La
Gal·lia
o les
Gal·lies
fou una regio d'
Europa
occidental actualment ocupada per
Franca
,
Belgica
, l'oest de
Suissa
i les zones dels
Paisos Baixos
i d'
Alemanya
a l'oest del
Rin
. Durant els segles VI al I aC el nom tambe s'aplicava al nord d'
Italia
. Les
Illes Britaniques
queden fora d'aquesta denominacio tot i estar poblades de
celtes
com la resta.
Els
gals
era el nom que empraven els antics romans per referir-se als habitants
celtes
d'aquesta regio en els temps antics i va ser emprada principalment pels romans que molt rares vegades anomenaven
celtes
a aquest conjunt de tribus diverses. El gentilici es va conservar a traves dels temps solament en l'extensio de terres que avui componen el pais de Franca i encara avui segueix anomenant-se gals als francesos.
Els gals es van estendre per tota Europa en temps dels romans, parlant unes
llengues celtiques
que havien divergit en dos grups. A mes dels gals de l'actual Franca (excepcio feta de l'extrem sud de la
Catalunya del Nord
), uns altres s'havien establert en les planes del nord de la
peninsula Italica
, en la provincia que els romans coneixien com
Gal·lia Cisalpina
("Gals a aquest costat dels Alps") i
Venetia et Istria
. Altres gals havien emigrat creuant els
Pirineus
fins a la
peninsula Iberica
, on es van barrejar amb
ibers
indigenes donant lloc als
celtibers
.
Els gals van ser anomenats
walha
per les
tribus germaniques
, un terme generic per a "estranger" o "foraster". Aquesta paraula
germanica
va donar origen igualment als termes
Gal·les
i
Valonia
.
La part nord de l'actual Italia, la
Gal·lia Cisalpina
, fou la primera conquerida per Roma (segles
iii
i
ii
aC). La resta (
Gal·lia Transalpina
,
Gallia Transalpina
en llati),
[1]
fou essencialment conquerida per Cesar (59-52 aC) i incorporada a Roma, quedant posteriorment dividida en diverses provincies, d'on prove l'expressio les
Gal·lies
.
Les millors o gairebe uniques descripcions de la
Gal·lia Transalpina
venen de
Juli Cesar
(
De bello Galli
),
Estrabo
(basat en Cesar i
Posidoni
),
Pomponi Mela
,
Plini el Vell
i
Claudi Ptolemeu
(que va fer un mapa de la Gal·lia). Els
Itineraris
tambe aporten informacio valuosa, especialment l'
Itinerari d'Antoni
i el de Teodosi.
La part sud-est de la regio, que Cesar anomena
Provincia
, fou inicialment anomenada
Braccata
, perque era habitada pels
braccae
, pero mes tard fou coneguda per Narbonense.
Cesar va dividir el pais en quatre parts: la
Provincia
(mes tard la
Narbonense
),
Aquitania
,
Gal·lia Celtica
i
Gal·lia Belga
.
Els limits de la Gal·lia al sud era el
Promontorium Pyrenaeum
(
Cap de Creus
) i a aquesta zona la darrera ciutat era
Portus Veneris
(
Portvendres
) i la ciutat mes al sud a la part oriental era
Cervaria
. Els
Pirineus
eren el seu limit amb
Hispania
; el seu limit oriental era el
Rin
i mes al sud els
Alps
.
Les illes
Caesarea
(
Jersey
),
Sarnia
(
Guernsey
), i
Riduna
(
Alderney
) en feien part.
Zones de muntanyes destacades:
L'
Oppidum
de Bibracte el s. I aC
Els estats gals eren en general petits i els mes grans intentaven exercir la supremacia sobre els altres. Els dirigents eren els rics, era doncs una
plutocracia
. La principal font de riquesa eren les vinyes. Els
biturigs
tenien mines de
ferro
.
Els celtes tenien
esclaus
i alguns es feien esclaus dels nobles voluntariament quan no podien pagar els
deutes
o
impostos
. Els pobres no tenien terra propia i la posseien en tinenca dels nobles als quals pagaven una renda en diners o especies. Els nobles eren immensament rics; els rics tenien diverses dones i tenien el poder de vida o mort sobre dones i fills.
La religio dels gals era el
druidisme
i els seus sacerdots eren anomenats
druides
. El poder dels liders religiosos, els druides, era tambe notable. El
druida
maxim era succeit a la seva mort pel seguent en merits (
dignitas
) pero quant n'hi havia diversos amb els mateixos merits era elegit per votacio i fins i tot de vegades despres d'un conflicte armat; els druides eren no nomes liders religiosos sino tambe jutges, i no participaven en els combats ni pagaven taxes.
Cesar esmenta uns senats per als
pobles gals
, el cap dels quals era electiu. Un cap del senat dels
hedus
,
Vergobretus
, era elegit per un any. Les usurpacions eren frequents i els mes rics volien usurpar el poder i no es podien establir dinasties regulars.
Els
gals
parlaven diferents dialectes d'una
llengua celta
pertanyent a la
familia indoeuropea
, que en l'actualitat esta extingida. A la zona d'
Aquitania
parlaven probablement
llengues basques
, sent aquesta zona bastant mes amplia del que es actualment. Cap de les llengues que en aquests temps s'ha anomenat "llengua celta" prove d'aquella llengua parlada pels
gals
o pels
celtes
. La llengua que es parla a la
Bretanya
es una herencia de la gent que van arribar de la
Gran Bretanya
durant els primers segles de l'era cristiana.
Es coneix poca escriptura dels gals i es creu que aixo es deu als tabus religiosos que tenien en el tema de l'escriptura. Despres del seu contacte amb
grecs
i
romans
van utilitzar l'alfabet d'uns i d'altres.
Primeres referencies dels classics
[
modifica
]
La historia comenca amb l'establiment dels
foceus
a
Massalia
vers el
600 aC
, en territori dels
ligurs
. Alli van aprendre a cultivar la vinya, i van ensenyar als gals l'us de l'
alfabet
.
En aquest temps una part dels gals estava emigrant o havia emigrat a la
peninsula Italica
i
Germania
. Mes tard una altra emigracio a l'orient va originar la
Galacia
, despres d'
envair els Balcans
.
Cratera de la tomba de Vix, una de les primeres restes arqueologiques dels gals.
Pirros
tenia un cos de gals al seu exercit suposadament originaris d'Il·liria, als que va utilitzar a Italia i despres contra
Antigon Gonates
de
Macedonia
que tambe tenia un cos militar de gals.
Els gals foren emprats com a mercenaris pels cartaginesos a la
Primera Guerra Punica
, dirigits principalment per
Autaritus
, pero van sorgir problemes en acabar i els mercenaris gals foren eliminats despres de mes de tres anys de lluita.
El
154 aC
els massaliotes van demanar assistencia a Roma en la lluita contra els ligurs
oxibis
i
deciats
, que assetjaven les dependencies d'
Antipolis
(
Antibes
) i
Nicaea
(
Nica
). Els romans van enviar ambaixadors que van desembarcar a
Aegitna
(
Canes
), ciutat dels oxibis prop d'Antipolis, que no van voler rebre els enviats i, en un enfrontament, dos esclaus romans van morir i el comissionat
Flaminius
es va escapar amb dificultat. El consol
Q. Opimius
fou enviat amb una forca contra els
ligurs
i va sortir de
Placentia
fins a arribar a
Aegitna
, que va ocupar i va fer esclaus a tots els habitants; despres va derrotar el
oxibis
i
deciats
en dues batalles i els ligurs es van sotmetre i van perdre una part de les seves terres que foren donades a Massilia.
Altre cop els massaliotes van demanar ajut contra els seus veins
salis
i el
125 aC
fou enviat a la zona el consol
M. Fulvius Flaccus
que va derrotar els salis i va envair el pais dels
voconcis
, al nord dels anteriors, sense que aquests hagueren participat en la lluita.
C. Sextius Calvinus
, consol el
124 aC
, i mes tard proconsol a la Gal·lia, va completar la submissio dels salis als quals va vendre com esclaus el
123 aC
. El rei o cap dels salis, Teutomal, junt amb altres caps, es va refugiar amb els
al·lobroges
. Calvinus va expulsar a tots els habitants de la zona costanera per assegurar el lliure pas dels romans; prop de Marsella va trobar un lloc d'aigues termals que li va agradar i alli va fundar la colonia llatina d'
Aquae Sextiae
(actual
Ais de Provenca
), que fou el primer establiment roma al nord dels Alps (
122 aC
).
La provincia romana
[
modifica
]
En aquest temps els
hedus
, un poble entre el
Saona
i el
Loira
estaven en guerra amb els
al·lobroges
, que estaven aliats als
arverns
(que vivien a
Alvernia
). Els romans van ajudar els hedus als que van donar el titol d'amics i germans de Roma. El consol
Gneu Domici
, que governava la Gal·lia (
122 aC
, va exigir dels al·lobroges el lliurament dels caps salis, pero el rei
Bituit
es va negar a lliurar-lo, i amb les seves forces va travessar el
Isera
i es va trobar amb els romans a Vindalium, alla on s'uneixen el riu
Sorgue
i el
Roine
, una mica al nord d'
Avinyo
. Els gals foren derrotats (
121 aC
). El consol
Fabi Maxim
va arribar amb reforcos, va travessar l'Isera i va entrar al pais dels al·lobroges; els arverns i els seus veins i aliats
rutens
van avancar contra els romans prop del Roine al punt d'unio amb l'Isera; el rei arvern, Bituit, veient que eren inferiors en nombre, els va atacar, pero fou derrotat i gran part dels seus homes es va ofegar al riu. Bituit fou capturat per Domici i enviat a Roma carregat de cadenes, essent empresonat a
Alba Longa
, i poc despres el seu fill Congenciat va correr la mateixa sort. Els romans van ignorar als arverns, el pais dels quals era muntanyos i dificil, pero els al·lobroges foren declarats subjectes de Roma, i amb els seus territoris (que arribaven pel nord fins a
Ginebra
) es va formar la que fou anomenada
≪Provincia≫
(abreujant el nom de
Provincia Gallia Transalpina
), una provincia romana fora d'Italia. Fabi Maxim va obtenir el sobrenom d'Al·lobrogic, i va construir dos temples a la regio. Fabi i Domici van celebrar el
triomf
a Roma.
Els successors de Fabi van estendre la provincia a l'oest del Roine, per les
Cevenes
, i van sotmetre als
helvis
,
Volques arecomicis
i
sordons
, i es van aliar amb els
volques tectosages
de
Tolosa
. El
118 aC
el consol
Marci Rex
va atacar el poble
ligur
dels estenis, i els va matar tots (els que no van morir es van suicidar).
Per aquest temps, els
escordiscs
, de la regio del
Sava
, que els antics consideraven gals, van migrar cap a Italia; el consol
Gai Porci Cato
va entrar al seu pais, pero fou derrotat i mort; els escordiscs van continuar assolant el nord de
Grecia
.
El
118 aC
es va establir la colonia romana de
Narbo Martius
(
Narbona
) a la riba del riu
Atax
(
Aude
).
Cimbres i teutons
[
modifica
]
Recreacio artistica de soldats gals segons la
Larousse
Illustre
de 1898
El
114 aC
el poble dels
cimbres
va entrar des del
Noric
(
Noricum
) aliats als
teutons
. El consol del
113 aC
,
Cn. Papirius Carbo
, va creuar els Alps i els va atacar pero fou derrotat i va escapar amb dificultat i sembla que els cimbres i teutons van passar a la Gal·lia i pocs anys despres eren al pais dels belgues; tot seguit van assolar la Gal·lia despres anomenada celtica i d'alli van anar a
Provincia
, on el
109 aC
el consol
M. Junius Silanus
fou derrotat.
El
107 aC
era governador de la Gal·lia Transalpina o
Provincia
, L. Cassius Longinus quan els
tigurins
, un dels pobles
helvetics
, sota comandament de
Divico
, van envair el pais dels al·lobroges i Longinus va sortir a lluitar contra ells pero fou derrotat i mort en batalla segurament prop del
Llac Leman
; aqui va morir Calpurni Piso, avi de Piso, la filla del qual fou la dona de Cesar. M. Aemilius Scaurus, legat del consol Caepio (
106 aC
) fou tambe derrotat pels cimbres i fet presoner, essent executat per un princep anomenat Boiorix, quan va advertir als cimbres de no envair Italia.
El
105 aC
el consol Gneu Manli Maxim va anar al nord dels Alps amb Q. Servilius Caepio, consol de l'any anterior i sembla que fou llavors quan va ocupar i saquejar Tolosa en revenja perque els
tectosages
s'havien aliat als cimbres o almenys ho havien intentat; eren acampats a la vora del Roine quan foren atacats pels cimbres i gals i foren aniquilats i es diu que fins a vuitanta mil soldats romans van morir; entre els que es van salvar hi havia
Sertori
que va poder nedar pel Roine. Llavors els cimbres van creuar els Pirineus i van entrar a Hispania pero foren rebutjats pels
celtibers
i van retornar a la Gal·lia on es van reunir amb els teutons.
El
103 aC
Gai Mari
fou nomenat consol per tercera vegada i va anar a
Provincia
per lluitar contra els cimbres. Al Roine va fer construir el canal conegut com a
Fossa Mariana
. El seu llegat era
Lluci Corneli Sul·la
, el qual va derrotar els tectosages i va fer presoner al seu rei Copill. Els cimbres i teutons es van dividir en dos grups: un, que formaven els cimbres juntament amb els tigurinis helvetics, va entrar a Italia pels Alps tridentins; un altre, que formaven els teutons juntament amb un poble anomenat
ambrons
, va entrar a
Liguria
. Mari fou consol per quarta vegada el
102 aC
, va establir la seva posicio a la unio del Roine i l'Isere i es va enfrontar als teutons prop d'
Aquae Sextiae
, derrotant-los completament i dispersant-los; el seu rei Teutobocchus, fou fet presoner i va ser exposat en el triomf de Mari a Roma. El
101 aC
Mari fou consol per cinquena vegada junt amb Lutatius Catulus, i va derrotar els cimbres al nord del riu Po, acabant aixi amb aquest perill per molts anys.
Guerres civils romanes
[
modifica
]
Provincia
fou el principal feu dels partidaris de Mari despres de la usurpacio de Sul·la El
78 aC
L. Manlius, proconsol de Gal·lia va haver d'abandonar
Aquae Sextiae
i el llegat L. Valerius Praeconinus, fou derrotat i mort. El
76 aC
Gneu Pompeu va anar a Hispania contra Sertori i va passar per
Provincia
pero els gals estaven revoltats contra Roma; Pompeu va donar les terres dels helvis i volques arecomics (els mes actius contra Roma) a Massilia i va establir a M. Fonteius com a governador de
Provincia
. Els gals rebels van atacar
Massilia
i
Narbo
, pero Fronteius els va rebutjar; durant els seus tres anys de govern el pais fou sotmes a grans exaccions per cobrir les necessitats de les forces romanes (i per l'enriquiment personal de Fonteius que li va costar un judici de
repetundae
el
69 aC
).
El
66 aC
i
65 aC
fou governador
Gneu Calpurni Piso
(consol el
67 aC
), que el
63 aC
fou acusat per
Juli Cesar
de
repetundae
i altres ofenses, pero fou absolt.
El
63 aC
el consol
Cicero
es va enfrontar amb la conjuracio de
Catilina
, que va fer propostes als caps al·lobroges, que eren llavors a Roma per queixar-se dels abusos dels successius governadors, pero aquests van revelar la conspiracio a Cicero. Com que els caps al·lobroges no van obtenir satisfaccio per les seves queixes i no van rebre premi per denunciar la conjuracio, els al·lobroges es van revoltar i van assolar el pais fins a Narbona;
Manlius Lentinus
, llegat del governador
C. Pomptinus
, es va escapar amb dificultat de la derrota del seu exercit a la riba del Isere, quan va caure en una emboscada dirigida per Catugnat, general dels gals. Pero
Pomptinus
va enviar noves forces que van derrotar els rebels prop de
Solomum
(potser Sallonaz) i van posar fi a la guerra quan van conquerir aquesta ciutat.
Una alianca dels
sequans
i els arverns tenia per finalitat aniquilar als hedus; els sequans a mes van convidar als
sueus
dirigits per Ariovist, establerts a la zona del Rin. Els sueus van derrotar els hedus, un cap dels quals, el druida
Divitiacus
(que tenia el rang de
Vergobretus
) es va escapar a
Provincia
i d'alli a Roma, per demanar ajut contra la tirania dels sueus. Ariovist despres de derrotar els hedus, es va apoderar d'una tercera part de les terres dels seus propis aliats sequans, als que a mes va demanar un altre terc per altres grups procedents de Germania. Aixo era l'any
60 aC
i al mateix temps va correr el rumor que els helvetics volien envair Italia; els romans ja s'havien enfrontat amb els tigurinis, un dels quatre grups helvetics, i els tenien respecte, el que va crear certa alarma.
La Guerra de les Gal·lies
[
modifica
]
Espasa i beina celta dels volts del 60 aC
El
59 aC
Juli Cesar fou nomenat consol i durant el seu mandat Ariovist va rebre el titol de "
Rex atque amicus
" (rei i amic) de part del senat. El
58 aC
Cesar va obtenir com a provincies la
Gal·lia Cisalpina
i
Il·liria
, amb la
Gal·lia
al nord dels Alps, per cinc anys i comissionat especialment pels afers al nord dels Alps i per protegir els amics i aliats de Roma; Cesar es va assabentar de moviments dels helvetics cap a
Provincia
i va sortir de Roma, va creuar els Alps i en pocs dies era a Ginebra. Despres de derrotar els helvecis i fer-los tornar als seus assentaments va declarar la guerra a Ariovist avancant cap a
Vesontio
(
Besancon
) capital dels sequans, i d'alli va arribar a una plana on va derrotar a Ariovist suposadament a uns 10 km del Rin (altres diuen 100) que se suposa es algun lloc al nord de
Basilea
. Aquesta derrota va impedir que altres pobles germanics creuessin el riu Rin. Cesar va passar l'hivern al pais dels sequans. Aquell hivern les nacions belgues van formar una lliga defensiva en sospitar que Cesar els volia atacar i aliats als gals celtes de mes al sud.
Campanya contra els Belgues (57 aC)
[
modifica
]
La guerra amb els belgues va esclatar el
57 aC
; els primers a sotmetre's foren els
rems
i van seguir els
suessions
,
bel·lovacs
i
ambians
; els
nervis
i altres aliats foren derrotats a la
Batalla del Sabis
vora del
Sabis
(
Sambre
) i la fortalesa dels
atuatucs
(descendents de
cimbres
i
teutons
) fou conquerida, i els sobrevivents venuts com esclaus (Cesar diu que foren 53.000). El llegat de Cesar, P. Crassus, amb una sola legio, fou enviat contra
venets
,
unel·les
,
osismes
,
curiosolites
,
sesuvis
,
aulercs
, i
redons
(Cesar els anomena els estats maritims, perque eren a la vora de l'ocea).
Cesar va passar l'hivern entre el Sena i el Loire, i al sud del Loire al pais dels
carnuts
, els
andecaus
i els
turons
, i despres va anar a Italia. Aquell hivern el seu llegat Servi Falba, va anar al pais dels
nantuates
,
veragres
i
seduns
i va ocupar aquests territoris, al nord-est dels al·lobroges i del llac Leman; Galba va passar l'hivern al pais dels nantuates a
Octodurus
(
Martigny
) on fou atacat pels gals i es va haver de retirar cap al pais dels al·lobroges on va passar la resta de l'hivern.
Campanya a Armorica (56 aC)
[
modifica
]
Cesar va tornar d'Italia el
56 aC
quan els estats maritims es van revoltar en rebutjar la peticio de subministraments feta per Crassus, que passava l'hivern a
Angers
. Per aquesta lluita vegeu
venets
. Cesar va agafar el comandament i va enviar Crassus a
Aquitania
amb dotze cohorts, per prevenir l'ajut aquita als venets. Crassus va derrotar els
sotiates
, i despres als
vocates
i
tarusates
; els
aquitans
foren derrotats a la plana de la
Gironda
i la major part dels pobles aquitans es van sotmetre.
Cesar mentre havia derrotat els rebels i a tots els que se li oposaven menys els
morins
(regio a l'est de
Boulogne
fins a
Cassel
) i
menapis
. L'atac als morins fou un exit pero pluges torrencials van obligar a Cesar a retirar-se no sense assolar el seu pais. Va establir els seus quarters d'hivern als paisos dels aulercs i
lexovis
.
El
55 aC
els
usipets
i
tencteris
(que havien estat expulsats de les seves terres pels sueus) van creuar el Rin i van caure sobre els menapis; Cesar va anar al pais dels menapis i d'alli va passar mes al sud, als territoris dels
eburons
i els
condruses
que eren dependents dels
trevers
; els germans havien arribat fins a
Lieja
quan Cesar va arribar i els va derrotar finalment prop de la unio del Mosa i el Rin, i els que van poder escapar es van ofegar al riu.
La resta de l'estiu Cesar va fer l'expedicio contra els gals de
Britannia
. Quan va tornar de les illes els morins, que s'havien declarat amics de Roma, van atacar a 300 soldats que van quedar aillats, per robar-los, pero foren perseguits per la cavalleria romana i van perdre molts homes, i Labienus va entrar a les seves terres i els va obligar a sotmetre's; llavors els romans van tornar al pais dels menapis, i els va sotmetre i tot i les pluges torrencials no es va aturar i va assolar el pais durant la tardor. Cesar va passar l'hivern al pais dels belgues.
Expedicio a Britannia (55 aC)
[
modifica
]
El
54 aC
va preparar la invasio de Britannia; la primavera va visitar el pais del trevers; despres va iniciar la segona expedicio a les illes Britaniques i va desembarcar al mateix lloc que a la primera expedicio. A la seva tornada va acampar les seves tropes per passar l'hivern a llocs diversos. Cesar havia nomenat rei dels carnuts a Tasget, un noble carnut descendent de reis, i Cesar va planejar fer-lo rei de tota la Gal·lia, pero al cap de tres anys fou assassinat; aquell hivern l'exercit roma fou derrotat al pais dels eburons, i Q. Cicero, germa de Marc Tuli Cicero, fou atacat al pais dels
nervis
i va resistir justet fins a l'arribada de Cesar. Els
senons
transalpins tambe tenien un rei, Cavarin, nomenat per Cesar, pero el poble va decidir matar-lo i el rei es va escapar; Cesar va cridar al senat dels senons pero aquest no hi va anar; els trevers van atacar el camp de Labienus i nomes es va salvar perque el lider trever,
Induciomar
, va resultar mart a la lluita i llavors, desorganitzats, els trevers foren derrotats.
El
53 aC
Cesar (el seu mandat s'havia prorrogat per cinc anys mes) va incrementar les seves forces i va convocar una assemblea dels pobles gals per la primavera a la qual no van acudir els carnuts, els senons i els trevers. No se sap el lloc on es va fer la reunio inicialment pero es va traslladar a
Lutetia
o
Lutecia
(
Paris
), prop dels territoris senons, que aviat es van sotmetre i tambe els carnuts; nomes els trevers estaven en rebel·lio aixi com Ambiorix, rei dels eburons, aliat als menapis. Cesar va entrar al pais dels menapis i va fer grans destrosses; seguidament va anar contra els trevers i encara que Labienus fou derrotat inicialment despres va arribar Cesar i es van haver de sotmetre; els
ubis
, que llavors encara vivien a l'altre costat del riu, es van sotmetre i van poder passar al costat roma. Finalment va entrar al pais dels eburons que va saquejar; llavors els romans foren atacats pels
sigambris
pero van poder salvar el boti i van seguir assolant el pais que va quedar sotmes i arrasat; els romans es van establir a
Aduatuca
(probablement
Tongern
). Despres es va fer una enquesta sobre les causes de la revolta i Acco, considerat l'instigador, fou executat; Cesar va establir els seus quarters d'hivern al pais dels trevers, als dels
lingons
i a
Agendicum
(
Sens
) al pais dels senons, i va tornar a Italia.
Vercingetorix (52 aC)
[
modifica
]
Vercingetorix llenca les seves armes als peus de Juli Cesar
Va correr el rumor que Cesar seria empresonat i els carnuts i els arverns es van revoltar sota la direccio de
Vercingetorix
, a qui va seguir quasi tota la Gal·lia. Cesar va tornar corrent (hivern del
52 aC
) i va atacar els arverns, que no l'esperaven; Vercingetorix va marxar contra Cesar des del pais dels
biturigs
i Cesar es va retirar cap a
Vienna
(
Viena del Delfinat
). Alli va reagrupar les tropes i va avancar cap a
Vellaunodunum
, ciutat dels senons, i
Genabum
(
Orleans
), ciutat dels
carnuts
, la qual va ocupar i incendiar; tot seguit va entrar al pais dels
biturigs
(
Berri
) i va ocupar
Noviodunum
i d'alli va passar cap a la capital
Avaricum
(
Bourges
), defensada per muralles, que fou presa i quaranta mil defensors moriren a mans dels romans. Despres de resoldre una disputa local dels hedus (dos caps havien estat elegits per la mateixa magistratura i el costum era nomes un) fallant a favor d'un dels dos elegits, va deixar a Labienus amb quatre legions a la regio de Paris per assegurar la comunicacio entre el nord i sud de la Gal·lia i va passar al sud amb la intencio de prendre
Gergovia
, al pais dels arverns; alli va patir una derrota davant Vercingetorix i Cesar es va retirar al nord per unir-se a Labienus; llavors els hedus el van trair i van ocupar
Noviodunum
(mes tard
Nevirnum
, avui
Nevers
) on Cesar tenia els seus magatzems i el boti, i Cesar es va retirar cap a Sens. Tota la Gal·lia central i occidental estava revoltada i Vercingetorix fou nomenat comandant en cap dels rebels. Els rems i els lingons van romandre aliats a Roma, i els trevers foren neutrals. Vercingetorix va incitar als
gabals
i arverns contra els helvis que vivien a Provincia, i els
rutens
i
cadurcs
foren enviats contra els volques arecomics tambe a
Provincia
. Cesar va passar al pais dels sequans i els rebels el van atacar pero foren derrotats gracies a l'ajut que Cesar va rebre d'algunes tribus germaniques aliades. Vercingetorix derrotat es va refugiar a
Alesia
, una ciutat dels
mandubis
on fou assetjat i finalment capturat (
51 aC
).
Despres d'aixo el pais va estar en general tranquil; els biturigs van intentar alguna revolta sense exit; despres els carnuts van atacar als biturigs quan ja havien estat sotmesos, i Roma va haver d'acudir a posar pau, i finalment van derrotar els carnuts a
Genabum
.
La resistencia major fou dels bel·lovacs i algunes tribus o pobles aliats. Finalment foren derrotats i Cesar va considerar aquest fet el final de les guerres gal·liques. Nomes quedava castigar a Ambiorix, rei dels eburons; el seu pais fou arrasat. Finalment Cesar va arribar a
Uxellodunum
, ciutat dels cadurcs, dominada per dos caps rebels.
Des del
52 aC
un lider dels senons, Drappes, junt amb alguns aventurers i esclaus, va formar una banda que es va unir a Dumnacus, liders dels
andecaus
que estava revoltat al pais dels
pictons
(
Poitiers
). Finalment el
51 aC
fou derrotat per C. Caninius i C. Fabius. Drappes es va escapar amb dos mil homes, i es va unir amb un altre aventurer, Lucterius, un carduc, i junts van entrar al pais dels cadurcs on van acabar finalment a
Uxellodunum
. En aquell moment encara els carnuts, derrotats recentment i dispersats, tornaven a estar revoltats pero tambe foren sotmesos i el seu lider Gutruat executat; i els rebels dels estats d'
Armorica
van seguir el seu exemple i es van sotmetre.
Cesar va encarregar a Carninius el setge d’
Uxellodunum
(
51 aC
) pero finalment Cesar el va dirigir personalment i els castigs que va aplicar foren una part negra de la seva biografia. Cesar mai va visitar Aquitania. Despres d'anar a Narbona, va visitar tots els convents de
Provincia
. Va establir les seves forces per passar l'hivern a la
Gal·lia Belga
(4 legions) i a l'oest del Cevennes (2 legions al pais dels hedus); ell mateix va passar l'hivern a
Nemetocenna
(
Arras
) a l'actual departament de
Pas de Calais
. Al final de l'hivern va anar a Italia i va assegurar la dominacio total de la Gal·lia. Despres va tornar a
Nemetocenna
i va reunir tropes amb les quals es va acostar al pais dels trevers, i prop d'aquestes terres el Pontifex Maxim dels romans va fer la cerimonia de
lustratio
, o purificacio (
50 aC
). Cesar va dividir el pais en tres provincies (a part de la mateixa
Provincia
): Belgica, Celtica i Aquitania (conegudes en conjunt com Gal·lia Comata).
Ocupacio romana de la Gal·lia
[
modifica
]
Els pobles de la Gal·lia abans de la romanitzacio
Cesar va establir una legio de gals a la que va donar el nom celta d’
Alauda
i va reforcar la colonia de
Narbo
i va crear la de
Arelate
(
Arle
) i potser les de
Baeterrae
(
Besiers
) i
Forum Julii
(
Frejus
).
Dio Cassi
diu que
Marc Emili Lepid
va governar com una sola provincia la
Hispania Citerior
i la
Provincia
el
44 aC
, mentre Hirtius governava Belgica i
Luci Munaci Planc
la Celtica. El
43 aC
Lepid encara governava les dues provincies. L. Munatius Plancus va fundar la
colonia
d'
Augusta Rauracorum
(Augst), a
Suissa
, i
Lugdunnm
(
Lio
), pero la primera no va ser completada fins mes tard, en temps d'
August
.
L'establiment final dels romans a la Gal·lia fou obra d'Octavi August que abans de ser emperador en va tenir l'administracio, gracies a l'ajut de
Marc Vipsani Agripa
, que va sotmetre Aquitania, revoltada, i va portar als soldats fins al Baix Rin el
37 aC
creuant aquest riu cap a Germania; Agripa va permetre l'establiment del poble dels ubis a la Gal·lia i la seva capital,
Oppidum Ubiorum
, va esdevenir despres colonia romana amb el nom de
Colonia Agrippina
(
Colonia
); un altre poble germanic, els
tungres
, tambe es van poder establir a la Gal·lia, al pais dels eburons.
Durant la guerra civil entre Octavi i
Marc Antoni
,
Nonius Galli
va sotmetre als trevers revoltats; Caius Carinas va derrotar els morins i va rebutjar als sueus que havien creuat el Rin.
El
28 aC
els aquitans que seguien en armes foren sotmesos per M. Valerius Messalla,. El
27 aC
la Gal·lia fou definitivament organitzada i August va assumir personalment l'administracio de les provincies (el que comportava el control d'una important forca militar).
Provincia
fou rebatejada
Gal·lia Narbonense
sense modificar els limits; Aquitania va conservar el nom pero es va estendre fins al Loire (abracant aixi una part de la Gal·lia Celtica); la resta de la Celtica va ser rebatejada
Lugdunense
o Lugdunensis; la Gal·lia Belga va conservar nom i limits.
Romanitzacio
[
modifica
]
Un cop consolidat el domini roma sobre el territori, les ciutats gal·les van rebre noms romans, cosa que ja havia comencat Cesar (
Juliomagus
, actual
Anger
). Gergovia, lloc on Cesar fou derrotat, fou degradada i la veina
Augustonemetum
la va substituir. La capital dels suessions,
Noviodunum
, esdevingue
Augusta Suessionum
; la capital dels trevers es va dir
Augusta Trevirorum
; la capital dels hedus va rebre el nom de
Augustodunum
. Els antics estats es van dividir entre els federats i els lliures. Entre aquests darrers se sap dels segusians; els lingons i els rems, amics dels romans des del principi, eren federats. Els ausquis o
Ausci
d'Aquitania tenien el dret llati. La ciutadania romana era concedida a alguns membres de grans families pels seus serveis a Roma. El llati es va imposar progressivament i la religio es va mantenir pero va sorgir una barreja de la religio romana i la gala que es va desenvolupar rapidament mentre els temples romans creixien alli on s'establia poblacio romana. August va visitar les Gal·lies el
16 aC
despres de rebre queixes del seu procurador C. Licinius. Es va completar el cens i es va assegurar la frontera del Rin amb nombrosos fortins.
Estatua gal·loromana d'un soldat gal amb indumentaria romana
En una epoca indeterminada en temps d'August la frontera entre la Gal·lia Belga i la Lugdunense fou canviada i els territoris dels
leucs
, lingons, sequans i helvecis foren units a Belgica i separats de la Lugdunense. De la Gal·lia Belga es van formar dues provincies:
Germania Inferior
i
Germania Superior
que abracaven la part occidental del Rin, des de la mar fins a la ciutat de
Moguntiacum
(
Maguncia
). Ptolemeu esmenta a la Germania Superior els nemets, vangions, tribocis i rauracis, i diu que la ciutat mes al sud del districte era
Augusta Rauracorum
(Angst), una mica al nord de
Basilea
; es possible que les dues provincies foren establertes per marcar la zona d'establiment de tribus germaniques a la Gal·lia.
Tambe es van formar sota l'Imperi tres provincies alpines: els
Alps Maritims
(que va rebre el dret llati de Nero l'any
63
i el
69
formaven una provincia sota un procurador); els
Alps Cotis
, regne vassall sota August i que va ser convertida en provincia sota Nero; i els
Alps Penins
, esmentats com a provincia durant l'imperi. Les tres provincies pero son incloses dins Italia a la
Geografia
de
Claudi Ptolemeu
i no foren part de la Gal·lia fins al segle
iii
.
L'any
21
les Gal·lies es van revoltar sota la direccio de
Juli Flor
, del poble dels trevers, i
Juli Sacrovir
, dels hedus, ambdos nobles gals i ciutadans romans. Els
andecaus
i
turons
o turons foren els primers a revoltar-se pero foren derrotats; els trevers no van secundar a Florus, i el cap Juli Indus va ajudar a posar fi a l'intent, fugint Florus cap a les Ardenes, on finalment es va suicidar. Els hedus si que es van revoltar i Sacrovir va obtenir algunes victories parcials pero fou derrotat per C. Silius, prop d'
Augustodunum
, i es va retirar a una vila amb alguns seguidors on es va suicidar.
Claudi
l'emperador va neixer a
Lugdunum
, va perseguir la religio dels gals i va organitzar l'expedicio i conquesta de Britannia. A causa de les queixes dels nobles gals, els que tenien ciutadania foren admesos al senat (
48
) comencant pels hedus i despres van seguir altres.
El
68
el governador de la Lugdunense, C.
Juli Vindex
, aquita de nacio i el pare del qual havia obtingut la ciutadania, es va revoltar contra
Nero
i va proclamar emperador a
Galba
, governador de la
Tarraconense
. Lugdunum va romandre lleial a Nero pero
Vienna
va seguir a Galba. Verginius Rufus, comandant de les legions de la Germania Superior, no va voler donar suport a una eleccio feta per rebels i va entrar al pais dels sequans (favorable a Galba) i va assetjar
Vesontio
(Besancon) defensada per Vindex; aquest fou derrotat i es va suicidar. Galba va arribar a la Narbonesa pero Rufus, assabentat de la mort de Nero, va decidir no oposar-se mes a la seva proclamacio.
Pero poc despres
Vitel·li
, nomenat per Galba com a comandant de la Germania Inferior (en lloc de Fonteius Capito, assassinat per les tropes), es va revoltar i es va proclamar emperador a
Colonia
(
69
). Galba fou assassinat pero un altre emperador,
Oto
, es va proclamar tambe; Vitel·li va marxar amb les seves forces cap a Italia formant dues divisions sota comandament dels generals Valent i Caecina; un cap gal boi, de nom Maric, va assolir el titol de
Vindicator
dels gals i deu, i va reunir vuit mil homes, amb els quals es va enfrontar a Vitel·li quan passava per la Gal·lia de cami a Roma, pero fou derrotat i executat. Un quart aspirant al tron,
Vespasia
, es va proclamar a
Alexandria
el mateix
69
(
1 de juliol
) i va acabar triomfant.
La rebel·lio de Claudi Civilis
[
modifica
]
Durant la lluita entre Vitel·li i Vespasia es va produir una rebel·lio a la Gal·lia, iniciada a Holanda, sota la direccio d'un noble
batavi
,
Claudi Civilis
, que havia servit a l'exercit roma i era ciutada roma. El seu germa Paulus Civilis havia estat assassinat per ordre del governador de Germania Inferior, Fonteius Capito, i el mateix Claudi fou empresonat, encara en temps de Nero, pero fou alliberat per Galba; en tornar, va preparar la revolta que va esclatar poc despres aprofitant la guerra civil, expulsant a les tropes romanes que restaven a la
Insula Batavorum
i assetjant dues legions a
Castra Vetera
, prop del Rin. Inicialment se suposava que lluitava per Vespasia pero quan Vitel·li va morir va seguir lluitant per la independencia del seu poble i dels pobles oprimits. Hordeonius Flaccus, un vell i feble comandant partidari de Vespasia, fou mort pels seus soldats, el que va debilitar als romans; Classicus, un trever d'origen reial que dirigia un cos de cavalleria es va unir a Civilis; tambe
Juli Tutor
, un trever, i
Juli Sabi
, un lingon es van posar al costat de Civilis.
Una part de la Gal·lia (el nord i una part de l'est) estava per la revolta; els sequans no es van voler revoltar; els conspiradors van intentar subornar a les legions ara dirigides per
Dil·li Vocula
, que fou assassinat per un desertor i Tutor, amb unes insignies, va assolir el comandament del que va anomenar "Imperi Gal". Les forces romanes assetjades a
Castrum
es van rendir i van haver de jurar fidelitat a l'Imperi gal. Civilis va buscar l'ajut de les tribus germaniques. En aquest temps una dona dels
bructers
, una verge anomenada Veleda, pregonava que els germanics guanyarien la guerra i les legions romanes serien destruides. Civilis i Classicus van decidir que seria bo que els seus homes poguessin saquejar Colonia que era objecte de l'odi dels pobles veins. La ciutat (poblada d'una barreja de romans i ubis) va haver de permetre als germans, sobretot als tencteris, de passar pel seu territori sense pagar taxes. Pero al pais dels lingons la rebel·lio va ser un fracas: Juli Sabi es va proclamar Cesar (deia que era fill de Cesar per una relacio il·legitima de la seva mare amb el conqueridor roma) i va atacar territori dels sequans, lleials a Roma, que els van derrotar; Sabinus es va escapar i es va poder amagar durant nou anys merces a l'ajut de la seva dona Epponina. A aquesta derrota va seguir l'arribada de forces des d'Italia sota comandament d'Annius Gallus i Petilius Cerialis, amb set legions.
Ruines de les termes romanes de Treveris, a l'antiga Gal·lia Belga
Els rems, sempre propers dels romans, van convocar als estats gals a decidir sobre la pau o la guerra (esperant que sota pressio fos decidida la pau); el delegat trever, Tullius Valentinus va advocar per la guerra i el remi Juli Auspex per la pau; els estats estaven dividits i no es van posar d'acord. Civilis pel seu costat es va enfrontar a una faccio dirigida per Labeo, i d'altra banda ni Classicus ni Tutor van fer preparatius adequats per la defensa. Tutor amb forces romanes lleials a l'Imperi gal i forces dels trevers, vangions, tribocis i
ceracates
, es va enfrontar als romans, pero els seus soldats van desertar i els germanics els van seguir; Tutor es va retirar a
Bingium
(Bingen) on fou sorpres i derrotat. El general Cerialis va entrar a Maguncia i va marxar d'alli a
Rigodulum
, on Valentinus era amb una forca dels trevers, pero en fou expulsat rapidament i el roma va entrar a
Colonia Trevirorum
(
Treveris
), capital dels trevers, l'endema. Cerialis va obtenir la submissio dels trevers i lingons i amb aixo es va acabar de fet la revolta gal·la, i ja nomes quedaven els bataus i els seus aliats germanics.
Civilis, Classicus i Tutor van atacar el campament de Cerialis prop de Treveris, pero foren rebutjats.
Colonia Agrippina
fou evacuada i la ciutat es va declarar a favor de Roma. La dona i la germana de Civilis i la filla de Classicus foren entregades a Cerialis; els germans que eren a la ciutat foren massacrats. La ciutat va demanar ajuda urgent a Cerialis, mentre Civilis marxava contra la ciutat pero quan va arribar ja era en mans dels romans. Cerialis va passar llavors a la
Insula Batavorum
. Civilis va demanar la pau i va obtenir el perdo.
Divisions administratives
[
modifica
]
Les divisions administratives quasi no van canviar durant l'Imperi. La Lugdunense es va dividir al segle
iii
en Prima, Secunda i
Sequania
; la Belgica en Prima i Secunda; Germania Superior fou Germania Prima, i l'Inferior, Germania Secunda; Aquitania es va dividir en Prima, Secunda i
Novempopulania
; i Narbonense en Prima, Secunda i la
Diocesi de les set provincies
.
Encara durant les invasions dels barbars, al segle
v
, es va crear un nou imperi gal pero ja fou dels gals-romans.
Territoris de la
Gal·lia Transalpina
.
- Gals
- Gal·lia Cisalpina
, nord d'Italia
- Gal·lia Transalpina
, la Gal·lia a l'oest dels Alps (Franca, Suissa, Belgica, i parts dels Paisos Baixos i Germania) inicialment pero aplicat nomes al sud-est de Franca i Suissa.
- Gal·lia Transpadana
, el nord de la Cisalpina
- Gal·lia Cispadana
, el sud de la Cisalpina
- Gal·lia Belga
, provincia del nord de la Gal·lia
- Gal·lia Narbonense
(o Narbonesa), provincia al sud-est de Franca, inicialment coneguda com a "Provincia"
- Gal·lia Lugdunense
(o Lionesa), provincia al centre de Franca abans
Gal·lia Celtica
- Provenca
, el seu nom deriva de l'antiga
Provincia
- Liguria
, oest de la Cisalpina.
- Aquitania
, provincia al sud-oest de Franca.
- Septimania
,
regio historica
.
- ↑
La
Gal·lia Transalpina
tambe fou anomenada
Gal·lia Ulterior
(pero mes rarament) i
Gal·lia Comata
(que no incloia la
Narbonense
), perque els seus habitants tenien el cabell llarg.
Bibliografia
[
modifica
]
- Du germanique walχ- ≪ etranger ≫ avec suffixe adjectival -isk- (The Oxford dictionary of English Etymology)
- Titus Livi
, Historia romana
- Dictionnaire des Antiquites grecques et romaines, tome4, vol.2, article sapo p. 1062
- Xavier Delamarre
, Dictionnaire de la langue gauloise, editions errance, 2003, p. 86 et p. 268.
- Jean-Louis Brunaux, Nos ancetres les Gaulois, Seuil, 17 janvier 2008, 299 p. (
ISBN 978-2-02-094321-5
)
- Ferdinand Lot, La Gaule, edition revue et mise a jour par Paul-Marie Duval, Collection marabout universite, librairie Artheme Fayard 1967. p. 57.
- Van Royen
, Rene;
Van der Vegt
, Sunnyva.
Asterix y la historia real
(en castella). Traduccio: Donate, M. Carmen. Barcelona: Beta Editorial, 1999. DL B. 1181-00.
ISBN 84-7091-391-3
.
Enllacos externs
[
modifica
]
- La religio gal·la
Arxivat
2010-12-24 a
Wayback Machine
. por Jean-Louis Brunaux, Charge de recherche au CNRS (en frances)
- Mapes dels pobles gals cap a l'any 1
(en frances)
- Els gals a la Provenca: el
oppidum
de Entremont
Arxivat
2010-04-11 a
Wayback Machine
. per Patrice Arcelin director de investigacion en el Centro Camille Jullian; Gaetan Conges, conservador cap de patrimoni, Martine Willaume, conservadora cap del patrimoni produit pel ministeri de cultura (col·leccio
Grans jaciments arqueologics
Arxivat
2011-12-25 a
Wayback Machine
.)
- Lattes al Llenguadoc, els gals del Sud
Arxivat
2018-06-02 a
Wayback Machine
. por Thierry Janin y Michel Py (CNRS, UMR 5140) produit pel ministeri de cultura
- El calendari gal
- Dominique Garcia,
Les Celtes de Gaule mediterraneenne, definition et caracterisation
, editions Bibracte, 2006,
≪
PDF
≫.
,