Una
comunitat autonoma
es un dels tres nivells d'autonomia en l'
organitzacio territorial d'Espanya
, segons la
constitucio de l'Estat vigent
; els altres dos son el
municipi
i la provincia.
Aquest nivell d'autonomia correspon a l'administracio del territori de nivell regional.
D'acord amb l'article 143, les comunitats autonomes es conformen com a exercici del dret a l'autonomia reconegut per a les
nacionalitats
i regions que integren l'
Estat espanyol
.
[3]
Aquestes comunitats autonomes son formades per provincies amb caracteristiques historiques, culturals i economiques comunes o per territoris d'entitat regional historica. Gaudeixen d'autonomia legislativa i competencies exclusives aixi com de la facultat d'administrar-se mitjancant llurs propis representants.
A partir de la promulgacio de la Constitucio, el
1978
, va comencar un proces de
devolucio de poders
, com a dret i no pas com a obligacio per a les nacionalitats i regions,
per mitja del qual, amb el pas dels anys, ha dut a la formacio de disset comunitats autonomes i dues ciutats autonomes.
Des del
2003
i per a fins estadistics, basats en les normatives europees i fixades per l'
Eurostat
, es troben les unitats
NUTS
en vigor a la
Unio Europea
. Les disset comunitats autonomes espanyoles es veuen classificades als nivells NUTS-2.
De la formacio de les comunitats autonomes
[
modifica
]
La constitucio espanyola reconeix i garanteix el dret a l'autonomia per a les nacionalitats i regions que integren l'Estat.
[7]
Podien accedir a l'autonomia:
[8]
- Dues o mes provincies limitrofes amb caracteristiques historiques, culturals i economiques comunes;
- els territoris insulars; i
- una provincia d'entitat regional historica.
Tanmateix, les
Corts Generals
tenen el dret a:
[9]
- autoritzar la constitucio d'una comunitat autonoma per motius d'interes nacional encara que el seu ambit territorial no superi el d'una provincia i no reuneixi les condicions anteriors; i
- autoritzar o acordar un
estatut d'autonomia
a territoris que no es trobin integrats en l'organitzacio provincial.
Basant-se en les estipulacions constitucionals anteriors es van conformar, entre
1979
i
1996
disset comunitats autonomes i dues ciutats autonomes:
- Andalusia
,
Catalunya
,
Euskadi
i
Galicia
(com a "nacionalitats historiques"), aixi com l'
Arago
, el
Pais Valencia
,
Castella i Lleo
,
Castella - la Manxa
, i
Extremadura
van accedir a l'autonomia com a comunitats pluriprovincials;
- Canaries
i les
Illes Balears
van accedir a l'autonomia com a territoris insulars;
- Cantabria
,
Asturies
,
La Rioja
i la
Regio de Murcia
van accedir a l'autonomia com a comunitats uniprovincials d'entitat regional historica, aixi com
Navarra
, encara que aquesta ultima ho va fer per mitja de l'actualitzacio i millorament dels seus
furs
;
[10]
- la
Comunitat de Madrid
va accedir a l'autonomia per motius d'interes nacional;
[11]
i
- Ceuta
i
Melilla
, com a ciutats, van accedir a llur autonomia per autoritzacio de les Corts Generals, encara que no es troben integrades en l'organitzacio provincial.
De l'organitzacio interna de les comunitats autonomes
[
modifica
]
Les comunitats autonomes tenen com a norma institucional basica un
estatut d'autonomia
.
[12]
Els estatuts d'autonomia fan constar la denominacio de la comunitat segons la seva identitat historica; la delimitacio del territori, la denominacio, l'organitzacio i la seu de les institucions de govern; i les competencies que assumeixen dins el marc establert per la constitucio.
L'organitzacio institucional autonomica estipulada en els estatuts d'autonomia es basa en una divisio de poders integrada per:
[3]
[14]
- una
assemblea legislativa autonomica
, els integrants de la qual son elegits per
sufragi universal
d'acord amb un sistema de
representacio proporcional
que asseguri la representacio de les diverses zones que integren el territori; l'Assemblea te la
facultat legislativa
;
- un Consell de Govern, amb
funcions executives
i administratives, encapcalat per un President, elegit per l'Assemblea entre els seus membres i nomenat pel
rei d'Espanya
; el president dirigeix el Consell de Govern i ostenta la suprema representacio de la comunitat respectiva i l'ordinaria de l'Estat dins d'aquella; tant el president com els membres del Consell de Govern son responsables politicament davant l'Assemblea;
- un Tribunal Superior de Justicia, sens prejudici de la jurisdiccio que correspon al
Tribunal Suprem de l'Estat
, que culmina l'organitzacio judicial dins l'ambit territorial de la comunitat autonoma.
Ja que la devolucio d'autonomia a Espanya s'ha fet d'una manera asimetrica, no totes les comunitats autonomes gaudeixen de les mateixes
competencies autonomiques
. Una de les diferencies principals es la competencia fiscal, que divideix les autonomies en dos grups generals, amb diferencies entre llurs membres:
- les
comunitats forals
(
Euskadi
i
Navarra
), que gaudeixen d'autonomia fiscal; i
- les
comunitats de regim comu
(la resta), que no gaudeixen d'autonomia fiscal, pero poden conservar un percentatge dels impostos recaptats internament, aixi com recaptar altres impostos, taxes i contribucions especials.
Competencies
[
modifica
]
Les competencies estan distribuides entre les comunitats autonomes i l'Estat central segons els articles 148 i 149 de la Constitucio. Les competencies son exclusives de l'Estat, exclusives de la comunitat autonoma o compartides.
[3]
L'Estat central, a mes, pot cedir competencies amb les
lleis marc
i les
lleis de transferencia
o
delegacio
i llevar-ne amb les
lleis d'harmonitzacio
.
Les competencies que posseeixen les comunitats autonomes son d'algun dels dos tipus: la competencia de crear els seus propis organs i
institucions
i la competencia de poder gestionar assumptes relatius a elles. La manera d'atribuir de manera definitiva les competencies del segon tipus es la que genera mes conflictes.
El poder judicial queda absolutament exclos en el repartiment de les competencies a altra organitzacio que no siga l'Estat central.
Per a resoldre els frequents conflictes de competencies
hi ha establerts dos mecanismes judicials: mitjancant la jurisdiccio contenciosa-administrativa per al control dels organs administratius i mitjancant el
Tribunal Constitucional
per als conflictes de competencia.
Llista de comunitats autonomes
[
modifica
]
- ↑
3,0
3,1
3,2
Perez de Lama
, Ernesto (dir.).
Manual del Estado Espanol 1999
. Madrid: LAMA, 1998, p. 43.
ISBN 84-930048-0-4
.
- ↑
Article 2, Preambul
Arxivat
2007-08-14 a
Wayback Machine
. Constitucio espanyola de 1978
- ↑
Article 143, Titol VIII
Arxivat
2007-08-14 a
Wayback Machine
.
Constitucio espanyola
de
1978
- ↑
Article 144, Titol VIII
Arxivat
2007-08-14 a
Wayback Machine
. Constitucio espanyola de 1978
- ↑
"
Sinopsis del estatuto de Autonomia de Navarra
Arxivat
2008-03-05 a
Wayback Machine
.."
Constitucion Espanola
. Congreso de los Diputados. [Data de consulta: 10 de desembre, 2007]
- ↑
"
Sinopsis del estatuto de Autonomia de la Comunidad de Madrid
Arxivat
2009-12-11 a
Wayback Machine
.."
Constitucion Espanola
. Congreso de los Diputados. [Data de consulta: 10 de desembre, 2007]
- ↑
Article 147, Titol VIII
Arxivat
2007-08-14 a
Wayback Machine
. Constitucio espanyola de 1978
- ↑
Article 152, Titol VIII
Arxivat
2007-08-14 a
Wayback Machine
. Constitucio espanyola de 1978
- ↑
≪
Propuesta Ortografica del Andaluz
≫ (en castella). EPA. [Consulta: 5 maig 2022].
Bibliografia
[
modifica
]
- Aragon Reyes
, Manuel ≪
La construccion del Estado autonomico
≫.
Cuadernos constitucionales de la Catedra Fadrique Furio Ceriol
, 54-55, 2006, pag. 75-95.
ISSN
:
1133-7087
.
- Castelao Rodriguez
, Julio;
Villar Ezcurra
, Marta;
Gonzalez
, Arturo.
Regimen local y autonomico
. Madrid: Universitas, 1996.
ISBN 84-7991-057-7
.
- Paniagua Soto
, Juan Luis;
Alvarado Perez
, Emilio.
Introduccion al estudio de las Comunidades Autonomas
. Madrid: Universitas, 1997.
ISBN 84-7991-065-8
.
- Rebollo Delgado
, Lucrecio;
Pais Rodriguez
, Ramon.
Introduccion al derecho I (Derecho publico)
. Madrid: Dykinson, 2004.
ISBN 84-9772-331-7
.
- Viciano
, Roberto.
Constitucion y reforma de las estatutos de autonomia : Procedimientos constitucionales de modificacion del Estado autonomico
. Valencia: Tirant lo Blanch, 2005.
ISBN 84-8456-252-2
.
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari