La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona , predecessor del navarres, des del primer monarca Ennec Aritza fins a Sanc VI , primer monarca a prendre el titol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisio entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, despres integrada a la Monarquia Hispanica , la segona es mantindra independent fins a la seva integracio a la Corona de Franca amb l'adveniment d' Enric III de Navarra com a rei de Franca. El titol s'ha mantingut a Espanya, mentre que a Franca desapareix amb la Revolucio Francesa i la reorganitzacio del territori frances en departaments.

Dinastia Ennega [ modifica ]

Aquesta dinastia aconseguira posar un control cristia a la zona de Navarra, amb el titol de ≪Rei de Pamplona≫, i es mantindra fins al segle  x , aturant les alternances de poder a Pamplona i mantenint amistat amb els seus familiars, els Banu Qasi . ^{[1] [2]}

Periode	Monarca	Rao
824 - 852	Ennec Aritza
852 - 870	Garcia I	Fill de l'anterior
870 - 882	Garcia Ximenes	Regent en absencia de Fortuny I
882 - 905	Fortuny I	Fill de Garcia I [3]
905 ?	Garcia II [4] [n. 1]	Fill de l'anterior

Dinastia Ximena [ modifica ]

Fortuny va ser destronat i reclos al monestir de Leire. La dinastia Ximena s'uneix a l'Ennega a traves del matrimoni de Toda Aznar , neta de Fortuny I. ^[2] Els reis d'aquesta dinastia son els seguents: ^{[5] [6]}

Periode	Monarca	Rao
905 - 926	Sanc I
927 - 931	Ennec Garces i Ximeno Garces	Co-regents per minoria d'edat
931 - 970	Garcia III	Fill de Sanc Garces I
970 - 994	Sanc II	Fill de l'anterior
994 - 1000	Garcia IV	Fill de l'anterior
1000 - 1035	Sanc III	Fill de l'anterior
1035 - 1054	Garcia V [7]	Fill de l'anterior
1054 - 1076	Sanc IV [8]	Fill de l'anterior
1076 - 1094	Sanc V [9]	Cosi de l'anterior
1094 - 1104	Pere I [10]	Fill de l'anterior
1104 - 1134	Alfons I [11]	Germa de l'anterior
1134 - 1150	Garcia VI [12]	Escollit per nobles i prelats

A mitjans de 1162, Sanc VI pren la decisio de substituir el titol pamplones pel de ≪Rei de Navarra≫: ^{[13] [14]}

Periode	Monarca	Rao
1150 - 1194	Sanc VI [14]	Fill de l'anterior
1194 - 1234	Sanc VII [15]	Fill de l'anterior

Dinastia Xampanya [ modifica ]

El 1234, Sanc VII mor sense fills legitims. L'hereu legitim per a Navarra va ser Teobald IV de Xampanya, primogenit de Blanca de Navarra , germana de Sanc VII, iniciant la dinastia Xampanya a Navarra: ^{[16] [17]}

Periode	Monarca	Rao
1234 - 1253	Teobald I	Nebot de l'anterior
1253 - 1270	Teobald II	Fill de l'anterior
1270 - 1270	Enric I	Germa de l'anterior
1274 - 1305	Joana I	Filla de l'anterior
1284 - 1305	Felip I [18]	Rei jure uxoris amb Joana I

Dinastia Capet o de Hutin [ modifica ]

A la mort de la reina Joana, el seu fill, Lluis de Hutin, va ser proclamat rei de Navarra; la corona navarresa s'unia durant aquest periode a la francesa: ^{[19] [17]}

Periode	Monarca	Rao
1305 - 1316	Lluis I	Fill de l'anterior
1316	Joan I [20] [n. 2]	Fill de l'anterior
1316 - 1322	Felip II	Germa de Lluis I
1322 - 1328	Carles I	Germa de l'anterior
1328 - 1349	Joana II	Filla de Lluis I
1328 - 1343	Felip III [21]	Rei jure uxoris amb Joana II

Dinastia d'Evreux [ modifica ]

Joana II va casar-se amb Felip d'Evreux i, amb aquest matrimoni, inicia una nova dinastia en els seus fills: ^{[17] [22]}

Periode	Monarca	Relacio
1349 - 1387	Carles II	Fill de l'anterior
1387 - 1425	Carles III	Fill de l'anterior
1425 - 1441	Blanca I	Filla de l'anterior

Dinastia Trastamara [ modifica ]

A la mort de Blanca I, Joan II d'Arago va seguir regnant i ostentant el titol de rei de Navarra, segons havia dictat en el seu testament la seva esposa que, de manera confusa, nomenava hereu a Carles de Viana , pero pregava que no prengues el titol de rei mentre visques el seu pare. Aquest fet va contribuir a l'esclat de la guerra civil navarresa entre pare i fill, que s'uni despres, tambe, a la guerra civil catalana . La guerra entre els dos bandols es perllonga fins a la mort de Carles el 1461 . ^{[23] [24]}

Periode	Monarca	Rao
1425 - 1479	Joan II	Rei jure uxoris amb Blanca I [n. 3]
1441 - 1450	Carles IV [25] [n. 4]	Rei de dret
1461 - 1464	Blanca II [26] [n. 5]	Reina de dret
1479	Elionor I [27] [n. 6]	Filla de l'anterior

Dinastia Foix [ modifica ]

Elionor I estava casada amb Gasto IV de Foix , ^[22] el seu fill Gasto de Foix va ser princep de Viana, pero a la mort d'aquest, el successor va ser el seu fill Francesc Febus . ^{[28] [29]}

Periode	Monarca	Rao
1479 - 1483	Francesc I	Net de l'anterior
1483 - 1513	Caterina I	Germana de l'anterior

Divisio del regne [ modifica ]

Alta Navarra [ modifica ]

Dinastia Trastamara [ modifica ]

Francesc i Caterina serien els unics representants de la dinastia dels Foix a l'Alta Navarra, el 1492 , el seu oncle Ferran II d'Arago ocupa la major part de Navarra i l'annexiona a la Corona d'Arago , si be el 1515 les corts castellanes reunides a Burgos va annexionar-la a la Corona de Castella . ^[30] Des d'enca, a l' Alta Navarra regnen els reis de Castella i, despres, d'Espanya:

Baixa Navarra [ modifica ]

Dinastia Albret [ modifica ]

D'altra banda, els descendents de Caterina, nascuts com a membres de la dinastia Albret, pel matrimoni de la seva mare amb Joan Albret , van continuar regnant a la Baixa Navarra . ^{[30] [22]}

Periode	Monarca	Rao
1484 - 1516	Joan III [31]	Espos de l'anterior
1518 - 1555	Enric II [32]	Fill de l'anterior
1555 - 1572	Joana III [33]	Filla de l'anterior
1555 - 1562	Antoni I [34]	Rei jure uxoris amb Joana III

Dinastia Borbo [ modifica ]

Joana III va casar amb Antoni de Borbo , traspassant el regne de Navarra dels Albret als Borbo. ^[34] L' hugonot Enric III va regnar a Franca com Enric IV, sent reconegut com a rei de Franca pels Estats Generals a Blois el 1593 , despres que es convertis al catolicisme , a la mort d' Enric III de Franca sense descendents. ^[35]

Periode	Monarca	Rao
1572 - 1610	Enric III	Fill de l'anterior
1610 - 1620	Lluis II	Fill de l'anterior

El 1607 Enric decreta la unio de les dues corones, quedant Navarra com a ≪pais d'estat≫, amb autonomia propia, retallada pel seu fill Lluis II el 1611 , el qual finalment incorporaria el regne de Navarra als territoris de la Corona de Franca el 1620 , convertint el titol navarres en un dels del rei de Franca. Tot i aixi, mantindria aquesta autonomia fins a l'abolicio del titol i la reorganitzacio de les regions franceses arran de l'esclat de la Revolucio Francesa . ^{[36] [37]}

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Larios Martin , Jesus. Dinastias reales de Espana (en castella). Madrid: Hidalguia, 1986.  
• Ongay , Nelly ≪ De condes a reyes : los senores de Champana herederos del reino de Navarra (1234) ≫ (en castella). Estudios de Historia de Espana , XII, 2, 2010. Arxivat de l' original el 2014-02-26. ISSN : 0328-0284 [Consulta: 26 febrer 2014].
• Salas Merino , Vicente. La Genealogia de Los Reyes de Espana (en castella). Madrid: Vision Libros, 2007. ISBN 978-84-9821-767-4 .  

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Llista de reis de Navarra

• Regne de Navarra