Edifici Glorieta, seu historica de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valencia
La
Caixa d'Estalvis de Valencia, Castello i Alacant
, coneguda amb el nom comercial de
Bancaixa
(en
castella
:
Caja de Ahorros de Valencia, Castellon y Alicante
,
Bancaja
), va ser una
entitat de credit
valenciana
que va estar en actiu amb aquest nom des de
1991
(tot i que l'origen es remunta a la creacio de la
Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valencia
el 1878)
[1]
fins al 2010 amb la creacio del
Banc Financer i Estalvis
(BFA) junt amb
Caja Madrid
.
[2]
Bancaixa, amb mes d'una segle d'historia, es va convertir en la principal caixa valenciana i la quarta mes important d'
Espanya
per la seva gran implantacio comercial, una cartera superior a dos milions de clients i mes de 4.500 llocs de treball.
[3]
L'entitat financera compta amb una nombrosa presencia en societats de serveis, financeres, d’assegurances, etc., del Pais Valencia. En l’assemblea general i el consell d’administracio, hi tenia un fort pes la representacio de la
Generalitat Valenciana
.
L'Entitat es regia pels seus Estatuts adaptats al Text Refos de la Llei de Caixes d'Estalvis, aprovat per Decret Legislatiu 1/1997, de
23 de juliol
del
Govern Valencia
, i altres normes que la desenvolupen, autoritzades mitjancant Resolucions de l'
Institut Valencia de Finances
del
8 d'octubre
de
1997
.
El seu domicili social estava, des de 1991, en
Castello de la Plana
, carrer Cavallers, numero dos. Estava subjecta a la supervisio del
Banc d'Espanya
. S'integrava en la
Federacio Valenciana de Caixes d'Estalvi
i en la
Confederacio Espanyola de Caixes d'Estalvis
.
El seu ultim president fou
Jose Maria Mas Millet
.
Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valencia
[4]
[
modifica
]
Els origens de Bancaixa es remunten a
1878
, data en que la
Reial Societat Economica d'Amics del Pais de Valencia
funda la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valencia a proposta de
Juan Navarro Reverter
. En el primer any ja comptava amb 449 llibretes, i l'any seguent es posava en marxa l'establiment de la caixa d'estalvis escolar. La nova empresa no va aconseguir beneficis fins a l'any 1882.
En 1885 es va establir la primera sucursal a
Alzira
, que va funcionar fins a l'epidemia del colera; i quatre anys mes tard (1889) s'inaugurava la primera sucursal a Valencia capital al carrer actualment desaparegut de la Saboneria Nova numero 1,al barri de
Velluters
.
[5]
La insuficiencia de locals va provocar que en 1895 s'adquirira el Palau dels Crespi de Valldaura, del Comte de Castrilla de Orgaz, sent derrocat en 1928 per a construir la seu principal de la Caixa, l'anomenat
edifici Glorieta
al carrer de la Mar i actual seu de la
Fundacio Bancaixa
i part del
Centre Cultural Bancaixa
. A principis del segle
xx
, en els anys 1908 i 1909, s'obrin tres noves oficines en la capital: al carrer de Baix del barri del
Carme
, al barri de
Russafa
i als
poblats maritims
.
El 1931 s'inaugura l'Obra Social i finalitzada la Guerra Civil s'inicia un periode d'expansio pel territori Valencia amb l'obertura de noves oficines a
Lliria
,
Requena
i
Sueca
els primers anys, o la integracio o absorcio de diverses caixes d'estalvis de caracter local:
Alzira
(1940),
Vila-real
(1941),
Alberic
(1942),
Xativa
(1943) i
Gandia
(1945). El 1940 suposa un canvi substancial per a l'entitat amb la creacio de la primera sucursal fora de les fronteres valencianes, concretament a
Albacete
que li seguira la de Madrid el 1947.
El ritme de creixement fou continuat tant economicament com d'implantacio per les comarques valencianes fins als anys 70 del segle XX en que l'entitat centra el seus objectius en la ciutat de Valencia i en la culminacio del proces d'informatitzacio iniciat l'anterior decada. Al 1978, any commemoratiu del centenari, la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Valencia comptava amb 400 milions de pessetes en Obra Social i milio i mig d'impositors, a mes de tres seus principals a la ciutat: el Centre de Processament de Dades (
Edifici Cemeco
) de l'
Avinguda del Cardenal Benlloch
inaugurat l'any 1973, l'
edifici Sorolla
inaugurat el mateix any, i la seu principal de l'Edifici Glorieta.
Els anys 80 signifiquen l'expansio de l'entitat pels territoris limitrofs, especialment en Alacant i Castello de la Plana, aixi com tambe
Barcelona
i
Saragossa
. El 1983 ja comptava amb 444 oficines obertes.
El final de la decada dels 80 i principis dels 90 es un periode d'enfortiment de l'entitat, plasmat en fusions com l'efectuada amb la
Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Sogorb
el 1989 i principalment amb la
Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Castello
signada el 31 d'octubre de 1991 davant la presencia del president de la Generalitat
Joan Lerma
i significa el naixement de la nova entitat Caixa d'Estalvis de Valencia, Castello i Alacant i la marca comercial “Bancaixa”.
El primer any de la nova caixa es fusiona la
Caixa d’Estalvis i Socors de Sagunt
(1993) i poc despres Bancaixa va adquirir el capital social del
Banco de Murcia
(1993) que ampliava l'area financera i suposava comptar amb una xarxa de 718 oficines instal·lades en deu provincies espanyoles pertanyents a huit Comunitats Autonomes.
Un any mes tard es va comprar una participacio accionarial del 24,24% en el capital social del
Banc de Valencia
(amb 237 oficines), adquisicio que accentuava la vocacio territorial de l'Entitat, que passava a ser gestionada per Bancaixa pero conservant la seua autonomia. Tambe el 1994 s'aprovaren els Estatuts de la
Fundacio Bancaixa
que es posa en funcionament el 1995 amb dues comissions delegades a Sogorb i Sagunt junt amb la
Fundacio Caixa Castello
.
La segona expansio de l'entitat es va produir en 1997 amb l'entrada a
Canaries
i l'obertura d'oficines a
Arago
,
Balears
,
Castella-la Manxa
,
Catalunya
i
Madrid
, a mes de
Miami
, la qual cosa va convertir a Bancaixa en la primera caixa d'estalvis espanyola autoritzada per a operar als
Estats Units
.
La potenciacio en l'exterior va arribar amb una segona oficina a Miami i un conveni amb el
Banc Popular Dominica
, que es va reflectir en l'emissio de deute en els mercats internacionals.
Els bons resultats van continuar en 2000, i va realitzar la seua ultima fusio, aquesta vegada amb
Caixa Carlet
, dins de la tendencia de concentracio del sector financer. Fora d'Espanya, va ampliar els acords amb la unio de bancs de
Noruega
i va continuar amb el de
Banorte
de
Mexic
, pel qual va obrir una oficina a
Cancun
.
[3]
El creixement del Grup Bancaixa tambe es va correspondre en una expansio de la seua activitat mes enlla de la financera amb participacions en empreses i societats de serveis. Aquestes empreses tenien com a objecte especialitzar i diversificar l'oferta de productes a la clientela a traves de diferents canals de distribucio en un espai geografic progressivament ampliat, a fi d'obtenir economies d'escala i d'ambit o d'abast. Bancaixa, com a entitat matriu del Grup, coordinava l'actuacio de les empreses participades, a les quals recolzava en diversos aspectes.
Conformaven el Grup Bancaixa a 31 de desembre de 2008:
[6]
| Empresa
|
Drets de vot
|
Societat
|
Activitat
|
| Banc de Valencia
|
38,41%
|
|
Banc
|
| Bancaja Gestion de Activos
|
100%
|
|
Gestora
|
| Bancaja Fondos
|
100%
|
|
| Invercalia Gestion Privada
|
100%
|
|
| Arcalia Patrimonio
|
100%
|
|
| Arcalia Inversiones SGIIC
|
100%
|
|
| Mercavalor A.V.
|
19,99%
|
|
| B.I.F.
|
100%
|
|
Financera
|
| B.E.F.
|
100%
|
|
| Bancaja Capital
|
100%
|
|
| Bancaja Emisiones
|
100%
|
|
| Bancaja US Dept
|
100%
|
|
| BVA Preferentes
|
100%
|
|
| Aseval
|
50%
|
|
Assegurances
|
| Bancaja BancaSeguros
|
100%
|
|
| Bancaja Habitat
|
100%
|
|
Inmobiliaria
|
| Cisa
|
100%
|
|
| Valenciana de Sociedades Participadas
|
100%
|
|
| Martinsa-Fadesa
|
5,97%
|
|
| Inmobiliaria Colonial
|
2,75%
|
|
| Cavaltour
|
50%
|
|
Serveis al Grup
|
| Acinsa
|
23,18%
|
|
| Bancaja Particip.
|
100%
|
|
Inversio empresarial
|
| Valenciana Inv. Mob.
|
100%
|
|
| Grupo Bancaja Centro de Estudios
|
100%
|
|
| Inversiones Valencia SCR
|
100%
|
|
| Cart. Part. Empr. Com. Val.
|
50%
|
|
| Bancaja Inversiones
|
69,98%
|
|
| Iberdrola
|
6,03%
|
Bancaja Inversiones, S.A.
|
| Enagas
|
5%
|
Bancaja Inversiones, S.A
|
| NH Hotels
|
5,66%
|
Bancaja Inversiones, S.A.
|
| Ribera Salud
|
50%
|
|
Altres
|
| Terra Mitica
|
24,23%
|
|
| Valmor Sports
|
33,33%
|
|
| Abertis
|
2,70%
|
|
| Hospimar 2000
|
31,60%
|
|
| Hotel Alameda Valencia
|
100%
|
|
| Diversia Concesiones y Servicios
|
33,33%
|
|
| Energia Solar Aplicada
|
27%
|
|
| Aguas de Valencia
|
30,34%
|
|
| Sistema Energ. Levante
|
42,90%
|
|
Crisi financera (2008-2012)
[
modifica
]
El 2008 esclata la bombolla de credit i immobiliaria. Una bambolla que s'havia desenvolupat des de finals dels 90 i que es va accelerar en els anys immediatament anteriors i que desemboca en l'anomenada
Crisi Financera Global
que afecta especialment a Bancaixa per la seua forta aposta per la industria immobiliaria. Aixi el 2010 s'executa una operacio de fusio amb Caja Madrid i altres petites caixes d'ambit espanyol (
Caixa Laietana
,
la Caja de Canarias
,
Caja de Avila
,
Caja Segovia
i
Caja Rioja
) que desembocara en la creacio del
Banco Financiero y de Ahorros
(BFA) en la qual Bancaixa disposava del 37,7 % del capital, la segona en importancia per darrere de l'entitat madrilenya. Aquesta operacio fou coneguda en termes financers com a
fusio freda
.
Bankia
, entitat matriu de la nova fusio, va exercir l'activitat en substitucio de les diverses caixes tot i que Bancaixa va mantindre's com a entitat financera fins a la seua dissolucio el novembre de 2012 arran de la nacionalitzacio de BFA. D'aquesta manera Bancaixa es converti automaticament en fundacio de caracter especial per a la gestio de la seua obra social.
[7]
Llista de presidents
[
modifica
]
Administracio
[
modifica
]
Consell d'Administracio
[
modifica
]
El Consell d'Administracio estava format, fins a 2012, per 20 membres distribuits en els seguents grups:
| Grup
|
Nº de membres
|
| Impositors
|
7
|
| Generalitat Valenciana
|
5
|
| Corporacions Municipals
|
5
|
| Empleats
|
2
|
| Persones o Entitats Fundadores
|
1
|
Assemblea General
[
modifica
]
L'Assemblea General estava formada, fins a 2012, per 197 consellers generals distribuits en els seguents grups:
| Grup
|
Consellers Generals
|
| Impositors
|
66
|
| Generalitat Valenciana
|
49
|
| Corporacions Municipals
|
48
|
| Empleats
|
24
|
| Persones o Entitats Fundadores
|
10
|
Enllacos externs
[
modifica
]