Senyals de
transit
de l'any 1933 del Reglament general de circulacio urbana de l'Ajuntament de Barcelona
Els
senyals de transit
o
senyals de circulacio
son els
simbols
usats en retols o pintats a terra situats al costat de camins per a donar la
informacio
, generalment per un sistema codificat, relativa a prohibicions, obligacions o consells adrecats als
usuaris
que transiten per un cami o carretera, especialment per als
conductors
de
vehicles
.
Com que les diferencies d'idioma poden crear barreres, els senyals internacionals fan servir
simbols
en comptes de paraules i generalment es basen en protocols internacionals.
L'us de senyals de transit a
Europa
ve d'antic. El motiu va ser que els senyals fossin comprensibles per als conductors de qualsevol pais, ja que no contenien text. D'aquesta manera els automobilistes europeus que viatgen a un altre pais on es parla una llengua diferent no tenen dificultat a interpretar les indicacions en les vies de circulacio.
El cas, per exemple, dels
Estats Units
es diferent. Alla s'han fet servir un nombre mes reduit de senyals de transit. La majoria de les indicacions es fan mitjancant cartells en que apareix un text. Per exemple, la prohibicio de gir cap a l'esquerra s'indica amb un cartell amb el text "NO LEFT TURN". En aquest pais tots els seus habitants parlen l'angles i els turistes generalment tambe. D'aquesta manera un senyal de transit mitjancant text no crea cap problema als conductors. Aixo si, apareixen cada vegada mes senyals sense text i amb grafics, ja que es reconeix cada vegada mes que no tothom parla angles.
Classificacio
[
modifica
]
S'han desenvolupat principalment a
Europa
i s'han adoptat en la majoria dels paisos. L'annex 1r de la convencio de Viena sobre senyals de transit i senyals del 8 novembre 1968 defineix vuit categories de senyals:
Nogensmenys, els paisos i les arees categoritzen els senyals del transit de diverses maneres. Als Estats Units, el tipus, la col·locacio i els estandards grafics dels senyals de transit i de les marques del paviment es regulen legalment. Altres paisos, com la resta de paisos del continent america i Australia, solen seguir el sistema estandard nord-america, que es diferent de l'europeu (que generalment es seguit per la major part de paisos africans i d'Orient Mitja).
Senyals de transit verticals
[
modifica
]
Un dels senyals de transit mes inusuals del Regne Unit, en el
Magic Roundabout
de
Swindon
Un senyal de "confirmacio de ruta" de la
carretera
de Warrego (
Queensland
,
Australia
), que informa els conductors de la distancia (en
quilometres
) dels llocs esmentats
Els
senyals de transit verticals
a
Espanya
es basen en la normativa de la
Unio Europea
perque siguin iguals en tots els paisos de la Unio (
Convencio de Viena
), i es divideixen en els seguents grups:
Forma i color
[
modifica
]
Segons el grup, els senyals tenen formes i colors diferents, per tal que puguin reconeixer amb facilitat des de lluny:
- Els
senyals de prioritat de pas
, per la seva importancia, tenen formes diferents a tots els altres.
- L'
estop
te forma octogonal i es de color vermell.
- El senyal de prioritat de pas general, o "Cediu el pas", te forma de triangle invertit i es de color blanc amb la vora vermella.
- Els
senyals d'advertiment
tenen forma de triangle i son blanques amb la vora vermella.
- Els
senyals de circulacio
tenen forma rodona o quadrada, i son blaus.
Els rodons indiquen obligatorietat i els quadrats son informatius.
- Els
senyals d'estacionament
son rodons de color blau amb la vora vermella i una o dues linies vermelles en diagonal, o be quadrats o rectangulars de color blau. Els rodons indiquen prohibicio i els quadrats o rectangulars son informatius.
- Els
senyals informatius
tenen forma rectangular i son blaus.
- Els
senyals de final de prohibicio
tenen forma rodona i son blancs amb tres linies negres en diagonal.
- Els
senyals de prohibicio
tenen forma rodona i son blancs amb la vora vermella.
Senyals de prohibicio
A
Espanya
, segons la norma 8.1-IC, fins a l'any 2014 s'havien d'utilitzar dos tipus de lletra que s'adjunten dimensionades amb la norma. Per a la senyalitzacio en autopistes, autovies i vies per a automobils, s'utilitzara l'alfabet anomenat
Autopista
;
[1]
mentre que per a les carreteres convencionals, l'entorn urba i la resta de vies es fara servir l'alfabet
Carretera Convencional
. Des del 2014 l'alfabet Carretera Convencional s'utilitza tan en autopistes com en la resta de vies. L'alfabet Carretera Convencional tambe s'empra a
Cuba
i a
Guinea Equatorial
.
Existeixen versions comercials de les dues fonts. La versio de l'alfabet
Autopista
es la font
Highway Gothic
(fins al 2014), i del
Carretera Convencional
es Traffic Type Spain.
[2]
Tanmateix, en certes vies com l'autopista de pagament
AP-7
s'ha utilitzat la tipografia
Helvetica
en diversos trams dins de
Catalunya
. De fet, la tipografia
Helvetica
la podem trobar ampliament en els cartells de direccions urbanes de
Catalunya
, ja que es la tipografia que s'ha anat utilitzant en els Manuals de Senyalitzacio Urbana d'Orientacio, publicats per la
Generalitat de Catalunya
, des de
1983
, amb la publicacio d'
Imatge grafica de la senyalitzacio exterior
, en la qual es proposava la tipografia
Helvetica
. En el Manual de 2005 s'hi utilitzaven dues versions de la familia tipografica
Helvetica
: Helvetica 85 Heavy i Helvetica 65 Medium, i a les dues versions s'hi aplicaren una condensacio del 20%, per tal de millorar-ne la llegibilitat. La primera es feia servir per als pols interurbans (poblacions i recursos territorials i tematics senyalitzables), mentre que la segona es feia servir per als pols urbans, es a dir, carrers, places, serveis, instal·lacions culturals i esportives, etc. Pero en el Manual vigent, de l'any 2014, es deixen d'utilitzar aquestes dues versions per utilitzar-ne nomes una: Helvetica Neue 75 Bold.
Pero en altres paisos s'utilitzen altres tipus de lletres:
- Andorra
: Swiss 721 Black Condensed BT (encara que tambe hi podem trobar senyals amb tipografies utilitzades a
Franca
i a
Espanya
)
- Franca
,
Senegal
,
Costa d'Ivori
,
Principat de Monaco
: Caracteres L1, L2, L4 i L5. Caracteres L1 i L2 son dos tipografies nomes amb caracters en majuscules (excepte les lletres h, k, m, t), i s'utilitzen en general per indicar poblacions. Caracteres L1 es la versio gruixuda utilitzada per fons clars (blanc i groc) i Caracteres L2 es la versio prima utilitzada per fons foscos (vermell, blau i verd). Les tipografies Caracteres L1 i L2 son la versio moderna de les tipografies que s'utilitzaven en els senyals fabricats per Michelin a mitjans del segle
xx
, i que es van implementar a
Espanya
l'any
1962
. Aquests senyals Michelin utilitzaven una tipografia en cursiva de tipus serif semblant a la Traffic Type Luxembourg, tambe utilitzada a
Espanya
i a
Luxemburg
. Caracteres L4 es una tipografia que si inclou caracters en minuscula i que s'utilitza per indicar punts d'interes i serveis. Finalment, s'utilitza una altra tipografia, la Caracteres L5, que s'assembla a la
Frutiger
i que s'utilitza per indicar rutes turistiques, punts d'interes turistic i cultural, aixi com en els cartells d'entrada als
departaments
i a les
regions
. Al departament dels
Pirineus Orientals
, la tipografia Caracteres L5 s'utilitza tambe en els cartells d'entrada de les
comarques
. Existeixen les versions comercials de les tipografies Caracteres L1, L2 i L4 amb els noms Signal No 1, No 2 i No 4, respectivament.
- Austria
i
Eslovaquia
: TERN (Trans European Road Network). Fins al 2010 a
Austria
s'utilitzaven les tipografies Mittleschrift Austria i Engschrift Austria. A
Eslovaquia
fins al 2014 s'utilitza la tipografia Universal Grotesk. TERN es una familia de
tipografies
dissenyada per millorar la llegibilitat dels senyals de transit en condicions meteorologiques adverses i a distancies llargues. La familia TERN forma part d'un projecte europeu que preten unificar la senyalitzacio dels diferents paisos europeus. A data de gener de 2017 nomes l'han adoptat
Austria
i
Eslovaquia
, i els
Paisos Baixos
s'ha adoptat la versio TERN VMS, la versio dissenyada pels cartells d'electrics de missatge variable (en angles VMS, Variable Message Signage, Senyalitzacio de missatge variable).
- Grecia
,
Alemanya
,
Letonia
,
Republica Txeca
,
Vietnam
,
Sud-africa
,
Namibia
,
Lesotho
,
Mocambic
,
Regne d'eSwatini
i altres paisos membres de la
Comunitat de Desenvolupament de l'Africa Austral
(SADC en
angles
): DIN 1451 Mittelschrift i DIN 1451 Engschrift
- Paisos Baixos
i
Surinam
: Diferents fonts de la familia ANWB
- Noruega
: Trafikkalfabetet (dissenyada l'any
1965
)
- Suecia
: Tratex. Versio comercial de la tipografia: Traffic Type Sweden
- Estonia
: Arial
- Dinamarca
: Vejtavleskrift (dissenyada a la
decada de 1970
inspirant-se en la tipografia britanica "Transport").
- Polonia
: Drogowskaz
- Xile
: Ruta CL
- Japo
: Pels textos en angles s'utilitza una tipografia semblant a l'Helvetica, i tambe es pot trobar la tipografia Vialog (la tipografia Vialog tambe s'utilitza en els cartells de rodalies de
RENFE
)
- Suissa
i
Liechtenstein
:
Frutiger
57 Condensed (fins al 2003 feia servir SNV. SNV: Schweizerische Normen-Vereinigung, "Associacio Suissa d'Estandarditzacio")
- Luxemburg
: SNV, Caracteres L1,L2 i L4, Helvetica
- Belgica
,
Romania
,
Bulgaria
,
Eslovenia
,
Croacia
,
Serbia
,
Montenegro
,
Macedonia del Nord
i
Bosnia i Hercegovina
: SNV
- Regne Unit
,
Portugal
i
Maurici
: Transport Heavy i Transport Medium. Les dues versions de la tipografia Transport es van dissenyar entre 1957 i 1963, amb l'objectiu de millorar la llegibilitat dels senyals de transit amb l'augment del transport per carretera al
Regne Unit
. Els seus dissenyadors van ser Jock Kinneir (1917-1994) i Margaret Calvert (1936). Des de principis de la decada de 1990 aquestes dues tipografies s'utilitzen en els senyals de Portugal. Pels fons clars i caracters foscos, es fa servir la Transport Heavy (Transport Bold en la versio comercial), i pels fons foscos i caracters clars es fa servir la Transport Medium. Aquestes dues tipografies s'utilitzen per les indicacions en angles a
Qatar
,
Emirats Arabs Units
,
Egipte
i
Kuwait
.
- Irlanda
,
Islandia
i
Italia
: Transport Heavy. (En el cas d'Irlanda es fa servir una versio de la Transport Heavy en els textos en irlandes. A Italia s'utilitza, juntament amb la Transport Heavy, una tipografia mes estreta, anomenada Alfabeto Stretto. I a Islandia es fa servir la Transport Heavy afegint alguns caracters islandesos com Ð,
ð
,
Æ
,
æ
,
Þ
, þ)
- Equador
,
Indonesia
,
Filipines
, alguns estats dels
Estats Units
i algunes
provincies
canadenques
: Clearview
- Israel
: Tamrurim (textos en hebreu); Medina (textos en arab); Triumvirat, Helvetica o Clearview (textos en angles)
- Corea del Sud
: Panno
- Malaisia
: Tipografies de la familia LLM Lettering, una tipografia dissenyada per l'Autoritat d'Autopistes de
Malaisia
(Lembaga Lebuhraya Malaysia, LLM). En la familia LLM hi trobem dos variants, LLM Normal i LLM Narrow. Tot i aixo a
Malaisia
s'hi poden trobar senyals amb les tipografies Transport Heavy, Highway Gothic o SNV.
- Majoria de paisos del
continent america
,
Estats Units
,
Canada
,
Nova Zelanda
,
Australia
, (antigament a
Sud-africa
,
Namibia
,
Botswana
): Familia tipografica "Highway Gothic". Aquesta tipografia tambe es fa servir en els textos en
angles
dels senyals de transit de paisos com la
Republica Popular de la Xina
o
Taiwan
)
- Ucraina
: Road UA
- Russia
,
Moldavia
,
Lituania
: GOST 10807-78
- Republica Democratica d'Alemanya
: S'utilitzava una versio condensada gruixuda de la Gill Sans del 1978 al 1990. Amb la
Reunificacio Alemanya
, els senyals de disseny de la RDA van ser rapidament reemplacats pel mateix disseny que l'
Alemanya Occidental
, aixi, s'unificava el disseny a tot el pais. Aquesta tipografia tambe s'utilitza durant uns anys a
Txecoslovaquia
.
Clearview es una tipografia que es dissenya durant la primera decada del s.
XXI
als
Estats Units
amb la intencio de millorar la llegibilitat dels cartells (que utilitzen la familia tipografica "Highway Gothic", dissenyada a finals dels
anys 40
del
segle
xx
). Els primers cartells s'instal·laren en alguns
estats
, pero sembla que malgrat tot la tipografia no ha acabat millorant la llegibilitat tal com s'esperava, sumat al fet que molts entusiastes de la carretera no estiguessin d'acord amb aquest canvi ha provocat que per ara la seva adopcio final sigui incerta.
Majuscules i minuscules en els senyals de direccio
[
modifica
]
Paisos on els senyals indiquen les poblacions en majuscules:
Espanya (en carreteres convencionals)*, Irlanda (en angles), Franca, Andorra, Belarus, Estonia, Finlandia, Lituania, Letonia, San Marino, Mexic, Ucraina, Russia, Suecia, Moldavia, Monaco, Italia, Albania, Xipre (en grec)
*A Catalunya les poblacions s'indiquen en minuscules en la senyalitzacio urbana, i en la senyalitzacio interurbana es solen utilitzar les minuscules per indicar poblacions que no son capitals de municipi (per exemple veinats, urbanitzacions, etc.), si be es cert que en la senyalitzacio interurbana es poden trobar aquest tipus de poblacions indicats en majuscules.
Paisos on els senyals indiquen les poblacions en minuscules:
Espanya (en autopistes i autovies), Irlanda (en irlandes), Alemanya, Paisos Baixos, Belgica, Austria, Polonia, Dinamarca, Noruega, Islandia, Grecia, Xipre (en angles), Turquia, Bulgaria, Romania, Serbia, Croacia, Eslovenia, Bosnia i Hercegovina, Montenegro, Macedonia del Nord, Surinam, Estats Units, Canada, Brasil, Australia, Nova Zelanda, Malaisia, Singapur, Indonesia, Brunei, Estats de la Comunitat de Desenvolupament de l'Africa Austral, Xile, Suissa, Liechtenstein, Portugal
Reglament general de circulacio urbana de Barcelona, on hi apareixen diferents senyals de
transit
de l'epoca. Aprovat l'any 1932
L'any
1968
els paisos europeus van signar la convencio de
Viena
sobre senyals de transit, amb la missio d'estandarditzar les regulacions de transit dels paisos participants per facilitar el transit del trafic internacional i augmentar la seguretat viaria. Consequentment, a Europa Occidental els senyals de transit van quedar ben estandarditzats, tot i que encara hi ha algunes excepcions en certs paisos.
El principi de l'estandard europeu per a senyals de transit es que les formes i els colors han d'utilitzar per indicar els mateixos proposits. Les formes triangulars (fons blanc o groc) s'utilitzen en senyals de perill. A mes, la convencio de Viena permet una forma alternativa per als senyals de perill: una forma de diamant que es fa servir rarament a Europa. Els senyals de prohibicio a Europa estan envoltats amb una vora vermella. Els senyals secundaris informatius i altres son rectangulars. Els animals que apareixen en els senyals de perill inclouen ants, granotes, cervols, anecs, vaques, ovelles, cavalls, ossos polars (a
Svalbard
) i micos (a
Gibraltar
). A mes la convencio permet que s'utilitzi la imatge de qualsevol animal.
Els senyals direccionals no s'han harmonitzat sota convencio, almenys no en les vies ordinaries. Per aixo hi ha diferencies substancials en els senyals direccionals dels diversos paisos d'Europa. Les diferencies afecten a la tipografia, el tipus de fletxes i, el mes notable, l'esquema de color. La convencio, pero, s'especifica una diferencia entre les autopistes i les vies ordinaries en la qual les autopistes utilitzen lletres blanques sobre fons verd (
Italia
,
Suissa
,
Dinamarca
,
Suecia
,
Finlandia
,
Eslovenia
,
Croacia
,
Republica Txeca
,
Grecia
,
Xipre
,
Eslovaquia
) o lletres blanques sobre fons blau (
Alemanya
,
Irlanda
,
Franca
,
Regne Unit
,
Espanya
,
Paisos Baixos
,
Belgica
,
Austria
,
Luxemburg
,
Polonia
,
Portugal
,
Romania
). Les diferencies son majors per a les no autopistes: lletres blanques sobre fons blau a
Italia
,
Suissa
,
Suecia
,
Republica Txeca
,
Grecia
,
Bulgaria
,
Xipre
,
Eslovaquia
,
Romania
,
Finlandia
i
Paisos Baixos
(en aquest cas iguals que a les autopistes); lletres blanques sobre fons verd a
Franca
,
Regne Unit
,
Polonia
i
Portugal
; lletres negres sobre fons groc a
Alemanya
,
Luxemburg
,
Noruega
,
Eslovenia
i
Croacia
; lletres vermelles sobre fons blanc a
Dinamarca
(pero lletres blanques sobre fons blau a les sortides d'autopista) i lletres negres sobre fons blanc a
Espanya
.
Les vies secundaries son diferents de les primaries a
Franca
,
Regne Unit
,
Finlandia
,
Irlanda
,
Suissa
i
Portugal
, assenyalades sempre amb lletres negres sobre fons blanc. A
Italia
,
Romania
i
Suecia
, amb lletres negres sobre fons blanc s'indiquen nomes les vies urbanes o les destinacions urbanes. La numeracio de les carreteres tambe difereix substancialment. Nomes el numero europeu de la ruta apareix sempre amb lletres i numeros blancs en un rectangle verd.
Alguns senyals, com el de "STOP", es recomana que apareguin en
angles
, pero tambe es permet que hi figuri la indicacio en llengua local. Si la llengua utilitza caracters diferents dels llatins, els noms de les ciutats o dels llocs han de figurar tambe en transcripcio llatina. Els paisos europeus utilitzen el
Sistema Internacional d'Unitats
en els senyals viaris (distancies en quilometres o metres, altures/amplades en metres) amb l'excepcio notable del
Regne Unit
on les distancies encara s'indiquen en
milles
.
Per als paisos que condueixen per l'esquerra, la convencio estipula que els senyals de transit han de ser imatges de mirall de les usades en els paisos que condueixen per la dreta. Aquesta practica, pero, no se segueix sistematicament en els quatre paisos europeus que condueixen per l'esquerra:
Xipre
,
Irlanda
,
Malta
i
Regne Unit
. La convencio permet l'us de dos colors de fons per als senyals de perill o prohibicio: blanc o groc. La majoria dels paisos utilitza el blanc amb algunes excepcions com
Suecia
,
Finlandia
,
Islandia
i
Polonia
.
Els senyals de transit a
Europa
es classifiquen en els seguents grups per ordre de prioritat:
- Senyals i ordres dels agents de circulacio
- Senyalitzacio circumstancial que modifiqui el regim normal d'utilitzacio de la via i senyals de abalisament fix
- Semafors
- Senyals verticals de circulacio
- Marques vials
Si es produis el cas que es trobessin diversos senyals contradictoris, prevaldria el mes prioritari, i en el cas que siguin del mateix grup, el mes restrictiu.
El Cataleg oficial de senyals de transit en el cas d'
Espanya
esta constituit
pels seguents documents:
- Norma de carreteres 8.1-IC Senyalitzacio vertical.
- Norma de carreteres 8.2-I.C Marques vials.
- Norma de carreteres 8.3.IC Senyalitzacio d'obres.
- Cataleg de senyals verticals de circulacio toms I i II
I la normativa de transit esta regulada a Espanya pel Reglament General de Circulacio.
[3]
Estats Units
[
modifica
]
Els colors nord-americans tenen normalment aquests significats (a
Mexic
gairebe es identic):
- Verd amb les lletres blanques per als senyals informatius, com ara les adreces, les distancies, i els llocs
- Marro amb el blanc per als senyals als parcs, als llocs historics, a les arees de l'esqui, als boscos, i als camps
- Blau amb el blanc per a les zones de descans, aliment, gasolina, hospitals i allotjament
- Blanc amb les lletres vermelles o negres per als senyals reguladors, com ara limits de velocitat o estacionament
- Groc amb les lletres i els simbols negres per als senyals de perill, com ara corbes i zones de l'escola
- Taronja amb les lletres negres per a les zones i els desviaments temporals del control de
transit
Els senyals reguladors tambe es consideren de vegades amb les lletres blanques en senyals vermells o negres. Al Quebec, l'us del blau i del marro s'inverteix, i molts senyals negre-en-groc son vermell-en-blanc en canvi. Molts estats dels Estats Units ara utilitzen el taronja fluorescent per als senyals de la construccio, i de color verd groc fluorescent per a la zona de l'escola, el vianant, i els senyals de perill de la bicicleta. Els senyals rosats fluorescents s'utilitzen de vegades per l'advertencia d'algun incident. Als Estats Units la mesura de velocitat i distancia utilitzada es la milla, a Australia, Canada i America Llatina, en canvi, es fa servir el quilometre. En cas particular a l'America Llatina fa servir els senyals de tipus europeu per al limit de velocitat en comptes de la nord-americana, a excepcio de
Panama
i
Puerto Rico
, que utilitzen el logotip nord-america.
Enllacos externs
[
modifica
]