Idioma rusu

De Wikipedia
русский язык?
Falau en
Falau en Rusia , Alemana , Kazakstan , Israel , Mongolia , Estaos Xunios , Canada , Bielorrusia , Kirguistan , Azerbaixan , Estonia , Xeorxa , Letonia , Lituania , Moldavia , Taxiquistan , Ucraina y Uzbequistan
Numberu de falantes
Falantes Tipu Anu
154 000 000 llingua materna 2019
Datos
Familia llingues eslaves orientales
Estau de vulnerabilida 1 seguru
Sistema d'escritura Alfabetu rusu y alfabetu cirilicu
Regulau por Instituto Vinogradov de la Lengua Rusa (es) Traducir
Codigos
ISO 639-1 ru
ISO 639-2 rus
ISO 639-3 rus
Mapa de distribución
Cambiar los datos en Wikidata

El rusu ( русский язык /'?u sk?i j? 'z?k/ ), ye un idioma indoeuropeu de la rama eslava , ya idioma oficial en Rusia , Bielorrusia , Kirguistan y Kazakstan . Amas, ye unu de los 6 idiomes oficiales de la ONX . Ye'l 7? idioma mas falau del mundu .

Forma parte col bielorrusu y ucrain del grupu de llingues eslaves orientales.

El vocabulariu basicu, la morfoloxia y l'estilu lliterariu tan influyios pol eslavu eclesiasticu , idioma eslavu meridional usau pola Ilesia Ortodoxa rusa. Por eso, abondu vocabulariu lliterariu ye mas asemeyau al bulgaru qu'al ucrain.

Emplega l' alfabetu cirilicu .

Distribucion xeografica [ editar | editar la fonte ]

Rusia : hasta 1917 foi l'unicu idioma oficial del Imperiu rusu. Mientres la domina sovietica, magar que se ficieron oficiales les distintes llingues de les republiques, el rusu foi la llingua de rellacion , polo que ye conocio y tien falantes en tolos paises que pertenecieron a la Xunion Sovietica.

Tien comunidaes importantes n' Israel (unos 750.000 inmigrantes xudios), y cientos de miles n' America del Norte .

Poblacion falante de rusu:

Fonte Falantes nativos Rangu Falantes en total Rangu de Total
G. Weber, "Top Languages",
Language Monthly , 3: 12-18, 1997, ISSN 1369-9733
160.000.000 7 285.000.000 4
SIL Ethnologue 167.000.000 7 277.000.000 5

Historia [ editar | editar la fonte ]

Nel cuadru siguiente resumese la historia del rusu y de les otres llingues eslaves orientales.

Historia del eslavu oriental
ucrain bielorrusu rusu
Periodu prelliterariu
(c. until 9th c.)
Protoeslavu
Epoca antigua
(s. IX a XIV  c.)
Antiguu eslavu oriental
Epoca media
(s. Xv a XVIII  c.)
Ruteniu Rusu antiguu
Periodu modernu
(s. XVIII a XIX  c.)
Epoca actual
ucrain
Epoca actual
bielorrusu
Epoca actual
rusu

Referencies [ editar | editar la fonte ]

Enllaces esternos [ editar | editar la fonte ]