Millenni I | Millenni II | Millenni III ../.. | Segle IX | Segle X | Segle XI | Segle XII | Segle XIII | ../..

Istoria [ modificar | Modificar lo codi ]

1001  : expedicion de Mahmud de Ghazni contra India . Amb una pichona armada de cavaliers , ataquet e pilhet lo territori de Jaipal , raja de Lahore e de Kabol . Esquichat e umiliat, lo raja se suicidiguet mai son fiu, Anandapala , lo remplacet e comencet l'organizacion d'una importanta coalicion per s'aparar contra una incursion novela (→ 1004 ).
1001  : comencament dau reine dau prince Esteve I ^er que marquet l'intrada d' Ongria au sen dei reiaumes crestians .
1001  : annexion de l' Eslovaquia actuala per lo duc Boleslau I ^er de Polonha .
1002  : en Franca , la mort dau duc Enric I ^er de Borgonha , fraire dau rei Uc Capet , entrainet una guerra entre lei senhors borgonhes desiros de se partejar l'eiretatge dau duc e lo rei Robert II que volia lo mantenir dins lo reiaume capecian (→ 1015 ).
1003-1004  : importants combats entre Bizantins e Bulgars . S'acaberon per una treva de 10 ans qu'era globalament a l'avantatge de Constantinoble (→ 1014 ).
1004-1013  : apres l'annexion de Boemia per lo duc Boleslau de Polonha en 1003 , comencament d'una guerra entre lo Sant Emperi Roman Germanic de l'emperaire Enric III e lei Polones . S'acabet per una victoria polonesa : en cambi d'un jurament de fidelitat, Polonha gardet la mager part de sei conquistas (→ 1015 ).
1004  : incursion novela de Mahmud de Ghazni dins la Peninsula Indiana onte pilhet la region de Bhatia .
1005  : data tradicionalament retenguda per la fondacion de la Republica de Genoa .
1008  : revouta d'una partida de la noblesa provencala contra lo comte Guilhem II .
1009  : en aplicacion de sa politica ostila ai populacions non musulmanas , lo califa fatimida Al-Hakim ordonet la destruccion de la Gleisa dau Sant Sepulcre de Jerusalem . Aquo entrainet de protestacions importantas en Europa e foguet una causa de l'organizacion dei crosadas a partir de la fin dau segle (→ 1030 ).
1014-1018  : conquista e annexion dau Khanat Bulgar per lei Bizantins . Aquo permetet a Constantinoble d'eliminar una menaca importanta e de tornar posicionar sa frontiera long de Danubi .
1015  : alianca entre Genoa e Pisa per assaiar d'empachar la conquista de Sardenha per l' emir de Denia .
1015  : en Franca , reglament de la question dau Ducat de Borgonha amb una victoria dau rei Robert II que capitet de mantenir lo feu dins son esfera d'influencia.

1015-1018  : guerra novela entre Polonha e lo Sant Emperi Roman Germanic . Coma lo conflicte precedent, s'acabet per una victoria polonesa. L'Emperi deguet abandonar una partida de Lusacia e de Moravia a seis adversaris. En revenge, gardet lo contrarotle de Boemia .
1018  : mort dau comte Guilhem II de Provenca durant una temptativa de reprimir una revouta de Ponc de Fos . Aquo entrainet de sei domenis entre sei feus e afebliguet l'autoritat dei comtes.

1021  : disparicion dau califa fatimida Al-Hakim bi-Amr Allah que foguet probablament assassinat a l'estiganca de sa sorre Sitt al-Mulk . Son cadabre foguet jamai descubert e sei partisans, gropats a l'entorn dau visir Muhammad al-Darazi, ne'n fagueron un personatge sant ocultat. Aquo foguet a l'origina de la religion drusa . Regardant leis afaires dau Califat, son fiu Ali az-Zahir li succediguet sota la tutela de Sitt al-Mulk (tanben dicha Sitt an-Nasr). Pasmens, la regencia mau capitet d'impausar son autoritat e lo reine noveu comencet amb quatre annadas de trebols internes.
1022  : segon lo monge cronicaire Asemar de Chabannes , d' eretics fogueron cremats dins lo corrent de l'annada a Tolosa apres una condamnacion per ≪  maniqueisme  ≫ ^[1] . Aqueu terme designava benleu d'eretics dualistas precursors dau catarisme mai es pas segur.
1023  : presa de la succession dau comte de Champanha per lo comte Audoin II de Bles . Aquo li permetet de venir lo senhor d'un domeni poderos format de Champanha, de Bles , de Chartres , de Troias e de Meus que foguet una menaca per lo domeni reiau frances fins au comencament dau segle XIII.
1023-1025  : epidemia de pesta e famina greva en Egipte . Amb lo deces de Sitt al-Mulk , agraveron lei trebols internes dau Califat Fatimida en entrainant de revoutas en Palestina (→ 1028 - 1029 ).
1024  : per de rasons desconegudas, un parent dau prince de Kiev ataquet una flota bizantina en Mar Egea . Foguet batut au larg de l'illa de Lemnos per una segonda flota.
1025  : per de rasons desconegudas ? benleu de rivalitats comercialas liadas a la politica d'expansion dei Chola vers leis estrechs d'Asia dau Sud-Est ? Srivijaya foguet atacada e pilhada per una importanta flota chola dirigida per lo rei Rajendra Choladeva . Apres aquela desfacha, Srivijaya comencet son declin, perdiguet sa posicion dominanta en Sumatra e i laisset lo poder a Jambi (→ 1079 ).
1027  : expedicion dau rei Cnut lo Grand contra Escocia . Au contrari dei sobeirans de Wessex qu'avian obtengut la reconeissenca de son primat dins l'illa, i obtenguet solament una promessa de patz e d'amistat, co qu'indica una reduccion de l'influencia anglesa dins la region.

1028  : en facia de la multiplicacion dei cas d' eresia dualista ? benleu de precursors dau catarisme ? dins sei feus, lo duc d'Aquitania Guilhem V reuniguet un concili per estudiar lei mejans permetent de luchar contra lo desvolopament d'aqueleis eresias ^[2] .
1028-1029  : nominacion d' Ali bin Ahmad Jarjarai coma visir dau Califat Fatimida . Favorizet la restauracion de l'economia egipciana afeblida per lei trebols entrainats per la mort dau califa Al-Hakim bi-Amr Allah en 1021 . Un an pus pus tard, capitet de reprimir totei lei revoutas en Palestina .
v. 1030  : vers aqueu periode ^[3] , lo califa Ali az-Zahir autorizet l' Emperi Bizantin d'organizar la restauracion de la Gleisa dau Sant Sepulcre destrucha en 1009 a l'iniciativa de son paire. L'objectiu era de melhorar sei relacions ambe lei populacions crestianas dau Califat.
1030  : en Norvegia , batalha de Stiklarstadir que s'acabet amb la desfacha e la mort dau rei norvegian crestian Olaf II . Foguet batut per una coalicion dei territoris autonoms dau nord pagan sostenguts per lei Danes . Aquo empediguet tornarmai l'unificacion dau pais.
1031  : data tradicionalament retenguda per la fragmentacion definitiva dau Califat de Cordoa . Foguet remplacat per un ensemble de principats.
1031-1034  : en Franca , mort dau rei Robert II que foguet remplacat per Enric I ^er . Pasmens, aquela succession entrainet una guerra civila entre lo rei noveu e lei partisans de son fraire cadet. Lo conflicte s'acabet per una victoria d' Enric I ^er gracias a l'ajuda dau duc de Normandia .
1032  : maugrat d'atacas organizadas per leis emirs fatimidas locaus, de grops de Druzes capiteron de s'installar long dau litorau sirian . Aquo marquet lo comencament de la formacion dau poblament forca complex dau Liban moderne.

1035  : mort dau rei Cnut lo Grand . Son domeni foguet partejat entre Cnut III que venguet rei de Danemarc , Magnus I ^er que venguet rei de Norvegia e Harold I ^er que venguet rei d' Anglaterra .
1035  : mort dau rei Sanche III Garces . Sei domenis fogueron partejats entre sei fius entrainant la fondacion de plusors reiaumes dins la Peninsula Iberica coma Aragon e Castelha . De conflictes opauseron tanben lei maucontents.
1036  : en Egipte , mort dau califa Ali az-Zahir que foguet tuat per una epidemia de pesta . Aquo afebliguet grevament lo califa car son eiretier era un enfant de 7 ans. La cort dau Califat venguet ansin lo teatre de combats entre diferentei faccions per s'assegurar dau contrarotle de la regencia .
1036  : importanta victoria de la Rus' de Kiev , menada per lo grand prince Iaroslav lo Savi , contra lei Pechenegs .
1038-1040  : revirada d'una expedicion bizantina de reconquista de Sicilia . Pasmens, afebliguet forca lei senhors musulmans locaus que fogueron unicament sauvats per lei divisions internas dau camp grec (complot contra lo cap de l'expedicion).
1038  : mort dau rei Esteve d'Ongria que foguet remplacat per son nebot venecian Peire d'Ongria .
1039  : en Franca , greva guerra entre lo rei Enric I ^er e Audoin II de Bles . Lei tropas dau rei capiteron de conquistar Torena e Sens .
1040  : annada probabla de la fondacion dau movement deis Almoravides per lo teologian conservador Abdallah ibn Yasin . Indignat per l' islam superficiau dei tribus berberas de certaneis oasis de Marroc , son objectiu era de restaurar la puretat de la religion . Obtenguet un succes important e sei forcas vengueron rapidament un actor militar important de Magreb (→ 1053 ).
1042  : importanta famina dins la mager part dau reiaume de Franca .
1050-1058  : important periode de prosperitat en Egipte durant lo periode dau visir Abu Muhammad Hasan bin Abdur Rehman Yazuri .
1053-1055  : guerra entre lo rei de Franca e lo duc de Normandia . S'acabet per un succes normand que permetet au Ducat de venir de facto independent (→ 1058 ).
1053-1056  : comencament dei conquistas militaras almoravidas amb la presa de Sijilmasa e d' Audaghost . Vilas marchandas importantas dei regions occidentalas de Sahara , assegureron la prosperitat dau movement.

1054  : mort dau grand prince Iaroslav lo Savi . Aquo marca lo comencament dau declin de la Rus' de Kiev .

1055  : presa de Bagdad per lei Turcs Seldjokids . Aquo marquet la fin de l' Emirat Buyide e lo comencament d'un periode de dominacion dei Seldjokids en Orient Mejan .
1056  : somission dei senhors de Fos au comte de Provenca. Dins la region de Tolosa , reunion novela d'un concili dins la capitala dau Comtat per estudiar lei mejans de lucha contra una eresia dualista locala.
1057  : en Escocia , restabliment de l'unitat dau reiaume amb la fin de la guerra civila entre Macbeth e Malcolm III .
1057-1059  : comencament de la conquista de Marroc per leis Almoravides . De combats forca violents li permeteron d'ocupar lo sud mai lo cap dau movement, Abdallah ibn Yasin foguet tuat durant una campanha contra lei regions centralas e septentrionalas. Foguet remplacat per Abu Bakr ibn Umar .
1058-1059  : represa de la guerra entre Franca e Normandia . Tornarmai batut, lo rei Enric I ^er deguet tornar acceptar lei clausas de 1055 .
1062  : en Marroc , fondacion dau camp militar de Marraquesh per l' Almoravide Abu Bakr ibn Umar .
1062-1067  : dins lo Califat Fatimida , guerra civila entre lei soudats negres e lei mercenaris turcs. Lo poder sostenguet lei Turcs mai lei rebels capiteron de resistir dins lo sud egipcian durant 5 ans. Diversei tribus de bedoins aproficheron lo caos per pilhar la region (→ 1067 ).
1063  : mort dau sultan seldjokid Toghril Beg I ^er que foguet remplacat per Alp Arslan .

1066  : guerra de succession en Anglaterra . S'acabet amb la victoria dau duc de Normandia Guilhem lo Conquistaire sus las tropas anglosaxonas d' Harold Godwinson a la batalha d'Hastings . Lo duc venguet ansin rei d' Anglaterra .
1067  : en Egipte , apres sa victoria contra lei soudats negres, lei mercenaris turcs dau Califat Fatimida , menats per Nasir ad-Dawla , elimineron la garda personala dau califa e prengueron directament lo poder. Lo califa foguet gardat unicament coma simbol (→ 1074 ).
1070  : transformacion de Marraquesh en vila . Venguet la capitala deis Almoravides e participet a l'institucionalizacion dau movement que comencet de se transformar en estat. En parallel, la presa de Fes marquet una victoria importanta dins la conquista de Marroc .
1071  : en Anatolia Orientala, batalha de Manzikert entre lei Bizantins e lei Turcs Seldjokids . Lo sultan Alp Arslan capitet de capturar l'emperaire Roman IV Diogen entrainant una guerra civila generalizada dins l' Emperi Bizantin . Cercant de tropas novelas, lei pretendents au trone demanderon l'ajuda de mercenaris turcs qu'aproficheron lei combats per s'installar en Anatolia Centrala (→ 1077 ).
1072  : apres diverseis incursions escocesas en Anglaterra , lei tropas de Guilhem lo Conquistaire ataqueron lo Firth of Tay . Lo rei Malcolm III foguet obligat de reconoisser la senhoria dau rei normand.
1074  : en Egipte , assassinat de Nasir ad-Dawla . Lo poder passet au visir Badr al-Jamali que demoret lo cap vertadier dau Califat Fatimida durant 20 ans. Capitet de restaurar l'ordre dins lo pais e de tornar desvolopar lei vilas.
1074  : annexion de Sogdiana per lei Seldjokids .
1074  : annexion d' Amians per lo rei de Franca .
1076  : campanha militara deis Almoravides dins la vau de Niger . Son resultat es descongut mai foguet probablament a l'origina de l'introduccion de l' islam dins la region.
1076-1077  : guerra novela entre Franca e Normandia . Permetet de ben definir lo limit entre lei dos domenis.
1078  : conquista de Jerusalem per lei Seldjokids . Illustra lo declin militar fatimida.
1079-1080  : conquista dau port de Tanger e de la vila de Tlemcen per leis Almoravides .
1085  : apres 11 ans de setge, presa de Toledo per lei forcas dau rei Alfons VI de Leon . I transferiguet sa capitala (→ 1086 ).
1086  : inquiets en facia de l'avancada dei crestians dins la Peninsula Iberica , lei senhors d' Al Andalus demanderon l'ajuda deis Almoravides . Destrugueron una importanta forca de chivaliers a la batalha de Sagrajas e establigueron son autoritat sus la mitat musulmana de la peninsula (→ 1090 ).
1087  : mort dau cap almoravide Abu Bakr ibn Umar durant una campanha en Sahara . Aquo permetet a Yusuf ibn Tashfin d'establir son primat sus l'ensemble dau movement.
1090  : victoria almoravida novela contra lei reiaumes crestians iberics a la batalha d'Alado . Apres aqueu succes, l'emir Yusuf ibn Tashfin comencet la conquista dei principats musulmans locaus per lei tornar organizar e melhorar sa defensa. Impauset durament lei crestians mai laisset de drechs importants ai judieus .
1092  : mort dau sultan seldjokid Malik Chah I ^er que foguet remplacat per Mahmud I ^er .
1092-1093  : guerra novela entre Anglaterra e Escocia . Entrainet la mort dau rei Malcolm III e son remplacament per Donald III .

1094  : mort dau visir fatimida Badr al-Jamali qu'era lo cap vertadier dau Califat. Foguet remplacat per son fiu Al-Afdal Shahanshah . Dins aquo, aquela succession mau contentet lei partisans d'una restauracion de l'autoritat califala. Gropats a l'entorn de Nizar ben al-Mustansir , fiu dau califa Al-Mustansir Billah , assaieron sensa succes de reversar lo visir. Garderon pasmens de posicions en Siria e en Palestina e i fonderon lo movement nizarita , co qu'afebliguet la presencia fatimida dins aquelei regions.
1095  : viatge dau papa Urban II en Franca per predicar l'organizacion d'una expedicion armada destinada a reconquistar lei Luocs Sants dau cristianisme ocupats per lei musulmans (→ 1096 ).

1096-1099  : apres l'apeu dau papa Urban II , organizacion de la Premiera Crosada que reuniguet plusors senhors importants d' Europa Occidentala ( Ramon IV de Tolosa , Robert Courteheuse , Godofred de Bouillon , Boemond de Tarent ...). Apres 3 ans de combats en Anatolia , en Siria e en Palestina capiteron d'aprofichar la division dei princes musulmans locaus per prendre Jerusalem e fondar un ensemble d'estats dins la region. Sostenent inicialament l'operacion, l'emperaire bizantin Alexis I ^er Comnen capitet de tornar conquistar diversei territoris en Anatolia .
1097  : dins la Peninsula Iberica , batalha de Consuegra entre Almoravides e reiaumes crestians. Yusuf ibn Tashfin foguet tornarmai venceire mai poguet pas esplechar sa victoria.

Cultura [ modificar | Modificar lo codi ]

1013  : en Egipte , acabament de la Mosqueta Al-Hakim que fa partida dei mosquetas pus importantas dau mond musulman .

1049  : acabament de la construccion de la Pagoda de Ferre ^[4] en China dins la vila de Kaifeng . Totjorn intacta au comencament dau segle XXI maugrat 38 terratrems e 6 vengudas deis aigas, es considerada coma una obra majora de l' arquitectura dau periode Song .
1086  : en Mesopotamia , restauracion dau santuari de l'imam Ali qu'era estat destruch per un incendi . Iniciat per lei Seldjokids , aqueu trabalh marquet la segonda etapa de la construccion dau monument.
1098  : acabament de la gleisa romanica Sant Andrieu de Cracovia . Foguet l'unica gleisa de la vila que subrevisquet au pilhatge mongol de 1241 .

Sciencias e tecnicas [ modificar | Modificar lo codi ]

v. 1000  : documents mostrant un usatge frequent de la variolizacion en Asia Orientala, premiera tecnica d'immunizacion coneguda contra una malautia . Era basada sus l'innoculacion volontaria de la variola a un individu per l'immunizar. Perilhosa, aquela tecnica foguet utilizada sus la planeta fins ai trabalhs de Jansen sus la vaccinacion en 1796 .
1005  : fondacion de l' Ostau dau Saber a l'iniciativa dau califa fatimida Al-Hakim bi-Amr Allah . L'ensemble assostava una biblioteca publica forca importanta e d'ensenhaments regardant lei sciencias ( astronomia per exemple), la filosofia e la religion .

1005  : publicacion dau Kitab Al Qanun fi Al-Tibb (≪ Lo Libre de la Lei regardant la medecina ≫ en occitan ). Obra majora dau sabent persan Avicena , era una enciclopedia escricha en arabi que gropava la mager part dei coneissencas medicalas dau periode au sen de cinc libres regardant l' anatomia , lei medicament simples, lei patologias , lei febres, la cirurgia , lei poisons e la farmacopea . Aguet una grossa influencia sus tota la medecina medievala .
1006  : explosion de la supernova SN 1006 que foguet probablament la pus lusenta de l'Istoria umana. Lo fenomen foguet descrich per plusors astronoms en Europa , en Asia e en Orient Mejan . D'Amerindians marqueron tanben aquela observacion sus una estela. Sa magnitud aparenta agantet benleu -9, co que permetet a la supernova de far ombra ais objectes sus Terra .

v. 1020  : data probabla de la publicacion dau Canon de la Medecina d' Avicena . Sintesi enciclopedica de la medecina medievala , venguet la referencia de l'ensenhament medicau fins au segle XVII ^[5] .

1021  : publicacion dau Kitab al-Manazir (≪  Tractat d'Optica  ≫ en occitan ) per lo sabent arabopersan Alhazen . Escrich entre 1015 e 1021, aqueu tractat era devesit entre set libres regardant la fisica (subretot l' optica ), lei matematicas e la medecina . Permetet de donar una definicion melhora de la chambra negra e de desvolopar lo metode scientific moderne. Aquela obra aguet una influencia grossa sus lo desvolopament dei sciencias dins lo corrent dei segles seguents.
1037  : mort dau sabent arabe Ibn Tahir al-Baghdadi , autor de l' al-Takmila fi-l-Hisab , qu'es a l'origina de progres importants dins lo domeni de la teoria dei nombres .
1044  : publicacion dau libre Wujing Zongyao ( Principis generaus dau classic de la guerra en occitan ) que donet lei premierei receptas conegudas de la polvera , probablament inventada dins lo corrent dau segle VII . L'obratge depintet tanben lo principi de foncionament de la bossola .
1046  : illustrant la perseguida de la diffusion dau papier en direccion d' Europa , diversei testimonis atestan l'existencia de papetarias en Al-Andalus (→ 1085 ).
1054  : observacion de la supernova a l'origina de la Nebulosa dau Cranc per d'astronoms chines, arabes e europeus. Foguet pron lusenta per demorar visible de jorn.
1068  : publicacion a Cordoa dau Kit?b al-Mas?lik wa-al-Mam?lik ( Libre dei Rotas e dei Reiaumes ) obra principala de l'istorian e geograf Al-Bakri ( 1014 - 1094 ). Depintava lei regions dau nord e dau centre d' Africa .
1070  : publicacion dei Demonstracions de problemas d'algebra dau matematician persan Omar Khayyam ( 1048 - 1131 ). I demostret l'existencia d'equacions ambe doas solucions e menet lo premier estudi sistematic deis equacions cubicas gracias ai conicas per determinar lo nombre de racinas realas e leis avalorar d'un biais aproximatiu.
1078  : illustracion dei progres tecnics complits en China durant lei segles IX, X e XI, la produccion d' acier foguet estimada a 127 000 tonas.
1085  : difusion dau mestritge de la fabricacion de papier dins l'espaci crestian amb l'existencia de papetarias dins la vila de Toledo .
1088  : publicacion de Meng xi bi tan (≪ Discussions de pinceu dempuei un raiou de pantais ≫ en occitan ), obra majora dau generau, foncionari e sabent chines Shen Kuo ( 1031 - 1095 ). Aqueu libre tracta d'un nombre important de domenis regardant lei sciencias ( geologia , astronomia , botanica , zoologia , estudi de fenomens naturaus...), la tecnologia (estamparia de caracters mobils ^[6] , espasas ...), la filosofia , la musica o lei creires. Per exemple, dona la descripcion d'una bossola magnetica e depinta la descuberta de fossils dins la roca d'un bauc.
1092  : publicacion d'una carta dei constellacions per l'astronom chines Su Song . En fora de sa precision avancada, l'aspecte pus important d'aqueu trabalh foguet l'utilizacion d'una projeccion forca similara a la projeccion de Mercator .
1097  : invencion probabla (au mens en Europa ) dau trabuc de contrapes per lei Bizantins . Pus eficac que lo trabuc de traccion qu'existia dempuei l' Antiquitat , se difuset rapidament en Mediterranea tant dins leis armadas crestianas que musulmanas .

Deces [ modificar | Modificar lo codi ]

Liames internes [ modificar | Modificar lo codi ]

• Almoravides .
• Califat Fatimida .
• Crosada .
• Emperi Bizantin .
• Republica de Venecia .
• Turcs Seldjokids .

Bibliografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Notas e referencias [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ (fr) Michel Roquebert , L'epopee cathare - I. L'Invasion 1198-1212 , Editions Perrin (2006), p. 49.
2. ↑ (fr) Michel Roquebert , L'epopee cathare - I. L'Invasion 1198-1212 , Editions Perrin (2006), p. 49.
3. ↑ La data vertadiera es estimada entre 1030 e 1048 .
4. ↑ En despiech de son apelacion, es una pagoda de peira . Son nom ven de sa color sorna.
5. ↑ (fr) Paul Mazliak, Avicenne et Averroes. Medecine et Biologie dans la civilisation de l'Islam, Vuibert/Adapt, 2004.
6. ↑ (en) Joseph Needham, Science and Civilization in China. Chemistry and Chemical Technology, Part 7 : Military Technology; The Gunpowder Epic , vol. V, Taipei, Caves Books, 1986, pp. 201-203.