Prima guera mondial

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemonteisa
Per amprende a dovre 'l sistema dle parla locaj ch'a varda si .
Solda alman dla prima guera mondial

La prima guera mondial a l'e staita el conflit arma ch'a l'ha amplica le prinsipaj podense mondiaj e tanta d'autre pcite tra l'ista 1914 e la fin del 1918. Ciama an prinsipi daj contemporani "guera europenga", peui con l'amplicassion dle colonie dl'imperi britanich e dj'autri pais extra-europengh dont je Stat Uni d'America e l'Imperi giaponeis, a l'ha pija 'l nom ed "Guera Mondiale" o dco "Granda Guera": an efet a l'e stait el pi grand conflit arma mai combatu fin-a la Sconda guera mondial .

El conflit a l'ha prinsipia 'l 28 Luj 1914 con la diciarassion ed guera dl'Imperi austr-unghereis al Regn ed Serbia, apress l'atenta mortal a l'arsiduch Fransesch Ferdinand d'Asborgh-Este, capita 'l 28 Giugn 1914 a Sarajevo, e a l'e finia pi che quatr agn apress, l'11 November 1918. Per causa del gieugh ed lianse forma dle dariere desen-e dl'Eutsent, ant la guera a son scherasse le pi grande podense mondiaj, con le colonie 'd mincadun-a, an doi bloch, un contra l'autr: da na part j' imperi sentraj ( Almagna , Austria-Ungheria , Imperi otoman ) e (dal 1915) la Bulgaria e da l'autra part j' Alia , arpresenta prinsipalment da Fransa , Regn Uni , Imperi Russ e (dal 1915) Italia . Pi che 70 milion d'om a l'han bogia an tut el mond (60 milion mach an Europa), dont pi che 9 milion a son mort an sij camp ed bataja; a l'e dco dovusse argistre anviron 7 milion ed mort civij, nen mach per j'efet diret dj'operassion ed guera ma dco per le sgheusie, le piaghe e le morie apress.

Ant le prime mosse del conflit l'esercit alman con el Pian Schlieffen a l'e vansa stralest an Belgi, Lussemborgh e ant el nord ed la Fransa, n'assion peui bloca da j'angleis-franseis durant la prima bataja dla Marna dle Stember 1914; l'atach dij russi ant l'istess temp da est a l'ha crasa ij but alman ed na guera curta e vitoriosa, e 'l conflit a l'e degenera ant na frustanta guera ed trincera , ch'a l'e replicasse an tuit ij front e a l'ha dura per tut el temp dje scontr. Viaman ch'a andasia fort, la guera a l'ha ciapa na scala mondial con la partissipassion ed tante d'autre nassion, 'me la Romania e la Grecia . L'intrada dje Stat Uni d'America da la schera dj'alia a l'e staita determinanta per l'arzulta final. Vaire d'autre nassion a son scherasse contra j'imperi sentraj, soens sensa intre ant je scontr arma, ma an passand d'agiut conomich.

La guera a l'e finia definitiv l'11 November 1918 quand l'Almagna, che dij tre imperi sentraj a l'e arendusse pi tard, a l'ha signa l' armistissi amponu da j'Alia. Ij pi grand imperi unitari esistent ant el mond ? alman, autriach-unghereis, otoman e russ ? a l'han chita d'essie, an lassand vaire stat nassionaj che a l'han dait a la carta politica dl'Europa un disegn tutafait neuv.

Ij pais che a l'han fait la guera: an verd l' "Anteisa"; an giaun j'"Imperi sentraj"
Monument a Pcinengh (Biela)

Cause dla guera [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Le s-ciod dla guera del 1914 a l'ha marca la fin d'un longh period ed pas e desvlup conomich dla storia europenga, l'avosa Belle Epoque e a l'ha dco anterompu 'n period, tant pi longh, de stabilita politica europenga: prinsipia del 1815 con la Bataja ed Waterloo , derota final dla Fransa 'd Napoleon e dura per tut el secol XIX, a l'e stait un period ed conflit mach limita, che tutun a l'han ambruschi viaman le liasse diplomatiche tra le podense europenghe e soj gieugh ed lianse [1] . Per trove le rason fondamentaj del conflit a venta armonte prima che tut al grev rol dla Prussia ant la creassion dl' Imperi Alman , a j'ideje politiche d' Otto von Bismarck , a j'ideje filosofiche che a-i ero an Almagna e a soa situassion conomica; na mes-cia 'd fator vari ch'a l'han concoru a desvlupe l'ambission dl'Almagna a trove 'd desboch comersiaj ant el mond. An dzorpi a-i ero ij problema etnich andrinta l' Imperi austr-unghereis e a j'ambission indipendentiste 'd certi popoj ch'a n'ero part, la temma che la Russia a causava dzortut anvers j'alman, la por e l' arvangism dij franseis anvers l'Almagna apress la guera franch-prussian-a del 1870 [2] , e anfin l'evolussion diplomatica del Regn Uni da l' a n'ativa presensa ant l'Europa continental [3] .

Comanda da so prim cansle Bismarck, l'Almagna a l'e staita na forta presensa ant l'Europa grassie a la Tripla Liansa del 1882 e 'l Trata ed Riassiguransa , n'antenta diplomatica con la Russia. Quand kaiser Vielm II d'Almagna a l'e monta an sel trono, a l'e dimostrasse 'n giovo governant determina 'd dirige la politica dasperchiel. Apress j'elession del 1890, quand ij parti 'd senter e de snista a l'han vagna tant ed vot per causa dla stufia anvers el cansle, Vielm II a l'ha trova la manera d'otni le dimission ed Bismarck [4] ; tant del travaj dl'ex-cansle a l'e stait desfait dj'agn apress, quand Vielm II a l'ha manca d'arnove 'l Trata 'd Riassiguransa con ij russ, an passand a la Fransa l'ocasion ed la Liansa Franch-Russa [5] .

N'autr pass fondamental anvers la guera mondial a l'e staita la pressa pr'j'arme ant el setor naval: el kaiser a considerava che mach un massiv slargament dla Kaiserliche Marine a l'avria rendu l'Almagna na podensa mondial e del 1897 a l'ha nomina al comand dla flota l'amiraj Alfred von Tirpitz ; l'Almagna a l'ha antamna 'n riarm ansi grand da desfide duvert el secolar domini naval britanich [6] , favorend l' Antenta cordial del 1904 tra Regn Uni e Fransa e l' Antenta Russ-Angleisa del 1907, ch'a smortava 'n secol ed geostrategie an Asia sentral. El Regn Uni a l'ha dco tenta 'd ranforse soa posission an d'autre diression, an lijandse con l' Imperi Giaponeis del 1902; malgre la proposta 'd Joseph Chamberlain pr'un trata con l'Almagna e 'l Giapon per vantagesse dco ant el Passifich , l'Almagna a l'e andaita fort con soa politica beligeranta, an chersend la frission con j'autri europengh [7] . Da s'moment ansa le grande podense europenghe a son staite spartie, an pratica, an doe schere rivaj; dj'agn apress l'Almagna, dont la politica poch diplomatica a l'avia fait forme na coalission contraria a chila, a l'ha s-ciassa le liasse con l'Austria-Ungheria e l'Italia [8] .

La neuva spartission dl’Europa ant ed bloch a l’era pa mach n'artorn del vej echilibri 'd podensa, ma na sempia bariera tra podense. Ij vari pais a l'han chersu soe arme, con la temma 'd ne s-ciod improvis [9] . El Regn Uni a l'ha scangia le preteise franseise an sel Maroch con l'arconossiment ed soe preteise an sl'Egit, tutun st'acord tra 'j doi prinsipaj imperi coloniaj a violava la Convension ed Madrid del 1880, signa dco da l'Almagna. Da son a l'e surtia la Prima Crisi Marochin-a , o "Crisi ed Tanger" del 1905, quand el kaiser a l'ha forti torna l'autorita dl'Almagna ant la politica extra-europenga [10] . La Crisi Bosniaca , prima crisi ant la penisola Balcanica , a l'e staita del 1908: apress la rivolussion dij Giovo-Turch , la Bulgaria a l'e descrocasse da l'anfluss turch e l'Austria a l'ha anettu per chila le privinse 'd Bosnia e Erzegovina , che a aministrava gia dal 1879. La Russia a l'ha aceta l'anession, otnisend el liber passage pr'ij Dardanej , ma l'Italia a l'ha considera st'assion 'me n'ingiuria e la Serbia 'me na mnassa. La greva arcesta dl'Almagna a la Russia d'arconosse l'anession, o la pen-a a saria stait n'atach austr-alman, a l'ha asia la mossa austriaca, ma a l'ha ambruschi motobin le liasse tra Russia e j'imperi germanich<Basil H. Liddel Hart</ref>. N'autra frission a l'e staita la Sconda Crisi Marochin-a , o "Crisi d'Agadir", del Giugn 1911, quand che per posse la Fransa a fe 'd concession an Africa, j'alman a l'han manda na canonera ant el port d' Agadir . El Chancellor of the Exchequer David Lloyd George a l'ha avisa l'Almagna 'd fe nen de mnasse a la pas parej e a l'ha diciara che 'l Regn Uni a l'era pront a giute la Fransa: le mire dl'imperator a son staite smorta, ma l'ofeisa dla publica opinion alman-a a l'e vnua na vota pi aossa, e a l'e mach pi disse bin ed n'autr slargament ancor dla flota militar; l'acord apress an sel Maroch a l'ha arlama da na part le rason de scontr, ma prope an col moment-li a l'e taca torna marasma ant ij Balcan [11] .

Ant l'Imperi Otoman, fiap dnans el mond antregh apress la Guera ital-turca e l'ocupassion italian-a ed Tripoj, la Macedonia a l'e dventa oget d'arvangia per Bulgaria, Serbia e Regn ed Grecia , 'me prim pass per scasse j'Otoman da l'Europa. Con la Prima Guera Balcanica ij turch a son stait lest vagna: a la Serbia a l'e staita assegna l' Albania stentrional, ma l'Austria, che a voria controle j'ambission ant la zona, a l'ha dlongh bogia ij solda e la Russia, protetris dla Serbia, a l'ha dlongh fait istess; sta vira l'Almagna a l'e staita da la part ed Fransa e Regn Uni pr'evite 'd privolos desvlup. Quand la crisi a l'e passa, la Serbia a l'ha guerna la pipart dle lande gia vagna, mentre la Bulgaria a l'ha dovu rende squasi tute le soe; son a l'ha pa piasu a l'Austria, che dl'ista del 1913 a l'ha smonu d'atache diret la Serbia. L'Almagna a l'ha frena ij but austriach, ma ant l'istess temp a l'ha spantia so control ansima l'esercit turch, anterdisend l'anfluss russ ant ij Dardanej [12] . Dij darie agn an tuit ij pais europengh a l'han fosona le cisse a la guera, ij discors e j'articoj, j'arenghe e j'assident a le frontere; la Fransa a l'ha crija na lej (dita "dij tre agn") che, per compense l'inferiorita 'd numer rispet a l'esercit alman, a slongava 'd n'ann la coscrission, che fin-a antlor a l'avia dura mach doi agn a pr'un; son a l'ha acabla le liasse con l'Almagna [13] .

Sorgiss [ modifica | modifiche la sorgiss ]

  1. David Stevenson
  2. Alistair Horne
  3. Basil H. Riddel Hart
  4. Hew Strachan
  5. Basil H. Liddel Hart
  6. Basil H. Liddel Hart
  7. Basil H. Liddel Hart
  8. Basil H. Liddel Hart
  9. Basil H. Liddel Hart
  10. ^ Richard W. Mansbach, Kirsten L. Rafferty, Introduction to global politics , p. 109
  11. Basil H. Liddel Hart
  12. Basil H. Liddel Hart
  13. Basil H. Liddel Hart

Anliure esterne [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Ansima a Wikimedia Commons a-i e d'archivi multimojen ch'a-i intro con