Washington DC
(en
angles
ː
Washington D.C.
), formalment el
Districte de Columbia
i comunament coneguda com a
Washington
, es la
capital
dels
Estats Units d'America
. Fundat el
16 de juliol
de
1790
, es l'unic
districte federal
dels Estats Units. Esta situada a la riba del
riu Potomac
, entre els estats de
Virginia
i
Maryland
.
La poblacio de l'
area metropolitana
de Washington arriba als 4 milions d'habitants (i si s'hi inclouen els de
Baltimore
?tocant a Washington, pero ja dintre de l'estat vei de
Maryland
? i la seva l'area metropolitana, la poblacio arriba a mes de 7 milions). Com a capital dels Estats Units, a Washington s'hi troben la
Casa Blanca
(oficina de la branca executiva del govern nord-america) i el
Capitoli
(seu de la branca legislativa). A mes de ser seu del govern, es un centre turistic molt important, amb monuments memorials als presidents
Abraham Lincoln
,
Thomas Jefferson
i
George Washington
.
La ciutat fou projectada per l'arquitecte frances
Pierre Charles L'Enfant
, a l'acabament del segle
xviii
, com una ciutat destinada especialment a centre de govern.
El Districte de Columbia, fundat el
16 de juliol
del
1790
, es un districte federal, com especifica la
Constitucio dels Estats Units
. El
Congres estatunidenc
te la maxima autoritat sobre el Districte de Columbia, encara que aquest hagi delegat l'autoritat, de manera considerable, al govern municipal. La zona en la qual se situa el Districte original sorti de l'estat de
Maryland
, i la Mancomunitat de
Virginia
. No obstant aixo, l'area al sud del
riu Potomac
(aproximadament 100
km²
) van ser retornats a Virginia el
1847
i ara formen part del
comtat d'Arlington
i la ciutat d'
Alexandria
. Des del
1847
, la resta de la superficie que conforma el territori ara conegut com a Districte de Columbia era de Maryland.
Planificacio
[
modifica
]
Thomas Jefferson
va rebre
James Madison
i
Alexander Hamilton
per celebrar un sopar en el qual van acordar que la capital del nou pais havia de ser en un dels anomenats
estats del sud
. Aquesta decisio la prengueren a causa dels deutes provocats per la
Guerra d'Independencia
[1]
(els estats del sud en gran part havien pagat els seus deutes de guerra; la col·lectivitzacio del deute era un avantatge per als estats del nord, per la qual cosa la capital es va portar al sud). La distribucio de la ciutat la dugue a terme, majoritariament, per l'arquitecte
frances
Pierre Charles L'Enfant
,
[2]
un enginyer i urbanista que en un primer moment va arribar a les colonies nord-americanes com a enginyer militar del
marques de La Fayette
. L'Enfant va preparar un pla basic per a Washington DC el
1791
que consistia a edificar una ciutat d'estil
barroc
, que era el dominant en moltes de les ciutats que es van planificar en aquella epoca a
Europa
i als
Estats Units
. El pla incorporava amplies
avingudes
, a les quals desembocaven els carrers principals per mitja de grans
rotondes
, que proporcionen vistes d'importants monuments. A diferencia del que hom va fer en les altres colonies, on les grans avingudes rebien el nom de la colonia, en aquesta nova ciutat les avingudes prengueren el nom dels estats mes prominents de l'epoca. L'avinguda de Massachusetts era la mes septentrional de les tres principals arteries que anirien d'est a oest, l'avinguda de
Virginia
la mes meridional i
Pennsilvania
va obtenir l'honor de donar nom a l'avinguda que uniria la
Casa Blanca
i el futur
Capitoli
.
Mapa alemany de Washington DC (1888)
L'emplacament sobre el
riu Potomac
va ser escollit pel president
George Washington
, que potser escolli el lloc pel paisatge natural, imaginant que el
canal de Patowmack
transformaria el Potomac en una gran via fluvial navegable que arribaria fins a
Ohio
i l'interior nord-america. La ciutat fou anomenada oficialment Washington el
9 de setembre
del
1791
.
[3]
Per motius de modestia,
George Washington
mai es va referir a la ciutat amb aquest nom i preferia anomenar-la ≪Ciutat Federal≫.
[4]
Tot i escollir el lloc i viure a prop (a
Mount Vernon
), ell rares vegades visitava la ciutat. El districte federal va ser anomenat Districte de Columbia perque Columbia era la denominacio poetica d'America, molt utilitzada als Estats Units en aquella epoca, a l'entorn del tres-cente
aniversari
del
primer viatge
de
Cristofor Colom
a
America
el
1492
.
Inicialment, el Districte de Columbia incloia quatre seccions diferents, de les quals la ciutat de Washington nomes n'era una. Les altres tres eren el
comtat d'Alexandria
, Georgetown i el
comtat de Washington
. Georgetown ocupava el territori que delimiten les seves actuals fronteres. El comtat d'Alexandria incloia parts de l'actual ciutat d'
Alexandria
, a mes de l'actual
comtat d'Arlington
(a
Virginia
). Washington ocupava la major part de la seva superficie actual, pero finalitzava en l'actual
Rock Creek Park
. La resta del districte formava part del comtat de Washington DC.
El
1791
i el
1792
, Andrew Ellicott i Benjamin Banneker inspeccionaren la frontera del Districte, tant amb Maryland com amb Virginia, posant pilons divisoris en cada punt de milla, molts dels quals encara es conserven.
La primera pedra de la Casa Blanca, el primer edifici construit de la nova capital, va ser posada el
13 d'octubre
de
1792
,
[5]
que fou l'endema de les primeres celebracions del
12 d'octubre
als EUA.
[6]
El
24 d'agost
de
1814
, forces
canadenques
sota comandament
britanic
van
cremar la ciutat
durant la incursio de la
Guerra Anglo-Americana
[7]
en represalia al saqueig i incendi de York (la
Toronto
dels nostres dies) durant els mesos d'hivern, que havia deixat molts canadencs sense llar. El president
James Madison
i altres forces nord-americanes van poder fugir abans que les forces britaniques arribessin i van cremar els edificis publics, incloent el
Capitoli
, l'
edifici del Tresor
i la Casa Blanca.
[8]
Mariners nord-americans tambe van cremar la
Washington Navy Yard
, per impedir que els vaixells i les botigues caiguessin en mans britaniques. La casa del comandant de la Infanteria de Marina, emplacada a les casernes maritimes, va ser un dels pocs edificis governamentals que no es van cremar i es ara l'edifici public en us mes antic de la ciutat. Tambe es va salvar de la crema l'Oficina de Patents, perque el superintendent de patents suplica als soldats britanics dient-los que si la destruien seria en contra del coneixement huma.
[9]
Durant els
anys 1830
, el Districte de Columbia va ser un dels centres de comerc d'esclaus mes gran dels
Estats Units
.
El
1846
la poblacio del comtat d'Alexandria, que es va ressentir economicament de la perdua del port de
Georgetown
, va temer un impacte mes gran si l'esclavitud era proscrita a la capital, per la qual cosa va impulsar un plebiscit perque Alexandria fos retornada a la Mancomunitat de
Virginia
. El Congres va estar-hi d'acord i finalment
Alexandria
va passar a mans de Virginia el
9 de juliol
d'aquell any. La venda d'esclaus, encara que no l'esclavitud, va ser proscrita a la capital com a part del
Compromis de 1850
.
Monument a Washington
El
1860
Washington era una ciutat petita, el cens d'aquell any li atorgava una poblacio de poc mes de 75.000 persones, pero aixo va canviar quan es va iniciar la
Guerra Civil Nord-americana
el
1861
. El govern federal va creixer significativament en haver d'administrar la guerra i a causa de les seves sequeles, com la gestio de les pensions dels veterans, la qual cosa va provocar un notable creixement de la poblacio de la ciutat. Cap al
1870
, la poblacio del districte de Columbia havia crescut fins a gairebe les 132.000 persones.
El
juliol
del
1864
, forces
confederades
, sota el comandament del general
Jubal Anderson Early
, van fer una breu incursio a Washington, que va culminar amb la batalla de la
Fortalesa Stevens
. Els confederats van ser frenats i Early retrocedi a la
Vall de Shenandoah
. El
fort
esta localitzat prop de l'actual Centre Medic de l'Armada de
Walter Reed
, al nord-oest de Washington. Aquesta va ser l'unica batalla en que va ser-hi present -i sota el foc enemic- un president nord-america (
Abraham Lincoln
).
[10]
A principis dels
anys 1870
, van concedir a Washington un govern territorial, pero la reputacio del governador,
Alexander Robey Shepherd
, va fer que el Congres es fes carrec del governament del Districte de Columbia. El Congres dirigiria el Districte durant el proper
segle
.
El
Monument a Washington
hi va ser inaugurat l'any 1888. Va haver-hi diversos projectes per desenvolupar l'aspecte monumental de la ciutat, que van comptar amb
arquitectes
com
Frederick Law Olmsted
i
Daniel Burnham
. Tanmateix, la construccio del
Monument a Lincoln
, el
Monument a Jefferson
i la construccio del
Potomac Park
no va comencar fins a principis del segle
xx
.
La multitud omple els voltants de la
Reflecting Pool
en una marxa a favor dels drets i les llibertats el
1963
.
Moltes agencies creades per alleujar la situacio creada per la
Gran Depressio
en el marc del
New Deal
de
Franklin D. Roosevelt
van portar la ciutat a un notable augment de poblacio, que va continuar durant la
Segona Guerra Mundial
. La poblacio del Districte va assolir el seu punt maxim el
1950
, quan el cens d'aquell any va registrar un total de 802.178 habitants.
[11]
Per aquell temps, la ciutat era la novena mes poblada del pais, just per davant de
Boston
i s'acostava a
Saint Louis
. En les decades seguents, la poblacio va disminuir, a consequencia de l'emigracio suburbana de molts dels mes vells centres urbans dels EUA despres de la Segona Guerra Mundial.
Segons la vint-i-tresena esmena a la
Constitucio dels Estats Units
-ratificada el
29 de marc
del
1961
-, els residents de Washington DC voten en les eleccions presidencials i els seus vots es tenen en compte, ja que Washington DC te un electorat mes petit que l'estat menys poblat.
Despres de l'assassinat de l'activista dels drets civils
Martin Luther King
(
Memphis
,
4 d'abril
de 1968), hi va haver aldarulls en algunes zones de la ciutat. Els actes de violencia van durar quatre dies i alguns edificis van ser cremats. Quan els esvalotadors van arribar a dos carrers de la
Casa Blanca
, el president
Lyndon Johnson
va ordenar a mes de 13.000 soldats federals ocupar la ciutat, la qual cosa va representar l'ocupacio mes gran d'una ciutat nord-americana des de la Guerra Civil. Despres d'aixo, la ciutat va tardar dos anys a tornar a la normalitat.
Un dels esdeveniments mes importants d'aquella epoca a la ciutat va ser l'arribada del
metro
. Els primers 7,4 quilometres del
metro de Washington
es van inaugurar el
27 de marc
del
1976
. Avui aquest sistema de transport uneix Washington i els seus suburbis amb una xarxa de 86 estacions i 171,1 quilometres de vies.
El
1973
, el Congres va promulgar l'Autonomia del Districte de Columbia i l'Acte de Reorganitzacio Governamental, assegurant l'eleccio d'un
batlle
per a la municipalitat del Districte. Per tant,
Walter Washington
va ser el primer batlle electe del Districte, el 1975.
Marion Barry
va arribar al carrec el
1979
i s'hi va mantenir durant tres mandats seguits, pero despres de la seva detencio per possessio de
droga
en una operacio de l'
FBI
el
18 de gener
de 1990 i ser sentenciat a sis mesos de preso, ja no va intentar la reeleccio. La seva successora,
Sharon Pratt Kelly
, es va convertir en la primera dona
afroamericana
que dirigia una ciutat de la mida i la importancia de Washington DC. Tanmateix, Barry es va presentar a la reeleccio el
1994
i la va derrotar, passant a ser altra vegada batlle de la ciutat. Durant el seu quart mandat, la ciutat esdevingue gairebe insolvent i es va veure obligat a deixar-ne el control financer a carrec del Congres. El
1998
,
Anthony A. Williams
va ser elegit nou
batlle
de la ciutat i la condui cap a la recuperacio fiscal.
Durant els
anys setanta
, molts anomenaven el districte la ≪Ciutat de Xocolata≫, en honor de la cultura
afroamericana
de la ciutat. Popularitzat per dos
disc jockeys
locals, el sobrenom fa tambe referencia a l'album
Xocolata City
(Ciutat de xocolata, 1975) de
Parliament-Funkadelic
. Encara que el renom no va calar entre la societat, sempre sera un recordatori commovedor de les contribucions a la ciutat d'icones com ara
Duke Ellington
,
Chuck Brown
i altres famosos afroamericans.
[12]
Imatges de l'impacte de l'avio al Pentagon.
L'
11 de setembre del 2001
, el
vol 77 d'American Airlines
, un
Boeing 757
, fou segrestat i es va estavellar deliberadament contra
el Pentagon
a les 9:37AM, a l'altre costat del riu de Potomac, en el
Comtat d'Arlington
, causant l'ensorrada parcial d'un costat de l'edifici. En un interrogatori, el militant d'
Al-Qaeda
Abu Zubaydah comunica a funcionaris estatunidencs que l'objectiu previst del
vol segrestat 93 d'United Airlines
era la
Casa Blanca
,
[13]
mentre que
Khalid Xeikh Mohammed
i Ramzi Binalshibh digueren que el blanc previst era el
Capitoli dels Estats Units
.
[14]
Tambe existeixen una serie de teories conspiratives sobre l'origen i el desenvolupament dels atemptats.
[15]
(
Conspiracions de l'11-S
).
El
29 de setembre
del
2004
, les
Grans Lligues de Beisbol
traslladaren a Washington l'equip
Montreal Expos
per la temporada del 2005, a pesar de l'oposicio de Peter Angelos (amo dels
Baltimore Orioles
).
L'equip fou rebatejat com als
Washington Nationals
.
Una disputa entre el consell de ciutat i el GLB amenaca de trencar l'acord fins que el
21 de desembre
del
2004
s'anuncia el projecte de la construccio d'un nou camp de
beisbol
al sud-est del Districte de Columbia. Els
Washington Nationals
jugaran en el
Robert F. Kennedy Memorial Stadium
, fins que el nou estadi estigui construit al marge del
riu Anacostia
el
2008
.
[16]
A mes, la ciutat ha experimentat un enorme creixement a l'area de l'avinguda Massachusetts, a la zona maritima del sud-oest, al carrer H i a l'encreuament del carrer Shaw amb el carrer U. Tota aquesta area ha sofert una gran
gentrificacio
.
Washington DC es divideix en quatre quadrants: Nord-oest, Nord-est, Sud-est i Sud-oest. Els eixos que divideixen els quadrants es creuen en el
Capitoli
.
Mapa dels principals carrers de l'area metropolitana de Washington DC.
Fotografia aeria de l'area metropolitana de Washington DC.
Washington DC es localitza a 38 ° 53' 42'' N, 77 ° 2' 11'' W (les coordenades del
Zero Milestone
, a l'El·lipse). D'acord amb el Departament Censal dels Estats Units, la ciutat te una area de 177 km².
D'aquest total, 159 km² es terra i 18 km² (el 10,16%) es aigua.
Washington esta envoltat pels estats de
Maryland
(al sud-est, nord-est i nord-oest) i
Virginia
(a l'oest); interromp la frontera entre ambdos estats, la qual segueix el llit del
riu Potomac
. Aquest riu al passar per Washington esta gairebe completament dins de la frontera del Districte de Columbia a causa dels drets riberencs colonials entre Maryland i Virginia.
El Districte te tres principals afluents naturals: el riu Potomac, el riu
Anacostia
i Rock Creek. El riu Anacostia i Rock Creek son afluents del riu Potomac. Tambe hi ha tres
embassaments
artificials:
- Dalecarlia (que creua la frontera nord-occidental del Districte amb Maryland).
- McMillan (prop de la
Universitat Howard
)
- Georgetown (riu amunt de Georgetown).
El punt mes alt en el Districte de Columbia es troba en
Tenleytown
, a 125
msnm
.
El punt mes baix es al nivell del mar, el qual es presenta al llarg de la riba del Anacostia i tota la riba del Potomac, excepte la part mes alta (l'area de Little Falls i Chain Bridge).
El centre geografic del Districte de Columbia es localitza a prop del Carrer 4, Carrer L i l'avinguda Nova York (no sota del Domo del Capitoli, com se sol dir).
Els accidents geografics de Washington DC inclouen a l'
illa Theodore Roosevelt
, l'
illa de Columbia
, les illes tres hermanas i
Hains Point
.
Washington esta a la periferia nord de la zona climatica humida subtropical. El seu clima es tipic de les zones de l'
Atlantic Mitja
allunyades de les masses d'aigua, amb quatre estacions diferents. L'estiu tendeix a ser calid i humit, amb temperatures altes diariament al juliol i agost, la mitjana entre 30 i 33
°C
(que equivaldria a entre 85 i 95
°F
).
La combinacio de calor i humitat a l'estiu atrau tempestes electriques frequents, algunes de les quals ocasionalment produeixen tornados a l'area.
La primavera i la tardor son temperades, amb temperatures altes a l'abril i octubre, la mitjana 20 °C (entre 65 i 75 °F aproximadament).
L'hivern presenta temperatures fresques sostingudes i nevades ocasionals. Des de mitjans de desembre a mitjans de febrer, les temperatures mitjana mes altes tendeixen a estar al voltant dels 6 a 8 °C i les mes baixes entre ￢ -5 i -2 °C.
La distancia amb la
Badia de Chesapeake
fa a la ciutat mes freda a l'hivern que altres ciutats mes cap septentrionals, com
Baltimore
. Mentre que els
ciclons tropicals
(o els seus romanents) ocasionalment travessen l'area al final de l'estiu i al comencament de la tardor, normalment ja s'han debilitat quan arriben a Washington, en part gracies a la localitzacio terra endins de la ciutat.
No obstant aixo, el desbordament del riu Potomac -causat per la combinacio de la
marea
alta, la
maror ciclonica
i una serie de tempestes- es ben conegut per causar grans danys materials a
Georgetown
i
Alexandria (Virginia)
.
[17]
[18]
La primavera es generalment la temporada mes benigna de l'any, amb humitat baixa, temperatures temperades i vegetacio en floracio. Aquest periode generalment dura des de la fi de marc fins a mitjans de maig. La temperatura en l'area de l'aeroport Dulles i en els suburbis l'oest i sud es en mitjana 3 °C mes fresca que la de Washington.
La caiguda de neu anual mitjana es de 381
mm
i la temperatura mes alta el gener de mitjana es de 5 °C.
Al gener, la temperatura minima mitjana es de -3 °C.
| Mitjana de temperatures, maximes i minimes mensuals
|
| Mes
|
Gen
|
Feb
|
Mar
|
Abr
|
Mai
|
Jun
|
Jul
|
Ago
|
Set
|
Oct
|
Nov
|
Des
|
| Record max (°C)
|
24
|
26
|
32
|
34
|
36
|
38
|
40
|
40
|
37
|
32
|
29
|
26
|
| Mitjana max. (°C)
|
5,2
|
7,5
|
12,7
|
18,8
|
23,6
|
28,2
|
30,7
|
29,9
|
26
|
19,8
|
13,6
|
7,7
|
| Mitjana min. (°C)
|
?5,6
|
?4,3
|
?0,1
|
4,5
|
9,9
|
15
|
17,7
|
17,1
|
13,1
|
5,7
|
0,9
|
?3,3
|
| Record min (°C)
|
?28
|
?26
|
?18
|
?8
|
?2
|
2
|
5
|
3
|
?1
|
?9
|
?12
|
?20
|
| Precip (mm)
|
77,4
|
70,3
|
90,1
|
81,7
|
107,1
|
103,3
|
90,6
|
96
|
97
|
85,5
|
84
|
77,9
|
| Font: USTravelWeather.com
Historical Washington Weather Data
Arxivat
2008-07-23 a
Wayback Machine
.
|
L'aliga de cap blanc es un dels animals representatius de la zona.
Washington DC te moltes arees naturals i llocs d'observacio d'aus dins de la ciutat. Els parcs i arees naturals del Districte de Columbia inclouen el
parc Anacostia
, l'
Arboretum Nacional dels Estats Units
, l'enorme
parc Rock Creek
, el
Parc Zoologic Nacional Smithsonia
, l'
illa Theodore Roosevelt
, el canal Chesapeake i Ohio, el riu Potomac i el riu Anacostia.
El riu Potomac, que flueix a traves de Washington DC, ha estat considerat un dels rius urbans mes naturals de la nacio. El congost Potomac es considerat una de les arees naturals mes significants en tot el sistema de parcs nacionals. El riu va ser considerat una desgracia nacional pel president
Lyndon Johnson
, pero actualment es la llar d'una vibrant piscifactoria d'aigua temperada. S'hi han celebrat tornejos professionals de pesca, i
pigargs americans
que s'han reproduit en estat salvatge han tornat a la zona.
| Poblacions historiques
|
| Cens
|
Pob.
|
| 1800
| 8,144
| | |
| 1820
| 23,336
| | |
| 1850
| 51,687
| | |
| 1870
| 131,700
| | |
| 1900
| 278,718
| | |
| 1910
| 331,069
| | |
| 1920
| 437,571
| | |
| 1930
| 486,869
| | |
| 1940
| 663.091
| | |
| 1950
| 802,178
| | |
| 1960
| 763,956
| | |
| 1970
| 756,510
| | |
| 1980
| 638,333
| | |
| 1990
| 606,900
| | |
| 2000
| 572,059
| | |
| 2010
| 601.723
| | |
| Poblacions historiques de Washington D.C.
[19]
|
L'estimacio del 2005 de la poblacio de la ciutat era de 582.049 habitants, per part de la Census Bureau. Aquest resultat es va donar a coneixer despres que l'ajuntament de la ciutat questiones la veracitat dels resultats originals, amb una estimacio de 550.521 habitants, i la
Census Bureau
despres aixo va revisar l'estimacio.
[20]
Despres de revisar els resultats, es va confirmar el primer augment de la poblacio de la ciutat des de
1950
.
Segons el
Cens de l'any 2000
, hi havia 572.059 habitants, 248.338 habitatges, i 114.235 families que es trobaven a la ciutat. La densitat demografica era de 3.597,3 per quilometre quadrat. El grup hispa mes gran es el
salvadorenc
, amb aproximadament 18.505 dels 45.901 hispans que resideixen a Washington. La poblacio
afroamericana
del Districte de Columbia disminueix regularment, a causa de molts dels afroamericans de classe mitjana es muden als suburbis, sobretot a Maryland (per exemple, la majoria afroamericana en el
Comtat de Prince George
) i al nord de
Virginia
,
Baltimore
,
Richmond
, i
Hampton Roads
.
Actualment Washington DC te una poblacio de 581.530 persones, de les quals:
[21]
- El 55,4% son negres.
- El 31,6% son blancs (europeus o descendents d'europeus).
- El 8,2% son llatins o hispans (entre els quals predominen els
salvadorencs
i els
mexicans
).
- El 3,4% son asiatics.
- La resta el conformen persones d'altres races.
La poblacio d'origen llati/hispa es la de mes rapid creixement, a causa de l'alta taxa de fecunditat de les dones llatines residents als EUA, i tambe a causa de la immigracio legal i il·legal provinent de l'America Llatina i el Carib.
Monument a Thomas Jefferson
Vista nocturna del Monument a Lincoln, Obelisc de Washington i el
Capitoli dels Estats Units
(2007)
Es tracta d'un centre d'atraccio turistica important, amb monuments i obres arquitectoniques d'especial interes. A l'entorn del
National Mall
destaquen:
Altres visites obligades son:
Institucions
[
modifica
]
Programes de televisio
[
modifica
]
Hi ha hagut diverses series de televisio que s'han desenvolupat dins del Districte. La majoria han estat relacionades amb el govern (
The West Wing
i
Commander in Chief
) o amb organitzacions de seguretat (
The District
,
Get Smart
i
The X-Files
). Altres programes tenien a la capital de la nacio com un punt secundari, usat merament com a escenari. Per exemple,
Murphy Brown
s'enfocava en les vides dels reporters de la revista de noticies (ficticia) basada a Washington, la
FYI
. La telenovel·la
Capitol
contava histories sobre la intriga politica. La comedia
227
presentava la vida de la majoria
afroamericana
vista des dels ulls dels residents en un edifici d'apartaments a Washington.
Cory a la Casa Blanca
de
Disney Channel
es desenvolupa a Washington DC. Tambe hi ha moltes pel·licules rodades i filmades a la ciutat cada any.
Altres equips professionals i semi-professionals amb seu a la ciutat inclouen:
Baltimore Washington Eagles
de la
USAFL
, DC Divas de la NWFA, DC Explosion de la Minor League Football, l'equip de
rugbi
Washington RFC
de la
Rugby Super League
, aixi com d'altres equips participants de la Potomac Rugby Union i de la
Lliga de criquet de Washington
. Tambe va ser seu del
Washington Freedom
de la WUSA, del
1987
al
1989
llar del
Washington Wave
de la
National Lacrosse League
, i durant les temporades del
2000
al
2002
d'aquesta lliga, el
Washington Power
va estar a la ciutat.
El
Verizon Center
, seu dels
Washington Wizards
i dels
Washington Capitals
.
Hi va haver dos equips de les Grans Lligues de Beisbol anomenats Washington Senators a principis i mitjans del segle
xx
, els quals van anar-se'n de la ciutat i es van convertir en els
Minnesota Twins
i els
Texas Rangers
. Al segle
xix
, la ciutat va ser seu d'equips anomenats Washington nationals, Washington Statesman i Washington Senators des de la decada de 1870 fins al final del segle.
El
Robert F. Kennedy Memorial Stadium
, originalment anomenat DC Stadium, es el recinte esportiu mes gran de la ciutat amb una capacitat oficial de 55.672 espectadors i ha estat la seu de com a minim 10 equips professionals de
futbol america
,
beisbol
i
futbol
.
Washington va ser la llar de diversos equips de beisbol de les
Lligues Negres
, incloent als Homestead Grays, Washington Black Senators, Washington Elite Giants, Washington Pilots i Washington Potomacs.
El
Verizon Center
al
barri xines
, seu dels
Capitals
,
Mystics
,
Wizards
i
Georgetown Hoyas
, es tambe un recinte mes gran per a concerts,
lluita lliure professional
de
World Wrestling Entertainment
(WWE), i altres esdeveniments, havent reemplacat l'antic
Capital Centre
. Des de la seva obertura el
1997
, l'estadi ha servit com un catalitzador de prosperitat al barri xines. Edificis d'oficines, condominis d'alta qualitat, cadenes de restaurants, sales de cinema i altres luxes han sorgit al voltant del barri xines. D'altra banda, el creixement ha eliminat moltes figures de barri xines, i nomes una fraccio del lloc continua sent "Xina".
L'equip de
futbol
de la ciutat, el
DC United
, es la franquicia mes reeixida en la historia de la MLS, amb 4 campionats de lliga i 10 campionats totals guanyats, ambdos records de la lliga. La ciutat tambe es considerada el mercat de futbol mes apassionat, amb una llista de persones incloent al Comissionat de la MLS Don Garber i al comentarista de la televisio (i antic jugador de la
Seleccio nacional
i de la MLS)
Eric Wynalda
, que declaren rotundament que Washington es el millor mercat futbolistic. Washington sera seu de l'edicio del
2007
de la Copa MLS a l'Estadi RFK.
El
1994
, el
Robert F. Kennedy Memorial Stadium
va ser seu de 5 partits de la
Copa Mundial de Futbol
d'aquell any (4 de primera ronda i 1 de vuitens de final). Tambe es van celebrar jocs de la
Copa del Mon Femenina de Futbol de 2003
en aquest estadi.
Washington es amfitrio del torneig anual de tennis Legge Mason Tennis Classic que se celebra al Centre de Tennis Carter Barron al Carrer 17.
La marato de la Infanteria de Marina i la Marato Nacional se celebren anualment a Washington.
Monument a Lincoln
Escoles Publiques del Districte de Columbia
opera escoles publiques a Washington DC.
Universitats
[
modifica
]
Washington DC, malgrat el seu caracter de capital administrativa, te una gran comunitat universitaria. Algunes de les millors universitats del pais es troben en aquesta ciutat:
- La
Universitat de Georgetown
es la mes antiga del Districte. Va ser fundada el 1789 per
John Carroll
.
[22]
Es la universitat catolica mes antiga del pais. A mes, el primer president d'universitat d'ascendencia afroamericana dels EUA. (
Patrick Francis Healy
) va ser el de Georgetown. La universitat es reconeguda mundialment per l'
Escola Edmund Walsh de Servei diplomatic
i per la Facultat de Dret.
- La
Universitat George Washington
, creada pel Congres el 1821, es la institucio d'educacio mes gran de Washington amb el campus principal a
Foggy Bottom
i el campus de
Mount Vernon
al barri de
Foxhall
, a la zona
Nord-oest de Washington
. Es coneguda per la seva Facultat de Dret i per la seva prestigiosa Facultat de Relacions Internacionals (
The Elliott School of International Affairs
).
- La
Universitat Catolica d'America
, en el quadrant nord-est del Districte, es la universitat pontificia dels EUA. Es va fundar el 1887 gracies a l'aprovacio del
Papa Lleo XIII
per ser centre d'investigacio i postgrau. No va ser fins a 1904 que la Universitat Catolica va oferir estudis de grau. La Universitat Catolica va comprar 20 hectarees de l'
Armed Forces Retirement Home
, amb el qual s'ha convertit en la major universitat de DC per superficie.
- La
Universitat Howard
, en el quadrant nord-oest del Districte, es una de les mes reconegudes universitats historicament per a alumnes
afroamericans
. La universitat es va fundar el 1867 amb estatuts creats pel
Congres
i aprovats pel President
Andrew Johnson
. L'escola es va nomenar en honor del General
Oliver Howard
que fou comissari de l'Agencia d'Homes Lliures (Freedman's Bureau) i fou anomenat el tercer president de la universitat.
- La
Universitat de Trinity
, una institucio femenina
catolica
, es a prop de la CUA.
- La
Universitat Americana
, una institucio privada creada pel Congres el 1893, esta situada en un terreny de 34 hectarees a la zona alta del
Nord-oest de Washington
. Es coneguda per la Facultat de Dret, la Facultat d'Empresarials i la Facultat de Relacions Publiques i de Relacions Internacionals.
- La
Universitat Johns Hopkins
compta amb un campus urba a l'entorn del
Dupont Circle
, on es concentren la Paul H. Nitze
School of Advanced International Studies
i l'escola de negocis Carey.
- La
Universitat del Districte de Columbia
es la universitat publica de la ciutat i es troba entre les mes antigues universitats per negres. L'escola de postgrau del Departament d'Agricultura ofereix educacio continua en moltes disciplines.
- El Departament de Defensa administra la
National Defense University
a Fort McNair.
Ciutats agermanades
[
modifica
]
Washington DC mante una relacio d'
agermanament
amb les seguents ciutats:
[23]
- ↑
Ellis, Joseph J..
Founding Brothers: The Revolutionary Generation
. Vintage, 2002.
ISBN 0-375-70524-4
.
- ↑
≪
Biografia de Pierre Charles L'Enfant
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-11-07. [Consulta: 29 maig 2009].
- ↑
Washington: simbol i ciutat
Arxivat
2007-09-27 a
Wayback Machine
.,
National Building Museum
. Consultat el 29 de setembre del 2007. ≪El president Washington dedica tota la seva atencio a la ciutat federal, que fou anomenada aixi en honor seu el 9 de setembre de
1791
≫.
- ↑
Time.com
Arxivat
2009-05-19 a
Wayback Machine
.,
Time (revista)
, 6 de maig del 1929. Consultat el 29 de setembre del 2007. ≪El president Washington escolli el lloc de 100 milles quadrades cedides per Maryland i Virginia als EUA. Ell anomenava la nova capital “Ciutat Federal”≫.
- ↑
Hugh Sidey:
“'Romance of the Stone: Mystery lingers: Where did those Freemasons put that White House cornerstone back in 1792?”. ≪No hi ha cap dubte que durant la tarda del
13 d'octubre
del
1792
, un grup de francmasons marxa de Georgetown cap al lloc on ara es troba la Casa Blanca i hi posa la primera pedra≫ (
[1]
CNN.com
, 9 d'octubre de 2000).
- ↑
Today in History: October 12
,
Biblioteca del Congres dels Estats Units
. Consultat el 29 de setembre del 2007. ≪La primera celebracio registrada del Dia de Colom als Estats Units ocorregue el 12 d'octubre del 1792. Organitzada per la Societat de
San Tammmany
, tambe coneguda com la Orde Colombiana, commemora el 300e aniversari de l'arribada de Colom≫.
- ↑
≪
The White House at War: The White House Burns: The War of 1812
≫ (en angles). White House Historical Association.
- ↑
Luis Pancorbo,
Una visita a la Casa Blanca
,
El Mundo
- ↑
“The British Burn Washington, D.C., 1814” (
EyeWitnessToHistory.com
, 2003).
- ↑
Rock Creek Park - National Park Service
www.nps.gov. Consultat el 29 de setembre del 2007.
- ↑
Anniversary of Washington, D.C., as Nation's Capital
.
United States Census Bureau (Facts for Features).
1 de desembre del 2003. Consultat el 28 d'abril del 2006.
- ↑
Carroll
, Kenneth. ≪
The Meanings of Funk
≫. The Washington Post, 01-02-1998. [Consulta: 30 setembre 2007].
- ↑
“White House target of Flight 93, officials say” (oficials diuen que la Casa Blanca era l'objectiu del Vol 93),
Archives.CNN.com
Arxivat
2008-05-21 a
Wayback Machine
., 23 de maig del 2002.
- ↑
≪
Objetivo del vuelo 93
≫.
CNN
, 12-09-2002.
Arxivat
2006-02-20 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2006-02-20. [Consulta: 29 maig 2009].
- ↑
Teories conspiratives: ≪11-S: la conspiracio≫,
Amics21.com
, 31 de desembre del 2003).
- ↑
Seidel, Jeff: ≪Nou estadi dels Washington Nationals≫ (
Washington.Nationals.MLB.com
Arxivat
2009-05-08 a
Wayback Machine
., 14 de marc del 2006. Consultat el 30 de setembre del 2007).
- ↑
Vogel
, Steve ≪
Bulk of Flooding Expected in Old Town, Washington Harbour
≫.
The Washington Post
, 28-06-2006, p. B02.
- ↑
≪
Hurricane Isabel After Action Report
≫ (PDF). Ciudad de Alexandria, 25-05-2004. Arxivat de l'
original
el 2007-06-14. [Consulta: 22 marc 2007].
- ↑
≪Resident Population Data - 2010 Census≫
Arxivat
2010-12-27 at
Archive.is
. Obtingut 13/01/2011.
- ↑
≪
Revision de la poblacion del D. C.
≫.
The Washington Post
. [Consulta: 25 octubre 2007].
- ↑
Bureau
, U.S. Census. ≪
American FactFinder - Results
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 2018-07-14. [Consulta: 19 desembre 2017].
- ↑
Origen i fundador de Georgetown (
EnciclopediaCatolica.com
Arxivat
2008-01-18 a
Wayback Machine
.).
- ↑
≪
Protocol and International Affairs
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-05-13. [Consulta: 9 desembre 2008].
Capitals d'estat dels Estats Units
|
|---|
|
|