Decada del 1950

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula dècadaDecada del 1950
Tipus decada Modifica el valor a Wikidata
Navegacio
Segles segle  xix - segle  xx - segle  xxi
Decades 1920 - 1930 - 1940 - 1950 - 1960 - 1970 - 1980
Anys 1950 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959

La decada del 1950 compren el periode d'anys entre el 1950 i el 1959 , tots dos inclosos. Durant la decada, l'URSS, que havia estat aliada dels paisos que van enderrocar l'Alemanya nazi i les altres nacions de l'anomenat Eix, rapidament es va veure transformada en l'"enemic d'occident" i el mon va veure com es formava el que es coneix com a Guerra Freda .

Poc despres del final del conflicte mundial, la guerra civil a la Xina va donar el triomf a Mao Zedong qui va instaurar en la part continent del pais un regim totalitari de base comunista que va revolucionar el pais, reconegut com a Republica Popular de la Xina .

En la decada dels 1950, la disputa entre els dos nous eixos mundials, es va intensificar notablement amb la guerra de Corea i la posterior divisio del pais en dos estats diferents. Es va comencar amb una carrera armamentistica sense precedents que s'estendria a les decades seguents, aixi l'URSS i els EUA van iniciar la carrera d'un arsenal capac de destruir tot el planeta.

El proces de descolonitzacio iniciat despres de la Segona Guerra Mundial es va intensificar i marcara de fet la decada, pero no nomes, sino que anira fins a les dues decades seguents. Imperis com el frances, el britanic o el belga es desprendran de nombroses possessions a l'Africa, el Llevant i l'Asia.

Estats Units va viure una autentica revolucio cultural de la ma del rapid desenvolupament industrial i del conseguent fenomen de consumisme. Alemanya i el Japo van experimentar, per la seva banda, una sorprenent recuperacio economica en menys de dues decades despres del final de la guerra, havent-se transformat en potencies economiques, pero no politiques ni militars ates que van ser estats intervinguts directament despres del final del conflicte.

Els anys 1950 son considerats una epoca de transicio entre el periode de guerres de la primera meitat de segle  xx i el periode de revolucions comportamentals i tecnologiques de la segona meitat. Es l'epoca de l'arribada de la televisio, que obligara el cinema a reinventar-se i estrenar les primeres pel·licules en color i amb so. Es tambe una epoca d'importants descobriments com l' ADN , aixi com l'establiment d'organitzacions que regiran la politica i economia del futur. Es crea doncs el Consell d'Europa, l'ONU, la Comunitat Economica Europea i l' OCDE .

Post-Segona Guerra Mundial [ modifica ]

L'any 1945 Europa es troba en ruines degut a dues guerres que han dibuixat un panorama desastros. La durada de la Segona Guerra Mundial i la importancia dels seus bombardejos n'han ensorrat completament l'economia, les infraestructures i la societat. Les perdues humanes se sumen al desastre material. Despres de la guerra sembla que ja s'ha viscut el pitjor i que des d'aquell moment no pot venir res mes que millores. Per aixo mateix els historiadors consideren que davant del desastre provocat per la guerra es respira un aire d'optimisme. En l'espai de deu anys els Aliats seran capacos de tracar l'escenari de postguerra. Un escenari que es vol per la pau, la pau definitiva, a Europa i a la resta del mon. Aixo en el paper perque les bases de les organitzacions internacionals sota les quals s'ha de regir aquesta pau son tramposes. La reforma de la Societat de Nacions es fa sobre la base de un pacte desigual. El Consell de Seguretat de l' ONU es al cap i a la fi l'unic organ decisor. L'Assemblea de l'ONU nomes emet informes, recomanacions o suggeriments. L'ONU acaba esdevenint una associacio d'Estats i no de Nacions. El Vatica, per exemple, n'es membre, encara que observador, i Corea s'hi trobar representada en dos Estats. A mes, l'ONU no es garantia de democracia i respecte dels drets humans. L'Espanya franquista, per exemple, hi es acceptada. [1] [2] Tampoc es garantia de pau. Prova d'aixo la Guerra de Corea.

Consell d'Europa [ modifica ]

La creacio del Consell es fruit d'un moviment pro-federalista que troba els origens a Suissa, lloc on es fan proclames a la unificacio d'Europa sota un principi federalista per mantenir d'aquesta manera la pau. El Comite Internacional de Coordinacio fou el responsable de posar cara i veus a aquest moviment. Efectivament, l'any 1948 organitza a la Haia els Estats Generals d'Europa , una reunio presidida per Winston Churchill i que deixara pales la necessitat de crear un ens supranacional que vetlli per la seguretat i pau a Europa. Per l'ocasio Winston Churchill va demanar la creacio d'uns "Estats Units d'Europa". Aixi, el 5 de maig del 1949 i despres de quatre dies intensos de debats, es crea el Consell d'Europa a Estrasburg , ciutat simbolica per la rivalitat franco-alemanya, amb Paul-Henri Spaak , pare de la Unio Europa, com a president de la primera assemblea. [3]

Comunitat Europea del Carbo i l'Acer [ modifica ]

El Consell d'Europa va ser considerat com un fracas ates que en els seus inicis es va concebre com una cambra de consulta. A mes, l'escenari post-segona guerra mundial es propici a un nou enfrontament. La Unio Sovietica bloqueja Berlin despres que el Regne Unit, Franca i els EUA decidissin d'unir les zones d'influencia marcades despres de la guerra a la capital alemanya. Aixo afegit al cop de Praga al febrer del 1948, precipita els Aliats a buscar noves alternatives per la pau. La primera idea fou, pero, la tornada a l'antiga tactica de les aliances militars. Aixi doncs, davant la reaccio de la Unio Sovietica, Franca i el Regne Unit decideixen pactar una alianca militar amb el Benelux i poc despres el Senat nord-america decideix donar llum verda al seu govern perque pacti aliances militars. No tenint cap altre horitzo que aquest, Jean Monnet proposa llavors al ministre frances Schuman la creacio de la Comunitat Europea del Carbo i de l'Acer, idea que el canceller Konrad Adenauer compra de seguida. El 9 de maig del 1951 se signa el Tractat de Paris , que suposa la creacio de la Comunitat Europea del Carbo i l'Acer . [3]

Comunitat Europea de Defensa i Organitzacio del Tractat de l'Atlantic Nord [ modifica ]

El 1949 , en plena postguerra de la Segona Guerra Mundial , a Occident es veia amb preocupacio la politica expansionista que estava seguint la Unio Sovietica . Era evident que l' ONU no podria ser capac per si sola de mantenir la pau al mon, ja que els nombrosos vetos sovietics ho impedien. La imposicio de governs no democratics i l'eliminacio de molts dels drets humans a Europa Central i Oriental per influencia sovietica augmentaven la pressio a Europa Occidental. Entre el 1947 i el 1949 , una serie d'esdeveniments porta a la creacio de l' OTAN . En efecte, el cop de Praga es interpretat com un atac directe a la democracia europea i la guerra de Corea com la primera agressio d'un estat comunista. A mes a mes, amb el Bloqueig de Berlin , que va comencar l' abril de 1948 , la situacio va empitjorar. Es questiona llavors la idoneitat de tornar a armar Alemanya. L'any 1949 l'OTAN o NATO per les sigles en angles es una realitat. El Pacte de Varsovia es va crear mes tard, en 1955 , per a contrarestar a l'OTAN despres de l'admissio i el possible rearmament de la Republica Federal d'Alemanya per l'URSS. [3]

Paral·lelament a Europa el debat gira cap a la creacio d'una comunitat de defensa europea. La guerra de Corea i els esdeveniments ja esmentats acceleren el proces i l'any 1952 es la creacio de la CED, Comunitat Europea de Defensa. Pero amb la mort d'Stalin l'any 1953 i la intervencio francesa a la Indoxina que deixa evidencia les carencies armamentistiques per fer front a una batalla amb l'URSS, fan que la CED fracassi i es dissolgui. L'any 1954, efectivament, l' Assemblea Nacional francesa no ratifica el tractat de creacio de la CED sota cantics de la Marsellesa . [3]

Comunitat Economica Europea i EURATOM [ modifica ]

Una mica com a forma d'esborrar el fracas de la Comunitat Europea de Defensa s'organitza l'any 1955 una conferencia a Messina , Sicilia on diferents ministres d'assumptes exteriors presenten un memorandum per tal de trobar una solucio a l'impas. Es llavors quan neix la idea de posar en comu no nomes l'acer i el carbo sino la resta de la produccio europea, a mes de fer caure les fronteres i deixar lliure circulacio de mercaderies i persones. El fiasco de la nacionalitzacio de Suez l'any 1956 fa entendre, en aquest sentit, a Franca que la descolonitzacio es un fet inevitable i que podria retrobar part de la grandesa en un projecte europeu com aquest en que hi tingues un pes important. Convencuda, s'aconsegueix signar els Tractats de Roma , amb els quals es creen la Comunitat Economica Europea i l' Euratom l'any 1957. Paral·lelament, pero, el Regne Unit, convencut de la linia minimalista sobre el projecte de l'Europa federada crea l'AELC, l' Associacio Europea de Lliure Comerc , l'any 1959 amb Portugal , Dinamarca , Noruega , Suissa i Suecia com a membres. L'any 1961, pero, vist el fracas del projecte el Regne Unit demana l'adhesio a la CEE. [3]

Organitzacio de les Nacions Unides [ modifica ]

El terme "Nacions Unides" va ser creat per Franklin D. Roosevelt durant la Segona Guerra Mundial , per referir-se als Aliats . [4] Se'n va fer us per primera vegada el 1942 , en la Declaracio de les Nacions Unides, la qual establia que els aliats haurien de complir els principis de la Carta de l'Atlantic, i juraven buscar la pau en conjuncio amb els poders de les Eix . El nom va ser transferit a l'ONU per les forces victorioses de la guerra i com a condicio de la Carta de l'Atlantic i d'altres acords de guerra.

El 25 d'abril , 1945 va comencar la Conferencia Internacional a San Francisco amb la intencio de crear l'organitzacio internacional de les Nacions Unides. Dos mesos despres, les 50 nacions que van estar representades a la Conferencia van firmar la Carta de les Nacions Unides, el 26 de juny , i Polonia ho va fer poc despres. Finalment, el 24 d'octubre de 1945 l'ONU va neixer amb la ratificacio de la Carta de les Nacions Unides pels cinc membres permanents del Consell de Seguretat: Republica de la Xina , Franca , Unio Sovietica , Regne Unit i els Estats Units , i per la majoria dels altres 46 membres. [5]

Personatges destacats [ modifica ]

Guerres i conflictes [ modifica ]

Imatges de la Guerra de Corea

Guerra freda [ modifica ]

  • Guerra Freda ( 1945 - 1991 ) s'al·ludeix a l'enfrontament tactic entre l'URSS i els Estats Units, amb els seus respectius aliats, despres de la Segona Guerra Mundial (1945). La guerra freda propiament dita va comencar, pero, l'any 1947, despres de molta tensio politica entre un bloc i un altre. Era un enfrontament no declarat, sense ofensives militars, basat en la mutua amenaca (incloent-hi el desenvolupament de bombes atomiques) i en l'intent per expandir les arees d'influencia respectives, ja que arran del llancament de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki, hi havia molta por d'entrar en una guerra nuclear. Els paisos de l'orbita americana defensaven el capitalisme (bloc capitalista, units per l'OTAN des del 1949), mentre que els partidaris dels russos vivien versions diferents del comunisme (bloc comunista) units pel pacte de Varsovia (1955).
    • Maccarthisme o cacera de bruixes de McCarthy i en angles tambe com a "red scare" (la por roja), es un episodi de la historia dels Estats Units que es va desenvolupar entre 1950 i 1956 durant el qual el senador Joseph McCarthy va desencadenar un estes proces de delacions, denuncies, processos irregulars i llistes negres contra persones sospitoses de ser comunistes.
      • Ethel i Julius Rosenberg foren un matrimoni dels Estats Units d'America que van ser executats a la cadira electrica acusats d'espionatge. Va ser la primera execucio per espionatge de civils en la historia dels Estats Units.
    • Doctrina Dulles tambe coneguda com a "Doctrina de Represalies Massives" i com a "Doctrina Eisenhower", es una doctrina militar geoestrategica i una estrategia nuclear per la qual un estat es compromet a represaliar a l'enemic de forma molt mes contundent en cas d'atac.
    • Moviment de Paisos No Alineats es una organitzacio internacional que agrupava 118 Estats el 2008 (17 Estats i 9 organitzacions internacionals hi tenen a mes l'estatut d'observador), que es defineixen com a "no sentir-se alineats ni amb, ni en contra de cap gran potencia mundial".
    • Revolucio hongaresa de 1956 ( 23 d'octubre - 10 de novembre ) el Revolta que el poble hongares va intentar deslliurar-se de l'opressio sovietica . La revolta va ser avortada pels sovietics el dia 4 de novembre de 1956 amb l'entrada de l' exercit Roig . Aquest conflicte forma part de la Guerra Freda .
    • Guerra de Corea ( 25 de juny del 1950 - 27 de juliol del 1953 ) Enfrontament entre Corea del Sud i Corea del Nord . A passar de ser una guerra civil es va convertir en una guerra subsidiaria de la Guerra Freda , per la intervencio del bloc capitalista a favor de Corea del Sud i del bloc comunista de Corea del Nord. Al resultat de la guerra va ser la continuitat de la particio de les dues Corees que s'havia establert el final de la Segona Guerra Mundial .
    • Crisi de l'Iran de 1953 (15 al 19 d'agost del 1953) va ser un cop d'estat auspiciat pels Estats Units a traves de la CIA i el Regne Unit (a traves del MI6) per treure del poder al primer ministre de l'Iran, Mohammed Mossadeq , que havia guanyat les eleccions democraticament per por a l'expansio comunista. Se'n va dir Operacio Ajax.
    • Cop d'Estat a Guatemala del 1954 (18 al 17 de juny del 1954) fou el resultat de l'operacio encoberta PBSUCCESS (Criptonim CIA). Aquesta va ser organitzada per la CIA per enderrocar Jacobo Arbenz Guzman , el President de Guatemala democraticament escollit, que s'havia oposat als interessos de la United Fruit Company i perque havia permes que els membres de l'ampliament minoritari partit comunista de Guatemala ?Partido Guatemalteco del Trabajo? influis en les decisions mes importants del seu govern.
    • Guerra del Vietnam tambe anomenada Segona Guerra d'Indoxina, es el conflicte bel·lic entre el Vietnam del Nord i el Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1954 a 1975, amb la intervencio directa i indirecta de diversos paisos estrangers. Les faccions al conflicte van ser, per un costat, la Republica Democratica de Vietnam, amb el suport de guerrillers nord-vietnamites com el Viet Cong o Front d'Alliberament Nacional (NLF, per les seves sigles en angles), amb ajut i subministraments sovietics i xinesos. Per l'altre costat, hi havia la Republica del Vietnam, amb el suport militar i logistic dels Estats Units.
    • Revolucio cubana es el terme amb el qual es designa l'enderrocament del govern de Fulgencio Batista pel Moviment 26 de Juliol i a l'establiment del nou govern cuba liderat per Fidel Castro a comencaments de l'any 1959. La revolucio s'inicia amb l' assalt a la caserna Moncada durant el 26 de juliol de l'any 1953, i finalitza l'1 de gener de 1959, quan Batista fuig del pais, i les ciutats de Santa Clara i Santiago de Cuba van ser preses pels rebels, aquests liderats per Fidel Castro .

Conflicte araboisraelia [ modifica ]

  • El conflicte araboisraelia es aquell entre l' estat d'Israel i els seus veins arabs, en particular els palestins. La seva definicio, historia i possibles solucions son materia de permanent debat, i els problemes que inclou varien amb el temps.

Descolonitzacio [ modifica ]

  • Conferencia de Bandung fou una reunio de liders dels paisos africans i asiatics que havien estat sota colonitzacio europea, entre el 18 i el 24 d'abril del 1955 a Bandung ( Indonesia ) amb l'assistencia de 29 paisos.
  • Crisi de Suez tambe anomenada Guerra del Sinai va ser un atac militar contra Egipte dut a terme per Regne Unit, Franca, i Israel a partir del 29 d'octubre de 1956. L'atac es va produir despres de la decisio d'Egipte (26 de juliol de 1956) de nacionalitzar el Canal de Suez despres de la retirada d'una oferta de Regne Unit i els Estats Units per a financar la construccio de la presa d'Assuan .
    • Nasserisme fou un moviment politic nascut a Egipte de la ma de Gamal Abdel Nasser i dels joves oficials egipcis que el van ajudar en la Revolucio del 1952.
  • Guerra d'Independencia d'Algeria ( 1 de novembre de 1954 - 19 de marc de 1962 ) Va ser una guerra de descolonitzacio . Algeria era la colonia francesa que estava mes a prop de Franca . El resultat de la guerra van quedar signats amb els Acords d'Evian que comportava la independencia d'Algeria. A la guerra van morir entre 250.000 i 400.000 algerians (mes d'un milio, segons el FLN ) i 25.000 soldats francesos i l'expulsio dels Pieds-noirs d'Algeria.

Nous estats : en aquesta decada van tenir lloc descolonitzacions que havia comencat a la meitat de la decada del 1940 i continuaria fins a la meitat de la decada seguent, la decada del 1960 . A mes a mes tambe molts paisos ocupats per les potencies aliades durant la Segona Guerra Mundial van tornar a ser independents.

Shigeru Yoshida, Primer Ministre del Japo, junt amb enviat del govern firmant el Tractat de San Francisco el 8 de setembre de 1951 .
Kwame Nkrumah

Economia [ modifica ]

Pla Marshall [ modifica ]

El Pla Marshall , nom popular de l'European Recovery Program (ERP) era un pla dels Estats Units per a la reconstruccio dels paisos europeus despres de la Segona Guerra Mundial. La iniciativa va rebre el nom del Secretari d'estat america George Marshall i fou dissenyat principalment pel Departament d'Estat, en especial per William L. Clayton i George F. Kennan . El pla de reconstruccio es va desenvolupar en una cimera el juliol de 1947. La Unio Sovietica i els estats de l'Europa de l'Est tambe hi van ser convidats, pero Iossif Stalin va veure el pla com una amenaca i no va permetre la participacio de cap dels paisos de la seva orbita. El pla va tenir una vigencia de quatre anys fiscals a partir de l'estiu de 1947. Durant aquest periode, els estats europeus que van ingressar a l'OCDE van rebre un total de 13 mil milions de dolars de l'epoca. Gracies al Pla Marshall, l'Europa Occidental es va recuperar espectacularment. [1]

L' American Dream [ modifica ]

En acabar la Segona Guerra Mundial els Estats Units es van trobar en una posicio forta. No havien patit bombardejos i la industria havia treball com mai degut a l'esforc de guerra. Els Estats Units van superar rapidament gracies al conflicte la Gran Depressio i es trobaven ara en posicio dominant politicament i economicament. Aixi, la poblacio dels EUA va viure una epoca daurada, l'anomenat American Dream . Encara que representes el 6% de la poblacio mundial, els EUA consumien un terc de la produccio de bens i serveis mundials, i dos tercos d'allo que es produia venia dels EUA. El boom economic va ser encapcalat per una nova classe mitjana que tenia acces al consum en massa. L'any 1958, per exemple, el 83% de les cases tenia acces a la televisio, i les families amb dos cotxes s'havien triplicat. La produccio nacional s'havia doblat entre el 1946 i el 1956. L' esperanca de vida havia passat de 71 anys en lloc dels 51 de l'abans guerra. L'anomenat baby boom va posar de mode un nou estil musical, el rock'n'roll , fent d'Elvis Presley una de les personalitats mes destacades de l'epoca. De fet, l'any 1964 el 40% de la poblacio era menor de 20 anys. Tot i aixi, l' American Dream no lluia en tot. En efecte, el racisme estava estes entre la poblacio i el masclisme es propagava per les campanyes publicitaries. L'any 1955 nomes el 36% de la poblacio femenina treballava. [7]

La potencia nord-americana [ modifica ]

Els Estats Units es van trobar catapultats en el rang de primera potencia economica i politica despres del conflicte mundial. La guerra va, en aquest sentit, treure els EUA de la Gran Depressio. A mes, no havien patit bombardejos i sortien victoriosos del conflicte. El potencial productiu va doblar. Els salaris van mes que doblar. Els dos tercos de les reserves d'or les posseien els EUA. El dolar nord-america fou l'unica moneda que va conservar el seu valor d'abans de la guerra. La balanca comercial del pais era clarament excedentaria. Europa es troba en una situacio forca dificil: no pot prescindir dels EUA, economicament i fins i tot politicament vist que els EUA estan en mesura d'imposar condicions. El capital america invertit a l'exterior produeix beneficis. De fet, es aquest investiment el que obre fabriques als paisos llatinoamericans. El boom consumista ha permes activar nous sectors. L'automobil esdeve simbol dels anys 1950. La quimica experimenta novetats: el nilo , el plastic , detergents, insecticides,... La llar dels nord-americans es va omplint d'electrodomestics,... Els EUA encapcalen el ranquing en agricultura, industria i comerc. La meitat de la produccio internacional de carbo prove dels EUA i els dos tercos del petroli tambe es nord-americana. Aixi, encara que l'URSS es presenti com a segona potencia, els EUA lideren el mon durant la decada dels 1950. [8]

El gran salt endavant [ modifica ]

El Gran Salt Endavant foren una serie de mesures economiques, socials i politiques implantades en la Republica Popular de la Xina pel govern del Partit Comunista de la Xina (PCX) a la fi dels 1950 i principis dels 1960 amb la intencio d'aprofitar l'enorme capital huma del pais per a la industrialitzacio . El fracas d'aquestes mesures, unit a una serie de catastrofes naturals, va produir una fam que, segons la majoria de les estimacions, va provocar la mort d'entre 20 i 30 milions de persones. [1]

Societat [ modifica ]

Art [ modifica ]

  • L' informalisme es un moviment pictoric que compren totes les tendencies abstractes i gestuals que es van desenvolupar a Europa despres de la Segona Guerra Mundial, en paral·lel amb l'expressionisme abstracte estatunidenc. Dins d'aquest moviment es distingeixen diferents corrents, com l'abstraccio lirica, la pintura materica, la Nova Escola de Paris, el taquisme, l'espacialisme o l'art brut.
  • L' art pop (de l'angles pop art ) va ser un moviment artistic sorgit a la fi dels anys 1950 al Regne Unit i els Estats Units; les seves caracteristiques son l'ocupacio d'imatges i temes presos del mon de la comunicacio de masses aplicats a les arts visuals.

Musica [ modifica ]

Estat del benestar [ modifica ]

Una altra de les accions que es van emprendre despres de la Segona Guerra Mundial a Europa, a banda de la creacio d'institucions que promulguessin la pau, fou l'establiment d'un estat del benestar . Davant de les destrosses ocasionades per la guerra hi havia un cert consens en la necessitat que l'estat intervingues en l' economia de mercat per redistribuir la riquesa. S'havia estes la idea que calia que el govern es responsabilitzes del benestar de la poblacio per tenir cura dels mes vulnerables i disminuir-ne les desigualtats. Aquestes idees, inspirades de l'economista J. M. Keynes , van ser possible gracies a l'arribada al poder en els paisos democratics de partits socialdemocrates. Fou el cas, per exemple, del Regne Unit on Winston Churchill va perdre davant del laborista Clement Attlee que va promoure un sistema de salut universal i un sistema de seguretat social . Tambe fou el cas d'Holanda, de la Republica Federal d'Alemanya, de Franca i fins i tot de Txecoslovaquia abans del cop d'Estat comunista. [1]

Roba adolescent [ modifica ]

Dos anys despres del final de la Segona Guerra Mundial, el modista frances Christian Dior llanca l'anomenat New Look. La silueta que va definir ja havia aparegut als darrers anys de la decada dels 1930, pero la guerra va frenar el seu desenvolupament fins que l'alta costura hi va tornar al 1944. La seva nova aparicio va suposar un trencament amb la decada anterior. El New Look es caracteritza per un vestit en forma de camisa que marca la silueta amb un cinturo forca gran i vistos. [9]

En l'ambit de l'adolescencia i al final de la decada dels 1940, els joves deixaven els estudis abans dels setz anys per treballar o allistar-se a l'exercit, pero en la decada dels 1950 es queden a casa dels pares i aixo fa que tinguin mes temps i vulguin reafirmar la seva identitat. Els fabricants de texans atrauen els joves adolescents amb nous models estrets, la demanada dels quals creix gracies a les estrelles del rock com Eddie Coharan o Elvis Presley. El 1953 Brando dona als adolescents un uniforme de moda que els permet rebel·lar-se. Es en aquest periode que surt les tribus juvenils com les bobby-soxers o els beats, els eddys boys o teddy girls,... La dona vesteix estil escolar, l'home estil cacadora amb vaquers i jaqueta negra de cuir. [9]

Moviment afroamerica pels drets civils [ modifica ]

El Moviment afroamerica pels drets civils (1955-1968) es refereix als moviments en els Estats Units d'America dirigits a prohibir la discriminacio racial contra els afroamericans i en el restabliment dels seus drets de vot. Destaca Rosa Louise McCauley, coneguda com a Rosa Parks . Fou una activista estatunidenca per l'equiparacio de drets civils entre blancs i negres als Estats Units que es va donar a coneixer despres de negar-se a cedir el seu lloc a un blanc en un autobus.

Cinema [ modifica ]

Els anys 1950 estan marcats per una gran crisi en el mon del cinema. L'arribada de la televisio als EUA i a altres paisos com el Regne Unit o Belgica, fa baixar el nombre d'espectadors. En 10 anys s'estima que els televisors venuts als Estats Units van passar de 3 a 60 milions. Una xifra extraordinaria que fa rapidament la competencia a la pantalla gran. Per solucionar-ho, el mon del cinema desenvolupa considerablement el genere. Les pantalles de projeccio esdevenen mes grans i adquireixen so. Les pel·licules guanyen color i apareixen els primers intents de cinema en 3D. Aprofitant aquesta evolucio s'estrenaran epopeies bibliques com Els Deu Manaments (1956) o films d'aventures com Ben-Hur (1959) de William Wyler . Tambe s'intentara convencer el public de no quedar-se a casa davant la televisio amb musicals. Singin' in the Rain (1952) d'Stantey Donen o Oklahoma! (1955) de Fred Zinnermann son dels mes coneguts de l'epoca. Frank Sinatra , cantant de l'epoca, aprofitara l'ocasio, com tants d'altres, per iniciar-se en la pantalla gran. Per ultim, i degut al context politic de guerra freda, el cinema es veura pertorbat per l'enfrontament entre els EUA i l'URSS. La Comissio de la Cambra sobre Activitats Anti-americanes (la House UnAmerican Activities Committee) s'encarregara de perseguir i llistar actors o cineastes susceptibles de tenir lligams amb el comunisme o simplement de simpatitzar-hi. Charles Chaplin, per exemple, en sera una de les victimes. Endemes, i per acabar, els anys 1950 veuran neixer estrelles mitiques com Marilyn Monroe qui es va donar a coneixer amb Some like it hot (1959). [1] [10]

Eurovisio [ modifica ]

Vegeu tambe: Festival de la Canco d'Eurovisio

A Europa i una mica dins l'esperit de la Comunitat Economica Europea es crea l'any 1955 el Festival d'Eurovisio . Aprofitant l'arribada de la televisio a les llars, es va crear l' UER amb l'objectiu de teixir lligams forts entre els paisos membres. Aixi, l'any 1955 el director de la televisio publica suissa, Marcel Bezencon proposa la creacio d'un concurs televisio de la canco emes en directe i en simultani en els paisos participants. Marcel s'inspira en el recent creat Festival de Sanremo l'any 1951 per formular la idea d'Eurovisio. El primer programa es va emetre l'any 1956 des de Suissa amb 7 paisos participants. Avui el festival es el programa no esportiu mes vist de la televisio europea i aplega mes de 40 paisos, a mes de veure's a la Xina, els EUA i Australia.

Religio [ modifica ]

En aquesta decada hi ha canvi de Papa . Pius XII va ser papa de 1939 fins al dia de la seva mort, el 9 d'octubre de 1958 als 82 anys. Joan XXIII li va succedir de 1958 a 1963.

El Concili Vatica II fou un concili ecumenic de l'Esglesia Catolica i un dels esdeveniments historics que van marcar el segle  xx .

Esports [ modifica ]

  • Torna la Copa del Mon de Futbol l'any 1951 despres de la Segona Guerra Mundial, celebrada al Brasil i amb l' Uruguai com a guanyador
  • L'any 1953 Hillary i Tenzing arriben al cim de l' Everest
  • Creacio de la formula 1 als anys 1950

Literatura [ modifica ]

Ciencies i tecnologia [ modifica ]

Ciencia [ modifica ]

Cursa espacial [ modifica ]

Vegeu tambe: Cursa espacial

La cursa espacial es la competicio que es va establir entre els Estats Units i la Unio Sovietica per a l'exploracio de l'espai. Encara que es tractava d'una cursa informal les dates clau d'inici i final semblen ben establertes entre el 1957, llancament de l'Sputnik i 1975 acoblament dels moduls Apollo i Soiuz. El 4 d'octubre de 1957 la Unio Sovietica va aconseguir posar en orbita al voltant de la terra, per primera vegada en la historia, un enginy de fabricacio humana l'Sputnik.

Esdeveniments [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Decada del 1950
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Andreu Mayayo . Historia de la humanitat i la llibertat: la guerra freda i la caiguda del mur de Berlin . Sapiens.  
  2. ↑ Jean-Baptiste Duroselle i Andre Kaspi . Histoire des relations internationales. De 1945 a nos jours. (en frances). Armand-Colin. ISBN 9782200601744 .  
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Benjamin , Angel ≪ L'Europe : petite histoire d'une grande idee ≫. Decouvertes Gallimard (n° 367) .
  4. ↑ www.u-s-history.com (angles)
  5. ↑ The Making of the United Nations - The San Francisco conference (angles)
  6. ↑ ≪ History of Guinea ≫ (en angles). Historyofnations.net. . Arxivat de l' original el 2011-05-11. [Consulta: 31 marc 2012].
  7. ↑ Adam Hart-Davis . History . DK.  
  8. ↑ Jean Guiffan . Histoire du XXe siecle, collection Initial, 2eme tome (en frances). Hatier [Consulta: 20 maig 2017].   Arxivat 2017-05-03 a Wayback Machine .
  9. ↑ 9,0 9,1 Kathryn Hennessy . Fashion (en angles). DK.  
  10. ↑ Vincent Mirabel . L'histoire du cinema pour les nuls (en frances). First.  
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Decada_del_1950&oldid=33520010 ≫