Pagina del
Precis du systeme hieroglyphique
de Champollion
Jean-Francois Champollion
, conegut tambe com a
Champollion el jove
, (
Fijac
,
23 de desembre
de
1790
-
Paris
,
4 de marc
de
1832
) fou un
egiptoleg
frances
, considerat com el pare de l'
egiptologia
gracies al fet que va aconseguir desxifrar els
jeroglifics
.
[1]
Des de ben jove ja va destacar sobre els altres nens de la seva edat: comenca a parlar
llati
als nou anys,
hebreu
als tretze, i
arab
als catorze. Va ser considerat un nen prodigi. Fins als vuit anys va estudiar a
Fijac
, despres se'n va anar a viure a
Grenoble
, amb el seu germa
Jacques
que li va fer classes durant dos anys, fins que va ingressar al liceu.
Va comencar llavors el seu interes per l'estudi dels jeroglifics egipcis i gracies al seu germa Champollion-Figeac,
va aconseguir una copia de les inscripcions de la
pedra de Rosetta
, escrites en jeroglific, grec i demotica (una forma abreujada de l'escriptura
hieratica
). Comprenent que el desxiframent d'aquesta llengua oblidada durant segles passava per l'estudi de les llengues mes proximes, va anar
Paris
el
1808
per a estudiar, entre altres, el
copte
i l'
etiop
.
Es va lliurar tan a fons a l'estudi d'aquestes llengues que, encara tot just un adolescent, reeixi compilar un diccionari copte de dos mil pagines. En aquesta epoca, va escriure al seu germa: ≪Jo em consagro completament al copte. Vull coneixer l'egipci tant com la meva propia llengua materna, perque en aquesta llengua estara basat el meu gran treball sobre els papirs egipcis≫ Champollion,
1807
(tenia setze anys)
El desxiframent dels jeroglifics era un ardu treball. Champollion era la darrera baula en una cadena d'erudits que
havien desxifrat elements
de l'escriptura egipciana.
[3]
Ell ja havia comencat l'estudi abans de 1807 i l'any
1808
descobri el principi dels lligams dels signes. Comenca a treballar llavors sobre les analogies trobades amb un dels dialectes coptes: l'absencia de vocals en l'escriptura
egipcia
. El
1810
teoritza que els signes poden ser ideogrames (expressant una idea) o fonogrames (expressant un so). El 1812 estableix una cronologia d'escriptures: les cursives eren una versio simple i posterior als jeroglifics. El
1816
va haver d'interrompre les seves investigacions i fou exiliat a Fijac a causa de les seves inclinacions bonapartistes.
Va desenvolupar, amb el seu germa Jacques, un sistema d'ensenyament primari basat en el monitoratge. Va tornar a
Grenoble
el
1817
i es casa amb Rosine Blanc, filla d'un advocat i germana de l'esposa del seu germa.
[4]
Nomenat professor adjunt d'historia, va prosseguir l'estudi dels jeroglifics. L'any 1819 va deduir, despres de l'estudi dels papirs del
Llibre dels morts
que l'escriptura hieratica es una simplificacio dels
jeroglifics
. A partir del 1821 inicia els seus treballs per a desxifrar els caracters dels jeroglifics de la
pedra de Rosetta
, que esta escrita en grec, demotic i jeroglifics egipcis. Aquest estudi de la pedra de Rosetta li va permetre de desxifrar els primers rotllos reials del mateix
Ptolemeu V
escrits sobre ella i, posteriorment, els de Cleopatra trobats a la base d'un obelisc i sobre un papir bilingue (grec i jeroglific); a partir d'aquesta troballa fonamental va establir una pauta per a la interpretacio jeroglifica. Va obtenir d'aquesta manera el valor alfabetic de dotze signes.
Champollion anuncia les seves propostes de lectura dels cartutxos grecoromans a
Lettre a M. Dacier relative aux hieroglyphes phonetiques
, obra que completa el
22 de setembre
de
1822
i a traves de la qual donava a coneixer part del seu descobriment sobre desxiframent dels jeroglifics. Llegi la carta a l'
Academia de les inscripcions i llengues antigues
el
27 de setembre
, i Young estava entre l'audiencia
[5]
Aquesta carta es considerada habitualment el document fundacional de l'
egiptologia
.
| ≪
|
Es un sistema complex, una escriptura que es, al mateix temps, figurativa, simbolica i fonetica, expressada en un mateix text, en una mateixa frase, jo diria gairebe en una mateixa paraula
|
≫
|
| ? Jean-Francois Champollion,
Lettre a M. Dacier relative aux hieroglyphes phonetiques,
1822
|
Faltaven encara dos anys perque Champollion publiques el seu ≪Resum del sistema jeroglific dels antics egipcis≫ (
Precis du systeme hieroglyphique des anciens egyptiens
), i obris les portes a l'
egiptologia
cientifica
. Els seus descobriments suscitaren moltes controversies i critiques de banda dels seus contemporanis, especialment les del seu ancia professor,
Silvestre de Sacy
.
El
1826
fou nomenat conservador oficial de les col·leccions egipcies del
Museu del Louvre
. Convence el rei
Lluis XVIII de Franca
de la conveniencia de comprar la col·leccio del consol angles a Egipte,
Henry Salt
. Va demanar una vegada mes la col·laboracio de Lluis XVIII per a comprar la col·leccio d'antiguitats reunides pel consol de Franca a Egipte Bernardino Drovetti, dipositada a
Tori
, el rei la va trobar molt cara i va rebutjar la idea, aquesta primera col·leccio consistia en mes de mil peces arqueologiques, pero anys despres a causa de la insistencia de Champollion, reeixi convencer
Carles X de Franca
, que l'autoritza a comprar la segona drovettiana (col·leccio reunida per
Bernardino Drovetti
), que serviria mes endavant de base al futur museu Egipci del Louvre. Realitza d'altres adquisicions de major importancia, la mes celebre la de l'
obelisc
de
Luxor
, que va ser enderrocat el
1831
i erigit de nou a
Paris
, a la
Placa de la Concordia
, el desembre de
1833
.
Missio franco-toscana a Egipte
[
modifica
]
Del
1828
al
1830
realitza, per fi, el seu gran somni: se'n va amb una missio cientifica a l'
Egipte
i recull nombroses dades i objectes.
Confirma sobre el terreny els seus descobriments, retorna la veu als monuments de l'antic
Egipte
i dona llum a una nova disciplina: l'
egiptologia
. Carles X de
Franca
i el gran duc de
Toscana
, Leopold II, van acceptar financar l'expedicio de dotze membres dirigida per Champollion i el seu primer deixeble l'orientalista Italia,
Ippolito Rosellini
. Partiran del port de
Tolo
el
21 de juliol
de
1828
i van desembarcar a
Alexandria
el
18 d'agost
.
La
tomba
de Champollion, presidida per un
obelisc
, al
Cementiri del Pere-Lachaise
de
Paris
.
Des de Wadi Halfa, enviara la seva segona
Lettre a M. Dacier
, on respon a tots els seus detractors sobre els seus nous descobriments. Durant un temps va viure a la tomba de
Ramses IV
. Es dura amb ell dos baixos relleus de la tomba de Sethy I, un acabara al Louvre i l'altre al museu Egipci de Florencia. Champollion tambe va tallar el seu nom en un pilar a Karnak. L'expedicio va tornar al Caire a finals de setembre de 1829 on l'expedicio va comprar 10.000 francs d'antiguitats, un pressupost que els va estendre el ministre Rochefoucauld que tindra com destinacio final la col·leccio egipcia en el
museu del Louvre
. Arribats a Alexandria, se'ls va avisar que el vaixell frances que els portaria de tornada es va retardar, i van haver de romandre aqui dos mesos fins al sis de desembre. Al seu retorn a Alexandria,
Muhammad Ali Paixa
va oferir els dos obeliscs situats a l'entrada del
temple de Luxor
a Franca el 1829, pero nomes un
va ser transportat
a Paris, que es troba a la
placa de la Concorde
des de
1834
.
[7]
En una carta al Paixa va recomanar que es controles estrictament el turisme, l'excavacio i el trafic d'artefactes, i els suggeriments de Champollion poden haver portat a l'ordenanca de Muhammad Ali de 1835 que prohibeix totes les exportacions d'antiguitats i ordena la construccio d'un museu on albergar els artefactes antics.
[8]
La seva col·leccio de dibuixos i notes era immensa, una bona part seran publicades a la serie de deu volums
Monumenti dell'Egitto i della Nubia
, publicada per Rosellini. Al seu retorn de l'expedicio obte la catedra d'Arqueologia Egipcia al
College de France
,
[1]
i es triat com membre de l'Academia de les inscripcions i llengues antigues (L'Academie des Inscriptions et Belles-lettres).
Va morir a
Paris
, el
4 de marc
de
1832
, d'un atac d'
apoplexia
. El seu funeral es va celebrar a terme a l'esglesia de Saint-Roch on havia apres copte. Conforme als seus ultims desitjos, va ser enterrat al
cementiri del Pere-Lachaise
a costat de la tomba de
Jean Baptiste Joseph Fourier
.
A la ciutat natal de
Fijac
s'ha creat el Museu Champollion i de les escritures a una placa que porta tambe el seu nom.
[9]
A la mateixa ciutat s'exposa una reproduccio de la pedra de Rosetta obra de l'artista
Joseph Kossuth
, realitzada en granit negre portat des de
Zimbabue
. Als seus tres esglaons estan inscrits els textos en jeroglific, demotic i grec, a la placa anomenada
Place des Ecritures
(placa de les escriptures). Un dels liceus de Grenoble duu el seu nom en reconeixement al seu treball.
La seva biografia
[
modifica
]
Potser s'hauria perdut gran part del material sobre Champollion si no l'hagues estudiat i recollit la seva primera biografa,
Hermine Hartleben
, que al 1906 va editar en dos volumns, a l'editorial Weidmann, de Berlin, la seva monumental biografiaː
Champollion. Sein Leben und sein Werk
, que continua essent el llibre de referencia absolut, sobrenomenat ≪el Hartleben≫.
[10]
[11]
[12]
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
≪
Jean-Francois Champollion
≫. GEC. [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑
Sanchez
, Cesar. ≪
Els jeroglifics egipcis traduits per xamba per Champollion
≫.
Histories d'Europa
, 27-03-2018. [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑
Vallejo
, Juan Jesus.
Breve historia del Antiguo Egipto
(en castella). Madrid: Ediciones Nowtilus, 2005.
ISBN 978-84-9763-214-0
.
- ↑
Adkins
, Lesley;
Adkins
, Roy.
The Keys of Egypt: The Obsession to Decipher Egyptian Hieroglyphs
(en angles). HarperCollins, 2000, p. 182, 187.
ISBN 978-0-06-019439-0
.
- ↑
Baker
, Benjamin. ≪Cleopatra's Needle≫. A:
Minutes of Proceedings of the Institution of Civil Engineers
(en angles). Institution of Civil Engineers, 1880, p. 234.
- ↑
Fagan
, B. M..
The rape of the Nile: tomb robbers, tourists, and archaeologists in Egypt
(en angles). Boulder, Colorado: Westview Press, 2004, p. 170.
ISBN 978-0-8133-4061-6
.
- ↑
≪
Museu Champollion (Figeac)
≫. Museu de la ciencia i de la tecnica de Catalunya, 01-07-2018. [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑
≪
Hartleben, Hermine
≫. The Online Books. [Consulta: 24 marc 2024].
- ↑
Hartleben
, Hermine. ≪
Hermine Hartleben - livres et romans de l'auteur aux Editions Pygmalion
≫ (en frances). [Consulta: 24 marc 2024].
- ↑
Virenque
, Helene ≪
Hermine Hartleben, biographe de Jean-Francois Champollion
≫.
Senouy (Association Dauphinoise d'egyptologie)
, 01-01-2015.
Bibliografia
[
modifica
]
- Robinson
, Andrew.
Cracking the Egyptian Code: The Revolutionary Life of Jean-Francois Champollion
(en angles). Oxford University Press, 2012.
ISBN 9780199914999
.
Enllacos externs
[
modifica
]