El
Regne de Castella
va sorgir al
segle
x
, a partir del
comtat de Castella
, despres de l'entronitzacio de
Ferran I
.
[1]
Aquesta terra era habitada majoritariament per habitants d'origen
cantabre
i
basc
amb un dialecte romanc propi, el
castella
i unes lleis diferenciades. El seu nom probablement prove de la gran quantitat de castells que es trobaven en la zona.
Comtat de Castella
[
modifica
]
L'any
929
el
Comtat de Castella
es va independitzar del
Regne de Lleo
amb el comte
Ferran Gonzalez
, que unifica tots els territoris i feu dels seus dominis un
comtat
hereditari a l'esquena dels reis de Lleo.
Regne de Castella
[
modifica
]
Castella
sota domini navarres.
L'any 1029
Sanc el Major
adquireix el Comtat de Castella a la seva esposa
Munia de Castella
, germana de l'ultim comte de Castella,
Garcia II de Castella
. Amb l'ascens de Sanc III, el comtat de Castella esdeve un regne gracies al seu titol de
rei de Navarra
. A la seva mort, ocorreguda l'any
1035
, deixa un minvat Comtat de Castella al seu fill
Ferran I
.
Ferran I, casat al seu torn amb
Sanca de Lleo
, germana de
Beremund III
, provoca una guerra en la qual mori el sobira lleones a la
batalla de Tamaron
. Al morir sense descendencia directa, Ferran I esgrimi els drets de la seva esposa Sanca i ell mateix prengue el poder, i fou nomenat rei de Lleo el dia
22 de juny
de
1038
. Aquesta seria la primera unio dels regnes de
Lleo
i Castella. Ferran va ser rei mes important de la segona meitat del segle
xi
. Va conquerir
Coimbra
i va atacar els regnes andalusins, exigint-los un tribut conegut com a
paria
. L'estrategia de Ferran era continuar demanant paries fins que el taifa estigues molt debilitat militarment i economicament. Va repoblar tambe les fronteres per mitja de furs.
A la mort de Ferran I, ocorreguda el
1065
, el seu testament segui la tradicio navarresa de dividir els regnes entre els hereus:
Sanc II de Castella
s'alia amb el seu germa
Alfons VI de Lleo
i entre ambdos conquistaren Galicia a mans del seu germa petit,
Garcia I de Galicia
. Sanc II, no content amb Castella i la meitat del
Regne de Galicia
, ataca al seu germa i ocupa Lleo amb l'ajuda de
Rodrigo Diaz de Vivar
. Gracies a la seva germana Urraca, a la ciutat de
Zamora
es refugia el gruix de l'exercit lleones, al que Sanc assetja pero on el rei castella es assassinat el
1072
pel noble lleones
Vellido Dolfos
, retirant-se les tropes castellanes. D'aquesta manera
Alfons VI de Lleo
recupera tot el territori, governant com a rei de Lleo, Castella i Galicia. Aquesta es la segona unio dels regnes de Lleo i Castella, no obstant aixo, segueixen existint dos regnes diferenciats.
Alfons VI, el Valent, va colonitzar amb poblacio dels seus regnes les zones de
Segovia
,
Avila
i
Salamanca
. En haver assegurat les fronteres, el rei Alfons va conquerir el poderos regne andalusi de Toledo el
1085
.
Toledo
, l'antiga capital dels visigots, era una localitat ideologicament molt significativa, i la conquesta va fer d'Alfons un dels reis mes reconeguts del mon cristia. Va adoptar el titol d'
Imperator totious Hispanie
('Emperador de totes les Espanyes', en el sentit geografic del terme). Alfons va aplicar una politica molt mes agressiva contra les taifes, les quals van demanar el suport dels almoravits africans. Amb Alfons VI es produeix un acostament a la resta de regnes europeus, especialment al
Regne de Franca
, casant a les seves filles
Urraca
i
Teresa
amb
Ramon de Borgonya
i
Enric de Borgonya
. A la mort d'Alfons VI fou succeit per la seva filla
Urraca I de Castella
. Aquesta es va casar, en segones nupcies, amb
Alfons I d'Arago
, pero al no assolir la unificacio dels regnes i a causa dels grans enfrontaments de classes entre els dos regnes, Alfons I va repudiar Urraca el
1114
, el que va aguditzar els enfrontaments entre els dos regnes. Si be el papa
Pasqual II
havia anul·lat el matrimoni anteriorment, ells seguiren junts fins a aquesta data. Urraca tambe va haver d'enfrontar-se al seu unic fill,
Alfons
, que fou inicialment nomenat
Rei de Galicia
, per a fer valer els seus drets sobre aquest regne.
A la mort d'Urraca l'any
1126
Alfons VII fou nomenat rei de Castella i de Lleo, annexionant-se posteriorment terres dels
regnes de Navarra
i
Arago
, a causa de la debilitat d'aquests regnes causada per la seva secessio a la mort d'Alfons I d'Arago. Al seu torn renuncia el seu dret a la conquesta de la costa
mediterrania
a favor de la nova unio del Regne d'Arago amb el
Comtat de Barcelona
mitjancant el casament de
Peronella d'Arago
amb
Ramon Berenguer IV
.
A la mort d'Alfons VII els seus dominis foren dividits novament,
[2]
sent
Sanc III de Castella
nomenat rei el
1157
fixant-se les delimitacions entre els dos regnes al
tractat de Sahagun
de 1158.
[3]
La incorporacio de la
Senyoria de Biscaia
a Castella va tenir lloc de forma definitiva en 1200, despres de la campanya duta a terme per
Alfons VIII de Castella
a
Alaba
, Trevino i Guipuscoa.
[4]
L'any
1230
novament aparegue la rivalitat entre els dos regnes en ser nomenat
Ferran III de Castella
hereu dels dos regnes novament gracies a l'herencia del seu pare,
Alfons IX de Lleo
, i la cessio del regne per part de la seva mare,
Berenguera de Castella
. Ferran III va aprofitar el declivi de l'
imperi almohade
per a conquerir la vall del riu
Guadalquivir
mentre que el seu fill
Alfons
prenia el
Regne de Murcia
.
Les Corts de Lleo i Castella es van fondre, moment el qual es considera que sorgeix la
Corona de Castella
, formada per distints regnes: Castella,
Lleo
,
Galicia
i
Toledo
, aixi com regnes i senyories conquistats als arabs (
Cordova
,
Murcia
,
Jaen
,
Sevilla
i
Molina d'Arago
). Els regnes van conservar el seu dret i organitzacio social, fins al punt que a les persones del Regne de Castella que eren jutjades en el Regne de Toledo i en el de Lleo se'ls aplicava el dret del de Castella.
Simbols del Regne de Castella
[
modifica
]
Fou a partir del regnat d'
Alfons VIII
que es comencaren a utilitzar l'
escut
i el
peno
.
- ↑
≪
Regne de Castella
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
regne de Castella
≫. enciclopedia.cat. [Consulta: 10 maig 2019].
- ↑
de la Montana Conchina
, Juan Luis;
Clemente Ramos
, Julian ≪La Extremadura cristiana (1142-1230): ocupacion del espacio y transformaciones socioeconomicas≫ (en castella).
Historia. Instituciones. Documentos
, 21, 1994, pag. 85.
ISSN
:
0210-7716
.
- ↑
Lopez-ibor Alino
, Marta ≪El ≪senorio apartado≫ de la Cofradia de Arriaga y la incorporacion de la Tierra de Alava a la Corona de Castilla en 1332≫ (en castella).
En la Espana Medieval
, 4, pag. 513 [Consulta: 16 abril 2022].
|
|---|
| Batalles destacades
| | |
|---|
| Regnes catolics
| |
|---|
| Estats islamics
| |
|---|