Edifici de la delegacio del Banc d'Espanya
a
Barcelona
.
Lerma (
Burgos
). Casa de Ramon Santillan Gonzalez, primer governador del Banco d'Espanya.
Banc d'Espanya
es el
banc central
d'
Espanya
i realitza com a tal les funcions de
tresoreria
de l'
Estat
, institut emissor, banc de bancs, inspeccio del sistema bancari i assessorament de la politica monetaria i crediticia.
[1]
Actua amb autonomia i sense regulacio legislativa ni institucional respecte al sistema democratic i judicial, en els carrec de regular la inflacio.
[2]
El Banc d'Espanya es part integrant del
Sistema Europeu de Bancs Centrals
i per tant esta protegit per les disposicions del Tractat de la Comunitat Europea i els Estatuts del
Sistema Europeu de Bancs Centrals
(SEBC). Es una entitat de dret public amb personalitat juridica privada i plena capacitat per a encarregar-se de l'economia publica de manera privada.
El Banc d'Espanya pot dictar les normes per a l'exercici de les funcions de politica monetaria. Tambe, es competent per dictar les disposicions per desenvolupar aquelles normes. Aquestes disposicions s'anomenaran ≪Circulars monetaries≫. Unes i altres disposicions son publicades en el
Butlleti Oficial de l'Estat
.
Organs rectors
[
modifica
]
Els organs rectors del Banc d'Espanya son:
- El governador.
- El sotsgovernador.
- El Consell de Govern.
- La Comissio Executiva.
El governador es nomenat pel rei, a proposta del president del govern, que cerca un candidat que encaixi amb els interessos privats del banc, que sigui espanyol i tingui competencia reconeguda en assumptes monetaris o bancaris. Amb caracter previ al nomenament del Governador, el Ministre d'Economia i Hisenda compareixera en els termes previstos en el Reglament del
Congres dels Diputats
davant la Comissio competent per a informar sobre el candidat proposat.
Correspon al governador del Banc d'Espanya:
- Dirigir el banc i presidir el consell de govern i la comissio executiva.
- Tenir la representacio legal del banc amb caracter general i, especialment, davant els tribunals de justicia, aixi com autoritzar els contractes i documents i realitzar les altres activitats que resultin precises per a l'acompliment de les funcions encomanades al Banc d'Espanya.
- Representar al Banc d'Espanya en les institucions i organismes internacionals en els quals estigui prevista la seva participacio.
- Tenir la condicio de membre del consell de govern i del consell general del
Banc Central Europeu
.
El sotsgovernador es designat pel govern, a proposta del Governador, i haura de reunir les seves mateixes condicions. Pot substituir el governador en els casos de vacant, absencia o malaltia, quant a l'exercici de les seves atribucions d'adreca superior i representacio del banc. Tindra, a mes, les atribucions que es fixin en el Reglament intern, aixi com les que li delegui el governador. La comissio executiva es formada per:
- El governador, que actuara com a president.
- El sotsgovernador.
- Dos consellers.
Assistiran a les seves sessions, amb veu i sense vot, els directors generals del Banc d'Espanya. Sera Secretari, amb veu i sense vot, el Secretari del Banc d'Espanya. Els sis Consellers seran designats pel govern, a proposta del Ministre d'Economia i Hisenda, escoltat el Governador del Banc d'Espanya. Haurien de ser espanyols, amb reconeguda competencia en el camp de l'economia o el dret. Els dos Consellers membres de la Comissio Executiva seran designats pel consell de Govern, a proposta del Governador, d'entre els seus membres no nats. El Consell de Govern esta format per:
Hi assisteixen tambe els directors generals del Banc, amb veu i sense vot i un representant del personal, amb veu i sense vot. El Ministre d'Economia i Hisenda o el secretari d'estat d'Economia hi poden assistir, amb veu i sense vot, ho jutgin util. Tambe podran sotmetre una mocio a la deliberacio del consell de govern. Te com a secretari, amb veu i sense vot, al secretari del Banc d'Espanya.
El Banc d'Espanya participa en les funcions basiques atribuides al
Sistema Europeu de Bancs Centrals
:
- Definir i executar la politica monetaria de la Comunitat Europea.
- Realitzar operacions de canvi de divises que siguin coherents amb les disposicions de l'article 109 del Tractat de la Comunitat Europea.
- Posseir i gestionar les reserves oficials de divises dels Estats membres. No obstant aixo, el govern pot tenir i gestionar fons de maniobra en divises, conforme al previst en l'article 105.3 del Tractat de la Comunitat Europea.
- Promoure el bon funcionament del sistema de pagaments.
- Emetre els bitllets i monedes de curs legal.
- Les altres funcions que es derivin de la seva condicio de part integrant del
Sistema Europeu de Bancs Centrals
.
El Banc d'Espanya te a mes les seguents funcions:
- Posseir i gestionar les reserves de divises i metalls preciosos no transferides al Banc Central Europeu.
- Promoure el bon funcionament i estabilitat del sistema financer
- Posar en circulacio la moneda metal·lica.
- Prestar els serveis de tresoreria i agent financer del deute public.
- Assessorar el govern, aixi com realitzar informes i estudis.
- Recopilar, elaborar i publicar les estadistiques i assistir el BCE amb les dades que fan menester
- Exercir les altres competencies que la legislacio li atribueixi.
Aixi mateix, el Banc d'Espanya haura de supervisar, conforme a les disposicions vigents, la solvencia, actuacio i compliment de la normativa especifica de les entitats de credit i de qualssevol altres entitats i mercats financers la supervisio dels quals li hagi estat atribuida, sense perjudici de la funcio de supervisio prudencial portada a terme per les Comunitats Autonomes en l'ambit de les seves competencies i de la cooperacio d'aquestes amb el Banc en l'exercici de tals competencies autonomiques de supervisio. Aquest banc es dels mes segurs d'Espanya, car si s'intentes robar, el sol de la font de Cibeles cauria i s'inundarien aquestes cameres.
El Banc d'Espanya es el representant espanyol en el BCBS (
Comite de Basilea
).
Seu central del Banc d'Espanya (Madrid, 1884?91).
El Banc d'Espanya te una llarga tradicio historica, que s'endinsa en el segle
xviii
. L'any
1782
, segle
xviii
, segle de la
Il·lustracio
, el rei
Carles III
va crear a
Madrid
una entitat de caracter privat. El seu capital era privat pero va neixer sota la proteccio reial. Es va anomenar
Banco Nacional de San Carlos
. L'any seguent va comencar a emetre els primers bitllets dits
cedules
. Aquestes cedules garantien un immediat reemborsament en metal·lic, reemborsament que efectuaria el mateix banc emissor; es canviaven al portador sense produir cap interes, la qual cosa els diferenciava dels
titols de deute
.
Aquest caracter de val bescanviable per moneda va durar fins a la
guerra civil espanyola
, per aixo tots els bitllets duen la llegenda,
El Banc d'Espanya pagara al portador…
La frase va sobreviure fins a
1976
, pero havia perdut valor legal des de la Llei de novembre de
1939
. No obstant aixo, els bitllets en questio, les cedules, no van tenir cap exit. A mes, amb el pas dels anys hi va haver irregularitats i perdues, fins al punt que Cabarrus, director del banc, va haver de respondre amb la preso durant sis anys.
Entre els anys
1793
i
1814
, Espanya es va veure implicada en una serie de guerres que van arrossegar el banc i el van situar en dificultats serioses que el van fer arribar com va poder amb dificultats i carregat de deutes a l'any 1829, quan hi va haver algunes modificacions. Va ser a causa d'un ministre d'hisenda del rei
Ferran VII
, Luis Lopez Ballesteros, que a mes de prendre algunes mesures financeres molt encertades, va concebre la idea de dotar el
Banco de San Carlos
amb un fons de 40 milions de rals. Amb aquesta ajuda, els accionistes van decidir fundar una nova institucio amb el nom de
Banco de San Fernando
(pel rei Ferran VII). Aquest nou banc va rebre la facultat d'emetre bitllets en regim de monopoli, i el mon de les finances li va somriure fins que, passats quinze anys, li va arribar la competencia: el
Banco de Isabel II
(a Madrid) i el
Banc de Barcelona
.
Els tres bancs tenien poder per a imprimir i posar en circulacio el paper moneda. Precisament en la circulacio de bitllets es on es va mostrar mes fort i competitiu el Banc d'Isabel II. En altres aspectes de les finances, cadascun tenia el seu sector i no interferien un sobre un altre. Passats 3 anys, el
1847
, ambdos bancs de Madrid es van fusionar i es van salvar aixi d'una crisi financera seriosa. La fusio va prendre el nom de
Banco Espanol de San Fernando
. Els canvis successius eren imparables i plantaven cara a les demandes, als nous temps i necessitats. Una d'aquestes necessitats va ser la d'obrir sucursals de l'entitat en les principals provincies d'Espanya, i poc despres donar-los la facultat d'emetre bitllets, amb independencia de la seu madrilenya. Es aixi com s'arriba al
1856
. Aquesta es la data en que neix el nom de
Banc d'Espanya
.
El ministre d'Hisenda, Ramon Santillan, gran economista, en fou el padri; amb el canvi de nom van venir canvis importants i necessaris en la seva administracio i finances. Com Banc d'Espanya es coneix en l'actualitat, pero encara en el
segle
xix
aquesta institucio era molt lluny de ser l'entitat dels nostres temps. Forcoses i urgents necessitats financeres van fer que el 1874 el famos ministre d'Economia
Jose Echegaray
adoptes per al Banc noves mesures. Echegaray fou un home capacitat per a la politica, les matematiques i la literatura. (va obtenir el
Premi Nobel
de Literatura el 1904, compartit amb
Frederic Mistral
). Echegaray va concedir al Banc d'Espanya el monopoli d'emissio arreu del territori nacional. Els bancs provincials, aquelles sucursals que havien obtingut en el seu moment el privilegi d'emetre bitllets de manera independent, van tenir una oferta: romandre com bancs comercials, sense facultat d'imprimir o convertir-se en sucursals integrades al Banc d'Espanya. La majoria van optar per aquesta ultima opcio i foren l'origen de la xarxa d'agencies que el Banc va arribar a tenir a tot Espanya.
A despit d'aquests canvis i de dir-se Banc d'Espanya, i malgrat les ingerencies dels diferents ministres d'Hisenda, continua sent una entitat de naturalesa privada i en mans de propietaris particulars. Pero ja des dels primers anys del
segle
xx
s'estava veient arribar la fi d'aquesta naturalesa privada. Any rere any va perdre competencies; pot considerar-se com les mes importants:
- 1939: va perdre el control sobre la cotitzacio exterior de la pesseta a favor de l'Institut Espanyol de Moneda Estrangera (Llei del 24 d'agost).
- 1946: el Govern de
Franco
es va reservar el dret de nomenar el governador del banc, i va decidir augmentar a cinc el nombre de consellers. Tambe va disposar la retallada de dividends dels accionistes a favor de l'Estat.
- En aquest mateix any, el Banc va perdre la llibertat per a triar els fabricants de bitllets. Des d'ara se'n faria carrec la
Fabrica Nacional de Moneda i Timbre
.
Amb tots aquestes retallades, el Banc d'Espanya va seguir la seva marxa de pseudoindependencia fins que pel Decret-Llei de 7 de juny de 1962 el Govern franquista la va nacionalitzar i reorganitzar. Va ser la fi de la societat privada. D'aqui passem a altres dates clau en la historia del Banc:
- 1980: Llei d'Organs Rectors del Banc d'Espanya
- 1994: Llei d'Autonomia, seguint les directrius del
Tractat de Maastricht
.
Aquestes dues lleis han atorgat al Banc una gran llibertat i flexibilitat governamental, sobretot referent a la politica monetaria. En l'actualitat el Banc d'Espanya esta integrat en el
Sistema Europeu de Bancs Centrals
.
- Miguel Martorell,
Historia de la peseta: la Espana contemporanea a traves de su moneda
. Editorial Planeta S.A.,
ISBN 84-08-04087-1
- Pedro Navascues Palacio, Summa Artis,
Historia general del arte
, Arquitectura espanola (1808-1914), tomo XXXV. Editorial Espasa Calpe.
- ↑
Calvet
, Caterina.
Manual basic de Banca
. Sabadell: Edicions Comercials, 1999 [Consulta: 25 agost 2013].
- ↑
Perez de Lama
, Ernesto (dir.).
Manual del Estado Espanol 1999
. Madrid: LAMA, 1998, p. 634.
ISBN 84-930048-0-4
.
Enllacos externs
[
modifica
]