Museu d'Art Modern de Nova York

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Museu d'Art Modern de Nova York

Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Vista del jardi, en el nou edifici del MoMA construit per Yoshio Taniguchi.
Nom en la llengua original (en) Museum of Modern Art Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipus Museu d'art modern , museu d'art i productora Modifica el valor a Wikidata
Part de Consorci de Recursos Artistics de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Arquitecte Yoshio Taniguchi
Edward Durell Stone
Philip Lippincott Goodwin Modifica el valor a Wikidata
Construccio 1929 Modifica el valor a Wikidata
Obertura 7 novembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
reclamacio de restitucio de l'obra d'art
2015 restitucio de l'art saquejat pels nazis Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio Midtown Modifica el valor a Wikidata
Map
  40° 45′ 42″ N, 73° 58′ 39″ O  /  40.7617°N , 73.9775°O  / 40.7617; -73.9775
Activitat
Fundador Lillie P. Bliss , Mary Quinn Sullivan i Abby Aldrich Rockefeller Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals 2.788.236 (2016) Modifica el valor a Wikidata
Lloc web moma.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: co0050966 Facebook: MuseumofModernArt Twitter (X): MuseumModernArt Instagram: themuseumofmodernart Youtube: UC9CswYtb5rL31CHwyVoyJvQ GitHub: MuseumofModernArt Modifica el valor a Wikidata

El Museu d'Art Modern de Nova York (en angles: Museum of Modern Art , acronim: MoMA ) es un museu d'art situat a Midtown Manhattan , a la ciutat de Nova York , al carrer 53 entre la Cinquena i la Sisena Avinguda .

Te un paper important en el desenvolupament i la col·leccio d'art modern, i sovint s'identifica com un dels museus d'art modern mes grans i influents del mon. [1] La col·leccio del MoMA ofereix una visio general de l'art modern i contemporani, incloses obres d'arquitectura i disseny, dibuix, pintura, escultura, fotografia, gravats, llibres il·lustrats i d'artista, pel·licules i mitjans electronics. [2]

La Biblioteca del MoMA inclou aproximadament 300.000 llibres i catalegs d'exposicions, mes de 1.000 titols de publicacions periodiques i mes de 40.000 fitxers efimers sobre artistes i grups individuals. [3] Els arxius contenen material d'origen primari relacionat amb la historia de l'art modern i contemporani. [4]

El museu va atreure 2.190.440 visitants el 2022, el que el va situar en el quart lloc a la llista de museus mes visitats dels Estats Units i el tercer museu d'art dels Estats Units mes visitat. Aquesta assistencia va ser un 89 per cent mes alta que el 2021, [5] pero encara molt per sota de l'assistencia anterior a la COVID-19 el 2019. [6]

Descripcio [ modifica ]

El MoMA obri les seves portes al public el 7 de novembre de 1929 , 9 dies despres del crac de la Borsa . Va ser fundat per tres dones: Lillie P. Blilss , important col·leccionista d'art post-impressionista , Mary Quinn Sullivan , professora d'art i incipient col·leccionista d'art contemporani i Abby Aldrich Rockefeller , filla del senador i tambe col·leccionista d'art europeu. [7] Les tres van veure la necessitat de canviar la tradicional idea dels museus d'art "historics" i crear una institucio exclusivament dedicada a l'art modern i contemporani. [7] Uns mesos despres de l' Armory Show , Bliss i Sullivan van adquirir-ne unes quantes obres que es van constituir com el cor de la col·leccio.

Es considerat un dels santuaris de l' art modern i contemporani del mon, i constitueix (segons el parer de molts) una de les millors col·leccions d'obres mestres. Allotja peces com La nit estelada de Van Gogh , Broadway Boogie Woogie de Piet Mondrian i obres d'artistes estatunidencs de primera linia com ara Jackson Pollock , Andy Warhol , Edward Hopper i Andrew Wyeth . El MoMA posseeix tambe una important col·leccio dedicada al disseny modern. Tambe allotja obres d'autors no tan coneguts a nivell mundial; cal destacar que en la seva col·leccio en exposicio permanent hi trobem obres del cineasta espanyol Luis Bunuel i dels catalans Pere Portabella i Carles Asensio .

Quan el Museu d'Art Modern comenca a exposar les seves obres, els artistes d'aquella epoca pensaven que el cubisme , l' art abstracte , etc., era quelcom que topava amb les linies directrius que fins aleshores eren considerades la pauta en l'art veritable.

El MoMA conserva a les seves galeries el millor i mes bell de l'art, incloent des de fotografies, pel·licules, objectes d'orfebreria, mobiliari i objectes arquitectonics, aixi com obres mestres de pintura i escultura. Pel que fa a les pintures dels Vells Mestres , compta amb obres de Pablo Picasso , Marc Chagall , Kandinski , Mondrian , Matisse , entre d'altres.

La col·leccio tambe inclou obres de llegendes del mon del disseny, com ara Livi Castiglioni , Achille Castiglioni , Pier Giacomo Castiglioni . Te tambe un Jardi d'Escultures d' Auguste Rodin , Alexander Calder , Nevelson i Maillol , i una sala de cinema .

Despres de quatre anys de reformes que han costat prop de 55 milions de dolars, hi ha noves galeries i molt mes espai. Aquest museu te dos restaurants: el Garden Cafe, una cafeteria, i el Members Dining Room. Es obert dissabtes, diumenges, dilluns, dimecres i dijous de 10:30 a 20:00, el dijous de juliol a agost fins a les 20:45. Roman tancat els dimarts.

Col·leccions seleccionades [ modifica ]

Tambe conte obres d'una amplia gamma d'artistes europeus i americans influents com Auguste Rodin , Henri Matisse , Pablo Picasso , Georges Braque , Joan Miro , Aristide Maillol , Piet Mondrian , Marcel Duchamp , Paul Klee , Fernand Leger , Rene Magritte , Henry Moore ., Alberto Giacometti , Georgia O'Keeffe , Edward Hopper , Walker Evans , Dorothea Lange , Arshile Gorky , Hans Hofmann , Franz Kline , Willem de Kooning , Jackson Pollock , Mark Rothko , David Smith , Helen Frankenthaler , Morris Louis , Kenneth Noland , Robert Rauschenberg , Frank Stella , Andy Warhol , Roy Lichtenstein , Jean-Michel Basquiat i centenars d'altres.

Fotografia [ modifica ]

Pel que fa a la fotografia, "la col·leccio del MoMA es una de les mes importants del mon, formada per mes de 25.000 obres, no nomes de fotografs, sino tambe de periodistes, cientifics, emprenedors i aficionats". [8]

El Departament de Fotografia va ser fundat per Beaumont Newhall l'any 1940 i va desenvolupar una col·leccio de fotografia d'art de renom mundial sota la direccio d' Edward Steichen (comissari 1947?1961). L'exposicio mes notable i duradora de Steichen, anomenada The Family of Man , va ser vista per 9 milions de persones. L'any 2003, la col·leccio fotografica Family of Man es va afegir al Registre Memoria del Mon de la UNESCO en reconeixement al seu valor historic. [9]

El successor escollit a ma de Steichen, John Szarkowski (comissari entre 1962 i 1991), va guiar el departament amb diverses exposicions notables, com ara New Documents dels anys 67 que presentaven fotografies de Diane Arbus , Lee Friedlander i Garry Winogrand i que es diu que "representa un canvi en la emfasi" [10] i "va identificar una nova direccio en la fotografia: imatges que semblaven tenir un aspecte casual, semblant a una instantania i un tema tan aparentment normal que era dificil de categoritzar". [11] [12] Sota Szarkowski, es va centrar en un enfocament mes tradicionalment modernista del mitja, un que emfatitzava les imatges documentals i les tecniques ortodoxes de cambra fosca.

Peter Galassi (comisari 1991-2011) va treballar sota el seu predecessor, mentre que Quentin Bajac (comisari 2013-2018) va ser contractat des de fora. L'actual comissari senior de fotografia David Dechman es Roxana Marcoci, PhD.

Cinema [ modifica ]

El 1932, el fundador del museu Alfred Barr va destacar la importancia d'introduir "l'unica gran forma d'art propia del segle XX" al "public nord-america que hauria d'apreciar les bones pel·licules i donar-li suport". El fiduciari del museu i productor de cinema John Hay Whitney es va convertir en el primer president de la Filmoteca del museu entre 1935 i 1951. La col·leccio que Whitney va reunir amb l'ajuda de la comissaria de cinema Iris Barry va tenir tant d'exit que el 1937 l'Academia de les Arts i les Ciencies Cinematografiques va elogiar el museu amb un premi "pel seu important treball en la col·leccio de pel·licules... i, per primera vegada, per fer-los disponibles al public els mitjans per estudiar el desenvolupament historic i estetic del cinema com una de les arts principals". [13]

La primera comissaria i fundadora de la cinemateca va ser Iris Barry , una critica i autora de cinema britanica les tres decades de treball de la qual col·leccionant pel·licules i presentant-les en contextos artistics i historics van guanyar el reconeixement del cinema. Barry i els seus successors van construir una col·leccio d'uns 8.000 titols. [14]

L'estudios de cinema a l'exili Siegfried Kracauer va treballar a l'arxiu cinematografic del MoMA en una historia psicologica del cinema alemany entre 1941 i 1943. El resultat del seu estudi, From Caligari to Hitler: A Psychological History of the German Film (1947), rastreja el naixement del nazisme des del cinema de la Republica de Weimar i va ajudar a establir les bases de la critica cinematografica moderna.

Sota el Departament de Cinema del Museu d'Art Modern, la col·leccio de pel·licules inclou mes de 25.000 titols i es classifica com un dels millors arxius de museus d'art cinematografic internacional del mon. El departament posseeix impressions de molts llargmetratges familiars, com Citizen Kane i Vertigo , pero els seus fons tambe conte moltes peces menys tradicionals, com ara l'Imperi de vuit hores d' Andy Warhol , la pel·licula pornografica gai de Fred Halsted , LA Plays Itself (projectada el 1974), diversos anuncis de televisio i el video musical de Chris Cunningham per a All Is Full of Love de Bjork .

Biblioteca [ modifica ]

La biblioteca del MoMA es troba a Midtown Manhattan, i te el magatzem en un espai de Long Island City, Queens. La col·leccio no exposada documenta l'art modern i contemporani, incloent-hi pintura, escultura, gravats, fotografia, cinema, performance i arquitectura des de 1880 fins a l'actualitat. La col·leccio inclou 300.000 llibres, 1.000 publicacions periodiques i 40.000 arxius sobre artistes i grups artistics. Hi ha mes d'11.000 llibres d'artista a la col·leccio. [15] Les biblioteques estan obertes amb cita previa a tots els investigadors. El cataleg de la biblioteca s'anomena "Dadabase". [16] La base de dades inclou registres de tot el material de la biblioteca, inclosos llibres, llibres d'artista , catalegs d'exposicions , materials de col·leccions especials i recursos electronics. [16] La col·leccio de llibres d'artista del MoMA inclou obres d'Ed Ruscha, Marcel Broodthaers , Susan Bee , Carl Andre i David Horvitz. [17]

A mes, la biblioteca disposa de recursos electronics de subscripcio juntament amb la base de dades. Aquests inclouen bases de dades de revistes (com ara JSTOR i Art Full Text), indexs de resultats de subhastes (ArtFact i Artnet ), la base de dades d'imatges ARTstor i el cataleg sindical WorldCat . [18]

Arquitectura i disseny [ modifica ]

El Departament d'Arquitectura i Disseny del MoMA es va fundar l'any 1932 [19] com el primer departament de museus del mon dedicat a la interseccio de l'arquitectura i el disseny. [20] El primer director del departament va ser Philip Johnson , que va exercir de comissari entre 1932?34 i 1946?54. [21] El seguent cap de departament va ser Arthur Drexler, que va ser comissari de 1951 a 1956 i despres va exercir de cap fins a 1986. [22]

La col·leccio consta de 28.000 obres que inclouen models arquitectonics, dibuixos i fotografies. [19] Un dels elements mes destacats de la col·leccio es l'Arxiu Mies van der Rohe . [23] Tambe inclou obres d'arquitectes i dissenyadors llegendaris com Frank Lloyd Wright , [24] [25] [26] [27] Paul Laszlo , els Eameses, Betty Cooke, Isamu Noguchi i George Nelson . La col·leccio de disseny conte moltes peces industrials i fabricades, que van des d'un coixinet de boles autoalineant fins a un helicopter Bell 47D1 sencer. El 2012, el departament va adquirir una seleccio de 14 videojocs, la base d'una col·leccio prevista de 40 que aniran des de Pac-Man (1980) fins a Minecraft (2011). [28]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Kleiner , Fred S.; Christin J. Mamiya ≪The Development of Modernist Art: The Early 20th Century≫. A: Gardner's Art through the Ages: The Western Perspective . Thomson Wadsworth, 2005, p. 796. ISBN 978-0-4950-0478-3 . ≪The Museum of Modern Art in New York City is consistently identified as the institution most responsible for developing modernist art ... the most influential museum of modern art in the world.≫  
  2. ↑ Museum of Modern Art ? New York Art World Arxivat 23 February 2009 [Date mismatch] a Wayback Machine .
  3. ↑ ≪ Library ≫. Arxivat de l' original el 5 febrer 2016.
  4. ↑ ≪ About the Archives ≫. Arxivat de l' original el 13 febrer 2016.
  5. ↑ The Art Newspaper , 31 marc 2021
  6. ↑ "The Art Newspaper", retrieved 28 March 2023
  7. ↑ 7,0 7,1 Hunter , Sam. The Museum of Modern Art New York. The History and the collection (en angles). Nova York: Harry N. Abrams Inc & The Museum of Modern Art, 1993. ISBN 0870704680 .  
  8. ↑ ≪ Here are the Most Inspiring Photography Museum Collections ≫.
  9. ↑ ≪ Family of Man ≫. UNESCO Memory of the World Programme, May 16, 2008. Arxivat de l' original el February 25, 2010. [Consulta: December 14, 2009].
  10. ↑ ≪ Was John Szarkowski the most influential person in 20th-century photography? ≫. , July 20, 2010.
  11. ↑ Gefter , Philip. ≪ John Szarkowski, Curator of Photography, Dies at 81 ≫. The New York Times , July 9, 2007. [Consulta: December 26, 2014].
  12. ↑ ≪ Peter Galassi Is Modern's Photo Director ≫. , October 12, 1991.
  13. ↑ ≪ History of MoMA Film Collection ≫. MoMA . Arxivat de l' original el October 12, 2012. [Consulta: October 13, 2012].
  14. ↑ ≪ Film and Video ≫. A: The Museum of Modern Art, New York: The History and the Collection . New York: Harry N. Abrams, 1997, p. 527. ISBN 0-8109-8187-4 .  
  15. ↑ ≪ Library Collection FAQ ≫. MoMA . Arxivat de l' original el November 4, 2015.
  16. ↑ 16,0 16,1 ≪ Library ≫. MoMA . Arxivat de l' original el February 5, 2016.
  17. ↑ ≪ Arcade ≫. New York Art Resources Consortium . [Consulta: July 25, 2020].
  18. ↑ ≪ Library Collection FAQ ≫. MoMA . Arxivat de l' original el November 4, 2015.
  19. ↑ 19,0 19,1 Broome, Beth (November 4, 2011). ≪A Landmark Acquisition for MoMA's Architecture and Design Department≫ . Architectural Record . Arxivat de l'original el September 7, 2015.  
  20. ↑ Architecture and Design Arxivat March 4, 2016, a Wayback Machine ., MoMA, retrieved November 30, 2011
  21. ↑ " Philip Johnson Papers in The Museum of Modern Art Archives, 1995 ". Arxivat March 4, 2016, a Wayback Machine . MoMA.
  22. ↑ " Exhibition Records 1980?1989 in The Museum of Modern Art Archives ", MoMA. 2016.
  23. ↑ Architecture and Design Arxivat March 4, 2016, a Wayback Machine ., MoMA, retrieved November 30, 2011
  24. ↑ Medina, Samuel (January 24, 2014). ≪Frank Lloyd Wright Exhibition Set to Open at MoMA≫ . Metropolis . Arxivat de l'original el March 3, 2016.  
  25. ↑ Sullivan, Robert. ≪Urban Design: Frank Lloyd Wright's Archives on View at MoMA≫ . Vogue . Arxivat de l'original el March 3, 2016.  
  26. ↑ ≪ Exhibitions: Frank Lloyd Wright and the City: Density vs. Dispersal ≫. MoMA . Arxivat de l' original el October 5, 2015.
  27. ↑ ≪ Frank Lloyd Wright ≫. MoMA . [Consulta: July 25, 2020].
  28. ↑ Antonelli , Paola. ≪ Video Games: 14 in the Collection, for Starters ≫. MoMA , November 29, 2012. Arxivat de l' original el November 30, 2012. [Consulta: November 30, 2012].

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Museu d'Art Modern de Nova York
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Museu_d%27Art_Modern_de_Nova_York&oldid=32897100 ≫