Un
ordinador personal
(
P
ersonal
C
omputer
, en
angles
) es qualsevol
ordinador
amb un preu, mida, i possibilitats que el fan util per a persones individuals, i que esta pensat per ser operat directament per l'usuari final, sense intervencio de cap operador/a.
El terme
ordinador personal
ja existia abans de l'aparicio de l'
IBM Personal Computer
el 1981. Pero el gran exit que aquest
microordinador
tingue feu que el terme es popularitzes i que es passes a associar la paraula Personal Computer amb qualsevol microordinador compatible amb l'IBM PC.
Avui dia un ordinador personal pot esser un
ordinador de sobretaula
, un
portatil
, o un
Tablet PC
.
Si be els primers propietaris de PC havien d'escriure els seus propis programes per fer alguna cosa util amb les maquines, els usuaris d'avui tenen acces a una amplia gamma de programari comercial i no comercial. Des de la decada de 1980,
Microsoft
i
Intel
han dominat gran part del mercat de les computadores personals, en primer lloc amb MS-DOS i despres amb la plataforma Wintel.
Els
sistemes operatius
mes comuns son el
Microsoft Windows
, el
Mac OS
i
Linux
, mentre que els
processadors
mes comuns son els de la familia
X86
o compatibles. Les aplicacions programari dels ordinadors personals inclouen els
processadors de texts
,
fulls de calcul
,
base de dades
,
videojocs
, i una multitud molt variada de programes de "productivitat" o de proposits especifics. Els ordinadors personals moderns normalment disposen de connexio a
internet
a alta velocitat, permetent l'acces a la
World Wide Web
i a un espectre molt ampli de tota mena de recursos.
La primera generacio de
microordinadors
tambe es coneixien com a
ordinadors domestics
.
L'us mes antic que es coneix del terme "ordinador personal" va apareixer a la revista New Scientist el
1964
, en una serie d'articles anomenats "El mon del 1984". En un article titulat
The Banishment of Paper Work
,
Arthur L. Samuel
, del Centre d'Investigacio Watson d'
IBM
va escriure "Fins que no sigui viable obtenir una educacio a casa, a traves del nostre ordinador personal, la naturalesa humana no haura canviat".
La primera generacio de microordinadors que es va comencar a fabricar als anys setanta eren molt menys polifacetics i potents que els ordinadors de les empreses d'aleshores, i en general eren usats pels entusiastes de la informatica o per jugar. Va ser el llancament del full de calcul
VisiCalc
, en principi per
Apple II
i despres per l'
IBM PC
, la veritable aplicacio triomfadora que va convertir el microordinador en una eina de feina. El baix cost dels ordinadors personals els va fer adquirir una gran popularitat tant per les families com pels treballadors dels anys vuitanta.
Als anys noranta la potencia dels ordinadors personals va augmentar molt, esborrant la frontera desfasada que hi havia entre els ordinadors personals i els ordinadors de diversos usuaris com els
ordinadors centrals
. Avui en dia els ordinadors de gamma alta es distingeixen dels ordinadors personals per la seva major fiabilitat o la seva major habilitat per realitzar multitasques i no per la potencia de la
CPU
.
La majoria dels ordinadors personals utilitzen una arquitectura de suport fisic compatible amb el PC d'IBM, utilitzant processadors compatibles amb
x86
realitzats per
Intel
,
AMD
o
Cyrix
.
La paraula ordinador personal va sortir amb la segona generacio d'ordinadors d'escriptori, que es van incorporar al mercat el 1977 i van arribar a ser d'us comu durant els anys 80.
Preu mitja de venda
[
modifica
]
Els preus de venda d'ordinadors personals, a diferencia dels productes basics de consum, cada vegada es va reduir a causa de menors costos de produccio i fabricacio. Les capacitats dels ordinadors tambe es van incrementar. El 1975, un equip d'Altair es va vendre al voltant de $400, pero requeria als clients per soldar els components en les plaques de circuits, periferics necessaris per interaccionar amb el sistema en forma alfanumerica en lloc de llums parpellejants, tot plegat resultava afegir uns $2000 mes, i el sistema resultant era nomes d'us per als aficionats.
[1]
El 1981, van sortir al mercat l'equip d'Osborne i el seu competidor Kaypro amb un preu de $1.795, aquests sistemes nomes mostraven text i el seu emmagatzematge nomes era possible amb disquets. El 1982, Michael Dell va assenyalar que un sistema de computadors personals compatibles amb IBM costaria uns $3.000, pero es va fabricar a un cost de $600 per la compra dels components. El marge brut de benefici tipic d'una unitat informatica era d'uns 1000 dolars.
[2]
El valor total de compres d'ordinadors personals als EUA el 1983 va ser aproximadament de $4.000.000, comparable a les vendes totals d'aliments per a mascotes. Cap a la fi de 1998, el preu mitja de venda dels sistemes d'ordinador personal als Estats Units havia caigut per sota de $1000.
[2]
Per als sistemes Microsoft Windows, el preu de venda mitjana (ASP) va mostrar una disminucio en 2008-2009, possiblement a causa dels
ordinadors personals ultraportatils
de baix cost, aconseguint $569 per a equips d'escriptori i $689 per a ordinadors portatils a les botigues dels EUA a l'agost de 2008. El 2009, l'ASP havia caigut mes de $533 per a equips d'escriptori i de $602 per a portatils de gener i fins a $540 i $560 al febrer.
[3]
Segons la firma d'investigacio NPD, el preu mitja de venda de totes les PC portatil amb Windows es redui de $659 en octubre 2008 a $519 l'octubre de 2009.
[4]
Programari
(
software
en
angles
) es una paraula que generalment s'utilitza per descriure una col·leccio de programes informatics, precediments i documentacio que realitza alguns treballs en el sistema d'un equip. El significat de la paraula tambe inclou
programari d'aplicacio
, com els
processadors de text
, que realitzen feines productives per als
usuaris
, programari de sistema, com els
sistemes operatius
, que la interficie amb el
maquinari
proporcionen els serveis necessaris, i el
programari intermediari
que controla i coordina
sistemes distribuits
.
Hi ha dos tipus de programari el lliure i el de pagament, el lliure es el que aporten les empreses en que no es destina cap despesa economica en el client, en canvi, el de pagament es tot el contrari.
Sistema operatiu
[
modifica
]
El sistema operatiu (SO) s'encarrega d'administrar els recursos de l'equip, i proporciona als programadors una interficie per accedir als recursos. El sistema operatiu processa les dades del sistemes i les entrades per l'usuari i respon mitjancant una assignacio i administracio de les funcions i recursos del sistema intern. S'encarrega de realitzar les funcions basiques com la memoria, la prioritat dels processos, control d'entrada i sortida i els seus dispositius.
Sistemes operatius d'escriptori contemporanis comuns son Microsoft Windows (90,65% de participacio en el mercat),
Mac OS X
(7%) (0,95%) de
Linux
,
Solaris
I
freeBSD
. Windows, Mac y Linux tenen servidor i variants personals. Amb l'excepcio de Microsoft Windows, els dissenys de cada un dels sistemes operatius mencionats anteriorment van ser inspirats, o directament heretats, pel sistema operatiu
UNIX
. Aquest va ser desenvolupat en els laboratoris Bell a la fi de la decada dels anys 60 i propicia el desenvolupament de nombrosos sistemes operatius lliures com propietaris.
Microsoft Windows
Article principal:
Microsoft Windows
Microsoft Windows es el nom de marca col·lectiu de diversos sistemes operatius de Microsoft. El novembre de 1985, la marca va introduir per primera vegada un entorn operatiu anomenat Windows com a complement per MS-DOS com a resposta al creixent interes en les interficies grafiques d'usuari (GUI). La versio mes recent de client de Windows es
Windows 10
(disponible desde el 29 de juliol de 2015) i
Windows Server 2008 R2
, que va ser llencat al mercat el 17 d'octubre de 2012.
Article principal:
GNU/Linux
GNU/Linux es una familia de sistemes operatius com UNIX. Linux es un dels exemples mes prominents de programari lliure i desenvolupament de codi obert: normalment tot el codi Font pot ser lliurement modificat, utilitzat i redistribuit per qualsevol persona. El nom “Linux” prove del nucli de Linux, comencat en 1991 per Linus Torvalds. Les utilitats i biblioteques del sistema generalment venen des del sistema operatiu GNU, anunciat en 1983 per Richard Stallman, La contribucio de GNU es la base pel nom alternatiu de GNU/Linux.
MacOS
article principal:
MacOS
MacOS es una linia de sistemes operatius de grafiques desenvolupats, comercialitzats i venuts per Apple Inc. MacOS es el successor de l'original
Mac OS Classic
, que havia estat el sistema operatiu principal d'Apple des de 1984. A diferencia de Mac OS Classic, macOS es un sistema operatiu basat en UNIX. La versio mes recent d'macOS es macOS Serra.
- ↑
Marvin B. Sussman
Personal Computers and the Family
Routledge
, 1985
ISBN 0-86656-361-X
, p. 90.
- ↑
2,0
2,1
Kateri M. Drexler
Icons of business: an encyclopedia of mavericks, movers, and shakers, Volume 1
,
Greenwood Publishing Group
, 2007,
ISBN 0-313-33863-9
, p. 102
- ↑
Joe Wilcox. ≪
Netbooks Are Destroying the Laptop Market and Microsoft Needs to Act Now
≫.
eWeek
, 16-04-2009. Arxivat de l'
original
el 17 abril 2009.
- ↑
Shane O'Neill. ≪
Falling PC Prices Pit Microsoft Against PC Makers
≫, 02-12-2009. Arxivat de l'
original
el 2014-03-12.
Enllacos externs
[
modifica
]