Tunisia

Tunisia (en arabi : ????, T?nis [? tuːn?s ] ^{Escotar
^ⓘ}), oficialament la Republica de Tunisia (en arabi : ????????? ?????????,, Al-Jumh?riyyah at-T?nisiyya ^{Escotar
^ⓘ}), es lo pais mai septentrional d' Africa . Confronta Libia al sudest e al sud, e Argeria a l'oest.

Geografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Tunisia a un litoral de 1148 km d'extension en la Mar Mediterranea .

Clima [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo clima de Tunisia es de tipe mediterraneu au nord e desertic au centre e au sud. Lei quantitats de precipitacions son forca variablas. De niveus de 1 000 mm son observats au nord e mens de 50 mm es frequent dins lei regions meridionalas que fan partida de Sahara . D'un biais similar, lei temperaturas varian de 0 °C dins lei montanhas a mai de 50 °C dins lei zonas deserticas .

Lo regim dei vents es divers. La costa nord es expausada ai vents marins doc e umids que bofan dempuei Occitania e Italia . Entrainan una baissa significativa dei temperaturas e una aumentacion dei precipitacions. Au sud, domina lo siroc que bofa dempuei Sahara . A l'efiech opausat amb una aumentacion dei temperaturas e una demenicion importanta de l'umiditat.

Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

Preistoria [ modificar | Modificar lo codi ]

Lei tracas pus ancianas de presencia umana en Tunisia datan dau Paleolitic . Fogueron laissadas per una populacion de cacaires culheires mosterians . Vers 20 000 av. JC, la cultura mosteriana foguet remplacada per la cultura iberomaurusiana que s'estendet dins lei regions litoralas de Magreb fins a 10 000 av. JC. Pasmens, sa presencia en Tunisia demoret febla. Li succediguet la cultura capsiana qu'apareguet dins la region de Gafsa vers la fin dau millenari X av. JC. Lo Capsian dispareguet dins lo corrent dau millenari V av. JC e laisset la placa au Neolitic . Aqueu periode veguet l'installacion de populacions proto-berberas probablament originarias de Libia .

Antiquitat [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo periode cartagines [ modificar | Modificar lo codi ]

Article detalhat: Civilizacion cartaginesa .

Ben situat au limit dei bacins occidentau e orientau de la Mar Mediterranea , lo litorau tunisian se trobava tanben a la crosiera entre rota terrestra de Magreb a Egipte e lo desbocat deis itineraris dau comerci caravanier en provenancia de Sahara . Au segle IX av. JC, aquela posicion interesset donc lei marchands fenicians que fonderon plusors colonias dins la region. En particular, vers 820 av. JC , de colons originaris de Tir establigueron Cartage dins la region de Tunis . La ciutat venguet rapidament independenta e impauset pauc a pauc son primat ais autrei colonias fenicianas d' Africa dau Nord e de Sicilia . En parallel, capitet de rebutar lei nomadas berbers vers lo sud e l' oest .

A partir dau segle VI av. JC, lei Cartagines se bategueron ambe lei Grecs per lo contrarotle de Sicilia . Plusors guerras s'acaberon vers 480 av. JC amb una desfacha cartaginesa e la mesa en placa d'un partiment de l'illa (l'oest ai Cartagines, lo resta ai Grecs). Pasmens, d'aqueu temps, lo relarg cartagines venguet un centre marchand e agricola major ( oli , blat ...). Au segle III av. JC, Cartage se turtet a l'expansionisme de Roma en Italia Meridionala. Una premiera guerra ( 264 - 241 av. JC ) entrainet l'expulsion dei Cartagines de Sicilia e de Sardenha . Puei, un segond conflicte ( 218 - 22 av. JC ), pus dur, entrainet la perda de son domeni coloniau ispanic per Cartage . Reduch au reng de poissanca segondaria, la vila foguet finalament destrucha per lei Romans a l'eissida d'un setge de tres ans en 146 av. JC .

Lo periode roman e la propagacion dau crestianisme [ modificar | Modificar lo codi ]

Roma annexet lo relarg de Cartage ? la mitat nord de la Tunisia actuala ? que venguet la provincia d' Africa . L'endrech demoret un centre agricola e foguet forca romanizat en causa de son importancia per l'avitalhament de la capitala . Tre la fin dau segle II av. JC, lei Romans comenceron d'estendre son domeni african e sometegueron lei reis numides copables de revoutas contra l'ordre roman. Ansin, ocuperon pauc a pauc tot lo litorau maugrabin . Tornada bastir per Cesar , Cartage venguet lo centre d'une region prospera e la tresena vila pus importanta de l' Emperi .

Au segle III ap. JC, lo crestianisme se difuset dins lei vilas avans d'agantar lei zonas ruralas berberas . Durant lo reine de Dioclecian ( 284 - 305 ), de persecucions forca importantas decimeron lei comunautats crestianas e plusors fideus abjureron sa religion . Apres la conversion de Constantin ( 306 - 337 ), la situacion se melhoret mai la Gleisa d'Africa dau Nord foguet tocada per de desacordis regardant lei crestians aguent abjurat. Una ala rigorosa, majoritaria dins lei campanhas, refuset sa reintegracion mentre qu'un corrent urban pus comprensiu i era pas opausat. En 312 , lei dos grops nomeron dos evesques rivaus entrainant un long conflicte entre ≪ catolics ≫ e donatistas ? finalament condamants per eretgia ? que duret fins a la fin dau segle.

Lei conquistas vandalas e bizantinas [ modificar | Modificar lo codi ]

Au segle IV ap. JC, lei Vandals , apres aver passat lo limes renan en 407 e l' estrech de Gibartar en 427 , ocuperon la provincia d'Africa e Cartage . N'expulseron l' aristocracia romana mai se romanizeron rapidament en causa de son nombre feble. Se convertigueron tanben au crestianisme e fonderon un reiaume que duret fins a 533 . D'efect, aquela annada , lei Bizantins torneron conquistar la region durant lo reine de Justinian ( 527 - 565 ). Pasmens, la presencia bizantina foguet mau acceptada car lei governadors imperiaus, d'origina grega , intreron en conflicte ambe la populacion que parlava sustot latin o berber . Ansin, l'autoritat de Constantinoble se limitet au litorau e demoret quasi inexistenta dins lei montanhas .

L'islamizacion de Tunisia [ modificar | Modificar lo codi ]

La conquista araba e l'integracion au sen dau mond musulman [ modificar | Modificar lo codi ]

Apres la conquista de Cirenaica en 642 , leis Arabes arriberon en Tunisia en 647 e obtengueron un tribut dei Bizantins per quitar la region. Aqueu calma duret fins a 665 . Uqba ibn Nafi fondet Kairouan en 670 e agantet l' Ocean Atlantic en 681 . De 695 a 703 , de combats opauseron Arabes, Bizantins e Berbers per lo contrarotle dei regions maritimas. S'acaberon ambe la victoria dei premiers que destrugueron Cartage en 698 . Per remplacar la ciutat antica, fonderon Tunis .

A partir deis annadas 730, la dominacion araba foguet forca contestada per lei Berbers que se revouteron un premier cop en 739 e menaceron Kairouan en 742 . Puei, una segonda insureccion importanta foguet animada per de convertits au kharigisme entrainant una reaccion viva deis Arabes dins leis annadas 770 - 780 . Pasmens, aquelei combats empacheron pas la region de s'arabizar e de s' islamizar . En revenge, en causa de l'agitacion locala e de l'alunchament a respect dei centres arabes d' Orient Mejan , la region se destaquet rapidament de l'autoritat dei califas.

Leis Aglabidas [ modificar | Modificar lo codi ]

Article detalhat: Aglabidas .

La dinastia aglabida foguet fondada en 800 per un oficier arabe, Ibrahim ibn al-Aghlab , obtenguet Ifriqiya coma feu ereditari de part dau califa. Dins lei fachs, se lei caps de la dinastia mantengueron la ficcion d'un liame de vassalitat, leis Aglabidas vengueron independents . Per canalizar l'agitacion de l' aristocracia guerriera locala, comenceron a partir de 827 la conquista de la Sicilia Bizantina que resistiguet fins a 902 . En parallel, Kairouan venguet un centre intellectau e religios de premiera importancia. En particular, sei teologians definigueron lei principis dau malekisme , escola sunita que domina totjorn a l'ora d'ara l' islam de Magreb .

Lo periode fatimida [ modificar | Modificar lo codi ]

Article detalhat: Califat Fatimida .

Au comencament dau segle X, un aventurier chiita , dich Abu Abdallah al-Chii , organizet una armada en Magreb e conquistet Ifriqiya . La dinastia aglabida s'afondret en 909 e lo cap chiita Umayd Allah ( 909 - 934 ), descendent d' Ali , intret a Kairouan en 910 . I fondet un califat chiista e assaiet d'impausar aquela religion a una populacion reticenta. Fondet tanben una capitala novela, Mahdia , e someteguet la mager part de Magreb en 922 . Pasmens, durant lo reine

Apres la mort dau fondator de la dinastia , son successor Al-Qaim bi-Amr Allah ( 934 - 946 ) deguet una importanta revouta menada per un predicaire Kharigista dich Abu Yazid . Leis insurgents assetjeron Mahdia en 946 avans d'esser vencuts per lei tropas d' Al-Mansur ( 946 - 953 ). Aquela desfacha entrainet un important declin dau kharigisme maugrabins que subrevisquet solament dins quauquei pochis isoladas.

En 969 , lei Fatimidas capiteron de conquistar Egipte onte transferigueron sa capitala en 973 . En causa de la distancia, aquo entrainet un declin de l'autoritat fatimida en Tunisia e la region passet sota lo contrarotle dei Ziridas que romperon ambe lo chiisme en 1051 . Lei Fatimidas demanderon alora a la tribu dei Beni Hilal d'atacar la region. Venceires en 1052 , leis envaisseires bategueron lei Ziridas ? que se retireron a Mahdia ? e pilheron lo pais. Aquo destabilizet l'ordre establit e favorizet l'emergencia d'un mode de vida seminomada dins lei regions interioras. En parallel, lei Normands aproficheron lei dificultats ziridas per conquistar Sicilia e atacar lei regions maritimas.

Dei Ziridas ais Hafsidas [ modificar | Modificar lo codi ]

Lei mutacions dau Magreb Orientau durant lo segle XII [ modificar | Modificar lo codi ]

Dins lo corrent dau segle XII, lo Magreb Orientau conoguet de mutacions importantas. D'efect, l' agricultura comencet de declinar e lei grands tenements eissits dau periode roman disparegueron. Una agricultura de subsistencia lei remplacet. Lei ports garderon sa prosperitat gracias a sa posicion a la crosiera deis itineraris marchands mediterraneus . Pasmens, l'evolucion pus importanta foguet una inversion deis atacas maritimas car lei Normands contunieron seis expedicions contra Magreb . I ocuperon lei vilas portuarias entre Tunis e Tripol . En 1154 , prengueron Mahdia , co que marquet la fin de la dinastia zirida .

Lo periode almohade [ modificar | Modificar lo codi ]

Article detalhat: Almohades .

Au comencament dau segle XII, apareguet dins la mitat occidentala de Magreb la poderosa dinastia deis Almohades . Dins lo corrent deis annadas 1130, son cap prenguet lo titol de califa e comencet de sometre Marroc . Puei, se dirigiguet vers Argeria e Tunisia ont ataquet lei princes arabes locaus e lei Normands. En 1551 , lei Hammadites de Bugia accepteron sa senhoria. Puei, leis Almohades prengueron l'avantatge sus lei Beni Hilal avans d'expulsar lei Normands de la costa africana en 1160 .

Pasmens, l'autoritat deis Almohades ? que concentreron seis esforc militars per reconquistar Al Andalus ? demoret mau segura en Magreb Orientau. Ansin, ne fiseron la direccion an Abu Muhammad ibn Hafs que foguet a l'origina de la dinastia deis Hafsidas . D'efect, tre leis annadas 1220, de problemas de succession entraineron de guerras civilas recurrentas que permeteron ai regions perifericas de venir independentas. La darriera temptativa de restablir la poissanca almohada aguet luoc durant lo reine dau califa Abu Said ( 1242 - 1248 ) que foguet tuat a Tlemcen dins una emboscada .

Lo periode hafsida [ modificar | Modificar lo codi ]

Article detalhat: Hafsidas .

Aprofichant lo declin deis Almohades ? que dispareguet definitivament en 1276 ? leis Hafsidas establigueron sa capitala a Tunis . En 1270 , lo sultan Al-Mustansir ( 1249 - 1277 ) resistiguet a l' Uechena Crosada menada per lo rei frances Lois IX ( 1226 - 1270 ). Puei, a partir de 1284 , lei Hafsidas degueron luchar contra d'atacas aragonesas .

En 1294 , la dinastia conoguet de trebols de succession qu'entraineron un partiment de son territori entre princes rivaus. L'unitat foguet restablida per Abu Bakr ( 1318 - 1346 ). Pasmens, apres sa mort, lo reiaume foguet menacada per d'incursions marinidas . Abu al-Abbas ( 1370 - 1394 ) restauret la poissanca hafsida dins lo corrent de la segonda mitat dau segle XIV e la dinastia venguet alora la premiera poissanca de Magreb . Agantet son apogeu sota Abu Omar Uthman ( 1435 - 1488 ). Dins aquo, son deces entrainet una greva crisi de succession.

Lo periode de la regencia de Tunis [ modificar | Modificar lo codi ]

La conquista otomana [ modificar | Modificar lo codi ]

Au comencament dau segle XVI, leis Espanhous , d'ara endavant unificats au sen d'un reiaume unic, comenceron d'atacar lei vilas musulmanas de Magreb . Per Madrid , aquo era la seguida logica a l'acabament de la Reconquista en 1492 . En 1509 - 1510 , ocuperon ansin Oran , Bugia e Tripol dins un contexte de declin generalizat dei dinastias reialas maugrabinas. Per se protegir, lei ports de la region demanderon l'ajuda dau corsari turc Arudj que moriguet en 1518 durant un assaut espanhou contra Tlemcen .

Foguet remplacat per son fraire, Hayrettin Barbarossa , que demandet l'ajuda dau sultan otoman que venia de conquistar Egipte ( 1517 ). Gracias a de renforc turcs, comencet una longa guerra en Magreb contra leis Espanhous . Pauc a pauc, lei Turcs prengueron l'avantatge e conquisteron Tripol ( 1551 ), Bugia ( 1555 ) e Tunis ( 1574 ). En revenge, Oran demoret espanhola fins a 1791 . Puei, en 1587 , per administrar la region, leis Otomans i creeron tres ≪ regencias ≫ an Argier , a Tunis e a Tripol .

La regencia de Tunis [ modificar | Modificar lo codi ]

Article detalhat: Regencia de Tunis .

A l'origina, la regencia de Tunis era dirigida per un dei . Pasmens, tre leis annadas 1630, son autoritat foguet eclipsada per lo bei , personatge inicialament cargat de la collecta deis imposts e de la gestion deis afaires interiors. A la fin dau segle XVII, de trebols internes entraineron una intervencion de la regencia d'Argier que sei tropas fogueron finalament expulsadas en 1705 per Al-Husayn ibn Ali ( 1705 - 1735 ). Lo venceire fondet una dinastia que dirigiguet lo pais fins a 1957 . Dins aquo, son fondator foguet arrestat per son fiu Pacha Ali ( 1735 - 1756 ) en 1735 e executat cinc ans pus tard. Puei, l'armada dau dei d'Argier intervenguet tornarmai en 1756 . Pacha Ali foguet tuat e remplacat per un autre fiu d' Al-Husayn ibn Ali . Tunis venguet tanben tributari d' Argier fins a 1821 .

Apres aquela intervencion, la regencia se consolidet gracias a la tradicion estatalas eissida dei periodes precedents. Durant lo reine d' Ahmed Bey ( 1837 - 1855 ), se dotet d'una armada moderna en despiech de dificultats financieras. Pasmens, venguda forca pesanta, la fiscalitat causet una revouta en 1864 . Durament reprimit, lo movement entrainet una demenicion deis imposts e lo govern deguet empruntar de sous a de bancas de Paris . Incapable de tornar l'argent tre 1867 , la regencia deguet acceptar l'autoritat d'una Comission dei Financas tengudas per Franca , lo Reiaume Unit e Italia . Dins lei fachs, placet lo reiaume sota protectorat .

De 1873 a 1876 , lo Premier Ministre Khayr ed-Din capitet de restaurar l'equilibri dei financas gracias a una reduccion dei despensas e una reforma de la fiscalitat. Pasmens, foguet victima d'intrigas e perdiguet lo poder. Aquo permetet alora a Franca d'establir son protectorat . D'efect, gracias a un incident frontalier, Paris poguet mandar de tropas qu'impauseron au dei de signar lo tractat de Bardo en mai de 1881 . Aqueu tractat, que placava Tunisia sota un protectorat frances desguisat, suscitet una insureccion dei regions montanhosas e dei tribus bedoinas. Venceires en 1883 , lei Frances establigueron aqueu cop un protectorat vertadier ambe la convencion de La Marsa .

Lo periode coloniau [ modificar | Modificar lo codi ]

Lo protectorat frances de 1882 a 1940 [ modificar | Modificar lo codi ]

Lei Frances mantengueron leis institucions tunisianas mai lei dobleron d'una administracion coloniala qu'exercissia la realitat dau poder. Sostengueron tanben l'installacion de colons europeus . Au comencament dau segle XX, degueron faciar la formacion d'un movement dei Jovei Tunisians, inspirat dei Jovei Turcs, desiros de participar mai a la gestion dau pais. Aquelei revendicacions fogueron a l'origina d'esmogudas a Tunis en 1911 .

Apres la Premiera Guerra Mondiala , plusors partits se formeron. Lo pus important foguet lo Destour que revendicava la promulgacion d'una constitucion . En 1934 , se devesiguet e un grop de socis pus radicaus menat per Habib Bourguiba fondet lo Neo-Destour . Sei caps fogueron rapidament a l'origina de trebols. Arrestats un premier cop en 1935 , liberats l' annada seguenta e tornarmai arrestats en 1938 .

La Segonda Guerra Mondiala [ modificar | Modificar lo codi ]

Tunisia foguet ocupada per Alemanha e Italia en novembre de 1942 . Utilizeron la region per assaiar de perseguir lo combat contra lei forcas aliadas qu'avian ja pres Libia , Marroc e Argeria . Durant aqueu periode, l'Axe formet un govern ≪ tunisian ≫ dirigit per lo bei Moncef Pacha ( 1942 - 1943 ). Ansin, apres la capitulacion dei forcas germanoitalianas d' Africa en mai de 1943 , Franca metet en placa una administracion mai e mai directa.

L'independencia [ modificar | Modificar lo codi ]

Apres 1945 , lo Neo-Destour dominet la vida politica e favorizet en 1948 la formacion d'un sindicat nacionau dich Union Generala dei Trabalhaires Tunisians (UGTT). En facia d'aqueu desvolopament, Franca esitet. En 1950 , creet un govern francotunisian amb un ministre eissit dau Neo-Destour . Pasmens, tre 1951 , leis autoritats colonialas proclameron lo caracter definitiu dau liame entre Franca e Tunisia. Puei, Bourguiba foguet tornarmai arrestat en 1952 . La meteissa, un grop de colons assassinet Fahrat Hached , cap de l' UGTT . Aquo entrainet de violencias recurrentas.

Apres la desfacha francesa en Indochina , de negociacions comenceron entre Paris e Bourguiba . En 1955 , Tunisia obtenguet ansin una autonomia relativament importanta. Pasmens, aquel acord entrainet una crisi entre lei partisans de Bourguiba e aquelei de Salah Ben Youssef que criticava aquela politica deis ≪ etapas ≫. Sostengut per leis autoritats francesa e per l' UGTT , Habib Bourguiba capitet de s'impausar e de mener lo pais a l' independencia en 1956 .

La Tunisia contemporanea [ modificar | Modificar lo codi ]

La presidencia de Habib Bourguiba [ modificar | Modificar lo codi ]

Apres l' independencia , lo Neo-Destour ganhet largament leis eleccions (95%) e Habib Bourguiba aprofichet aqueu contexte favorable per melhorar l'estatut dei fremas ( 1956 ) e abolir la monarquia ( 1957 ). Puei, en 1958 , lo govern organizet lo proces dei collaborators de la colonizacion e dei partisans de Salah Ben Youssef (rapidament assassinat ). Enfin, en 1959 , una constitucion amb un regime presidenciau fort foguet adoptada. Permetet a Bourguiba , regularament tornat elegir, de dirigir lo pais fins a 1987 .

Sota sa direccion e aquela d' Ahmed Ben Salah de l' UGTT , Tunisia adoptet una politica economica dirigista. Pasmens, un projecte de creacion de tenements publics entraineron d'esmogudas e la destitucion de Ben Salah en 1969 .

En 1975 , Habib Bourguiba foguet elegit president a vida dins un contexte malaisat. D'efect, l'absencia de democracia, lo culte de la personalitat e l'aumentacion dau caumatge mineron lo regime. En mai d'aquo, una generacion de joves, diplomats d'un sistema educatiu eficac, comenceron de contestar la politica economica. Enfin, per agravar la crisi, lei liames entre lo govern e l' UGTT se degalheron pauc a pauc.

Ansin, a partir de la fin deis annadas 1970, lo pais foguet trebolat per d'esmogudas en 1978 , en 1981 e en 1984 . En parallel, l' islamisme comencet de se difusar au sen de la societat, especialament dins leis universitats e leis escolas. En particular, se formet un Movement de la tendancia islamica (MTI) que foguet reprimit per lo regime. Aquelei problemas entraineron la destitucion de Bourguiba per lo generau Zine El Abidine Ben Ali en octobre de 1987 .

Lo periode de Ben Ali [ modificar | Modificar lo codi ]

Ben Ali dirigiguet lo pais de 1987 a 2011 . Metet en placa un regime forca autoritari e corromput. En 1988 , un multipartisme de facada foguet restaurat mai lo MTI, vengut Ennahda , demoret enebit. De mai, lo regime aumentet la repression contra lei grops islamistas e progressistas (coma la Liga dei Drechs de l'Ome).

En 2002 , una modificacion constitucionala permetet a Ben Ali d'esser tornat elegir en 2004 e en 2009 . Pasmens, a partir de decembre de 2010 , de manifestacions importantas se debaneron en favor de la democracia . En despiech de la repression, lo movement se transformet en revolucion e lo president deguet quitar lo poder e s'exilar en Arabia Saudita lo 14 de genier de 2011 .

Tunisia dempuei 2011 [ modificar | Modificar lo codi ]

Dempuei 2011 , Tunisia conois un proces de democratizacion fragil. D'efect, apres la demission de Ben Ali , de trebols suplementaris entraineron la nominacion de Beji Caid Essebsi , ex-Premier Ministre de Bourguiba , a la testa dau pais. Mantenguet l' estat d'urgencia . En octobre de 2011 , una assemblada constituenta foguet elegida. Ennahdha i obtenguet 89 setis sus 217 e capitet de prendre lo poder ambe la formacion d'una coalicion gropant lo Congres per la Republica (partit nacionalista de senestra) e Ettakatol (un partit sociau-democrata). En parallel, plusors atemptats islamistas menaceron l'estabilitat de la societat e lo sector toristic.

Lo 26 de genier de 2014 , una constitucion foguet finalament adoptada apres de conflictes importants sus la placa de l' islam dins lo texte. Puei, leis eleccions legislativas d'octobre de 2014 fogueron averadas per lo movement nacionalista sociau-liberau Nidaa Tounes (86 setis). Ennahdha (69 elegits) arribet segond mai perdiguet un nombre important de parlamentaris. Lo mes seguent, uUna eleccion presidenciala permetet tanben a Beji Caid Essebsi de demorar president. Aqueleis escrutinhs renforceron la transicion democratica en cors dins lo pais mai una perseguida de l'agitacion jihadista (atemptat dau museu dau Bardo) contunia de menacar lo proces. De mai, la situacion economica demora marrida, especialament dins lei regions sud.

Economia [ modificar | Modificar lo codi ]

De veire: Economia de Tunisia
Tunisia a una economia diversa, ont los sectors de mager importancia son l' agricultura , mineracion , energia torisme , petroli e manufacturas. Del temps que demora lo pes del contrarotle governamental suls temas economics, s'es anat redusint pauc a pauc amb la creissenca de la privatizacion, una simplificacion de l'estructura en los impostes, e un tractament mai adaptat sul deute. La creissenca reala era de 5,0% dins lo decenni de 1990 , e l'inflacion seguiguet en casuda fins a 2006 . L'aument dins lo comerci e lo torisme son estats los elements clau per la creissenca economica establa.

L'associacion entre Tunisia e l' Union Europea , la primiera entre l'UE e un pais mediterraneu, dintret en vigor lo 1er de marc de 1998 . Jos aquel acordi, Tunisia acceptet de facilitar lo comerci amb los Estats Units dins lo decenni de 2000. Mager privatizacion, e desliuranca del code dels investiments per atraire d'investiments estrangiers, e desvolopament en l'eficiencia del govern son los reptes pel futur de Tunisia. Segon lo British Philip's university atlas del 2000, Tunisia possedis una reserva de fosfat dins la part centrala del pais.