John Schlesinger

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaJohn Schlesinger
Biografia
Naixement 16 febrer 1926 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort 25 juliol 2003 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Palm Springs (Florida) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Cementiri Jueu de Willesden Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Balliol College
St Edmund's School
Uppingham School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio director de cinema , director de televisio , guionista , actor , realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat 1953 Modifica el valor a Wikidata ?
Obra
Localitzacio dels arxius
Premis

IMDB: nm0772259 Allocine: 16351 Allmovie: p110215 TCM: 171619 TMDB.org: 19304
Find a Grave: 196428054 Modifica el valor a Wikidata

John Schlesinger CBE ( Londres , 16 de febrer de 1926 - Palm Springs , 25 de juliol de 2003 ) comandant de l'imperi britanic fou un director, actor, guionista i productor de cinema britanic. Es considerat, amb Tony Richardson i Karel Reisz , com un dels directors del Free Cinema britanic de la decada del 1960 .

Biografia [ modifica ]

Comencaments [ modifica ]

John Schlesinger va neixer a Londres en una familia jueva pertanyent a la classe mitjana, [1] fill de Winifred Henrietta (nascuda Regensburg) i de Bernard Edward Schlesinger, metge. [2] Despres d'haver acabat els seus estudis a l'escola d'Uppingham despres al Balliol College de la universitat d'Oxford, va comencar a treballar com a actor per a la televisio.

Es considerat, amb Tony Richardson i Karel Reisz , com un dels directors del Free Cinema britanic.

Carrera [ modifica ]

Una de les seves primeres pel·licules, el curtmetratge documental Terminal (1961), li va suposar aconseguir el premi de la British Academy of Film and Television Arts (BAFTA) al millor curtmetratge.

Els seus dos primers llargmetratges de ficcio A Kind of Loving (1962), coronat per l'Os d'Or al Festival de Berlin l'any de la seva sortida, i Billy Liar (1963) s'interessen per la vida al nord d'Anglaterra. El seu tercer, Darling (1965), que es va emportar entre altres premis 3 Oscars i 4 BAFTAs , es la descripcio acerba de l'estil de vida urba modern a la capital britanica i es un dels primers on es questions el Swinging London . La seva pel·licula seguent, estrenada el 1967, sera una adaptacio de la celebre novel·la homonima de Thomas Hardy Lluny del brogit munda . Es tanmateix el 1969 quan Schlesinger aconseguira el seu exit mes gran, amb Cowboy de mitjanit , pel·licula que va ser reconeguda per tot el mon i que va valer al director guanyar a la vegada l' Oscar al millor director i l' Oscar a la millor pel·licula .

Entre les pel·licules que seguiran figuren Diumenge, maleit diumenge (1971), El dia de la llagosta (1975), Marathon Man (1976), Ianquis (1979), Pacific Heights (1990), A Question of Attribution (1991), realitzat per a la televisio, L'innocent i Gairebe perfecte (2000).

Al teatre, Schlesinger va dirigir Timon of Athens (1965) per a la Royal Shakespeare Company i l'espectacle musical I and Albert (1972) al Piccadilly Theatre de Londres. A partir de 1973, va ocupar la funcio de director associat del Royal National Theatre .

A remarcar que Schlesinger va realitzar un espot politic pel Partit conservador britanic, en el marc de les eleccions generals de 1992 al Regne Unit. Aquest espot ensenya el Primer Ministre John Major tornant a Brixton al sud de Londres, alla on va passar la seva adolescencia, on subratlla els origens humils (i atipics per a un Conservador tradicional) de l'home politic.

Obertament homosexual, Schlesinger explica aquest assumpte a Cowboy de mitjanit , Diumenge, maleit diumenge i Gairebe perfecte .

Mort [ modifica ]

Schlesinger va haver de sotmetre's a un quadruple bypass el 1998, abans de ser victima d'un accident cerebrovascular el desembre de 2000. El 24 de juliol de 2003, el respirador artificial que el mantenia en vida al Desert Regional Medical Center de Palm Springs (California) va ser desconnectat en presencia del que va ser el company del director durant mes de trenta anys, el fotograf Michael Childers.

Filmografia (parcial) [ modifica ]

Director [ modifica ]

Actor [ modifica ]

Guionista [ modifica ]

Productor [ modifica ]

Premis [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

  • Nancy J. Brooker. John Schlesinger: A Guide to References and Resources . G.K. Hall/George Prior, 1978.  
  • Gene D. Philips. John Schlesinger . Twayne Publishers, 1981.  
  • Jonathan Hacker i David Price. ≪John Schlesinger≫ Take 10 Contemporary British Film Directors . Oxford i New York, Oxford University Press, 1991.  

Enllacos externs [ modifica ]