Comunitat autonoma

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Una comunitat autonoma es un dels tres nivells d'autonomia en l' organitzacio territorial d'Espanya , segons la constitucio de l'Estat vigent ; els altres dos son el municipi i la provincia. [1] Aquest nivell d'autonomia correspon a l'administracio del territori de nivell regional. [2] D'acord amb l'article 143, les comunitats autonomes es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren l' Estat espanyol . [3] Aquestes comunitats autonomes son formades per provincies amb caracteristiques historiques, culturals i economiques comunes o per territoris d'entitat regional historica. Gaudeixen d'autonomia legislativa i competencies exclusives aixi com de la facultat d'administrar-se mitjancant llurs propis representants. [4]

A partir de la promulgacio de la Constitucio, el 1978 , va comencar un proces de devolucio de poders , com a dret i no pas com a obligacio per a les nacionalitats i regions, [5] per mitja del qual, amb el pas dels anys, ha dut a la formacio de disset comunitats autonomes i dues ciutats autonomes. [6]

Des del 2003 i per a fins estadistics, basats en les normatives europees i fixades per l' Eurostat , es troben les unitats NUTS en vigor a la Unio Europea . Les disset comunitats autonomes espanyoles es veuen classificades als nivells NUTS-2.

De la formacio de les comunitats autonomes [ modifica ]

La constitucio espanyola reconeix i garanteix el dret a l'autonomia per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat. [7] Podien accedir a l'autonomia: [8]

  • Dues o mes provincies limitrofes amb caracteristiques historiques, culturals i economiques comunes;
  • els territoris insulars; i
  • una provincia d'entitat regional historica.

Tanmateix, les Corts Generals tenen el dret a: [9]

  • autoritzar la constitucio d'una comunitat autonoma per motius d'interes nacional encara que el seu ambit territorial no superi el d'una provincia i no reuneixi les condicions anteriors; i
  • autoritzar o acordar un estatut d'autonomia a territoris que no es trobin integrats en l'organitzacio provincial.

Basant-se en les estipulacions constitucionals anteriors es van conformar, entre 1979 i 1996 disset comunitats autonomes i dues ciutats autonomes:

De l'organitzacio interna de les comunitats autonomes [ modifica ]

Les comunitats autonomes tenen com a norma institucional basica un estatut d'autonomia . [12] Els estatuts d'autonomia fan constar la denominacio de la comunitat segons la seva identitat historica; la delimitacio del territori, la denominacio, l'organitzacio i la seu de les institucions de govern; i les competencies que assumeixen dins el marc establert per la constitucio. [13]

L'organitzacio institucional autonomica estipulada en els estatuts d'autonomia es basa en una divisio de poders integrada per: [3] [14]

  • una assemblea legislativa autonomica , els integrants de la qual son elegits per sufragi universal d'acord amb un sistema de representacio proporcional que asseguri la representacio de les diverses zones que integren el territori; l'Assemblea te la facultat legislativa ;
  • un Consell de Govern, amb funcions executives i administratives, encapcalat per un President, elegit per l'Assemblea entre els seus membres i nomenat pel rei d'Espanya ; el president dirigeix el Consell de Govern i ostenta la suprema representacio de la comunitat respectiva i l'ordinaria de l'Estat dins d'aquella; tant el president com els membres del Consell de Govern son responsables politicament davant l'Assemblea;
  • un Tribunal Superior de Justicia, sens prejudici de la jurisdiccio que correspon al Tribunal Suprem de l'Estat , que culmina l'organitzacio judicial dins l'ambit territorial de la comunitat autonoma.

Ja que la devolucio d'autonomia a Espanya s'ha fet d'una manera asimetrica, no totes les comunitats autonomes gaudeixen de les mateixes competencies autonomiques . Una de les diferencies principals es la competencia fiscal, que divideix les autonomies en dos grups generals, amb diferencies entre llurs membres:

  • les comunitats forals ( Euskadi i Navarra ), que gaudeixen d'autonomia fiscal; i
  • les comunitats de regim comu (la resta), que no gaudeixen d'autonomia fiscal, pero poden conservar un percentatge dels impostos recaptats internament, aixi com recaptar altres impostos, taxes i contribucions especials.

Competencies [ modifica ]

Les competencies estan distribuides entre les comunitats autonomes i l'Estat central segons els articles 148 i 149 de la Constitucio. Les competencies son exclusives de l'Estat, exclusives de la comunitat autonoma o compartides. [3] L'Estat central, a mes, pot cedir competencies amb les lleis marc i les lleis de transferencia o delegacio [15] i llevar-ne amb les lleis d'harmonitzacio . [16]

Les competencies que posseeixen les comunitats autonomes son d'algun dels dos tipus: la competencia de crear els seus propis organs i institucions i la competencia de poder gestionar assumptes relatius a elles. La manera d'atribuir de manera definitiva les competencies del segon tipus es la que genera mes conflictes.

El poder judicial queda absolutament exclos en el repartiment de les competencies a altra organitzacio que no siga l'Estat central. [17]

Per a resoldre els frequents conflictes de competencies [18] hi ha establerts dos mecanismes judicials: mitjancant la jurisdiccio contenciosa-administrativa per al control dels organs administratius i mitjancant el Tribunal Constitucional per als conflictes de competencia. [19]

Llista de comunitats autonomes [ modifica ]

Bandera Nom Capital Provincies Capital provincial Localitzacio
Bandera d'Andalusia Andalusia

? [ an . Andalucia ] [20]

Sevilla ? [ an . Cebiya ] Almeria Almeria ? [ an . Armeria ] Almeria ? [ an . Armeria ] Andalusia
Cadis Cadis ? [ an . Cadi ] Cadis ? [ an . Cadi ]
Còrdova Cordova ? [ an . Cordoba ] Cordova ? [ an . Cordoba ]
Granada Granada ? [ an . Grana ] Granada ? [ an . Grana ]
Huelva Huelva ? [ an . Guerba ] Huelva ? [ an . Guerba ]
Jaén Jaen ? [ an . Haen ] Jaen ? [ an . Haen ]
Màlaga Malaga ? [ an . Malaga ] Malaga ? [ an . Malaga ]
Sevilla Sevilla ? [ an . Cebiya ] Sevilla ? [ an . Cebiya ]
Aragó Arago Saragossa ? [ ar . Zaragoza ] Osca Osca ? [ ar . Uesca ] Osca ? [ ar . Uesca ] Aragó
Terol Terol ? [ ar . Terguel ] Terol ? [ ar . Terguel ]
Saragossa Saragossa ? [ ar . Zaragoza ] Saragossa ? [ ar . Zaragoza ]
Astúries Principat d'Asturies ? [ as . Asturies ] Oviedo ? [ as . Uvieu ] Astúries Asturies ? [ as . Asturies ] Oviedo ? [ as . Uvieu ] Astúries
Illes Balears Illes Balears
Palma Illes Balears Illes Balears Palma Illes Balears
País Basc Pais Basc ? [ eu . Euskadi ] Vitoria ? [ eu . Gasteiz ] Àlaba Alaba ? [ eu . Araba ] Vitoria ? [ eu . Gasteiz ] País Basc
Guipúscoa Guipuscoa ? [ eu . Gipuzkoa ] Sant Sebastia ? [ eu . Donostia ]
Biscaia Biscaia ? [ eu . Bizkaia ] Bilbao ? [ eu . Bilbao / Bilbo ]
Illes Canàries Canaries

? [ es . Canarias ]

Santa Cruz de Tenerife i
Las Palmas de Gran Canaria (compartida)
Província de Las Palmas Las Palmas Las Palmas de Gran Canaria Canàries
Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife
Cantàbria Cantabria

? [ es . Cantabria ]

Santander Cantàbria Cantabria ? [ es . Cantabria ] Santander Cantàbria
Castella-la Manxa Castella - la Manxa

? [ es . Castilla - La Mancha ]

Toledo Província d'Albacete Albacete Albacete Castella - la Manxa
Ciudad Real Ciudad Real Ciudad Real
Província de Conca Conca ? [ es . Cuenca ] Conca ? [ es . Cuenca ]
Província de Guadalajara Guadalajara Guadalajara
Toledo Toledo Toledo
Castella i Lleó Castella i Lleo

? [ es . Castilla y Leon ]

Valladolid Àvila Avila ? [ es . Avila ] Avila ? [ es . Avila ] Castella i Lleó
Burgos Burgos Burgos
Lleó Lleo ? [ es . Leon ] Lleo ? [ es . Leon ]
Província de Palència Palencia ? [ es . Palencia ] Palencia ? [ es . Palencia ]
Província de Salamanca Salamanca Salamanca
Província de Segòvia Segovia ? [ es . Segovia ] Segovia ? [ es . Segovia ]
Província de Sòria Soria ? [ es . Soria ] Soria ? [ es . Soria ]
Valladolid Valladolid Valladolid
Zamora Zamora Zamora
Catalunya Catalunya Barcelona Barcelona Barcelona Barcelona Catalunya
Girona Girona Girona
Lleida Lleida Lleida
Tarragona Tarragona Tarragona
Extremadura Extremadura Merida ? [ es . Merida ] Badajoz Badajoz Badajoz Extremadura
Càceres Caceres ? [ es . Caceres ] Caceres ? [ es . Caceres ]
Galícia Galicia ? [ gal . Galiza o Galicia ] Santiago de Compostel·la

? [ gal . Santiago de Compostela ]

La Corunya ? [gal. A Coruna ] La Corunya ? [gal. A Coruna ] Galícia
Lugo Lugo Lugo
Ourense Ourense Ourense
Pontevedra Pontevedra Pontevedra
Comunitat Autònoma de Madrid Comunitat de Madrid

? [ es . Comunidad de Madrid ]

Madrid Comunitat Autònoma de Madrid Madrid Madrid Comunitat de Madrid
Múrcia Regio de Murcia

? [ es . Region de Murcia ]

Murcia (executiva) i Cartagena (legislativa) Múrcia Murcia ? [ es . Murcia ] Murcia ? [ es . Murcia ] Múrcia
Navarra Navarra ? [eu. Nafarroa ] Pamplona ? [eu. Iruna ] Navarra Navarra ? [ eu . Nafarroa ] Pamplona ? [eu. Iruna ] Navarra
Rioja La Rioja Logronyo ? [ es . Logrono ] Rioja La Rioja Logronyo ? [ es . Logrono ] La Rioja
País Valencià Comunitat Valenciana Valencia Província d'Alacant Alacant Alacant País Valencià
Castelló Castello Castello de la Plana
València Valencia Valencia
Bandera Ciutats autonomes Localitzacio
Ceuta Ceuta Ceuta
Melilla Melilla Melilla

Referencies [ modifica ]

  1. Castelao Rodriguez, Villar Ezcurra i Gonzalez, 1996 , p. 425.
  2. Paniagua Soto i Alvarado Perez, 1997 , p. 18.
  3. 3,0 3,1 3,2 Perez de Lama , Ernesto (dir.). Manual del Estado Espanol 1999 . Madrid: LAMA, 1998, p. 43. ISBN 84-930048-0-4 .  
  4. Perez de Lama, 1998 , p. 695.
  5. Aragon Reyes, 2006 , p. 81.
  6. Paniagua Soto i Alvarado Perez, 1997 , p. 29-30.
  7. Article 2, Preambul Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine . Constitucio espanyola de 1978
  8. Article 143, Titol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine . Constitucio espanyola de 1978
  9. Article 144, Titol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine . Constitucio espanyola de 1978
  10. " Sinopsis del estatuto de Autonomia de Navarra Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine .." Constitucion Espanola . Congreso de los Diputados. [Data de consulta: 10 de desembre, 2007]
  11. " Sinopsis del estatuto de Autonomia de la Comunidad de Madrid Arxivat 2009-12-11 a Wayback Machine .." Constitucion Espanola . Congreso de los Diputados. [Data de consulta: 10 de desembre, 2007]
  12. Article 147, Titol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine . Constitucio espanyola de 1978
  13. Castelao Rodriguez, Villar Ezcurra i Gonzalez, 1996 , p. 428.
  14. Article 152, Titol VIII Arxivat 2007-08-14 a Wayback Machine . Constitucio espanyola de 1978
  15. Viciano, 2005 , p. 186.
  16. Viciano, 2005 , p. 187-188.
  17. Rebollo Delgado i Pais Rodriguez, 2004 , p. 216.
  18. Rebollo Delgado i Pais Rodriguez, 2004 , p. 218.
  19. Rebollo Delgado i Pais Rodriguez, 2004 , p. 219.
  20. Propuesta Ortografica del Andaluz ≫ (en castella). EPA. [Consulta: 5 maig 2022].

Bibliografia [ modifica ]

  • Aragon Reyes , Manuel ≪ La construccion del Estado autonomico ≫. Cuadernos constitucionales de la Catedra Fadrique Furio Ceriol , 54-55, 2006, pag. 75-95. ISSN : 1133-7087 .
  • Castelao Rodriguez , Julio; Villar Ezcurra , Marta; Gonzalez , Arturo. Regimen local y autonomico . Madrid: Universitas, 1996. ISBN 84-7991-057-7 .  
  • Paniagua Soto , Juan Luis; Alvarado Perez , Emilio. Introduccion al estudio de las Comunidades Autonomas . Madrid: Universitas, 1997. ISBN 84-7991-065-8 .  
  • Rebollo Delgado , Lucrecio; Pais Rodriguez , Ramon. Introduccion al derecho I (Derecho publico) . Madrid: Dykinson, 2004. ISBN 84-9772-331-7 .  
  • Viciano , Roberto. Constitucion y reforma de las estatutos de autonomia : Procedimientos constitucionales de modificacion del Estado autonomico . Valencia: Tirant lo Blanch, 2005. ISBN 84-8456-252-2 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Comunitat autonoma