La
Republica de China
(en chines tradicional: 中華民國,
Pinyin
:
Zh?nghua Minguo
), coneguda comunament coma
Taiwan
, tradicionalament
Formosa
, es un estat d'
Asia Orientala
.
[3]
[4]
Confronta l'
ocean Pacific
, entre la
mar de China Orientala
e la
mar de China Meridionala
. Ocupa
de facto
l'
illa
de Taiwan e d'illons proches (illas Penghu o Pescadores, illas Matsu, illa de Jinmen o Quemoy) mas revendica tot lo territori continental de la Republica Populara de China (RPC). Existisson a Taiwan de forcas politicas que prepausan d'abandonar aquela revendicacion sus tota China. La capitala n'es
Taipei
(o
Taibei
).
La presencia umana en Formosa data d'au mens 30 000 ans (
Ome de Zuozhen
). Vers 4 000 av. JC, de populacions
austronesianas
s'installeron sus l'illa. Fins au comencament dau segle XVII, desvoloperon una cultura propria que demoret independenta de
China
.
Lei
Portugues
descurbigueron l'illa en
1542
. En
1626
, leis
Espanhous
dei
Filipinas
manderon una expedicion qu'exploret lo litorau. I fonderon la vila de San Salvador e i establigueron de missions
crestianas
. Lei
Olandes
comenceron pereu de
colonizar
l'illa. Per aquo, sostengueron l'installacion de populacions
chinesas
. Pasmens, aquela iniciativa se reviret contra seis autors car, en
1662
, leis
Olandes
fogueron expulsats de Formosa per
Zheng Chenggong
. L'illa foguet alora integrada au sen de l'
Emperi Ming
fins a sa conquista per lei
Qing
en
1683
.
Leis autoritats
chinesas
sostengueron l'installacion d'omes chines que se marideron amb de fremas aborigenas. Au comencament dau segle XIX, la populacion agantet ansin dos milions d'abitants. Pendent la
guerra francochinesa
, Formosa foguet bombardada e somesa au
blocus
per la
marina
francesa
. Aquo permetet au govern centrau de comprendre l'importancia
estrategica
de l'illa que recebet l'estatut de provincia. Pasmens,
China
perdiguet Formosa detz ans pus tard a l'eissida de la
guerra sinojaponesa de 1894-1895
.
Japon
gardet lo contrarotle de Formosa de
1895
a
1945
. Premiera
colonia
nipona, devia venir un model de desvolopament economic e recebet una atencion particulara. Ansin, lei Japones meneron una importanta reforma agraria que permetet de crear una classa de paisans proprietaris. Construgueron tanben d'infrastructuras e d'industrias, co que foguet a l'origina d'una importanta aumentacion dau niveu de vida. Enfin, modernizeron lo sistema educatiu.
Pasmens, l'ordre japones demoret forca autoritari e
Toquio
limitet l'acces deis abitants a l'ensenhament superior per empachar la formacion d'un eleit locau trop important. De mai, lei revoutas fogueron durament reprimidas. Per exemple, en
1930
, d'
armas quimicas
fogueron utilizadas contra d'insurgents aborigens (
incident de Wushe
).
Evolucion de la guerra civila chinesa entre
1946
e
1950
.
Apres la
Segonda Guerra Mondiala
, l'illa foguet ocupada per lei tropas de la Republica de China. Tractant leis abitants coma de ≪ collaborators ≫, leis espolieron d'una partida de sei bens entrainant d'esmogudas en febrier de
1947
. La repression entrainet la mort de 10 000 a 30 000 e decimet l'eleit e lei captaus locaus.
En
1949
, lo
govern
nacionalista
de
Chiang Kai-shek
, vencut sus lo
continent
, se retiret sus l'illa amb dos milions de soudats e de refugiats. Formosa, terme pauc a pauc remplacat per ≪ Taiwan ≫ dins lo corrent deis annadas 1960, e quauqueis illas vesinas vengueron alora lo cor de la Republica de China. Dins un contexte marcat per de tensions vivas entre Taiwanes e Chines, lo
Kuomintang
(KMT) mantenguet son regime dictatoriau e installet son
govern
a
Taibei
.
Dempuei aquela data, lei doas China son totjorn oficialament en guerra. Contunian tanben de se presentar coma l'unic representent legitim dau poble chines. Ansin, a l'ora d'ara, l'objectiu oficiau dau govern de
Taibei
es totjorn de tornar conquistar lei territoris revendicats per la Republica en
1949
(que gropan la
Republica Populara de China
,
Mongolia
e diversei territoris frontaliers dau nord d'
India
).
Darrier bastion deis anticomunistas chines, Taiwan recebet rapidament una importanta ajuda de part deis
Estats Units
. D'efect, en mai d'un tractat d'assistencia mutuala signat en
1954
, la flota
estatsunidenca
assegura dempuei leis annadas 1950 de patrolhas en
Mar de China
per empedir una ataca chinesa. Dins lo domeni economic, leis Estatsunidencs financeron largament la remesa en marcha de l'industria taiwanesa. Encoratjeron tanben leis investiments
japones
, co que permetet un desvolopament forca important de l'economia taiwanesa.
La democratizacion e lo raprochament amb la China Populara
[
modificar
|
Modificar lo codi
]
Apres la
mort
de
Chiang Kai-shek
en
1975
, son fiu
Chiang Ching-kuo
li succediguet. En
1987
, un an avans son deces, metet fin a la
lei marciala
. Foguet remplacat per un Taiwanes soci dau
KMT
dich
Lee Teng-hui
. Contuniet de liberalizar la societat e autorizet lei viatges de Taiwanes sus lo
continent
. En revenge, refuset la proposicion de
Pequin
de tornar integrar
China
amb un estatut especiau.
En
2000
, l'illa conoguet sa premiera alternancia
democratica
amb la victoria dau
Partit democrata progressista
(DPP) de
Chen Shui-bian
. En despiech d'un discors independentista, lo president noveu contuniet de negociar amb
Pequin
. Tre
2004
, perdiguet sa majoritat parlamentaria au profiech dau
KMT
. En mai d'aquo, foguet afeblit per un viatge de son Premier Ministre en China onte signet d'acords regardant un futur proces de reunificacion.
En
2008
, lo
KMT
reconquistet la presidencia amb
Ma Ying-jeou
. Aquo permetet de perseguir una politica prudenta de raprochament amb la
China Populara
. Sostenguet pereu l'aumentacion dei cambis comerciaus entre l'illa e lo
continent
. Pasmens, un projecte de liure cambi mau definit inquietet la populacion e lo
KMT
foguet finalament batut ais eleccions de
2016
. Lo
DPP
reprenguet lo poder amb un programa de reformas economicas e socialas.
- ↑
URL de la referencia:
https://data.iana.org/time-zones/tzdb-2021e/asia
.
- ↑
Afirmat dins:
Departament de Registre de les Llars
.
- ↑
Government and Politics in Taiwan
, 2018, p. 305.
ISBN 978-1317285069
. ≪Moreover, its status as a vibrant democratic state has earned it huge international sympathy and a generally positive image.≫
- ↑
Frayed in Taiwan., 2020-01-13, p. 34?39. ≪[...] the Taiwanese state ... By almost any functional standard, it's a sovereign country≫