Luxemburg
, oficialment conegut com el
Gran Ducat de Luxemburg
, es una
monarquia
constitucional hereditaria
[1]
amb sistema parlamentari situada entre
Belgica
(a l'oest),
Alemanya
(a l'est) i
Franca
(al sud). El Gran Duc
Enric I
n'es el cap d'estat des del mes d'octubre del
2000
.
Forma part de la
Unio Europea
des del
25 de marc
del
1957
. N'es, per tant, un dels membres fundadors. Juntament amb
Belgica
i els
Paisos Baixos
constitueix el
Benelux
.
La seva capital, la
ciutat de Luxemburg
,
[2]
es una de les quatre capitals oficials de la Unio Europea (juntament amb
Brussel·les
,
Frankfurt
i
Estrasburg
) i la seu del
Tribunal de Justicia de la Unio Europea
, la maxima autoritat judicial de la UE.
[3]
Luxemburg es un estat que data els seus inicis cap a l'any 963. La seva historia comenca amb l'adquisicio per part de Sigfrid, duc de les Ardenes, d'un vell fort roma ruinos que pertanyia a una congregacio religiosa. Aquest fort roma tenia el nom de
Lucilinburhuc
. Aixi, doncs, el duc de les Ardenes comenca la construccio del seu castell, anomenat castell de Luxemburg, al voltant del qual va anar creixent a poc a poc un petit poble anomenat amb el mateix nom.
Aixi, doncs, aquest territori es mante com un ducat independent de tot altre territori o corona fins a la seva consagracio per part de
Carles IV de Luxemburg
com a ducat pertanyent al
Sacre Imperi Romanogermanic
l'any
1354
.
Mapa historic (data desconeguda) de les fortificacions de la ciutat de Luxemburg
L'any
1437
la casa regnant es va quedar sense descendents legals que heretessin la corona. Aixo va iniciar una serie d'ocupacions i invasions de les altres cases reials europees. Els Austria, els
Borbons
, els
Habsburg
, els
Hohenzollern
, etcetera, van anar ocupant el pais successivament, i van anar desenvolupant la regio, i engrandint i fortificant el Castell.
Lluis XIV de Franca
s'annexiona el ducat l'any
1684
, la qual cosa desencadena una guerra que fa tornar el ducat a la
casa dels Habsburg
el
1697
, pel
tractat de Rijswijk
.
[4]
Aquesta situacio es mante fins a la
Revolucio Francesa
, quan
Franca
envaeix el ducat i el transforma en un departament.
Despres de la derrota de
Napoleo
i de les seves aspiracions imperials, al
Congres de Viena
de
1815
es va decidir que el petit estat de Luxemburg, ocupat per diverses cases reials europees durant segles, es convertis en el Gran Ducat de Luxemburg, un estat independent dels
Paisos Baixos
. Malgrat que encara es trobaria sota la seva tutela, i que el rei neerlandes es mantindria com a Cap d'Estat del ducat.
Aquesta independencia teorica, no significa que tambe guanyes autonomia respecte als seus veins mes grans i mes poderosos. Aixi doncs, el Gran Ducat va perdre mes de la meitat del seu territori durant la
Revolucio belga
contra el poder del Rei holandes de
1830
, que dura fins al
1839
. La meitat mes francofona, que feia frontera amb Belgica, es va quedar annexionada a aquest pais
El Gran Ducat va declarar la seva independencia l'any
1890
a consequencia de l'ascens al tron de la reina
Guillermina I dels Paisos Baixos
, ates que a Luxemburg hi imperava la llei salica. Es decidi instaurar una nova dinastia al Gran Ducat, els
Nassau-Weilburg
, creant aixi un estat independent. Va ser una proclamacio mes teorica que formal, perque Luxemburg ja funcionava com un estat independent. La perdua de la meitat del territori l'any
1839
va propiciar que aconseguis mes gran autonomia. La plena independencia i autonomia van ser formalment confirmades l'any 1867.
El mateix any que Luxemburg perdia la meitat del seu territori, va decidir entrar a formar part de la Confederacio Germanica, que era l'hereva del mig difunt
Sacre Imperi Romanogermanic
.
L'any
1842
Luxemburg s'adhereix a la
Unio Duanera del Nord d'Alemanya
.
[5]
Malgrat aixo la situacio economica es molt critica. I mes de la cinquena part dels habitants del Gran Ducat han d'emigrar. A finals del segle
xix
el desti preferit per als immigrants luxemburguesos es el continent america.
El rei holandes va ser cap d'estat del Gran Ducat fins al
1890
, any en que la
Casa de Nassau-Weilburg
va ocupar el tron, gracies a la
llei salica
, que impedia a l'hereva del tron holandes heretar el Gran Ducat.
Tradicionalment, ha estat un
pais neutral
que s'ha mantingut allunyat de qualsevol tipus de conflicte. El seu escas territori geografic i poca demografia expliquen aquest fet.
Malgrat mantenir-se neutral, va ser ocupada pels alemanys durant la
Primera Guerra Mundial
, i arrasada pels nazis durant la
Segona Guerra Mundial
, despres d'una
vaga general el 1942
. Durant els anys de la Segona Guerra Mundial, el govern de Luxemburg va restar a l'exili a
Londres
. Alla va mantenir valuosos contactes amb els altres governs europeus a l'exili, i va restar obert als consells de
Sir
Winston Churchill
sobre el futur d'Europa. L'any 1944 un petit grup de voluntaris luxemburguesos, entre els quals hom podia trobar el gran duc hereu
Joan I de Luxemburg
, va participar el desembarcament de Normandia, que va donar pas a la posterior derrota nazi i alliberament dels estats envaits, entre els quals es trobava el Gran Ducat de Luxemburg.
Va deixar de ser un pais neutral en entrar a formar part de l'
Alianca Atlantica
l'any
1949
, que va donar pas a la posterior
OTAN
l'any
1950
. Va ser un dels primers paisos d'adherir-se a les
Nacions Unides
. Luxemburg tambe va ser un dels 9 paisos fundadors de la
CECA
l'any
1957
i de la posterior
CEE
que va esdevenir l'actual UE. L'any 1999 va entrar a formar part de la
Unio Europea Monetaria
.
Govern i politica
[
modifica
]
Hotel de la Chambre
, seu de la Cambra dels Diputats de Luxemburg.
Enric I, Gran Duc de Luxemburg
.
El Gran Ducat de Luxemburg es un estat que esta constituit en una monarquia parlamentaria constitucional i hereditaria. Des de la
constitucio
de
1868
, els
poders executius
recauen sobre el
Gran Duc
i el seu
gabinet
, que consta de diversos ministres dirigits per un primer ministre. El gran duc te el poder de dissoldre el
parlament
i convocar eleccions per a escollir-ne un de nou.
El
poder legislatiu
el te la Cambra dels Diputats (60 escons), escollits per sufragi directe cada cinc anys. Una segona cambra, el Consell d'Estat (
Conseil d'Etat
), format per 21 ciutadans corrents designats pel gran duc, assessoren la Cambra dels Diputats en l'elaboracio de la legislacio.
[6]
Luxemburg es membre de l'
ONU
, de l'
OCDE
, del
Consell d'Europa
, de la
Unio Europea
i del
Benelux
.
[1]
La seva capital es la ciutat de Luxemburg, que te 124.509 habitants (2021).
El poder judicial es basa en el sistema de llei civil. Al pais hi ha 3 jutjats de pau, 2 corts del districte, un Tribunal Administratiu, un Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem, que inclou el Tribunal d'Apel·lacions i el
Tribunal de Cassacio
.
Divisions administratives
[
modifica
]
L'Estat esta dividit en 12
cantons
, que alhora es divideixen en 100
comunes
.
[7]
Dotze de les comunes tenen estatus de ciutat; la ciutat de Luxemburg es la mes gran.
[8]
Hi ha hagut tres particions de Luxemburg entre 1659 i 1839. Entre les tres, el territori de Luxemburg va passar de 10.700 km² a la superficie actual de 2.586 km². El territori perdut forma part de Belgica, Franca i Alemanya.
Luxemburg es un pais de relleu ondulat, amb dues regions naturals ben marcades: la septentrional, o
Osling
, que forma part de l'aspre massis de les Ardenes, tallat per profundes valls i solcat pels rius Sure, Our, Clerf i Wiltz, afluents del
Mosel·la
, que, amb el Sure i l'Our, marca la frontera oriental (el terreny, poc fertil, es cobert de bosc i, a l'extrem nord, de landes i torberes), i la regio centromeridional, o
Gutland
('bon pais'), amb relleu suau i amples valls, de conreu dens.
[1]
El clima, continental, presenta diferencies d'hivern entre el N i el S; als altiplans septentrionals, poc arrecerats del vent, les temperatures son rigoroses, amb mitjanes normalment sota zero (Clervaux, -1,3 °C; Echternach, -1,6 °C pel gener); contrariament, al Gutland son relativament suaus (Luxemburg, 1,6 °C pel gener).
[1]
A l'estiu les temperatures son quasi uniformes a tot el pais (mes de 17 °C).
[1]
Les precipitacions son abundants, amb maximes d'estiu i mitjanes anuals de l'ordre de 600?800 mm, i disminueixen d'oest a est.
[1]
La poblacio originaria del pais, de procedencia francesa i alemanya, constitueix des del punt de vista etnic una entitat autonoma i forca homogenia.
[1]
Representa el 52.5% de la poblacio, mentre que la resta es composta per estrangers, principalment portuguesos (14%) i francesos (7.4%).
[9]
La majoria parla el
luxemburgues
, dialecte germanic, oficial des de l'any
1984
.
[1]
El
frances
, emprat principalment per l'administracio, i l'
alemany
, emprat en el comerc i la premsa, tambe hi son oficials. La poblacio urbana es del 78%.
[1]
El 46% dels luxemburguesos son catolics.
[10]
L'
agricultura
ocupa el 22% de la superficie del Gran Ducat, pero el sector primari absorbeix nomes una petita part de la poblacio activa. Els conreus principals son els cereals (
ordi
,
blat
,
civada
,
segol
), les patates i el farratge (bleda-rave,
blat de moro
farratger,
fenas
, etc.). Al
Gutland
i especialment a la vall del Mosel·la, s'hi fa vinya, fruiters (pomeres, pruneres) i roses. La
ramaderia
se centra en els bovins, per a carn i llet, i els porcins, per a carn.
L'economia luxemburguesa s'ha basat tradicionalment en el
ferro
, l'unic recurs miner fins al decenni dels vuitanta. Com que no cobria totes les necessitats del pais, s'havia d'importar, i el
1981
es deixa d'extreure. Actualment s'ha d'abastar de mineral de
Franca
(83%),
Suecia
i el
Brasil
. La facilitat de disposar del carbo de les conques del Ruhr i el Saar hi ha fet possible l'establiment d'importants centres siderurgics, sector que ocupa un dels primers llocs d'Europa, amb una produccio d'
acer
que en una gran part es exportat. Els centres principals son al sud del pais (
Rodange
,
Differdange
,
Esch
,
Rumelange
i
Dudelange
), i ocupen la major part de la ma d'obra immigrant.
Des del naixement del Gran Ducat, l'economia luxemburguesa ha semblat pivotar al voltant d'un sol pol i centre. I cada cop que aquest pol ha entrat en crisi, els luxemburguesos han sabut encarar la seva situacio, i reorientar la seva economia.
Aixi trobem que en els primers segles de vida d'aquest petit estat, el sector economic dominant es l'agricultura. Aquesta va ser la seva principal activitat fins al segle
xiv
. Mes endavant, els luxemburguesos van comencar a treure rendiment del fet que el seu pais es territori de pas i, per tant, van abocar-se al comerc i al sector dels serveis. Van comencar a dedicar-se a l'activitat comercial i de banca, tant com l'epoca en que vivien els permetia. Els luxemburguesos van tenir la sort de viure els corrents reformistes de prop ja des d'un principi (segle
xiii
) i, per tant, la seva dedicacio al sector comercial i bancari tambe va ser anterior en altres paisos.
Des de llavors fins al segle
xix
, l'economia luxemburguesa no canvia gaire. Entre principis i mitjans del segle
xix
, abans de la plenitud de la
revolucio industrial
, Luxemburg pateix una greu crisi economica, que fa que cap alla
1842
, una cinquena part dels habitants hagin d'emigrar.
I ja des de mitjan segle
xix
fins als anys 60 del segle passat, la gran activitat economica luxemburguesa era la de l'acer. Es el sector industrial principal i mes emblematic. Durant aquest periode, majoritariament la poblacio es dedicava a dos sectors: agricultura i industria de l'
acer
(extraccio, manipulacio i venda). A partir dels anys 60, el sector de l'acer va patir una forta crisi que va arrossegar l'economia del pais a una situacio molt critica.
Centre financer
[
modifica
]
Arran d'aquesta crisi, el sector financer va comencar a creixer exponencialment, a causa de dos fets que corren paral·lels a la historia: la globalitzacio economica i la lenta pero progressiva formacio de l'actual Unio Europea.
Luxemburg s'ha convertit en la principal placa europea en el mercat de fons d'inversio.
[11]
El creixement del centre financer de Luxemburg fa que a finals de maig de 2011 hi hagues 144 bancs presents al territori, que sumaven mes de 26.000 empleats. Es tambe el centre de banca privada mes gran de la zona euro.
Actualment l'activitat financera suposa mes del 35% del seu PIB.
[12]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
1,5
1,6
1,7
1,8
≪
Luxemburg
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
Europe :: Luxembourg ? The World Factbook - Central Intelligence Agency
≫. [Consulta: 12 desembre 2020].
- ↑
≪
Decision of the Representatives of the Governments of the Member States on the location of the seats of the institutions (12 desembre 1992)
≫, 2014. Arxivat de l'
original
el 13 octubre 2019. [Consulta: 24 octubre 2017].
- ↑
Whaley
, Joachim.
Germany and the Holy Roman Empire: Volume II: The Peace of Westphalia to the Dissolution of the Reich, 1648-1806
(en angles).
Oxford University Press
, 2011, p. 50.
ISBN 0199693072
.
- ↑
Harmsen
, Robert;
Hogenauer
, Anna-Lena.
Luxembourg and the European Union
(en angles). Oxford University Press, 28 febrer 2020.
DOI
10.1093/acrefore/9780190228637.013.1041
.
ISBN 978-0-19-022863-7
.
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.ce.etat.lu/structure.htm
Arxivat
2006-06-19 a
Wayback Machine
.
- ↑
≪
Carte des communes ? Luxembourg.lu ? Cartes du Luxembourg
≫. Luxembourg.public.lu, 21-09-2011. [Consulta: 1r febrer 2013].
- ↑
≪
Luxembourg - Communications
≫ (en angles). [Consulta: 12 desembre 2020].
- ↑
≪
[0
=Th%C3%A8mes%2C1%7CPopulation%20et%20emploi%23B%23%7CEtat%20de%20la%20population%23B1%23&pg=0&fc=Th%C3%A8mes&df[ds]=ds-release&df[id]=DF_B1113&df[ag]=LU1&df[vs]=1.0&pd=2015%2C2023&dq=.A Population par nationalites detaillees au 1er janvier]≫.
- ↑
≪
Special Eurobarometer 516 : European citizens’ knowledge and attitudes towards science and technology
≫.
European Union
:
European Commission
, September 2021. [Consulta: 10 juny 2023].
- ↑
≪
Chiffres Cles
≫ (en frances). Luxembourg for finance. [Consulta: 12 agost 2021].
- ↑
CIA. ≪
The World Factbook
≫ (en angles). [Consulta: 12 agost 2021].
Enllacos externs
[
modifica
]
|
|---|
| Membres de la Unio Europea
| |
|---|
| Candidats oficials
| |
|---|
| Candidat sense reconeixement oficial
| |
|---|
|
|
|---|
| |
1. Estat parcialment a l'
Asia
.
2. Estat geograficament a l'
Asia
, pero sovint considerat part d'
Europa
per raons historiques i culturals
3.
Estat reconegut parcialment
4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu pero sobirans
de facto
gracies al suport militar no explicit de Russia pel cas transnistria i explicit de Turquia pel cas xipriota
|