La
prima guera mondial
a l'e staita el conflit arma ch'a l'ha amplica le prinsipaj podense mondiaj e tanta d'autre pcite tra l'ista 1914 e la fin del 1918. Ciama an prinsipi daj contemporani "guera europenga", peui con l'amplicassion dle colonie dl'imperi britanich e dj'autri pais extra-europengh dont je Stat Uni d'America e l'Imperi giaponeis, a l'ha pija 'l nom ed "Guera Mondiale" o dco "Granda Guera": an efet a l'e stait el pi grand conflit arma mai combatu fin-a la
Sconda guera mondial
.
El conflit a l'ha prinsipia 'l 28 Luj 1914 con la diciarassion ed guera dl'Imperi austr-unghereis al Regn ed Serbia, apress l'atenta mortal a l'arsiduch Fransesch Ferdinand d'Asborgh-Este, capita 'l 28 Giugn 1914 a Sarajevo, e a l'e finia pi che quatr agn apress, l'11 November 1918. Per causa del gieugh ed lianse forma dle dariere desen-e dl'Eutsent, ant la guera a son scherasse le pi grande podense mondiaj, con le colonie 'd mincadun-a, an doi bloch, un contra l'autr: da na part j'
imperi sentraj
(
Almagna
,
Austria-Ungheria
,
Imperi otoman
) e (dal 1915) la Bulgaria e da l'autra part j'
Alia
, arpresenta prinsipalment da
Fransa
,
Regn Uni
,
Imperi Russ
e (dal 1915)
Italia
.
Pi che 70 milion d'om a l'han bogia an tut el mond (60 milion mach an Europa), dont pi che 9 milion a son mort an sij camp ed bataja; a l'e dco dovusse argistre anviron 7 milion ed mort civij, nen mach per j'efet diret dj'operassion ed guera ma dco per le sgheusie, le piaghe e le morie apress.
Ant le prime mosse del conflit l'esercit alman con el
Pian Schlieffen
a l'e vansa stralest an Belgi, Lussemborgh e ant el nord ed la Fransa, n'assion peui bloca da j'angleis-franseis durant la
prima bataja dla Marna
dle Stember 1914; l'atach dij russi ant l'istess temp da est a l'ha crasa ij but alman ed na guera curta e vitoriosa, e 'l conflit a l'e degenera ant na frustanta
guera ed trincera
, ch'a l'e replicasse an tuit ij front e a l'ha dura per tut el temp dje scontr. Viaman ch'a andasia fort, la guera a l'ha ciapa na scala mondial con la partissipassion ed tante d'autre nassion, 'me la
Romania
e la
Grecia
. L'intrada dje
Stat Uni d'America
da la schera dj'alia a l'e staita determinanta per l'arzulta final. Vaire d'autre nassion a son scherasse contra j'imperi sentraj, soens sensa intre ant je scontr arma, ma an passand d'agiut conomich.
La guera a l'e finia definitiv l'11 November 1918 quand l'Almagna, che dij tre imperi sentraj a l'e arendusse pi tard, a l'ha signa l'
armistissi
amponu da j'Alia. Ij pi grand imperi unitari esistent ant el mond ? alman, autriach-unghereis, otoman e russ ? a l'han chita d'essie, an lassand vaire stat nassionaj che a l'han dait a la carta politica dl'Europa un disegn tutafait neuv.
Le s-ciod dla guera del 1914 a l'ha marca la fin d'un longh period ed pas e desvlup conomich dla storia europenga, l'avosa
Belle Epoque
e a l'ha dco anterompu 'n period, tant pi longh, de stabilita politica europenga: prinsipia del 1815 con la
Bataja ed Waterloo
, derota final dla Fransa 'd Napoleon e dura per tut el secol XIX, a l'e stait un period ed conflit mach limita, che tutun a l'han ambruschi viaman le liasse diplomatiche tra le podense europenghe e soj gieugh ed lianse
[1]
.
Per trove le rason fondamentaj del conflit a venta armonte prima che tut al grev rol dla
Prussia
ant la creassion dl'
Imperi Alman
, a j'ideje politiche d'
Otto von Bismarck
, a j'ideje filosofiche che a-i ero an Almagna e a soa situassion conomica; na mes-cia 'd fator vari ch'a l'han concoru a desvlupe l'ambission dl'Almagna a trove 'd desboch comersiaj ant el mond. An dzorpi a-i ero ij problema etnich andrinta l'
Imperi austr-unghereis
e a j'ambission indipendentiste 'd certi popoj ch'a n'ero part, la temma che la Russia a causava dzortut anvers j'alman, la por e l'
arvangism
dij franseis anvers l'Almagna apress la
guera franch-prussian-a
del 1870
[2]
, e anfin l'evolussion diplomatica del
Regn Uni
da l' a n'ativa presensa ant l'Europa continental
[3]
.
Comanda da so prim
cansle
Bismarck, l'Almagna a l'e staita na forta presensa ant l'Europa grassie a la
Tripla Liansa del 1882
e 'l
Trata ed Riassiguransa
, n'antenta diplomatica con la Russia. Quand
kaiser
Vielm II d'Almagna
a l'e monta an sel trono, a l'e dimostrasse 'n giovo governant determina 'd dirige la politica dasperchiel. Apress j'elession del 1890, quand ij parti 'd senter e de snista a l'han vagna tant ed vot per causa dla stufia anvers el cansle, Vielm II a l'ha trova la manera d'otni le dimission ed Bismarck
[4]
; tant del travaj dl'ex-cansle a l'e stait desfait dj'agn apress, quand Vielm II a l'ha manca d'arnove 'l Trata 'd Riassiguransa con ij russ, an passand a la Fransa l'ocasion ed la
Liansa Franch-Russa
[5]
.
N'autr pass fondamental anvers la guera mondial a l'e staita la pressa pr'j'arme ant el setor naval: el
kaiser
a considerava che mach un massiv slargament dla
Kaiserliche Marine
a l'avria rendu l'Almagna na podensa mondial e del 1897 a l'ha nomina al comand dla flota l'amiraj
Alfred von Tirpitz
; l'Almagna a l'ha antamna 'n riarm ansi grand da desfide duvert el secolar domini naval britanich
[6]
, favorend l'
Antenta cordial
del 1904 tra Regn Uni e Fransa e l'
Antenta Russ-Angleisa
del 1907, ch'a smortava 'n secol ed
geostrategie
an
Asia
sentral. El Regn Uni a l'ha dco tenta 'd ranforse soa posission an d'autre diression, an lijandse con l'
Imperi Giaponeis
del 1902; malgre la proposta 'd
Joseph Chamberlain
pr'un trata con l'Almagna e 'l Giapon per vantagesse dco ant el
Passifich
, l'Almagna a l'e andaita fort con soa politica beligeranta, an chersend la frission con j'autri europengh
[7]
. Da s'moment ansa le grande podense europenghe a son staite spartie, an pratica, an doe schere rivaj; dj'agn apress l'Almagna, dont la politica poch diplomatica a l'avia fait forme na coalission contraria a chila, a l'ha s-ciassa le liasse con l'Austria-Ungheria e l'Italia
[8]
.
La neuva spartission dl’Europa ant ed bloch a l’era pa mach n'artorn del vej echilibri 'd podensa, ma na sempia bariera tra podense. Ij vari pais a l'han chersu soe arme, con la temma 'd ne s-ciod improvis
[9]
. El Regn Uni a l'ha scangia le preteise franseise an sel Maroch con l'arconossiment ed soe preteise an sl'Egit, tutun st'acord tra 'j doi prinsipaj imperi coloniaj a violava la Convension ed Madrid del 1880, signa dco da l'Almagna. Da son a l'e surtia la
Prima Crisi Marochin-a
, o "Crisi ed Tanger" del 1905, quand el
kaiser
a l'ha forti torna l'autorita dl'Almagna ant la politica extra-europenga
[10]
.
La
Crisi Bosniaca
, prima crisi ant la
penisola Balcanica
, a l'e staita del 1908: apress la rivolussion dij
Giovo-Turch
, la Bulgaria a l'e descrocasse da l'anfluss turch e l'Austria a l'ha anettu per chila le privinse 'd
Bosnia
e
Erzegovina
, che a aministrava gia dal 1879. La Russia a l'ha aceta l'anession, otnisend el liber passage pr'ij
Dardanej
, ma l'Italia a l'ha considera st'assion 'me n'ingiuria e la Serbia 'me na mnassa. La greva arcesta dl'Almagna a la Russia d'arconosse l'anession, o la pen-a a saria stait n'atach austr-alman, a l'ha asia la mossa austriaca, ma a l'ha ambruschi motobin le liasse tra Russia e j'imperi germanich<Basil H. Liddel Hart</ref>. N'autra frission a l'e staita la
Sconda Crisi Marochin-a
, o "Crisi d'Agadir", del Giugn 1911, quand che per posse la Fransa a fe 'd concession an Africa, j'alman a l'han manda na
canonera
ant el port d'
Agadir
. El
Chancellor of the Exchequer
David Lloyd George
a l'ha avisa l'Almagna 'd fe nen de mnasse a la pas parej e a l'ha diciara che 'l Regn Uni a l'era pront a giute la Fransa: le mire dl'imperator a son staite smorta, ma l'ofeisa dla publica opinion alman-a a l'e vnua na vota pi aossa, e a l'e mach pi disse bin ed n'autr slargament ancor dla flota militar; l'acord apress an sel Maroch a l'ha arlama da na part le rason de scontr, ma prope an col moment-li a l'e taca torna marasma ant ij Balcan
[11]
.
Ant l'Imperi Otoman, fiap dnans el mond antregh apress la
Guera ital-turca
e l'ocupassion italian-a ed Tripoj, la Macedonia a l'e dventa oget d'arvangia per Bulgaria, Serbia e
Regn ed Grecia
, 'me prim pass per scasse j'Otoman da l'Europa. Con la
Prima Guera Balcanica
ij turch a son stait lest vagna: a la Serbia a l'e staita assegna l'
Albania
stentrional, ma l'Austria, che a voria controle j'ambission ant la zona, a l'ha dlongh bogia ij solda e la Russia, protetris dla Serbia, a l'ha dlongh fait istess; sta vira l'Almagna a l'e staita da la part ed Fransa e Regn Uni pr'evite 'd privolos desvlup. Quand la crisi a l'e passa, la Serbia a l'ha guerna la pipart dle lande gia vagna, mentre la Bulgaria a l'ha dovu rende squasi tute le soe; son a l'ha pa piasu a l'Austria, che dl'ista del 1913 a l'ha smonu d'atache diret la Serbia. L'Almagna a l'ha frena ij but austriach, ma ant l'istess temp a l'ha spantia so control ansima l'esercit turch, anterdisend l'anfluss russ ant ij Dardanej
[12]
. Dij darie agn an tuit ij pais europengh a l'han fosona le cisse a la guera, ij discors e j'articoj, j'arenghe e j'assident a le frontere; la Fransa a l'ha crija na lej (dita "dij tre agn") che, per compense l'inferiorita 'd numer rispet a l'esercit alman, a slongava 'd n'ann la coscrission, che fin-a antlor a l'avia dura mach doi agn a pr'un; son a l'ha acabla le liasse con l'Almagna
[13]
.
- ↑
David Stevenson
- ↑
Alistair Horne
- ↑
Basil H. Riddel Hart
- ↑
Hew Strachan
- ↑
Basil H. Liddel Hart
- ↑
Basil H. Liddel Hart
- ↑
Basil H. Liddel Hart
- ↑
Basil H. Liddel Hart
- ↑
Basil H. Liddel Hart
- ↑
^ Richard W. Mansbach, Kirsten L. Rafferty,
Introduction to global politics
, p. 109
- ↑
Basil H. Liddel Hart
- ↑
Basil H. Liddel Hart
- ↑
Basil H. Liddel Hart
Ansima a Wikimedia Commons a-i e d'archivi multimojen ch'a-i intro con
|
|