Transbordador espacial

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula vehicle espacialTransbordador espacial
Imatge
Informacio general
Tipus model de coet i model de nau espacial Modifica el valor a Wikidata
Fabricant United Space Alliance , Alliant Techsystems , Thiokol , Lockheed Martin , Martin Marietta i Boeing Modifica el valor a Wikidata
Pais d'origen Retirat
Us vol espacial orbital Modifica el valor a Wikidata
NSSDC ID SHUTTLE Modifica el valor a Wikidata
Combustible combustible solid (SRBs)
LH2 / LOX (orbitador)
Numero de vols 125
Estat Retirat
Carrega util a LEO 24.400 kg
Carrega util a GEO 3.810 kg
Punt de sortida complex de llancament 39 Modifica el valor a Wikidata
Trams 2
Especificacions
Format per
Orbitador del transbordador espacial

tanc extern

Coet accelerador solid del transbordador espacial
Modifica el valor a Wikidata
Dimensions
Alcada 2.209 in i 56,1 m Modifica el valor a Wikidata
Diametre 343 in i 8,7 m Modifica el valor a Wikidata

El transbordador espacial , oficialment denominat ≪Space Transportation System≫ ( STS o Sistema de Transport Espacial ), va ser un sistema de naus espacials orbitals baixes retirat, parcialment reutilitzable , operat des del 1981 fins al 2011 per la National Aeronautics and Space Administration (NASA) dels EUA com a part del programa del transbordador espacial . El seu nom oficial del programa era Space Transportation System (STS), extret d'un pla de 1969 per a un sistema de naus espacials reutilitzables on era l'unic element financat per al desenvolupament. [1]

El primer ( STS-1 ) de quatre vols de prova orbital es va fer el 1981, i va donar lloc a vols operatius ( STS-5 ) a partir del 1982. Es van construir i fer volar cinc vehicles orbitadors de transbordador espacial complets en un total de 135 missions des del 1981 fins al 2011. Es van llancar des del Centre Espacial Kennedy (KSC) de Florida . Les missions operatives van llancar nombrosos satel·lits , sondes interplanetaries i el telescopi espacial Hubble (HST), van fer experiments cientifics en orbita, van participar en el programa Shuttle- Mir amb Russia i van participar en la construccio i el servei de l' Estacio Espacial Internacional (EEI). El temps total de la missio de la flota del transbordador espacial va ser de 1.323 dies. [2]

Els components del transbordador espacial inclouen el vehicle orbitador (OV) amb tres motors principals Rocketdyne RS-25 agrupats, un parell de propulsors de coets solids recuperables (SRB) i el tanc extern prescindible (ET) que conte hidrogen liquid i oxigen liquid . El transbordador espacial es va llancar verticalment , com un coet convencional, amb els dos SRB funcionant en paral·lel amb els tres motors principals de l'orbitador, que eren alimentats des de l'ET. Els SRB van ser llancats abans que el vehicle arribes a l'orbita, mentre els motors principals van continuar funcionant, i l'ET va ser llancat despres de l'aturada del motor principal i just abans de la insercio de l'orbita , que utilitzava els dos motors del sistema de maniobra orbital (OMS) de l'orbitador. En acabar la missio, l'orbitador va disparar el seu OMS per desorbitar i tornar a entrar a l'atmosfera . L'orbitador estava protegit durant la reentrada pel seu sistema de proteccio termica , i va planejar com un avio espacial cap a l'aterratge d'una pista, en direccio cap a la instal·lacio d'aterratge de la llancadora a KSC, Florida, o al llac Rogers Dry a la base de la forca aeria Edwards , California . Si l'aterratge es va produir a Edwards, l'orbitador va tornar a volar al KSC a sobre del Shuttle Carrier Aircraft (SCA), un Boeing 747 especialment modificat dissenyat per portar el transbordador per sobre.

El primer orbitador, Enterprise , es va construir el 1976 i es va utilitzar en proves d'aproximacio i aterratge (ALT), pero no tenia cap capacitat orbital. Es van construir inicialment quatre orbitadors totalment operatius: Columbia , Challenger , Discovery i Atlantis . D'aquests, dos es van perdre en els accidents de les missions Challenger el 1986 i Columbia el 2003 , amb un total de 14 astronautes morts. Un cinque orbitador operatiu (n'hi van haver sis en total), Endeavour , es va construir el 1991 per substituir el Challenger . Els tres vehicles operatius supervivents es van retirar del servei despres de l'ultim vol , i l'Atlantis el 21 de juliol de 2011. Els Estats Units van confiar en la nau espacial russa Soiuz per transportar astronautes a l'EEI des de l'ultim vol de la llancadora fins al llancament de la missio Crew Dragon Demo-2 el maig de 2020. [3]

Precedents [ modifica ]

L'≪X-20 Dyna-Soar≫ (concepte de la NASA).

Encara que el disseny i la construccio del transbordador espacial es va iniciar en la decada del 1970 , de fet la conceptualitzacio va comencar dues decades abans, fins i tot abans del programa Apollo de la decada del 1960 . [4] La idea conceptual d'un vehicle espacial tornant des de l'espai en un aterratge horitzontal comenca dins de la National Advisory Committee for Aeronautics (NACA), el 1954, [4] sota la forma d'un experiment de recerca aeronautica mes tard anomenat de ≪ X-15 ≫. La proposta de la NACA va ser presentada per Walter Dornberger . [4]

El 1957, el concepte X-15 es va desenvolupar en una altra proposta d' avio espacial de la serie X , anomenat ≪ X-20 ≫, que mai va ser construit. Neil Armstrong va ser seleccionat per pilotar tant el X-15 com el X-20. [4] [5]

Encara que el X-20 mai es va construir, un altre disseny d'avio espacial de funcio similar al X-20 va ser construit diversos anys despres i va ser lliurat a la NASA el gener de 1966. Se li va anomenar l'≪HL-10≫. [6] ≪HL≫ ( H orizontal L anding ) designava la seva capacitat d'aterratge horitzontal despres de retornar de l'espai. [6]

A mitjans de la decada de 1960 la Forca Aeria dels EUA va dur a terme una serie d'estudis classificats en els sistemes de transport espacial de proxima generacio i va concloure que els dissenys semireutilitzables eren la millor opcio basat en el cost total. Es va proposar un programa de desenvolupament amb inici immediat en un vehicle Classe I basat en impulsors consumibles, seguit d'un desenvolupament mes lent d'una classe II de disseny semireutilitzable, i potser per una classe III de disseny totalment reutilitzable en un futur llunya. L'any 1967 George Mueller va realitzar un simposi d'un dia a la seu de la NASA per estudiar les opcions. Vuitanta persones van assistir i van presentar una amplia varietat de dissenys possibles, inclosos els anteriors dissenys de la Forca Aeria com el ≪Dyna-Soar≫ (X-20). [7]

El 1968 la NASA oficialment va comencar a treballar en el que es coneixia llavors com l'≪Integrated Launch and Re-entry Vehicle≫ (ILRV). [8] Al mateix temps, una competencia separada per al ≪ Motor Principal del Transbordador Espacial ≫ (SSME), es va dur a terme. [8] Les oficines de la NASA a Houston i Huntsville van publicar conjuntament una Peticio per proposta (RFP) per als estudis d'ILRV, demanant idees per a una nau espacial que podria transportar una carrega util en orbita, pero tambe tornar a entrar a l'atmosfera i amb seguretat volar de tornada a la Terra. [8] Inclos en es propostes ha estat un disseny de dos trams, presentant un impulsor gran i un petit orbitador, anomenat el ≪DC-3≫.

El 1969 el president Nixon va decidir seguir endavant amb el desenvolupament del transbordador espacial. [8]

L'agost de 1973, l' X-24B va demostrar que un avio espacial sense motor podria reingressar a l'atmosfera de la Terra des de l'espai per un retorn segur amb aterratge horitzontal. [9]

Historia [ modifica ]

Article principal: Programa del transbordador espacial

El primer orbitador experimental va ser lliurat per als vols de prova el 1976, [10] i el primer llancament va tenir lloc el 12 d'abril de 1981, amb el Columbia i el STS-1 , el primer vol orbital d'un transbordador. [11]

El programa del transbordador espacial va acabar amb la seva ultima missio, STS-135 , volat pel Atlantis , el juliol de 2011, retirant-se definitivament l'ultima llancadora de la flota. [12] [13] El programa del transbordador espacial va acabar formalment el 31 d'agost de 2011. [14]

En 17 de novembre de 2020 la SpaceX Crew-1 , que s'havia enlairat el dia anterior, es va acoblar a l'EEI, [15] sent el primer llancament d'aquest tipus realitzat per una empresa privada i marcant el retorn de la capacitat dels Estats Units d'enviar astronautes a l'espai despres de la retirada del programa transbordador espacial en 2011. [16]

Descripcio [ modifica ]

STS-1 a la plataforma de llancament (1981).

El transbordador espacial va ser el primer vehicle espacial orbital dissenyat per a la seva reutilitzacio. Va traslladar diferents carregues utils a l' orbita terrestre baixa , proporciona la rotacio de la tripulacio per a l' Estacio Espacial Internacional (ISS), i realitza missions de servei. L'orbitador tambe pot recuperar satel·lits i altres carregues utils des d'orbita i tornar a la Terra . Cada transbordador va ser dissenyat per a una vida util projectada de 100 llancaments o deu anys de vida util, encara que aixo mes tard va ser estes. [17]

La persona encarregada de dissenyar el STS va ser Maxime Faget , qui havia supervisat tambe els dissenys dels vehicles espacials Mercuri , Gemini i Apollo . [18] El factor crucial en la grandaria i forma de l' orbitador del transbordador va ser el requisit que sigui capac d'acomodar els satel·lits comercials i classificats mes grans, i tenir una capacitat de recuperacio que va satisfer els requisits per a missions classificades de l' USAF , sent capac d'entrar a una orbita polar a partir d'un llancament avortat. Factors que van intervenir en l'opcio per als coets solids i un tanc de combustible descartable incloien el desig del Pentagon per obtenir un vehicle de carrega de gran capacitat per al desplegament de satel·lits, i el desig de l'administracio Nixon de reduir els costos de l' exploracio espacial mitjancant el desenvolupament d'un vehicle espacial amb components reutilitzables. [19]

Retirada i exposicio [ modifica ]

Els transbordadors espacials supervivents estan en exposicio, l' Atlantis al the Kennedy Space Center Visitor Complex, Discovery a l'Udvar-Hazy Center, Endeavour al California Science Center, i Enterprise a l'Intrepid Sea-Air-Space Museum. [20]

Cultura popular [ modifica ]

Musica [ modifica ]

Transbordador espacial es el nom donat a una musica gravada el 2010 pel grup pop barceloni ≪ Fred i Son ≫. La banda tambe ha gravat una canco instrumental ( Comandant Collins ) en homenatge a Eileen Collins , la primera dona comandant d'un transbordador. [21]

Videojocs [ modifica ]

En els simuladors de vol existeixen una o mes variants del transbordador espacial, com el simulador de vol de codi obert FlightGear , aixi com en el sector comercial. [22]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Launius , Roger D. ≪ Space Task Group Report, 1969 ≫. NASA, 1969. Arxivat de l' original el 14 gener 2016. [Consulta: 22 marc 2020].
  2. ↑ Malik, Tarik . ≪ NASA's Space Shuttle By the Numbers: 30 Years of a Spaceflight Icon ≫. Space.com, 21-07-2011. Arxivat de l' original el 16 octubre 2015. [Consulta: 18 juny 2014].
  3. ↑ Smith , Yvette. ≪ Demo-2: Launching Into History ≫. NASA , 01-06-2020. Arxivat de l' original el 21 febrer 2021. [Consulta: 18 febrer 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Jim Banke. ≪ The X-15, the Pilot and the Space Shuttle ≫ (en angles). NASA . [Consulta: 31 marc 2010].
  5. ↑ Bill Dana. ≪ Dryden Flight Research Center - History ≫ (en angles). NASA . [Consulta: 31 marc 2010].
  6. ↑ 6,0 6,1 ≪ HL-10 Aircraft Photo Gallery Contact Sheet ≫ (en angles). NASA . [Consulta: 31 marc 2010].
  7. ↑ Portree , David S. F. ≪ Assuming Everything Goes Perfectly Well: NASA's 26 January 1967 AAP Press Conference ≫ (en angles). Wired . ISSN : 1059-1028 .
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 ≪ The Space Shuttle: Development of a New Transportation System ≫ (pdf) (en angles). NASA . Arxivat de l' original el 2010-05-27. [Consulta: 31 marc 2010].
  9. ↑ ≪ Past Projects - Lifting Bodies - X-24 ≫ (en angles). NASA . [Consulta: 31 marc 2010].
  10. ↑ ≪ L'Enterprise s'exposa en un museu de Nova York ≫. elperiodico.cat, 06-06-2012. [Consulta: 23 juny 2012].
  11. ↑ Evans , Ben. Space Shuttle Columbia: Her Missions and Crews (en angles). Springer, 2005, p.457. ISBN Springer .  
  12. ↑ ≪ La NASA posa fi a l'era dels transbordadors ≫. ara.cat, 08-07-2011. [Consulta: 23 juny 2012].
  13. ↑ ≪ L'Atlantis s'acomiada de les estrelles i tanca una era de l'exploracio espacial ≫. ara.cat, 21-07-2011. [Consulta: 23 juny 2012].
  14. ↑ ≪ Space shuttle program officially ends Aug. 31 ≫ (en angles). cbsnews.com, 19-08-2011. [Consulta: 23 juny 2012].
  15. ↑ Davenport , Christian. ≪ SpaceX’s ‘Resilience’ capsule docks with the International Space Station ≫ (en angles). Washington Post, 17-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
  16. ↑ ≪ Space shuttle program officially ends Aug. 31 ≫ (en angles). cbsnews.com, 19-08-2011. [Consulta: 23 juny 2012].
  17. ↑ Williams , Matt. ≪ The Space Shuttle was Originally Hoped to be a Fully Reusable two-Stage Rocket ≫ (en angles america). Universe Today, 05-02-2022. [Consulta: 9 octubre 2022].
  18. ↑ ≪ Maxime Faget, engineer, inventor ≫ (en angles). Arxivat de l' original el 2011-08-09. [Consulta: 27 febrer 2011].
  19. ↑ Uri , John. ≪ 50 Years Ago: President Nixon Directs NASA to Build the Space Shuttle ≫ (en angles america). Round Up Reads, 04-01-2022. [Consulta: 9 octubre 2022].
  20. ↑ Beth Laura O’Leary, P. J. Capelotti. Archaeology and Heritage of the Human Movement into Space (en angles). Springer, 2014, p. 62. ISBN 3319078666 .  
  21. ↑ ≪ Transbordador espacial, de l'album "Diu que no sap que vol" (Fred i Son) ≫. ViaSona. [Consulta: 9 octubre 2022].
  22. ↑ ≪ Transbordador espacial al wiki de FlightGear ≫ (en angles). Comunitat de FlightGear. [Consulta: 16 juny 2017].

Vegeu tambe [ modifica ]

Transbordadors de la NASA.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Transbordador espacial
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Transbordador_espacial&oldid=33142018 ≫