한국   대만   중국   일본 
Joan Fuster i Ortells - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Joan Fuster i Ortells

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Joan Fuster )
≪ Joan Fuster ≫ redirigeix aqui. Vegeu-ne altres significats a ≪ Joan Fuster (desambiguacio) ≫.
Infotaula de personaJoan Fuster i Ortells

Retrat de Joan Fuster, per Manuel Boix (1984) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement (es) Juan de la Cruz Fuster Ortells Modifica el valor a Wikidata
23 novembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Sueca (Ribera Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Mort 21 juny 1992 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Sueca (Ribera Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Sueca
Cementiri de Sueca Modifica el valor a Wikidata
3r President de l'Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana
1987 ? 1991
←  Josep Maria Llompart de la Pena ? Avel·li Artis-Gener  →
President d'Accio Cultural del Pais Valencia
1978 ? 1992 ? Joan Francesc Mira i Castera  → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Universitat de Valencia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Historia cultural , critica literaria i turisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio periodista , activista pels drets linguistics , advocat , catedratic , escriptor , assagista , aforista Modifica el valor a Wikidata
Ocupador Universitat Autonoma de Barcelona
Universitat de Valencia
Universitat de Barcelona
Ediciones Destino Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Genere Assaig , poesia , guia turistica i aforisme Modifica el valor a Wikidata
Moviment Existencialisme , humanisme , valencianisme i pancatalanisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc web espaijoanfuster.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0299383 Musicbrainz: 50bd207b-20fb-4c15-ab6c-ad28d336bd78 Find a Grave: 7529411 Modifica el valor a Wikidata

Joan Fuster i Ortells ( Sueca , 23 de novembre de 1922 - Sueca , 21 de juny de 1992 ) [1] fou un escriptor valencia en llengua catalana . Tot i que va ser mes reconegut popularment per la seua obra principal, l' assaig historic Nosaltres, els valencians , el seu llibre mes influent, [2] [3] la seua tasca investigadora i editorial abraca diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la linguistica, la historia i la filosofia i el turisme. Es considerat com un dels assagistes en catala mes importants del segle  xx . [4] [5]

Fuster va ser l'assagista valencia mes important de les generacions d'intel·lectuals sorgides despres de la Guerra Civil Espanyola , amb una forca que depassa l'ambit literari i es projecta sobre la vida cultural i civica dels territoris catalanoparlants . [6] A partir de la decada del 1960 va esdevenir un referent civic al Pais Valencia en el moviment de represa i normalitzacio del valencia , i una figura clau en el debat sobre la identitat valenciana en la segona meitat del segle  xx , [7] moment en que el ≪ fusterianisme ≫ esdeve un paradigma interpretatiu d'extraordinaria influencia en el mon intel·lectual i, en menor mesura, en el politic. [8]

Biografia i obra [ modifica ]

Joventut [ modifica ]

La seua familia era de procedencia agricola. La primera excepcio va ser el seu pare (dirigent local del Partit Carlista ), que va aprendre l'ofici de tallista d'imatges i va exercir de professor de dibuix en una escola de secundaria. Joan Fuster, doncs, no va ser un home de lletres per tradicio familiar. Va tenir un germa, que va morir abans de naixer ell. De ben jove, Fuster s'identificava amb un imaginari localista sueca i conservador . [9] [10]

Fuster va construir la seua arquitectura teorica, la seua formacio, amb els debats sobre la nacionalitat espanyola hereus de la Generacio del 98 . De la mateixa manera que el catalanisme va crear un relat diferenciat del nacionalisme espanyol on la llengua catalana tindria un paper central, [11] Fuster s'oposa al nacionalisme espanyol de base linguistica castellana amb un altre nacionalisme linguistic, si be les reflexions fusterianes sobre el Pais Valencia tenen en l'explicacio historica un paper central a l'hora de respondre la introspeccio sobre la identitat del poble valencia. [12] La idea d'una trajectoria historica frustrada (especialment pel que fa a la incapacitat d'arribar a una modernitat plena), bevia de la consideracio que tenien d' Espanya els regeneracionistes d' Ortega y Gasset i la Generacio del 98. [12] Una altra explicacio de trajectoria socioeconomica fallida, la d'una revolucio burgesa i industrial fracassada, esta d'influencia marxista , el connectaren amb la interpretacio historica de l' esquerra i l' antifranquisme de la seua epoca. [13] Tambe van ser determinants al pensament fusteria la influencia de Jaume Vicens i Vives , i la percepcio de la trajectoria socioeconomica d'Espanya com un fracas a l'hora d'assolir la modernitzacio i la industrialitzacio, amb Catalunya com a contrapes. [13]

Fuster, si be a l'epoca en que va escriure el seu assaig Nosaltres, els valencians es declarava liberal , [14] en la seua joventut havia estat afiliat tant al Frente de Juventudes com, automaticament quan va assolir la majoria d'edat, a la Falange Espanyola . [15] Sobre aquesta epoca, el mateix escriptor va afirmar que ≪com qualsevol altra criatura provinciana de la postguerra, vaig creixer intel·lectualment en la ignorancia total i en la intoxicacio doctrinaria del de la Dictadura ≫. [16]

El 1943 va comencar els estudis de Dret a la Universitat de Valencia i els va combinar amb una formacio autodidactica que el portara cap a l'ofici de critic literari i columnista. Un any mes tard, va publicar a l'almanac de Las Provincias el seu primer article escrit en catala: ≪Vint-i-cinc anys de poesia valenciana≫. Amb vint-i-cinc anys s'introdueix a la tertulia del Grup Torre , comandats per Xavier Casp . [17] Al grup, batejat aixi per l' Editorial Torre on publicaria alguns dels primers treballs, Fuster troba un espai d'intercanvi d'idees i de difusio literaria sense parango al Pais Valencia de postguerra, [17] a banda d'un ambient proper al catalanisme en un moment en que el jove sueca ja comencava a deixar enrere la seua identificacio amb el regionalisme [17] per a situar-se en posicions adscrites al catalanisme, filiacio personal que el mateix Fuster datava el 1947. [18] Durant la primera meitat de la decada del 1950 , la figura de Casp exercira una forta influencia en Fuster i el seu pensament, [19] en un moment en que el sueca es percebia a si mateix allunyat dels mites i autosatisfaccions del regionalisme valencia . [18]

Entre 1946 i 1956 va codirigir, juntament amb Josep Albi , la revista Verbo . Paral·lelament amb l'exercici de la seua feina d' advocat a la seua poblacio natal inicia les seves col·laboracions amb la premsa , especialment al diari Levante-EMV de Valencia , i posteriorment a la revista Destino i al diari barceloni de La Vanguardia . Entre 1961 i 1966 col·labora amb El Correo Catalan .

A partir del 1947 es llicencia en Dret i durant uns anys exerceix d'advocat a Sueca. Paral·lelament escrivia col·laboracions periodiques a la premsa , una de les facetes mes constants de la seua produccio: Valencia , Levante , Jornada i tambe al setmanari barceloni Destino i en algunes revistes catalanes publicades a l'exili. A Mexic , precisament, va ser publicat un opuscle titulat La poesia catalana a la Renaixenca (1954). Els seus primers llibres, tanmateix, van ser de poemes: Sobre Narcis (1949), Ales o mans (1949), Terra en la boca (1953) i Escrit per al silenci (1954). La poesia fusteriana, que va recollir despres en el volum Set llibres de versos (1987), s'insereix en una linia existencialista i reflecteix les preocupacions del moment historic. Molts anys despres d'haver abandonat la poesia, Fuster es burlava de la que havia produit (≪pecat de joventut≫, ≪versets≫) quan, vist en perspectiva, havia estat el poeta mes brillant en llengua catalana que produia el Pais Valencia des del segle  xix , nomes superat a partir de Vicent Andres Estelles .

Pel que fa a la interpretacio de la seua poesia, Salvador Ortells Miralles es autor de l'obra Veure dins els versos: la poesia de Joan Fuster (Valencia: PUV, 2018, col. ≪Catedra Joan Fuster≫, 24) en la qual ofereix un estudi molt complet i exhaustiu de l'obra poetica escrita per Joan Fuster; es un volum fruit de la tesi doctoral homonima d'Ortells Miralles, defensada a la Universitat de Valencia.

Decada del 1950 [ modifica ]

Retrat de Joan Fuster pel pintor Josep Pla-Narbona

Durant els anys 1950 es guanya el reconeixement dels intel·lectuals exiliats a Mexic i de cercles reduits d'intel·lectuals de Catalunya. El primer article que escriu per a La Nostra Revista , publicada a Mexic, es titula ≪Valencia en la integracio de Catalunya≫ (1950), suposant el primer text programatic escrit per Fuster. [10] La primera visita de Fuster a Catalunya te lloc vers el 1950 i esta a carrec d' Oriol Folch i Camarasa . Hi estableix contacte amb Joan Triadu , Joaquim Molas , Albert Manent i Carles Riba . El 1952, amb motiu de les Festes de la Coronacio de la Mare de Deu de Sales, patrona de Sueca, Fuster tradueix l'obra de Paul Claudel , L'Annonce faite a Marie , que es representa a Sueca l'11 d'octubre de 1952 sota el titol de La bona nova a Maria; en eixes mateixes dates redacta l'assaig Les idees religioses i l'existencialisme en el teatre modern . [20] Del 1952 al 1956 publica a Pont Blau . El 1954, el filoleg i editor Francesc de Borja i Moll li editava a Mallorca l'assaig d' estetica El descredit de la realitat , amb el qual iniciava una brillant carrera d' assagista de vasta amplitud tematica, servida per un estil incisiu, d'adjectivacio habil i precisa. Un altre aspecte de la seua obra, iniciat tambe aleshores, va ser el de l'erudicio, la historia i la critica literaries, que va alternar amb antologies de prosa. Fuster entrava aixi en un proces personal de professionalitzacio al mateix temps que es produia tot un proces de comprensio de la realitat valenciana. En 1955 publica Antologia de la poesia valenciana a l' Editorial Selecta de Barcelona , sent un dels primers textos on utilitza l'expressio Paisos Catalans . [21] A causa de l'us de l' estandard oriental i del to ≪pro-catala≫ que li va donar al text, Fuster va demanar al seu editor que explicitara l'origen valencia de l'autor. [22] Tambe este text suposa la primera vegada que Fuster es refereix al Pais Valencia com un ≪pais agrari≫, tret que jutjava com a negatiu. [23] [24] Durant la decada del 1950, tanmateix, deixara escrits desenes de textos de caracter emfatic on es lloaria a temes locals com les falles , la paella , o temes religiosos com la Mare de Deu dels Desamparats i la Processo del Corpus . [25] El 1959 publica Un mon per a infants (primer llibre de lectura) , amb il·lustracions d' Andreu Alfaro . Possiblement, el primer llibre en catala despres de la guerra fet a posta per a ensenyar de llegir els infants.

Decada del 1960 [ modifica ]

Joan Fuster al mural de Toni Espinar al Passeig de Bata de Muro ( el Comtat )

En novembre de 1960 publica en el numero en homenatge a Jaume Vicens Vives de la revista Serra d'Or una col·laboracio en referencia a un dels darrers escrits del catala, Presencia valenciana , que va ser escrit en el numero de maig de la mateixa publicacio. [26] Al text, Fuster reclamava la catalanitat dels valencians , [27] fet que provoca una carta en resposta del Grup Torre , on es desmarcaven tant d'aquelles afirmacions com d'una felicitacio de nadal repartida per la revista on apareixia el mapa dels Paisos Catalans . [28] A la carta, reivindicaren el ≪fet diferencial valencia≫, el nom de ≪Valencia≫ per al conjunt del Pais Valencia i proposaren el concepte de ≪ comunitat catalanica ≫, denominacio suggerida per Miquel Adlert i Noguerol a principis de la decada del 1960 . [29] Encara hi hauria una tercera carta on Fuster compararia la reaccio dels signants de la seua carta amb El perill catala de Josep Maria Bayarri , [30] i considerant que la resposta apareixia per la puixanca del catalanisme en el minoritari grup de lletraferits de la Valencia de postguerra. [31] Des d'eixe moment el mon del valencianisme de postguerra comenca a dividir-se en dos vessants contraposats. [32]

El 1962 es publiquen dos dels seus treballs mes politics, les obres Questio de noms , un assaig sobre els noms de la nacio catalana i Nosaltres, els valencians (guardonat amb el Premi Lletra d'Or l'any 1963), llibre en el qual proposa la ≪reconstruccio nacional≫ del Pais Valencia dins el marc dels territoris de parla catalana, els Paisos Catalans , terme este que ell mateix va popularitzar. Jaume Perez Montaner , estudios de l'obra de Fuster, diu de Nosaltres, els valencians :

≪ La seua significacio historica ha estat tan remarcable que hom pot parlar des de la nostra perspectiva actual d'un abans i un despres d'aquesta obra en qualsevol referencia a la cultura i la consciencia nacional del Pais Valencia. ≫

En estes obres, Fuster critica la realitat del Pais Valencia de l'epoca i proposa un programa modernitzador alternatiu. [33] La sensacio de fracas col·lectiu, de poble incomplet i a mitges passara a primer pla en l'obra fusteriana a mesura que vaja aprofundint en la proposta de Paisos Catalans. [33] Tant a Nosaltres, els valencians com a El Pais Valenciano Fuster elabora una narrativa on la psicologia col·lectiva es la base que explica la identitat valenciana contemporania, [34] de manera semblant a la ≪introduccio historico-psicologica≫ que Jaume Vicens i Vives va dir a Noticia de Catalunya . [34] El mateix any apareix la guia de viatges El Pais Valenciano , editada en castella per l'editorial Destino . [35] El Pais Valenciano formava part de la col·leccio ≪Guias de Espana≫, on diversos autors realitzaven una guia de viatge de cadascuna de les regions de l'estat. [35] Tot i que el contingut de caracter politic a l'obra fora escas, [35] el llibre va despertar una reaccio contraria per elements conservadors del Pais Valencia, amb polemics articles negatius al diari Levante primer, i a Jornada i Las Provincias posteriorment. [36] La causa de la polemica no va ser altra que el desgrat de Jose Ombuena , periodista del Levante , pel fet que l'editorial Destino elegira al sueca i no a ell per a realitzar l'obra. [36] Tambe Francesc Almela i Vives es va sumar a la campanya, i el 1965 publicaria la seua propia guia Valencia y su reino . [36] La campanya, dirigida de manera deliberada, va donar-li gran publicitat al llibre, a mes de provocar que un ninot d'un fuster d'ofici fora cremat a la Cavalcada del ninot . [36] Despres dels incidents, Joan Fuster no va tornar a publicar a la premsa valenciana del Movimiento Nacional . [37] D'esta epoca daten les seues primeres col·laboracions a El Correo Catalan (1961-66).

Tanmateix, Fuster va jutjar com a ≪positius≫ els efectes de la polemica, en tant que les seues propostes politiques i culturals van guanyar visibilitat [38] i la bel·ligerancia dels sectors franquistes li va fer guanyar la simpatia dels sectors liberals [38] i suports entre diferents sectors intel·lectuals i entre els joves universitaris, el public que Fuster volia per a la seua obra. [39] Entre el sector del valencianisme que si que es va desmarcar de Fuster durant esta polemica trobem la gent del Grup Torre, amb qui ja havia tingut enfrontaments dialectics des de principis de la decada. [32] Estes discussions portaren a la divisio absoluta durant la Transicio politica , on Xavier Casp i Miquel Adlert abracaren el secessionisme linguistic . [40] No farien aixi altres dels signants de la carta a Serra d'Or , ni Manuel Sanchis Guarner qui, tot i la discrepancia amb Fuster, s'havia mantingut al marge de les polemiques dels anys 1960 i trencaria relacions amb el Grup Torre despres que estos es posicionaren en contra del sueca pels fets del llibre El Pais Valenciano . [32]

El 1964 publica Raimon , dedicada al cantautor, i el 1967 Combustible per a falles .

Abans i despres de Nosaltres, els valencians [ modifica ]

Video de l' Institut d'Estudis Catalans on Joan Francesc Mira parla de Nosaltres, els valencians

L'obra de Fuster, a mes de ser diversa quant a temes, tambe ho es quant a tecniques i generes. Va fer servir, sobretot, la forma de l'assaig llarg, pero tambe l' aforisme ( Judicis finals ) o el dietari intim ( Indagacions possibles ; Causar-se d'esperar ). Dins el camp de l'assaig va publicar Figures de temps , premi Yxart (1957), Diccionari per a ociosos (1964), Causar-se d'esperar (1965), L'home, mesura de totes les coses (1967), etc., sempre dins la tradicio de l' humanisme classic i dels moralistes i reformadors francesos (de Michel de Montaigne als enciclopedistes ), critic, esceptic i amb humor corrosiu i autoironia relativitzant. Dels escrits d'historia i critica literaria cal destacar-hi els estudis sobre Sant Vicent Ferrer , Isabel de Villena , Ausias March , Joan Rois de Corella , Joan Salvat-Papasseit , Josep Pla , Salvador Espriu , etc. Com a historiador de la llengua destaca la seua col·laboracio en el segon volum de la Historia de Catalunya . Tambe col·labora amb articles sobre el Pais Valencia a la Gran Enciclopedia Catalana . [41] Dels milers de pagines que Fuster va escriure, les seues Obres completes ( Edicions 62 ), nomes en recullen una part.

El 1975 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes . El 1978 va patir un primer atemptat, i mes tard, un altre l'11 de setembre del 1981, coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya , en el seu domicili, amb la col·locacio de dos artefactes explosius que no van ocasionar danys personals a l'escriptor, pero si al seu habitatge i a la seua biblioteca. [42] Els autors dels atemptats mai no van ser detinguts.

Joan Fuster rebent la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya l'any 1983

El 1983 es va incorporar com a professor contractat a la Universitat de Valencia per impartir l'assignatura d'Historia de la Llengua. El mateix any va ser distingit amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i un any mes tard va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona i per la Universitat Autonoma de Barcelona . [43]

El 1985 es va doctorar en Filologia Catalana a la Universitat de Valencia, amb l'estudi i l'edicio de La Regla del Convent de Sant Josep de Valencia i el 1986 va obtenir la catedra de Literatura en la mateixa Universitat. [44]

Els ultims anys de la seua vida va suspendre gairebe del tot l'activitat publica i es va dedicar a la investigacio i a la catedra universitaria. Fruit d'este treball son els estudis reunits en Llibres i problemes del Renaixement (1989).

Va ser membre agregat de l' Institut d'Estudis Catalans , i de la Institucio Valenciana d'Estudis i Investigacio . Va formar part del Consell Valencia de Cultura , de l'Institut Valencia de Filologia i del consell assessor de la Biblioteca Valenciana , promotor i primer president d' Accio Cultural del Pais Valencia (1978) i president de l' Associacio d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991).

Va morir a Sueca el 21 de juny del 1992. Aquell mateix any i a titol postum, la Generalitat Valenciana li va concedir la Distincio de la Generalitat Valenciana al Merit Cultural . [45] La Universitat Jaume I de Castello va organitzar actes en homenatge seu i Accio Cultural del Pais Valencia l'homenatja amb la convocatoria d'un premi d'assaig que porta el seu nom . El 13 de setembre de 1997 uns bretols profanaren la tomba de Joan Fuster. Els partits politics i entitats culturals del Pais Valencia van responsabilitzar dels fets al clima blaverista imperant en alguns sectors del Pais Valencia, tambe a nivell institucional. [46]

Manuel Boix , Joan Fuster i Vicent Madramany l'any 1968

Josep Pla va dir de Fuster: ≪Representa una nova mentalitat. No es un valencia estricte, ni un catala de Valencia, ni un valencia catalanitzat. Fuster es un element normal de la totalitat de la nostra area linguistica≫. [47]

Francesc Perez Moragon i Salvador Ortells han publicat: Joan Fuster. D'un temps, d'un pais (1922-1992) . Valencia: Institucio Alfons el Magnanim-Generalitat Valenciana-Consell Valencia de Cultura, 2022, una amplia biografia il·lustrada sobre l'assagista, resultat d'anys d'investigacio sobre l'autor.

L’Academia Valenciana de la Llengua va declarar Joan Fuster Escriptor de l’Any 2022, en coincidencia amb el centenari de naixement. Entre els nombrosos actes i publicacions duts a terme per tot arreu, tambe s'ha fet una significativa exposicio al Centre del Carme Cultura Contemporania (Valencia, novembre 2022-juny 2023), comissariada per Francesc Perez Moragon, Edelmir Galdon Casesnoves i Salvador Ortells Miralles, la qual es troba recollida en el cataleg Joan Fuster en el seu temps (Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 2023).

Publicacions [ modifica ]

Assaig [ modifica ]

  • Antologia del surrealismo espanol . Amb Jose Albi. Alacant: Verbo, Cuadernos Literarios , num. 23-24-25, 1952.
  • La poesia catalana fins a la Renaixenca . Mexic: Edicions Catalanes de Mexic, 1954.
  • Pagines escollides de sant Vicent Ferrer . Barcelona: Barcino, 1955.
  • El descredit de la realitat . Ciutat de Mallorca: Moll, 1955; 2a ed.: Barcelona: El Observador; 3a ed.: Alzira: Bromera.
  • Antologia de la poesia valenciana . Barcelona: Selecta, 1956.
  • La poesia catalana . Ciutat de Mallorca: Moll, 1956. 2 vol.
  • Les originalitats . Barcelona: Barcino, 1956; 2a ed., Alzira: Bromera, 1999. Introduccio d'Antoni Marti Monterde.
  • El mon literari de sor Isabel de Villena . Valencia: Lo Rat Penat, 1957.
  • Figures de temps . Barcelona: Selecta, 1957.
  • Indagacions possibles . Palma: Moll, 1958.
  • Recull de contes valencians . Barcelona: Alberti, 1958.
  • Ausias March. Antologia poetica . Barcelona: Selecta, 1959.
  • Un mon per a infants . Seleccio de Joan Fuster, il·lustracions d'Andreu Alfaro. Valencia: 1959; 2a ed., Valencia: Adonay, 2007. Proleg de Francesc Perez Moragon. Facsimil.
  • Judicis finals . Ciutat de Mallorca: Moll, 1960; 2a ed., Valencia: Catedra Joan Fuster-Universitat de Valencia, 2003. ≪Unes paraules inicials≫ de Josep Palacios.
  • Joan Serrallonga. Vida i mite del famos bandoler . Barcelona: Aedos, 1961
  • Valencia . Madrid: Direccion General de Turismo, 1961.
  • Nosaltres, els valencians . Barcelona: Edicions 62, 1962; 2a ed., 1976; 3a ed.: Valencia: MIL999/MCB, 1998; 4a ed., proleg de Salvador Ortells. Barcelona: Edicions 62, 2022.
  • El Pais Valenciano . Fotografies de Ramon Dimas. Barcelona: Destino, 1962.
  • Poetes, moriscos i capellans . Valencia, L'Estel, 1962.
  • Questio de noms . Barcelona: Aportacio Catalana, 1962.
  • El bandolerisme catala II. La llegenda . Barcelona: Ayma, 1963.
  • Raimon . Barcelona: Alcides, 1964; 2a ed., proleg de J. M. Castellet. Barcelona: La Magrana, 1988; 3a ed., Valencia: UPV, 2009.
  • Diccionari per a ociosos . Barcelona: A. C., 1964.
  • Alicante y la Costa Blanca . Barcelona: Planeta, 1965.
  • Causar-se d'esperar . Barcelona, A. C., 1965.
  • Combustible per a falles . Valencia: Garbi, 1967; 2a ed., Alzira: Bromera, 1992. Introduccio i notes d'Antoni Furio.
  • L'home, mesura de totes les coses . Barcelona: Edicions 62, 1967.
  • Consells, proverbis i insolencies . Barcelona: A. C., 1968; 2a ed.: dins Indagacions i propostes . Barcelona: Edicions 62-la Caixa, 1981; 3a ed.: Barcelona: Ara Llibres, 2022. Proleg de Jordi Munoz.
  • Examen de consciencia . Barcelona: Edicions 62, 1968.
  • Heretgies, revoltes i sermons . Tres assaigs d'historia cultural . Barcelona: Selecta, 1968 ( Premi Critica Serra d'Or d'assaig , 1969); 2a ed., Catarroja: Afers, 2008. Epileg de Manuel Ardit.
  • Obres completes I. Llengua, literatura, historia . Barcelona: Edicions 62, 1968.
  • Abans que el sol no creme . Barcelona: La Galera, 1969.
  • Obres completes II. Diari 1952-1960 . Barcelona: Edicions 62, 1969; 2a ed., 1979; 3a ed., 1991; 4a ed., Valencia: Edicions Tres i Quatre, 2022. Introduccio d'Enric Iborra.
  • ≪Hi ha mes catalans encara≫, fascicle de Dolca Catalunya . Barcelona: Mateu, 1969.
  • L'Albufera de Valencia . Barcelona: Les Edicions de la Rosa Vera , 1970. Amb gravats de Jaume Pla .
  • Obres completes III. Viatge pel Pais Valencia . Barcelona: Edicions 62, 1971.
  • Babels i babilonies . Ciutat de Mallorca: Moll, 1972.
  • Literatura catalana contemporania . Barcelona: Curial, 1972 ( Premi Critica Serra d'Or d'assaig , 1973).
  • Rebeldes y heterodoxos . Esplugues de Llobregat: Ariel, 1972. Trad. de Josep Palacios.
  • Contra Unamuno y los demas . Barcelona: Peninsula, 1975.
  • Obres completes IV. Assaigs 1 . Barcelona: Edicions 62, 1975.
  • La Decadencia al Pais Valencia . Barcelona: Curial, 1976.
  • Un pais sense politica . Reflexions valencianes . Barcelona: La Magrana, 1976; 2a ed., Alzira: Bromera, 1995, introduccio de Joan Francesc Mira.
  • El blau en la senyera . Valencia: Tres i Quatre, 1977.
  • Contra el noucentisme . Barcelona: Critica, 1977.
  • Obres completes V. Literatura i llegenda . Barcelona: Edicions 62, 1977.
  • Destinat (sobretot) a valencians . Valencia: Tres i Quatre, 1979.
  • Notes d'un desficios . Valencia, Almudin, 1980. Proleg de Vicent Ventura.
  • Ara o mai . Valencia: Tres i Quatre, 1981.
  • Indagacions i propostes . Barcelona: Edicions 62-La Caixa, 1981. Proleg de Carme Arnau.
  • Pais Valencia, per que? . Valencia: Tres i Quatre, 1982.
  • Joan Fuster en els seus millors escrits . Prolegs de Jaume Perez Montaner, Maria Angels Anglada, Antoni Seva i altres. Barcelona: Miquel Arimany, 1982.
  • Veure el Pais Valencia . Fotografies de Raimon Camprubi. Barcelona: Destino, 1983.
  • Cultura nacional i cultures regionals dins els Paisos Catalans . Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983.
  • Sagitari . Valencia: Diputacio de Valencia, 1985; 2a ed.: Alzira: Bromera, 1993. Introduccio d'Enric Soria.
  • Pamflets politics . Barcelona: Empuries, 1985.
  • Punts de meditacio (Dubtes de la ≪Transicion≫). Valencia: Eliseu Climent, 1985.
  • Llibres i problemes del Renaixement . Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989.
  • Textos d'exili . Valencia: Generalitat Valenciana, 1991. Edicio de Santi Cortes, proleg d'Alfons Cuco.
  • Obres completes VI. Assaigs 2. Barcelona: Edicions 62, 1991.
  • Ser Joan Fuster. Antologia . A cura de J. A. Fluixa i A. Martinez. Alzira: Bromera, 1991.
  • L'aventura del llibre catala . Epileg de F. Vallverdu. Barcelona: Empuries, 1992.
  • Estudis d'historia cultural. Antologia de textos . Castello de la Plana: Universitat Jaume I. Presentacio de Francesc Michavila. Proleg i seleccio de Francesc Perez Moragon.
  • Figures de temps. Proleg de Josep Iborra. Valencia: Institucio Alfons el Magnanim, 1993. Col. ≪BAV≫ 29.
  • Elogi del meu poble . A cura d'A. Furio. Sueca: A la Ribera del Xuquer, 1993; 2a ed., Catarroja: Afers, 1997; 3a ed., Sueca: Llibreria Sant Pere, 2006.
  • Fuster sabatic . Entrevista de M. Alberola i V. Marti. Proleg de R. Barnils. Altea: Aigua de Mar, 1994. No venal.
  • Dietari inedit (31-VII-54/2-X-55) . Facsimil. Altea: Aigua de Mar, 1994. No venal.
  • Llegint i escrivint (Articulos periodisticos en Levante-EMV, 1952-1957) . Edicio d'Antoni Furio; proleg de Ferran Belda. Barcelona: Prensa Iberica, 1995.
  • Misogins i enamorats . Introduccio i notes d'Albert Hauf. Alzira: Bromera, 1995.
  • Escrits sobre la llengua . Valencia: Tandem 1996.
  • Raons i paraules . Ed. d'Isidre Crespo. Barcelona: Hermes Editora General, 1999.
  • Aforismes . Edicio d'Isidre Crespo. Alzira: Bromera, 2000.
  • Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos. Obra completa. Volum primer . Edicio d'Antoni Furio i Josep Palacios. Barcelona: Edicions 62-Diputacio de Barcelona-Universitat de Valencia, 2002.
  • Les Constitucions del Convent de Sant Josep de Valencia (segle  xvi ) . Valencia: PUV, 2002.
  • De viva veu. Entrevistes 1952-1992 . Edicio d'Isidre Crespo. Proleg d'Enric Soria. Catarroja: Afers, 2003; 2a ed., corregida i ampliada: Catarroja-Valencia: Afers-Institucio Alfons el Magnanim, 2022.
  • Dos quaderns inedits (20-IV-1954/31-VII-1954 i 31-VII-1954/2-X-1955). Introduccio i notes de Francesc Perez Moragon. Alzira: Bromera, 2004.
  • Viure per viure . Proleg d'Antoni Furio. Trad. d'A. Furio i Josep Palacios. Valencia: PUV, 2005.
  • Bestiari . Edicio de Francesc Perez Moragon i Josep Palacios. Proleg de Francesc Perez Moragon. Valencia: Universitat de Valencia-Catedra Joan Fuster, 2005.
  • Contra Unamuno i tots els altres . Introduccio i traduccio de Ferran Garcia-Oliver. Alzira: Bromera, 2007.
  • Heregies, revoltes i sermons . Tres assaigs d'historia cultural. Epileg de Manuel Ardit. Catarroja: Afers, 2008.
  • Discordances . Edicio i traduccio d'Enric Soria. Alzira: Bromera, 2010. (Articles de la revista Jano .)
  • Mes discordances . Edicio i traduccio d'Enric Soria. Proleg de Josep A. Fluixa. Alzira: Bromera, 2011. (Articles de la revista Jano .)
  • Significacio espiritual de la Muntanyeta dels Sants [1994]. Proleg de Josep Franco. Sueca: A la Ribera del Xuquer, 2011.
  • Assaig I. Assaig II. Obra completa. Volums segon i tercer . Edicio d'Antoni Furio i Josep Palacios. Barcelona: Edicions 62-Universitat de Valencia, 2012.
  • Les idees religioses i l'existencialisme en el teatre modern . La bona nova a Maria (de Paul Claudel, versio i adaptacio de Joan Fuster). Edicio de Santi Valles i Francesc Perez Moragon. Paiporta: Denes, 2014. Col·leccio ≪Rent≫. [48]
  • Notes d'un desficios . Proleg de Nel·lo Pellisser, epileg d'Emili Piera. Valencia: Institucio Alfons el Magnanim, 2017. Col·leccio ≪Papers de Premsa≫.
  • Escrits de combat . Proleg de Josep Lluis Carod Rovira; epileg de Ferran Garcia-Oliver. Valencia: Tres i Quatre, 2020. Recull de pamflets politics 1962-1983. [49]
  • Figura d'assaig. Literatura, critica, cultura (1948-1992) . Seleccio i proleg d'Antoni Marti Monterde. Barcelona: Comanegra, 2021.
  • Escritos de critica cultural . F. Perez Moragon & Salvador Ortells (eds.). Valencia: PUV, 2022.

Poesia [ modifica ]

  • Vinyeta de Joan Fuster
    Sobre Narcis . Valencia: Torre , 1948.
  • 3 poemes . Alacant: Verbo, 1949.
  • Ales o mans . Valencia: Torre , 1949.
  • Va morir tan bella . Valencia: Torre, 1951.
  • Terra en la boca . Proleg de J. V. Foix. Barcelona: Barcino, 1953; 2a ed.: Catarroja: Afers, 1993, dibuixos de Manuel Boix.
  • Escrit per al silenci . Valencia: Institucio Alfons el Magnanim, 1954; 2a ed.: proleg de Joan Fuster. Valencia: Eliseu Climent, 1978.
  • ≪Elegia a Rabelais≫, en: Obres completes II. Diari 1952-1960 . Barcelona: Edicions 62, 1969, pp. 67-78; 2a ed., 1979; 3a ed., 1991; 4a ed., Valencia: Tres i Quatre, 2022. Introd. d'Enric Iborra.
  • Set llibres de versos . Proleg de Joan Fuster. Valencia: Eliseu Climent, 1987.
  • Obra pia (1947-1960) . Edicio de Giambattista Pitti-Fowles. Alzira-Sueca: Bromera-A la Ribera del Xuquer, 1989. No venal.
  • Antologia poetica . Edicio de Josep Ballester. Barcelona: Proa, 1993.
  • Poesia (Set llibres de versos, Obra pia, Poemes solts) , en: Obra completa. Volum primer. Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos . Edicio d'Antoni Furio i Josep Palacios. Barcelona: Edicions 62-Diputacio de Barcelona-Universitat de Valencia, 2002.
  • Joan Fuster recitable . Seleccio i proleg de Salvador Ortells Miralles. La Pobla Llarga: Edicions 96, 2016. Llibre-CD.
  • Poemes inedits . Edicio i introduccio de Salvador Ortells Miralles. Valencia: Institucio Alfons el Magnanim, 2018. [50]
  • Poesia completa 1945-1987 . Edicio i proleg de Salvador Ortells Miralles. Valencia: Institucio Alfons el Magnanim-Academia Valenciana de la Llengua, 2022.
  • 77 poemes . Introduccio i seleccio de Josep Ballester. Lleida: Pages, 2022.
  • No prosa. Poemes entre el surrealisme i la ironia . Introduccio i edicio de Josep Ballester. Barcelona: Saldonar, 2022.

Correspondencia [ modifica ]

  • Epistolari Joan Fuster-Vicenc Riera Llorca . Barcelona: Curial, 1993. Edicio a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas .
  • Correspondencia 1. Cahner, Manent, Riba, Pla, Espriu, Vilallonga . Valencia: Tres i Quatre, 1998. Edicio a cura de Francesc Perez Moragon.
  • Correspondencia 2. Agusti Bartra i altres noms de l'exili america . Valencia: Tres i Quatre, 1998. Edicio a cura de Santi Cortes.
  • Correspondencia 3. Ernest Martinez Ferrando . Valencia: Tres i Quatre, 1999. Edicio a cura de Vicent Alonso.
  • Correspondencia 4. Manuel Sanchis Guarner, Josep Giner, Germa Colon . Valencia: Tres i Quatre, 2000. A cura d'Antoni Ferrando.
  • Correspondencia 5. Francesc de Borja Moll i Aina Moll, Joan Coromines, Josep Maria Llompart . Valencia: Tres i Quatre, 2002. A cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas.
  • Correspondencia 6. Vicent Ventura i Josep Garcia Richar t. Valencia: Tres i Quatre, 2003. Edicio a cura d'Adolf Beltran.
  • Correspondencia 7. Joaquim Maluquer, 1a part. Valencia: Tres i Quatre, 2004. A cura de Xavier Ferre.
  • Correspondencia 8. Joaquim Maluquer, 2a part. Valencia: Tres i Quatre, 2005. A cura de Xavier Ferre.
  • Correspondencia 9. Xavier Casp, Miquel Adlert, Santiago Bru i Vidal, 1a part. Valencia: Tres i Quatre, Valencia, 2006. A cura de Josep Ballester.
  • Correspondencia 10. Xavier Casp, Miquel Adlert, Santiago Bru i Vidal, 2a part. Valencia: Tres i Quatre, Valencia, 2007. A cura de Josep Ballester.
  • Correspondencia 11. Rafael Tasis, Joan Triadu, Antoni Comas, Albert Manent i Joaquim Molas (1a part) . Valencia: Tres i Quatre, 2009. A cura de Josep-Vicent Garcia Raffi.
  • Correspondencia 12. Rafael Tasis, Joan Triadu, Antoni Comas, Albert Manent i Joaquim Molas (2a part) . Valencia: Tres i Quatre, 2010. A cura de Josep-Vicent Garcia Raffi.
  • Correspondencia 13. Max Cahner . Valencia: Tres i Quatre, 1998. Edicio a cura de Josep Ferrer i Joan Pujades.
  • Correspondencia 14. La generacio valenciana dels seixanta. Lluis V. Aracil, Alfons Cuco, Marius Garcia Bonafe i altres . Valencia: Tres i Quatre, 2013. Edicio a cura de Juli Capilla.
  • Correspondencia 15. Vicenc Riera Llorca. 1a part . Valencia: Tres i Quatre, 2020. Introduccio d'Antoni Furio. Edicio a cura de Joan Pujadas Marques i Josep Ferrer Costa.
  • Correspondencia 16. Vicenc Riera Llorca. 2a part . Valencia: Tres i Quatre, 2020. Edicio a cura de J. Pujadas Marques i J. Ferrer Costa.
  • Correspondencia 17. Valencianistes de postguerra. 1a part . Valencia: Tres i Quatre, 2022. Edicio a cura de Faust Ripoll.
  • Correspondencia 18. L'entorn d'Edicions 62, 1a part (Josep Maria Castellet i Francesc Vallverdu) . Valencia: Tres i Quatre, 2022. Edicio a cura de Teresa Munoz Lloret.
  • Correspondencia 19. L'entorn d'Edicions 62, 1a part (Eulalia Duran i Teresa Lloret) . Valencia: Tres i Quatre, 2022. Edicio a cura de Teresa Munoz Lloret.

Traduccions [ modifica ]

Castella
  • El descredito de la realidad . Traduccio de Josep Palacios. Barcelona: Seix Barral, 1957; 2a ed., Barcelona: Ariel, 1975; 3a ed., Valencia: Facultat de Belles Arts-UPV, 1999.
  • El Pais Valenciano . Barcelona: Destino, 1962.
  • Las originalidades . Maragall y Unamuno frente a frente : Santiago de Xile/Madrid: Cruz del Sur, 1964.
  • Alicante y la Costa Blanca . Barcelona: Planeta, 1965.
  • Nosotros, los valencianos . Trad. de Josep Palacios. Barcelona: Peninsula, 1967; 2a ed., 1976; 3a ed., Valencia: Mil999, 1996; 4a ed., Madrid: Diario El Mundo, 2004.
  • Antes que el sol no queme.../Abans que el sol no creme... : Barcelona: La Galera, 1969.
  • Poetas, moriscos y curas . Madrid: Ciencia Nueva, 1969.
  • Diccionario para a ociosos : Barcelona: Edicions 62, 1970; 2a ed., Barcelona: Marca Hispanica, 1986; 3a ed., Barcelona: Peninsula, 1992.
  • Contra Unamuno y los demas . Barcelona: Peninsula, 1975.
  • L’home, mesura de totes les coses . Madrid: Seminarios y Ediciones, 1970.
  • Rebeldes y heterodoxos . Esplugues de Llobregat: Ariel, 1972.
  • Contra Unamuno y los demas . Barcelona: Peninsula, 1975; 2a ed., 1998.
  • Literatura catalana contemporanea . Madrid: Editora Nacional, 1975.
  • Ver el Pais Valenciano . Fotografias de Raimon Camprubi. Barcelona: Destino, 1983.
  • Nuevos ensayos civiles . Edicio de Justo Serna i Encarna Garcia Monerris. Madrid: Espasa-Calpe, 2004.
  • Sagitario . Traduccio de Maria Rosich. Proleg de Mercedes Cebrian. Barcelona: Rayo Verde, 2022.
  • Consejos, proverbios e insolencias . Traduccio d'Angela Elena Palacios. Proleg de Suso de Toro. Barcelona: Hurtado & Ortega-Magnanim, 2022.
Angles
  • Alicante y la Costa Blanca . Barcelona: Planeta, 1965.
  • Dictionary for the idle . Traduccio de Dominic Keown. Sheffield: Sheffield Academic Press, 1992; 2a ed., Nottingham: Five Leaves Publications, 2006.
  • Final judgements . Traduccio de Mary Ann Newman. Proleg d'Adam Gopnik. Londres: Fum d'Estampa Press, 2022.
Italia
  • Dizionario per oziosi . Trad. de Donatella Siviero, proleg de Costanzo Di Girolamo. Napols: Tulio Pironte, 1994.
  • Giudizi finali-Judicis finals . Trad. de G. Faggin i V. Simbor. Faenza: Mobydick, 2006.
Frances
  • Alicante y la Costa Blanca . Barcelona: Planeta, 1965.
  • Dictionnaire a l'usage des oisifs . Trad. de Jean-Marie Barbera. Prefacis de Dominique Maingueneau i Vicent Salvador. Tolosa de Llenguadoc: Anacharsis, 2010.
Alemany
  • Alicante y la Costa Blanca . Barcelona: Planeta, 1965.

Gallec [ modifica ]

  • Nacionalismo, liberalismo e outros temas . Seleccio, presentacio i traduccio de Xesus Gonzalez Gomez. Santiago de Compostel·la: Laiovento, 2022.

Obres completes [ modifica ]

  • Obres completes I. Llengua, literatura, historia . Barcelona: Edicions 62, 1968.
  • Obres completes II. Diari 1952-1960 . Barcelona: Edicions 62, 1969; 2a ed., 1979; 3a ed., 1991.
  • Obres completes III. Viatge pel Pais Valencia . Barcelona: Edicions 62, 1971.
  • Obres completes IV. Assaigs 1 . Barcelona: Edicions 62, 1975.
  • Obres completes V. Literatura i llegenda . Barcelona: Edicions 62, 1977.
  • Obres completes VI. Assaigs 2. Barcelona: Edicions 62, 1991.
  • Poesia, aforismes, diari, vinyetes i dibuixos. Obra completa. Volum primer . Edicio d’Antoni Furio i Josep Palacios. Barcelona: Edicions 62-Diputacio de Barcelona-Universitat de Valencia, 2002.
  • Assaig I. Assaig II. Obra completa. Volums segon i tercer . Edicio d’Antoni Furio i Josep Palacios. Barcelona: Edicions 62-Universitat de Valencia, 2012.
  • Llengua i literatura, I: Dels origens a la Renaixenca. Volum quart . Edicio d’Antoni Furio i Josep Palacios. Barcelona: Edicions 62-Universitat de Valencia-Institucio Alfons el Magnanim, 2022.
  • Llengua i literatura II: Epoca contemporania. Volum cinque . Edicio d'Antoni Furio i Josep Palacios. Barcelona: Edicions 62-Universitat de Valencia-Institucio Alfons el Magnanim, 2022.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ Joan Fuster i Ortells ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  2. ↑ Angel Sant Martin, Fi de segle: incerteses davant un nou mil·lenni , Ajuntament de Gandia, Universitat de Valencia, 1994, pag. 155, ISBN 9788437016047
  3. ↑ Paul Preston (red.) i Ismael Saz Campos (red.), De la revolucion liberal a la democracia parlamentaria: Valencia (1808-1975) (castella) , Biblioteca Nueva, 2001, pag. 36, ISBN 84-7030-855-6
  4. ↑ Josep Iborra, Confluencies. Una mirada sobre la literatura valenciana actual , Valencia, Edicions Alfons el Magnanim, 1995, pagina 163, ISBN 9788478221622
  5. ↑ ≪ Joan Fuster ≫. LletrA - Literatura catalana a internet . Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Arxivat de l' original el 2024-06-07. [Consulta: 5 abril 2009]. ≪Joan Fuster (Sueca 1922-1992) es, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana de l'epoca, a part de la seva extensa activitat com a historiador de la literatura, critic literari o historiador social de la llengua.≫
  6. ↑ Alapont Marti , Josep. ≪ La influencia politica de Joan Fuster al Pais Valencia ≫. Directa , 17-02-2022. Arxivat de l' original el 2022-02-20. [Consulta: 20 febrer 2022].
  7. ↑ Ferrandis i Ibanez , Francesc. La Valencia Virtual - propostes per a la renovacio valencianista . L'Eixam, 1998, p. 192. ISBN 84-87946-47-X .   [ Enllac no actiu ] pg.18
  8. ↑ 2012, Archiles , p. 15.
  9. ↑ 2012, Archiles , p. 31.
  10. ↑ 10,0 10,1 2012, Archiles , p. 43.
  11. ↑ 2012, Archiles , p. 28.
  12. ↑ 12,0 12,1 2012, Archiles , p. 29.
  13. ↑ 13,0 13,1 2012, Archiles , p. 30.
  14. ↑ Nosaltres, els valencians . Proleg a la segona edicio.
  15. ↑ Francesc Perez i Moragon, ≪Fuster, un esquema biografic≫ Arxivat 2013-10-29 a Wayback Machine ., Activitats de la catedra Joan Fuster , Universitat de Valencia
  16. ↑ Fuster, Joan, Destinat (sobretot) a valencians (Valencia, 1979, pag. 119). Citat a Iborra, Josep, Confluencies. Una mirada sobre la literatura valenciana actual , pag. 163.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 2012, Archiles , p. 44.
  18. ↑ 18,0 18,1 2012, Archiles , p. 76.
  19. ↑ 2012, Archiles , p. 45.
  20. ↑ Perez i Moragon , Francesc, introduccio a Joan Fuster,. Les idees religioses i l'existencialisme en el teatre modern . Paiporta: Denes, 2014, p. 208. ISBN 978-84-943422-2-6 .  
  21. ↑ 2012, Archiles , p. 56.
  22. ↑ 2012, Archiles , p. 54.
  23. ↑ 2012, Archiles , p. 57.
  24. ↑ 2012, Archiles , p. 126.
  25. ↑ 2012, Archiles , p. 88-89.
  26. ↑ 1976, Fuster , p. 69.
  27. ↑ 1976, Fuster , p. 71.
  28. ↑ 1976, Fuster , p. 77.
  29. ↑ 1976, Fuster , p. 78.
  30. ↑ 1976, Fuster , p. 79.
  31. ↑ 1976, Fuster , p. 79-80.
  32. ↑ 32,0 32,1 32,2 2012, Archiles , p. 108.
  33. ↑ 33,0 33,1 2012, Archiles , p. 131.
  34. ↑ 34,0 34,1 2012, Archiles , p. 132.
  35. ↑ 35,0 35,1 35,2 2012, Archiles , p. 103.
  36. ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 2012, Archiles , p. 104.
  37. ↑ 2012, Archiles , p. 105.
  38. ↑ 38,0 38,1 2012, Archiles , p. 106.
  39. ↑ 2012, Archiles , p. 107.
  40. ↑ 2012, Archiles , p. 110.
  41. ↑ Massot , Josep ≪ "Enciclopedia Catalana hizo visible nuestra cultura" ≫. La Vanguardia , 02-08-2015. Arxivat de l' original el 23 de setembre 2015 [Consulta: 3 agost 2015]. Arxivat 23 de setembre 2015 a Wayback Machine .
  42. ↑ Atentado contra el domicilio del escritor Joan Fuster , article en el diari El Pais del 12/09/1981.
  43. ↑ ≪ Joan Fuster : discurs llegit a la cerimonia d'investidura celebrada a la sala d'actes d'aquest rectorat el dia 1 d'octubre de l'any 1984. Doctor Honoris Causa, Universitat Autonoma de Barcelona, 1984. ≫. Arxivat de l' original el 2018-08-08. [Consulta: 8 agost 2018].
  44. ↑ ≪ BOE num. 225. Correccion de errores 24879 ≫. Arxivat de l' original el 2022-02-11. [Consulta: 14 marc 2020].
  45. ↑ ≪ Distincions 9 d'Octubre-ARGOS ≫. www.argos.gva.es. Arxivat de l' original el 2020-10-12. [Consulta: 29 desembre 2016].
  46. ↑ ≪ 1997 Uns desconeguts profanen la tomba de Joan Fuster a Sueca ≫. Arxivat de l' original el 2022-09-13. [Consulta: 13 setembre 2022].
  47. ↑ Pla, Josep. Citat a Confluencies. Una mirada sobre la literatura valenciana actual , pag. 185.
  48. ↑ ≪ Dues obres de Joan Fuster veuen la llum 64 anys despres ≫. L'Alcudia 752 , abril 2016 [Consulta: 18 novembre 2016]. Arxivat 19 de novembre 2016 a Wayback Machine .
  49. ↑ ≪ Escrits de combat ≫. TresiQuatre.cat. Arxivat de l' original el 2021-01-19. [Consulta: 11 desembre 2020].
  50. ↑ ≪ El Magnanim trau a la llum 26 poemes inedits de Joan Fuster ≫. DiariJornada.coop , 05-06-2018. [Consulta: 5 juny 2018]. [ Enllac no actiu ]

Bibliografia [ modifica ]

  • Fuster entre nosaltres . Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, 1993, p. 343. ISBN 84-482-0332-1 .   Publicacio disponible en Llibreries de la Generalitat - Llig .
  • Alberola , Miquel; Marti , Vicent. Fuster sabatic . Altea: Aigua de Mar, 1994. ISBN 8488918011 .  
  • Aliaga, Xavier: Fuster per a ociosos . Carcaixent: Sembra Llibres, 2017.
  • Archiles i Cardona , Ferran . Una singularitat amarga: Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana . Catarroja: afers, 2012, p. 426. ISBN 978-84-92542-64-2 .  
  • Ballart, P., i altres: Joan Fuster i la ironia . Valencia: Universitat de Valencia, 2017.
  • Ballester , Josep. Joan Fuster: Una aventura lirica . Valencia: Eliseu Climent, 1990 (Quaderns 3i4; 37). ISBN 8475022723 .  
  • Ballester , Josep; Furio , Antoni. Joan Fuster 1922-1992: 10 anys despres . Barcelona: Institucio de les Lletres Catalanes, 2002. ISBN 8439358423 .  
  • Blasco Estelles, Julia: Converses filosofiques . Valencia: Tres i Quatre, 2002.
  • Crespo, Isidre: Raons i paraules: Joan Fuster . Barcelona: Hermes, 1999.
  • Crespo, Isidre: De viva veu . Valencia: Afers, 2003.
  • Furio, Antoni: Album Fuster . Valencia: IVEI, 1994.
  • Grau, Daniel P.: El dit sobre el mapa: Joan Fuster i la descripcio del territori . Valencia: Universitat de Valencia, 2017.
  • Iborra, Josep: Fuster portatil . Valencia: Tres i Quatre, 1982 .
  • Lloris, Manuel: Aproximacion a Joan Fuster . Valencia: Almudin, 1979.
  • Lopez-Pamplo, Goncal: D'Ors a Fuster: Per una historia de l'assaig en la literatura catalana . Valencia: Universitat de Valencia, 2017.
  • Molla, Toni: Escrit contra el silenci (a proposit de l'obra civica de Joan Fuster) . Valencia: Vincle, 2017.
  • Molla, Toni: Joan Fuster. Converses inacabades . Valencia: Tandem, 1992.
  • Munoz Pujol, Josep M.: El falco de Sueca [biografia]. Barcelona: Proa, 2002.
  • Ortells Miralles, Salvador: Veure dins el versos: La poesia de Joan Fuster . Valencia: PUV, 2018.
  • Perez i Moragon , Francesc (coord.). Arxiu fotografic de Joan Fuster . Institucio Alfons el Magnanim, 2020, p. 488. ISBN 978-84-7822-836-2 .   Publicacio disponible en Llibreries de la Generalitat - Llig .
  • Perez Moragon, F.: Els arxius de Joan Fuster . Valencia: Universitat de Valencia, 2017.
  • Perez Moragon, F.: Joan Fuster: Notes per a una semblanca . Valencia: Universitat de Valencia, 1992.
  • Perez Moragon, F.: introduccio a Joan Fuster, Les idees religioses i l'existencialisme en el teatre modern i Paul Claudel, i La bona nova a Maria , traduccio i adaptacio de Joan Fuster, edicio a cura de Santi Valles i Francesc Perez Moragon, col·leccio Rent, Editorial Denes, Paiporta, 2014, p. 7?58. ISBN 978-84-943422-2-6 .
  • Rico Garcia, Antoni: Joan Fuster i el pensament nacional. Entre el problema i el programa . Catarroja: Afers, 2021.
  • Riera, Antoni: Rellegir Fuster: Textures filosofiques de l'assaig fusteria . Alzira: Bromera, 1995.
  • Salvador, Vicent: Fuster o l'estrategia del centaure . Picanya: Edicions del Bullent, 1994.
  • Vendrell, Salvador: Joan Fuster per a joves . Benicarlo: Onada, 2017.
  • Marti Monterde, Antoni: Joan Fuster: la paraula assaig . Catarroja: Editorial Afers, 2019. ISBN 978-84-16260-67-6 .

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquidites
Viquidites
Viquidites


Premis i fites
Precedit per:
Nou premi 		Premi de les Lletres Valencianes
1982 		Succeit per:
Juan Gil-Albert Simon
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Fuster_i_Ortells&oldid=33591210 ≫