Sionisme

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Aquesta pagina o seccio es sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista .
El seu contingut actual es sospitos de no ser objectiu. Vegeu la discussio per a mes informacio. L'avis es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.

El sionisme (en hebreu : ???????) ( transliterat : HaTzionut ) es un moviment nacionalista [3] que va sorgir al segle XIX per permetre l'establiment d'una patria per al poble jueu a Palestina , [4] [5] [6] regio que es correspon aproximadament amb la Terra d'Israel en la tradicio jueva. [7] [8] [9] [10] Despres de la creacio d'Israel, el sionisme es va convertir en una ideologia que recolza "el desenvolupament i la proteccio de l'Estat d'Israel". [11] L'estat jueu practica actualment l'apartheid, la neteja etnica i el genocidi contra la poblacio arab palestina, i molts consideren el sionisme una forma tant de racisme com de colonialisme.

El sionisme va sorgir inicialment a Europa Central i Oriental com un moviment de ressorgiment nacional a finals del segle  xix , com a reaccio a les noves onades d' antisemitisme i com a consequencia de la Haskala , o Il·lustracio jueva. [12] [13] [14] Poc despres, la majoria dels liders del moviment van associar l'objectiu principal a la creacio de l'anhelada patria a Palestina, llavors una zona controlada per l' Imperi Otoma . [15] [16] [17] Aquest proces va ser vist pel Moviment Sionista com una "reunio d'exiliats" (kibbutz galuyot), un esforc per posar fi als exodes i persecucions que han marcat la historia jueva, portant al poble jueu de tornada a la seva patria historica. [18]

Del 1897 al 1948, l'objectiu primordial del Moviment Sionista va ser establir les bases d'una patria jueva a Palestina i, posteriorment, consolidar-la. En una variacio unica del principi d' autodeterminacio , [19] els Amants de Sio es van unir el 1884 i el 1897 es va organitzar el primer congres sionista. A finals del segle XIX i principis del XX, un gran nombre de jueus van emigrar primer a la Palestina otomana i mes tard a la Palestina del Mandat i, alhora, es van realitzar intents diplomatics per obtenir reconeixement i suport a tot el mon. Des de la creacio de l'Estat d'Israel el 1948, el sionisme ha continuat advocant principalment en nom d'Israel i fent front a les amenaces a la seva existencia i seguretat continues.

El sionisme mai no ha estat un moviment uniforme. Els seus liders, partits i ideologies van divergir sovint entre si. Es van fer compromisos i concessions per assolir un objectiu cultural i politic compartit com a resultat del creixent antisemitisme i l'anhel de tornar al pais “ancestral”. Han sorgit diversos tipus de sionisme, com el sionisme politic, el sionisme liberal, el sionisme laborista , el sionisme revisionista , el sionisme cultural i el sionisme religios . Els defensors del sionisme ho consideren un moviment d'alliberament nacional per a la repatriacio d'un poble perseguit a la seva patria ancestral. [20] [21] [22] Els critics del sionisme ho consideren una ideologia o moviment colonialista , [23] racista, [24] o excepcionalista. [25] [26] [27] [28] [29]

Origens [ modifica ]

Article principal: Historia del sionisme

Sota la pressio de l' antisemitisme europeu i sota la influencia de les ideologies nacionalistes , una part dels intel·lectuals jueus d'Europa transforma a finals del segle  xix aquesta tradicio religiosa o cultural en un projecte politic: el sionisme. Alguns dels seus ideolegs aprofitaren l'antisemitisme per convencer molts jueus del seu projecte:

≪ Els antisemites seran els nostres millors amics, les nacions antisemites seran les nostres aliades ≫
? Theodor Herzl

El projecte, influit pels moviments europeus de l'epoca, tindra un fort component racista. El 1904, Vladimir Jabotinsky , fundador del " sionisme revisionista ", o ultranacionalisme sionista de dreta, i autor anys mes tard d'"El Mur de Ferro", que es pot considerar com un assaig de referencia per a tot el moviment sionista, i especialment influent en posteriors dirigents sionistes com Menachem Begin o Yitzak Shamir ; exposava sense embuts les premisses essencials del sionisme, establertes anys enrere i de forma menys contundent, per Theodor Herzl , Chaim Weizmann i d'altres. Expressaria les bases del caracter racista i colonialista de sionisme en els seguents termes:

≪ Un home no es pot assimilar a un poble que te la sang diferent de la seva. Per assimilar-se, hauria de canviar el seu cos, hauria de transformar-se en un d'ells per la seva sang. No hi pot haver assimilacio. Mai no deixarem fer coses tal com casaments mixtos perque la preservacio de la nostra integritat nacional es impossible si no es mantenint la puresa de la raca i per aixo haurem de tenir aquest territori on el nostre poble constituira la poblacio racialment pura. ≫
? Vladimir Jabotinsky [30]

Entre 1917 i 1922 , el moviment sionista obte per la declaracio Balfour de 1917 i la conferencia de San Remo ( 1920 ) la declaracio d'una ≪Llar Nacional Jueva≫ a Palestina . Palestina es llavors col·locada sota mandat britanic , periode que s'anomena ≪ Mandat Britanic de Palestina , en contra de l'opinio dels arabs ≫ que hi viuen i als quals preten ocupar la seva terra. Els dirigents sionistes van apostar per aquesta dominacio britanica, recolzant l'imperialisme britanic com a mitja pel qual obtenir una posicio favorable als seus plans: [31]

≪ "... Podem dir raonablement que si Palestina caigues dins l'esfera d'influencia britanica i si Gran Bretanya hi fomentes la colonitzacio, com a dependencia britanica, hi podriem tenir d'ara 20 o 30 anys un milio de jueus, potser mes; desenvolupariem el pais, el tornariem a la civilitzacio i conformariem una proteccio molt eficac del canal de Suez ≫
? Chaim Weizmann [32]

De 1918 a 1948 , la poblacio jueva passa de 83.000 persones a 650.000. El creixement es a causa a una forta natalitat , pero sobretot a una forta immigracio causada per l'antisemitisme a Europa i la propaganda sionista, sobretot despres de l' Holocaust (el genocidi nazi ).

Per a molts dirigents sionistes, durant el nazisme, el mes important sera fomentar la immigracio jueva a Palestina, Ben Gurion afirma:

≪ Si sabes que fos possible salvar tots els nens d'Alemanya per portar-los a Anglaterra i nomes la meitat per transportar-los a Eretz Israel, llavors triaria la segona alternativa ≫
? David Ben Gurion [33]

L'objectiu declarat des del comencament sera expulsar els pobladors palestins natius per establir-hi una majoria de poblacio jueva que faci viable el projecte d'Estat jueu.

≪ ...els pobladors indigenes son com les pedres de Judea, obstacles que han de ser escombrats en un cami dificil ≫
? Chaim Weizmann [34]

Establiment de l'estat jueu [ modifica ]

Despres d'un conflicte violent entre 1944 i 1947 , els britanics abandonen Palestina.

El 1947 , l' ONU determina la particio de Palestina entre un Estat jueu (prop d'un 55% del territori) el qual s'anomenaria Israel i un estat arab, amb el 45% del territori de Palestina . Fet que no es acceptat pels arabs, els quals demanaven que es respectes la integritat del territori dels seus habitants natius. El nou estat proclama la seva independencia el 14 de maig de 1948 . expulsant centenars de milers de palestins de les seves terres i cases, per mitja de matances i accions de terror de grups paramilitars sionistes com Stern o Irgun .

Entre finals de 1947 i comencaments de 1949 , l'Estat d' Israel ha de fer front a la invasio dels exercits de cinc estats arabs els quals no reconeixen l'Estat fundat sobre aquest territori. A partir d'aleshores, i despres de successius exodes, centenars de milers de palestins viuen en camps de refugiats. Es calcula que despres de la guerra de 1948, 726.000 palestins van ser desplacats o exiliats, i des d'aleshores la xifra dels anomenats refugiats palestins ha arribat als 4.255.120, repartits entre els camps de refugiats de Cisjordania (687.542), Gaza (961.645), el Liban (400.582), Siria (424.650), Jordania (953.012) i altres paisos, segons dades de l'ONU. [35]

Amb l'expulsio dels palestins i la destruccio de les seves ciutats i pobles, una gran quantitat de propietats van ser confiscades sota la seccio "Llei sobre els propietaris absents" (1950). Fins al 1947, la propietat de terres per part de jueus a Palestina representava entorn del 6%. Quan l'estat va ser formalment establert, el Fons Nacional jueu estimava al 90% les terres que havia estat requisada. [36]

La confiscacio de les propietats palestines va ser indispensable per fer d'Israel un estat viable. Entre 1948 i 1953, es van establir 370 ciutats jueves i colonies. Tres-cents cinquanta ho van fer sobre propietats "d'absents". El 1954, prop del 35% dels jueus d'Israel vivien sobre propietats confiscades als absents i prop de 250.000 nous immigrants es van instal·lar a zones urbanes d'on s'havia fet fora els palestins.

La Guerra dels Sis Dies del 1967 acaba amb l'annexio per part d'Israel de Jerusalem Est i els territoris de Cisjordania o la Franja occidental i Gaza , i mante la poblacio sota un regim d'ocupacio, mentre comenca a instal·lar centenars de colonies o assentaments i a apropiar-se de nombroses terres. Ocupa, a mes, els Alts del Golan a Siria. Continua el projecte sionista d'un estat del mediterrani al Jorda .

El 1973, Israel torna a entrar en guerra aquest cop al Yom Kippur . El 1982 envaeix el sud del Liban , en suport dels les Falanges Libaneses , deixant enrere la nefasta massacre de Sabra i Xatila . El conflicte es perllongara fins a la retirada de les tropes israelianes el 2000, i l'estiu de 2006, amb la segona invasio del sud del Liban,

La Resolucio 3.379 de les Nacions Unides, "Eliminacio de totes les formes de discriminacio racial", aprovada el 10 de novembre de 1975, determinava que el sionisme era una forma de racisme i discriminacio racial. [37] Va ser revocada, pero, a l' Assemblea General de les Nacions Unides el 16 de desembre del 1991. [38] Kofi Annan , secretari general de l'ONU, en el seu discurs del 21 de juny del 2004 al seminari sobre antisemitisme declara:

≪ La resolucio de l'Assemblea General del 1975, en equiparar el sionisme amb el racisme, fou una decisio especialment desafortunada. M'alegro que des de llavors ha estat anul·lada. ≫
? Kofi Annan [39]

Jueus contra el sionisme [ modifica ]

Article principal: Antisionisme

Arreu del mon, hi ha jueus que han expressat el seu rebuig al sionisme criticant el tracte donat als palestins per Israel, o que s'oposen a la legitimitat d'un estat jueu i a la ideologia sionista; [40] [41] tambe des de posicions religioses ortodoxes, grups com Satmar , Neturei Karta , [42] o els Jueus contra el sionisme , [43] s'oposen al sionisme en considerar que aquesta ideologia i l'estat d'Israel es contrari al judaisme .

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Medding , P.Y.. Studies in Contemporary Jewry: XI: Values, Interests, and Identity: Jews and Politics in a Changing World . OUP USA/Institute of Contemporary Jewry, Hebrew University of Jerusalem, 1995, p. 11. ISBN 978-0-19-510331-1 [Consulta: 11 marc 2019].  
  2. ↑ Gans , Chaim. A Just Zionism: On the Morality of the Jewish State (en angles). Oxford University Press, 2008. DOI   10.1093/acprof:oso/9780195340686.001.0001 . ISBN 978-0-19-986717-2 [Consulta: 16 marc 2019].  
  3. ↑ El sionisme s'ha descrit com a forma de nacionalisme etnic [1] o com a forma de nacionalisme etnocultural amb components de nacionalisme civic. [2]
  4. ↑ Herzl , Theodor . ≪Biography, by Alex Bein≫. A: Der Judenstaat . republication. Nova York: Courier Dover , 1988, p. 40. ISBN 978-0-486-25849-2 [Consulta: 28 setembre 2010].  
  5. ↑ ≪ Zionism ≫. Oxford Dictionary . Arxivat de l' original el 4 abril 2016. [Consulta: 30 juny 2016].
  6. ↑ ≪ Zionism | nationalistic movement ≫. [Consulta: 30 juny 2016].
  7. ↑ Safrai , Ze?ev. The Land in Rabbinic Literature (en angles). Brill, 2018-05-02, p. 76?203. ISBN 978-90-04-33482-3 [Consulta: 6 juliol 2023].   "La preocupacio de la literatura rabinica en totes les formes per la Terra d'Israel es sens dubte intensa i constant. No es estrany que aquesta literatura ofereixi als historiadors de la Terra d'Israel una gran quantitat d'informacio per aclarir una gran varietat de temes."
  8. ↑ Biger , Gideon. The Boundaries of Modern Palestine, 1840?1947 (en angles). Routledge, 2004, p. 58?63. ISBN 978-1-135-76652-8 . ≪A diferencia de la literatura anterior que tractava de la delimitacio de Palestina, les fronteres no es presentaven segons el significat historic tradicional, sino segons els limits de l'Eretz Israel jueu que estava a punt d'establir-s'hi. Aquest enfocament caracteritza totes les publicacions sionistes de l'epoca... quan es tractava d'indicar fronteres, preferien la condicio realista i les necessitats economiques estrategiques a un somni irrealista basat en el passat historic”. Aixo significava que els planificadors preveien una Palestina futura que controles totes les fonts del Jorda , la part meridional del riu Leontes al Liban, la gran zona cultivable a l'est del Jorda, inclosa la zona de blat d'Houran i Gil'ad, la muntanya Hermon, els rius Yarmuk i Yabok, el ferrocarril de Hijaz ...≫  
  9. ↑ Motyl, 2001 , p. 604.
  10. ↑ Herzl , Theodor. ≪Biography, by Alex Bein≫. A: Der Judenstaat . republication. Nova York: Courier Dover , 1988, p. 40. ISBN 978-0-486-25849-2 [Consulta: 28 setembre 2010].  
  11. ↑ ≪ Zionisme ≫ (en angles).
  12. ↑ Ben-Ami Shillony . Jews & the Japanese: The Successful Outsiders . Tuttle Publishing, 2012, p. 88. ISBN 978-1-4629-0396-2 [Consulta: 21 novembre 2017]. ≪(Zionism) arose in response to and in imitation of the current national movements of Central, Southern, and Eastern Europe≫  
  13. ↑ LeVine , Mark; Mossberg , Mathias. One Land, Two States: Israel and Palestine as Parallel States . University of California Press, 2014, p. 211. ISBN 978-0-520-95840-1 [Consulta: 16 marc 2016]. ≪Els pares del sionisme no van ser el judaisme i la tradicio sino l'antisemitisme i el nacionalisme. Els ideals de la Revolucio Francesa es van estendre lentament per Europa, aconseguint finalment la Demarcacio jueva a l' Imperi Rus i contribuint a desencadenar la Haskala , o Il·lustracio jueva. Aixo va engendrar una divisio permanent al mon jueu, entre els que s'aferraven a una visio halaxica o religios-centrica de la seva identitat i els que van adoptar en part la retorica racial de l'epoca i van convertir el poble jueu en una nacio. A aixo hi va contribuir l'onada de pogroms a Europa de l'Est que va fer fugir dos milions de jueus; la majoria va acabar a America , pero alguns van triar Palestina. Una forca impulsora va ser el moviment Els Amants de Sio , que des de 1882 va treballar per desenvolupar una identitat hebrea diferent del judaisme com a religio.≫  
  14. ↑ Gelvin , James L. The Israel-Palestine Conflict: One Hundred Years of War . Cambridge University Press, 2014, p. 93. ISBN 978-1-107-47077-4 [Consulta: 16 marc 2016]. ≪El fet que el nacionalisme palesti es desenvolupes mes tard que el sionisme i, de fet, en resposta a ell, no disminueix de cap manera la legitimitat del nacionalisme palesti ni ho fa menys valid que el sionisme. Tots els nacionalismes sorgeixen en oposicio a algun altre. Per que si no caldria especificar qui es? I tots els nacionalismes es defineixen per allo a que s'oposen. Com hem vist, el mateix sionisme va sorgir com a reaccio als moviments nacionalistes antisemites i excloents d'Europa. Seria pervers jutjar el sionisme com una mica menys valid que l'antisemitisme europeu o aquests nacionalismes. A mes, el mateix sionisme tambe es va definir per la seva oposicio als habitants palestins autoctons de la regio. Tant el lema de la "conquesta de la terra" com el de la "conquesta del treball", que es van convertir en elements centrals del corrent dominant del sionisme al Yishuv, es van originar com a resultat de la confrontacio sionista amb l'"altre" palesti.≫  
  15. ↑ Cohen , Robin. The Cambridge Survey of World Migration . Cambridge University Press, 1995, p.  504 . ISBN 978-0-521-44405-7 . ≪Zionism Colonize palestine.≫  
  16. ↑ Gelvin , James. The Israel?Palestine Conflict: One Hundred Years of War . 2nd. Cambridge University Press, 2007, p. 51. ISBN 978-0-521-88835-6 [Consulta: 19 febrer 2016].  
  17. ↑ Ilan Pappe, The Ethnic Cleansing of Palestine , 2006, pp. 10?11
  18. ↑ Gamlen , Alan. Human Geopolitics: States, Emigrants, and the Rise of Diaspora Institutions (en angles). Oxford University Press, 2019. ISBN 978-0-19-883349-9 .  
  19. ↑ Butenschøn , Nils A Accommodating Conflicting Claims to National Self-determination. The Intractable Case of Israel/Palestine . International Journal on Minority and Group Rights, 13, 2/3, 2006, pag. 285?306. DOI : 10.1163/157181106777909858 . ISSN : 1385-4879 . ≪La reivindicacio sionista de Palestina en nom del judaisme mundial com a poblacio extraterritorial era unica, i no estava recolzada (com es va admetre al seu moment) per les interpretacions establertes del principi d'autodeterminacio nacional, expressat al Pacte de la Lliga de les versions posteriors), i com s'aplicava als altres territoris amb el mateix estatus que Palestina (mandat "A")≫
  20. ↑ Israel Affairs . Volum 13, seccio 4, 2007 ? Special Issue: Postcolonial Theory and the Arab-Israel Conflict ? De-Judaizing the Homeland: Academic Politics in Rewriting the History of Palestine . S. Ilan Troen
  21. ↑ Aaronson , Ran ≪ Settlement in Eretz Israel ? A Colonialist Enterprise? "Critical" Scholarship and Historical Geography ≫. Settlement in Eretz Israel ? A Colonialist Enterprise? "Critical" Scholarship and Historical Geography , 1, 2, 1996, pag. 214?229.
  22. ↑ "Zionism and British imperialism II: Imperial financing in Palestine", Journal of Israeli History: Politics, Society, Culture . Volume 30, Issue 2, 2011. pp. 115?139. Michael J. Cohen
  23. ↑ * Shafir, Gershon, Being Israeli: The Dynamics of Multiple Citizenship , Cambridge University Press, 2002, pp. 37?38
    • Bareli, Avi, "Forgetting Europe: Perspectives on the Debate about Zionism and Colonialism", in Israeli Historical Revisionism: From Left to Right , Psychology Press, 2003, pp. 99?116
    • Pappe Ilan , A History of Modern Palestine: One Land, Two Peoples , Cambridge University Press, 2006, pp. 72?121
    • Prior, Michael, The Bible and colonialism: a moral critique , Continuum International Publishing Group, 1997, pp. 106?215
    • Shafir, Gershon, "Zionism and Colonialism", in The Israel / Palestinian Question , by Ilan Pappe, Psychology Press, 1999, pp. 72?85
    • Lustick, Ian, For the Land and the Lord ...
    • Zuriek, Elia, The Palestinians in Israel: A Study in Internal Colonialism , Routledge & K. Paul, 1979
    • Penslar, Derek J., "Zionism, Colonialism and Postcolonialism", in Israeli Historical Revisionism: From Left to Right , Psychology Press, 2003, pp. 85?98
    • Pappe, Ilan , The Ethnic Cleansing of Palestine , Oneworld, 2007
    • Masalha , Nur. The Bible and Zionism: invented traditions, archaeology and post-colonialism in Palestine-Israel . 1. Zed Books, 2007, p. 16.  
    • Thomas , Baylis. The Dark Side of Zionism: Israel's Quest for Security Through Dominance . Lexington Books, 2011, p. 4.  
    • Prior , Michael. Zionism and the State of Israel: A Moral Inquiry . Psychology Press, 1999, p. 240.  
  24. ↑ * Zionism, imperialism, and race , Abdul Wahhab Kayyali, ?Abd al-Wahh?b Kayy?l? (Eds), Croom Helm, 1979
    • Gerson, Allan, "The United Nations and Racism: the Case of Zionism and Racism", in Israel Yearbook on Human Rights 1987, Volume 17; Volume 1987, Yoram Dinstein, Mala Tabory (Eds) , Martinus Nijhoff Publishers, 1988, p. 68
    • Hadawi, Sami, Bitter harvest: a modern history of Palestine , Interlink Books, 1991, p. 183
    • Beker, Avi, Chosen: the history of an idea, the anatomy of an obsession , Macmillan, 2008, pp. 131, 139, 151
    • Dinstein, Yoram, Israel Yearbook on Human Rights 1987, Volume 17; Volume 1987 , pp. 31, 136
    • Harkabi, Yehoshafat, Arab attitudes to Israel , pp. 247?248
  25. ↑ ≪ Through The Looking Glass: The Myth Of Israeli Exceptionalism ≫ (en angles), 03-06-2010. [Consulta: 26 octubre 2023].
  26. ↑ Nur Masalha. The Bible and Zionism: Invented Traditions, Archaeology and Post-Colonialism in Palestine- Israel . Zed Books, 2007, p. 314. ISBN 978-1-84277-761-9 [Consulta: 19 febrer 2016].  
  27. ↑ Ned Curthoys; Debjani Ganguly Edward Said: The Legacy of a Public Intellectual . Academic Monographs, 2007, p. 315. ISBN 978-0-522-85357-5 [Consulta: 12 maig 2013].  
  28. ↑ N?dira Shalh?b K?f?rkiy?n. Militarization and Violence Against Women in Conflict Zones in the Middle East: A Palestinian Case-Study . Cambridge University Press, 2009, p. 9. ISBN 978-0-521-88222-4 [Consulta: 12 maig 2013].  
  29. ↑ Paul Scham; Walid Salem; Benjamin Pogrund Shared Histories: A Palestinian-Israeli Dialogue . Left Coast Press, 2005, p. 87?. ISBN 978-1-59874-013-4 [Consulta: 12 maig 2013].  
  30. ↑ Jabotinsky. Letter on Autonomy, 1904
  31. ↑ ≪ NNUU. Els origens i evolucio del problema de Palestina, 1914-1947 ≫. Arxivat de l' original el 2009-01-30. [Consulta: 27 octubre 2008].
  32. ↑ Chaim Weizmann, Trial and Error: The Autobiography of Chaim Weizmann (Nova York: Harpers, 1949), p.149.
  33. ↑ David Ben Gurion. Discurs en acte de sionistes laboristes de Gran Bretanya. 1938
  34. ↑ Chaim Weizmann, carta a un amic, 1914
  35. ↑ Total registered refugees per country and area (PDF). 2005 ONU, 20 de novembre de 2007
  36. ↑ Jewish National Fund, Jewish Villages in Israel, p.xxi. Quoted in Lehn and Davis, The Jewish National Fund.
  37. ↑ ≪ Resolucio 3379 de les NN.UU. Eliminacio de totes les formes de discriminacio racial. 10 Novembre 1975 ≫. Arxivat de l' original el 1 de febrer 2009. [Consulta: 27 d’octubre 2008].
  38. ↑ ≪ Resolucio 46/86 de les NN.UU. Eliminacio del racisme i de la discriminacio racial. 16 de desembre del 1991 ≫. Arxivat de l' original el 2006-05-21. [Consulta: 1r novembre 2008].
  39. ↑ Kofi Annan, Discurs d'obertura al Seminari del Departament d'Informacio Publica sobre l'antisemitisme
  40. ↑ ≪ International Jewish anti-Zionist Network ≫. Arxivat de l' original el 2009-11-20. [Consulta: 20 novembre 2008].
  41. ↑ Jewish Friends Of Palestine
  42. ↑ Neturei Karta
  43. ↑ True Torah Jews Against Zionism

Bibliografia [ modifica ]

  • Motyl , Alexander J. Encyclopedia of Nationalism, Volume II (en angles). Academic Press, 2001. ISBN 978-0-12-227230-1 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Sionisme
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sionisme&oldid=33289989 ≫