Rei d'Espanya

Titular	Felip VI d'Espanya des del  19 de juny de 2014
Tractament	Sa Majestat; Vostra Majestat; Majestat, Senyor Palau Reial de Madrid (oficial) Pavello del Princep (oficial)
Residencia	Palau Reial de Madrid i Palau de la Zarzuela
Jurisdiccio	Espanya
Institucio	monarquia d'Espanya
Estat	Espanya
Salari	242.769 euros
Llista	llista de reis d'Espanya
Lloc web	casareal.es

El rei d'Espanya es el cap d'estat d' Espanya i el titular de la Corona d'Espanya , la forma en que es configura a Espanya la prefectura de l'Estat. ^[1] La Constitucio espanyola de 1978 regula la Corona, la persona del rei i les seves funcions en el Titol II , que compren els articles 56 a 65. Segons el que estableix la Constitucio espanyola , el rei es el simbol de la unitat i permanencia d'Espanya i li correspon arbitrar i moderar el funcionament regular de les institucions i representar el Regne d'Espanya, a mes d'exercir les funcions atribuides expressament per la Constitucio i les lleis. Es tambe a la vegada el cap de les Forces Armades i, per tant, capita general dels Exercits i ostenta l'alt patronatge de les Reials Academies. ^{[2] [1]} Des del 2014 el rei d'Espanya es Felip de Borbo i de Grecia , que va ser proclamat amb el nom de Felip VI. ^[3]

Historia del carrec [ modifica ]

En la historia de les constitucions espanyoles , les constitucions del segle  xix o li donaven poders o li donaven poders molt limitats o nuls. Aixi, les constitucions "progressistes" (1837 i 1869) defenien la sobirania solament en la nacio i restringien o suprimien els poders del rei i les constitucions "moderades" (1845 i 1876) atribuien la sobirania a la nacio i el rei i concedien mes poders al rei. ^[4]

Alfons XIII va abandonar Espanya l'abril de 1931 perque s'hi havia proclamat la Segona Republica .

Durant el regim dictatorial del general Francisco Franco , Espanya fou proclamada regne, pero el dictador es va mantindre com a cap d'estat fins a la mort. En la Llei de Successio en el Cap d'Estat de 1947 la proclamava aixi en monarquia i establia que el cap d'estat podria proposar a les Corts la persona que el succeiria a titol de rei o regent, podent revocar al successor designant en qualsevol cas.

El 1969 proposa a les Corts del regim a Joan Carles de Borbo i Borbo com a rei. Quan el dictador mori, el successor fou proclamat rei el 22 de novembre de 1975. Mes avant, la Constitucio espanyola de 1978 va mantindre en l'article 57 aquest successor com a cap d'estat. ^[5]

El rei deixa de ser sobira i queda subjecte a la Constitucio i la resta de l'ordenament juridic espanyol. ^[6]

La Llei Organica 3/2014 va ser aprovada per a regular per als casos d'abdicacions del rei. ^[7]

El 2014 s'aprova per part del Partit Popular en solitari l'aforament del rei perque "totes les causes civils i penals contra ells siguen vistes pel Tribunal Suprem". ^[8] Aquest aformanet es va fer poc despres de l'abdicacio de Joan Carles de Borbo i Borbo, mitjancant la Llei Organica 4/2014 que reforma la Llei Organica del Poder Judicial. ^[9]

L'estatus del rei d'Espanya [ modifica ]

La Constitucio Espanyola de 1978 , reconeix a la persona del rei o reina d'Espanya un estatus juridic peculiar per ser un "simbol de la unitat de l'estat i ser la representacio del mateix": irresponsabilitat, inviolabilitat i especial proteccio penal. Aco significa inviolabilitat juridica absoluta i prescriu tota responsabilitat per la seva part sigui politica o juridica. La Constitucio estableix la invalidesa dels actes del titular de la Corona que no estiguin referendats. Correspon referendar els actes del rei al president del Govern d'Espanya , als ministres o al president del Congres dels Diputats , segons el cas. ^[10]

La inviolabilitat implica que per tots els actes no relacionats amb el referendament que faca, la figura del rei o reina es immune. Aixi, no es poden fer actuacions administratives o judicials davant la conduncta d'aquesta persona, fins i tot quan aquesta "conducta resultara antijuridica en els termes de l'ordenament, o afectara a drets o interessos de terceres persones". ^[10] Aquesta immunitat penal "suposa una clara excepcio al principi general d'igualtat proclamat en els articles 1.1 i 14 de la Constitucio (segons l'ultim, "els espanyols son iguals davant la llei")". ^[11]

Titols del rei d'Espanya [ modifica ]

El titol de rei d'Espanya ve avalat per la Constitucio que recupera i incorpora al text les normes expresses i tacites que tradicionalment han regit la monarquia a Espanya. La Constitucio a mes reconeix al rei el dret a utilitzar la resta de titols que corresponguin a la Corona. ^{[12] [2]}

Alguns dels titols historics que corresponen a la persona del rei d'Espanya son els seguents, ^[13] si be quan es tracta d'estats dels que actualment no es sobira es non pracjudicando :

• Majestat catolica.
• Rei de Castella, d'Arago, de Lleo, de Navarra, de Granada, de Jerusalem, de les Dues Sicilies, de Valencia, de Galicia, de Mallorca, de Menorca, de Sevilla, de Cordoba, de Murcia, de Jaen, dels Algarves, d'Algesires, de Gibraltar, de les Illes Canaries, de les Indies Orientals i Occidentals, de les Illes i Terra Ferma del Mar Ocea.
• Arxiduc d'Austria.
• Duc de Borgonya, de Brabant, de Mila, d'Atenes i de Neopatria.
• Comte d'Habsburg, de Flandes, del Tirol, del Rossello i de Barcelona.
• Senyor de Biscaia i de Molina.
• Canonge honorific i hereditari de l'Esglesia Catedral de Lleo i de la Basilica de Santa Maria la Major de Roma.

La Corona [ modifica ]

La Corona es la institucio en que es configura a Espanya el cap de l'estat. ^[1] Algunes caracteristiques propies de la monarquia espanyola son: ^[2]

• La successio hereditaria del titular de la Corona en els successors del rei Joan Carles I .
• La inviolabilitat i immunitat absolutes del seu titular.
• L'absencia d'iniciativa politica i de poder efectiu.
• Gaudir d'un elevat grau d'autoritat.
• La realitzacio per part del seu titular d'una serie d'actes establerts per les normes per al funcionament regular de les institucions de l'estat.

L'hereu de la Corona rep la dignitat de princep d'Asturies i la resta de titols vinculats historicament al successor de la Corona d'Espanya.

La successio a la Corona [ modifica ]

La Constitucio espanyola regula la successio a la Corona d'Espanya en els hereus del rei a l'article 57. La successio segueix l'ordre regular de primogenitura i representacio, sent sempre preferida la linia anterior que a la posterior, en la mateixa linia el mes proper al mes llunya, en el mateix grau l'home sobre la dona i en el mateix sexe la persona de mes edat a la de menor. ^{[2] [14]}

Quan la Corona queda vacant per mort, abdicacio o renuncia del seu titular es converteix en rei el fill de mes edat de l'anterior titular. En absencia de fills mascles i de descendents d'aquests, es converteix en reina la filla de mes edat. ^[14] Si no hi ha descendencia de cap tipus, es converteix en rei el germa del titular de mes edat. En absencia de germans mascles i de descendents d'aquests, li correspondria a la germana del titular de mes edat. En cas d'absencia de descendents i germans i els seus descendents del titular, serien cridats a succeir-lo la resta de parents de graus i linies mes llunyanes.

Aquest tipus de successio s'anomena agnaticia i no salica. A diferencia de la Llei Salica , la successio agnaticia no exclou la dona de la successio, sino que unicament les situa darrere dels seus germans mascles, encara que aquests siguin menors d'edat. Hi ha hagut la discussio sobre la idea de modificar la Constitucio per permetre que la successio operi a favor de la persona de mes edat, amb independencia del seu sexe, cosa que suposaria l'establiment d'una successio per primogenitura estricta. Aco implicaria substituir una discriminacio per sexe per una d'edat, cosa controvertida. ^[7] Segons explica Lopez Guerra (2019 , p. 75), "aco mostra la dificultat de traslladar a institucions com la monarquia els principis comuns als drets individuals reconeguts en els regims constitucionals".

Si s'extingeixen totes les linies cridades en dret a succeir el titular de la Corona, les Corts Generals proveiran la successio a la Corona a la forma que mes convingui als interessos d'Espanya.

Les persones que tinguin dret a la successio a la Corona poden casar-se lliurement. Si el matrimoni se celebra tot i la prohibicio expressa del rei i de les Corts Generals , els qui tenen dret a la successio queden exclosos de la mateixa igual que els seus descendents, tal com s'estableix a l'article 57.4 de la Constitucio.

Les abdicacions i renuncies, aixi com qualsevol dubte de fet o de dret entorn de l'ordre de successio es resoldran a traves d'una llei organica .

Regencia [ modifica ]

La Regencia es una institucio interina que sorgeix quan el legitim titular de la Corona esta impedit per exercir-la sigui per minoria d'edat ^[14] o per malaltia fisica o mental. ^[2]

Quan el rei es menor d'edat, es el pare o la mare del rei qui exerceix la regencia i, si no n'hi ha, el parent major d'edat mes proper a succeir-lo a la Corona, segons l'ordre establert a la Constitucio. En aquest suposit la Regencia s'entra a exercir immediatament i s'exercira fins que duri la minoria d'edat del rei o reina.

En el cas que s'inhabiliti el rei per a l'exercici de la seva autoritat i la impossibilitat fos reconeguda per les Corts Generals , la Regencia seria exercida pel princep hereu de la Corona si fos major d'edat. Si no ho fos, seria exercida pel parent major d'edat mes proper a la successio de la Corona fins a la majoria d'edat del princep d'Asturies.

Les Corts Generals podrien nomenar una, tres o cinc persones per exercir la Regencia en el cas que no hi hagues cap persona a qui li correspongui exercir-la d'acord amb els preceptes constitucionals.

L'unic requisit per exercir-la es el de tenir la nacionalitat espanyola i ser major d'edat. La Regencia s'exerceix per mandat constitucional i en nom del rei.

Tutela del rei o reina menor d'edat [ modifica ]

En el cas que el rei o reina sigui menor d'edat sera el seu tutor aquell que hagi estat nomenat com a tal al testament del rei difunt, sempre que sigui major d'edat i espanyol de naixement. En el cas que no hagi estat nomenat, sera el tutor el pare o la mare del rei, mentre siguin vidus. En cas que no pugui ser aixi, el tutor sera nomenat per les Corts Generals.

Nomes podran acumular el carrec de regent i de tutor del rei menor el pare, la mare o les ascendents directes del rei. L'exercici de la tutela tambe es incompatible amb tot carrec o representacio politica. ^[2]

Jurament del rei davant les Corts Generals [ modifica ]

El rei d'Espanya en ser proclamat davant les Corts Generals prestara jurament de desenvolupar fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constitucio i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les comunitats autonomes.

L'hereu de la Corona quan arribi a la majoria d'edat i el regent o regents al fer-se carrec de les seves funcions, hauran de prestar el mateix jurament, aixi com el de fidelitat al rei. ^[2]

Funcions constitucionals del rei [ modifica ]

El rei o reina d'Espanya realitza una serie de funcions que son regulades per la Constitucio : ^{[2] [12]}

• Sancionar i promulgar les lleis. La sancio es una funcio certificant despres d'haver estat aprovat el text per les Corts Generals, la promulgacio suposa ordenar la publicacio de la llei.
• Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions en els termes previstos per la Constitucio.
• Convocar a referendum a la ciutadania en els casos previstos per la Constitucio.
• Proposar al Congres dels Diputats el candidat a la Presidencia del Govern , nomenar-lo i cessar-lo en els termes previstos per la Constitucio.
• Nomenar i separar els membres del Govern, a proposta del seu president.
• Expedir els decrets acordats al Consell de Ministres, conferir places civils i militars, quan ho estimi oportu, a peticio del president del Govern.
• El comandament suprem de les Forces Armades de Terra Mar i Aire.
• Exercir el dret de gracia d'acord amb la llei, que no podra autoritzar indults generals.
• L'alt patronatge de les reials academies.
• Acreditar places d'ambaixadors, consuls i altres representants diplomatics espanyols i davant seu s'acrediten els ambaixadors i representants diplomatics estrangers.
• Manifestar el consentiment de l'estat per obligar-se per mitja de tractats internacionals.
• Declarar la guerra i fer la pau, previa autoritzacio de les Corts Generals. ^[12]
• Presideix l'entrega de despatxos i diplomes fetes a les academies i escoles superiors militars.
• Es reuneix anualment amb els tres exercits en la festa de la Pasqua Militar . ^[1]

Es president d'honor del patronat de l' Institut Cervantes i la fundacio Pro Reial Academia de la Llengua. A mes, entrega els Premis Cervantes cada any. ^[1]

La funcio de tindre el comandament suprem de les Forces Armades, tal com estableix l'article 62.b de la CE, s'ha interpretat de manera simbolica excepte en el cas que el govern es trobara impossibilitat d'actuar (com va ocorrer durant el cop d'estat del 23-F ). ^[15]

Els actes del rei [ modifica ]

Els actes del rei son referendats pel president del Govern , els ministres o el president del Congres dels Diputats , segons el cas. Aquesta figura juridica, regulada als articles 56.3 i 64 de la Constitucio espanyola, assumeix que els actes del rei son per si sols invalids i que nomes tenen eficacia quan son validats per la persona que correspongui segons el cas. Dels actes del rei nomes en son responsables les persones que els referenden. ^[2]

S'exceptuen d'aquesta obligacio els nomenaments i relleus dels membres civils i militar de la Casa del Rei.

Els missatges reials poden ser cerimonials o protocol·laris, com el de cap d'any, o politics. ^[16] Aquests ultims son entessos que son expressio de la voluntat del govern espanyol si aquest ultim no s'hi oposa. ^[17]

Familia Reial [ modifica ]

La Familia Reial esta formada pel rei o reina d'Espanya, titular de la Corona, de la reina consort o del consort de la reina, dels descendents comuns dels dos i dels seus consorts. Tambe integren la familia reial els ascendents en primer grau del titular de la Corona. ^[18]

La dona casada amb el rei d'Espanya te la dignitat de reina i rep el tractament de majestat.

L'home casat amb la reina d'Espanya te la dignitat de princep i rep el tractament d'altesa reial.

La constitucio exclou expressament a la reina consort o al consort de la reina de l'exercici de les funcions constitucionals, exceptuant el que s'estableix per la Regencia.

L'hereu a la Corona d'Espanya rep la dignitat de princep o princesa d'Asturies i el tractament d'altesa reial. D'igual tractament i dignitat participara el o la seva consort.

Els fills del rei que no siguin princep o princesa d'Asturies i els fills d'aquest princep o princesa son infants d'Espanya i reben el tractament d'altesa reial.

Els fills dels infants o infantes d'Espanya son grans d'Espanya i tenen dret al tractament d'excel·lencia. ^[19]

Membres de la Familia Reial [ modifica ]

Integren actualment la Familia Reial espanyola els seguents membres: ^[20]

• S.M. El rei Felip VI
• S.M. La reina Letizia .
  • S.A.R. la princesa d'Asturies .
  • S.A.R. La infanta Sofia .
• S.M. El rei Joan Carles .
• S.M. La reina Sofia .

Familiars de S.M. El rei [ modifica ]

Son familia del rei Felip VI, pero no integren la Familia Reial els seguents membres: ^[21]

• S.A.R. La infanta Helena , duquessa de Lugo.
• S.A.R. La infanta Cristina .
• Excm. Sr. Inaki Urdangarin .
• S.A.R. La infanta Pilar , duquessa de Badajoz.
• S.A.R. La infanta Margarida , duquessa de Soria i Hernani.
• Excm. Sr. Carlos Zurita , duc consort de Soria i Hernani.
• S.A.R. La princesa Anna , duquessa vidua de Calabria i comtessa vidua de Caserta.

Ordes que regeix [ modifica ]

El rei d'Espanya es alhora el sobira i gran mestre dels seguents ordes:

• Gran mestre de l'Insigne Orde del Toiso d'Or (maxima distincio espanyola).
• Gran mestre del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III (la maxima distincio al merit civil a Espanya). ^[22]
• Gran mestre del Reial Orde d'Isabel la Catolica (destinada als qui beneficiin les relacions exteriors d'Espanya). ^[23]
• Gran mestre del Reial Orde d'Alfons X el Savi (al merit academic). ^[24]
• Gran mestre del Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild ( orde militar espanyol). ^[25]
• Gran mestre dels ordes militars de Montesa , d' Alcantara , de Calatrava , de Santiago , com tambe d'altres ordes militares menors o condecoracions d'Espanya.
• Gran mestre de l'orde militar de la Creu Roja.

Salari [ modifica ]

El salari assignat al monarca, consignat al pressupost de la Casa del Rei, el 2014 ascendia a 140.519 euros a mes de 152.233 euros en concepte de despeses de representacio, es a dir, un total de 292.752 euros bruts (previ pagament d'impostos). ^[26]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Perez de Lama , Ernesto (dir.). Manual del Estado Espanol 1999 . Madrid: LAMA, 1998. ISBN 84-930048-0-4 .  
• Lopez Guerra , Luis. La Constitucion de Espana . Valencia: Tirant Lo Blanc, 2019. ISBN 9788413134017 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

• Llista de reis d'Espanya
• Familia Reial Espanyola
• Felip VI d'Espanya
• Joan Carles I d'Espanya