L'
Uruguai
, oficialment la
Republica Oriental de l'Uruguai
(
Republica Oriental del Uruguay
, en
castella
), es un
estat
sobira
d'
America del Sud
situat entre el
Brasil
i l'
Argentina
. Limita al sud-est amb l'
ocea Atlantic
, al nord-est amb l'estat brasiler de
Rio Grande do Sul
, al nord-oest amb la provincia argentina d'
Entre Rios
i a l'oest amb el
Riu de la Plata
. Te una superficie d'uns 176.220 km² (comparable a la dels
Paisos Baixos
,
Suissa
i
Dinamarca
junts), dels quals el 75% son prats i el 25%, boscos. Es el segon estat independent mes petit de Sud-america, despres de
Surinam
, i el catorze mes gran d'un total de 36 paisos i territoris americans. La seva poblacio el
2011
es d'uns 3.286.314,
[1]
i la capital i ciutat mes gran es
Montevideo
.
Te un
clima temperat
amb variacions de temperatura motivades pels regims dels vents. Les pluges, forca abundants, es reparteixen uniformement al llarg de tot l'any. Els principals recursos economics son l'
agricultura
i la
ramaderia
. Els recursos minerals i energetics son escassos, i les principals industries son les del paper i el cartro, el ciment i les refineries de petroli.
Segons les
Nacions Unides
es el pais de
Llatinoamerica
amb el nivell d'alfabetitzacio mes alt.
[2]
Segons un estudi de l'organitzacio
Transparencia Internacional
es el segon pais de Llatinoamerica (despres de
Xile
) amb el menor index de percepcio de la corrupcio.
[3]
[4]
[5]
Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (
PNUD
), des de l'any 1980 es el tercer pais de Llatinoamerica (despres de l'Argentina i de Xile) que te el major
Index de Desenvolupament Huma
(IDH) i el 48e al mon.
[6]
Tambe es el pais llatinoamerica (juntament amb
Costa Rica
) amb la distribucio d'ingressos mes equitativa, en que tant la poblacio mes rica com la mes pobra representen nomes un 10% de la societat, respectivament.
[7]
Tambe es el quart pais de Llatinoamerica (despres de
Cuba
, Costa Rica i Xile) amb l'
esperanca de vida
mes alta.
[8]
[9]
El
2006
era el segon pais de Mercosur (despres de l'Argentina) amb el
PIB (PPA) per capita
mes alt.
[10]
Un informe de la revista
Reader's Digest
el situa dins dels deu paisos mes verds del mon, ocupant la novena posicio d'una llista que encapcalen estats com
Finlandia
,
Islandia
i
Noruega
.
[11]
La Corporacio
Latinobarometro
, en un estudi realitzat el 2008, el situa com el pais mes pacific d'America Llatina.
[12]
[13]
A mes a mes, segons la revista nord-americana
International Living
, es troba entre els vint paisos mes segurs del mon i es el millor d'Iberoamerica per viure-hi.
[14]
Per les iniciatives aprovades pel govern de
Jose Mujica
entre 2010 i 2013, tals com la
legalitzacio del matrimoni entre persones del mateix sexe
, la
despenalitzacio de l'avortament
i la legalitzacio de la produccio controlada de cannabis, algunes publicacions internacionals com a
The Economist
van donar a l'Uruguai el titol de ≪pais de l'any≫.
[15]
[16]
Riu de la Plata, ca.
1600
.
El nom de l'Uruguai prove del
guarani
, la llengua del poble nadiu de la regio, tot i que el seu significat no acaba de quedar clar. Segons
Felix de Azara
, el nom prove d'un petit
ocell
anomenat "uru", que habita les costes uruguaianes, i el nom
uruguai
significaria llavors "riu del pais de l'uru". No obstant aixo, un col·laborador d'Azara ofereix una altra versio, dividint la paraula en
urugua
, que significa "caragol", i
i
, que significa "riu", per tant voldria dir "riu dels caragols". El poeta
Juan Zorrilla de San Martin
li dona el significat de "riu dels ocells pintats".
Durant l'epoca colonial es va coneixer el pais com la
Banda Oriental
, en referencia a la riba oriental del
riu Uruguai
. En els primers anys de la lluita independentista se'l va denominar
Provincia Oriental
, com a part de les anomenades
Provincies Unides del Riu de la Plata
. En crear-se la
primera Constitucio
del pais com a nacio independent, que va entrar en vigor el
1830
, es va afegir al nom del pais la referencia al riu Uruguai. Amb el temps aquest afegit ha esdevingut la denominacio habitual del pais. Aixo no obstant, els habitants del pais acostumen a anomenar-se a ells mateixos
uruguayos
(uruguaians) o
orientales
(orientals) de forma indiferent.
Geografia fisica
[
modifica
]
Imatge de satel·lit de l'Uruguai
Mapa fisic de l'Uruguai
Amb una superficie terrestre de 176.215 km² -dels quals 175.016 km² son la suma total dels departaments i 1.199 km² comprenen la suma dels llacs artificials del Riu Negro-, exerceix a mes la seva sobirania sobre diverses illes al
riu Uruguai
, amb un total de 105 km²; 16.799 km² d'aigues jurisdiccionals (riu Uruguai, riu de la Plata i llacuna Merin) i una area de mar territorial de 125.057 km² (vegeu
Punts extrems de l'Uruguai
). Al seu torn, l'Uruguai mante dues disputes territorials amb el Brasil sobre els territoris coneguts com a
Ilha Brasileira
i
Rincon de Artigas
, que ocupen una area de 237 km². L'area total del territori uruguaia inclou 318.413 km².
[17]
El relleu esta vinculat al sud, a les terres de
les Pampes
i esta constituit per vastes planes ondulades i solcades per turons d'escassa elevacio coneguts com a
cuchillas
. Les mes importants son les que pertanyen a la
Cuchilla de Haedo
i a la
Cuchilla Grande
. El seu punt mes elevat es el turo Catedral, amb 514
msnm
.
La conca hidrografica mes important es la del riu Uruguai, que es fa servir com a via de comunicacio amb els altres paisos veins. La conca del
Riu de la Plata
esta formada per rius de curs curt. La conca de la
llacuna Merin
la integren els rius
Yaguaron
,
Tacuari
i d'altres.
El
clima
es temperat al sud i subtropical al nord del pais, les pluges son abundants i es reparteixen entre primavera-estiu i tardor. El 75% del territori es terreny de pastures. Els boscos son escassos (25% del territori).
La xarxa de rius i rierols que s'estenen per tot el pais nodreix el terra i proveeix els cultius, a mes d'afavorir el creixement de pastura idonia per a la cria de bestiar i altres animals de granja.
[18]
El
riu Uruguai
, que serveix de limit natural amb la veina Argentina, al costat del
Riu de la Plata
, el
riu Santa Lucia
i el
riu Negro
, representen les fonts d'aigua mes importants del territori nacional. En el cas del Riu de la Plata, que separa el pais de Buenos Aires, constitueix en si mateix un atractiu turistic. S'esten des de la costa de Colonia del Sacramento fins a Punta del Este, al
departament de Maldonado
, incloent-hi una extensio aproximada de 300 km de platges i ports fluvials, entre els quals, el de Montevideo.
El riu Santa Lucia, que neix al
departament de Lavalleja
, i s'esten per
Florida
,
Canelones
,
Montevideo
i
San Jose
en una area de 14.200 km², serveix de limit natural entre aquests dos darrers departaments i proveeix d'aigua potable i energia electrica aproximadament la meitat del pais. Es una via aquatica per la qual passen embarcacions i carregues amb destinacio a les principals ciutats uruguaianes, i es ric en fauna marina, per la qual cosa la
pesca
es habitual al seu dragatge.
Ipora
, Tacuarembo.
D'altra banda, el riu Negro, que divideix l'Uruguai en dues parts, es caracteritza pel seu color fosc, per la seva profunditat i per la seva amplitud. S'hi aixequen ponts d'entre un i dos quilometres de longitud, que creuen d'una vora a una altra del pais. El riu Negro banya les costes i serveix de limit natural entre el
departament homonim
, Tacuarembo,
Cerro Largo
,
Durazno
, Soriano i
Flores
. Es un riu navegable, idoni per a la pesca esportiva i el bany, en zones altes. Neix al limit amb el Brasil i desemboca al riu Uruguai, cap a la frontera amb la provincia d'
Entre Rios
, a l'Argentina.
Hi ha altres rius que, encara que de menor importancia, son afluents importants. N'es un exemple el riu San Jose, que connecta amb el de Santa Lucia al sud del pais. El Cebollati, el Yaguaron, la llacuna Merin, al limit de Rocha i
Treinta y Tres
amb l'estat brasiler de
Rio Grande do Sul
; el
Yi
, a Durazno; el Queguay, el
Dayman
, l'Arapey, el Guaviyu, i el
Cuareim
(o Quarai), a Salto,
Paysandu
i
Artigas
; i el Porongos, a Flores, en son els mes destacats. El riu Uruguai, que rep molts d'aquests afluents, te una presa hidroelectrica -la de Salto Grande- que proveeix gairebe tot el territori uruguaia i part dels departaments argentins veins.
Finalment, l'Uruguai te aproximadament 500 quilometres de costa maritima, 300 dels quals pertanyen al Riu de la Plata i els altres 200 a l'
ocea Atlantic
-departaments de Maldonado i Rocha.
[19]
Salto del Penitente.
El terreny uruguaia es
pampea
(vegeu
sabana uruguaiana
), lleugerament ondulat i de grans pastius i zones pantanoses. No existeixen grans altures, per la qual cosa es pot dir que gairebe tot el terreny esta situat al nivell del mar, es a dir, de 0 a 10 m. No obstant aixo, al centre del pais s'hi aixequen altiplans moderats i algunes cadenes de turons conegudes com a
cuchillas
. La
cuchilla
d'Haedo, la Grande i la de Santa Ana son les mes importants. Presenten una capa de pedres solida, argilenca i amb vegetacio al seu voltant.
[20]
El turo mes alt es el
Catedral
, amb 513 metres, pero tambe hi destaquen el de San Antonio, el Toro, i el
Pan de Azucar
, a Maldonado; el Salto del Penitente i les serralades de
Minas
, a Lavalleja; el
Batovi
, proxim a l'Ipora, a Tacuarembo; les Serres de Mahoma, a San Jose; i el Turo de Montevideo, amb la seva fortalesa historica, i del qual se suposa que deriva el nom de la ciutat.
La franja oriental del pais es clarament argilenca i es presta al cultiu d'
arros
, farratge i cereals. El litoral sud, d'altra banda, es pla amb sorres blanques i fines.
A l'extrem nord s'hi poden trobar alguns jaciments de pedres semiprecioses (com amatistes, per exemple), sobretot a Artigas i Salto, aixi com un flux d'aigues termals que emergeixen des de la profunditat de la terra.
[21]
Flora i fauna
[
modifica
]
El tero es l'au nacional de l'Uruguai.
Arbre de ceibo, simbol nacional.
La fauna autoctona es caracteritza per una gran quantitat d'aus de banyat i corral.
Atahualpa
, el primer crioll nascut a America, va introduir el bestiar a la Banda Oriental, a finals del
segle
xvi
. Els germans Goes, arribats d'Europa, tambe van tenir un paper decisiu en la cria de caps de
bestiar
ovi i bovi, en introduir-ne nous exemplars.
Dins del grup de les
aus
de plomatge, destaquen el
rasclo ipacaa
(
Aramides ypecaha
) i el
chiricote
o
rasclo de Caiena
(
A. cajanea
), dues de les especies mes conegudes del pais. Son comuns, a mes, el
Pardirallus
:
el
rasclo de bec sagnant
(
P. sanguinolentus
) i el
rasclo pintat
(
P. maculatus
). D'igual importancia son tambe el
burrito patas rojas
o
rasclet culblanc
(
Laterallus leucopyrrhus
) i el
rasclet de flancs rogencs
(
L. metanophaius
), de la mateixa forma que especies de mida inferior, com el
burrito amarillo
o
rasclet pal·lid
(
Porzana flaviventer
), el
rasclet alatacat
, (
P. spiloptera
) i finalment el
burrito enano
o
rasclet de Darwin
(
Coturnicops notatus
).
[22]
Canya de sucre (
Saccharum officinarum
).
Rhea americana
, conegut com el nyandu.
La
fredeluga xilena
-o
tero
- (
Vanellus chilensis
) es troba estesa per tot el territori i es caracteritza per la seva velocitat i el seu cant, del qual rep el nom vulgar de "
teru teru
". D'altra banda, el
nyandu
(
Rhea americana
) es troba en proporcio estable i en els ultims anys la seva carn ha estat comercialitzada a mercats estrangers, per la qual cosa s'ha posat de moda la cria d'aquesta especie sota cures especials.
[23]
El cardenal (
Cardinalis cardinalis
), present a tot el continent america, i altres especies com la cotorra argentina, el papagai, el fornerus (o
hornero
), el gall salvatge, el
cigne
, l'anec, el pao, l'agro, la
gavina
i l'oreneta, aixi com el
pelica
, el
venteveo
, el corb gris, la grua i l'
aguila
de muntanya son aus presents al llarg del territori uruguaia.
Pel que fa als
quadrupedes
cal destacar, entre d'altres, el
puma
, el gat salvatge (gato montes), el guillot gris, la llebre, el gos
cimarron
(exemplar autocton), l'os rentador, l'armadillo -o
mulita-
, el tatu (
Dasypodidae
), i el
xaha emplomallat
(
Chauna torquata
).
Quant als animals aquatics, l'Uruguai disposa d'una diversitat considerable a causa de la seva amplia costa oceanica sobre l'Atlantic, els seus rius cabalosos, i una serie de llacs naturals i artificials. A les platges de
Punta del Este
, per exemple, habita el llop de mar, que s'alimenta de peixos i representa una amenaca per als pescadors de la zona. Durant l'hivern austral, es a dir, des de juny a setembre, es possible trobar a la costa de Montevideo alguna
balena
i, fins i tot,
pinguins
.
Es creu que al pais hi ha mes de 200 especies de reptils, la majoria d'ells innocus per a l'esser huma; les serps verinoses es troben al nord, als departaments d'
Artigas
,
Rivera
,
Salto
i
Tacuarembo
.
Pel que fa a la vegetacio, l'Uruguai allotja el bosc d'
ombus
(l'arbre de la
bellaombra
o
Phytolacca dioica
) mes gran del mon, ubicat al
departament de Rocha
, al limit amb el Brasil. Altres especies forestals son l'
eucaliptus
(introduit des d'
Australia
), el pi, l'araucaria, el gessami, el roure, el cedre sant, el salze ploraner, el bedoll, el garrofer, el romani, l'hibisc, el ficus, el cactus, l'heura, la
tacuara
, els arbres fruiters (citrics, guaiaba, pomera, figuera, etc.), el cep, la palmera, el platan (
Platanus hispanica)
, joncs, plantes enfiladisses, la
canya de sucre
i altres especies.
Finalment, l'eritrina cresta de gall -el
ceibo
-,
arbre i emblema nacional amb la seva caracteristica flor de color vermell, es molt comu a l'interior del pais.
Fronteres politiques
[
modifica
]
Amb l'Argentina
[
modifica
]
Uruguai te limits amb el Brasil i l'Argentina. Amb aquesta darrera, pel
riu Uruguai
, des de l'Ilha Brasileira fins al nord de l'Ayui se segueix la linia mitjana de la llera del riu (segons la configuracio que tenia abans de la construccio de Salto Grande).
Des de l'Ayui fins a l'
arxipelag
enfront de la localitat de Nuevo Berlin, el limit segueix el canal de navegacio fins a la bifurcacio d'aquest en el canal de La Filomena i el canal del Medio. A la bifurcacio entre ambdos canals existeixen dos tipus de limits: a) per les aigues, el canal de La Filomena i b) per les illes, el canal del Medio.
Des de la confluencia d'ambdos canals fins al paral·lel que passa per Punta Gorda (desembocadura del riu Uruguai) es repren el canal de navegacio. El tram des del
Riu de la Plata
, pel paral·lel de Punta Gorda fins a la linia que uneix Punta Espinillo amb Punta Piedas (Argentina) es el canal de navegacio. I des d'aquest fins a la linia que uneix Punta del Este amb Punta del Cabo San Antonio (Argentina) es va establir la linia mitjana. Finalment, per l'
ocea Atlantic
es va fixar una linia convencional del Riu de la Plata fins a les 200 milles.
Amb el Brasil
[
modifica
]
Imatge de les Dunes de sorra que separen a la
Barra de Valizas
del
Cabo Polonio
, presa el gener de 2006.
Riu Uruguai
, al nord del pais, entre l'Argentina i el Brasil.
Frontera Brasil-Uruguai.
- A la confluencia dels rius Uruguai i Cuareim, en el sector de l'Ilha Brasileira, no existeix acord total entre ambdos paisos ("limit contestat").
[24]
- Sobre el
riu Cuareim
, des de l'Ilha Brasileira fins a la desembocadura del rierol de la Hivernada, les aigues son comunes. En el sector compres entre els rierols de la Hivernada, Maneco i Cuchilla Negra, es "limit contestat".
- Sobre les Cuchilla Negra i Santa Ana (fins a la La Canada del Cementerio) se segueix la
divisoria d'aigues
, excepte al tram compres entre el marc Sobradinhio i el Cerro de las Piedras, es a dir, entre les ciutats de
Rivera
i Santana do Livramento, aqui s'ha marcat una linia convencional (un carrer).
- Des de la
La Canada del Cementerio
fins a la confluencia amb La Canada de la Cerrillada s'utilitza com a limit comu; segueix una linia recta fins a la part nord del rierol San Luis. Al sector del banyat s'ha establert una linia convencional fins al rierol San Luis.
- Des de la barra del rierol
San Luis
fins a les naixents del
rierol de la Mina
, a la
Cuchilla Grande
, s'ha demarcat una linia recta convencional.
- Al rierol de la Mina s'utilitza el limit comu, mentre que al rierol Yaguaron Chico, des que hi desemboca el rierol de la Mina, fins a la seva desembocadura en el riu Yaguaron i en aquest riu fins abans que aboqui les seves aigues en la llacuna Merin, el limit s'estableix sobre la linia mitjana. Al baix Yaguaron, pel fet de ser navegable, el criteri canvia i es regeix pel
talweg
.
- Des de la desembocadura del riu Yaguaron a la llacuna Merin s'establix una linia convencional recta, fins a un punt situat enfront de Punta Muniz; entre aquest punt i Punta Parobe, es el talweg.
- Des de Punta Parobe fins a Punta Rabotieso es una linia trencada convencional. I des d'aqui fins a la barra del rierol San Miguel, se segueix la linia mitjana, inclusivament en el rierol, fins al lloc denominat Paso Real del San Miguel. Des d'aquest pas fins al Paso Real del rierol Chuy, el limit es una linia recta convencional que separa al seu torn les localitats
Chuy
(Uruguai) de
Chui
(Brasil): aqui es un carrer.
- Des del rierol Chuy fins a la seva desembocadura en l'ocea Atlantic, es consideren les aigues comunes.
- El limit lateral maritim presa com referencia la linia que parteix del far Chuy en forma perpendicular a la linia de costa. Aquesta linia forma un angle de 128° amb el meridia que passa pel far. S'esten fins a les 200 milles.
Politica i govern
[
modifica
]
L'expresident de l'Uruguai, Tabare Vazquez, amb el seu homoleg del Brasil,
Lula
.
La Republica Oriental de l'Uruguai es un
estat unitari
democratic
, de caracter
presidencialista
.
Segons un informe publicat per la revista britanica
The Economist
, l'Uruguai es considerat el pais mes plenament democratic de Sud-america, ubicat al lloc 27 sobre un total de 167 nacions,
[25]
i es el segon de Llatinoamerica a la taula dels paisos amb menor index de percepcio de corrupcio (elaborat per l'organitzacio
Transparencia Internacional
), solament darrere de Xile.
La campanya mes recent del president Tabare Vazquez per reduir el consum de tabac en llocs publics ha aconseguit que l'
OMS
(Organitzacio Mundial de la Salut) situi el pais al cinque lloc a nivell mundial de paisos que lluiten contra el tabaquisme i el cancer de pulmo.
[26]
En materia de
drets humans
, el govern socialista ha encapcalat nombrosos avencos en aquests ultims tres anys de mandat. El primer, i potser mes destacat, es la recerca de desapareguts i victimes de la dictadura militar dels anys 70. Per aixo, l'executiu ha autoritzat el treball conjunt d'especialistes forenses i antropolegs, que han aconseguit importants i reveladors resultats.
Tambe es va presentar un projecte per despenalitzar l'
avortament
per part de la dona, que va obtenir amplia majoria parlamentaria,
[27]
aixi com es va aprovar la unio civil entre persones del
mateix sexe
, encara que sense dret a adopcio de menors.
[28]
Tots aquests avencos suposen un progres democratic i humanitari que fins al moment nomes han portat a terme alguns paisos com l'Argentina,
Estats Units
o la
Unio Europea
.
Estructura politica
[
modifica
]
El seu govern es divideix en tres poders independents:
- El
poder executiu
es exercit pel
president de la Republica
, que actua conjuntament amb el Consell de Ministres. El president es simultaniament cap d'estat i cap de govern, i es elegit junt amb el vicepresident mitjancant eleccio popular directa, mentre que aquests designen al seu torn el consell de ministres. El president te un mandat de 5 anys sense reeleccio immediata fins despres d'igual periode des de la cessacio del seu carrec. S'elegeixen en una mateixa candidatura presentada pel respectiu partit. En cas que cap candidatura no obtingui la
majoria absoluta
dels vots, es procedeix a una segona volta entre les dues primeres majories. En l'esmentada votacio resulta guanyadora la candidatura que obtingui la
majoria simple
dels vots. Des de l'
1 de marc
de
2020
el president es
Luis Alberto Lacalle Pou
(
Partit Nacional
). L'actual govern disposa de 13 ministeris. Son els seguents:
Palacio Legislativo
, seu del poder legislatiu.
- El
poder legislatiu
rau a l'
Assemblea General
, que consta d'una
Cambra de Senadors
de 30 membres i d'una
Cambra de Representants
de 99 membres, corresponents als dinou departaments del pais. Les eleccions per al parlament se celebren en llistes tancades simultaniament amb l'eleccio presidencial (no s'aplica el vot per cada candidat a Diputat o Senador sino per una llista presentada per cada partit politic). Els diputats s'elegeixen per departament mentre que els senadors s'elegeixen a escala nacional, ambdos per mandats de cinc anys.
- El
poder judicial
es encapcalat per la
Suprema Cort de Justicia
, els membres de la qual son nomenats per l'Assemblea General mitjancant una majoria de dos tercos i els mandats de la qual duren deu anys. La Suprema Cort de Justicia es l'ultima instancia d'apel·lacio i es tambe l'encarregada de jutjar la constitucionalitat de les lleis. El poder judicial esta compost per Tribunals d'Apel·lacions, Jutges Lletrats i Jutges de Pau.
Governs departamentals
[
modifica
]
Intendencia Municipal de Montevideo (IMM).
Els governs locals de cadascun dels dinou departaments s'organitzen a semblanca del govern central, amb dos organs fonamentals: l'Intendent Municipal (executiu) i la Junta Departamental (legislatiu). S'ocupen de les tasques domestiques del departament: transport, residus i enllumenat public, entre d'altres funcions.
L'Intendent es elegit directament pel poble, en eleccions que es realitzen en dinou circumscripcions (una per cada departament) en una data diferent a la de l'eleccio nacional (l'any seguent a l'electoral, el segon diumenge del mes de maig).
Les Juntes Departamentals son organismes d'una sola camera compostos per 31 edils. El partit politic que obte la majoria simple de vots, obte setze de les banques i la resta es divideixen entre els altres partits en proporcio amb els vots obtinguts. Existeixen tambe, en petits pobles o ciutats, autoritats locals que son elegides pel poble o nomenades per la Junta Departamental a iniciativa de l'Intendent: les Juntes Locals.
La reforma constitucional de
1997
va institucionalitzar el Congres d'Intendents, a fi de coordinar les politiques dels governs departamentals per permetre'ls prendre acords entre si, amb el Poder Executiu o amb altres organs de l'Estat.
Subdivisions administratives
[
modifica
]
L'Uruguai esta dividit en dinou departaments i te 89 municipis, cada un dels quals te una poblacio igual o superior a 5.000 habitants:
| Divisions administratives de l'Uruguai
|
 Departaments de l'Uruguai
¹
No inclou la suma dels llacs artificials del
riu Negro
(1.199 km²).
[2]
|
Les ciutats principals son
Montevideo
,
Las Piedras
,
Punta del Este
,
Ciudad de la Costa
,
Salto
,
Paysandu
i
Fray Bentos
.
Indicadors economics
[
modifica
]
Camps de
Bella Union
, al nord del pais.
L'economia de l'Uruguai esta dominada pel sector agricola orientat a les exportacions, i per un sector industrial desenvolupat. Despres d'haver crescut un 5% per any durant el periode de 1996-1998, l'economia es va veure fortament afectada per les recessions economiques del Brasil i l'Argentina, i la moneda es va devaluar a la vegada que ho feia la moneda argentina. L'Uruguai es membre del
Mercosur
, i Montevideo n'es la seu.
L'Uruguai es un pais agroexportador, per la qual cosa l'agricultura -arros, blat, blat de moro, gira-sol, sorgo, ordi, soja, canya de sucre (Bella Unio)- i la ramaderia -bovins, ovins- son els recursos fonamentals de l'economia. Les industries principals son els frigorifics, la lletera i derivats, la textil, la de paper i cartro, els fertilitzants, els alcohols, el ciment i la refinacio d'hidrocarburs.
Si be els recursos minerals i energetics son escassos, hi ha grans jaciments d'agates i ametistes al nord del pais (departament d'Artigas), jaciments de granit i marbre, i extraccio d'or a la localitat de Mines de Corrals. Tambe esta en estudi la recerca de diamants i altres minerals.
Destaca tambe el sector de serveis (financers, logistica, transport, comunicacions) aixi com la puixant industria de les tecnologies de la informacio, en particular el desenvolupament de programari i serveis vinculats. L'Uruguai es tambe el major exportador per capita de programari d'America Llatina i el quart en termes absoluts, nomes superat per Mexic, el Brasil i l'Argentina. En els ultims anys ha crescut en importancia l'explotacio forestal d'
Eucalyptus grandis
i
Eucalyptus globulus
, amb vista a la produccio de fusta serrada i fusta per a l'obtencio de pasta de cel·lulosa. Aixi mateix, esta en construccio una planta pertanyent a Montes del Plata, resultat de la unio de les empreses Stora Enso i Arauco, i tambe n'hi ha d'altres en projecte. Es troba en funcionament una planta de pasta de cel·lulosa pertanyent a l'empresa finlandesa UPM-Kymmene (anteriorment Botnia), situada sobre el riu Uruguai, en el departament de Rio Negro, prop de la capital, Fray Bentos.
Un altre dels principals ingressos economics al pais es el turisme: la nacio compta amb una linia costanera sobre el Riu de la Plata i l'ocea Atlantic esquitxada de balnearis, entre els quals destaquen els de Punta de l'Est i Piriapolis, de fama internacional. El turisme agropecuari, historic i termal te tambe la seva importancia.
Despres d'anys de creixement, en el periode 1999-2002, l'economia va patir una recessio important, que derivava fonamentalment dels efectes indirectes dels problemes economics dels seus grans veins, Argentina i Brasil. La crisi bancaria va ser provocada per la retirada massiva dels actius de ciutadans argentins de la banca uruguaiana. Despres, amb la intervencio de l'FMI, l'Uruguai va poder fer front als seus problemes, entre els quals la reestructuracio del deute. El creixement mitja en el quinquenni 2004-2008 va ser del 8% anual. El deute extern al 31 de desembre de 2009, segons dades de la CIA The World Factbook, va arribar als 12.610 milions de dolars.
Segons estimacions de l'FMI, el 2009, despres de la crisi financera internacional, l'economia va creixer al 0,6%. Segons el Banc Central, amb les dades processades en 2010, l'economia va creixer el 2009 en un 2,9% i l'any 2010 en un 8,5%.
El PIB nominal va arribar el 2010 als 40.577 milions de dolars, mentre que el PIB (nominal) per capita, corregit per paritat de poder de compra, va arribar el 2011 als 14.296 dolars, convertint-se en la quarta economia de l'America Llatina, despres de l'Argentina, Xile i Mexic. De fet, si es considera el PIB per capita a preus corrents, l'Uruguai lideraria la regio amb 11.998 € per habitant, seguit per Xile, amb 11.828, i l'Argentina, amb 9.138. La inflacio o IPC va ser del 8,6% el 2011 .
Segons l'INE, la taxa d'atur va arribar al 5,5% el novembre de 2011. Segons la metodologia aplicada per aquest institut el 2008, la pobresa va arribar al 20,5% de la poblacio, mentre que la indigencia va ser de l'1,5%. En comparar la incidencia de la pobresa entre una raca i una altra, s'observen diferencies contundents. Les persones de raca blanca son les que presenten xifres mes baixes. La menor diferencia es pel que fa a les persones de raca groga. Les bretxes mes grans s'observen en relacio a la poblacio afrodescendent, que practicament duplica la incidencia de la pobresa registrada per a les persones blanques a totes les regions del pais. Per a l'any 2008, mentre la pobresa entre les persones blanques era de 19,4%, les persones afrodescendents registraven un 43,1% per al total del pais.
Turisme a
Punta del Este
.
World Trade Center de Montevideo.
Avenida 18 de Julio, a Montevideo. Alberga una amplia zona comercial.
Estructura del
PIB
el 2002
:
- Distribucio per sectors economics del PIB total
:
- Agricultura
,
Silvicultura
i
Pesca
: 6,6%.
- Industria
: 17,6%.
- Industries de manufactura i
mineria
: 17,6%.
- Serveis
i
construccio
: 75,8%.
- Taxa d'
atur
(febr. 2006)
: 12,4%
[31]
- Taxa d'
ocupacio
(febr. 2006)
: 13,8%
- Taxa de
pobresa
(2005)
: 29,8%
[32]
- Taxa d'indigencia (2005)
: 3,5%
- Principals paisos clients
: Brasil, Argentina i Estats Units.
- Principals paisos proveidors
: Argentina, Brasil i Estats Units.
Exportacions i importacions
[
modifica
]
La
ramaderia
es una de les principals industries d'exportacio de l'Uruguai.
Infraestructura
[
modifica
]
Respecte al
transport
de carregues es fa per mitja de camions i del
ferrocarril
. Pel que fa a transport de passatgers existeixen linies d'omnibus (o autobusos) de curta distancia (menys de 50
km
) i de llarga distancia (de mes de 50 km), els quals inclouen tot el pais; concentrant-se a la ciutat de
Montevideo
.
Carretera al
departament de San Jose
.
La xarxa viaria nacional de l'Uruguai compta amb 8.705 km de
carreteres
d'un o mes carrils, mes de 2.300 km d'autopistes o autovies segons la
National Geographic
, que es distribueixen en els 175.016
km²
de territori i serveixen a mes de tres milions d'habitants i desenes de milers de turistes, la qual cosa significa un dels mes alts indexs d'accessos a diferents parts del territori d'America Llatina.
La caracteristica principal es que la majoria de les carreteres conflueixen i es concentren a la capital, Montevideo, des d'on es distribueixen per mitja de
bypass
i intercanviadors cap a l'interior del pais. El 2010 es va inaugurar l'Anell Viari Perimetric de Montevideo -la ruta 102- que evita l'ingres al centre de la ciutat.
Malgrat tot aixo, existeixen diverses rutes importants, que nomes recorren l'interior del pais, facilitant aixi el transit entre els departaments i les ciutats de l'interior sense passar per la capital; per exemple la ruta
26
, de 4 carrils, que va des de Maldonado a
San Carlos
.
Tipus de ferm a les carreteres:
Les principals carreteres, rutes i autovies de l'Uruguai son:
Ruta 1
(de Montevideo a Colonia del Sacramento cap a l'oest),
Ruta 3
(de San Jose a Artigas, al nord),
Ruta 5
(de Montevideo a Rivera),
Ruta 8
,
Ruta 9
(de Maldonado a Rocha), Ruta 26, Ruta 101,
Ruta Interbalnearia
(Montevideo, Canelones i Maldonado en direccio est), Avenida Italia, i Avinguda Giannattasio, entre d'altres.
Les rutes i carreteres del pais estan en un bon estat de manteniment i senyalitzacio, per la qual cosa el transit es ame, tant en rutes de doble via (mes de dos carrils), com en rutes simples. Fins i tot les rutes de tosca i les mal pavimentades estan molt ben senyalitzades.
Ferrocarrils
[
modifica
]
Estacio de ferrocarrils a Montevideo.
Els ferrocarrils uruguaians compten amb aproximadament 2.900 km de linies, de 1.435
mm
, traccio diesel i nomes 11 km de doble via. La meitat de la xarxa esta clausurada, circulant
trens
de carrega als ramals Montevideo -
Rivera
- Livramento,
Piedra Sola
- Tres Arboles, Sayago - Minas, Verdun - Planta ANCAP, Carnelli - La Teja,
Chamberlain
- Paysandu -
Salto
- Concordia (Argentina) i Algorta -
Fray Bentos
. Es treballa en la reobertura de 25 de agosto -
San Jose
- Ombucitos, havent-se reobert el tram fins a San Jose per als serveis de passatgers el desembre de 2006.
[33]
Els serveis de passatgers es presten en tres linies suburbanes partint de Montevideo cap al Nord (25 de Agosto, 63 km), Oest (San Jose, 96 km, compartint els 63 de la linia a 25 de Agosto) i Nord-est (Empalme Olmos), 44 km, compartint els primers 8 km amb les altres dues). Des de l'1 de marc de 2003 els trens de passatgers parteixen i arriben d'una nova i petita estacio terminal situada 500 metres cap al nord de l'Estacio Central de Montevideo, la qual roman tancada des de llavors. Aixo va significar una perdua de mes de 100.000 passatgers per als serveis de trens.
[34]
L'Administracio de Ferrocarrils de l'Estat es l'actual administradora de la xarxa i la que opera els trens. Esta permesa la circulacio de material d'altres empreses i institucions i algunes tenen els seus propis vagons i locomotores (ANCAP, AUAR, CEFU, CUCP).
Estacio Central "General Artigas", inaugurada el 23 de juny de
1897
i clausurada l'1 de marc de
2003
, despres de ser reemplacada per un baixador 500 metres cap al nord.
Xifres de transport de carrega
per ferrocarril
| Any
|
Tones
|
Tones-quilometre
|
| 2000
|
1:321.338
|
238:686.674
|
| 2001
|
1:191.154
|
219:166.926
|
| 2002
|
822.745
|
178:135.295
|
| 2003
|
881.056
|
187:595.062
|
| 2004
|
1:220.046
|
296:546.835
|
Transport de passatgers
(bitllets venuts i abonaments,
no inclou trens especials)
| Any
|
Bitllets venuts i abonaments
|
| 2000
|
277.073
|
| 2001
|
244.427
|
| 2002
|
383.339
|
| 2003
|
547.550
|
| 2004
|
464.449
|
| 2005
|
532.747
|
| 2006
|
695.607
|
A l'Uruguai hi ha aproximadament 64 aeroports o aerodroms secundaris, dels quals nou tenen pista d'aterratge pavimentada, sent els altres cinquanta-cinc aerodroms secundaris o pistes d'emergencia amb la pista sense pavimentar amb paviment lleu.
[35]
Els dos mes importants son l'
Aeroport Internacional de Carrasco
, ubicat al
departament de Canelones
, dins de la
zona metropolitana de Montevideo
, i l'
Aeroport Internacional de Laguna del Sauce
, al
departament de Maldonado
. L'Aeroport Internacional de Carrasco esta en proces de construccio d'una nova terminal aeria la inauguracio de la qual esta prevista per a l'any
2009
, que preveu destinar l'actual edifici a terminal de carregues.
Dins dels 450 km de costes sobre el
Riu de la Plata
i 220 km de costes marines s'ubiquen com a principals ports el Port de Montevideo,
Colonia del Sacramento
,
Fray Bentos
(en realitat, en l'extrem sud del riu Uruguai), Nueva Palmira,
La Paloma
,
Piriapolis
i
Punta del Este
.
Comunicacions
[
modifica
]
Torre Antel
o Torre de les Telecomunicacions, a Montevideo.
A l'Uruguai la llibertat de premsa esta emparada per la Constitucio. Segons un estudi realitzat per Reporteros Sin Fronteras el
2006
, el pais ocupa la posicio numero 57 en l'index de llibertat de premsa mundial, tercera a
Sud-america
(despres de
Bolivia
i Xile) i setena a
Llatinoamerica
(despres de Bolivia,
Trinitat i Tobago
,
El Salvador
, Costa Rica
Panama
, i Xile).
[36]
Per cada mil habitants circulen 293 diaris, hi ha 603 radioreceptors, 530 televisions i 278 linies telefoniques. Tenint en compte una familia de 4 persones de classe mitjana, en termes mitjans, totes gaudirien d'aquests bens.
Segons estimacions del
2005
, a l'Uruguai hi ha 93 emissores de radio AM, 191 emissores d'FM, 7 d'ona curta i 62 emissores de televisio.
[35]
El 2007, el pais va assolir la xifra d'un milio d'usuaris d'Internet.
[37]
El 2007, es va firmar un acord d'acceptacio, per adoptar la norma de televisio digital europea, a diferencia del Brasil, que va adoptar la norma
japonesa
.
Al pais hi ha quatre canals importants d'emissio per aire:
- Saeta TV Canal 10 -
el canal uruguayo
- Canal 4 Montecarlo TV
- Canal 5 Television Nacional (canal estatal)
- Canal 12 La Tele
A aquests cal afegir-hi els canals de l'interior del pais i els seus repetidors; aixi com la televisio per cable i satel·lit.
El sistema
telefonic
uruguaia es 100% digital des de
1997
, gracies als esforcos per millorar de l'empresa monopolista estatal de telecomunicacions, ANTEL. L'Uruguai va ser el primer pais a tota America (inclosos els Estats Units) a tenir aquest estatus.
[38]
Vista de la
Base Cientifica Antartica Artigas
(Uruguai),
Illes Shetland del Sud
.
A l'Uruguai hi ha mes d'un milio de telefons fixos,
[35]
27,84 linies per cada 100 habitants, cosa que constitueix la densitat mes alta en telefonia fixa de Llatinoamerica.
[39]
La meitat del sistema telefonic es troba a Montevideo (00.598.2.XXX.XXXX).
La telefonia cel·lular (09X.XX.XX.XX) es divideix en tres empreses, una de publica dependent d'ANTEL, denominada
ANCEL
(099.XX.XX.XX i 098.XX.XX.XX), i dues de privades:
Movistar
(094.XX.XX.XX i 095.XX.XX.XX) i CTI Movil (096.XX.XX.XX). Actualment l'Uruguai experimenta el
boom
de la telefonia cel·lular, i mes de dos milions d'habitants disposen de telefon mobil, dos tercos de la poblacio total.
[40]
L'Uruguai es, aixi mateix, el primer pais d'America on es poden enviar missatges de text amb veu a traves del telefon mobil, una cosa que nomes es troba patent en alguns paisos d'
Asia
i Europa.
[41]
[42]
La industria de tecnologies de la
informatica
es puixant a l'Uruguai. Els principals exponents son els productes GeneXus (Artech), Bantotal (DeLarrobla i associats) Memory. La industria del programari es una de les majors exportadores del pais. I malgrat les dificultats de la zona, aquesta industria es una de les que presenta un creixement mes gran i un futur mes prometedor, sent l'unica industria amb desocupacio zero a tot el pais. Un dels projectes privats mes importants dels ultims anys ha estat "Zonamerica".
Actualment, l'Uruguai s'ubica com el primer exportador de
programari
per capita de tota la regio.
[43]
[44]
[45]
Geografia humana i societat
[
modifica
]
Quantitat d'habitants 1961 - 2003. Font
FAO
. Nombre habitants en milers.
El 88% de la poblacio uruguaiana es d'ascendencia europea, principalment d'
Espanya
, i mes d'un quart de la poblacio es d'origen italia. D'aquests, 55.220 tenen nacionalitat italiana o son ciutadans italians.
[46]
[47]
[48]
En tercer lloc es troben els descendents de
francesos
i d'
armenis
. Els
mestissos
representen el 8% de la poblacio i la poblacio d'ascendencia africana el 4%.
[49]
L'Uruguai te un alt grau d'alfabetisme, el mes alt de
Llatinoamerica
, i la distribucio de la riquesa es molt equitativa. La taxa de creixement es de les mes baixes d'America i l'esperanca de vida de les mes altes. Es calcula que hi ha un grau d'
analfabetisme
del 2%, i que l'
esperanca de vida
esta al voltant dels 74 anys.
L'esglesia i l'estat estan clarament separats. El 46% de la poblacio es considera catolica romana, l'11% es protestant, i el 2% professa la religio jueva, l'1% una altra religio. El 40% diu no tenir cap religio.
Emigracio i immigracio
[
modifica
]
Independentistes bascos a Montevideo.
L'emigracio uruguaiana es un factor innegable de tota la seva historia. Des de la seva independencia, el
1830
, Uruguai ha estat un pais d'emigrants, i tambe va ser una nacio receptora d'immigrants, i ho segueix sent en menor mesura que abans (sobretot de ciutadans argentins, brasilers i
peruans
).
[50]
El pais va tenir el seu moment d'
economia
estable i de prosperitat financera a mitjan segle
xx
, per la qual cosa se'l va coneixer com la "Suissa d'America". Els principals grups d'immigrants que van arribar al port de Montevideo, entre 1850 i 1940, provenien principalment d'
Espanya
, sobretot de
Galicia
,
Asturies
,
Andalusia
,
Arago
i
Canaries
(vegeu
Emigracio espanyola
); pero tambe d'
Italia
, i en menor quantitat, de
Franca
,
Alemanya
,
Polonia
, paisos asiatics i
Europa de l'Est
. El periode durant el qual el pais va rebre mes estrangers va ser el del
franquisme
-per als procedents d'Espanya- i el de les guerres europees. El
2001
hi havia 52.353 espanyols residents a l'Uruguai, xifra que ha baixat a 40.720 el 2007, cosa que converteix el pais en el dese del mon amb major poblacio espanyola.
[51]
Pel que fa a l'emigracio, molts espanyols que vivien a l'Uruguai han tornat al seu pais d'origen per diversos motius, entre els quals la crisi que va afectar l'economia el 2002 i 2004. D'altra banda, els paisos triats per la majoria dels uruguaians per viure i treballar son Espanya, Italia,
Estats Units
, el
Brasil
,
Canada
, els d'
Europa Occidental
, en general, i l'Argentina, que, amb mes de 110.000 censats, es el pais amb major percentatge de residents uruguaians.
Segons dades de l'
INE
, actualment resideixen a Espanya 55.480 uruguaians: 28.304 homes i 27.176 dones, dels quals 24.363 tenen nacionalitat espanyola.
[52]
Les comunitats autonomes amb major quantitat de ciutadans de l'Uruguai son Galicia, Canaries,
Catalunya
,
Pais Basc
,
Pais Valencia
,
Madrid
i Andalusia.
A Catalunya resideixen 17.954 uruguaians, dels quals 6.000 tenen nacionalitat espanyola. Al Pais Valencia n'hi ha 9.246, a les Illes Balears, 5.217, i a
Andorra
, 250.
Influencia dels immigrants europeus a l'Uruguai
[
modifica
]
L
'Ospedale italiano Umberto I
, a
Parque Batlle
, Montevideo.
Uruguai te la major proporcio de poblacio caucasica d'
America
(per davant del
Canada
, EUA i l'Argentina). La poblacio del pais es constitueix essencialment a partir de l'aportament de grups d'immigrants. Els pobles indigenes originals han desaparegut, i aixo es degut principalment a un sistematic extermini dut a terme durant el segle
xix
, de manera que en l'actualitat la immensa majoria dels uruguaians son descendents d'
espanyols
i
italians
, seguits de
francesos
,
alemanys
,
polonesos
, brasilers, argentins, i d'altres paisos europeus i llatinoamericans (85% aproximadament), amb petites minories de mestissos, negres, jueus i arabs (15% aproximadament).
[35]
Molts europeus, sobretot d'Espanya i Italia, van buscar refugi a l'Uruguai durant el
franquisme
i les dictadures militars de mitjan segle
xx
. Entre ells destaquen els catalans
Margarida Xirgu
, actriu, i l'arquitecte
Antoni Bonet
;
Enriqueta Compte y Rique
, mestra barcelonina; i il·lustres families de
Catalunya
,
Galicia
i Italia, que van realitzar importants contribucions per al desenvolupament economic, politic i social del pais. La familia Batlle, oriunda de
Sitges
, donaria quatre presidents a l'Uruguai en tres segles. Jose Batlle y Ordonez, fill de
Lorenzo Batlle y Grau
, que va separar l'esglesia de l'Estat, va modernitzar el pais i el va portar a un periode de prosperitat financera que li va valer el nom de la "Suissa d'America".
[53]
El matrimoni Pereira-Rossell va fundar l'hospital public que avui porta el seu nom, a Montevideo.
Emilio Reus
, empresari madrileny, va invertir molt capital en la construccio de
nous habitatges
destinats al comerc i la residencia. El pintor
Joaquim Torres-Garcia
, fill de pare catala, va ser una de les icones artistiques mes importants de l'Uruguai -i de Catalunya- al llarg del segle
xx
. Hi ha tambe un
Casal Catala
a Montevideo, on es va celebrar el
Congres de Catalans de les Republiques del Plata
el
1936
.
La construccio d'un hospital italia anomenat Rei Umberto I, a comencaments del passat segle, deixa entreveure la influencia de la col·lectivitat italiana a Montevideo. De la mateixa manera, els gallecs, considerats el grup d'immigrants mes nombrosos, amb 36.000 persones, al costat dels
asturians
(actualment n'hi ha 3.000 a l'Uruguai),
[54]
van fundar la "Casa Galicia", amb servei medic i hospitalari que aten pacients que, majoritariament, son d'aquest origen.
D'altra banda, la implementacio de la
llengua italiana
com a assignatura obligatoria en els plans educatius de batxillerat d'humanitats, operativa des de la decada de 1950, fa veure la influencia que els immigrants d'aquest pais van exercir sobre la cultura local. A mes, nombrosos comercos com gelateries, pizzeries, fleques, i fabriques de pastes casolanes van comencar a tenir un bon funcionament. Sense anar mes lluny, tots els 29 de cada mes te lloc el dia del
gnocchi
(pasta feta a base de patata). Tambe en l'ambit gastronomic, destaca l'influx d'altres cultures sobre la local; tal es el cas dels pans i les especies catalans; la confiteria gallega, i els vocables francesos de rebosteria en termes com
chantilly
, en comptes de nata.
Tres grans escriptors francesos dels segles XIX i XX van neixer a l'Uruguai: el
Comte de Lautreamont
,
Jules Laforgue
, i
Jules Supervielle
. A mes, politics com
Daisy Tourne
, actual ministra de l'Interior, Julio Maria Sanguinetti,
Luis Giannattasio
, i molts d'altres, denoten cognoms francesos i italians.
Finalment, i quant a toponimia, molts pobles de l'interior de l'Uruguai fan referencia al lloc d'origen dels seus fundadors.
Cardona
, al departament de Soriano (per la localitat catalana del mateix nom),
costa del Catalan
,
Arroyo Catalan
i Adral (per
Adrall
, poble de la
provincia de Lleida
),
Toledo
, Grutas de Salamanca,
Nuevo Paris
, Rambla d'Euskal Erria, Colonia Valdense, Colonia Piamontesa i
Nueva Helvecia
(comunitat suissa).
Llengues parlades
[
modifica
]
El castella riuplatenc es el dialecte castella parlat a l'Argentina i a l'Uruguai.
La llengua oficial, i la que es fa servir en el govern i en totes les entitats i institucions estatals, es el
castella
. Tanmateix, la constitucio de l'Uruguai no especifica res sobre aixo, per la qual cosa el castella es la llengua
de facto
. Dins d'aquest idioma, predomina la varietat dialectal coneguda com a espanyol o castella "
rioplatense
", que es tambe parlat a bona part de l'Argentina, especialment a Buenos Aires i voltants. A mes, hi ha un
argot
, molt col·loquial, parlat tambe a l'Argentina, que es diu
lunfardo
, i te elements gramaticals del castella pero tambe de l'italia.
Es predominant l'us del
vos
, en oracions com:
¿vos que haces?
o
¿como andas vos?
, en comptes de
¿que haces tu?
o
¿como estas?
L'accent recau gairebe sempre sobre l'ultima sil·laba. Les paraules que s'escriuen amb
z
, com
caza
, sovint es pronuncien amb
s
(per exemple:
casa
). El "yeisme", que consisteix en l'exageracio de la
ll
o la
y
, pronunciant paraules com
llave
com
shave
, es molt frequent.
[55]
A causa del passat historic i la manca de limits geografics concrets amb el Brasil, molts uruguaians que viuen en pobles o ciutats de la frontera, parlen castella i
portugues
o una barreja d'ambdos, el que es coneix com a
portunol riverense
o
fronteirico
.
[56]
[57]
[58]
En el passat, hi solia haver un bon grup de persones que parlaven l'italia o el frances com a primera llengua, pero s'ha anat perdent amb el temps i amb la cessacio de la immigracio europea a America en les ultimes decades. Tambe existeix una minoria considerable que parla catala (i
valencia
),
rus
,
jiddisch
,
cors
,
alemany
,
guarani
,
litua
,
portugues
i
plautdietsch
.
[59]
[60]
Hi ha una
llengua de signes uruguaiana
per a les persones sordes.
Hospital de Clinicas
de Montevideo.
L'Uruguai compta amb un sistema de salut mixt (public i privat). El Ministeri de Salut Publica (M.S.P.) es el responsable de normalitzar, avaluar i fiscalitzar l'atencio a la salut a tot el pais, tant per a l'assistencia publica com privada.
Segons l'Institut Nacional d'Estadistica de l'Uruguai, el
2006
, el 97,2% de la poblacio que viu en localitats de 5.000 o mes habitants disposa d'algun tipus d'assistencia medica, mentre que el 2,8% ha registrat l'absencia total de drets per a l'assistencia de la seva salut.
Aquest mateix estudi va revelar que practicament el 46% de la poblacio es troba afiliada a una institucio d'assistencia medica privada, mentre que el 42% rep assistencia a traves del Ministeri de Sanitat Publica o l'Hospital de Cliniques (gestionat per la Universitat de la Republica). Dels afiliats a les institucions privades, mes de la meitat (24,4%) compta a mes amb servei d'emergencia mobil, mentre que nomes el 4,8% dels usuaris de salut publica hi compten.
[61]
Els recursos humans constitueixen un dels principals punts favorables en la salut a l'Uruguai, ja que segons un informe realitzat el 2006 per l'
Organitzacio Mundial de la Salut
, el pais ocupa la segona posicio d'America Llatina en el nombre de metges per habitant (3,65 per cada mil habitants) despres de
Cuba
, amb 5,91.
[62]
Uruguai es l'unic pais d'America Llatina que ha aconseguit una cobertura gairebe universal d'
acces a aigua potable segura i a un sanejament adequat
, amb alts nivells de qualitat de serveis (per a acces a aigua potable vegeu
[63]
i per a sanejament vegeu
[64]
). Atesos aquests exits, la prioritat actual del govern es ampliar-ne l'eficiencia, aixi com l'acces al servei de clavegueram en zones on no se'n disposa.
Estadistiques
[
modifica
]
- Esperanca de vida en neixer (est. 2006):
[35]
- Poblacio total: 76,33 anys
- Homes: 73,12 anys
- Dones: 79,65 anys
- Mortalitat materna:
[65]
11 cada 100.000 naixements
- Mortalitat infantil: 12,7 per mil (2005)
[32]
- Mortalitat menors de 5 anys:
[65]
18.1 por 1.000
- Alfabetisme: 97,7% (2006)
[66]
- Consum de calories diaries: 2.862 per capita
- Aigua potable:
[67]
98%
Resum general
[
modifica
]
Son principis fonamentals de l'educacio publica uruguaiana el
laicisme
, la gratuitat i l'obligatorietat, tal com van ser proclamats per
Jose Pedro Varela
.
A l'Uruguai la poblacio te acces a educacio gratuita des del primer nivell de preescolar fins a la secundaria. El pais compta amb una universitat publica, la
Universitat de la Republica
, integrada per diverses facultats i serveis annexos. Aquesta oferta educativa es veu complementada per institucions d'educacio privada que inclouen des de l'educacio preescolar fins a la terciaria.
Un dels exits del sistema educatiu uruguaia es la seva elevada taxa d'
alfabetitzacio
, la mes alta d'America Llatina, al voltant del 98%, seguida de la de l'Argentina i Cuba (97%).
[68]
[35]
Estadistiques
[
modifica
]
Alfabetisme
(est. 2003):
[69]
- Poblacio total: 98%
- Homes: 97,6%
- Dones: 98,4%
Taxa neta d'inscripcio escolar:
- Primaria total: 93%
- Homes: 93%
- Dones: 93%
Secundaria:
Universitat: 35%
Docents de primaria: un de cada 21 estudiants.
A l'Uruguai hi ha col·legis i instituts publics (financats per l'Estat) i privats. El primer jardi d'infants del pais -i de l'America del Sud- va ser fundat el
1892
per la mestra uruguaianocatalana
Enriqueta Compte y Rique
. L'
educacio primaria
, d'altra banda, va des dels 6 als 11 anys i es de caracter obligatori. Els alumnes de les escoles publiques han de vestir un uniforme que representa els colors de la bandera nacional: tunica blanca i una corbata de llacet blava ajustada al coll. Als col·legis privats, tanmateix, es fa servir l'uniforme distintiu de cada institucio.
Els estudiants d'
educacio secundaria
(dels 12 als 14 anys) i de batxillerat (dels 15 als 17 anys) que estudien en instituts publics, en general no han de vestir uniforme, si be s'exigeix certa formalitat. Finalment, el batxillerat a l'Uruguai dura tres anys: un primer any comu i dos anys en que l'alumne cursa orientacions al seu gust, es a dir, humanitats, ciencies, biologia o arts, segons que hagi triat. L'ultim any de batxillerat, al seu torn, es divideix en opcions dins de l'orientacio elegida el curs anterior: dret, economia, enginyeria, arquitectura, medicina i agronomia. A final de curs es realitzen examens obligatoris de gairebe totes les materies, a excepcio de les poques que es poden aprovar si s'assoleix una mitjana de 7 (d'1 a 12) en finalitzar l'any academic.
Facultat d'Enginyeria, a Montevideo (disseny de
Julio Vilamajo
).
Universitats publiques
[
modifica
]
En l'ambit public, l'unica universitat a l'Uruguai es la
Universitat de la Republica
, dedicada a brindar carreres professionals. Per atorgar carreres terciaries i tecniques hi ha la Universidad del Trabajo de Uruguay (UTU).
Universitats privades
[
modifica
]
A partir de
1985
, comencen a fundar-se universitats privades, essent la
Universidad Catolica del Uruguay la primera d'elles.
Cultura i oci
[
modifica
]
La
cultura
de l'Uruguai te les seves arrels en nombroses tradicions i origens diversos. D'una banda, la cultura que va deixar el passat indigena del pais, abans de l'extermini dels indis natius. Per una altra, l'enorme i important influencia europea de finals del segle
xix
i fins a comencaments i mitjans del segle
xx
. I, finalment, la influencia d'origen
africa
que, encara que es minoritaria, va tenir i te el seu espai en els costums uruguaians.
Herencia amerindia
[
modifica
]
Homenatge a Espanya, a Montevideo. La verge representa la mare patria.
Mate
, la beguda nacional de l'Uruguai.
El territori que actualment inclou l'Uruguai estava poblat, en el passat, per tribus indigenes que, despres de l'arribada dels colons
europeus
, es van veure fortament amenacats. Les etnies mes conegudes son els
xarrues
-dels quals s'ha heretat el gentilici per als nascuts al pais-, els guaranis, els chanas i els tapis.
[70]
En el cas dels indis xarrues, l'Uruguai ha heretat alguns localismes que s'han incorporat a la manera de parlar de molts ciutadans. Per exemple, es diu que la paraula
guri
o
guris
, el plural de la qual es
gurises
, que es refereix a "petit" o jove de curta edat, es una paraula d'origen xarrua.
[71]
Tanmateix, a causa de la matanca total i indiscriminada d'aquesta tribu a mans del primer president de la Republica,
Fructuoso Rivera
, no es possible establir amb exactitud fins a quin punt la societat actual i la xarrua tenen alguna cosa en comu. A excepcio d'un monument en honor de l'ultim xarrua caigut en el genocidi, Tacuabe, i dels petits estris i restes humanes que es conserven en museus de Montevideo, no queda res mes d'aquest grup huma. Per acabar, el prenom masculi Tabare, que es bastant comu en el pais (com per exemple, el nom de l'expresident,
Tabare Vazquez
), tambe es xarrua.
[72]
Els guaranis, que en aquella epoca habitaven bona part del territori de l'actual Uruguai, despres de la invasio dels europeus van fugir, en canvi, a regions properes. Els que s'hi oposaven i feien front als atacs dels colons (com va ser el cas dels xarrues, i per aixo es parla de "coratge xarrua") eren afusellats o se'ls esclavitzava. Aquesta tribu, la guarani, que avui habita en gairebe la totalitat del
Paraguai
i zones del nord de l'Argentina i el sud bolivia, va deixar moltes proves en la que aleshores fou la seva terra. Per comencar, el nom de l'Uruguai (riu de l'"uru", petita au que habitava la zona; o "urugua", riu dels cargols o els ocells pintats), aixi com els noms del Paraguai o Taragui (a la
provincia argentina de Corrientes
), son d'origen guarani. Altres
toponims
, com ara
Tacuarembo
,
Ipora
,
Batovi
, i la majoria dels que es concentren al nord del pais son tambe de procedencia guarani.
Els chanas i els tapis van ser reduits per l'Orde francisca i es van convertir al
catolicisme
. Son potser els unics dos grups etnics nadius que viuen en zones rurals de l'interior de l'Uruguai, en l'actualitat. Tanmateix, es important deixar clar que a causa que molts d'ells es van casar amb colons europeus, la seva descendencia es criolla i mestissa, aixi com els seus costums.
Dels paisos veins, es a dir, Argentina i Brasil, es va introduir un patrimoni cultural important. Es possible que entre les tribus existis una especie de contacte i fins i tot d'organitzacio i intercanvi monetari o de materies primeres.
Quan els colons
espanyols
i
portuguesos
van arribar a aquesta regio d'America, van trobar que l'ambient era hostil, la humitat era molt elevada, i el fred molt fort. Davant d'aquestes inclemencies, i la dura feina de cacera i construccio que realitzaven els indigenes nomades i sedentaris, els espanyols van haver d'esbrinar quin era el secret de tanta resistencia pels nadius. Alla van descobrir una especie d'arbre, que es conreava al sud del Brasil i a l'est del Paraguai, i van decidir fer plantacions extensives d'aquesta planta, a la qual el temps i la historia han donat un lloc privilegiat a la regio.
Els efectes nocius, estimulants i curatius del
mate
(molt similars als del te tradicional), es van estendre rapidament fins a arribar a l'Uruguai i l'Argentina. Els indis quitxues, llavors, van adaptar la
yerba mate
a la seva vida i en van dir "
manana
" (vas o recipient) de l'especie de carbassa allargada on es diposita l'herba i l'aigua calenta per beure el que s'ha anomenat "
mate
".
[73]
A l'Uruguai, a diferencia d'altres paisos de la regio, el
mate
caracteristic es el
cimarron
.
[74]
Se serveix en un recipient amb forma de carabasso, buidat, que pot ser d'un fruit que es fa servir per a aixo, o be de fusta o metall. Es diposita el mate a l'interior del recipient, despres de "curar"-lo (es a dir, despres que s'hagi humitejat i hagi assolit un color i estat propicis per al seu bon us), s'hi afegeix aigua calenta amb un termos o caldera, i s'hi col·loca una vareta metal·lica, dissenyada i buidada, amb una petita reixeta que permet l'absorcio de la infusio, i que es coneix localment com a
bombilla
. L'acte de servir
mate
, es coneix com a
cebar
.
El
mate
, que varia d'acord amb els gusts del consumidor, pot ser amarg, dolc (si hom hi afegeix sucre), cuit (bullit i servit com a te), amb llet, amb suc de fruites, amb pela de taronja o llimona, etcetera. El
mate
que mes es consumeix a l'interior de l'Uruguai es el que se serveix en un recipient estret, en forma de galeta, i d'alla el seu nom:
mate galleta
, en castella.
L'habit de beure
mate
es tot un costum i una tradicio per als uruguaians. Es tan important com el
te
per als anglesos o el
cafe
per als colombians. Es la beguda nacional per excel·lencia i, encara que es conrea al Brasil o el Paraguai, es el producte mes consumit per la poblacio.
[75]
Herencia europea
[
modifica
]
Flam amb
dolc de llet
.
Torta frita
.
Alfajores
de xocolata i sucre amb dolc de llet.
El patrimoni europeu va tenir lloc al segle
xx
. La seva influencia es va veure reflectida en la construccio, els modes d'edificacio, els habits i, sobretot, en la gastronomia. El pais va ser un escenari acollidor per a les inversions d'acabalats empresaris alemanys i francesos i per a la residencia i treball de molts espanyols i italians que fugien de la pobresa que assolava els seus paisos. Despres de la
Segona Guerra Mundial
, l'Uruguai es va veure afavorit per la quantitat d'immigrants que van ingressar al pais amb la intencio de treballar i de viure. Amb ells, van arribar els seus costums.
Els italians van obrir pizzeries, gelateries i fabriques de pastes. L'escalopa espanyola, a l'Uruguai rep el nom de
milanesa
, perque va ser introduida pels italians.
[76]
A mes, hi ha la milanesa "napolitana", que te formatge i salsa de tomaquet amb una mica d'orenga. Els espanyols, i sobretot els gallecs i els asturians, van obrir fleques i carnisseries o modestos magatzems o bars. Es van introduir masses i pastissos gallecs de confiteria, empanades i paelles, mariscs i peix fresc. La
truita
espanyola va adquirir certa popularitat, mentre que l'olla
andalusa
, les especies catalanes, l'arros amb llet i les melmelades es van difondre a gran escala.
Els
anglesos
van introduir la primera marca de calcat del pais,
Champion
, i per aixo als calcats esportius se'ls coneix com a
championes
. Els francesos es van dedicar als alts negocis i a la rebosteria i refineria, mentre que els alemanys van obrir fabriques de begudes i processament de menjar.
Encara que existeix una gran controversia sobre el tema, a causa de rivalitats locals, se soste que el
dolc de llet
va ser creat a l'Uruguai, per esclaus africans al servei d'empresaris uruguaians o europeus. Tanmateix, tambe es diu que va ser portat a l'Uruguai i a l'Argentina pels portuguesos, si be una quarta hipotesi afirma que es d'origen andalus o que va ser creat en el camp argenti el segle
xviii
. El cert es que tant el dolc de llet com la llaminadura de
xocolata
o sucre, plena d'aquest dolc, i que es coneix com a
alfajor
, es molt caracteristic del Rio de la Plata i forma part del seu patrimoni gastronomic, al costat de les coques fregides (o
tortas fritas
) de farina i greix bovi en oli de gira-sol i que la tradicio diu que s'han de consumir els dies de pluja.
L'Uruguai i l'Argentina tambe comparteixen el dia del
gnocchi
, en que cada 29 del mes, se serveix un plat d'aquesta pasta a base de patata, amb salsa de tomaquet o, en el cas de l'Uruguai, amb salsa de
caruso
o
tuco
de carn o pesto.
[77]
A Colonia, d'altra banda, destaca la produccio de
formatges
i melmelades casolanes d'origen suis.
Altres costums
[
modifica
]
Quant a la gastronomia, l'Uruguai tambe destaca per la seva graellada,
parrillada
(o barbacoa). Els
chinchulines
, les entranyes, i tota mena de carn bovina, ovina i porcina, es consumeixen amb certa regularitat. Es comu organitzar una "
parrillada
" (com un esdeveniment social) entre amics o familiars i consumir carn feta a la brasa o en una estufa de llenya.
[78]
Un reguitzell de vins i altres begudes alcoholiques solen servir-se per a la sobretaula. En aquesta linia, la
grappamiel
uruguaiana (
grappa
italiana amb
mel
), se serveix com a beguda forta.
[79]
L'Uruguai ostenta, des del 13 d'abril de 2008, el record
Guinness
per haver rostit mes de 12.000 quilos de carn bovina, entre mes de 1.250 persones i en una graella de 1.500 metres. El pais aconsegueix entrar aixi en el llibre Guinness dels records, pel rostit mes gran del mon.
[80]
La inversio en investigacio no ha estat una caracteristica de l'Uruguai. Generalment, han estat esforcos aillats d'algun centre com, per exemple, l'Institut d'Investigacions Biologiques Clemente Estable (IIBCE) o la
Universitat de la Republica
. Les principals investigacions son de l'area de la medicina, pero tambe n'hi ha de matematiques, com la tasca realitzada per l'enginyer
Jose Luis Massera
.
Tot i aixi, el 1986, amb l'acabament de la dictadura militar, es crea el Programa de Desenvolupament de les Ciencies Basiques (PEDECIBA), resultat d'un acord entre la Universitat de la Republica (UdelaR), el Ministeri d'Educacio i Cultura i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), amb l'objectiu de la repatriacio de cientifics i el comencament dels postgraus i els doctorats en ciencies basiques (Biologia, Informatica, Fisica, Matematiques i Quimica). El primer director del PEDECIBA va ser el Dr.
Roberto Caldeyro Barcia
. Un altre esdeveniment important recent de la ciencia uruguaiana es la fundacio de l'Institut Pasteur de Montevideo, dependent de l'
Institut Pasteur
de Franca.
[81]
El director d'aquest institut es el Dr. Guillermo Dighiero.
Cal destacar tambe l'enginyer uruguaia
Eladio Dieste
, reconegut internacionalment pel seu us de la ceramica armada.
Dia del candombe (2006).
Referent a la
musica
, el
candombe
representa un dels estils mes representatius del pais.
[82]
Va ser introduit pels esclaus africans en l'epoca colonial i des de llavors s'ha tornat molt comu a tots els racons de la societat, tant entre negres com entre blancs o altres grups etnics. Les famoses
murgas
, o les
llamadas
, organitzades per la col·lectivitat africana a l'Uruguai, celebren amb colors i tambors la classica festa i desfilada de disfresses, propera a la festa de
carnestoltes
-el mes llarg del mon amb 40 dies de durada- el mes de febrer.
[83]
El
tango
, la
milonga
o la dansa del
pericon
son altres estils musicals uruguaians que barregen ritmes africans, criolls i colonials.
En l'actualitat, hi ha grups musicals que combinen ritmes llatins amb rock i pop. Entre els cantautors contemporanis destaquen
Jorge Drexler
, Jaime Ross,
Ruben Rada
, Pablo Sciuto,
Natalia Oreiro
, Pablo Estramin, i
Alfredo Zitarrosa
.
America invertida
(1943), de Joaquim Torres-Garcia
En l'ambit plastic i
literari
, l'Uruguai va ser el bressol de grans talents artistics. Per comencar, el pintor uruguaianocatala
Joaquim Torres-Garcia
,
[84]
al costat del seu compatriota
Rafael Barradas
, que va viure la major part de la seva etapa artistica a
Catalunya
i Espanya, son grans icones de l'art avantguardista, a una i altra banda de l'Atlantic.
[85]
El museu en homenatge a Barradas a l'
Hospitalet de Llobregat
i la memoria a Torres-Garcia com un dels autors que van formar part de l'escenari artistic catala es mantenen ben vigents. L'obra mes popular de Torres-Garcia, almenys a l'Uruguai, es
America invertida
(
1943
). Un altre pintor uruguaia que va destacar fou
Juan Manuel Blanes
, autor de moltes obres que reflecteixen els fets historics mes importants de l'Uruguai, com ara el desembarcament dels Trenta-Tres Orientals (en el quadre
El Juramento de los Treinta y Tres Orientales
.
Pedro Figari
, d'altra banda, amb les seves pintures en
aquarel·la
i sense rostres expressius, va destacar pels seus escenaris sobre la societat i els costums uruguaians, entre els quals el
candombe
.
En el camp de les lletres,
Juana de Ibarbourou
, filla de
bascs
i mes coneguda com a
Juana de America
, es va donar a coneixer a tot Llatinoamerica amb els seus relats i la seva
poesia
.
Delmira Agustini
, de pares
italians
, va enamorar molts lectors amb la seva poesia sobre temes gotics i va commoure tothom amb la seva mort primerenca, assassinada pel seu exmarit.
Horacio Quiroga
, nascut a
Salto
, va escriure contes i relats infantils, aixi com histories de por, terror, bogeria i mort; generalment es comparat amb l'escriptor nord-america
Edgar Allan Poe
, tant per la seva forma d'escriure com pel seu tragic final. Cal citar tambe
Felisberto Hernandez
, que contribui de manera molt singular a la literatura fantastica llatinoamericana. Altres autors mes contemporanis son
Jose Enrique Rodo
,
Mario Benedetti
,
Juan Carlos Onetti
,
Eduardo Galeano
,
Bartolome Hidalgo
,
[86]
Feliciano Sanchez
o
Carlos Liscano
, que va escriure sobre la dictadura militar uruguaiana de la
decada del 1970
, i altres autors promoguts per concursos literaris. Dins dels autors que van contribuir a la
literatura francesa
romantica
, destaquen
Jules Laforgue
i el
Comte de Lautreamont
. En l'espai contemporani, destaca l'assagista i critic, nascut a Montevideo,
Jules Supervielle
.
Quant a la
filosofia
,
Carlos Vaz Ferreira
va impulsar nombrosos projectes i va fundar la Facultat d'Humanitats de la Universitat de la Republica, a mes d'implantar l'assignatura en els centres d'ensenyament secundari. La seva obra
Fermentario
, sobre la
ciencia
i la practica, o l'abstracte i el munda, en plans metafisics, van aportar un bon cabal de coneixement a la teoria filosofica del segle
xx
.
En el
teatre
del segle
xx
va tenir un paper important l'obra de l'actriu uruguaianocatalana
Margarida Xirgu
, que va aconseguir revolucionar la comedia nacional i va influir en les generacions posteriors d'actors. Les seves representacions al Teatro Solis de Montevideo li van valer fama i reconeixement.
[87]
En el
cinema
cal citar un altre catala,
Felix Oliver
, pioner del cinema a l'Uruguai.
Diego Forlan amb la samarreta de la Seleccio de Futbol de l'Uruguai.
L'
esport
amb mes seguidors a l'Uruguai es el
futbol
.
[88]
Historicament el futbol ha estat un element fonamental pel que fa a l'afermament de la "nacionalitat" uruguaiana i a la projeccio internacional de la imatge de l'Uruguai com a pais, a comencaments del segle
xx
.
"La celeste"
(renom historic de la seleccio uruguaiana, que sorgeix del color de la seva samarreta) va enlluernar Europa amb les seves presentacions olimpiques i es va guanyar l'admiracio i el respecte de l'univers esportiu, col·locant al futbol sud-america en la mes alta consideracio en una epoca en que el continent era encara ignorat al mapa internacional del futbol (i l'Uruguai, en particular, desconegut a tots els mapes, no nomes al futbolistic). L'Uruguai va guanyar dues medalles d'Or consecutives, als
Jocs Olimpics
(Paris 1924 i Amsterdam 1928), sent durant 80 anys l'unic pais sud-america a ocupar el maxim nivell olimpic, un honor compartit despres amb l'Argentina des de
Pekin 2008
i amb Brasil des de
Rio de Janeiro 2016
.(vegeu
Uruguai als Jocs Olimpics
).
[89]
Uruguai ocupa el primer lloc en quantitat de
copes America
, amb 15, seguit per l'Argentina amb 14i pel Brasil, que en te 7. Pel que fa a titols mundials, l'Uruguai va aconseguir en dues ocasions la
Copa del Mon de Futbol
(el
1930
[90]
i el
1950
,
[91]
sent aquest ultim un exit esportiu historic i un dels moments mes dramatics i inoblidables de la historia del futbol uruguaia, la final coneguda des de llavors amb el renom del "
Maracanazo
". A nivell de clubs,
Nacional
i
CA Penarol
, els dos principals equips uruguaians, han representat l'Uruguai de forma magnifica, obtenint-hi tots dos vuit
Copa Libertadores de America
i sis
Copes Intercontinentals
, a mes d'una destacada llista (en quantitat i qualitat) de titols internacionals que els permeten ocupar, fins al novembre del 2006, la primera i la tercera posicions en el Ranquing de Clubs de la
CONMEBOL
(Penarol 1094 punts,
Boca Juniors
1023 punts, Nacional 960 punts).
[92]
Hi ha molts jugadors uruguaians que han format part de lligues espanyoles, italianes, i d'altres paisos europeus i asiatics. Entre els mes destacats en el futbol espanyol trobem
Luis Suarez
, del
FC Barcelona
;
Diego Forlan
, de l'
Atletic de Madrid
;
Pablo Garcia
, del
Real Murcia
;
Walter Pandiani
, de l'
Osasuna
,
Ernesto Javier Chevanton
, del
Sevilla
; i
Fabian Estoyanoff
del
Real Valladolid Club de Futbol
.
Altres esports que gaudeixen de molta popularitat son el
basquet
i el
rugbi
, que han anat guanyant mes adeptes, aixi com el
ciclisme
; en els
Jocs Olimpics de Sydney 2000
,
Milton Wynants
va guanyar una medalla de plata, tornant a posar l'Uruguai al medaller despres de 36 anys.
| Data
|
Nom
|
Nom local
|
Notes
|
| 1 de gener
|
Cap d'any
|
Ano nuevo
|
No laborable.
|
| 6 de gener
|
Epifania
|
Dia de los ninos
|
Laborable i inamovible. Anomenat popularment
Dia de Reyes
|
| Data mobil
|
Carnaval
|
Carnaval
|
Laborable (dilluns i dimarts de la setena setmana anterior a diumenge de
Pasqua
).
|
| Data mobil
|
Setmana Santa
|
Semana de turismo
|
Laborable, excepte dijous i divendres.
|
| 19 d'abril
|
Desembarcament dels
33 Orientals
|
Desembarco de los 33 Orientales
|
Laborable. Si es dissabte, el diumenge o el dilluns: es commemora en l'esmentada data. Si cau el dimarts o el dimecres: es commemora el dilluns anterior. Si cau el dijous o el divendres: es commemora el dilluns seguent.
|
| 1 de maig
|
Dia Internacional dels Treballadors
|
Dia de los trabajadores
|
No laborable.
|
| 18 de maig
|
Batalla de Las Piedras
|
Batalla de Las Piedras
|
Laborable. Si es dissabte, el diumenge o el dilluns: es commemora en l'esmentada
data. Si es dimarts o dimecres: es commemora el dilluns anterior. Si es dijous o divendres: es commemora el dilluns seguent.
|
| 19 de juny
|
Naixement de
Jose Gervasio Artigas
|
Natalicio de Jose Artigas
|
Laborable i inamovible.
|
| 18 de juliol
|
Jura de la Constitucio
|
Jura de la Constitucion
|
No laborable.
|
| 25 d'agost
|
Declaratoria de la Independencia
|
Declaratoria de la Independencia
|
No laborable.
|
| 12 d'octubre
|
Dia de la Raca
|
Dia de las Americas
|
Laborable. Si es dissabte, el diumenge o el dilluns: es commemora en l'esmentada data. Si es dimarts o dimecres: es commemora el dilluns anterior. Si es dijous o divendres: es commemora el dilluns seguent.
|
| 2 de novembre
|
Dia dels Fidels Difunts
|
Dia de los difuntos
|
Laborable i inamovible.
|
| 25 de desembre
|
Nadal
|
Dia de la familia
|
No laborable. Anomenat popularment
Navidad
.
|
Notes
:
- Arran de la naturalesa laica de l'estat uruguaia, les festivitats cristianes (Setmana Santa i Nadal) reben oficialment altres noms ("Semana de turismo" i
Dia de la familia
). Tanmateix, excepte la Setmana Santa, son conegudes popularment pel seu nom cristia. Aquesta ultima es anomenada indistintament Santa, de Turisme, Criolla, o de la Volta Ciclista
.
- En els anys en que hi ha canvi de comandament presidencial (els acabats en 0 o en 5), l'
1 de marc
es firat no laborable
.
- Els dies de descans no laborables son sempre inamovibles.
Batalla de Caseros.
Abans de les exploracions
espanyola
i
portuguesa
, el territori estava poblat per algunes etnies indoamericanes nomades, entre les quals destaquen els
xarrues
i els
guaranis
.
[93]
Els primers assentaments
europeus
van ser els de
Villa Soriano
,
Colonia del Sacramento
i
Montevideo
. Els espanyols s'hi van establir a partir del
1726
, any en que es produeix la fundacio de Montevideo, a causa de l'avanc de les tropes portugueses -i la conseguent fundacio de ciutats- arreu de l'actual territori uruguaia.
La ciutat de Montevideo es va fundar amb caracter militar i mercantil, i va ser una important placa militar -al sud- dels dominis realistes de l'
imperi Espanyol
durant el segle
xviii
i el principal port de l'estuari de la
Plata
. La importancia de Montevideo com a principal port del Virregnat del Riu de la Plata li va ocasionar en diverses ocasions enfrontaments amb la capital del virregnat,
Buenos Aires
.
El
1798
i entre el
1806
i
1807
es produeixen les invasions angleses. Les tropes de Montevideo i de Buenos Aires van repel·lir juntes els atacs de la flota anglesa (la primera comandada pel comodor Sir Home Riggs Popham i la segona per l'almirall Sir Charles Stirling) vinguda a conquerir els territoris del Plata. A la
Revolucio de Maig
de
1810
i durant l'alcament revolucionari de les provincies del Plata, Montevideo es mante fidel a les autoritats espanyoles.
[94]
Al comencament del segle
xviii
, van sorgir moviments d'independencia a
Sud-america
. El territori de la
Banda Oriental
-sota el poder de Buenos Aires-, i que era l'antic nom de l'Uruguai, va ser reclamat per l'
Imperi del Brasil
, influit per interessos de la corona portuguesa. El Brasil va annexionar el territori el
1821
, despres d'una invasio per part de Portugal el
1816
, pero l'Uruguai va declarar-ne la independencia el
1825
i el
1828
-amb la
Convencio Preliminar de Pau
de
Rio de Janeiro
i amb interessos del
Regne Unit
- es va convertir en un pais independent, sota tutela dels seus dos poderosos veins fins a l'any
1830
, quan adquireix la sobirania plena i absoluta.
Tabare Vazquez i el vicepresident Rodolfo Nin Novoa.
L'Uruguai va experimentar inestabilitat politica i economica durant el segle
xix
. Despres de la
Segona Guerra Mundial
l'economia es va col·lapsar en diverses ocasions i el govern va comencar a perdre el suport ciutada. Els
Tupamaros
, un grup radical d'esquerra, van reaccionar a la crisi amb violencia i van provocar la repressio pel govern i la suspensio dels drets individuals. Finalment, el
1973
, l'exercit va prendre el poder, donant inici a un periode d'onze anys de
dictadura militar
en un pais que havia estat una democracia estable. El
1984
la democracia va ser restaurada.
En les eleccions presidencials realitzades el
31 d'octubre
de
2004
va resultar elegit
Tabare Vazquez
, candidat per la coalicio d'esquerra
Encontre Progressista-Front Ampli-Nova Majoria
amb el 50,6% dels vots, assolint la victoria en la primera volta i aconseguint un parlament amb majories absolutes. Es la primera vegada en la historia del pais que un partit politic no tradicional, i d'aire
socialista
, accedeix al Poder Executiu.
En les eleccions municipals realitzades el
8 de maig
de
2005
, el
Partit Nacional
va obtenir deu intendencies, la coalicio Encuentro Progresista-
Frente Amplio
-Nueva Mayoria en va obtenir vuit, i el
Partit Colorado
en va obtenir una.
[95]
Pel que fa a les
eleccions presidencials
del
2009
, el partit oficialista d'esquerra Front Ampli, va obtenir el govern sobre l'expresident
Luis Alberto Lacalle
, amb el triomf del tupamaro
Jose Mujica
.
[96]
[97]
- ↑
Instituto Nacional de Estadistica. ≪
Censo 2011. Resultados preliminares.
≫. Arxivat de l'
original
el 12 de gener 2012. [Consulta: 24 abril 2012].
- ↑
≪
Reports | Human Development Reports
≫ (en angles). [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑
≪
Uruguay segundo pais menos corrupto de America del Sur
≫ (en castella).
LARED21
, 07-11-2006.
- ↑
Cooperativa.cl: Chile y Uruguay son los paises menos corruptos de America Latina
- ↑
≪
Article de Radio Duna, pagina web xilena
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-09-24. [Consulta: 2 gener 2009].
- ↑
≪
Uruguay es el tercer mejor pais para vivir dentro de America Latina
≫ (en castella). elpais.com.uy, 03-11-2011. Arxivat de l'
original
el 2011-11-03. [Consulta: 3 novembre 2011].
- ↑
Clarin.com
≪
America latina es la region mas desigual del mundo
≫ (en castella).
Diari Clarin
.
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
PRB:
Uruguay se encuentra a la cabeza en el envejecimiento de su poblacion
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-06-08. [Consulta: 2 gener 2009].
- ↑
Color
, ABC. ≪
- ABC Color
≫ (en castella). [Consulta: 18 abril 2018].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
PBI per capita medido por poder de compra fue de U$S 10.700 en 2006
≫ (en castella). La Republica, 03-04-2007. [Consulta: 24 marc 2015].
- ↑
Article del diari uruguaia
La Republica
: "Uruguay es el pais mas verde de America Latina y el noveno en el mundo"
Arxivat
2008-10-08 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Cope.es: Uruguay es el pais mas pacifico de America Latina
Arxivat
2011-12-11 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Article del diari uruguaia
El Pais
Arxivat
2008-12-14 a
Wayback Machine
. [Consulta 08/12/2008]
- ↑
(castella)
Uruguay, el mejor de Iberoamerica
Arxivat
2010-03-09 a
Wayback Machine
.
- ↑
El Pais. ≪
Uruguay, un pais de moda
≫ (en castella), 20-12-2013. [Consulta: 1r marc 2015].
- ↑
BBC. ≪
"The Economist" escoge a Uruguay como pais del ano
≫ (en castella), 2013. [Consulta: 1r marc 2015].
- ↑
Servei Geografic Militar - Uruguai: superficie territorial.
Arxivat
2006-10-11 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Geografia de l'Uruguai
Arxivat
2012-05-29 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
Hidrografia de la Conca del Plata
(castella)
- ↑
S.L.
, Tutiempo Network,. ≪
Uruguay :: Recursos Orograficos
≫. [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑
≪
Cideiber
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 2018-11-10. [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑
Aus de banyat
Arxivat
2007-11-05 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Reserva autoctona natural Pan de Azucar, a Piriapolis
Arxivat
2012-03-04 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Lopez
, Alvaro. ≪
URUGUAY: GEOGRAFIA
≫. Arxivat de l'
original
el 2018-04-23. [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑
The Economist
- Democracy index
(angles)
- ↑
Uruguai lliure de fum de tabac
Arxivat
2007-08-07 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
≪
Article en castella sobre la despenalitzacio de l'avortament a l'Uruguai
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-01-21. [Consulta: 26 gener 2008].
- ↑
≪
IBL NEWS
≫ (en castella). Arxivat de l'
original
el 2018-04-19. [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑
www.espectador.com (23-03-2006)
- ↑
≪
www.larepublica.com.uy (04-01-2006)
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-11-11. [Consulta: 26 gener 2008].
- ↑
www.espectador.com (09-05-2006)
- ↑
32,0
32,1
≪
www.cbasico.fmed.edu.uy
≫. Arxivat de l'
original
el 2006-10-02. [Consulta: 21 octubre 2007].
- ↑
Ferrocarrils de l'Uruguai
(castella)
- ↑
Benoit
, Marcelo. ≪
Grupo de Pasajeros en defensa de la Estacion Central
≫. [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑
35,0
35,1
35,2
35,3
35,4
35,5
CIA - The World Factbook - Uruguay
Arxivat
2007-06-12 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
Index sobre l'estat de la llibertat de premsa al mon
(octubre 2006)
- ↑
Montevideo COMM - Un millon de internautas
, una xifra important tenint en compte que representa la tercera part de la poblacio
- ↑
ANTEL - Ressenya historica.
(castella)
- ↑
≪
UNPAN - Benchmarking E-government: A Global Perspective (2002)
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-05-21. [Consulta: 22 octubre 2007].
- ↑
≪
Your Digital Medium - Telcommunity
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 2007-10-04. [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑
Article del diari uruguaia
El Pais
(castella)
- ↑
Noticies electroniques de l'Uruguai
(castella)
- ↑
(castella)
Business News Americas: "Exportadores de software vuelven para cerrar acuerdos - Chile, Uruguay"
[
Enllac no actiu
]
- ↑
(castella)
La Republica: "Uruguay es el primer exportador per capita de software de la region"
- ↑
(angles)
Uruguay now regional leader in software industry
Arxivat
2011-07-06 a
Wayback Machine
.
- ↑
Un milio d'uruguaians amb ascendencia italiana
Arxivat
2008-02-27 a
Wayback Machine
.
(italia)
- ↑
Article de
Factum
Arxivat
2008-10-20 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Dades estadistiques de l'Uruguai
Arxivat
2009-03-23 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
≪
Genetica uruguaiana (en castella)
≫. Arxivat de l'
original
el 2006-09-24. [Consulta: 29 marc 2008].
- ↑
Article del periodic uruguaia
La Republica
(castella)
- ↑
Article del diari espanyol
El Pais
sobre les eleccions de 2008 a Espanya
(castella)
- ↑
≪
INE
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-01-21. [Consulta: 6 marc 2008].
- ↑
Els catalans a l'Uruguai
Arxivat
2007-07-15 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Article del diari uruguaia
El Pais
Arxivat
2007-12-09 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
≪
Llengua castellana de l'Uruguai
≫. Arxivat de l'
original
el 2007-08-25. [Consulta: 29 marc 2008].
- ↑
CHAREILLE, Samantha.
Aspectos de la situacion linguistica de Uruguay: El caso del portunol
.
Arxivat
2007-09-30 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
GLOTTOPOL. Revue de sociolinguistique en ligne (Numero 4, julliet 2004).
(frances)
- ↑
CARVALHO, Ana Maria.
Variation and difusion of Uruguayan Portuguese in a bilingual border town.
University of California at Berkeley USA.
(angles)
- ↑
Uruguay for Spanish students
Arxivat
2008-07-18 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
≪
The Linguist List for Uruguay
≫ (en angles).
International Linguistics Community Online
. Eastern Michigan University. [Consulta: 26 abril 2011].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
INE -
Uruguay en Cifras 2006
Arxivat
2013-06-15 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Global distribution of health workers in WHO Member States (20 febrer 2006)
(angles)
- ↑
JMP [Programa Conjunt OMS/UNICEF de Monitoratge de l'Abastament d'Aigua i del Sanejament
http://www.wssinfo.org/pdf/country/URY_wat.pdf
Arxivat
2007-10-05 a
Wayback Machine
.]
- ↑
JMP
[1]
Arxivat
2007-10-05 a
Wayback Machine
.)
PDF
- ↑
65,0
65,1
Leite
, Paulo. ≪
La OPS celebra su 110o aniversario
≫ (en castella-es). Arxivat de l'
original
el 2007-08-09. [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑
≪
404
≫. Arxivat de l'
original
el 2017-12-30. [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑
≪
Estadisticas
≫ (en castella).
UNICEF
. Arxivat de l'
original
el 2007-08-21 [Consulta: 21 octubre 2007].
Arxivat
2007-08-21 a
Wayback Machine
.
- ↑
≪
Reports | Human Development Reports
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 2007-01-01. [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑
CIA - The World Factbook - Uruguay
Arxivat
2007-06-12 a
Wayback Machine
. (en angles)
- ↑
≪
La Escuela Digital - URUGUAY - Indigenas del territorio uruguayo
≫. [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑
≪
Los Charruas
≫ (en castella). Montevideo (Uruguai): Autogestion vecinal (vecinet). ≪Els indis xarrues≫
- ↑
≪
Noms i toponims autoctons (en castella)
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-04-10. [Consulta: 29 marc 2008].
- ↑
Uruguaya
, Red Academica. ≪
El mate
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-06-22. [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑
≪
Article en castella sobre el mate uruguaia
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-06-03. [Consulta: 29 marc 2008].
- ↑
≪
Herba mate (en castella)
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-03-25. [Consulta: 29 marc 2008].
- ↑
≪
Univision.com
≫ (en castella).
Univision
. Arxivat de l'
original
el 2006-05-27 [Consulta: 29 marc 2008].
Arxivat
2006-05-27 a
Wayback Machine
.
- ↑
≪
Los Noquis del 29
≫ (en castella). [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑
Article de
Univision
:
Uruguay, paraiso para carnivoros
[
Enllac no actiu
]
(castella)
- ↑
≪
Grappamiel, una beguda per l'hivern (en castella)
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-06-26. [Consulta: 29 marc 2008].
- ↑
Article del diari espanyol
20 minutos
(castella)
- ↑
pasteur.edu.uy. ≪
Institut Pasteur de Montevideo
≫ (en castella). Arxivat de l'
original
el 2013-05-27. [Consulta: 4 marc 2012].
- ↑
Informacio sobre el candombe
Arxivat
2008-03-12 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Organitzacio d'Estats Iberoamericans (OEI)
Arxivat
2011-07-07 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
Breu biografia de Joaquim Torres-Garcia
- ↑
≪
Rafael Barradas. Biografia del Centre Cultural Barradas, a l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat
≫. Arxivat de l'
original
el 2011-01-15. [Consulta: 29 marc 2008].
- ↑
Introduccio a la literatura gautxesca
Arxivat
2008-04-02 a
Wayback Machine
.
(castella)
- ↑
≪
Biografia de Margarida Xirgu. Diari uruguaia
La Republica
≫. Arxivat de l'
original
el 2004-07-02. [Consulta: 29 marc 2008].
- ↑
≪
Informacio sobre l'Uruguai: Futbol com a esport nacional
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-07-28. [Consulta: 29 marc 2008].
- ↑
≪
Athletes - Famous Olympic Athletes, Medalists, Sports Heroes
≫ (en angles).
International Olympic Committee
, 20-02-2018.
- ↑
≪
Notes de futbol: Uruguai, primer campio del mon
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-03-29. [Consulta: 29 marc 2008].
- ↑
Historia de la Copa del Mon de Futbol
Arxivat
2010-06-14 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
Ranquing de Clubs de la CONMEBOL
(castella)
- ↑
John Street:
Artigas and the Emancipation of Uruguay.
, Edicions: Cambridge University Press, o. O. 1971,
ISBN 0-521-06563-1
- ↑
Pacheco Schurmann; Sanguinetti Coolighan:
Historia del Uruguay desde la Epoca indigena hasta nuestros Dias.
, Edicions: Palacio del Libro, Montevideo, 1957
- ↑
≪
:: Equipos Consultores | Servicios profesionales ::
≫. [Consulta: 18 abril 2018].
- ↑
L'exguerriller Jose Mujica, nou president de l'Uruguai
Arxivat
2011-07-06 a
Wayback Machine
., lamalla.cat
- ↑
≪
Esquerra.cat: Uruguai, la presidencia passa de la consulta medica al tractor
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-06-21. [Consulta: 31 gener 2010].
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Estats independents
| | |
|---|
| Dependencies
| |
|---|
 |
Aquest article conte una o mes imatges PNG amb text que pot ser traduit al catala.
(ajuda)
|