Akira Kurosawa

Modifica els enllacos
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaAkira Kurosawa

(1953) Modifica el valor a Wikidata
Nom original (ja) ?澤明
(ja) ??明 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 23 marc 1910 Modifica el valor a Wikidata
Shinagawa (Imperi Japones) Modifica el valor a Wikidata
Mort 6 setembre 1998 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Setagaya (Japo) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Causes naturals Modifica el valor a Wikidata ( Vessament cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Sepultura An'y?-in 35° 18′ 51″ N, 139° 33′ 20″ E  /  35.314064°N , 139.555447°E  / 35.314064; 139.555447 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alcada 182 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio director de cinema , escriptor , realitzador , productor , muntador , productor de cinema , guionista , pintor Modifica el valor a Wikidata
Periode Segle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat 1936 Modifica el valor a Wikidata ?  1993 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de ploma AK Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Familia
Conjuge Y?ko Yaguchi (1945–1985), mort del conjuge Modifica el valor a Wikidata
Fills Kazuko Kurosawa , Hisao Kurosawa Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000041 Allocine: 72 Rottentomatoes: celebrity/akirakurosawa Anime News Network: 19050 Allmovie: p98309 TCM: 106389 Metacritic: person/akira-kurosawa TV.com: people/akira-kurosawa AFI: 8004 TMDB.org: 5026
Last fm: 黒澤明 Musicbrainz: b2618dc9-013f-4835-afd3-4c6c57a9043a Discogs: 561933 Goodreads author: 32507 Find a Grave: 4608 Modifica el valor a Wikidata

Akira Kurosawa (en japones : ?澤 明, Kurosawa Akira) ( 23 de marc de 1910 - 6 de setembre de 1998 ) fou un director de cinema japones , productor de pel·licules i guionista . Es possiblement el director japones mes reconegut i ha influit profundament sobre diverses generacions d'especialistes del mon del cinema. La critica cinematografica el considera un dels millors directors de cinema de tots els temps i es considerat com un dels cineastes mes importants i influents de la historia del cinema. El 1989, va ser guardonat amb l' Oscar Lifetime Achievement ( Oscar honorific ) "pels exits cinematografics que han inspirat, encantat, enriquit i entretingut el public i influenciat els cineastes d'arreu del mon." [1]

Biografia [ modifica ]

Primers anys i entorn familiar [ modifica ]

Va neixer el 23 de marc de 1910 en el barri d'Omori, a Toquio, [2] i era el petit dels vuit fills d'una il·lustre familia d'antics samurais , amb tres germans i quatre germanes grans. Els seus pares va ser Isamu i Shima Kurosawa; [3] Shima Kurosawa, la seva mare, tenia quaranta anys en el moment del naixement d'Akira, i el seu pare Isamu, quaranta-cinc. Isamu, un antic militar, dona als seus fills una educacio molt estricta. La infantesa d'Akira va quedar marcada per diversos fets dramatics familiars, el terratremol de Kant? de 1923 i el suicidi del germa que admirava mes. Dels seus tres germans grans, un va morir abans que nasques Akira i un que era gran ja havia marxat de casa. Una de les quatre germanes tambe havia abandonat la llar per formar la seva propia familia abans del seu naixement. Una germana a la que anomenava "petita gran germana" va morir sobtadament quan tenia deu anys despres d'una breu malaltia.

El pare va treballar com a director d'una escola de secundaria al servei de l'exercit japones. Financerament, la familia estava per sobre de la mitjana. Isamu Kurosawa era un admirador de la cultura occidental, tant en les activitats esportives, algunes de les quals va dirigir, com pel que fa al cinema; portava la familia per veure pel·licules, que tot just es comencaven a poder veure en els teatres japonesos. Mes tard, quan la cultura japonesa es va allunyar de les pel·licules occidentals, Isamu va seguir creient que aquest tipus d'obres eren una experiencia educativa molt positiva.

A l'escola primaria Akira es va animar a dibuixar i es va apassionar per la pintura sota la influencia d'un dels seus professors que es va fixar en el seu talent. Tot i la seva vocacio artistica, mes endavant es va negar a inscriure's a l'Escola de Belles Arts.

Va adquirir una solida cultura cinematografica gracies al seu pare, un gran cinefil i, sobretot, el seu germa gran Heigo que era un benshi (弁士 o katsudo-benshi 活動弁士), es a dir, un comentarista de pel·licules mudes per al public analfabet. Els seus dos germans grans, Heigo i Tachikawa havien tingut un profund impacte en ell. [2] Heigo era molt intel·ligent, va guanyar diverses competicions academiques, pero tenia tambe el que podria denominar-se un "costat fosc" o "cinic". El 1923 , el Gran terratremol de Kanto va destruir Toquio i va matar 100.000 persones. Arran d'aquest esdeveniment, Heigo, 17, i Akira, de 13, van fer un recorregut a peu observant la devastacio. Els cadavers de persones i animals s'apilaven a tot arreu. Quan Akira va intentar girar el cap per evitar l'horror Heigo el va instar a no fer-ho; Akira comenta mes tard que aquesta experiencia li va ensenyar a saber mirar de cara el terror per poder derrotar la seva capacitat de causar por. [4]

Durant la transicio del cinema mut al cinema sonor, que al Japo es produi mes tard que en altres llocs, els benshi van perdre el treball per tot el pais. Heigo va organitzar una vaga de benshi que va fracassar. Akira tambe es va implicar en les lluites de sindicats, escrivint diversos articles per a un diari, al mateix temps que millorava i ampliava les seves habilitats com a pintor i llegia molta literatura . Quan Akira Kurosawa tenia 23 anys, el seu germa Heigo es va suicidar. Quatre mesos mes tard, el mes gran dels germans de Kurosawa, tambe va morir, deixant a Akira, com l'unic supervivent dels quatre xicots de la familia.

Akira es va casar amb l'actriu Y?ko Yaguchi . [5] Amb ella van tenir dos fills: un fill anomenat Hisao, que mes tard arribaria a convertir-se en productor i treballaria amb el seu pare a diverses pel·licules ( Ran , Yume ( Somnis ), Hachigatsu no rapusod? aka Hachigatsu no ky?shikyoku ( Rapsodia a l'agost ), i M?dadayo ), [6] i una filla anomenada Kazuko , futura dissenyadora del vestuari de pel·licules. [7]

Carrera professional [ modifica ]

Mentre que guanya la seva vida com a il·lustrador de llibres, el 1936 entra a la industria del cinema com a ajudant de direccio de l'estudi "Photo Chemical Laboratory". Apren l'ofici amb la practica, al costat del director Kajiro Yamamoto de qui se separa el 1941 . Ven alguns guions, pero els productors els refusen.

En un clima de censura, realitza el 1943 la seva primera pel·licula, Sugata Sanshiro , que es una adaptacio de Tsuneo Tomita de la biografia del gran mestre de judo , pel·licula que aconsegueix un exit molt important al Japo. Durant la Segona Guerra Mundial va veure's forcat a dirigir obres cinematografiques de cara a la propaganda antinordamericana promoguda pel govern japones, pero ja en la postguerra va fer critica de la societat japonesa especialment sobre l'immobilisme dels funcionaris.

El seu primer gran exit internacional va ser Rashomon [8] (1950), pel·licula amb que va guanyar el primer premi a la Mostra de Venecia (Lleo d'or, 1951 ) i l' Oscar a la millor pel·licula estrangera. Aixo va significar la seva consagracio i el reconeixement del cinema japones a nivell mundial.

Encadena els exits amb L'idiota , Shichinin no Samurai , Tron de sang , Barba-roja , pero tambe pateix uns moments dificils quan fracassa l'intent d'incorporar-se al cinema america i amb el poc exit de la seva primera pel·licula en color, Dodeskaden . Aixo el porta, el 1971 , a una temptativa de suicidi.

Davant les dificultats per produir les seves pel·licules al Japo, aconsegueix ser financat per una societat sovietica, "Mosfilm", i realitza Dersu Uzala , que li permet recuperar el cami de l'exit i el 1976 obte de nou l'Oscar a la millor pel·licula estrangera. En les seves ultimes pel·licules rep el suport de personalitats com Serge Silberman , Francis Ford Coppola i George Lucas que li permet realitzar obres com Kagemusha ( Palma d'Or al Festival de Canes de 1980 ), Ran o Madadayo .

El 1990 l' Academia de Cinema nord-americana li atorga l'Oscar honorari per la trajectoria de la seva carrera, i el 1994 se li concedeix el Premi de Ky?to . Mori el 6 de setembre de 1998 a Toquio.

Obra [ modifica ]

Kurosawa tenia un estil i una tecnica cinematografica molt particular i distintiva, era molt perfeccionista i feia servir per exemple un encadenament entre escenes imitat, a tall d'homenatge, en la saga de pel·licules Star Wars . Va rebre influencies tant de la tradicio oriental (teatres japonesos Kabuki , No ) com de la cultura occidental ( Shakespeare , Tolstoi i altres autors russos, i del director nord-america John Ford ).

A les seves obres, Kurosawa s'entestava a descriure o a fer una parabola de la societat humana. Va descriure aixi la pobresa ( Dodeskaden ), la violencia urbana ( Gos salvatge ), la malaltia i la immobilitat dels funcionaris ( Viure ), la destruccio del medi ambient ( Somnis ), la vellesa ( Madadayo ). Va fer igualment una cronica de l'epoca medieval ( Shichinin no Samurai , Kagemusha , Ran , entre d'altres). A les seves pel·licules, representa sovint escenes oniriques mitjancant l'us, per exemple, de decoracions de seda pintada ( Dodeskaden , Kagemusha , Madadayo ).

Els seus referents [ modifica ]

Una caracteristica notable de les pel·licules de Kurosawa es l'amplitud i diversitat de les influencies artistiques rebudes. Algunes de les seves pel·licules estan basades en obres de William Shakespeare . A Ran , te com a referent El rei Lear ; Tron de sang esta basada en Macbeth , mentre que a The Bad Sleep Well (1960) es poden observar certs paral·lelismes amb Hamlet , tot i que no es basa en ella. Kurosawa tambe va dirigir adaptacions d'obres literaries russes, entre les quals destaquen L'idiota (1951) de Dostoievski, el seu autor favorit, i els Baixos fons (1957), de l'obra de Maxim Gorki . Ikiru esta inspirada en l'obra de Lleo Tolstoi , La mort d'Ivan Ilitx . Dersu Uzala (1975) es va basar en les memories del mateix titol escrites el 1923 per l'explorador rus Vladimir Arseniev. Les linies argumentals de Barba-roja (1965) es poden retrobar a Humiliats i ofesos de Dostoievski.

El cel i l'infern (1963) esta basada en King's Ransom de l'escriptor policiac america Ed McBain . Yojimbo pot haver estat inpirada en l'obra de Dashiell Hammett, Red Harvest (Collita roja), i tambe en els westerns americans. Kurosawa apreciava molt l'obra i l'estil de Georges Simenon i El gos rabios va ser producte del desig de Kurosawa per fer una pel·licula a l'estil de Simenon. [9]

Entre les influencies cinematografiques es poden incloure directors com Frank Capra , William Wyler , Howard Hawks , el seu mentor Kajiro Yamamoto , i el seu director favorit, John Ford , [10] del qual Kurosawa imita l'habit d'usar ulleres fosques. Quan Kurosawa es va reunir amb Ford, el director nord-america simplement li va dir: "Us agrada la pluja." Kurosawa va respondre: "Realment has estat prestant atencio a les meves pel·licules." [11] Mes tard donaria instruccions a Yoshio Tsuchiya, un dels actors de Shichinin no Samurai , que recuperes el mateix barret que Ford va portar durant la reunio. [12]

Malgrat les critiques d'alguns sectors japonesos en el sentit que era "massa occidental", [13] Kurosawa realment estava profundament influit per la cultura japonesa, aixi com pel teatre Noh i pel Jidaigeki (drama d'epoca), un genere de cinema japones.

El llegat artistic [ modifica ]

Unes quantes obres de Kurosawa van ser importants referents i van ser imitades. Shichinin no Samurai va ser transformada en la coneguda Els set magnifics (1960), [14] i Rashomon va servir a Martin Ritt per realitzar The Outrage (L'atemptat) (1964). [15] Vantage Point (2008) de Pete Travis tambe rep la influencia de Rashomon .

Yojimbo va inspirar la pel·licula de Sergio Leone Per un grapat de dolars (1964) ?amb Clint Eastwood ?, com ho demostra una demanda guanyada per Kurosawa,. [16] Posteriorment es va produir un segon remake , L'ultim home (1996), dirigida per Walter Hill i amb Bruce Willis de protagonista. Una altra pel·licula imitada va ser Sanjuro , amb el remake dirigit per Yoshimitsu Morita , Tsubaki Sanjuro (2007).

Kakushi toride no san akunin (La fortalesa amagada) (1957) va inspirar una pel·licula dirigida per Shinji Higuchi , Kakushi Toride no San-Akunin: The Last Princess (2008). Tambe es reconeix la seva influencia sobre Star Wars (La Guerra de les Galaxies) de George Lucas ; en particular, Star Wars Episodi IV: Una Nova Esperanca i Star Wars Episodi VI: El Retorn del Jedi i, en concret, en els personatges R2-D2 i C-3PO . [17] [18] A la saga de Star Wars , Lucas tambe fa servir una versio modificada d'un tipus de transicio utilitzada per Kurosawa.

Entre els remakes inspirats en Ikiru , [19] en Cel i terra , [20] i Shichinin no Samurai , [21] estan en curs. Un segon remake de Rashomon tambe esta en el cami. [22]

La llista dels seguents directors son dels que hi ha constancia que han rebut la influencia de Kurosawa, o han expressat l'admiracio pel seu treball:

Filmografia [ modifica ]

Any Titol Japones Romanitzacio
1943 Sanshiro Sugata 姿三四? Sugata Sanshir?
1944 La mes bella 一番美しく Ichiban utsukushiku
1945 Sanshiro Sugata II (segona versio) 續姿三四? Zoku Sugata Sanshir?
Els homes que trepitgen la cua del tigre 虎の尾を踏む男達 Tora no o wo fumu otokotachi
1946 No enyorem la joventut わが?春に悔なし Waga seishun ni kuinashi
Un diumenge meravellos 素晴らしき日曜日 Subarashiki Nichiy?bi
1948 L'angel ebri ?いどれ天使 Yoidore Tenshi
1949 Duel silencios ?かなる決? Shizukanaru Kett?
El gos rabios 野良犬 Nora inu
1950 Escandol 醜聞 Shubun
Rash?mon 羅生門 Rash?mon
1951 L'idiota 白痴 Hakuchi
1952 Viure 生きる Ikiru
1954 Els set samurais 七人の侍 Shichinin no Samurai
1955 Visc amb por 生きものの記? Ikimono no kiroku
1957 Tron de sang 蜘蛛?城 Kumonosu-j?
Baixos fons どん底 Donzoko
1958 La fortalesa amagada ?し砦の三?人 Kakushi toride no san akunin
1960 Els malvats dormen en pau ?い奴ほどよく眠る Warui yatsu hodo yoku nemuru
1961 Mercenari (Yojimbo) 用心棒 Y?jinb?
1962 Sanjuro 椿三十? Tsubaki Sanj?r?
1963 El cel i l'infern 天?と地獄 Tengoku to jigoku
1965 Barba-roja 赤ひげ Akahige
1970 Dodes'ka-den どですかでん Dodesukaden
1975 Dersu Uzala Дерсу Узала (Rus) Dersu Uzal (Rus)
1980 Kagemusha 影武者 Kagemusha
1985 Ran [49] [50] ? Ran
1990 Somnis 夢 Yume
1991 Rapsodia a l'agost 八月の狂詩曲 Hachigatsu no ky?shikyoku
1993 Madadayo まあだだよ M?dadayo

Premis [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Akira Kurosawa - AKIRA KUROSAWA DRAWINGS ≫. Kurosawa-drawings.com. Arxivat de l' original el 2009-04-13. [Consulta: 19 maig 2009].
  2. ↑ 2,0 2,1 Richie , Donald. The Films of Akira Kurosawa . University of California Press, 1999, p. 10?11. ISBN 0520220374 .  
  3. ↑ ≪ Akira Kurosawa: Biography ≫. Bfi.org.uk, 31-08-2007. Arxivat de l' original el 2008-07-13. [Consulta: 19 maig 2009].
  4. ↑ Kurosawa , Akira. Something Like An Autobiography . Vintage Books, 1983, p. 53?54. ISBN 0394714393 .  
  5. ↑ Kurosawa , Akira. Something Like An Autobiography . Vintage Books, 1983, p. 134. ISBN 0394714393 .  
  6. ↑ Akira Kurosawa a Internet Movie Database (angles)
  7. ↑ L'any 2008 va guanyar el Genie Award for Best Achievement in Costume Design, premi que concedeix l'Academy of Canadian Cinema and Television.
  8. ↑ ≪ "El 'efecto Rashomon'. Analisis filosofico para el centenario de Akira Kurosawa" de Goncal Mayos. ≫. Arxivat de l' original el 2010-05-23. [Consulta: 6 abril 2010].
  9. ↑ Richie , Donald. The Films of Akira Kurosawa . University of California Press, 1999, p. 58. ISBN 0520220374 .  
  10. ↑ Richie , Donald. The Films of Akira Kurosawa . University of California Press, 1999, p. 45, 242. ISBN 0520220374 .  
  11. ↑ Chris Marker (Director) (1985). A.K . Criterion Collection.  
  12. ↑ Yoshio Tsuchiya (speaker) (1999). Kurosawa: The Last Emperor .  
  13. ↑ Galbraith IV , Stuart. The Emperor and the Wolf: The Lives and Films of Akira Kurosawa and Toshiro Mifune . Faber & Faber, 2002, p. 119. ISBN 0571199828 .  
  14. ↑ Erickson , Hal. ≪ The Magnificent Seven > Overview ≫. AllMovie. [Consulta: 19 maig 2009].
  15. ↑ Blair Davis; Robert Anderson; Jan Walls Rashomon Effects: Kurosawa, Rashomon and Their Legacies . Routledge, 6 novembre 2015, p. 160?. ISBN 978-1-317-57464-4 .  
  16. ↑ ≪ American Museum of the Moving Image - Yojimbo ≫. Movingimage.us. Arxivat de l' original el 2007-09-28. [Consulta: 19 maig 2009].
  17. ↑ Introduction to Criterion Collection DVD release of The Hidden Fortress.
  18. ↑ 18,0 18,1 ≪ The Secret History of Star Wars ≫. The Secret History of Star Wars. Arxivat de l' original el 2009-09-23. [Consulta: 19 maig 2009].
  19. ↑ By. ≪ Irish eyes smile on DreamWorks' 'Ikiru' remake ≫. Variety.com. Arxivat de l' original el 2008-11-06. [Consulta: 19 maig 2009].
  20. ↑ ≪ Nichols Directing High and Low Remake ≫. Comingsoon.net. Arxivat de l' original el 2008-12-02. [Consulta: 19 maig 2009].
  21. ↑ ≪ The Seven Samurai (2009) IMDb entry ≫. Imdb.com. Arxivat de l' original el 2009-01-18. [Consulta: 19 maig 2009].
  22. ↑ By. ≪ 'Rashomon' remake finds a Harbor ≫. Variety.com. Arxivat de l' original el 2009-01-16. [Consulta: 19 maig 2009].
  23. ↑ ≪ Tarkovsky's Choice ≫. Acs.ucalgary.ca. Arxivat de l' original el 2009-07-06. [Consulta: 19 maig 2009].
  24. ↑ Gianvito , John; Andrei Tarkovsky. Andrei Tarkovsky: Interviews . University Press of Mississippi, 2006, p. 30. ISBN 1578062209 .  
  25. ↑ Ingmar Bergman Foundation. ≪ Bergman's list ≫. Ingmarbergman.se. Arxivat de l' original el 2010-08-13. [Consulta: 19 maig 2009].
  26. ↑ Ingmar Bergman Foundation. ≪ Ingmar Bergman on Akira Kurosawa ≫. Ingmarbergman.se. Arxivat de l' original el 2010-08-21. [Consulta: 19 maig 2009].
  27. ↑ INTERVIEW BY TONI MARAINI, traduit a l'angles per A. K. Bierman. ≪ An Interview with Federico Fellini ≫. Brightlightsfilm.com. [Consulta: 19 maig 2009]. [ Enllac no actiu ]
  28. ↑ Cardullo , Bert; Federico Fellini. Federico Fellini: Interviews . Univ. Press of Mississippi, 2006, p. 49. ISBN 1578068851 .  
  29. ↑ Bernardo Bertolucci (speaker) (1999). Kurosawa: The Last Emperor .  
  30. ↑ ≪ Master of reinvention ≫. Smh.com.au. [Consulta: 19 maig 2009].
  31. ↑ Phipps , Keith. ≪ Robert Altman ≫. A.V. Club. [Consulta: 19 maig 2009].
  32. ↑ Introduction to Criterion Collection DVD release of Ran
  33. ↑ Hayes , Kevin J. Sam Peckinpah: Interviews . Univ. Press of Mississippi, 2008, p. 15. ISBN 1934110647 .  
  34. ↑ Morrison , James. Roman Polanski . University of Illinois Press, 2007, p. 160. ISBN 0252074467 .  
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 ≪ Akira Kurosowa Memorial Tribute ≫. Anaheim.edu. Arxivat de l' original el 2010-01-08. [Consulta: 19 maig 2009].
  36. ↑ ≪ The Hollywood Interview: FRANCIS COPPOLA INTERVIEW! ≫. Thehollywoodinterview.blogspot.com, 07-01-2008. [Consulta: 19 maig 2009].
  37. ↑ Francis Ford Coppola (speaker) (1999). Kurosawa: The Last Emperor .  
  38. ↑ ≪ Time 100: Akira Kurosawa ≫. Time.com , 23-03-1910 [Consulta: 19 maig 2009]. Arxivat 2009-06-18 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2009-06-18. [Consulta: 9 desembre 2009].
  39. ↑ by Ken P. ≪ IGN: An Interview with John Milius ≫. Movies.ign.com, 11-04-1944. [Consulta: 19 maig 2009].
  40. ↑ Tirard , Laurent. Moviemakers' Master Class: Private Lessons from the World's Foremost Directors . Univ. Press of Mississippi, 2002, p. 167. ISBN 057121102X .  
  41. ↑ John Woo (speaker) (1999). Kurosawa: The Last Emperor .  
  42. ↑ Interview by Nev Pierce. ≪ Movies - Calling the Shots No.10: John Woo ≫. BBC, 16-01-2004. [Consulta: 19 maig 2009].
  43. ↑ ≪ Epic homecoming ≫. Star-ecentral.com, 15-07-2008. [Consulta: 19 maig 2009].
  44. ↑ ≪ The secret mainstream: Contemplating the mirages of Werner Herzog ≫. Harpers.org. [Consulta: 19 maig 2009].
  45. ↑ Cronin , Paul; Werner Herzog. Herzog on Herzog . Faber & Faber, 2003, p. 138. ISBN 0571207081 .  
  46. ↑ Interview by Adrian Hennigan. ≪ Movies - Calling the Shots No.18: Antoine Fuqua ≫. BBC. [Consulta: 19 maig 2009].
  47. ↑ ≪ Kurosawa - The Last Emperor ≫. Alexcox.com. Arxivat de l' original el 2007-11-13. [Consulta: 19 maig 2009].
  48. ↑ ≪ Abbas Kiarostami renuncia al premi Akira Kurosawa del Festival Internacional de cinema de San Francisco ≫. youtube . [Consulta: 5 gener 2016].
  49. ↑ Akira Kurosawa. Akira Kurosawa: Interviews . Univ. Press of Mississippi, 2008, p. 125?. ISBN 978-1-57806-997-2 .  
  50. ↑ Donna Woodford. Understanding King Lear: A Student Casebook to Issues, Sources, and Historical Documents . Greenwood Publishing Group, 2004, p. 132?. ISBN 978-0-313-31936-5 .  
  51. ↑ ≪ Festival de Cannes: Kagemusha ≫. festival-cannes.com . [Consulta: 27 maig 2009].

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Akira Kurosawa
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Akira_Kurosawa&oldid=33230385 ≫