Per a altres significats, vegeu ≪ Nova York (desambiguacio) ≫.

Estat de Nova York

State of New York (en)
Bandera Escut d'armes
Lema	≪ I Love New York ≫
Simbol oficial	Sialid de l'est ( ocell )
Sobrenom	The Empire State
Eponim	Duc de York
Localitzacio
43° N, 75° O  /  43°N , 75°O  / 43; -75
Estat	Estats Units d'America
Capital	Albany
Conte la subdivisio	Comtat d'Orange Comtat d'Ulster Comtat de Columbia ../... 62+
Poblacio humana
Poblacio	20.201.249 (2020) (142,97 hab./km² )
Llars	7.417.224 (2020)
Gentilici	novaiorques, novaiorquesa
Idioma oficial	cap valor
Geografia
Part de	Estats Units contigus
Superficie	141.300 km²
Aigua	13,62 %
Banyat per	llac Erie , riu Sant Llorenc , Long Island Sound , Lower New York Bay , llac Ontario , Riu Niagara , Llac Champlain i ocea Atlantic
Altitud	305 m
Punt mes alt	Mont Marcy (1.629 m)
Punt mes baix	ocea Atlantic
Limita amb	Nova Jersey , sud Massachusetts , est Pennsilvania , sud-oest Connecticut , sud-est Vermont , nord-est Ontario , oest (1867?) Quebec , nord (1867?)
Dades historiques
Anterior	Provincia de Nova York
Creacio	26 juliol 1788
Organitzacio politica
Organ executiu	Govern de l'Estat de Nova York
• Governadora	Kathy Hochul (2021?)
Organ legislatiu	Parlament Estatal de Nova York ,
Maxima autoritat judicial	New York Court of Appeals (en)
Membre de	Comissio de sanejament de l'aigua de la vall del riu Ohio
Identificador descriptiu
Fus horari	EDT UTC?05:00 , hora estandard America/Nova_York UTC?04:00 , horari d'estiu
ISO 3166-2	US-NY
Codi GNIS	1779796
Lloc web	ny.gov

Nova York (   ^{?   i}    escolteu-ne la pronunciacio en angles ) es un dels cinquanta estats dels Estats Units d'America , a cavall entre les regions del Nord-est i l' Atlantic Mitja . Amb una poblacio de 20.201.249 (2020), Nova York es el quart estat mes poblat del pais i el primer del Nord-Est. ^[1] Tot i que la capital es la ciutat d' Albany , la ciutat mes gran es Nova York , amb qui comparteix nom. Per tal de distingir-los, es comu abreujar la ciutat com a "NYC" i precisar "New York State " si es parla de l'estat.

Nova York te fronteres amb els estats de Pennsilvania , Nova Jersey , Connecticut , Massachusetts i Vermont , i les provincies canadenques d' Ontario i el Quebec . La seva area de 141,300 km² el fa el vint-i-sete estat mes extens, ^[2] pero gairebe la meitat de la seva poblacio es concentra a la ciutat de Nova York, ^[3] i/o a l'illa Long Island ,. ^{[4] [5]} Aixo fa de la resta de l'Estat, l'anomenat Upstate New York , una area majoritariament rural.

L'Estat de Nova York, doncs, es caracteritza pels contrastos entre la zona urbana mes poblada dels Estats Units i vastes arees naturals de baixa densitat de poblacio, amb serralades com el massis Adirondack o les Catskill , rius com el Niagara o el Hudson , i els Grans Llacs Ontario i Erie . Les ciutats mes grans de l'Upstate son Buffalo i Rochester .

Conegut amb el malnom de " Empire State " (Estat Imperi), Nova York es un dels estats mes rellevants dels Estats Units, tan des del punt de vista historic, com l'economic, el demografic o el cultural. A Nova York hi ha quatre de les deu atraccions turistiques mes visitades del mon, ^[6] incloent-hi tres a Manhattan i les Cascades del Niagara ; les dues borses de valors amb mes capitalitzacio del planeta ( Borsa de Nova York i NASDAQ ); ^[7] la major porta d'entrada d'immigrants als Estats Units, ^[8] i diverses universitats de prestigi global, entre les quals dos membres de l' Ivy League ( Columbia i Cornell ). Havent estat historicament un dels bastions de la industria manufacturera del pais, Nova York s'ha reconvertit en un centre financer i tecnologic del mon actual. ^[9]

Geografia [ modifica ]

Nova York es un estat vast i divers, amb multiples climes i arees naturals. Al nord, hi ha les Adirondack Mountains ; al sud, hi ha les Catskill Mountains ; a l'oest, hi ha els onze llacs anomenats The Finger Lakes (els "Llacs Dit"); a l'Est, l'illa Long Island . Nova York es troba, a mes, al costat de dos dels Grans Llacs : el Llac Ontario , a les costes del qual hi ha la ciutat de Rochester , i el Llac Erie , que banya la ciutat de Buffalo , la segona de l'Estat. El Riu Niagara i les Cascades del Niagara fan de frontera amb el Canada i son un centre de generacio d' energia hidroelectrica . A l'est s'hi troba tambe el riu Hudson , que pren el nom de Henry Hudson . La ciutat de Nova York es troba a la desembocadura d'aquest riu.

Amerindis [ modifica ]

Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 174.646 amerindis (0,9% de la poblacio). Per nombre les tribus principals son els de la Confederacio iroquesa (25.625, dels quals 12.531 son mohawk , 5.833 son seneca , 2.235 son onondaga , 1.339 son oneida , 932 son tuscarora i 861, cayuga ), shinnecock (1.741) tribus de Long Island (823), tribus originaries de l'Estat. Entre les altres, destaquen els cherokees (15.122), els blackfoot (3.779), els sioux (1.619), els pueblo (1.443), els apatxe (1.005), els lenape (1007), els chippewa (996), amerindis canadencs i sud-americans (26.809) i d'altres sense especificar.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Bandera de l'Estat de Nova York
• Segell de l'Estat de Nova York

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

• Pagina oficial turistica de l'Estat de Nova York (angles)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Estat de Nova York