Ans 1870

Segles	segle  xviii - segle  xix - segle  xx
Decennis	1840 - 1850 - 1860 - 1870 - 1880 - 1890 - 1900

Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

1870  : acuelh de conselhiers britanics per lo ras Kassa Mercha de Tigre. Gracias a son acces a la Mar Roja , aquo li permetet de formar pauc a pauc de tropas equipads d'armas de fuoc modernas.
1870  : perseguida de la politica de modernizacion iniciada per l'emperaire Meiji . Per prendre lo contrarotle de la religion nipona ? lei clergats eran forca poderos e pas totjorn favorables a l'emperaire ? decidet d'instaurar lo shintoisme coma religion d'Estat .

1870-1871  : menacada per la candidatura d'un prince alemand liat a l'ostau reiau de Prussia , Franca demandet lo retirament d'aquela candidatura au cancelier Bismarck e au rei Guilhem . Desiros d'entrainar una guerra entre Franca e Prussia per acabar son projecte d'unificacion d' Alemanha , Bismarck capitet de provoquar lei Frances. Apres una campanha de premsa nacionalista , lo govern de Napoleon III declaret la guerra lo 19 de julhet. Aquo entrainet la formacion d'una coalicion de totei leis estats alemands. Mau preparada e mau comandada, l'armada imperiala foguet desfacha. Un cors important foguet enceuclat en Metz onte foguet assetjat. Lo resta foguet anientat en Sedan onte l'emperaire foguet capturat. Aquo entrainet una insureccion republicana en Paris e la proclamacion de la Republica lo 4 de setembre. Un govern provisori foguet format que contuniet la guerra contra lei Prussians e seis aliats. L'objectiu era alora de desblocar la capitala assetjada per lei Prussians a partir de setembre e d'armadas de volontaris fogueron formadas per rompre lei linhas a l'entorn de Paris o atacar lei linhas d'avitalhament deis Alemands dins l'est de Franca . Pasmens, en despiech de victorias localas e isoladas, aqueleis armadas improvisadas fogueron vencudas e obligats de se retirar. En genier de 1871 , lei Frances fogueron finalament obligats de negociar. Degueron cedir Alsacia - Lorena e pagar una importanta indemnitat.

1871  : insureccion de la Comuna de Paris que gropet diversei movements revolucionaris ( marxisme , anarquisme , jacobinisme ...) e prenguet lo contrarotle de Paris . Adoptet mai d'una mesura progressiva mai mau capitet de s'estendre au resta dau pais. Ansin, foguet esquichat per lei tropas francesas dins lo corrent de mai de 1871 (entre 10 000 e 30 000 tuats).
1871  : en Japon , abolicion de la feudalitat e division dau territori en prefecturas. Una administracion de foncionaris dirigiguet desenant l'ensemble. Leis ex-senhors receberon de pensions e fogueron encoratjats a participar a la modernizacion dau pais. Enfin, l' egalitat de cada Japones a respecte de l' impost foguet decidida lo 2 d'octobre. En materia d' educacion , un Institut de tecnologia foguet creada en abriu (dubertura oficiala en marc de 1872 ) e un ministeri especific foguet fondat (2 de setembre) (→ 1872 ). Leis estudis a l'estrangier fogueron encoratjats (e sovent sostenguts) e plusors professors o tecnicians europeus o estatsunidencs fogueron invitats.
1871-1873  : en Etiopia , reversament dau negus Tekle Giyorgis II per lo ras Kassa Mercha de Tigre que dispausava d'una armada moderna. Apres aqueu succes Kassa Mercha venguet negus sota lo nom de Yohannes IV . Lo sobeiran noveu capitet de sometre lei regions de Gondar e de Begademer .
1872  : ais Estats Units , creacion dau pargue nacionau de Yellowstone . Premier pargue naturau de l'istoria umana, marca una etapa importanta dins la presa en compte progressiva de l'accion de l'esser uman sus la planeta .
1873  : comencament d'una tiera de faminas en Anatolia .
1874  : adopcion de la premiera constitucion d' Islandia qu'obtenguet una autonomia limitada.
1874  : important ciclon tropicau en Bengala (au mens 80 000 morts) (→ 1874 ).
1874  : en Etiopia , lo senhor Adal Tessema de Godjam , prince pus poderos dau pais, acceptet la senhoria dau negus Yohannes IV .
1874  : en China , crisi governamentala se debanet entre l'emperaire e sei ministres a prepaus dau projecte de Tongzhi de restaurar una partida dau Palais Imperiau maugrat l'estat forca marrit dei financas publicas. S'acabet per la destitucion deis oposants a l'emperaire. Pasmens, a la fin de l'annada, la malautia d'aqueu darrier s'agravet e Cixi foguet tornarmai cargada de la regencia.
1875  : en China , mort de l'emperaire Tongzhi lo 12 de genier. Foguet remplacat lo 25 de febrier per Guangxu . Dins lei fachs, Cixi demoret a la testa de l'Emperi.
1875-1876  : revirada d'una temptativa d'invasion egipciana d' Etiopia a la batalha de Gundet . Permetet a Etiopia de capturar 12 000 fusius e 16 canons modernes. Puei, leis Etiopians destrugueron lo resta dau cors egipcian permetent la signatura d'un tractat de patz.
1876  : en Bengala Orientau (uei Bangladesh ), important ciclon que causet la mort d'au mens 200 000 personas.
1876  : insureccion de Bulgaria contra lo poder otoman . La violencia de la repression entrainet de reaccions forca negativas en Europa . Menacat per una crisi financiera, lo sultan Abdulaziz foguet reversat e remplacat per Murad V . Pasmens, apres una crisi de folia, foguet a son torn remplacat per Abdulhamid II . Lo sultan noveu deguet faciar l'ostilitat de Russia , d' Austria e de l' Emperi Britanic apres lo chaple dei revoutats bulgars. Una conferencia foguet organizada a Constantinoble onte lei poissancas europeas exigigueron l'autonomia dei territoris crestians. Per s'aparar contra la menaca de desmembrament de l'Emperi, lo sultan noveu preferiguet adoptar una constitucion e transformar l'Emperi en monarquia constitucionala. Lei Britanics accepteron aisament aquela chausida mai lei Rus prepareron una guerra novela.
1876  : en Madagascar , creacion d'un govern sus lo model europeu per lo Premier Ministre Rainilaiarivony amb uech gabinets especializats dins leis afaires estrangiers, leis afaires interiors, l'educacion, la guerra, la justicia, lo comerci e l'industria, lei financas e la legislacion. De foncionaris, chausits au sen dei populacions dei terras autas, fogueron installats dins lei diferentei provincias dau reiaume per melhorar la gestion locala. Enfin, lo sistema de collecta deis imposts de la capitala foguet estendut a tot lo territori per aumentar lei revenguts de l'Estat. Lo sistema judiciari conoguet tanben una reforma importanta amb la creacion de tres corts superioras installadas dins la capitala . Son rotle era de supervisar lei decisions dei tribunaus locaus.

1876  : en Mexic , cop d'estat de Porfirio Diaz que prenguet lo poder. Capitet d'estabilizar la situacion politica mexicana fins a 1911 .
1877  : en Mexic , Diaz capitet de restablir de relacions establas amb la Gleisa Catolica .

1877-1878  : breva guerra turcorussa a prepaus de Bulgaria . Esquichats, leis Otomans degueron acceptar l'independencia de Bulgaria , de Serbia , de Montenegro e de Romania . Deguet tanben cedir de territoris importants a Russia . Pasmens, l'amplor d'aquelei concessions inquietet leis autrei poissancas qu'impauseron una patz diferenta a la conferencia de Berlin . L' Emperi Otoman gardet ansin lo contrarotle d' Albania e de Tracia . Limitet tanben sei perdas en Caucas .
1878  : en Etiopia , somission de Choa en cambi dau mantenement d'una autonomia interna importanta. Aquo marquet la fin dau proces de reunificacion dau reiaume per lo negus Yohannes IV . Dins la region estrategica de Wello, acomencament de la conversion de massa ? mai o mens forcada ? de la populacion musulmana au cristianisme . L'objectiu era de renforcar lo poder imperiau dins la zona e l'operacion foguet pas estenduda dins leis autrei provincias de l'Emperi.
1878  : crisi diplomatica entre Franca e Madagascar apres la mort de l'aventurier Jean Laborde e lo refus dau govern malgash de laissar seis eiretiers obtenir sei bens dins l'illa. Lei tensions s'agraveron rapidament e meneron au bombardament de dos ports par d' esquadras francesas.
1879  : acord de partiments dei zonas d'influencia dins l' Ocean Indian entre Franca e lo Reiaume Unit . Lo premier pais obtenguet Madagascar e lo segond Egipte e Zanzibar .

Cultura [ modificar | Modificar lo codi ]

1872  : acabament d' Impression, soleu levant de Claude Monet ( 1840 - 1926 ). Son nom foguet a l'origina d'un joc de mots mauvolent de part dau critic d'art Louis Leroy dau Charivari que donet en 1874 lo nom de Salon deis Impressionistas a l'exposicion de Monet e de son movement. Lo terme demoret per designar lo nom dau corrent.
1874  : premiera exposicion impressionista a Paris . Foguet a l'origina d'una importanta polemica mai permetet au movement de presentar seis obras d'un biais independent (→ 1876 ).

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

1870  : sintesi de la premiera materia plastica artificiala, lo celluloid , per lei fraires John Wesley e Isaiah Hyatt a partir d'una mescla de nitrat de cellulosa e de camfre .
1872  : depaus de brevet depintant lo premier pistolet semi-automatic . Pasmens, son autor, dich Plessner, es mau conegut e lo premier pistolet semi-automatic que foguet un succes es l'arma d' Hugo Borchardt en 1893 .
1872  : descuberta de la dorsala medioatlantica per l' expedicion dau Challenger , premiera expedicion oceanografica mondiala (→ 1925 ).
1872  : concepcion de la premiera generatritz de corrent electric capabla de produrre de corrent intens e d'alimentar d'installacions industrialas. Son autor era l' engenhaire belga Zenobe Gramme ( 1826 - 1901 ). Aquo marquet lo comencament de l'utilizacion importanta de l' electricitat dins l'industria (especialament apres la concepcion de sistemas eficac de transport dau corrent continu en 1884 ).
1872  : publicacion d'una sintesi de trabalhs comencats en 1852 per lo quimista escoces Robert Angus Smith ( 1817 - 1884 ). I identifiquet tres tipes de pollucions atmosfericas liadas a l' amoniac dins lei regions agricolas, au sulfat d'amonium dins lei periferias dei vilas e a l' acid sulfuric dins lei vilas. Aquo li permetet de definir lo concepte de plueja acida qu'anava causar de degalhs importantas ai seuvas mondialas a partir de la segonda mitat dau segle XX.
1873  : demonstracion dau caracter transcendent dau nombre "e" realizada per lo matematician frances Charles Hermite ( 1822 - 1901 ).
1874  : invencion dau barbelat per lo rendier estatsunidenc Joseph Glidden ( 1813 - 1906 ).
1874  : acabament dau trabalh de calculs dei 707 premierei decimalas dau nombre Pi per lo matematician britanic William Shanks ^[1] .
1874  : invencion dau proces Wohlwill que permet de purificar l' aur fins a un taus de 99,999%. Es un metode d' electrolisi amb un anode format d'un lingot d'aur amb una puretat de 98,5%, un catode d'aur pur (es a dire 99,999%) e una solucion d' acid clorauric e d' acid cloridric coma electrolit . Pasmens, a un cost important en causa de la grossa quantitat d'aur necessaria per fabricar l' electrolit e, coma totei lei proces d'electrolisi, en causa de sa consumacion electrica. Ansin, son utilizacion es limitada ais aplicacions necessitant de l'aur forca pur.
1876  : intrada en servici dau premier naviri frigorific destinat au transport de carn entre Argentina e Franca . Concebut per l'engenhaire frances Charles Tellier ( 1828 - 1913 ), era dotat d'un sistema de refrigeracion utilizant l' eter dimetilic . Aquo permetet de remplacar lo proces de saladura per lo transport de denadas periblas sus de distancias importantas. Pasmens, lo sistema de refrigeracion era pas encara satisfasent e lei naviris frigorifics se desvoloperon subretot amb l'invencion de la refrigeracion au dioxid de carboni en 1890 .
1877  : depaus d'un brevet per lo proces Thomas . A respecte dei proces Bessemer (→ 1855 ) e Siemens-Martin , permetia d'esplechar de jaciments de ferre fosforos . Demoret utilizat fins ais ans 1960, especialament en Lorena .
1877  : premierei liquefaccions d' oxigen realizadas d'un biais independent per lei Frances Louis-Paul Cailletet ( 1832 - 1913 ) e Raoul Pictet ( 1846 - 1929 ).
1878  : invencion de la premiera bala camisada per l'oficier sois Eduard Rubin . Aquo era vengut necessari car lo desvolopament de la pouvera sensa fum avia entrainat una aumentacion importanta de la poissanca deis armas de fuoc que podian plus utilizar de projectiles de plomb .
1878  : a l'iniciativa dau generau-metge frances Charles-Emmanuel Sedillot ( 1804 - 1883 ), adopcion dau mot ≪  microbi  ≫ per designar leis agents microscopics de transmission dei malautias .
1878  : descuberta de l'accion esterilizanta deis ultraviolets corts sus lei bacteris ^[2] .
1879  : descuberta de l' escandi per lo quimista suedes Lars Fredrick Nilson .
1879  : per lo premier cop, una mostra de samari foguet isolat per lo quimista frances Paul-Emile Lecoq de Boisbaudran ( 1838 - 1912 ) ^{[3] [4]} . Per aquela rason, la descuberta d'aquel element li es generalament atribuida.
1879  : concepcion dau premier motor d'explosion de dos temps per l' engenhaire Dugald Clerk ( 1854 - 1932 ). Aqueu motor a un rendement inferior au motor de quatre temps mai una poissanca pus importanta e, a l'origina, foguet desvolopat per contornejar lo brevet de proteccion dau motor de quatre temps de 1876 .
1879  : depaus d'un brevet per lo premier forn d'arc electric per l' Alemand Carl Wilhelm Siemens ( 1823 - 1883 ) (→ 1900 ).

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ En 1949 , se descurbiguet una error a partir de la 528 ^a decimala.
2. ↑ (en) Philip E. Hockberger, ≪ A history of ultraviolet photobiology for humans, animals and microorganisms ≫, Photochemical & Photobiological , vol. 76, n° 6, 2002, pp. 561?79.
3. ↑ (en) Norman N. Greenwood e Alan Earnshaw, Chemistry of the Elements (2nd ed.) , Butterworth?Heinemann, 1997, p. 1229.
4. ↑ (fr) Jean Dhombres, ≪ Paul-Emile Lecoq de Boisbaudran. L’homme d’une terre ≫, dins Jean Dhombres (dir.), Aventures scientifiques. Savants en Poitou-Charentes du XVIe au XXe siecle , Les editions de l’Actualite Poitou-Charentes, 1995, pp. 124-135.