Consell de Seguretat de les Nacions Unides
|
|
|
|
|
Nom curt
| UNSC
,
?連安保理
,
安保理
,
CSNU
,
Weltsicherheitsrat
,
CSNU
,
СБ ООН
,
安理?
,
安理會
,
РБ ООН
,
СС на ООН
,
СБ ААН
,
BMGK
,
RB ONZ
,
V-Raad
,
BMT T?
,
BR OSN
,
CSNU
,
RB OSN
i
VNVR
|
---|
Tipus
| organ principal de las Nacions Unides
consell
|
---|
|
Creacio
| 24 octubre 1945
|
---|
|
|
26 juny 1945
| Carta de les Nacions Unides
|
|
|
|
|
|
Seu
|
|
|
Entitat matriu
| Organitzacio de les Nacions Unides
|
---|
Filial
| |
---|
Format per
| |
---|
Part de
| sistema de les Nacions Unides
Organitzacio de les Nacions Unides
|
---|
|
Lloc web
| un.org…
|
---|
|
|
El
Consell de Seguretat de l'ONU
es l'organ de les
Nacions Unides
encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre nacions.
[1]
Quan els altres organs de l'
ONU
nomes fan recomanacions als governs membres, el Consell de Seguretat te el poder de prendre decisions que han d'obeir-se sota l'acord de la Carta de l'ONU. Amb aquesta potestat es l'organ mes poderos de l'ONU. Les decisions del Consell de Seguretat son conegudes com a "
resolucions
".
[2]
La seva primera sessio es realitza el
17 de gener
de
1946
a
Londres
.
El Consell esta conformat per quinze estats,
[1]
cinc
membres permanents
amb
dret de veto
[3]
?
Estats Units
,
Regne Unit
,
Franca
,
Russia
i la
Republica Popular Xina
? i deu membres no permanents.
[1]
Els deu membres no permanents son elegits de cinc en cinc cada any per l'
Assemblea General de l'ONU
i per un periode de dos anys.
[1]
La presidencia del Consell rota mensualment segons ordre alfabetic.
[4]
Cada membre del Consell te un vot. Les decisions en general requereixen del vot afirmatiu d'almenys nou membres.
Hi ha dues categories d'afiliacio al Consell de Seguretat: cinc membres permanents i deu membres elegits.
La presidencia del Consell de Seguretat es rotativa entre els quinze membres, amb una duracio d'un mes. La rotacio es fa en ordre alfabetic dels noms dels membres en
angles
. El paper del president es establir l'agenda, presidir les reunions i supervisar els temps de crisi.
Estats membres l'any 2024
Pais
[5]
|
Presidencia
[4]
|
Afiliacio
[5]
|
Bloc regional
[6]
|
Franca
|
gener 2024
|
permanent
|
Europa occidental i altres
|
Guyana
|
febrer 2024
|
2024-2025
|
Llatinoamerica i Carib
|
Japo
|
mars 2024
|
2023-2024
|
Asia-Pacific
|
Malta
|
abril 2024
|
2023-2024
|
Europa occidental i altres
|
Mocambic
|
maig 2024
|
2023-2024
|
Africa
|
Corea del Sud
|
juny 2024
|
2024-2025
|
Asia-Pacific
|
Russia
|
juliol 2024
|
permanent
|
Europa de l'est
|
Sierra Leone
|
agost 2024
|
2024-2025
|
Africa
|
Eslovenia
|
septembre 2024
|
2024-2025
|
Europa de l'est
|
Suissa
|
octubre 2024
|
2023-2024
|
Europa occidental i altres
|
Regne Unit
|
novembre 2024
|
permanent
|
Europa occidental i altres
|
Estats Units
|
desembre 2024
|
permanent
|
Europa occidental i altres
|
Republica Popular de la Xina
|
|
permanent
|
Asia-Pacific
|
Equador
|
|
2023-2024
|
Llatinoamerica i Carib
|
Algeria
|
|
2024-2025
|
Africa
|
En cada reunio, es necessaria la presencia d'un representant de cada membre del Consell a la seu de l'
ONU
. Aquest requisit va ser adoptat pel fet que l'absencia de membres va ser una debilitat de la
Lliga de Nacions
, la qual no va poder respondre rapidament a les crisis.
Membres permanents
[
modifica
]
Els cinc membres permanents del Consell de Seguretat tenen el poder de
vetar
qualsevol resolucio substantiva; aixo permet a un membre permanent bloquejar l'adopcio d'una resolucio, pero no impedir o acabar el debat.
Els membres permanents van ser originariament les nacions victorioses de la
Segona Guerra Mundial
: la Republica de la Xina, Franca, el Regne Unit, i els Estats Units. El
1971
, la Republica Popular de la Xina va reemplacar la "Xina" representada. El
1991
, Russia va ocupar el seient de la
Unio Sovietica
.
Actualment, aquests cinc membres son els unics estats que tenen el dret de posseir armes nuclears, d'acord amb el
tractat de la No-Proliferacio Nuclear
, el qual no te validesa universal, ja que tots els "estats nuclears" l'han signat (
Corea del Nord
,
India
,
Pakistan
i
Israel
). Aquest estatus nuclear, pero, no es el resultat del seu estatus com a membres permanents.
Membres elegits
[
modifica
]
Deu membres mes son elegits per l'Assemblea General per un terme de dos anys, comencant l'
1 de gener
; cinc nacions elegides per any. Aquests membres son elegits pels grups regionals i confirmats per l'
Assemblea General de l'ONU
. Els blocs d'
Africa
,
Llatinoamerica
i
Europa
occidental elegeixen cadascu dos membres, i els blocs arab, asiatic i d'Europa oriental, un membre. Un membre mes s'elegeix rotatoriament entre les seleccions asiatica i africana..
[6]
Els membres elegits no tenen
dret de veto
.
Tasques del Consell de Seguretat
[
modifica
]
D'acord amb el sise capitol de la Carta de les Nacions Unides, anomenat "Resolucio Pacifica de Disputes", el Consell de Seguretat pot investigar qualsevol disputa o situacio que pugui dur a la friccio o disputes internacionals. El Consell pot recomanar procediments o metodes d'ajustament si ha determinat que la situacio es un perill per a la pau i la seguretat internacional. Les recomanacions, pero, no tenen caracter obligatori per als membres de l'ONU.
D'acord amb el sete capitol, el Consell te un poder mes ampli per a decidir quines mesures han de prendre's en situacions que son "amenaces a la pau, alteracions de la pau o actes d'agressio". En aquestes situacions, el Consell no esta limitat a fer nomes recomanacions, sino que pot fer us de les forces armades per "mantenir o restaurar la pau i la seguretat internacional". Aquesta va ser la base per a l'accio armada a Corea el
1950
, i de l'us de les forces a
Iraq
i
Kuwait
el
1991
. Les decisions que es prenen sota el capitol sete de la Carta, com ho son les sancions economiques, son obligatories per a tots els membres.
Entre les reformes plantejades sobre l'Organitzacio de les Nacions Unides, el Consell de Seguretat ha sigut probablement l'aspecte de major controversia. Entre els paisos de la Unio Europea, hi ha hagut discrepancies sobre com ha de ser aquesta reforma. Per una banda, Franca (i anteriorment tambe el Regne Unit), s'han oposat a qualsevol reforma que canvi la seva posicio privilegiada com a membre permanent. Per la seva banda, Alemanya i Itlalia han volgut obtenir l'estatus de membres permanents, i en general, a la Unio Europea li ha convingut mantenir la composicio actual del Consell de Seguretat perque esta sobrerepresentada. Els membres de la UE al Consell de Seguretat son un dels cinc membres permanents (Franca) i fins a tres dels deu membres elegits.
[8]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
Web del Consell de Seguretat de la ONU. ≪
Home (Portada)
≫ (en angles). [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑
Web del Consell de Seguretat de la ONU. ≪
Resolucions
≫ (en angles). [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑
≪Sistema de votacio i registres≫
. Nacions Unides.
- ↑
4,0
4,1
Web del Consell de Seguretat de la ONU. ≪
Presidencia 2024
≫ (en angles). [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑
5,0
5,1
Web del Consell de Seguretat de la ONU. ≪
Current Members (Membres actuals)
≫ (en angles). [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑
6,0
6,1
≪
Special Research Report No. 4 Security Council Elections 201121 September 2011
≫. Security Council Report. Arxivat de l'
original
el 8 June 2012. [Consulta: 14 abril 2024].
- ↑
Keukeleire
, S.;
Delreux
, T. ≪The EU and Multilateral Organizations≫. A:
The Foreign Policy of the European Union
(en angles), 2014, p. 299-320.
Bibliografia
[
modifica
]
- Alexander
, Titus.
Unravelling Global Apartheid: An Overview of World Politics
. Cambridge, Massachusetts: Polity Press, 1996.
ISBN 978-0-7456-1353-6
.
- Blum
, Yehuda Z.
≪
Russia Takes Over the Soviet Union's Seat at the United Nations
≫.
European Journal of International Law
, 3, 2, 1992, pag. 354?362. Arxivat de l'
original
el 24 marc 2012.
DOI
:
10.1093/ejil/3.2.354
[Consulta: 8 febrer 2016].
- Coulon
, Jocelyn.
Soldiers of Diplomacy: The United Nations, Peacekeeping, and the New World Order
. University of Toronto Press, 1998.
ISBN 978-0-8020-0899-2
.
- Deni
, John R.
Alliance Management and Maintenance: Restructuring NATO for the 21st Century
. Aldershot, England: Ashgate Publishing, 2007.
ISBN 978-0-7546-7039-1
.
- Fasulo
, Linda.
An Insider's Guide to the UN
. New Haven, Connecticut: Yale University Press, 2004.
ISBN 978-0-300-10155-3
.
- Fomerand
, Jacques.
The A to Z of the United Nations
. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2009.
ISBN 978-0-8108-5547-2
.
- Gaddis
, John Lewis
.
The United States and the Origins of the Cold War, 1941?1947
. Nova York: Columbia University Press, 2000.
ISBN 978-0-231-12239-9
.
- Hillier
, Timothy.
Sourcebook on Public International Law
. Londres: Cavendish Publishing, 1998.
ISBN 978-1-85941-050-9
.
- Hoopes
, Townsend;
Brinkley
, Douglas.
FDR and the Creation of the U.N.
. New Haven, Connecticut: Yale University Press, 2000.
ISBN 978-0-300-08553-2
.
- Kennedy
, Paul.
The Parliament of Man
: The Past, Present, and Future of the United Nations
. Nova York: Random House, 2006.
ISBN 978-0-375-50165-4
.
- Kochler
, Hans.
The Concept of Humanitarian Intervention in the Context of Modern Power: Is the Revival of the Doctrine of "Just War" Compatible with the International Rule of Law?
. 26. Vienna: International Progress Organization, 2001.
ISBN 978-3-900704-20-9
.
- Magliveras
, Konstantinos D..
Exclusion from Participation in International Organisations: The Law and Practice behind Member States' Expulsion and Suspension of Membership
. 5. The Hague: Kluwer Law International, 1999.
ISBN 978-90-411-1239-2
.
- Manchester
, William;
Reid
, Paul.
The Last Lion: Winston Spencer Churchill
. 3: Defender of the Realm. Nova York: Little Brown and Company, 2012.
ISBN 978-0-316-54770-3
.
- Matthews
, Ken.
The Gulf Conflict and International Relations
. Londres: Routledge, 1993.
ISBN 978-0-415-07519-0
.
- Meisler
, Stanley.
United Nations: The First Fifty Years
. Nova York: Atlantic Monthly Press, 1995.
- Mikulaschek
, Christoph. ≪Report from the 39th International Peace Institute Vienna Seminar on Peacemaking and Peacekeeping≫. A:
The UN Security Council and the Responsibility to Protect: Policy, Process, and Practice
. Diplomatic Academy of Vienna, 2010, p. 20?49.
ISBN 978-3-902021-67-0
[Consulta: 8 febrer 2016].
- Mires
, Charlene.
Capital of the World: The Race to Host the United Nations
. New York University Press, 2013.
ISBN 978-0-8147-0794-4
.
- Neuhold
, Hanspeter. ≪The United Nations System for the Peaceful Settlement of International Disputes≫. A:
The United Nations: Law and Practice
. The Hague: Kluwer Law International, 2001.
ISBN 978-90-411-1563-8
.
- Osma?czyk
, Edmund Jan
. ≪Encyclopedia of the United Nations and International Agreements≫. A: Anthony Mango.
. 4. Taylor & Francis, 2004.
ISBN 978-0-415-93924-9
.
- Schlesinger
, Stephen C..
Act of Creation: The Founding of the United Nations: A Story of Super Powers, Secret Agents, Wartime Allies and Enemies, and Their Quest for a Peaceful World
. Boulder, Colorado: Westview Press, 2003.
ISBN 978-0-8133-3324-3
.
- Wilcox
, Francis O.
≪The Yalta Voting Formula≫.
American Political Science Review
, 39, 5, 1945, pag. 943?956.
DOI
:
10.2307/1950035
.
ISSN
:
0003-0554
.
JSTOR
:
1950035
.
- Zunes
, Stephen
≪International Law, the UN and Middle Eastern Conflicts≫.
Peace Review: A Journal of Social Justice
, 16, 3, 2004, pag. 285?292.
DOI
:
10.1080/1040265042000278513
.
ISSN
:
1040-2659
.
|
---|
Tipus
| |
---|
Institucions internacionals
| |
---|
Regionals
| |
---|
Multilaterals
| |
---|
Principals
ONGs
| |
---|