Nevers
es un
municipi
frances
, capital del departament del
Nievre
, a la regio de
Borgonya-Franc Comtat
.
La ciutat es situada a la riba del
riu Loira
, a la confluencia amb la Nievre.
Novodunum
o
Noviodunum
era una ciutat dels
hedus
vora el
riu Loira
.
Mes endavant es va anomenar
Nervinum
, nom amb que apareix a l'
Itinerari d'Antoni
, i com a
Ebrinum
a la
Taula de Peutinger
. La moderna Nevers va agafar el nom del riu
Nievre
, afluent del riu Loira.
L'any
52 aC
Juli Cesar
, que descriu el lloc com a "convenient", hi va establir un diposit de gra per a les tropes, el tresor militar i l'estable pels cavalls portats d'
Italia
i d'
Hispania
, i hi va deixar els bagatges que no necessitava. Despres del seu fracas a la
batalla de Gergovia
els hedus (
aedui
) locals es van revoltar i van matar tots els romans que van trobar a la ciutat, van repartir-se el gra, els diners i els cavalls i tot allo que no es podien emportar ho van llencar al riu. Suposant que no podrien conservar la ciutat, la van incendiar. Aixo va representar un fort reves per Cesar, que va passar un any amb moltes dificultats. Dio Cassi dona una versio tergiversada d'aquesta historia.
[1]
El 2007 la poblacio de fet de Nevers era de 38.007 persones. Hi havia 18.652 families, de les quals 9.099 eren unipersonals (3.427 homes vivint sols i 5.672 dones vivint soles), 4.424 parelles sense fills, 3.303 parelles amb fills i 1.826 families monoparentals amb fills.
La poblacio ha evolucionat segons el seguent grafic:
[2]
Habitants censats
El 2007 hi havia 22.513 habitatges, 19.072 eren l'habitatge principal de la familia, 470 eren segones residencies i 2.971 estaven desocupats. 7.094 eren cases i 15.110 eren apartaments. Dels 19.072 habitatges principals, 7.656 estaven ocupats pels seus propietaris, 11.010 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 406 estaven cedits a titol gratuit; 1.455 tenien una cambra, 3.096 en tenien dues, 5.432 en tenien tres, 4.938 en tenien quatre i 4.152 en tenien cinc o mes. 10.646 habitatges disposaven pel capbaix d'una placa de parquing. A 10.299 habitatges hi havia un automobil i a 3.625 n'hi havia dos o mes.
[3]
Piramide de poblacio
[
modifica
]
La piramide de poblacio per edats i sexe el 2009 era:
Piramide de poblacio
de
Nevers
el 2009.
[4]
| Homes
| Edats
| Dones
|
|---|
22
| 95 o +
| 79
|
|---|
85
| 90 a 94
| 278
|
|---|
243
| 85 a 89
| 599
|
|---|
277
| 80 a 84
| 572
|
|---|
709
| 75 a 79
| 1.194
|
|---|
753
| 70 a 74
| 1.249
|
|---|
814
| 65 a 69
| 1.137
|
|---|
829
| 60 a 64
| 1.006
|
|---|
786
| 55 a 59
| 890
|
|---|
1.207
| 50 a 54
| 1.284
|
|---|
1.296
| 45 a 49
| 1.562
|
|---|
1.326
| 40 a 44
| 1.552
|
|---|
1.355
| 35 a 39
| 1.444
|
|---|
1.348
| 30 a 34
| 1.460
|
|---|
1.695
| 25 a 29
| 1.634
|
|---|
1.432
| 20 a 24
| 1.368
|
|---|
1.382
| 15 a 19
| 1.296
|
|---|
1.224
| 10 a 14
| 1.220
|
|---|
1.200
| 5 a 9
| 1.194
|
|---|
1.031
| 0 a 4
| 902
|
|---|
Hi ha industria de
porcellana
(importada d'
Italia
al s. XVI) i de maquinaria agricola. Tambe es un nus ferroviari.
Administracio
[
modifica
]
Llista d'alcaldes
| Periode
|
Identitat
|
Partit
|
Qualitat
|
| 1971-1983
|
Daniel Benoist
|
PS
|
|
| 1983-1993
|
Pierre Beregovoy
|
PS
|
|
| 1993-2010
|
Didier Boulaud
|
PS
|
|
| 2010-2014
|
Florent Sainte-Fare Garnot
|
PS
|
|
| des de 2014
|
Denis Thuriot
|
-
|
|
| Les dades anteriors no son conegudes.
|
L'actual Nevers correspon a l'antiga vila gal·la de
Noviodunum
, on
Juli Cesar
, l'any 52 aC, reuni els aprovisionaments de l'exercit. En el segle V fou nomenada seu episcopal, i fou un centre important a l'epoca merovingia.
A partir del s. IX fou seu del
comtat de Nevers
(despres ducat) i li foren confirmats i reconeguts els seus privilegis i drets. El
1669
el comtat fou annexat a la corona de Franca.
L'edifici mes important es l'esglesia de Saint-Etienne, construida entre el
1083
i el
1097
, en la qual hi ha els principals elements de l'esglesia romanica completament de volta. La catedral de Saint-Cyr, dels segles XIII-XIV, te un cor molt interessant. La facana de l'esglesia de la Visitation, barroca, presenta una ornamentacio que recorda la dels
Paisos Baixos
. Des del segle
xvi
fou un important centre de
ceramica
; s'hi destacaren les peces de gust xines del segle
xviii
.
Personatges il·lustres vinculades a la ciutat
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]