Obra Cultural Balear

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula d'organitzacióObra Cultural Balear
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Lema Llengua, cultura, pais
Dades
Tipus organitzacio Modifica el valor a Wikidata
Historia
Reemplaca Associacio per la Cultura de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
Creacio 31 de desembre de 1962 [1]
Fundador Diversos, convocats per Francesc de Borja Moll
Governanca corporativa
Seu
Presidencia Antoni Llabres Fuster (2024?) Modifica el valor a Wikidata
Part de Federacio Llull Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc web ocb.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: 100089965052941 Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio geografica
Map

L' Obra Cultural Balear o, de forma abreviada, OCB , es la institucio civica i cultural de mes influencia a les Illes Balears pel que fa a la promocio de la llengua catalana i la cultura propies del poble balear i defensar-ne el dret al ple autogovern. [2] [3] Juntament amb Accio Cultural del Pais Valencia i Omnium Cultural forma la Federacio Llull .

Va ser fundada el 31 de desembre de 1962 [1] a Palma per un grup de 31 socis fundadors ?entre els quals, Josep Capo , Guillem Colom , Miquel Forteza i Pinya , Miquel Fullana i Llompart , Miquel Marques i Bernat Vidal ? gracies a una iniciativa del filoleg menorqui Francesc de Borja Moll , amb l'objectiu de promoure la llengua i la cultura propies. [3] Aquesta entitat es la continuadora historica de la tasca de l' Associacio per la Cultura de Mallorca (1923-1936) ?presidida, entre altres, per Emili Darder ? que fou editora de l' Almanac de les Lletres i de la revista La Nostra Terra , maxim exponent del pensament literari de l' Escola Mallorquina .

Historia [ modifica ]

Obra Cultural Balear fou fundada el 31 de desembre de 1962 , data de celebracio de l'entrada del Rei en Jaume a la ciutat de Mallorca . [4] [1] L'organitzacio continua amb la tasca iniciada per l' Associacio per la Cultura de Mallorca , fundada el 1923 i desapareguda el 1935 a causa de l' alcament franquista . [4]

L'OCB aixopluga les forces de resistencia politica i cultural al franquisme. Durant la Transicio , vetlla pel reconeixement oficial del catala i de la cultura propia, [3] organitza cursos de llengua i cultura catalanes i patrocina la gran manifestacio per l'autonomia del 29 d'octubre de 1977 , la concentracio publica autonomista mes gran feta a Mallorca; tot plegat contribui a la sensibilitzacio sobre la identitat nacional de les Illes Balears. [4] Durant la decada de 1980 l'organitzacio es professionalitza, s'inicia la publicacio de la revista cultural El Mirall , facilita la recepcio d'emissions televisives i radiofoniques en catala d'altres ambits dels Paisos Catalans i organitza el II Congres Internacional de la Llengua Catalana (1986). [4]

El 1991 l'OCB promogue i coordina la plataforma Volem Comandar a Ca Nostra que reuni, per primera vegada des de la Segona Republica Espanyola , en el Teatre Principal , tota la societat civil a favor del reconeixement de les Balears com a nacionalitat historica i de les seves reivindicacions nacionals. La iniciativa va aconseguir agrupar entitats empresarials, sindicals, socials, mediambientals, universitaries, religioses i culturals, i va formar un bloc civil que es mante i es renova des d'aleshores per a totes les manifestacions per la llengua i l'autogovern. [5] El 1995 tingue lloc la primera Diada per la Llengua i l'Autogovern, que se celebra cada mes de maig fins al 2004 per reclamar una politica linguistica ferma i decidida de les institucions, i principalment del Govern Balear , que te el mandat estatutari de protegir la llengua catalana. El 1995 es va fer una cadena humana amb la participacio de 30.000 manifestants; [6] l'any seguent, el 1996 la placa Major de Palma es va omplir formant un immens mosaic huma amb la llegenda Som Comunitat Historica . [7] El 1997 es va celebrar un gir radical en l'actuacio institucional a favor del catala, la millora del sostre de competencies autonomiques i el reconeixement d'un Estatut d'insularitat. [5] La placa de Cort fou l'escenari de la Diada de 1998, on simbolicament milers de persones tornaren a plantar cara a la deixadesa institucional davant el retroces de l'us del catala: els ciutadans volien mes cotes d'autogovern per a les Balears i una defensa mes ferma de la llengua catalana. El mateix varen demanar els 25.000 manifestants que col·lapsaren tot el centre de Palma amb la manifestacio de 1999, sota el lema Per uns Governants que defensin la llengua . La Diada del 2000 llanca, des de Ses Voltes, un missatge de solidaritat al mon: Junts per la llengua .

L'ascensio al poder de Jaume Matas , del Partit Popular , comporta un retroces en els ambits d'actuacio de l'Obra Cultural Balear. El 2003 el govern balear tanca Som Radio i, al voltant d'aquests anys, retalla pressuposts de normalitzacio linguistica, feu minvar la presencia del catala a l'administracio publica i promulga el Decret Fiol en ensenyament. [5] L'OCB impulsa, com a resposta, la plataforma Som i Serem Radio (2003) i l'Assemblea per la Llengua (2004). [5] L'any 2007, dia 5 de maig, es visque la diada amb mes afluencia de public de la historia de l'entitat, unes 30.000 persones aproximadament, les quals van ajudar a compondre un altre mosaic huma semblant al d'onze anys enrere. En aquesta ocasio, la llegenda fou El futur es nostre . [3]

Projectes [ modifica ]

Entre els projectes mes reeixits de l'Obra cal destacar:

Presidents [ modifica ]

Jaume Mateu a la Diada per la Llengua del 17 de maig de 2008 .

Premis 31 de desembre [ modifica ]

Article principal: Premis 31 de desembre

Des de 1987, l'OCB convoca anualment els Premis 31 de desembre, adrecats a reconeixer i estimular les actuacions favorables a la llengua i la cultura propies, i la consciencia nacional. Aquests guardons, fins a set, es lliuren durant la Nit de la Cultura, acte en el qual es reuneixen cada any mes de 1.000 persones representatives de tota la societat balear i del conjunt de l'area linguistica.

Reconeixements [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 ≪ 31-D: reivindicacio cultural ≫. dBalears, 24-12-2009. Arxivat de l' original el 29 de juliol 2013. [Consulta: 19 marc 2011].
  2. ↑ ≪ Que es? ≫. Obra Cultural Balear.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Generalitat de Catalunya . Entitats culturals emblematiques dels Paisos Catalans . Generalitat de Catalunya .  
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 ≪ Que es? - Historia ≫. Obra Cultural Balear.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 ≪ Que es? - Actualitat ≫. Obra Cultural Balear.
  6. ↑ ≪ 30.000 persones formen a Palma una cadena humana en defensa de la cultura, la identitat i la llengua propies ≫. Anuaris.cat, 06-05-1995. Arxivat de l' original el 3 de desembre 2013. [Consulta: 24 novembre 2013].
  7. ↑ ≪ L'OCB presenta els punts irrenunciables per avancar amb el nou estatut ≫. Tribuna.cat, 01-02-2006. Arxivat de l' original el 2021-09-23. [Consulta: 25 novembre 2013].
  8. ↑ ≪ Neix Ona Mediterrania, una nova radio en catala a Mallorca ≫. Vilaweb , 25-12-2012.
  9. ↑ ≪ L'OCB rep el premi Comte Jaume d'Urgell per la promocio del catala ≫. [Consulta: 23 abril 2024].

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Obra_Cultural_Balear&oldid=33416491 ≫