Soong Mei-ling

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaSoong Mei-ling

Modifica el valor a Wikidata
Nom original (zh) 宋美齡 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 5 marc 1897 Modifica el valor a Wikidata
Shanghai (Concessio Internacional de Shanghai) Modifica el valor a Wikidata
Mort 23 octubre 2003 Modifica el valor a Wikidata (106 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Malaltia Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Cementiri de Ferncliff Modifica el valor a Wikidata
Membre de l'Assemblea Nacional Constituent
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religio Metodisme Modifica el valor a Wikidata
Formacio Wesleyan College (1912–1913)
Wellesley College (–1917)
Piedmont University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio politica , figura publica Modifica el valor a Wikidata
Partit Guomindang Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localitzacio dels arxius
Familia
Conjuge Chiang Kai-shek (1927–1975), mort del conjuge Modifica el valor a Wikidata
Pares Charlie Soong (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i  Ni Kwei-tseng (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Germans Soong Ai-ling (en) Tradueix, Soong Ching-ling , T. L. Soong (en) Tradueix, Soong Tse-an (en) Tradueix i T. V. Soong (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Parents Chiang Ching-kuo ( fillastre ) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Veu de Soong Mei-ling   ( angles ) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0156976 TMDB.org: 1423342
Find a Grave: 8023780 Modifica el valor a Wikidata

Soong Mei-ling o Soong May-ling ( xines : 宋美齡; pinyin : Song M?iling; Xangai , [1] 5 de marc de 1897 [2] ? 23 d'octubre de 2003 ), tambe coneguda com a Madame Chiang Kai-shek o Madame Chiang , fou una figura politica que va ser primera dama de la Republica de la Xina , la dona del Generalissim i President Chiang Kai-shek . Soong va tenir un paper prominent en la politica de la Republica de la Xina. Va ser cunyada de Sun Yat-sen , el fundador i el dirigent de la Republica de la Xina. Va ser molt activa en la vida civica del seu pais i va ocupar molts carrecs, incloent-hi la presidencia de la Universitat Catolica Fu Jen . Durant la segona guerra sinojaponesa va agrupar la seva gent contra la invasio japonesa i en 1942 va dirigir una gira de entrevistes als Estats Units d'America per tal d'obtenir suport. Va ser tambe la mes jove i la que mes temps va viure de les germanes Soong , i l'unica primera dama durant la Segona Guerra Mundial (a mes de la Reina Elizabeth , la Reina Mare, 1900-2002) qui va viure al segle  xxi . La seva vida es va estendre a tres segles. [3]

Primers anys de vida [ modifica ]

Va neixer al districte d' Hongkou , Xangai , Xina , el 5 de marc de 1898, encara que algunes biografies donen l'any 1897, perque la tradicio xinesa considera que es neix amb un any d'edat, malgrat que aixo no funciona igual amb homes i dones. [4]

Va ser la quarta dels sis fills de Charlie Soong , un home de negocis ric i antic missioner metodiste de Hainan , i de la seva dona Ni Kwei-tseng (倪桂珍 Ni Guizh?n ). Els germans de Mei-ling van ser les dones Ai-ling, Ching-ling , qui mes tard esdevindria la dona de Sun Yat-sen, i els homes Tse-ven, Tse-liang i Tse-an. [5]

Educacio [ modifica ]

Mei-ling com a estudiant en la Universitat de Wesleyan (EUA) ca 1910

A Xangai Mei-ling va assistir a l'escola per a noies McTyeire, juntament amb la seva germana Ching-ling. El seu pare, qui hi havia estudiat als Estats Units d'America , va arranjar que poguessin continuar la seva educacio als EUA en 1907. Mei-ling i Ching-ling van assistir a una escola privada a Summit , Nova Jersey . En 1908, Ching-ling va ser acceptada per la universitat de la seva germana Ai-ling, la Universitat de Wesleyan, a l'edat de 15 anys, i ambdues germanes es van traslladar a Macon , Georgia , on es van reunir a Ai-ling. Tanmateix, Mei-ling no va poder aconseguir un permis per quedar-se al campus com a membre familiar, ni podia inscriure's com a estudiant perque era encara massa jove. Mei-ling va passar l'any en Demorest , Georgia, amb Blanche Moss, una amiga d'Ai-ling, la qual va matricular Mei-ling per a fer el vuite grau a l'Institut Piedmont. [6] En 1909, el nou president de Wesleyan, William Newman Ainsworth, va donar el seu permis a Mei-ling per quedar-se a Wesleyan i va assignar els seus tutors. Mei-ling va assistir a l'Institut Fairmount de Monteagle , Tennessee , en 1910. [7] [8]

Mei-ling va ingressar en el seu primer any d'universitat a Wesleyan en 1912, a l'edat de 15. Va ser passar a la Universitat de Wellesley un any mes tard, per tal de ser mes a prop del seu germa gran Tse-ven, qui en aquella temps estudiava a Harvard . En aquella epoca les seves germanes s'havien graduat i havien retornat a Xangai. Mei-ling es va graduar a Wellesley com un dels 33 "Durant Scholars" (un nom que indica el nivell de les notes rebudes [9] ), el 19 de juny de 1917, amb un la nota mes alta en literatura anglesa i la mes baixa en filosofia . Va ser tambe membre de la Societat Musical i Artistica Tau Zeta Epsilon (TZE) de Wellesley. [10] Arran de ser educat en angles tota la seva vida, parlava un excel·lent angles, amb un pronunciat accent de Georgia , la qual cosa el va ajudar a connectar amb audiencies estatunidenques. [11]

Madame Chiang [ modifica ]

Foto de casament Chiang-Soong

Soong Mei-ling va coneixer Chiang Kai-shek en 1920. Donar que ell era onze anys mes gran que ella, que ja era casat, i que era budista , la mare de Mei-ling es va oposar vehementment al matrimoni entre ells, pero finalment es va poder acordar quan Chiang va provar que estava divorciat i va prometre convertir-se al cristianisme . Chiang va dir a la seva futura sogra que no es podia convertir immediatament, perque la religio necessitada ser absorbida gradualment, i no ser empassada com una pindola. Es van casar en Xangai l' 1 de desembre de 1927 . [12] Els seus biografs consideren el matrimoni con una barreja d'associacio, amor, politica i competencia, un matrimoni que va durar 48 anys i durant el qual no van tenir fills. En 1928, Chiang va fer Mei-ling membre del Comite dels Yuan. [13] Chiang i Mei-ling es van tornar a casar a Nova York, el 24 de maig de 1944, a l'esglesia de Sant Bartomeu de Manhattan. [14]

Mei-ling va iniciar el Moviment de la Nova Vida i esdevenia activament compromesa en la politica xinesa. Va ser membre del Yuan Legislatiu de 1930 a 1932 i Secretaria General de la Comissio d'Afers Aeronautics de la Xina de 1936 a 1938. En 1945 esdevindria membre del Comite Executiu Central del Kuomintang . Mentre que el seu marit esdevenia Generalissim i dirigent del Kuomintang , Mei-ling actuava com la seva traductora a l'angles, secretaria i ajudanta. Va ser la seva musa, els seus ulls, les seves orelles, i el seu suport mes lleial. Durant la Segona Guerra Mundial , Mei-ling va intentar promoure la causa xinesa i construir un llegat pel seu marit a l'alcada dels de Roosevelt , Churchill i Stalin . Bona coneixedora de les cultures xinesa i occidental, va esdevenir popular tant a la Xina com a l'estranger.

Per 1931, Soong Mei-ling tenia una vil·la construida pel seu us en la zona est de Nanquin . Localitzada a uns quants centenars de metres a l'est Pavello Sifangcheng del Mausoleu Ming Xiaoling , la vil·la encara existeix, i la coneix com a Meilinggong (美??), "Palau de Mei-ling". [15]

Orfes de guerra [ modifica ]

Soong Mei-ling en la coberta del Liangyou , abril de 1938, com a Comandant en cap de la Forca Aeria de la Republica de la Xina

Tot i que Soong Mei-ling inicialment va evitat apareixer publicament despres de casar-se amb Chiang, aviat va comencar un projecte social ambicios per establir escoles pels orfes dels soldats xinesos. Els orfenats eren ben equipats: amb patis, piscines, gimnas, aules de classes i dormitoris. Soong Mei-ling es va implicar profundament en el projecte i fins i tot va triar ella tots els mestres. Hi havia dues escoles -una per nois i una per noies? que es van construir en una zona de mil acres al peu de la Muntanya Morada (Zijin Shan) de Nanquin. Ella es referia a aquests nens com els seus " warphans " (contraccio de "war orphans", orfes de guerra) i els va convertir en una causa personal. [16] El desti dels fills dels soldats caiguts esdevindria un assumpte molt mes important a la Xina despres del comencament de la guerra amb Japo en 1937. Per tal d'atendre millor aquests nens es va crear la Societat de socors de la guerra nacional de les dones xineses. [17]

Visites als EUA [ modifica ]

Soong Mei-ling va fer diverses gires als Estats Units per donar suport a l'esforc de guerra del nacionalista. Va reunir multituds de com a maxim 30.000 persones i en 1943 va apareixer a la coberta de la revista Time per tercera vegada . Havia aparegut el 26 d'octubre 26 de 1931 juntament amb el seu marit i el 3 de gener de 1937 tambe amb el seu marit, com a " Home i Dona de l'Any " [18] [19]

Ambdos eren en bones relacions amb l'editor senior i cofundador de la revista Time , Henry Luce , el qual sovint provava d'aconseguir diners i suport del public america per a la Republica de la Xina . El 18 de febrer de 1943 Mei-ling esdevindria la primera xinesa i la segona dona en adrecar-se a ambdues cambres del Congres dels EUA. Despres de la derrota del govern del seu marit en la Guerra Civil xinesa de 1949, Mei-ling va seguir el seu marit a Taiwan , mentre la seva germana Soong Ching-ling romania en la Xina continental , alineada amb els partit comunista xines . Mei-ling va continuar jugant un paper internacional prominent. Va ser Patron (mecenes) del Comite Internacional de la Creu Roja , membre honorific del Fons Britanic d'Ajuda a la Xina i Primer Membre Honorari de la Societat Commemorativa de la Carta dels Drets Civils. [20]

Despres de la mort de Chaing Kai-shek [ modifica ]

Soong Mei-ling i Chiang Kai-shek en Taipei , Taiwan

Despres de la mort del seu marit, en 1975, Mei-ling es va apartar de la vida publica. Se li va diagnosticar un cancer de mama en 1975 i va haver de patir dues mastectomies, que li va fer a Taiwan. Tambe va tenir un tumor ovaric, del qual va ser operada, en 1991. [21]

Chiang Kai-shek va ser succeit en el poder pel seu fill Chiang Ching-kuo , fill d'un matrimoni anterior, amb qui Mei-ling va tenir una relacio complicada. En 1975 Mei-lilng va emigrar de Taiwan a la propietat familiar (de 14,6 hectarees) de Lattingtown , Estat de Nova York , on va mantenir un retrat del seu marit vestit de militar en la seva sala d'estar. Va mantenir una residencia a Wolfeboro , Nou Hampshire , on passava els estius. Va tornar a Taiwan despres de la mort de Chiang Ching-kuo, en 1988, per reforcar el suport d'entre els seus antics aliats. Tanmateix, el successor de Chiang Ching-kuo, Lee Teng-hui , va aconseguir mes suport politic que ella i va consolidar la seva posicio. Aixi, Mei-ling va tornar de nou als EUA, on va fer una aparicio publica en 1995, quan va assistir a una recepcio en el seu honor al Capitol Hill , en el marc de les celebracions del 50e aniversari del final de la Segona Guerra Mundial . Soong Mei-linh va fer la seva darrera visita a Taiwan en 1995. En la Eleccio Presidencial del 2000 a Taiwan, el Kuomintang (KMT) va publicar una carta de Mei-ling en la que ella suposadament donava suport al candidat del KMT Lien Chan sobre el candidat independent James Soong (cap relacio de parentesc amb ella). James Soong no va posar mai en dubte l'autenticitat de la carta. Soong va vendre la seva propietat de Long Island l'any 2000 i va viure la resta de la seva vida a un apartament a Gracie Square, en el Upper East Side de Manhattan , del que era propietaria una neboda seva. La casa va atreure a molts taiwanesos expatriats. A l'edat de 103 anys, Mei-ling va fer una exposicio de les seves pintures xineses a Nova York. [22]

Mort [ modifica ]

Soong Mei-ling va morir mentre dormia a la Ciutat de Nova York , en el seu apartament de Manhattan , el 23 d'octubre de 2003, a l'edat de 105. [3] Les seves restes van ser enterrades al Cementeri Ferncliff de Hartsdale, Nova York, en espera d'un eventual enterrament al costat del seu marit, enterrat en Cihu , Taiwan. Es voldria tenir-los a tots dos enterrats en la Xina continental una vegada que les diferencies politiques siguin resoltes. [23] [24]

A la seva mort, La Casa Blanca va emetre una declaracio:

≪ Madame Chiang va ser una amiga intima dels Estats Units durant tota la seva vida i especialment durant les lluites definitives del segle passat. Les generacions dels nord-americans recordaran i respectaran sempre la seva intel·ligencia i la seva forca de caracter. En nom del poble nord-america, expressem les nostres condolences als familiars de Madame Chiang i als molts admiradors seus d'arreu del mon. ≫
? George W. Bush [25]

Avaluacions de la premsa internacional [ modifica ]

Soong i Chiang en la coberta de la revista TIME , 26 d'octubre de 1931

The New York Times va escriure en l'obituari de Soong Mei-ling:

≪ Com a fluida angloparlant, com a cristiana, com a model del que molts nord-americans esperaven que la Xina es convertis, Madame Chiang va fer un pacte amb el public nord-america quan va viatjar arreu del pais, a partir dels anys 30, obtenint diners i pressionant perque donessin suport al govern del seu marit. Semblava que molts nord-americans eren el simbol de la Xina moderna, educada i pro-americana que anhelaven veure emergir, fins i tot quan molts xinesos l'acomiadaven com un simbol del passat passatger i corrupte del que volien escapar. [3] ≫
  • La revista Life va dir de Madame Chiang que "va ser la dona mes poderosa del mon." [26]
  • La revista Liberty la va descriure com a "el veritable cervell del cap del govern xines". [27]

En la cultura popular [ modifica ]

  • Madam Chiang va ser esmentada per Daddy Warbucks al musical "Annie" a l'inici del segon acte, escena 25
  • Les germanes Soong , una pel·licula sobre Soong Mei-ling i les seves germanes, estrenada en 1997.
  • Madame Chiang apareix com a personatge secundari en la novel·la del 2012 The Hundred-Year-Old Man Who Climbed Out the Window and Disappeared ( L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra ) de l'autor suec Jonas Jonasson.
  • La novel·la historica Mayling (2012) de l'autor holandes Lucas Zandberg retrata la vida de Madame Chiang des d'una perspectiva de primera persona.
  • La visita de Madame Chiang a Washington DC en 1943 es la trama central de la novel·la d'Elliott Roosevelt de 1998 (publicada post mortem ) Murder in the Map Room ( Assassinat en l'Habitacio del Mapa ).
  • Es retratada per Ke Lan en la pel·licula Back to 1942 ( Retorn al 1942 ).

Galeria [ modifica ]

  • Soong posant una bena a un soldat xinès ferit(c. 1942)[29]
    Soong posant una bena a un soldat xines ferit(c. 1942) [29]
  • Chiang i Soong en 1943
    Chiang i Soong en 1943
  • Soong cosint uniformes pels soldats de l'Exèrcit Revolucionari Nacional.
    Soong cosint uniformes pels soldats de l'Exercit Revolucionari Nacional.
  • Cartell del discurs de 1943 a la Universitat de Wellesley.
    Cartell del discurs de 1943 a la Universitat de Wellesley.
  • Chiang, Soong i Joseph Stilwell a Birmània en 1942.
    Chiang, Soong i Joseph Stilwell a Birmania en 1942.
  • Soong en el despatx oval de la Casa Blanca per a una roda de premsa en 1943.
    Soong en el despatx oval de la Casa Blanca per a una roda de premsa en 1943.
  • Soong entre Chiang i Claire Lee Chennault.
    Soong entre Chiang i Claire Lee Chennault .

Videos a Internet [ modifica ]

Video de 1937 de Soong Mei-ling adrecant-se al mon en angles a YouTube

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ The New York Times dona com a lloc de naixement Shanghai , mentre que la BBC i l' Enciclopedia Britanica donen Wenchang , en l'illa de Hainan (que forma part de la provincia de Guangdong ).
  2. ↑ [ enllac sense format ] http://content.time.com/time/world/article/0,8599,526008,00.html
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Faison , Seth ≪ Madame Chiang Kai-shek, a Power in Husband's China and Abroad, Dies at 106 ≫. New York Times , 24-10-2003 [Consulta: 27 juny 2008]. ≪MAdame Chiang Kai-shek, una figura central en una de les grans epoques del segle XX: la lluita pel control de la Xina post imperial entre els nacionalistes i els comunistes durant la invasio japonesa i les consequencies violentes de la Segona Guerra Mundial - va morir dijous a Manhattan, el Ministeri de Relacions Exteriors de Taiwan ho va informar ahir. Tenia 105 anys.≫
  4. ↑ Registres de la Universitat de Wellesley i entrades de l'Enciclopedia Britanica indiquen que va neixer en 1897. El govern de la Republica de la Xina, la BBC i el New York Times donen tambe l'any 1897.L'obituari del New York Times inclou la seguent explicacio: "algunes fonts donen 1897 com l'any de naixement perque en la tradicio xinesa es considera que tothom te un any quan neix".
  5. ↑ Tyson Li , Laura. Madame Chiang Kai-shek: China's Eternal First Lady . Nova York: Grove Press, 2006, p. 5. ISBN 978-0-8021-4322-8 .  
  6. ↑ Vardeman , Johnny. ≪ How Madame Chiang Kai-shek landed at Piedmont College ≫ (en angles). gainesvilletimes.com, 08-02-2009. [Consulta: 1r agost 2017]. [ Enllac no actiu ]
  7. ↑ Southeast Tennessee Tourist Association . Southeast Tourist Tourist Association [Consulta: 9 juliol 2011].   Arxivat 3 October 2011 [Date mismatch] a Wayback Machine .
  8. ↑ Chitty, Arther and Elizabeth, Sewanee Sampler , 1978, p. 106; ISBN 0-9627687-7-4
  9. ↑ ≪ Latin honors ≫. Universitat Wellesley. [Consulta: 29 juliol 2017].
  10. ↑ ≪ Clubs de Wellesley ≫. Universitat Wellesley. [Consulta: 29 juliol 2017].
  11. ↑ Perfil universitari , wellesley.edu; consulta 28 juliol 2014.
  12. ↑ ≪ CHINA: Soong Sisters ≫. TIME , 12-12-1927. Arxivat de l' original el 27 d’agost 2013 [Consulta: 22 maig 2011]. Arxivat 27 August 2013 [Date mismatch] a Wayback Machine .
  13. ↑ ≪ CHINA: Potent Mrs. Chiang ≫. TIME , 26-11-1928. Arxivat de l' original el 24 de juny 2013 [Consulta: 22 maig 2011]. Arxivat 24 de juny 2013 a Wayback Machine .
  14. ↑ Registre de casament de l'esglesia de Sant Bartomeu de 1944.
  15. ↑ Vil·la Meiling , synotrip.com; consulta 28 juliol 2014.
  16. ↑ Tyson Li 2006, pp. 87?88
  17. ↑ Scott Wong , Kevin. Americans first: Chinese Americans and the Second World War . Premsa de la Universitat Harvard, 2005, p. 93. ISBN 9780674016712 .  
  18. ↑ ≪ Portada de la revista TIME ≫. Arxivat de l' original el 2013-07-21. [Consulta: 29 juliol 2017].
  19. ↑ Karon , Tony. ≪ Madame Chiang Kai-shek, 1898-2003 ≫. Time.com, 24-10-2003. Arxivat de l' original el 27 d’agost 2013. [Consulta: 27 juliol 2011].
  20. ↑ ≪ Madame Chiang Kai-Shek ≫ (en angles). Wellesley College, 14-08-2000. [Consulta: 1r agost 2017].
  21. ↑ Pakula 2009, p. 659
  22. ↑ Pakula 2009, p. 670
  23. ↑ Berger, Joseph ≪ An Epitapth for Madame Chiang Kai-shek: 'Mama' ≫. New York Times , 30-10-2003 [Consulta: 3 abril 2015].
  24. ↑ ≪ Chinese Civil War and birth of Taiwan, as told by Leo Soong ≫. The Asahi Shimbun , 07-03-2014. Arxivat de l' original el 2015-04-07 [Consulta: 3 abril 2015]. Arxivat 2015-04-07 a Wayback Machine .
  25. ↑ ≪ President's Statement on the Death of Madame Chiang Kai-shek ≫. The White House. [Consulta: 4 juliol 2011].
  26. ↑ Pakula , Hannah ≪ Chiang Kai-shek ≫. New York Times [Consulta: 11 novembre 2014].
  27. ↑ Pakula 2009, p. 305
  28. ↑ Kirkpatrick , Melanie ≪ China's Mystery Lady ≫. Wall Street Journal , 03-11-2009 [Consulta: 11 novembre 2014].
  29. ↑ Fenby, Jonathan (2009), Modern China, p. 279

Bibliografia [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Soong Mei-ling
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Soong_Mei-ling&oldid=31242541 ≫