Kiiv
[1]
(
en
ucraines
Ки?в;
AFI:
[?k?jiu?]
(
escolteu-ho
)
) o
Kiev
[a]
(
per la seva denominacio historica en
rus
,
Ки?ев
) es la capital i la ciutat mes poblada d'
Ucraina
. Es troba al centre-nord del pais a la riba del riu
Dnieper
. Amb una poblacio de 2.962.180 habitants i aproximadament 3.650.000 en la seva area metropolitana,
[4]
es la
setena ciutat mes poblada
d'
Europa
.
[5]
Administrativament, Kiiv es un ≪municipi amb un estatus especial≫ (М?ста державного значення,
Mista derjavnoho znatxennia
, literalment, ciutat d'importancia estatal), independent de l'
oblast
o
provincia de Kiiv
que l'envolta. Kiiv es un centre industrial, cientific, educatiu i cultural important de l'
Europa de l'Est
. Es la seu de nombroses industries tecnologiques, d'unes 200 institucions d'educacio superior i de monuments historics coneguts arreu. La ciutat te una infraestructura de
transport public
extensa i altament desenvolupada, amb un sistema de
metro
inclos.
Al llarg de la seva historia, Kiiv, una de les ciutats mes antigues de l'Europa de l'Est, ha passat per diverses etapes de gran prominencia i de relativa obscuritat. Es considera que la ciutat va ser fundada al
segle
v
com una ciutat comercial a la terra dels
primers eslaus orientals
, es a dir, els que s'autoanomenarien els
Rus de Kiev
. Gradualment va comencar a guanyar prestigi com el centre de la civilitzacio eslava oriental, esdevenint del segle
x
al
xii
la capital cultural i politica del
Principat de Kiev
o Rus' de Kiev, l'estat eslau oriental de l'
edat mitjana
precursor directe de l'estat ucraines modern. La ciutat va ser completament destruida durant la
invasio mongola
de
1240
, i perde la seva influencia en els seguents segles.
Va ser una capital provincial d'importancia marginal als afores dels territoris controlats pels seus poderosos veins: primer el
Gran Ducat de Lituania
, que la va ocupar despres de la
batalla de les Aigues Blaves
de
1362
[6]
seguit per la
Mancomunitat poloneso-lituana
i, finalment,
Russia
. La plaga de
pesta bubonica
va arribar a Kiev el
1770
.
[7]
La ciutat va tornar a prosperar durant la
revolucio industrial
de l'
Imperi Rus
al final del segle
xix
. Despres del periode turbulent que va seguir a la
Revolucio Russa
de 1917, fou capital de la Republica Popular d'Ucraina i des de
1921
Kiev va ser una ciutat important de la
Ucraina sovietica
, i des de
1934
, la seva capital. Durant la
Segona Guerra Mundial
, la ciutat va ser destruida de nou, gairebe completament, pero es va recuperar rapidament als anys de post-guerra, arribant a ser la tercera ciutat mes important de l'
URSS
.
[8]
Post Unio Sovietica
[
modifica
]
Amb la dissolucio de la Unio Sovietica, despres de cinquanta-set anys com a capital de l'
RSS d'Ucraina
, es va proclamar la declaracio d'Independencia d'Ucraina per la
Rada Suprema
el 24 d'agost de 1991, amb
Kiiv
com a capital. Els canvis en la decada de 1990 van ser dificils d'implementar a la ciutat a causa d'una crisi socioeconomica en tot el pais, que va conduir a atur i retallades en la subvencio per al desenvolupament de la ciutat.
Amb el comencament de segle, Kiiv es va convertir repetidament en el centre de les protestes d'Ucraina. Entre el 2000 i 2001, Kiiv es va convertir en el centre de la campanya politica
Ucraina sense Kutxma
, va ser la major protesta de poder contra el govern des de la independencia. Des de novembre de 2004 fins al gener de 2005, hi va haver protestes massives a la ciutat contra la manipulacio de les eleccions presidencials, anomenada la
Revolucio Taronja
. Des del novembre del 2013 fins al febrer del 2014, Kiiv es va convertir al centre de l'
Euromaidan
, durant el qual van morir mes de cent manifestants i centenars van resultar ferits en enfrontaments amb les forces especials de
Berkut
al centre de la ciutat.
Des del 24 de febrer de 2022 la ciutat pateix bombardejos i el setge de tropes de l'exercit rus a la
batalla de Kiiv
, com a part de la
invasio d'Ucraina
. El dia 25 del mateix mes, aquestes tropes arriben a nomes 3 quilometres de la placa central de Kiiv.
[9]
Kiiv te un
clima continental
humit
. Els mesos mes calids son
juny
,
juliol
i
agost
, amb temperatures mitjanes de 13,8-24,8 °C. Els mesos mes freds son
desembre
,
gener
i
febrer
, amb temperatures mitjanes de -4,6 a -1,1 °C. La temperatura mes alta mai registrada a la ciutat va ser de 39,4 °C, el
31 de juliol
del
1936
. La temperatura mes freda mai registrada a la ciutat es de -32,2 °C, el
7
i
9 de febrer
del
1929
. La neu cau en general a partir de mitjan novembre cap a la fi de
marc
, amb un periode lliure de gelades mitjana de 180 dies a l'any, pero superant els 200 dies en els darrers anys.
Govern i politica
[
modifica
]
Estatus juridic i govern local
[
modifica
]
El municipi de la ciutat de Kiiv te un estatus juridic especial dins Ucraina en comparacio amb les altres subdivisions administratives del pais. La diferencia mes significativa es que la ciutat es considera una regio d'Ucraina. Es l'unica ciutat que te doble jurisdiccio. El Cap de l'Administracio Estatal de la Ciutat -el governador de la ciutat- es nomenat pel
President d'Ucraina
, mentre que el Cap del Consell de la Ciutat -l'alcalde de Kiiv- es elegit per votacio popular local.
L'alcalde de Kiiv es
Vitali Klitxko
, que va jurar el carrec el 5 de juny del 2014;
[10]
despres d'haver guanyat les eleccions a l'alcaldia de Kiiv del 25 de maig del 2014 amb gairebe el 57 % dels vots.
[11]
Des del 25 de juny del 2014, Klitxko es tambe cap de l'administracio de la ciutat del Kiiv.
[12]
[13]
Klitxko va ser reelegit per ultima vegada a les eleccions locals de Kiiv del 2020 amb el 50,52 % dels vots, en la primera volta de les eleccions.
[14]
La majoria dels edificis principals del govern nacional estan situats al llarg del carrer Hruixevski (vulytsia Mykhaila Hrushevskoho) i el carrer de l'Institut (vulytsia Instytutska). El carrer Hruixevski porta el nom de l'academic, politic, historiador i estadista ucraines
Mikhailo Hruixevski
, que va escriure un llibre academic titulat: "Bar Starostvo: Notes historiques:
XV-XVIII
" sobre la historia de
Bar, Ucraina
.
[15]
Aquella part de la ciutat tambe es coneix extraoficialment com el barri governamental (en
ucraines
: урядовий квартал).
L'administracio i el consell estatal de la ciutat es troben a l'edifici del consell de la ciutat de Kiiv, al carrer Khreshchatyk. L'administracio i el consell estatal de l'
oblast
(o provincia) es troben a l'edifici del consell de l'
oblast de Kiiv
, a la placa Lesi Ukrayinky (Placa Lesya Ukrayinka). L'administracio estatal del raion de Kiiv-Sviatoxyn es troba prop de Kiltseva doroha (carretera de circumval·lacio) a prospekt Peremohy (avinguda de la Victoria), mentre que el consell local del raion de Kiiv-Sviatoxyn es troba a vulytsia Yantarna (carrer Yantarnaya).
Edificis governamentals de Kiiv
-
-
-
El Ministeri d'Afers Exteriors
-
La seu de l'administracio i el consell estatal, al carrer Khreshchatyk
Organitzacio territorial
[
modifica
]
La ciutat de Kiiv es divideix en 10
raions
(barris o districtes), igual que les provincies o
oblasts
tambe es divideixen en raions: 7 en la riba dreta i 3 a l'esquerra.
[16]
| Mapa
|
Raion
|
Nom en ucraines
|
Superficie en km²
|
Habitants
|
Habitants per km²
|
|
Raion de Holosiiv
|
Голос??вський район
|
160,78
|
232 900
|
1449
|
| Raion d'Obolon
|
Оболонський район
|
110,32
|
315 800
|
2863
|
| Raion de Petxersk
|
Печерський район
|
19,57
|
141 400
|
7225
|
| Raion de Podil
|
Под?льський район
|
34,08
|
192 200
|
5640
|
| Raion de Sviatoxyn
|
Святошинський район
|
102,63
|
336 000
|
3274
|
| Raion de Solomianka
|
Солом'янський район
|
40,52
|
343 800
|
8485
|
| Raion de Xevtxenko
|
Шевченк?вський район
|
26,63
|
229 000
|
8599
|
| Raion de Darnytsia
|
Дарницький район
|
132,24
|
316 800
|
2396
|
| Raion del Desna
|
Деснянський район
|
154,2
|
359 500
|
2331
|
| Raion del Dnieper
|
Дн?провський район
|
66,7
|
346 500
|
5195
|
| Total
|
847,67
|
2 888 470
|
3408
|
-
Mariinskyi Palats (Мар??нський палац) o palau de Maria, la residencia del President d'Ucraina.
-
Opera nacional Taras Xevtxenko
Kiiv es un dels centres culturals mes importants d'
Ucraina
, junt amb altres llocs, com ara
Lviv
o
Kharkiv
. Concentra un sens fi de museus, galeries d'art, teatres, sales de musica i obres arquitectoniques patrimonials. Kiiv te molts diferents teatres, amb uns edificis particularment bells dedicats respectivament a opera, teatre de
titelles
i
circ
.
[17]
Educacio (universitats)
[
modifica
]
Des de fa 9 segles, Kiiv ha estat un centre important del proces intel·lectual a Europa Oriental.
Des del segle
xvii
, l'
Academia Mohila
de Kiiv (1651-1817, i 1991 fins avui) ha preparat nombrosos cientifics de renom.
La primera universitat anomenada com a tal es va obrir a Kiiv el 1843, la Universitat de Sant Volodimir de Kiiv, que va esdevenir un centre punter nacional del pensament, l'educacio i la ciencia.
Avui, Kiiv es el centre de recerca major de l'estat. Entre els centres d'educacio superior, es compten, ordenats per especialitzacio:
- General, pedagogia
- Universitat Nacional Taras Xevtxenko de Kiiv
(Ки?вський нац?ональний ун?верситет ?мен? Тараса Шевченка)
- Academia Nacional de Mohyla
de Kiiv (Нац?ональний ун?верситет Ки?во-Могилянська академ?я)
- Universitat Internacional de Kiiv (Ки?вський м?жнародний ун?верситет, КиМУ)
- Universitat Nacional M. P. Drahomanov de Pedagogia (Нац?ональний педагог?чний ун?верситет ?м. М.П. Драгоманова)
- Arts i humanitats
- Academia Nacional de Musica (Нац?ональна музична академ?я)
- Academia Nacional d'Arts Plastiques i Arquitectura (Нац?ональна академ?я образотворчого мистецтва ? арх?тектури)
- Academia Estatal de Cultura i Arts (Державна академ?я кер?вних кадр?в культури ? мистецтв)
- Universitat Nacional de Cultura i Arts (Ки?вський нац?ональний ун?верситет культури ? мистецтв)
- Tecnica, ciencia, arquitectura
- Universitat Politecnica de Kiiv (Нац?ональний техн?чний ун?верситет Укра?ни ≪Ки?вський пол?техн?чний ?нститут≫)
- Universitat Nacional d'Aeronautica (Нац?ональний ав?ац?йний ун?верситет)
- Universitat Nacional de la Construccio i de l'Arquitectura de Kiiv (Ки?вський нац?ональний ун?верситет буд?вництва ? арх?тектури, КНУБА)
- Academia d'Arquitectura i Enginyeria de la Construccio (Академ?я арх?тектури й буд?вництва)
- Universitat Nacional d'Agronomia (Нац?ональний аграрний ун?верситет)
i moltes institucions de l'Academia Nacional de les Ciencies d'Ucraina (Нац?онально? академ?? наук Укра?ни, НАНУ), com ara:
- Institut de Gas i Petroli d'Ucraina (Укра?нський нафтогазовий ?нститут
- Medicina, farmacia, veterinaria
- Universitat Nacional Oleksandr Bohomolets de Medecina (Нац?ональний медичний ун?верситет ?мен? Олександра Богомольця)
- Economia, empresa, finances
- Universitat Nacional de Comerc i Economia (Ки?вський нац?ональний торговельно-економ?чний ун?верситет, КНТЕУ)
- Universitat Nacional Vadim Hetman d'Economia de Kiiv (Ки?вський нац?ональний економ?чний ун?верситет ?мен? Вадима Гетьмана)
Patrimoni de la Humanitat de Kiiv
[
modifica
]
 Infotaula d'edifici
Kiiv,
Catedral de Santa Sofia
i el
conjunt monastic de Kyievo-Petxerska Lavra
|
|---|
|
 | | La Catedral de Santa Sofia de Kiiv
|
|
|
| Tipus
| Area protegida
i
grup d'estructures o edificis
 |
|---|
|
| Estil arquitectonic
| arquitectura barroca ucrainesa
|
|---|
|
|
| Entitat territorial administrativa
| Kiiv (Ucraina)
|
|
|
|
| Format per
| Monestir de les Coves de Kiiv
Catedral de Santa Sofia de Kiev
|
|---|
|
|
|
| Tipus
| Patrimoni cultural
→ Europa-America del Nord
|
|---|
| Data
| 1990 (14a Sessio),
Criteris PH
:
(i)
,
(ii)
,
(iii)
i
(iv)
|
|---|
| Identificador
| 527
|
|---|
|
|
|
|
|
|
|
| Monestir de les Coves de Kiiv
|
| Tipus
| Patrimoni cultural
|
|---|
| Data
| 1990 (14a Sessio),
Criteris PH
:
(i)
,
(ii)
,
(iii)
i
(iv)
|
|---|
| En perill
| 2023
|
|---|
| Identificador
| 527-002
|
|---|
|
|
|
|
|
| Catedral de Santa Sofia de Kiev
|
| Tipus
| Patrimoni cultural
→ Europa-America del Nord
|
|---|
| Data
| 1990 (14a Sessio),
Criteris PH
:
(i)
,
(ii)
,
(iii)
i
(iv)
|
|---|
| En perill
| 2023
|
|---|
| Identificador
| 527-001
|
|---|
|
|
|
|
|
La
Catedral de Santa Sofia de Kiiv
(Собор свято? Соф??,
transliterat
amb el sistema cientific:
Sobor svjatoj Sofii
,
transcrit
en catala:
Sobor Sviatoi Sofii
, o Соф?йський собор,
transcrit
en catala:
Sofiis'kyi sobor
), i el
conjunt monastic de Kyievo-Petxerska Lavra
(Ки??во-Пече?рська ла?вра,
transliterat
amb el sistema cientific:
Kyjevo-Pe?erska lavra
,
transcrit
en catala:
Kyievo-Petxerska Lavra
, que significa Monestir de les Coves de Kiiv), els dos dels segles
XI-XVIII
, formen part del
Patrimoni Mundial de la Humanitat
inscrit per la
UNESCO
el 1990.
Quant al
conjunt monastic de Kyievo-Petxerska Lavra
(Ки??во-Пече?рська ла?вра), el nom oficial d'aquest conjunt a la pagina de la
UNESCO
en angles i en frances es "Kiev-Petxersk Lavra" i la "laure de Kievo-Petxersk", respectivament. En tots dos casos, el nom original ha perdut la "a" final de la forma femenina de l'adjectiu "petxerska" (de la cova o de les coves), que descriu el substantiu femeni "
lavra
" (monestir), potser per referencia al districte historic de Kiiv anomenat Petxersk (Печерськ), precisament en honor de la
Lavra
en questio. En catala podem dir "
conjunt monastic de Kyievo-Petxerska Lavra
", "
Conjunt monastic de Kiiv-Petxersk
", o traduir-ho directament com "
Monestir de les Coves de Kiiv
".
La casa de les quimeres,
modernisme
ucraines, de l'arquitecte
Lieixek Horodetskyi
.
Universitat Nacional "Kiiv-Mohyla" (NaUKMA) o Academia de Mohyla de Kiiv, fundada el 1632 i la universitat mes antiga del pais.
Universitat Nacional Politecnica de Kiiv (Ки??вський пол?техн??чний ?нститу?т)
Museus i galeries d'art
[
modifica
]
Uns quants museus, llista no exhaustiva
- Museus d'art
- Museu Nacional d'Art d'Ucraina
(Нац?она?льний худо?жн?й музе?й). Tot i que relativament petit, te una bona seleccio de pintura ucrainesa de tots els temps.
[18]
- Museu nacional d'art decorativa popular ucrainesa (Музей укра?нського народного декоративного мистецтва). Un dels museus d'art mes grans d'Ucraina, es troba dins el recinte del
conjunt monastic de Kiivo-Petxersk
.
- Centre de cultura folklorica d'Ucraina - Museu Ivan Hontxar (Укра?нський центр народно? культури ≪Музей ?вана Гончара≫)
[19]
- Museu del patrimoni cultural d'Ucraina - obres d'art d'artistes que es veieren forcats a viure a l'exili
- Museu d'art Occidental i Oriental de Kiiv (Ки?вський музей зах?дного та сх?дного мистецтва), tambe conegut com a Museu d'art de Bohdan i Varvaro Khanenko (Музей Мистецтв ?мен? Богдана та Варвари Ханенк?в) - museu dedicat a l'art d'
Europa Occidental
, per una banda, i per l'altre, a l'art Oriental (
Orient Llunya
,
Orient Proxim
,
Asia central
), de la qual te una magnifica col·leccio. Va ser fundat el 1919, a base de la col·leccio privada dels mecenes,
Bohdan and Varvara Khanenko
i constitueix la major col·leccio d'art estrangera a Ucraina. Durant l'
URSS
era considerada la tercera col·leccio d'aquest tipus despres de l'
Ermitage
a
Sant Petersburg
i el Museu d'art Puixkin a
Moscou
.
- Museu Nacional d'Art Russa (Нац?ональний музей рос?йського мистецтва), museu dedicat exclusivament a l'art russa.
- PintxukArtCentre, museu o galeria d'art contemporani, vegeu a baix sota "galeries d'art".
- Alex Art House - museu privat de col·leccions diverses: cartografia, llibres valuosos, pintura, icones, etc. Fundat el 2009 pel col·leccionista i mecenes, Oleksandr Prohhimak (Олекса?ндр Прогн??мак).
- Museu dels tresors espirituals d'Ucraina (М?ський музей ≪Духовн? скарби Укра?ни≫), museu d'art dedicat a les icones, a l'art naif, com ara obres de la Maria Pryimatxenko, i un espai dedicat a exposicions temporals d'art contemporani. Fundat pel cardioleg Ihor Ponamartxuk (?гор Понамарчук)
- Museus i Cases-museu d'escriptors, pintors, etc
- Casa-museu de Pavlo Tytxyna
. Museu sobre la vida i obra d'aquest poeta i politic ucraines, en greu perill de desapareixer a causa de l'especulacio i falta de politica cultural.
- Casa-museu de Lessia Ukrainka
(Музей Лес? Укра?нки у Ки?в?). Casa-museu on va viure la gran poeta, dramaturg i prosista ucrainesa,
Lessia Ukrainka
, per alguns periodes entre 1890 i 1910.
- Casa-museu de Maksym Rylskyi
(Ки?вський л?тературно-мемор?альний музей Максима Рильського)- sobre el
Maksym Rylskyi
, poeta, traductor i home politic ucraines.
- Museu d'Oleksander Korniitxuk - escriptor
- Museu nacional de Taras Xevtxenko
(Нац?она?льний музе?й Тара?са Шевче?нка), dedicat a
Taras Xevtxenko
, escriptor, poeta, dramaturg, traductor, pintor. Hi ha tres museus al pais dedicats a aquest escriptor, dues a Kiiv i un (casa-museu) al poble de
Xevtxenkove
.
- Casa-museu de Taras Xevtxenko
(Л?тературно-мемор?альний будинок-музей Тараса Шевченка)
- Casa-museu de Mikhail Bulgakov
. L'escriptor rus
Mikhail Bulgakov
va neixer a Kiiv i hi va viure molts anys creatius alli, com tambe a Moscou i altres llocs. Aquest museu es troba a la famosa baixada de sant Andreu, una mena de
Montmartre
ucraines, junt amb el
Museu d'un carrer
.
- Museu de Hryhorii Svitlytsky - artista.
- Casa-museu de Mykola Lysenko (Будинок-музей Миколи Лисенка)- compositor
Mikola Lissenko
.
- Museu de Viktor Kosenko (Мемор?альний каб?нет-музей В?ктора Косенка), compositor, pianista, pedagog.
- Museu de Teatre, Musica i Cinema de Kiiv (Державний Музей Театрального, Музичного та К?номистецтва Укра?ни) - part del
conjunt monastic de Kiivo-Petxersk
- Museus d'historia, arqueologia
- Museu nacional d'historia d'Ucraina (Нац?она?льний музе?й ?сто?р?? Укра??ни)
- Museu de tresors historics d'Ucraina (Музе?й ?стори?чних кошто?вностей Укра??ни), dintre del conjunt del
Monestir de les Coves de Kiiv
.
- Museu d'arqueologia (Археолог?чний музей)
[20]
- Museu nacional de Txornobil (Нац?ональний музей ≪Чорнобиль≫), dedicat a la catastrofe a la central nuclear de
Txornobil
del 1986.
[21]
- Museu de la Gran Guerra Patriotica (Нац?ональний музей ?стор?? Велико? В?тчизняно? В?йни 1941-1945 рок?в). Sobre la
Segona Guerra Mundial
.
- Fortalesa de Kiiv (Ки?вська фортеця,
Kyivska fortetsia
), fortificacions de l'
imperi Rus
a Kiiv, segle
xix
.
- Museu de l'ocupacio sovietica (Музей радянсько? окупац??,
Muzei radianskoi okupatsii
)
- Museu d'un carrer
(Музей одн??? вулиц?). Petit museu dedicat a la historia del carrer on es troba, la
baixada de Sant Andreu
o baixada d'Andrii (Андр???вський узв??з,
Andriivskyi uzviz
). En aquest carrer tambe hi ha la
casa-museu de Bulgakov
.
[22]
- Museus de ciencia, tecnica, etc
- Centre d'informacio de l'aigua (Водно-?нформац?йний центр)
- Museu del metro de Kiiv (Музей Ки?вського метропол?тену)
- Museu del llibre i de la impressio (Музей книги та друкарства), es troba dins el recinte del
Monestir de les Coves de Kiiv
.
- Museu de zoologia (Ки?вський зоолог?чний музей)
- Museu nacional de medecina d'Ucraina (Нац?ональний музей медицини Укра?ни)
- Farmacia-museu de Kiiv (Аптека-музей у Ки?в?)
- Museu de la pedagogia (Педагог?чний музей)
- Museu estatal de l'aviacio (Державний музей ав?ац??)
- Museus recreatius
- Museu de la cera (de figures de cera)
- Temples
- Pobles-museu a Kiiv, pobles museu i cases-museu als alentorns
- Assentament d'en
Mamai
, Centre d'informacio "
Cosac Mamai
" (Мама?ва Слобода, Центр народознавства "Козак Мамай"), es troba al Vidradnyi park (В?драдний парк), al Solomianskyi raion o districte (Солом'янський район) de la ciutat. Recreacio d'un assentament
cosac
del segle
xviii
. Vegeu la
pagina oficial
Arxivat
2009-07-14 a
Wayback Machine
. (en ucraines).
- Museu d'Arquitectura Popular i Etnografia
d'Ucraina (Музей народно? арх?тектури та побуту Укра?ни), prop del poble de
Pyrohiv
, l'
oblast de Kiiv
. Es un museu a l'aire lliure o ecomuseu que conte arquitectura (diversos edificis, com ara habitatges, molins de vent, etc.) i objectes d'art tradicional de tota Ucraina.
- Casa-museu Savka
. Una casa-museu de la vida rural a 10 km de Kiiv al poble de Nove Petrovtsy.
- Algunes galeries d'art importants
Fills il·lustres
[
modifica
]
Galeria d'imatges
[
modifica
]
-
Esglesia de Sant Andreu, una esglesia rococo ortodoxa (!), construida per
Francesco Bartolomeo Rastrelli
.
-
El complex de la Catedral de Sant Miquel.
-
Facana d'entrada a la
Kyievo-Petxerska Lavra
-
La torre-campanar i portal d'entrada al complex de la
Catedral de Santa Sofia
.
-
La Porta d'Or (Золот? Ворота,
Zoloti Vorota
), la porta principal a les muralles de l'antiga Kiiv. L'actual estructura es una barreja de restes arqueologiques i reconstruccio.
-
La Porta d'Or des de davant.
-
Kenassa
o sinagoga
caraita
dissenyada per
Lieixek Horodetskyi
i acabada el 1902. Foto del 1900.
-
Kenassa de Kiiv avui, sense la cupula, que va perdre durant la guerra.
- ↑
De les dues academies normatives en llengua catalana, la Seccio Filologica de l'
Institut d'Estudis Catalans
feu public el seu canvi de criteri de la forma ≪Kiev≫ a ≪Kiiv≫ el
3 de marc
de 2022, en el marc de la
invasio russa d'Ucraina del 2022
.
[1]
L'
Academia Valenciana de la Llengua
, per la seva banda, malgrat haver donat suport implicitament al terme en
ucraines
quan fou adoptat per
A Punt Media
durant el mateix mes de marc,
[3]
no ha comunicat cap posicionament oficial per al canvi d'aquest toponim posterior a la seva publicacio
Criteris per a la fixacio de la toponimia valenciana
de 2019.
Per aquest motiu, l'us de ≪Kiev≫ es pot interpretar com a vigent i normatiu en convivencia amb ≪Kiiv≫ en el conjunt del
domini linguistic
del catala.
- ↑
1,0
1,1
≪
Seccio Filologica de l'IEC: el nom de la capital d'Ucraina es Kiiv
≫. Seccio Filologica de l'
Institut d'Estudis Catalans
, 03-03-2022. [Consulta: 10 marc 2022].
- ↑
≪
A Punt opta per la forma 'Kiiv' per a referir-se a la capital d'Ucraina
≫.
A Punt Media
, 04-03-2022. [Consulta: 10 marc 2022].
- ↑
≪
Poblacio d'Ucraina (Kiiv)
≫ (en ucraines). index.minfin.com.ua. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑
≪
City Mayors: The 500 largest European cities (1 to 100)
≫. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑
Auty
, Robert;
Obolensky
, Dimitri.
A Companion to Russian Studies: An Introduction to Russian History
(en angles). Cambridge University Press, 1981, p. 86.
ISBN 0521280389
.
- ↑
Smallman-Raynor
, Matthew;
Cliff
, Andrew David.
War epidemics: an historical geography of infectious diseases in military
(en angles). Oxford: Oxford University Press, 2004, p. 98 (Oxford Geographical and Environmental Studies Series).
ISBN 9780198233640
.
- ↑
Nikolaevich Mikha?lov
, Nikola?.
Panorama of the Soviet Union
(en angles). Progress Publishers, 1983, p. 164.
- ↑
Welle (www.dw.com)
, Deutsche. ≪
Kiev amanece bajo intensos bombardeos mientras se acercan las tropas rusas | DW | 25.02.2022
≫ (en castella). [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑
≪
Vitali Klitschko sworn in as Kyiv mayor
≫ (en angles). [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑
≪
Klitschko officially announced as winner of Kyiv mayor election
≫ (en angles). [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑
≪
Poroshenko appoints Klitschko head of Kyiv city administration - decree
≫ (en angles). [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑
≪
Poroshenko orders Klitschko to bring title of best European capital back to Kyiv
≫ (en angles). [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑
≪
Vitali Klitschko wins in first round of Kyiv mayor election
≫ (en angles). [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑
Hrushevs?ky?
, Mykha?lo;
Грушевський
, Михайло.
Bars?ke starostvo : istorychni narysy XV-XVIII st.
. L?viv: In-t ukrains?koi arkheohrafii ta dz?h?ereloznavstva im. M.S. Hrushevs?koho, 1996, p. 1 ? 623.
ISBN 5-12-004335-6
.
- ↑
≪
Historia de la subdivisio administrativa de Kiiv
≫ (en ucraines), 03-09-2006. Arxivat de l'
original
el 3 setembre 2006. [Consulta: 27 gener 2022].
- ↑
Vegeu la imatge panoramica interactiva de l'
edifici del teatre de titelles de Kiiv
i unes imatges del teatre a la
pagina del "Deutscher Friedensstifter" a flikr
(en alemany, toponims transcrits del rus).
- ↑
Vegeu:
Article en angles mes una seleccio d'imatges
.
- ↑
vegeu la
pagina oficial
.
- ↑
vegeu la
pagina oficial
- ↑
Vegeu la seva
pagina oficial
, en ucraines, rus i angles
- ↑
Pagina oficial
(principalment en rus, amb parts en ucraines i angles)
- ↑
Vegeu tambe la seva
pagina oficial
Arxivat
2009-10-17 a
Wayback Machine
. (en ucraines i rus)
Bibliografia
[
modifica
]
Enllacos externs
[
modifica
]