud existencial; com en l'epoca blava, hi subjau un toc de malenconia , pero en aquest moment dominat per l'afecte, amb moltes referencies al mon del zoologic i del circ. Va pintar mascares, arlequins, domadors i pallassos, i tambe es l'epoca de les maternitats roses. Obres representatives d'aquesta epoca son Acrobata amb pilota o noia amb pilota , La familia de saltimbanquis , Acrobata i jove arlequi i Familia d'acrobates amb granota .

La familia de saltimbanquis

Del 25 de febrer al 6 marc 1905 va exposar a la Galeria Serurier les seves primeres teles roses. La critica va parlar de l'anunci d'una transformacio lluminosa del seu talent, despres del dramatisme de l'epoca blava. Apollinaire va descriure les obres del periode rosa en la Revue immoral : ≪Sota els oripells lluents dels seus saltimbanquis, se sent veritablement la pietat de la gent del poble, versatils, astuts, manyosos, pobres i mentiders≫. Segons va dir Fernande Olivier, Picasso semblava estimar l'us que no estava fet, allo que era diferent d'ell: els gitanos, les curses de braus, els cabarets terbols, els pallassos i el mon del circ; estimava i se submergia amb delicia en tot allo que tenia un color local violent. ^[41]

A la primavera del mateix any va pintar La familia de saltimbanquis ( Washington, National Gallery ), una de les seves principals obres d'aquest any, una clara evolucio cap a l'epoca rosa, un paisatge nu i desdibuixat en el qual s'emmarquen aillades les ben dibuixades i estilitzades figures dels titellaires, personatges marginals la vida solitaria dels quals impressiona Picasso. ^[42] Una tarda, despres d'abandonar el Cirque Medrano amb Max Jacob, va decidir modelar un cap en fang, i a mesura que treballava la peca en els seguents dies, va afegir el barret i cascavells d'un bufo, a l'estil dels personatges circenses. La peca va ser anomenada El boig (cap d'arlequi) , que el galerista Ambroise Vollard va aconseguir que fos fosa en bronze . ^[43]

Gertrude Stein

Durant l'estiu va fer un viatge al nord dels Paisos Baixos i va romandre sis setmanes a Schoorl convidat per l'escriptor neerlandes Tom Schilperoort . Durant la seva estada, va pintar un nu, La bella holandesa ( Queensland Art Gallery , South Brisbane ), i Les tres holandeses (Musee Picasso, Paris), una versio personal del tema classic de les tres gracies . Despres d'un breu pas per Paris, va tenir unes vacances a l'agost amb Fernande, a Tiana , al nord-est de Barcelona. A la seva tornada, al setembre, Fernande es va traslladar al modest estudi de Picasso al Bateau-Lavoir : el principi de la seva relacio va ser molt felic, i les pintures i dibuixos que realitzava Picasso de Fernande celebraven la seva bellesa i proximitat personal. Picasso va prendre per costum visitar les petites galeries i juntament amb Fernande acudia als populars vernissages dels salons oficials. ^[43]

Gertrude Stein i el seu germa Leo s'havien instal·lat a Paris, i dedicaven la seva fortuna a reunir una extraordinaria col·leccio d'art. Leo Stein va comprar Familia d'acrobates amb mico al marxant Clovis Sagot . Aixo va empenyer Leo i Gertrude a visitar l'estudi de Picasso; li van comprar nombroses obres per 900 francs. Picasso es va convertir en un visitant assidu del Salo de Gertrude Stein al seu apartament de Paris; va pintar un retrat de Leo i el seu fill Michael i va iniciar les primeres de les entre vuitanta i noranta sessions del famos Retrat de Gertrude Stein ( MoMA , Nova York ). Gertrude havia comprat poc abans Dona amb barret , de Matisse , i va decidir que els dos artistes havien de trobar-se. ^[43]

Primitivisme iberic

El 1906, despres de tres mesos de treball sobre el Retrat de Gertrude Stein , l'aparca un temps, i realitza els primers esbossos de Les senyoretes del carrer d'Avinyo . Va abandonar el tema dels arlequins pels genets i joves en paisatges bucolics, en la linia de Gauguin i Puvis de Chavannes , en una recerca de classicisme tant tematic com formal, que el condueix a l'estudi de l' art antic ; el marc descobreix l'art primitiu iberic en una exposicio al Louvre d' escultures iberiques trobades a Osuna i al Cerro de los Santos , entre les quals hi havia la Dama d'Elx . La galeria Ambroise Vollard va adquirir la majoria de les teles roses tambe al marc. Al maig, se'n va anar amb Fernande Olivier a Barcelona on la va presentar a amics i parents i despres durant l'estiu a Gosol ( Bergueda ), on va entrar de nou en contacte amb el primitivisme essencial de la cultura popular, i va pintar escenes de banys i nus vistos des d'un exquisit domini del vermell; aquesta paleta rogenca de Gosol reflecteix una preocupacio pel modelatge dels volums, i un retorn a les arrels d'un mediterranisme arcaic. ^[44] Aixo va inspirar una serie de quadres amb personatges que rescaten certes caracteristiques d'aquest primitivisme , trencant amb el seu estil anterior; tot i que la simplificacio de trets i volums son precursors del cubisme, aquesta va ser una etapa amb vida propia, sense pertanyer a cap estil reconegut. Podem observar en aquests quadres els seus propis trets facials fins i tot entre les figures femenines, cosa que es pot apreciar comparant-los amb els autoretrats d'aquesta serie. ^[45] Aquesta estada va tenir un impacte important en l'obra de Picasso, ja que les pintures de Gosol van marcar el comencament de la seva revolucio cubista l'any seguent; anys mes tard, Picasso va reprendre el que hauria estat el pas logic d'aquest estil, en la seva epoca neoclassica .

Precubisme

L'estiu del 1906 va comencar aquest estil a Gosol , una fase marcada per la influencia africana. Es basava en les formes quadrangulars, poligons i triangles, en que la linia recta assenyalava la silueta. Practicament, les obres representaven dones nues i la profunditat espacial. L'obra que en destaca es Les senyoretes del carrer d'Avinyo , en que tracta la profunditat d'espai i la forma de representacio del nu femeni, reestructurant-lo per mitja de linies i angles. En aquest periode, Picasso es desvincula dels canons d'art relacionats a mostrar representacions exactes de la realitat, modificant-les, mes precisament transformant-les amb parametres geometrics . ^[23]

Cubisme analitic i sintetic

Pablo i l'artista frances Georges Braque van pintar paisatges el 1908 en un estil descrit per un critic ‘fet amb cubs'. Aixi va ser com l'artista va anomenar aquest estil ‘cubisme’. Entre els anys 1908-1916, van estar preocupats amb la desaparicio de l'analisi de la forma, i junts va desenvolupar la primera fase del cubisme. Els tres temes, molt similars, tractaven de taules, objectes, natures mortes, retrats…

Busca una pintura pura, i per a aixo va comencar a observar els objectes del seu taller, de manera intel·lectual. A aquesta epoca pertanyen: El Retrat de Vollard (1910), Le guitariste (1910) i L'afeccionat (1912). En l'escultura, va aconseguir fer la sensacio de volums. Aquesta es va basar principalment en cantirs i elements de fang cuit, esculpit i despres pintat.

El cubisme sintetic (1912-1919) fou una segona fase del cubisme en la qual enganxaven retalls de paper (sovint, paper de paret o trossos de paper de diari), inaugurant l'us del collage en l'art, i prefigurant la tecnica de l' apropiacionisme .

Periode neoclassicista

Aquest periode comenca el 1917 i acaba el 1927. En aquest periode, hi ha una tendencia en molts artistes de tornada al classicisme . Si escau, una tornada al nu monumental, al dibuix de linia precisa com en els retrats d'Ingres , a l'equilibri. Es pot observar aquesta mateixa tendencia en altres artistes importants de l'epoca, que s'adscriuen al neoclassicisme . De tota manera, es en la musica on el neoclassicisme d'entreguerres te mes forca. ^[23]

Epoca surrealista

Aquest periode dura del 1928 al 1932. Les pintures que en destaquen son Banyista en peus (1929), Banyista a la vora del mar (1930) i El somni (1932). En aquesta epoca, les formes son distorsionades, representant el monstruos o evocacions mitologiques i les escultures estaven fetes de fil i de lamines de metall. Picasso es va aliar amb el moviment surrealista el 1925; Andre Breton qualificava aquest acostament de Picasso com ≪…surrealista dintre del cubisme…≫. Es consideren surrealistes les obres del periode Dinard (1928-1930), en que Picasso combina el monstruos i el sublim en la composicio de figures mig maquines mig monstres, d'aspecte gegantesc i de vegades terrorific. Aquesta monumentalitat surrealista de Picasso pot posar-se en paral·lel amb la de Henry Moore . El 1931, va il·lustrar les Metamorfosis d' Ovidi dins d'un pur classicisme . ^[23]

Epoca expressionista

Amb el comencament de la Guerra civil espanyola , el 19 de setembre del 1936, Picasso va ser nomenat director del Museu del Prado pel govern republica. ^[46] El 1937, va pintar un dels seus quadres mes famosos, el Guernica : es un al·legat contra la guerra i el terror infligit a la poblacio civil durant el bombardeig aeri alemany sobre Guernica . En aquests anys, la major part de les obres expressen un sentiment d'angoixa, a consequencia de la problematica situacio que es vivia. Altres obres van ser Dones plorant , i Dones assegudes , que reflecteixen la tragedia de la guerra. Tambe de 1937 es Somni i Mentida de Franco , ^[47] un gravat sobre paper en vinyetes , una critica al militar espanyol despres del cop d'estat . ^[19] El punt culminant del seu expressionisme el marquen els seus caps de dues cares. D'aquesta epoca es el Cap de dona i Maya amb una nina . En escultura, realitza les peces mes abstractes, sense metode ni sistema. Durant la Segona Guerra Mundial no es va moure de Franca ; continua pintant en el Paris ocupat pels nazis . Quan va acabar la guerra, es va unir al Partit Comunista . ^[23]

Periode de Valauria

Posteriorment Picasso es trasllada a Valauria . En aquesta ciutat va acabar la seva escultura L'home de l'anyell que fa 2,20  m d'altura. Aquesta figura es troba en la placa del mercat d'aquesta ciutat. Durant aquesta epoca, es va dedicar per complet a la ceramica, en que realitza prop de 2.000 peces. Durant aquest temps, Picasso va fer tambe importants escultures: La cabra (1950), tambe en bronze . A Valauria van tenir dos fills, circumstancia que va afavorir la presentacio de quadres mes infantils i maternals, desbordant maternitat. Tambe va pintar enormes murals: La guerra i La pau (1952), Massacre a Coree (1951), La Baignade (1957). ^[23]

Picasso i la ceramica

Durant la seva estada a Valauria, sobretot a partir del 1948 i fins al final de la seva vida, Picasso va treballar amb la ceramica al taller Madoura de Valauria, regentat pel matrimoni Ramie. Alla va crear una important produccio ceramica, tant de peca unica com d'edicio (amb un sistema similar a les litografies, d'edicio limitada i numerada. La seva produccio ceramica va centrar-se sobretot en la decoracio d'objectes d'us quotidia, com plats, plates, gerres, cantirs i d'altres. Els temes decoratius van ser variats, i en destaquen les curses de braus, peixos, ocells i figures humanes. A Catalunya, es pot veure ceramica de l'artista al Museu de Ceramica de Barcelona , Museu Picasso de Barcelona , Fundacio Palau de Caldes d'Estrac i al Museu del Cantir d'Argentona , i a Palma al Museu es Baluard . ^[23]

Els darrers anys

Durant els ultims anys va pintar variacions de temes celebres. Molts dels ultims quadres de Picasso estan basats en les obres dels grans mestres del passat com Diego Velazquez ( Las Meninas ) , Eugene Delacroix , Edouard Manet i Edgar Degas , a qui havia conegut el 1900 quan va arribar a Paris . Degas era un ancia que visitava els bordells per fer servir les prostitutes com a models, optant per una nuesa dura en lloc de models amb nus academics. L'any 1958, Picasso va adquirir onze monotips ^[48] de Degas d'aquest periode que li serien font d'inspiracio per a la seva serie "suite 156" els anys 1970. ^[49] A mes de la pintura de quadres, Picasso va treballar tambe en centenars de litografies que va realitzar en la impremta de Fermande Moulot. ^{[23] [50]} L'any 1961 va coneixer al col·leccionista i pintor catala Joan Abello , a qui li va fer un retratat que avui podem veure exposat al Museu Abello , a Mollet del Valles .

Influencies

Picasso va rebre influencies de les caricatures i les vinyetes satiriques des de la seva joventut. ^[19] Picasso ha aparegut sovint als comics en forma de personatge per part de diferents autors. ^[18]

L'obra de Pablo Picasso es un gran referent per a infinitat d'artistes. L'exposicio Post Picasso: Reaccions contemporanies del Museu Picasso mostra la seva influencia en artistes com Jean-Michel Basquiat , Cheri Samba , Folkert de Jong , Guillermo Kuitca , Jasper Johns , Fred Wilson i Faith Ringgold . ^[51]

Museus

Picasso te dedicats diferents museus arreu del mon:

• Museu Picasso, Barcelona
• Museu Picasso, Malaga
• Museo Picasso-Coleccion Eugenio Arias de Buitrago del Lozoya , Madrid
• Museu Picasso, Paris
• Museu Picasso d'Antibol , Antibol , Provenca
• Berggruen Museum , Berlin , Alemanya
• Graphikmuseum Pablo Picasso , Munster , Alemanya
• Es Baluard , Palma

Espais picassians

• Centre Picasso d'Horta , Horta de Sant Joan
• Espai Picasso , Gosol
• Espai Picasso del Museu del Cantir d'Argentona , Argentona

Vegeu tambe

• Art jove .

Referencies

Enllacos externs

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquidites

• Bloc del Museu Picasso .
• Fundacio Palau , que alberga un important fons d'obres de Picasso col·leccionades per Josep Palau i Fabre .