한국   대만   중국   일본 
Israel - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Israel

Modifica els enllacos
Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaIsrael
???????? ?????????? (he)
??????? ??????????? (ar) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Vista nocturna
Imatge
Himne Ha-Tiqva Modifica el valor a Wikidata
Lema ≪cap valor≫ Modifica el valor a Wikidata
Simbol oficial Olivera ( arbre nacional )
Anemone coronaria ( flors estatals )
Gos de Canaan ( gos nacional )
Puput ( ocell nacional )
Falafel ( plat nacional ) Modifica el valor a Wikidata
Eponim Terra d'Israel i Jacob Modifica el valor a Wikidata
Localitzacio
Modifica el valor a Wikidata Map
  31° N, 35° E  /  31°N , 35°E  / 31; 35
Capital Jerusalem (1949?) Modifica el valor a Wikidata
Conte la subdivisio
Poblacio humana
Poblacio 872.700 (1948) Modifica el valor a Wikidata (42,02 hab./km² )
Gentilici israelia, israeliana, israelians Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficial hebreu Modifica el valor a Wikidata
Religio judaisme , islam , cristianisme i drusos Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superficie 20.770 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua 2,1 % Modifica el valor a Wikidata
Banyat per mar de Llevant , llac de Tiberiades , mar Morta , golf d'Aqaba , riu Jorda i mar Mediterrania Modifica el valor a Wikidata
Punt mes alt Hermon (2.814 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt mes baix mar Morta (?437 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades historiques
Anterior
Fundador David Ben-Gurion Modifica el valor a Wikidata
Creacio 14 maig 1948 :  ( Declaracio d'independencia d'Israel ) Modifica el valor a Wikidata
Dia festiu
Dia de record de l'Holocaust ( 27 Nisan (en) Tradueix)
Yom ha-Zikkaron ( 4 Iyar (en) Tradueix)
Yom ha-Atsmaut ( 5 Iyar (en) Tradueix)
Yom Yeruixalayim ( 28 Iyar (en) Tradueix)
Roix ha-Xana ( 1 Tishrei (en) Tradueix)
Yom Kippur ( 10 Tishrei (en) Tradueix)
Sukkot ( 15 Tishrei (en) Tradueix)
Xemini Atseret ( 22 Tishrei (en) Tradueix)
Hanukka ( 25 de quisleu )
Tu bi-Xevat ( 15 Shevat (en) Tradueix)
Purim ( 14 Adar (en) Tradueix)
Pessa'h ( 15 Nisan (en) Tradueix)
Mimuna ( 21 Nisan (en) Tradueix)
Xavuot ( 6 Sivan (en) Tradueix)
Lag ba-Omer ( 18 Iar )
Tu be-Av ( 15 Av (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Organitzacio politica
Forma de govern republica parlamentaria
estat unitari Modifica el valor a Wikidata
Organ executiu govern d'Israel Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataBenjamin Netanhayu (2022?) Modifica el valor a Wikidata
Organ legislatiu Kenesset , (Esco: 120) Modifica el valor a Wikidata
Maxima autoritat judicial Tribunal Suprem d'Israel Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Grup d'Observacions de la Terra
Paisos amb armes nuclears
Organitzacio Mundial de la Salut
Unio Internacional de Telecomunicacions (1948?)
Organitzacio de les Nacions Unides (1949?)
Organitzacio Meteorologica Mundial (1949?)
Interpol (1949?)
Unio Postal Universal (1949?)
Banc Internacional per a la Reconstruccio i el Desenvolupament (1954?)
Corporacio Financera Internacional (1956?)
Organitzacio Mundial de Duanes (1958?)
Associacio Internacional de Foment (1960?)
Centre Internacional d'Arranjament de Diferencies Relatives a Inversions (1983?)
Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (1992?)
Organitzacio Mundial del Comerc (1995?)
International Holocaust Remembrance Alliance (1998?)
Unio per la Mediterrania (2008?)
Organitzacio de Cooperacio i Desenvolupament Economic (2010?)
Organitzacio Europea per a la Recerca Nuclear (2014?)
Eurocontrol (2016?) Modifica el valor a Wikidata
PIB nominal 520.700.000.000 dolars (2022) Modifica el valor a Wikidata
Moneda nou xequel Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell .il i ?????. Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefonic +972 Modifica el valor a Wikidata
Telefon d'emergencies 100 , 101 i 102 Modifica el valor a Wikidata
Codi pais IL Modifica el valor a Wikidata
Lloc web gov.il Modifica el valor a Wikidata
Facebook: IsraelArabic Twitter (X): Israel Instagram: stateofisrael Youtube: UCt6Fq64J2rTswe4uhZtxNtg TikTok: israel Modifica el valor a Wikidata

Israel ( hebreu : ????????? , Yisrael ?; arab : ??????? , Isr?'?l ), oficialment l' Estat d'Israel (en hebreu: ???????? ????????? , Medinat Yisrael ; en arab: ???????? ??????????? , Dawlat Isr?'?l ), es un estat reconegut per l'amplia majoria d'estats amb representacio a l'ONU ?no obstant aixo, no es reconegut per 32 estats ?, ubicat a l' Orient Mitja , en la regio oriental de la mar Mediterrania . Limita amb el Liban al nord, amb Siria al nord-est, amb Jordania i el territori palesti de Cisjordania a l'est i amb Egipte i Gaza al sud-oest. Te costes a la mar Mediterrania , el golf d'Aqaba (o d'Elat), la mar Morta i el mar de Galilea .

Anys despres del naixement del sionisme politic el 1897 i de la Declaracio de Balfour de 1917 , la Lliga de Nacions va atorgar al Regne Unit el Mandat Britanic de Palestina , despres de la Primera Guerra Mundial , i la responsabilitat d'establir ≪les condicions politiques, administratives i economiques que puguin assegurar l'establiment de la llar nacional jueva […] i el desenvolupament d'institucions d'autogovern, aixi com per a salvaguardar els drets civils i religiosos de tots els habitants de Palestina, sense distincio de raca i religio≫. [1] El novembre de 1947, despres de la Segona Guerra Mundial , les Nacions Unides van acordar la Particio de Palestina , en un estat jueu, un estat arab, i una Jerusalem administrada per l'ONU. [2] Els liders sionistes van acceptar la particio pero els liders arabs la van rebutjar, iniciant a la Guerra Civil durant el Mandat Britanic de Palestina . Israel va declarar la seva independencia el 14 de maig de 1948, i els estats arabs veins van atacar-la l'endema . [3] Des d'aleshores, els paisos arabs i Israel han tingut diverses guerres [4] i, com a consequencia, Israel controla mes territoris dels que estan estipulats en els Acords d'Armistici de 1949 . Algunes fronteres internacionals son disputades, pero Israel ha signat tractats de pau amb Egipte i Jordania , tot i que els esforcos per resoldre el conflicte entre els palestins i Israel no han reeixit.

Israel es una democracia representativa amb un sistema parlamentari amb sufragi universal . Segons el seu producte interior brut , l'economia israeliana es la 44a mes gran del mon. [5] Ocupa la primera posicio dels paisos de l' Orient Proxim en llibertat de premsa , [6] i competitivitat economica. [7] La capital oficial es Jerusalem , com seu de govern, pero no es reconeguda per tots els Estats del mon, i aquest estatut es en discussio. [8] La ciutat mes gran i el centre financer del pais es Tel-Aviv .

Despres d'anys de denuncies de diferents organitzacions, el Tribunal Penal Internacional investigara presumptes crims de guerra de les forces armades d'Israel als Territoris Palestins. [9] [10]

Etimologia [ modifica ]

Durant mes de tres mil anys, el nom d'≪Israel≫ s'ha utilitzat tant per referir-se al territori com a la nacio jueva. [11] L'objecte arqueologic mes antic que menciona Israel en un sentit diferent del d'un nom propi, es l' Estela de Merneptah , del segle  xiii  aC , que fa referencia al poble que habitava aquell territori. [12] El pais actualment es oficialment conegut com a Medinat Yisrael o ≪Estat d'Israel≫, despres d'haver-se rebutjat altres denominacions com ara Erets Yisrael (la ≪ Terra d'Israel ≫), Sio i Judea . [13] Poques setmanes despres de la independencia, el govern va escollir el terme yisraelim (≪israelians≫, yisraeli en singular) per referir-se als ciutadans d'Israel, a traves d'una declaracio oficial del Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel, Moshe Sharett , [14] i que hom ha de distingir del terme d'≪israelites≫ en referencia al poble historic.

Geografia fisica [ modifica ]

Article principal: Palestina (regio)
Mapa de relleus d'Israel

L'estat d'Israel limita amb el Liban al nord, frontera reconeguda oficialment per l'ONU despres de la retirada israeliana del sud d'aquest pais; amb Jordania a l'est i amb Egipte al sud, ambdues fronteres reconegudes a partir dels acords de pau signats amb els dos paisos. Encara no ha fixat les seves fronteres amb Siria ni amb l' Autoritat Nacional Palestina en la zona de Judea i Samaria , encara que en aquest sentit la comunitat internacional considera com frontera a la ≪ Linia Verda ≫ (les fronteres de fet del dia 4 de juny de 1967, just abans de la Guerra dels Sis Dies ), mentre que Israel aspira a annexionar-se els grans blocs d'assentaments proxims a aquesta linia, especialment el Gran Jerusalem i el Bloc d'Etsiyon, i amb menor probabilitat d'exit, la ciutat d' Ariel a Samaria. El setembre de 2005, Israel va culminar la seva retirada unilateral de la Franja de Gaza fins a la ≪Linia Verda≫.

Relleu [ modifica ]

A Israel es distingeixen tres regions geomorfologiques , d'oest a est: la planura litoral mediterrania, la serralada central i la vall del riu Jorda que es la depressio mes profunda de la Terra. A aquestes tres regions, s'hi ha de sumar la del desert del Negueb , planicia i muntanyes de calcari, situat al sud d'Israel. Les regions arides ocupen mes de la meitat del territori d'Israel.

Tot i ser bona part del territori desertic, a les valls abunden els lliris, i tambe els arbres com pins , eucaliptus , oliveres i acacies . Les ginestes creixen esporadicament en el desert del Negueb. Existeixen iniciatives de reforestacio que s'estan duent a terme per tot el pais, especialment a les muntanyes, on els pins, roures , xiprers i llorers arrelen amb un percentatge d'exit mes elevat.

Clima [ modifica ]

Situat entre els deserts d' Africa i d' Asia , per una banda, i pel mar Mediterrani , calid i humit, per l'altre; Israel es troba en una cruilla d'influencies climatiques que han permes distingir fins a quaranta tipus diferents de clima en una regio de superficie tant reduida. [15]

El mont d'Hermon nevat.

El regim termic varia notablement amb l'altitud i la continentalitat, especialment a l'epoca hivernal: d'oest a est es passa d'un clima tipicament mediterrani a un de continental. Les regions muntanyoses majoritariament es caracteritzen per ser ventoses i moltes fredes, que propicia que de vegades estiguin nevades. El cim del mont d' Hermon esta cobert d'una capa de neu gran part de l'any i a Jerusalem acostuma a nevar com a minim un cop a l'any. [16] Les ciutats costaneres, com Tel-Aviv i Haifa , posseeixen un tipic clima mediterrani de fred, plujos amb hiverns llargs i estius calorosos. A l'extrem sud, en el Golf d'Eilat , el clima es tropical sec.

La temperatura mes alta enregistrada al continent asiatic (53,7 °C o 129 °F) es registra el 1942 a Quibuts Tirat Tsevi, al nord de la vall de Jordania.

En general, hi ha una estacio seca (abril-octubre) i una de plujosa (des d'octubre-novembre fins a l'abril). De maig a setembre, son molt esporadiques les pluges a Israel [17] [18] Quan hi ha un percentatge mes gran de pluges es entre mitjan gener i principis de marc. La pluviositat s'incrementa de sud a nord i d'est a oest.

Amb escassos recursos hidrics, Israel ha desenvolupat diverses tecnologies per a l'estalvi d'aigua, com el reg per gota a gota . [17] [18] Els israelians tambe aprofiten la considerable llum solar disponible per a l'energia solar, que converteix a Israel en la nacio lider en us per capita d' energia solar . [19]

Politica i govern [ modifica ]

Estructura de govern [ modifica ]

La Kenesset , el parlament d'Israel

El Govern d'Israel esta estructurat com a democracia parlamentaria amb la participacio ciutadana mitjancant del sufragi universal . [20] El president d'Israel n'es el cap d'estat , pero les seves funcions son majoritariament cerimonials. [20] Un membre del parlament, amb el suport de la majoria dels membres, es converteix en el primer ministre , usualment el lider del partit majoritari. El primer ministre es el cap de govern i el cap del gabinet . El parlament d'Israel, la Kenesset , esta integrat per 120 membres. Els escons del parlament son assignats mitjancant la representacio proporcional de tots els partits politics, amb un llindar minim del 2% de tots els vots. Aquest sistema ha tingut com a resultat la conformacio de governs de coalicio . Les eleccions parlamentaries tenen lloc cada quatre anys, pero les coalicions inestables o una mocio de censura de la Kenesset pot dissoldre el govern i convocar a eleccions. La duracio mitjana dels governs israelians ha estat de 22 mesos; el proces de pau, el paper de la religio en l'Estat i els escandols politics han causat la dissolucio de les coalicions o han produit eleccions anticipades. [21] Les Lleis basiques d'Israel funcionen, de facto com a constitucio no escrita . [20]

El sistema judicial israelia esta integrat per tres nivells. El nivell mes baix es integrat per les corts de magisteri, situades en la majoria de les ciutats del pais. El seguent nivell son les corts de districte, les quals son corts d'apel·lacio i corts de primera instancia; aquestes son situades en cinc dels districtes d'Israel . El tercer nivell esta conformat pel Tribunal Suprem d'Israel , amb seu a Jerusalem. Te el paper dual de ser la cort d'apel·lacions i la cort de justicia mes alta del pais. Com a cort de justicia, el Tribunal Suprem te les funcions de tribunal de primera instancia, fet que permet als individus de demanar la revisio de les decisions de les autoritats de l'Estat. [22] [23] El matrimoni i el divorci son facultats de les corts religioses: jueves , musulmanes , drusa i cristiana .

Districtes administratius [ modifica ]

Mapa d'Israel

Israel esta dividit en 6 districtes ( mehozot ; en singular, mehoz ) i 13 sub-districtes ( nafot ; en singular, nafa ), les quals, al seu torn es divideixen en cinquanta regions naturals. [24]

Per a fins estadistics, el pais es divideix en tres arees metropolitanes: [25]

La ciutat mes gran d'Israel, tant en poblacio com en area, [26] es Jerusalem , amb 732.100 habitants, i una superficie de 126 quilometres quadrats.

Territoris ocupats [ modifica ]

Article principal: Territoris Palestins
Mapa dels territoris palestins.

El 1967, com a resultat de la Guerra dels Sis Dies , Israel va prendre el control de Cisjordania , Jerusalem Est , la Franja de Gaza i els Alts del Golan . Israel tambe va prendre el control de la Peninsula del Sinai , pero la va retornar a Egipte com a part del Tractat de Pau entre Egipte i Israel de 1979.

Despres de la captura d'aquests territoris, s'hi van establir assentaments israelians. Israel ha aplicat la llei civil als Alts del Golan i a l'Est de Jerusalem, incorporant-los al seu territori i oferint als residents la ciutadania israeliana. Per contra, Cisjordania roman sota ocupacio militar, i aquesta regio, i tambe la Franja de Gaza , son considerats pels palestins, i la major part de la comunitat internacional, com a territoris d'un futur estat palesti. L'estatus de Jerusalem Est en qualsevol acord de pau futur ha estat un tema controvertit en les negociacions entre els governs israelians i els representants dels palestins. La majoria de les negociacions relacionades amb els territoris s'han basat en la Resolucio 242 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides , la qual demana la retirada d'Israel dels territoris ocupats a canvi de la normalitzacio en les relacions amb els estats arabs, principi conegut com a ≪ Terra a canvi de pau ≫. [27] [28] [29]

Cisjordania va ser annexada per Jordania el 1948, despres del rebuig arab a la decisio de les Nacions Unides de crear dos estats a Palestina. Nomes el Regne Unit en va reconeixer l'annexio. Cisjordania va ser conquerida per Israel el 1967. La poblacio es principalment palestina, incloent-hi refugiats de la Guerra araboisraeliana de 1948 . [30] Des de la conquesta de 1967 fins al 1993, els palestins que vivien en aquests territoris estaven sota l'administracio israeliana. Despres de les cartes de reconeixement entre Israel i l' Organitzacio per a l'Alliberament de Palestina , la majoria de la poblacio palestina i les ciutats es troben sota la jurisdiccio de l' Autoritat Nacional Palestina i el control militar parcial israelia, tot i que Israel hi ha desplegat tropes i ha reinstaurat l'administracio militar completa en periodes d'inestabilitat. Israel va comencar la construccio d'una barrera o mur . [31]

La Franja de Gaza va ser ocupada per Egipte de 1948 a 1967 i despres conquerida per Israel el 1967 fins al 2005. El 2005, com a part del pla unilateral de retirada , Israel en va retirar totes les seves colonies. Tanmateix, Israel encara controla l'espai aeri i l'acces maritim de Gaza i en diverses ocasions hi ha enviat tropes. Gaza comparteix frontera amb Egipte un acord entre Israel la Unio Europea , l' Autoritat Nacional Palestina i Egipte determinen com s'ha dut a terme el flux de persones i mercaderia fronterer, supervisat per observadors europeus. [32] Aixi i tot, despres de l'eleccio de Hamas al govern, la frontera ha estat tancada la major part del temps. [33] El control intern de Gaza es gestionat pel govern de Hamas .

Relacions exteriors [ modifica ]

Israel te relacions diplomatiques amb 161 estats del mon i ha establert missions diplomatiques a 94 estats. [34] Nomes tres membres de la Lliga Arab han normalitzat llurs relacions amb Israel: Egipte i Jordania han signat tractats de pau, el primer el 1979 i el segon el 1994 , i Mauritania va establir totes les relacions diplomatiques amb Israel el 1999. Dos altres membres de la Lliga Arab, el Marroc i Tunisia , els quals havien tingut algun tipus de relacio diplomatica amb Israel, van trencar-les al comencament de la Segona Intifada el 2000. [35] Des del 2003, les relacions amb el Marroc han millorat, i el ministre d'afers exteriors israelia ha visitat aquell pais. [36] Despres de l' Operacio Plom Fos , Mauritania, Qatar Bolivia i Venecuela van suspendre les relacions politiques i economiques amb Israel. [37] [38]

Des de 1995, Israel es membre del Dialeg Mediterrani el qual prova de fomentar la cooperacio entre set paisos de la Conca del Mediterrani i els membres de l' OTAN . [39] Les relacions amb els Estats Units , Turquia , Alemanya , el Regne Unit i l' India son molt estretes. Els Estats Units van ser el primer pais a reconeixer Israel, seguit de la Unio Sovietica . Els Estats Units son els principals proponents del proces de pau entre els israelians i els palestins. Tot i que Turquia i Israel no van establir totes les relacions diplomatiques abans de 1991, [40] Turquia va cooperar amb Israel des que el va reconeixer el 1949. Les relacions amb Alemanya inclouen la cooperacio en diverses empreses cientifiques i educatives, i ambdos paisos son socis economics i militars. [41] [42] India va establir totes les relacions diplomatiques amb Israel el 1992 i ha fomentat una associacio militar i cultural des d'aleshores. [43] El Regne Unit ha mantingut totes les relacions diplomatiques amb Israel des de la seva fundacio, una relacio ≪natural≫ despres del Mandat Britanic de Palestina . [44]

Drets humans [ modifica ]

Vegeu tambe: Israel i l'analogia de l'apartheid
El mur de Cisjordania

La Llei Basica: Dignitat Humana i Llibertat te com a proposit defendre els drets humans a Israel. Israel es l'unic pais de la regio catalogat com a ≪lliure≫, segons la Freedom House , qualificacio basada en el nivell de llibertats civils i de drets politics; pero, els ≪Territoris Ocupats Israelians/Autoritat Palestina≫ son catalogats com a ≪no lliures≫. [45] [46] Segons l'organitzacio Reporters Sense Fronteres , Israel ocupa la cinquantena posicio, de 168 paisos, quant a la llibertat de premsa , la posicio mes alta dels paisos de l'occident d'Asia. [47] Aixi i tot, altres organitzacions, com ara Amnistia Internacional i Human Rights Watch han criticat l'abus de drets humans a Israel, en relacio amb el conflicte araboisraelia. Les llibertats civils d'Israel tambe han estat objecte de criticisme per grups com ara be-Tselem , una organitzacio de drets humans israeliana. [48]

Internacionalment, tal com ha exposat en diverses ocasions la Comissio de Drets Humans de les Nacions Unides , Israel es considerada com una potencia ocupant . D'aquest rol es deriven una serie de responsabilitats i obligacions entre les quals es troben les estipulades pel Dret internacional humanitari , en els diferents pactes dels quals Israel es part, i dels principis del dret internacional. Des de Nacions Unides s'ha afirmat en repetides ocasions que els assentaments o colonies jueves en els territoris ocupats son il·legals, i suposen un dels mes greus obstacles per a la consecucio de la pau en la zona i un impediment per a la completa realitzacio dels drets humans de la poblacio que habita la regio.

El relator especial de les Nacions Unides, en els seus informes sobre la situacio dels drets humans en els territoris palestins ocupats des de 1967, I/CN.4/2000/25, [49] A/57/207 (2002), [50] reconeix l'existencia a Jerusalem Est de violacions greus dels drets humans, especialment en tot el que te a veure amb la revocacio arbitraria de la residencia a Jerusalem Est i la retirada de targetes d'identitat i permisos de residencia. Aquestes mesures, considerades com arbitraries han afectat desenes de milers de palestins des de 1967. [49] Moltes de les mesures, segons el mateix informe, podrien ser considerades com a ≪castig col·lectiu≫. [49]

D'altra banda, el govern israelia ha practicat la demolicio de cases palestines que han estat construides sense permis a Judea i Samaria , o a Jerusalem Est, segons l'Informe d' Amnistia Internacional de 2004. [51] En altre ambit, la Societat Palestina de Presoners ha denunciat violacions greus als drets humans entre les quals s'inclouen la practica de tortures i maltractaments a persones detingudes, detencions arbitraries, abus de la detencio administrativa , judicis sense garanties i assassinats extrajudicials. [52] [53]

Durant l'any 2008 i l’inici de 2009 es varen produir nombrosos atacs amb coets per part de Hamas des de la Franja de Gaza que provocaren una quinzena de morts. Israel respongue bombardejant el territori palesti, fet que provoca, segons dades d’Amnistia Internacional, la mort de mes de 1.300 palestins, la gran majoria civils (entre ells mes de 300 criatures) i milers de ferits, a mes de nombrosos edificis i infraestructures destruides. [54] [55]

L’any 2014, i tambe com a resposta als atacs de Hamas, que provocaren la mort de mes de 70 israelians, la gran majoria soldats, es van produir novament nombrosos bombardejos de les forces armades israelianes a Gaza. Hi van perdre la vida mes de 2.300 palestins (molts d'ells tambe criatures) i milers d'habitatges i infraestructures van ser destruits. [56] [54]

El mes de marc de 2021 es va fer public que la fiscalia del Tribunal Penal Internacional (TPI) obriria una investigacio formal sobre presumptes crims de guerra comesos contra la poblacio civil per l'exercit israelia als territoris ocupats, i tambe les accions dels grups armats palestins. La fiscal del TPI, Fatou Bensouda , va prometre una investigacio “honesta i imparcial”. Israel no es membre del TPI, pero Palestina el reconeix des de l'any 2014, per la qual cosa el tribunal va determinar que era competent per jutjar aquests possibles crims. [57] [10]

Els diferents conflictes han fet que la coexistencia de la poblacio hebrea i palestina es vegi per les dues parts com a molt dificil a curt o mitja termini. [58]

Economia [ modifica ]

El Districte Financer de Ramat Gan on es troba la borsa de valors d'Israel
Article principal: Economia d'Israel

Israel es una de les economies mes avancades del sud-est d'Asia quant al desenvolupament economic i industrial. El pais ocupa la tercera posicio de la regio segons l' index de la facilitat per fer negocis del Banc Mundial . [59] Te el nombre mes gran de noves empreses del mon (despres dels Estats Units) i el nombre mes gran de companyies que cotitzen al NASDAQ fora d' America del Nord . [60] El 2008, Israel tenia el 44e producte interior brut (PIB) i el 22e PIB per capita, en paritat de poder adquisitiu mes alts del mon, en $200.700 milions i $28.200 respectivament. [20] El 2007, Israel va ser convidat a fer-se membre de l' Organitzacio de Cooperacio i Desenvolupament Economic , [61] la qual promou la cooperacio entre els paisos que s'adhereixen als principis democratics i operen en una economia de lliure mercat. [62]

Malgrat l'escassesa de recursos naturals, el desenvolupament intensiu de l' agricultura i els sectors industrials durant les ultimes decades ha fet que Israel sigui practicament autosuficient en la produccio d'aliments, llevat dels grans i el bestiar bovi. Les importacions principals d'Israel inclouen combustibles fossils, materies primeres, i equip militar. [20] Les exportacions principals inclouen fruites, vegetals, medicines, programari, productes quimics, tecnologia militar i diamants. Israel es lider mundial en la conservacio de l'aigua i l' energia geotermica , [63] i el desenvolupament de les tecnologies de punta en programari, comunicacions i les ciencies biologiques. [64] [65] Intel [66] i Microsoft [67] van construir els seus primers centres de recerca i desenvolupament a Israel. Des de la decada de 1970, Israel ha rebut ajut economic dels Estats Units, els prestecs del qual representen la major part del deute extern d'Israel. [20]

El turisme , especialment el turisme religios , es una industria important a Israel. Els problemes de seguretat d'Israel han tingut un efecte negatiu en el turisme, tot i que el nombre de turistes esta tornant a creixer. [68] El 2008, mes de tres milions de turistes van visitar Israel. [69]

Geografia humana i societat [ modifica ]

Demografia [ modifica ]

Article principal: Demografia d'Israel

El 2008, la poblacio d'Israel era de 7,2 milions d'habitants. [20] Israel te dues llengues oficials: l' hebreu i l' arab . [20] L'hebreu es la llengua principal de l'Estat i es parlada per la majoria de la poblacio. L'arab es parlat per la minoria arab i els jueus que hi han emigrat d'altres paisos arabs. Com a pais d'immigrants , es parlen moltes llengues estrangeres a Israel. Entre 1990 i 1994, la immigracio de la Comunitat d'Estats Independents va creixer un 12?%. [70] Durant l'ultima decada la immigracio tambe ha inclos un nombre significatiu de treballadors d'altres paisos com ara Romania , Tailandia , la Xina i altres paisos d'Africa i Sud-america. No hi ha xifres precises dels immigrants indocumentats, pero s'estima que n'hi ha 200 mil. [71] L'emigracio d'Israel a altres paisos, principalment als Estats Units i al Canada es modesta. [72]

El 2006, 260.000 ciutadans israelians vivien en assentaments a Cisjordania , [73] com ara Maale Adummim i Ariel , i les comunitats que precedeixen l'establiment de l'Estat pero que van ser restablertes despres de la Guerra dels Sis Dies , en ciutats com ara Hebron i Gush Etsiyon ; 18.000 israelians viuen als Alts de Golan. [74] El 2006, hi havia 250.000 jueus vivint a Jerusalem Est . Aproximadament 7.800 israelians vivien a la Franja de Gaza fins que en van ser evacuats.

Religio [ modifica ]

Article principal: Religio a Israel
El Mur de les Lamentacions i la Cupula de la Roca a Jerusalem

Israel va ser establert per mandat de les Nacions Unides com a llar per al poble jueu . La Llei del Retorn del pais atorga a tots els jueus i tots amb ascendencia jueva el dret a la ciutadania israeliana. [75] Prop de tres-quarts, o el 75,5% de la poblacio israeliana es jueva, procedent de diversos pobles etnics. Prop del 68% dels jueus israelians han nascut a Israel, 22% son immigrants d'Europa i d' America , i el 10% son immigrants d'Asia i Africa (incloent-hi el Mon Arab ). [76] L'afiliacio religiosa jueva varia molt: el 55% diu ser jueu ≪tradicional≫, el 20% es considera ≪jueu secular≫, el 17% es defineix com a jueu ortodox , i el 8% es defineix com a jueu haredi . [77]

La poblacio musulmana representa el 16% de la poblacio i es la minoria religiosa mes gran del pais. Aproximadament el 2% de la poblacio es cristiana i l'1,5% son drusos . [78] S'hi practiquen altres religions, com ara el budisme i l' hinduisme . La poblacio cristiana inclou arabs cristians i jueus messianics . [79]

La ciutat de Jerusalem te un lloc especial en el judaisme, l'islam i el cristianisme i s'hi troben ruines i edificis de gran importancia per a aquestes religions, en especial a la Ciutat Vella , com ara el Mur Occidental o el Mur de les Lamentacions , el Mont del Temple , la Mesquita d'Al-Aqsa i l' Esglesia del Sant Sepulcre . Altres edificis o monuments religiosos es troben a Cisjordania, com ara l' Esglesia de la Nativitat , la Tomba de Raquel a Betlem i la Cova dels Patriarques a Hebron.

El centre administratiu de la Fe Baha'i i el Santuari del Bab es troben al Centre Mundial Baha'i a Haifa , i el lider d'aquesta religio ha estat sepultat a Acre .

Cultura [ modifica ]

  • Abraham B. Yehoshua (Jerusalem, 1936) es reconegut com un dels escriptors mes prestigiosos d'Israel.

Educacio [ modifica ]

L' accelerador de particules de l' Institut Weizmann de Ciencies

Israel te l' esperanca de vida escolar mes elevada del sud-est d'Asia i ocupa la segona posicio, amb el Japo, de tot el continent asiatic, despres de Corea del Sud . [80] Israel te la taxa d' alfabetitzacio mes alta del sud-est d'Asia segons les Nacions Unides . [81] La Llei d'Educacio Estatal, aprovada el 1953, va establir cinc tipus d'escoles: la publica secular, la publica religiosa, la publica ultraortodoxa, les escoles d'assentament comunal i les escoles arabs. La publica secular es la segona mes gran on van la majoria dels estudiants jueus i no arabs. La majoria dels arabs envien llurs fills a les escoles on l'arab es la llengua d'ensenyament. [82]

L' educacio es obligatoria a Israel per a tots els nens entre els tres i els divuit anys. [83] [84] L'escola es divideix en tres nivells: escola primaria, escola intermedia, i escola superior (secundaria), que culmina amb el Bagrut , els examens de matriculacio. S'avaluen coneixements de matematiques, la Biblia, la llengua hebrea i literatura general, la llengua anglesa, historia i civisme. [85] A les escoles arabs i druses, els examens sobre Biblia es reemplacen per examens sobre l'islam, el cristianisme o l'herencia drusa. [86] El 2003, mes de la meitat de tots els israelians van aprovar el dotze grau i van obtenir el certificat d'aquest nivell. [87]

La Universitat Hebrea de Jerusalem , la universitat mes antiga d'Israel, conte la Biblioteca Universitaria Jueva Nacional , la qual conte el nombre mes gran de llibres de temes jueus del mon. [88] Altres universitats importants del pais son l' Institut Tecnologic d'Israel - Technion , l' Institut Weizmenn de Ciencies , la Universitat de Tel-Aviv , la Universitat de Bar-Ilan , la Universitat de Haifa i la Universitat Ben-Gurion del Negueb . Israel ocupa la tercera posicio mundial en el percentatge de ciutadans amb titols universitaris (20% de la poblacio). [89] [90] Durant la decada de 1990, la immigracio massiva de la Comunitat d'Estats Independents, dels quals, el 40% tenien un titol universitari, van donar un impuls al sector d' alta tecnologia d'Israel . [89] Israel te quatre cientifics que han guanyat el Premi Nobel , [91] i el nombre de publicacions cientifiques per capita es dels mes elevats del mon. [92] [93]

Historia [ modifica ]

Article principal: Historia d'Israel i Palestina

Abans de la fundacio de l'Estat d'Israel [ modifica ]

Massada
Regne d'Israel en l'epoca del rei Salomo .

Segons el punt de vista tradicional, al voltant del segle  xi  aC, el primer d'una serie de regnes i estats israelites s'establiren al territori actual d'Israel, els quals governaren la regio, intermitentment, durant mil anys. [94] Entre els temps dels regnes israelites i les conquestes musulmanes del segle  vii , el territori fou conquerit pels assiris , els babilonis , els grecs , els romans , els sassanides i els romans d'Orient . [95] La presencia jueva al territori disminui despres del fracas de la revolta de Bar Kokheba contra l' Imperi Roma el 132 dC i la subseguent expulsio dels jueus a gran escala. Entre el 629 i el 629, l'emperador roma d'Orient Heracli dirigi una massacre i expulsio dels jueus, despres de la qual la poblacio jueva arriba al seu punt mes baix. Tot i que la major part de la poblacio jueva es concentra a la regio de Galilea en comptes de Judea , [96] la Mixna i una part del Talmud , alguns dels texts religiosos mes importants del judaisme, foren escrits durant aquest periode. [97] El territori deixa de pertanyer a l'Imperi Roma d'Orient prop del 636 dC durant les primeres conquestes musulmanes, amb les victories arabs a Ajnadain el 634 i a Yarmuk el 636. El 638, el califa Omar , construi una mesquita sobre les ruines del temple jueu, que havia estat destruit pels romans, i el 691, el nove califa, Abd al-Malik, construi la Cupula de la Roca i la mesquita d'Al-Aqsa en el seu lloc. Despres de la conquesta arab, la majoria de la poblacio fou arabitzada en cultura i llengua, i la majoria es converti a l'islam. [98] La regio fou controlada pels omeies , els abbassides i els croats durant els sis segles seguents, abans de passar les mans del soldanat dels Mamelucs el 1260. El 1516, el territori esdevingue part de l' Imperi Otoma , el qual governa la regio fins al segle  xx . [99]

Palestina moderna i la migracio jueva [ modifica ]

Theodor Herzl

Ibrahim Paixa d'Egipte , fill del virrei Muhammad Ali, qui, poc abans havia aconseguit l'autonomia d'Egipte dins la sobirania de l'Imperi Otoma, introdui a Palestina, el 1832, les escoles seculars i els drets civils per als cristians, jueus i musulmans a Palestina, [98] pero el poble es revolta a causa dels impostos elevats i el servei militar obligatori. [98] L'autoritat otomana torna a imposar-se amb la intervencio de les forces europees que forcaren Ibrahim a retirar-se. [98] El govern otoma havia estat forcat a atorgar a les potencies europees alguns privilegis, per tal d'evitar la fallida economica; aquests privilegis incloien l'entrada de consols no nomes a Jerusalem, sino tambe a les costes de Gaza, Haifa i Jaffa, on promovien els bens europeus mitjancant els mercaders arabs cristians. [98] A mes a mes, tambe se'ls atorga mes control dels llocs sagrats de Jerusalem i es permeteren mes assentaments europeus i l'adquisicio de terres a Palestina. Tot i que pocs cristians s'hi establiren, a partir de la decada de 1880, hi arriba un gran nombre de jueus. [98]

La primera gran onada migratoria jueva moderna, coneguda com la Primera Aliya (en hebreu: ?????), comenca el 1881, amb la fugida massiva dels jueus dels pogroms de l'Europa oriental. [100] Tot i que teoricament ja existia el moviment sionista, Theodor Herzl es considerat el fundador del sionisme politic, [101] un moviment que volia establir un Estat jueu al territori historic de Palestina, i posant la questio jueva dins el pla internacional. [102] El 1896, publica Der Judenstaat ('L'Estat Jueu'), on oferia la seva visio d'un estat futur, i l'any seguent presidi el primer Congres Sionista Mundial . [103]

La Segona Aliya (1904-1914), comenca despres del pogrom de Kixiniov (ara Chi?in?u ). Prop de 40.000 jueus s'establiren a Palestina. [100] La primera i la segona onada migratoria estava integrada principalment per jueus ortodoxos , [104] pero la segona aliya tambe inclogue pioners socialistes que establiren el moviment dels quibuts . [105] Durant la Primera Guerra Mundial , el secretari britanic d'afers exteriors Arthur Balfour publica la Declaracio Balfour de 1917 la qual veia ≪favorablement l'establiment a Palestina d'una llar nacional per al poble jueu≫. A peticio d' Edwin Smauel Montagu i el Lord Curzon , s'afegi una linia que establia que ≪s'enten clarament que res no es fara que perjudiqui els drets civils i religiosos de les comunitats no jueves de Palestina, o els drets i l'estatus politic dels jueus en cap altre pais≫. [106]

El nacionalisme arab, la migracio jueva i la Primera Guerra Mundial [ modifica ]

Els arabs palestins comencaren a desenvolupar idees nacionalistes relacionades amb el corrent de l'arabisme que establia que els arabs eren un poble distint amb una historia i amb relacio els uns amb els altres basat en la seva llengua comuna, l'arab. [98] La Revolucio dels Turcs Joves el 1908 i l'expulsio del sulta Abdul-Hamid el 1909 incrementaren el nacionalisme dels turcs i els arabs, sovint en conflicte. [98] El Congres Arab demana un ≪govern descentralitzat per a les provincies arabs i el reconeixement de l'arab com a llengua oficial≫. [98] Els turcs, despres de la Primera Guerra Mundial reaccionaren amb violencia en contra de les manifestacions del nacionalisme arab.

L'Imperi Otoma entra a la Primera Guerra Mundial al costat d'Alemanya i Austria-Hongria el 1914, la qual cosa provoca l'apropament entre Regne Unit i els arabs i els sionistes, ja que en encoratjar el nacionalisme antiotoma debilitava el seu enemic. [98] Per una banda, els arabs palestins argumentaven que en la carta entre Sir Herny McMachon , l'alt commisionat britanic a Egipte, i Hussen ibn Ali , l'emir de la Meca, els britanics havien promes la independencia de Palestina. [107] Per altra banda, Arthur Balfour , el secretari britanic d'afers exteriors, en una altra carta dirigida al Lord Lionel Walter Rothschild expressa el seu desig per l'establiment d'una llar nacional per al poble jueu a Palestina, en allo que es coneix com la Declaracio Balfour de 1917 . Tanmateix, el Regne Unit, Franca i Russia havien planejat, en els Acords de Sykes-Picot , el futur del territori. [107] El 20 de marc de 1920, els delegats palestins rebutjaren la Declaracio de Balfour el Congres general siri, pero l'abril del 1920, en una conferencia de pau a San Remo , Italia , els aliats dividiren els territoris: Siria i el Liban serien administrats per Franca i Palestina pel Regne Unit. [98]

El 1922, la Lliga de Nacions atorga al Regne Unit el mandat sobre Palestina sota els termes similars als de la Declaracio de Balfour. [108] La poblacio del territori era predominantment arab musulmana, mentre que l'area urbana mes gran de la regio, Jerusalem, era predominantment jueva. [109] La tercera i la quarta aliya (1924-1929) portaren 100.000 jueus a Palestina, [100] pero des de 1921, els britanics imposaren limits a la immigracio jueva. [110]

El sorgiment del nazisme la decada de 1930, produi la cinquena aliya , amb un influx d'un quart de milio de jueus i provoca la revolta arab de 1936-1939 i els britanics posaren un limit a la immigracio en el Paper Blanc de 1939 . Ja que molts paisos del mon rebutjaren l'entrada de refugiats de l' Holocaust , s'organitza un moviment clandesti conegut com a l' Aliya Bet per portar jueus a Palestina. [100] Despres de la Segona Guerra Mundial els jueus representaven el 33% de la poblacio palestina (el 1922 nomes eren l'11%). [111]

La Segona Guerra Mundial i la independencia d'Israel [ modifica ]

Durant la Segona Guerra Mundial , els jueus foren perseguits i assassinats en un pla sistematic dels nazis . [112] Als territoris ocupats pels nazis, els jueus eren transferits a guetos i eventualment als camps de concentracio , on moriren entre 5,6 i 5,9 milions de jueus . [112] Una conferencia sionista a Nova York el maig de 1942, establi el Programa de Biltmore , el qual rebutjava les restriccions britaniques a la immigracio jueva i demanava el compliment de la Declaracio de Balfour. [112] Aixi i tot, les restriccions britaniques continuaren i s'intensificaren els anys posteriors a la fi de la guerra, per la qual cosa, la comunitat jueva institui una xarxa d'immigracio il·legal. [112]

Despres de la guerra, el govern britanic prova de negociar una solucio, pero, el 1947, declara que no podia aconseguir cap solucio acceptable tant per als arabs com per als jueus, i renuncia al mandat de Palestina. [113] La nova Organitzacio de les Nacions Unides aprova amb una majoria de dos-tercos el Pla de Particio de l'ONU , en la Resolucio 181 de l' Assemblea General , el 29 de novembre de 1947, que va dividir el territori en dos estats: un d'arab i un de jueu. Jerusalem seria designada com a ciutat internacional ?un corpus separatum ? administrat per l'ONU per prevenir els conflictes sobre el seu estatus. [114] La comunitat jueva accepta el pla, [115] pero la Lliga Arab i l' Alt Comite Arab el rebutjaren. [116] L'1 de desembre de 1947, l'Alt Comite Arab proclama una vaga de tres dies i la violencia esclata al territori.

El 14 de maig de 1948, el dia anterior a la fi del Mandat Britanic, l' Agencia Jueva per la Terra d'Israel proclama la independencia i anomena el pais ≪Israel≫, segons el pla de particio de l'ONU. L'endema, els exercits de cinc paisos arabs ?Egipte, Siria, Jordania, el Liban i l'Iraq? envairen Israel , [117] segons el pla del comandament militar arab d'abril. [98] Tanmateix, atesa la divisio entre els governants arabs mateixos, que sospitaven que el rei Abd Allah ibn Husayn de Transjordania volia dominar Palestina, les forces israelianes pogueren repel·lir els exercits invasors i aconseguiren guanys territorials que expandien llurs fronteres mes enlla dels limits del pla de particio original. [98] Des del comencament del conflicte, els atacs sionistes havien produit un exode de la poblacio palestina; en total, per a l'armistici de 1949, i a consequencia de la guerra, mes de 700.000 palestins havien fugit a les arees arabs de Palestina o als altres estats arabs, [98] [118] i des d'aleshores la xifra de refugiats palestins ha arribat als 4.255.120, repartits entre els camps de refugiats de Judea i Samaria (687.542), Gaza (961.645), el Liban (400.582), Siria (424.650), Jordania (953,012) i altres paisos, segons dades de l'ONU. [119] Al final de la guerra, la Legio Arab de Transjordania prengue el control del centre de Palestina, segons un pla que havien negociat el rei de Transjordania i els liders israelians. Els acords d'armistici entre tots cinc paisos ?Israel, Transjordania, Egipte, el Liban i Siria? foren negociats sota els auspicis de l'ONU el 1949. Transjordania annexa Jerusalem Est (la ciutat vella) i Palestina central ?el territori de Cisjordania? i Egipte mantingue el control de la Franja de Gaza . Israel, per altra banda, a mes del 56% de Palestina que l'havia estat donada segons el pla de particio de l'ONU, mantingue el control de les arees addicionals de Galilea i altres regions del nord, centre i sud del pais, i tambe la nova ciutat de Jerusalem. [98] Israel fou admes com a membre de les Nacions Unides l'11 de maig de 1949. [120] El futur dels refugiats palestins encara es tema contencios en el conflicte araboisraelia . [121] [122]

Durant els primers anys de l'estat, el moviment sionista laboral, encapcalat del primer ministre David Ben-Gurion domina la politica israeliana. [123] [124] Aquests anys foren marcats per la immigracio massiva dels sobrevivents jueus de l'Holocaust i dels que fugien de la repressio dels paisos arabs. La poblacio d'Israel cresque de 800.000 el 1948 a 2 milions el 1958. [125] La majoria arribaren com a refugiats sense possessions i foren albergats en camps temporals coneguts com a mabarot . Per al 1952, mes de 200.000 immigrants vivien en aquestes ciutats de tendes. La necessitat de resoldre la crisi forca Ben-Gurion a signar un Acord de Reparacions amb Alemanya que provoca protestes massives de jueus molests per la idea de ≪fer negocis≫ amb Alemanya. [126]

El 1956, Israel s'uni a una alianca secreta amb el Regne Unit i Franca amb la intencio de recuperar el canal de Suez que els egipcis havien nacionalitzat. Tot i capturar la peninsula del Sinai , Israel fou forcat a retirar-se atesa la pressio dels Estats Units i la Unio Sovietica a canvi de drets de navegacio a la mar Roja i el Canal. [127]

Des de la Guerra dels Sis Dies [ modifica ]

Primera ministra Golda Meir

Els nacionalistes arabs , encapcalats per Gamal Abdel Nasser refusaren reconeixer Israel o el seu dret a existir, i en demanaren la destruccio. [128] El 1967, Egipte, Siria i Jordania reuniren tropes a prop de les fronteres israelianes, expulsaren les forces d'emergencia de les Nacions Unides i bloquejaren l'acces d'Israel a la mar Roja. Israel considera aquestes accions com a casus belli per a un atac preventiu que iniciaria a la Guerra dels Sis Dies , en la qual, Israel aconsegui una victoria decisiva capturant els territoris de Cisjordania, la Franja de Gaza, la peninsula del Sinai i els Alts del Golan . [129] La linia verda es converti en la frontera administrativa entre Israel i els territoris ocupats . Les fronteres de Jerusalem foren canviades incorporant-hi Jerusalem Est. La Llei de Jerusalem , aprovada el 1980, reafirma aquesta decisio, causa de conflicte internacional sobre l'estatus de Jerusalem.

Despres de la guerra de 1967 sorgiren sectors no governamentals arabs en el conflicte, entre els quals, l' Organitzacio per a l'Alliberament de Palestina compromes a la ≪lluita armada com l'unica manera d'alliberar la patria≫. [130] [131] Cap a la fi de la decada de 1960 i el principi de la decada de 1970, grups palestins iniciaren una onada d'atacs, [132] contra blancs israelians per tot el mon, [133] incloent-hi la massacre de Munic en els Jocs Olimpics d'estiu de 1972. Israel respongue amb l' Operacio Ira de Deu , en que els responsables per la Massacre de Munic foren rastrejats i assassinats. [134] De 1969 a 1970, Israel i Egipte lluitaren en la Guerra de desgast . [135]

El 6 d'octubre de 1973, per Yom Kippur , el dia mes sant del calendari jueu, els exercits egipci i siri llencaren un atac sorpresa contra Israel. La guerra acaba el 26 d'octubre amb la victoria d'Israel, pero amb grans perdues. [136] Una investigacio interna exonera el govern de la responsabilitat de la guerra, pero el primer ministre Golda Meir renuncia al carrec.

Les eleccions legislatives de 1977 foren un punt significatiu en la historia politica d'Israel quan el Likud prengue el control del Partit Laboralista . [137] El mateix any, el president egipci Anwar el-Sadat viatja a Israel i pronuncia un discurs davant la Kenesset en allo que es considerat el primer reconeixement d'Israel per part d'un cap d'estat arab. [138] Israel es retira de la peninsula del Sinai, retornant-la a Egipte, i acorda entrar en negociacions per atorgar autonomia als palestins a l'altre costat de la Linia Verda, un pla que mai no s'implementa. El govern de Menahem Beguin encoratja els israelians a assentar-se a Cisjordania, la qual cosa provoca friccio amb els palestins d'aquelles arees.

Isaac Rabin , Yasser Arafat i Bill Clinton en la signatura dels Acords d'Oslo, el 13 de setembre de 1993

El 7 de juny de 1981, Israel bombardeja el reactor nuclear Osirak a l'Iraq, en l' Operacio Opera , i el deshabilita. La intel·ligencia israeliana sospitava que Iraq planejava utilitzar-la per desenvolupar armes nuclears. El 1982, Israel intervingue en la Guerra Civil libanesa per destruir les bases que utilitzava l'Organitzacio per l'Alliberament Palesti per a llencar atacs i missils al nord d'Israel, donant inici a la Primera Guerra del Liban . [139] Israel es retira de la major part del Liban el 1986, pero mantingue una zona de seguretat fins al 2000. La Primera intifada , un aixecament palesti contra el govern israelia, [140] esclata el 1987. Durant els seguents sis anys, mes de mil persones foren mortes per la violencia tant entre els palestins com entre els palestins i israelians. Durant la Guerra del Golf de 1991, Iraq llenca missils contra Israel. [141] [142]

El 1992, Yitshaq Rabbin es converti en el primer ministre d'Israel, en una campanya en que el partit promogue un compromis amb els veins d'Israel. [143] [144] L'any seguent, Ximon Peres i Mahmud Abbas , representants d'Israel i l'OAP respectivament, signaren els Acords d'Oslo , que donaven a l' Autoritat Nacional Palestina el dret d'autonomia d'algunes regions de Cisjordania i la Franja de Gaza. [145] El 1994, el Tractat de pau entre Israel i Jordania se signa, fent de Jordania el segon pais arab a normalitzar relacions amb Israel. [146]

El suport arab als acords disminui despres de la Massacre de la Cova dels Patriarques i la continuacio dels assentaments israelians i els punts de control, i tambe el deteriorament de les condicions economiques. El suport public israelia als acords tambe disminui despres dels atacs suicides palestins. El novembre de 1995, Yitshaq Rabbin fou assassinat per un jueu d'extrema dreta que s'oposava als acords. A la fi de la decada de 1990, Israel, sota el lideratge de Binyamin Netanyahu es retira d' Hebron , [147] i signa el Memorandum del Riu Wye que donava major control a l' Autoritat Nacional Palestina . [148] Ehud Barak fou elegit primer ministre el 1999. Ordena la retirada de les forces del sud del Liban i emprengue negociacions amb el lider de l'OAP, Iassir Arafat i el president nord-america Bill Clinton en la Cimera de Camp David de juliol del 2000 . Durant la cimera, Barak oferi un pla per l'establiment d'un Estat palesti , pero Iassir Arafat el rebutja. [149] Despres del col·lapse de les negociacions va comencar la segona intifiada .

Segle XXI [ modifica ]

Ariel Xaron primer ministre d'Israel (2001-2006)

Ariel Xaron fou elegit primer ministre en les eleccions especials del 2001. Durant el seu govern, Sharon compli el seu pla de retirada unilateral de la franja de Gaza, pero tambe comenca la construccio del mur de Cisjordania . [150] Aquest mur ha estat condemnat per l' ONU i la major part de la comunitat internacional. La Cort Internacional de Justicia de la Haia assenyala que ≪ La construccio del mur per part d'Israel… en el territori palesti ocupat, inclos el del voltant de Jerusalem Est… es contraria a la llei internacional. Israel te l'obligacio de desmantellar aquesta infraestructura… i fer reparacio del dany causat… ≫ en una resolucio el 9 de juliol de 2004. [151] El gener del 2006, despres que Sharon sofris un accident vascular cerebral sever, els poders del govern foren transferits a Ehud Olmert . El juliol del 2006, un atac d' Hesbol·la a una unitat militar israeliana que havia entrat a territori libanes passant la frontera nord d'Israel, que acaba amb la captura de dos soldats israelians en territori del Liban [152] produi la Segona Guerra del Liban . [153] [154] Israel bombardeja el Liban, fet que provoca la mort de 1191 libanesos, la majoria civils [155] i la destruccio de bona part la infraestructura civil i economica libanesa, amb el pretext de destruir l'estructura militar de la milicia xiita, que tot i l'atac continua llancant projectils de resposta contra ciutats israelianes i conserva les seves forces. Per part israeliana moriren 121 soldats i 43 civils. [156] L'Exercit Israelia entra per terra al Liban, on es dugueren a terme combats entre les forces invasores i guerrillers libanesos, majoritariament d' Hesbol·la , i tambe d'altres forces libaneses com el moviment Amal o el Partit Comunista del Liban . En els combats moriren 121 soldats de l'exercit israelia i una quantitat indeterminada de milicians libanesos. La guerra acaba amb la retirada de les forces israelianes sense haver assolit cap dels seus objectius, com reconegue el seu cap de l'estat major Dan Halutz o el general Udi Shani, [157] en un reves que costaria diverses dimissions entre els maxims comandaments l'exercit hebreu. Acaba formalment el 8 de setembre de 2006 despres que s'hagues declarat un alto el foc el 14 d'agost.

El 27 de novembre de 2007, el primer ministre Olmert i el president palesti Mahmud Abbas , acordaren reprendre les negociacions i lluitar per assolir un acord per la fi de 2008. L'abril de 2008, el president siria Baixar al-Assad declara que Siria i Israel havien negociat un tractat de pau amb Israel per un any, amb el suport de Turquia ; Israel confirma les declaracions el maig del 2008. [158]

El desembre de 2008 es trenca l'alto el foc entre l'exercit d'Israel i les forces palestines de Hamas, [159] despres de mesos de bloqueig de la Franja de Gaza, seu del govern palesti d' Ismail Haniye , pel fet que Israel no reconeixia els resultats de les eleccions democratiques legislatives palestines de 2006, que donaren la majoria a aquesta formacio. Israel ataca llencant l' Operacio Plom Fos amb una serie d'atacs aeris. [160] El 3 de gener de 2009, les tropes israelianes entraren a Gaza en una ofensiva terrestre. [161] El 17 de gener, Israel anuncia un alto el foc unilateral, amb la condicio del cessament del llancament de coets des de Gaza, i es retira els dies seguents. [162] Hamas anuncia despres l'alto el foc, amb les seves condicions propies que incloien la retirada completa de les tropes israelianes i l'obertura de les fronteres. L'ofensiva Israeliana provoca mes de 1.400 morts palestins, la majoria (926) civils, i prop de 5.000 ferits, morint-hi 13 soldats atacants israelians. L'ofensiva, en la qual es denuncia l'us d'armes incendiaries [163] i urani empobrit [164] i el bombardeig d'infraestructures civils com universitats, escoles i hospitals, de forma voluntaria, [165] fou condemnada arreu del mon, aixecant una amplia onada de mobilitzacions. [166] [167] [168] Nombroses organitzacions de drets humans [169] com Amnistia Internacional acusaren l'Estat hebreu de destruir ≪gratuitament≫ la franja de Gaza i d'utilitzar civils palestins com a escuts humans. [170] Representants de la mateixa ONU, condemnaren l'atac i denunciaren el caracter indiscriminat i il·legal de l'atac, qualificant-lo de ≪crim de guerra≫ i d'acte inhuma. [171] [172] L'ONU tambe denuncia les traves posades per Israel a la investigacio dels crims de guerra. [173]

L’any 2014, com a resposta als atacs de Hamas, que provocaren la mort de mes de 70 israelians, la gran majoria soldats, es van produir novament nombrosos bombardejos de les forces armades israelianes a Gaza, on van perdre la vida mes de 2.300 palestins (molts d'ells criatures) i milers d'habitatges i infraestructures van ser destruits. [174] [54]

El mes de marc de 2021 es va fer public que la fiscalia del Tribunal Penal Internacional (TPI) obriria una investigacio formal sobre presumptes crims de guerra comesos contra la poblacio civil per l'exercit israelia als territoris ocupats, i tambe les accions dels grups armats palestins. La fiscal del TPI, Fatou Bensouda, va prometre una investigacio “honesta i imparcial”. Israel no es membre del TPI, pero Palestina el reconeix des de l'any 2014, per la qual cosa el tribunal va determinar que era competent per jutjar aquests presumptes crims de guerra. [175] [176]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Article 2 The Palestine Mandate . The Avalon Project. [Consulta: 27 de juny de 2009]
  2. ↑ ≪ United Nations General Assembly Resolution 181 ≫. The Avalon Project . Yale University, 29-11-1947. Arxivat de l' original el 2006-10-29. [Consulta: 21 agost 2007].
  3. ↑ Abu Nowar , Ma?an. The Jordanian-Israeli War 1948-1951: A History of the Hashemite Kingdom of Jordan (en angles). Ithaca Press, 2002. ISBN 0863722865 .  
  4. ↑ ≪Arab-Israeli wars≫. A: Britannica Online Encyclopedia [Consulta: 29 juliol 2008].  
  5. ↑ ≪ Total GDP 2006 ≫ (PDF). The World Bank, 01-07-2007. [Consulta: 3 marc 2008].
  6. ↑ ≪ Worldwide Press Freedom Index 2007 ≫. Reporters Without Borders. Arxivat de l' original el 2007-10-17. [Consulta: 29 febrer 2008].
  7. ↑ ≪ Global Competitiveness Report 2006-2007 ≫. World Economic Forum, 14-02-2007. [Consulta: 15 juliol 2007].
  8. ↑ ≪ Israel ≫. Gran enciclopedia catalana [Consulta: 11 desembre 2017].
  9. ↑ Lopez-Tomas , Andrea. ≪ El Tribunal Penal Internacional investigara presumptes crims de guerra als Territoris Palestins ≫, 03-03-2021. [Consulta: 24 maig 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 ≪ ICC opens 'war crimes' investigation in West Bank and Gaza ≫ (en angles). BBC News , 03-03-2021.
  11. ↑ Levine , Robert A. ≪ See Israel as a Jewish Nation-State, More or Less Democratic ≫. The International Herald Tribune .
  12. ↑ Barton & Bowden 2004 , p. 126. "The Merneptah Stele... is arguably the oldest evidence outside the Bible for the existence of Israel as early as the 13th century BCE."
  13. ↑ ≪Popular Opinion≫. The Palestine Post , 07-12-1947, p. 1.
  14. ↑ ≪ On the Move ≫. TIME Magazine , 31-05-1948 [Consulta: 6 agost 2007]. Arxivat 2008-04-06 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2008-04-06. [Consulta: 28 juny 2009].
  15. ↑ Watzman , Haim ≪ Left for dead ≫. , 08-02-1997 [Consulta: 29 juliol 2008]. Arxivat 2009-01-11 a Wayback Machine .
  16. ↑ Goldreich, Yair (2003), The Climate of Israel: Observation, Research and Application, Springer, ISBN 0-306-47445-X
  17. ↑ 17,0 17,1 ≪ Average Weather for Tel Aviv-Yafo ≫. The Weather Channel. [Consulta: 11 juliol 2007].
  18. ↑ 18,0 18,1 ≪ Average Weather for Jerusalem ≫. The Weather Channel. [Consulta: 11 juliol 2007].
  19. ↑ Grossman , Gershon; Ayalon, Ofira; Baron, Yifaat; Kaufman, Debby. ≪ Solar energy for the production of heat ≫. Samuel Neaman Institute. Arxivat de l' original el 2007-11-06. [Consulta: 7 novembre 2007].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 20,7 Israel Arxivat 2018-12-24 a Wayback Machine .. The World Factbook. CIA. [Consulta: 4 de juliol de 2009]
  21. ↑ Migdalovitz , Carol. ≪ Israel: Background and Relations with the United States ≫ (PDF) p. 23. Congressional Research Service (via the U.S. Mission to Italy), 06-07-2007. Arxivat de l' original el 2007-09-25. [Consulta: 20 febrer 2009].
  22. ↑ ≪ The Judiciary: The Court System ≫. Israel Ministry of Foreign Affairs, 01-08-2005. [Consulta: 5 agost 2007].
  23. ↑ ≪ Israel's high court unique in region ≫. The Boston Herald , 09-09-2007 [Consulta: 15 setembre 2007].
  24. ↑ ≪ Introduction to the Tables: Geophysical Characteristics ≫ (doc). Central Bureau of Statistics. [Consulta: 4 setembre 2007].
  25. ↑ ≪ Localities, Population, and Density ≫ (PDF). [Consulta: 2 juliol 2007].
  26. ↑ ≪ Press Release: Jerusalem Day ≫ (PDF). Central Bureau of Statistics, 24-05-2006. [Consulta: 10 marc 2007].
  27. ↑ ≪ Olmert: Willing to trade land for peace ≫. Ynetnews , 16-12-2006. [Consulta: 26 setembre 2007].
  28. ↑ ≪ Syria ready to discuss land for peace ≫. The Jerusalem Post , 12-06-2007. [Consulta: 26 setembre 2007].
  29. ↑ ≪ Egypt: Israel must accept the land-for-peace formula ≫. The Jerusalem Post , 15-05-2007. [Consulta: 26 setembre 2007].
  30. ↑ ≪ UNRWA in Figures: Figures as of December 31, 2004 ≫ (PDF). United Nations , abril 2005. [Consulta: 27 setembre 2007].
  31. ↑ ≪ Questions and Answers ≫. Israel's Security Fence . The State of Israel, 22-02-2004. Arxivat de l' original el 2013-10-03. [Consulta: 17 abril 2007].
  32. ↑ [ enllac sense format ] http://www.eubam-rafah.eu/portal/ Arxivat 2008-09-20 a Wayback Machine . and http://www.eubam-rafah.eu/portal/files/aprc.pdf Arxivat 2015-07-16 a Wayback Machine .
  33. ↑ ≪ B'Tselem - The Gaza Strip - 30 July 2007: Joint call by human rights groups to open the Rafah border crossing ≫. Btselem.org. [Consulta: 13 marc 2009].
  34. ↑ ≪ Israel's Diplomatic Missions Abroad: Status of Relations ≫. Israel Ministry of Foreign Affairs, 12-07-2006. [Consulta: 13 marc 2009].
  35. ↑ ≪ Israel Among the Nations: Middle East ? North Africa ≫. Israel Ministry of Foreign Affairs, 01-10-2006. [Consulta: 13 marc 2009].
  36. ↑ ≪ Israel sees Morocco as mediator ≫. BBC News , 02-09-2003.
  37. ↑ ≪ Qatar, Mauritania cut Israel ties ≫. Al-Jazeera English, 17-01-2009.
  38. ↑ Abn , Abi. ≪ Qatar, Mauritania cut Israel ties ≫ (en castella). Bolivia rompe relaciones diplomaticas con Israel y anuncia demanda por genocidio en Gaza, 18-01-2009. Arxivat de l' original el 2011-01-05.
  39. ↑ ≪ Week of 8-March 14, 2000 ≫. North Atlantic Treaty Organization, 13-09-2001.
  40. ↑ Abadi 2004 , p. 3. "However, it was not until 1991 that the two countries established full diplomatic relations."
  41. ↑ ≪ Germany and Israel ≫. Background Papers . German Embassy, Washington, D.C.. Arxivat de l' original el 2007-09-27. [Consulta: 23 setembre 2007].
  42. ↑ ≪ Israel welcomes new Germany to a celebration of its 60th birthday ≫. Times Online [Consulta: 13 marc 2009].
  43. ↑ Kumar , Dinesh. ≪ India and Israel: Dawn of a New Era ≫. Jerusalem Institute for Western Defense. Arxivat de l' original el 2011-08-21. [Consulta: 23 setembre 2007].
  44. ↑ ≪ UK and Israel ≫. Background Papers . Uk Foreign and Commonwealth Office.. Arxivat de l' original el 2003-07-31. [Consulta: 19 desembre 2007].
  45. ↑ ≪ Freedom in the World 2008 - Israel ≫. Freedom House , 2008. Arxivat de l' original el 2009-02-12. [Consulta: 27 maig 2009].
  46. ↑ ≪ Freedom in the World 2008 - Palestinian Authority-Administered Territories [Israel ]≫. Freedom House , 2008. Arxivat de l' original el 2010-01-16. [Consulta: 27 maig 2009].
  47. ↑ ≪ Worldwide Press Freedom Index 2006 ≫. Reporters Without Borders. Arxivat de l' original el 2006-11-01. [Consulta: 19 juliol 2007].
  48. ↑ ≪ Land Grab: Israel's Settlement Policy in the West Bank ≫. B'Tselem , maig 2002. [Consulta: 9 agost 2007].
  49. ↑ 49,0 49,1 49,2 Informe relator especial de les Nacions Unides I/CN.4/2000/25
  50. ↑ Informe relator especial de les Nacions Unides A/57/207 (2002)
  51. ↑ ≪ Informe d'Amnistia Internacional de 2004 ≫. Arxivat de l' original el 2004-06-15. [Consulta: 15 juny 2004].
  52. ↑ Informe PPS
  53. ↑ Informe relator ONU 2004
  54. ↑ 54,0 54,1 54,2 ≪ Gaza-Israel conflict: Is the fighting over? ≫ (en angles). BBC News , 26-08-2014.
  55. ↑ ≪ Israel/Gaza. Operation ‘cast lead’: 22 days of death and destruction ≫ (en angles). Amnesty International, 2009. [Consulta: 30 maig 2021].
  56. ↑ ≪ Israel killed more Palestinians in 2014 than in any other year since 1967 ≫ (en angles), 27-03-2015. [Consulta: 29 maig 2021].
  57. ↑ ARA . ≪ El TPI investigara crims de guerra als territoris palestins ≫, 04-03-2021. [Consulta: 24 maig 2021].
  58. ↑ Buttu , Diana ≪ Opinion | The Myth of Coexistence in Israel ≫ (en angles). The New York Times , 25-05-2021. ISSN : 0362-4331 .
  59. ↑ ≪ Economy Rankings ? Middle East & North Africa ≫. The World Bank Group. [Consulta: 13 marc 2009].
  60. ↑ ≪ NASDAQ Appoints Asaf Homossany as New Director for Israel ≫. NASDAQ , 06-02-2005. [Consulta: 4 agost 2007].
  61. ↑ ≪ Israel invited to join the OECD ≫. Ynet News, 16-05-2007. [Consulta: 4 agost 2007].
  62. ↑ ≪ About ≫. Organisation for Economic Co-operation and Development. [Consulta: 4 agost 2007].
  63. ↑ Ginsburg , Mitch ≪ A Hotter Holy Land ≫. The Jerusalem Report , 28-05-2007 [Consulta: 30 agost 2007]. Arxivat 2010-12-03 a Wayback Machine .
  64. ↑ ≪ Israel keen on IT tie-ups ≫. The Hindu Business Line, 10-01-2001. [Consulta: 4 agost 2007].
  65. ↑ ≪ Israel: Punching above its weight ≫. Economist, 14-11-2005. [Consulta: 4 agost 2007].
  66. ↑ Krawitz , Avi ≪ Intel to expand Jerusalem R&D ≫. The Jerusalem Post , 27-02-2007 [Consulta: 4 agost 2007].
  67. ↑ ≪ Israel R&D Center: Leadership Team ≫. Microsoft. [Consulta: 4 agost 2007].
  68. ↑ Burstein , Nathan ≪ Tourist visits above pre-war level ≫. The Jerusalem Post , 14-08-2007 [Consulta: 4 setembre 2007].
  69. ↑ ≪ Pope to visit Holy Land ≫. Haaretz.com. Arxivat de l' original el 2009-04-17. [Consulta: 13 marc 2009].
  70. ↑ Friedberg , Rachel M. ≪ The Impact of Mass Migration on the Israeli Labor Market ≫. The Quarterly Journal of Economics , 116, novembre 2001, pag. 1373. DOI : 10.1162/003355301753265606 .
  71. ↑ Adriana Kemp, "Labour migration and racialisation: labour market mechanisms and labour migration control policies in Israel", Social Identities 10:2, 267-292, 2004
  72. ↑ Herman , Pini ≪The Myth of the Israeli Expatriate≫. Moment Magazine , 8, setembre 1983, p. 62?63.
  73. ↑ Lazaroff , Tovah ≪ Report: 12,400 new settlers in 2006 ≫. The Jerusalem Post , 10-01-2007 [Consulta: 6 agost 2007].
  74. ↑ Foundation for Middle East Peace. Settlements in the Golan Heights [Consulta: 12 desembre 2007].  
  75. ↑ ≪ The Law of Return ≫. Knesset. [Consulta: 14 agost 2007].
  76. ↑ Central Bureau of Statistics , Government of Israel. ≪ Jews and others, by origin, continent of birth and period of immigration ≫ (PDF). Arxivat de l' original el 2006-03-25. [Consulta: 8 abril 2006].
  77. ↑ Elazar , Daniel J. ≪ Religion in Israel: A Consensus for Jewish Tradition ≫. Jerusalem Center for Public Affairs. [Consulta: 6 setembre 2007].
  78. ↑ Central Bureau of Statistics , Government of Israel. ≪ Population, by religion and population group ≫ (PDF). Arxivat de l' original el 2006-04-10. [Consulta: 6 agost 2007].
  79. ↑ Bassok , Moti ≪ Israel's Christian population numbers 148, 000 as of Christmas Eve ≫. Haaretz , 25-12-2006 [Consulta: 29 juliol 2008].
  80. ↑ ≪ Comparing Education Statistics Across the World ≫ (PDF). Global Education Digest 2004 p. 75, 77. UNESCO Institute for Statistics, 2004. [Consulta: 4 agost 2007].
  81. ↑ ≪ Human Development Indicators ≫ (PDF). Human Development Report 2005 . United Nations, 2005. Arxivat de l' original el 2007-07-02. [Consulta: 4 agost 2007].
  82. ↑ ≪ ED250227 - Israeli Schools: Religious and Secular Problems ≫. Eric.ed.gov, 10-10-1984. [Consulta: 13 marc 2009].
  83. ↑ Kashti , Or; Shahar Ilan ≪ Knesset raises school dropout age to 18 ≫. Haaretz , 19-07-2007 [Consulta: 5 agost 2007].
  84. ↑ ≪ Summary of the Principal Laws Related to Education ≫. Israel Ministry of Foreign Affairs, 26-01-2003. [Consulta: 4 agost 2007].
  85. ↑ ≪ Education ≫ (PDF). Ministry of Immigrant Absorption. [Consulta: 5 agost 2007].
  86. ↑ ≪ The Israeli Matriculation Certificate ≫. United States-Israel Educational Foundation via the University of Szeged University Library, gener 1996. Arxivat de l' original el 2017-09-15. [Consulta: 5 agost 2007].
  87. ↑ ≪ Pupils in Grade XII, matriculation examinees and entitled to a certificate ≫. Central Bureau of Statistics. [Consulta: 2 juliol 2007].
  88. ↑ ≪ About the Library ≫. Jewish National and University Library. Arxivat de l' original el 2007-04-21. [Consulta: 5 agost 2007].
  89. ↑ 89,0 89,1 ≪ Top Ten Reasons to Invest in Israel ≫. Israeli Consulate, New York City. Arxivat de l' original el 2007-07-16. [Consulta: 1r agost 2007].
  90. ↑ ≪ Israel: IT Workforce ≫. Information Technology Landscape in Nations Around the World . American University. [Consulta: 14 agost 2007].
  91. ↑ ≪ Israeli professor shares Nobel Prize in Economics for 2005 ≫. Israel Ministry of Foreign Affairs, 05-10-2005. [Consulta: 13 marc 2009].
  92. ↑ Heylin , Michael ≪ Globalization Of Science Rolls On ≫. Chemical & Engineering News . American Chemical Society, 27-11-2006, p. 26-31 [Consulta: 21 agost 2007].
  93. ↑ Gordon , Evelyn ≪ Kicking the global oil habit ≫. The Jerusalem Post , 24-08-2006 [Consulta: 4 agost 2007].
  94. ↑ Friedland & Hecht 2000 , p. 8. "For a thousand years Jerusalem was the seat of Jewish sovereignty, the household site of kings, the location of its legislative councils and courts."
  95. ↑ ≪Ancient Palestine≫. A: Encarta . Microsoft, 2007 [Consulta: 30 setembre 2007].   Arxivat 2008-04-05 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2008-04-05. [Consulta: 19 juliol 2009].
  96. ↑ ≪ Palestine: History ≫. The Online Encyclopedia of the Roman Provinces . The University of South Dakota, 22-02-2007. [Consulta: 13 marc 2009].
  97. ↑ Morcol 2006 , p. 304
  98. ↑ 98,00 98,01 98,02 98,03 98,04 98,05 98,06 98,07 98,08 98,09 98,10 98,11 98,12 98,13 98,14 Palestine, Modern Arxivat 2009-11-02 a Wayback Machine .. MSN Encarta. [Consulta: 16 de juliol de 2009]
  99. ↑ ≪Palestine: The Crusades≫. A: Encyclopedia Britannica , 2007 [Consulta: 19 setembre 2007].  
  100. ↑ 100,0 100,1 100,2 100,3 ≪ Immigration ≫. Jewish Virtual Library . The American-Israeli Cooperative Enterprise. [Consulta: 12 juliol 2007].
  101. ↑ Kornberg 1993 "How did Theodor Herzl, an assimilated German nationalist in the 1880s, suddenly in the 1890s become the founder of Zionism?"
  102. ↑ Herzl 1946 , p. 11
  103. ↑ ≪ Chapter One: The Heralders of Zionism ≫. Jewish Agency for Israel. Arxivat de l' original el 2009-04-27. [Consulta: 12 juliol 2007].
  104. ↑ Stein 2003 , p. 88. "As with the First Aliyah, most Second Aliyah migrants were non-Zionist orthodox Jews..."
  105. ↑ Romano 2003 , p. 30
  106. ↑ Macintyre , Donald ≪ The birth of modern Israel: A scrap of paper that changed history ≫. The Independent , 26-05-2005.
  107. ↑ 107,0 107,1 Palestine . Encyclopedia Britannica. [Consulta: 17 de juliol de 2009]
  108. ↑ ≪ League of Nations: The Mandate for Palestine, July 24, 1922 ≫. Modern History Sourcebook . Fordham University, 24-07-1922. Arxivat de l' original el 2011-08-04. [Consulta: 27 agost 2007].
  109. ↑ J. V. W. Shaw, "A Survey of Palestine, Vol 1: Prepared in December 1945 and January 1946 for the Information of the Anglo-American Committee of Inquiry", Reprinted 1991 by The Institute for Palestine Studies, Washington, D.C., pages 148
  110. ↑ Liebreich 2005 , p. 34
  111. ↑ ≪ The Population of Palestine Prior to 1948 ≫. MidEastWeb. [Consulta: 12 juliol 2007].
  112. ↑ 112,0 112,1 112,2 112,3 Israel Arxivat 2009-10-28 a Wayback Machine .. History. MSN Encarta. [Consulta: 17 de juliol de 2009]
  113. ↑ ≪ Background Paper No. 47 (ST/DPI/SER.A/47) ≫, 20-04-1949. [Consulta: 31 juliol 2007].
  114. ↑ Best 2003 , pag. 118?9
  115. ↑ ≪ History: Foreign Domination ≫. Israel Ministry of Foreign Affairs, 01-10-2006. [Consulta: 6 juliol 2007].
  116. ↑ Bregman 2002 , p. 40?1
  117. ↑ ≪ Part 3: Partition, War and Independence ≫. The Mideast: A Century of Conflict . National Public Radio, 02-10-2002. [Consulta: 13 juliol 2007].
  118. ↑ ≪ General Progress Report and Supplementary Report of the United Nations Conciliation Commission for Palestine, Covering the Period from December 11, 1949 to October 23, 1950 ≫, 23-10-1950. Arxivat de l' original el 2007-06-03. [Consulta: 13 juliol 2007]. (U.N. General Assembly Official Records, Fifth Session, Supplement No. 18, Document A/1367/Rev. 1)
  119. ↑ Total registered refugees per country and area (PDF). 2005 ONU , 20 de novembre de 2007
  120. ↑ ≪ Two Hundred and Seventh Plenary Meeting ≫, 11-05-1949. [Consulta: 13 juliol 2007].
  121. ↑ Van Evera , Stephen. ≪ Nature of the Flashpoint ≫ (PDF). Center for International Studies . Massachusetts Institute of Technology. [Consulta: 11 setembre 2007].
  122. ↑ Reveron & Murer 2006
  123. ↑ Lustick 1988 , pag. 37?9
  124. ↑ ≪ Israel (Labor Zionism) ≫. Country Studies . Library of Congress.
  125. ↑ ≪ Population, by Religion and Population Group ≫. Israel Central Bureau of Statistics, 2006. Arxivat de l' original el 2007-09-30. [Consulta: 7 agost 2007].
  126. ↑ Shindler 2002 , pag. 49?50
  127. ↑ ≪ The Suez Crisis ≫. University of San Diego, 05-12-2005. [Consulta: 15 juliol 2007].
  128. ↑ ≪Encarta - Six-Day War≫. A: . Encarta.msn.com, 1967-06-05 [Consulta: 13 marc 2009].   Arxivat 2009-06-06 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2009-06-06. [Consulta: 19 juliol 2009].
  129. ↑ Smith 2006 , p. 126. "Nasser, the Egyptian president, decided to mass troops in the Sinai...casus belli by Israel."
  130. ↑ NYTimes - The Interregnum
  131. ↑ ≪ Israel Ministry of Foreign Affairs - The Palestinian National Covenant- July 1968 ≫. Mfa.gov.il. [Consulta: 13 marc 2009].
  132. ↑ Palestine Facts Editors. ≪ Ma'alot, Kiryat Shmona, and Other Terrorist Targets in the 1970s ≫. Palestinefacts.org. Arxivat de l' original el 2007-09-30. [Consulta: 13 marc 2009].
  133. ↑ Andrews, Edmund L. and John Kifner. "George Habash, Palestinian Terrorism Tactician, Dies at 82." The New York Times . January 27, 2008. May 12, 2008.
  134. ↑ Crowdy 2006 , p. 333
  135. ↑ ≪The war of attrition≫. A: Britannica Online Encyclopedia [Consulta: 29 gener 2009].  
  136. ↑ ≪ 1973: Arab states attack Israeli forces ≫. On This Day . The BBC [Consulta: 15 juliol 2007].
  137. ↑ Bregman 2002 , pag. 169?70 "In hindsight we can say that 1977 was a turning point..."
  138. ↑ Bregman 2002 , pag. 171?4
  139. ↑ Bregman 2002 , p. 199
  140. ↑ ≪Intifada≫. A: Encarta . Microsoft, 2007 [Consulta: 16 setembre 2007].   Arxivat 2009-08-20 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2008-03-24. [Consulta: 19 juliol 2009].
  141. ↑ Haberman , Clyde ≪ After 4 Years, Intifada Still Smolders ≫. The New York Times , 09-12-1991 [Consulta: 28 marc 2008].
  142. ↑ Mowlana, Gerbner & Schiller 1992 , p. 111
  143. ↑ Bregman 2002 , p. 236
  144. ↑ ≪ From the End of the Cold War to 2001 ≫. Boston College. Arxivat de l' original el 2007-06-25. [Consulta: 16 juliol 2007].
  145. ↑ ≪ Declaration of Principles on Interim Self-Government Arrangements ≫. U.S. Department of State, 13-09-1993. Arxivat de l' original el 2003-08-23. [Consulta: 16 juliol 2007].
  146. ↑ Harkavy & Neuman 2001 , p. 270. "Even though Jordan in 1994 became the second country, after Egypt to sign a peace treaty with Israel..."
  147. ↑ Bregman 2002 , p. 257
  148. ↑ ≪ The Wye River Memorandum ≫. U.S. Department of State, 23-10-1998. Arxivat de l' original el 2003-08-23. [Consulta: 16 juliol 2007].
  149. ↑ Gelvin 2005 , p. 240
  150. ↑ ≪ West Bank barrier route disputed, Israeli missile kills 2 ≫. The Associated Press (via USA Today) , 29-07-2004.
  151. ↑ Resolucio sobre les consequencies legals de la construccio del mur en el territori palesti Arxivat 2008-10-07 a Wayback Machine . ICJ
  152. ↑ ≪ Informe del Consell de Seguretat de les Nacions Unides: Report of the Secretary-General on the United Nations Interim Force in Lebanon, (21 January 2006 to 18 July 2006) ≫. Arxivat de l' original el 7 de gener 2015. [Consulta: 1r setembre 2009].
  153. ↑ 'Permanent Ceasefire to Be Based on Creation Of Buffer Zone Free of Armed Personnel Other than UN, Lebanese Forces' United Nations Security Council , August 11, 2006
    - escalation of hostilities in Lebanon and in Israel since Hizbollah's attack on Israel on July 12, 2006
  154. ↑ Harel , Amos. ≪ Hezbollah kills 8 soldiers, kidnaps two in offensive on northern border ≫. Haaretz , 13-07-2006. Arxivat de l' original el 2 de juny 2009. [Consulta: 19 juliol 2009].
  155. ↑ Human Rights Watch: Israel's Indiscriminate Attacks Against Civilians in Lebanon
  156. ↑ Dades del Ministeri d'Afers Exteriors israelia
  157. ↑ ≪ Haartez, 2/2/2008: Ex-IDF General Udi Shani: IDF failed in Second Lebanon War ≫. Arxivat de l' original el 2008-10-11. [Consulta: 1r setembre 2009].
  158. ↑ Walker , Peter; News Agencies ≪ Olmert confirms peace talks with Syria ≫. The Guardian , 21-05-2008 [Consulta: 21 maig 2008]. ≪Israel and Syria are holding indirect peace talks, with Turkey acting as a mediator...≫
  159. ↑ ≪ Q&A: Gaza conflict ≫. BBC. [Consulta: 13 marc 2009].
  160. ↑ Associated Free Press ≪ Israeli jets pound Hamas ≫. The Sydney Morning Herald , 29-12-2008 [Consulta: 29 desembre 2008].
  161. ↑ Koutsoukis , Jason ≪ Battleground Gaza: Israeli ground forces invade the strip ≫. smh.com.au , 09-01-2005 [Consulta: 9 gener 2005].
  162. ↑ Ravid , Barak ≪ IDF begins Gaza troop withdrawal, hours after ending 3-week offensive ≫. Haaretz , 19-01-2009 [Consulta: 29 gener 2009]. Arxivat 2009-02-06 a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2009-02-06. [Consulta: 5 marc 2022].
  163. ↑ ≪ Haaretz, 19/1/2009 Amnesty accuses Israel of war crimes over use of white phosphorus in Gaza ≫. Arxivat de l' original el 2009-04-01. [Consulta: 28 agost 2009].
  164. ↑ ≪ PressTV 4/1/2009 Depleted uranium found in Gaza victims ≫. Arxivat de l' original el 2010-01-16. [Consulta: 28 agost 2009].
  165. ↑ ≪ Haaretz, 29/5/2009 Amnesty: Israel repeatedly breached rules of war in Gaza ≫. Arxivat de l' original el 2009-05-31. [Consulta: 28 agost 2009].
  166. ↑ ≪ Vilaweb 10/1/2009 Multitudinaria manifestacio a Barcelona en solidaritat amb Palestina ≫. Arxivat de l' original el 2009-01-21. [Consulta: 28 agost 2009].
  167. ↑ 10/1/2009 World-Wide Protests Against Gaza Massacre. 150,000 on London Demo
  168. ↑ Vilaweb: 11/1/2009: Mobilitzacio europea en solidaritat amb Palestina [ Enllac no actiu ]
  169. ↑ Nationalia, 2,07/2009: Amnistia Internacional denuncia que Israel va cometre crims de guerra durant l'ofensiva a Gaza
  170. ↑ Al Jazeera, 2/7/2009: Israel 'wantonly destroyed Gaza'
  171. ↑ Reuters, 9/1/2009 U.N. rights chief calls for Gaza war crimes probe
  172. ↑ Al Jazeera, 21/03/2009 UN: Gaza assault was 'inhumane'
  173. ↑ YnetNews, 9/6/2009 UN's Gaza war crimes investigation faces obstacles
  174. ↑ ≪ Israel killed more Palestinians in 2014 than in any other year since 1967 ≫ (en angles), 27-03-2015. [Consulta: 30 maig 2021].
  175. ↑ ARA . ≪ El TPI investigara crims de guerra als territoris palestins ≫, 04-03-2021. [Consulta: 30 maig 2021].
  176. ↑ Howard-Hassmann , Rhoda E. The West Bank and Gaza . Cambridge: Cambridge University Press, p. 114?132. ISBN 978-1-316-45981-2 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
Viccionari
Viquinoticies Modifica el valor a Wikidata


Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Israel&oldid=33576925 ≫