Guerra de Transnistria

Tipus	guerra
Data	2 novembre 1990  ?  21 juliol 1992
Lloc	Transnistria
Estat	Moldavia
Participants	Transnistria , Russia , Ucraina i Moldavia

La Guerra de Transnistria es refereix a una serie de conflictes armats a petita escala que van esclatar entre la Guardia Republicana de Transnistria , milicians i unitats cosaques, recolzades pel 14e exercit rus i la policia i exercit moldaus , comencat el novembre de 1990 a Dub?sari (en rus , Dubossary ( rus : Дубоссaры cant). La lluita es va intensificar l'1 de marc de 1992, quan Moldavia que acabava d'independitzar, va ser reconeguda per les Nacions Unides . Es va alternar amb alguns periodes d' alto el foc , va durar tota la primavera fins al comencament de l'estiu de 1992 , quan un alto el foc definitiu, que ha estat respectat fins ara, va ser declarat el 21 de juliol .

Antecedents [ modifica ]

Antecedents historics [ modifica ]

Abans de l'ocupacio sovietica de Besarabia i Bukovina del Nord i la creacio de l' RSS de Moldavia el 1940, la part besarabiana de Moldavia , es a dir la part situada a l'oest del riu Dniester (Nistru), estava unida a Romania (1918 - 1940 ). El pacte Molotov-Ribbentrop entre la Unio Sovietica i l'Alemanya nazi, que van resultar en els fets esdevinguts el 1940, van ser denunciats per l'actual Moldavia com a ≪nul i inexistent≫ a la seva Declaracio d'independencia de 1991. No obstant aixo, despres de la dissolucio de la Unio Sovietica, els canvis territorials de 1940 seguien vigents.

Abans de la creacio de l'RSS de Moldavia, l'actual Transnistria formava part de l' RSS d'Ucraina , com una republica autonoma anomenada Republica Autonoma Socialista Sovietica de Moldavia , amb Tiraspol com a capital (1924-1940). Aquesta republica cobreix aproximadament els 10 % del territori moldau.

Antecedents politics [ modifica ]

A la fi de la decada de 1980, la situacio politica de la Unio Sovietica canviava a causa de la politica de Gorbatxov com la perestroika i el glasnost , que permetien certa liberalitzacio politica a nivell regional (de republica). A l'RSS de Moldavia, com en altres parts de la Unio on els russos eren una minoria etnica, els partits que propugnaven un reneixer nacional van esdevenir la major forca politica. No obstant aixo, alguns russos veien aquestes tendencies com una manifestacio d'un nacionalisme exclusivista. Aquesta oposicio als nous corrents politics es va manifestar de forma mes palpable a Transnistria, on, al contrari de la resta de l'RSS de Moldavia , els ciutadans d'etnia moldava (39,9 %) eren minoria enfront dels de majoria eslava de russos i ucrainesos (53,8 %) segons dades del cens de 1989 a Transnistria.

Des de setembre de 1989, es van produir fortes protestes a la regio en contra dels moviments nacionalistes del govern central. ^[1] Mentre que alguns creuen que la combinacio d'una historia diferent (especialment en el periode entre 1918 i 1940) i de la por dels moldaus a ser discriminats va donar lloc als desitjos separatistes, uns altres pensen que les tensions estrictament etniques no poden explicar completament el conflicte. John Mackinlay i Peter Cross van estudiar els informes de baixes i van trobar un nombre significatiu de transnitris com de moldaus que van lluitar junts en ambdos bandols de la guerra. Per aixo, suggereixen que el conflicte es de naturalesa sobretot politica. ^[2]

El 31 d'agost de 1989 , el Soviet Suprem de l'RSS de Moldavia va aprovar dues lleis. Una feia del moldau llengua oficial, en lloc del rus , que era la llengua oficial de tota la Unio Sovietica. La segona llei aprovava el retorn de l'alfabet romanes de tipus llati . El terme llengua moldava era utilitzat a l'antiga Unio Sovietica per descriure un dialecte virtualment igual a l'idioma romanes entre els anys 1940 i 1989.

El 27 d'abril de 1990 , el Soviet Suprem de l'RSS de Moldavia va adoptar la bandera tricolor tradicional (blava, groc i vermell) amb l'escut moldau i va canviar l'himne nacional al ≪De?teapt?-et, romane!≫, la canco revolucionaria de 1848 que tambe havia estat l'himne de Romania abans de 1946 i despres de 1989. A la fi del mateix any (1990), les paraules Sovietica i Socialista van ser eliminades del nom del pais, que va passar a anomenar-se Republica de Moldavia . Aquests fets, al costat de la fi del domini comunista a la veina Romania al desembre de 1989 i l'obertura parcial de la frontera entre Moldavia i Romania el 6 de maig de 1990, van fer que molts a Transnistria i Moldavia creguessin que la unio entre Romania i Moldavia era inevitable, la qual cosa significava que el rus mai tornaria a ser llengua oficial. Al moment de l'esclat de la guerra, la majoria en tots dos bandols de Moldavia pensaven que, en un futur proper, Moldavia s'uniria a Romania, deixant a la minoria russa alienada.

Conflicte politic [ modifica ]

Les lleis sobre l'idioma presentaven un problema particularment farragos, ja que una gran proporcio de la poblacio no moldava de l'RSS de Moldavia no parlava moldau (romanes). El problema de l'idioma oficial a l'RSS de Moldavia s'havia convertit en un nus gordia , que va ser exagerat i, potser, polititzat intencionadament. Alguns veien les noves lleis com a discriminatories i van criticar la seva rapida implantacio. Uns altres, no obstant aixo, es queixaven que les lleis no es complien.

Els diferents antecedents historics abans de 1940, les diferencies etniques, la composicio social (fins a un terc de la poblacio de Transnistria eren emigrants nouvinguts d'altres regions de l'antiga URSS), les diferencies socioeconomiques (un major nombre de treballadors industrials i qualificats a Transnistria que a la resta de Moldavia) i el rerefons politic, van fer ressorgir els sentiments separatistes.

Les protestes de Transnistria enfront del govern central anaven acompanyades de moviments politics a favor d'una major autonomia i autogovern en els assumptes locals. La policia moldava va dur a terme la seva primera accio contra els separatistes el 12 de juny de 1990 a Dub?sari, com a resposta a unes decisions que haguessin aillat de forma efectiva parts de Transnistria respecte del govern central.

El 2 de setembre de 1990 , es proclama la Republica Moldava Pridnestroviana (RMP); ≪Pridnestroviana≫ es el nom de Transnistria en rus. El 22 de desembre de 1990 el president Mikhail Gorbatxov va signar un decret que declarava invalides les decisions del Segon Congres dels Diputats de Transnistria del 2 de setembre. Durant dos mesos, les autoritats moldaves es van abstenir de prendre mesures contra aquesta proclamacio. Transnistria va ser una de les republiques no reconegudes que van sorgir per tota l'URSS, al costat de Abcasia , Osetia del Sud i l' Alt Karabakh . Els fets que van resultar en la independencia de facto de les altres tres van ser tan similars que alguns hi veien el resultat del castig infligit a Moldavia i Georgia per l'antic aparell sovietic. Encara que practicament cap pais no ha reconegut cap de les quatre (nomes Russia, Venecuela i Nicaragua han reconegut Ossetia del Sud i Acasia), totes avui dia, mantenen relacions oficials entre elles. ^[3]

Despres del fracas del cop d'estat sovietic de 1991 , el parlament moldau va aprovar la Declaracio d'Independencia de la Republica de Moldavia. La declaracio es referia especificament al pacte Molotov-Ribbentrop, declarant-ho ≪nul i inexistent≫. Reclamava que les consequencies politiques i legals del mateix fossin eliminades. Ressaltava, entre altres fets, que la unio de Transnistria i la zona oest de Moldavia, anteriorment romanesa, havia estat una ocupacio a la qual mancava qualsevol tipus de base legal . ^[4] La RMP va interpretar aquesta declaracio com una dissolucio efectiva de la unio d'ambdues riberes del Dniester de 1940. No obstant aixo, Moldavia no estava d'acord amb aquesta idea, ja que una gran part del territori ocupat el 1940 per la URSS pertanyia ara a Ucraina , aixi que va prendre immediatament mesures per reafirmar la seva sobirania sobre la totalitat del territori de l'ara dissolta RSS de Moldavia.

Aleshores, la Republica de Moldavia no tenia cap exercit propi, per la qual cosa va comencar a crear-lo a principi de 1992, coincidint amb el comencament de la guerra. El nou parlament moldau va sol·licitar a l'extint govern de l'URSS ≪que comencin les negociacions amb el govern moldau per posar fi a l'ocupacio il·legal de la Republica de Moldavia i la retirada de les tropes sovietiques del territori moldau≫.

Quan, el 29 d'agost de 1991 , el lider independentista transnistri Igor Smirnov i altres tres diputats van arribar a Kiev , capital d'Ucraina, per reunir-se amb el lider ucraines Leonid Kravchuk , Smirnov i Andrei Cheban van ser arrestats per la policia moldava i immediatament empresonats a una preso a Moldavia.

A la fi de 1991, la policia de Tiraspol i Ribni?a van jurar lleialtat a la RMP.

Forces [ modifica ]

Bandol moldau [ modifica ]

El 1992, les tropes de Moldavia depenien del Ministeri de l'Interior. El 17 de marc d'aquest mateix any, van comencar a reclutar efectius pel nou Ministeri de Defensa. ^[5] El juliol del 1992, les forces armades moldaves s'estimaven en un nombre entre 25.000-35.000, incloent policies convocats, reservistes i voluntaris, sobretot provinents de pobles propers a la zona del conflicte.

A mes d'armament militar sovietic heretat despres de la independencia, Romania va lliurar armes a l'exercit moldau. ^[6] Romania tambe va enviar consellers militars que van entrenar les forces armades i la policia moldava, aixi com voluntaris per ajudar Moldavia en la guerra. ^{[7] [8]}

Bandol transnistri [ modifica ]

D'altra banda, el 14e exercit rus, establert en territori moldau, va donar suport al bandol transnistri amb 14.000 soldats professionals. ^{[9] [10]} Les autoritats de la RMP comptaven amb 9.000 milicians entrenats i armats pel 14e exercit.

A aquests efectius cal afegir un nombre indeterminat de voluntaris provinents d'arreu de la Federacio Russa : cosacs del Don , de Kuban , d' Orenburg i de Siberia es van unir als separatistes. No hi ha un consens general sobre el nombre de voluntaris que van lluitar en el bandol transnistri ni sobre el paper militar que van exercir en el conflicte. Les estimacions abasten des d'un minim de 200 fins a un maxim de 3.000. ^[11] A aquests se'ls sumen uns 6.500 tropes del 14e exercit rus.

A causa de la seva composicio heterogenia, resulta dificil estimar la forca militar de la RMP. No obstant aixo, se sol acceptar que era tan gran, si no major, que la de Moldavia, com demostra el fet que les forces de la RMP van ser capaces de rebutjar les forces moldaves a la ciutat de Bender .

Implicacio del 14e exercit [ modifica ]

L'oficial al comandament del 14e exercit, el general G. I. Yakovlev, recolzava obertament la nova republica RMP. Va permetre que les unitats militars de la RMP se servissin magatzems d'armes. Les tropes russes no s'hi van oposar, ans al contrari, en molts casos van ajudar les tropes de la RMP a armar-se, lliurant-los armes i obrint-los els magatzems de municio.

Yakovlev, va participar finalment en la creacio de la RMP, va ser membre del Soviet Suprem de la mateixa i va acceptar el carrec de president del Departament de Defensa el 3 de desembre de 1991, la qual cosa va suposar la seva substitucio en les forces armades russes pel comandant en cap de les forces armades de la Comunitat d'Estats Independents , Yevgueni Shaposhnikov . ^[12]

El successor de Yakovlev, el general Yuri Netkachev va adoptar una posicio molt mes neutral en el conflicte. No obstant aixo, els seus intents de mediacio entre Chi?in?u i Tiraspol no van donar fruits i la situacio va escalar cap a un conflicte militar obert al juny de 1992. El 23 de juny, despres d'una ofensiva de les forces moldaves, el general Aleksandr Lebed va arribar a les casernes del 14e exercit amb l'ordre d'inspeccionar l'exercit, impedir el robatori d'armament, parar el conflicte armat amb tots els mitjans disponibles i evacuar les armes i personal de l'exercit de territori moldau, travessant el territori ucraines. Despres d'avaluar la situacio, va prendre el comandament de l'exercit, va rellevar Netkachev i va ordenar a les tropes prendre part directa en el conflicte. El 3 de juliol a les 03.00, un atac massiu de l'artilleria que el 14e exercit tenia al marge esquerre del Dniester va arrasar les forces moldaves concentrades al bosc de Gerbovetskii, prop de Bendery , i va terminar de forma efectiva la fase militar del conflicte. ^{[13] [7]}

Una frase atribuida a Lebed demostra el seu suport a la causa transnistria: ≪Estic orgullos que hagim ajudat a Transnistria contra aquests feixistes moldaus≫. ^[11] No obstant aixo, tampoc tenia un especial respecte pels liders transnistris, que frequentment els va tractar de criminals i bandits. En una altra ocasio hauria dit: ≪He dit als hooligans [separatistes] de Tiraspol i als feixistes de Chi?in?u: ‘si no pareu de matar-vos entre vostes, vindre i vos matare a trets a tots amb els meus tancs'.≫

Conflicte militar [ modifica ]

Ja hi havia hagut unes primeres victimes mortals. El 2 de novembre de 1990 , dos mesos despres de la declaracio d'independencia de la RMP l'agencia de noticies New Region va informar que tropes moldaves havien entrat a Dub?sari amb la intencio de escindir Transnistria. Van ser detinguts pels habitants del poble, que havien bloquejat el pont sobre el Dniester a la vila de Ceadir-Lunga, prop de Dub?sari; les forces moldaves van obrir foc en un intent de creuar el pont. ^[14] En el transcurs de l'enfrontament, tres ciutadans de Dub?sari, Oleg Geletiuk, Vladimir Gotkas i Valerie Mitsuls, van morir en l'encreuament de trets entre moldaus i separatistes, 16 persones van ser ferides. ^[15]

Les forces moldaves van intentar creuar el pont de Lunga una segona vegada el 13 de desembre de 1991. 27 soldats transnistris van ser fets presoners i quatre soldats moldaus (Ghenadie Iablocikin, Gheorghe Ca?o, Valentin Mereniuk i Mihai Arn?ut) van morir, sense que Moldavia va fer el cop de creuar el pont. ^[16] Despres d'aquest segon intent, va haver-hi una treva fins al 2 de marc de 1992

La fase militar del conflicte va comencar el 2 de marc de 1992 , amb un nou intent moldau de creuar el pont. El conflicte es va desenvolupar a tres arees a la riba del riu Dniester . Va comencar tot just el dia al qual Moldavia va ser admesa com a membre de les Nacions Unides , es a dir, el dia que va rebre el reconeixement universal de la seva independencia. La fase militar va durar fins al 21 de juliol d'aquest mateix any.

Zona de Cocieri-Dub?sari [ modifica ]

La primera de les zones on es va desenvolupar el conflicte militar va ser a la riba esquerra del Dniester, als pobles, ordenats de nord a sud, de Molovata Nou?, Cocieri, Corjova i la ciutat de Dub?sari, que formen una zona habitada practicament contigua de 10 a 12 quilometres de longitud al marge del riu. L'unica connexio amb la riba dreta des dels pobles es un ferri . Dub?sari compta amb dos ponts.

L'1 de marc de 1992 , Igor Shipcenko, el cap de la milicia de la RMP a Dub?sari, va ser assassinat per un adolescent, pero es va inculpar la policia moldava. Encara que petit, l'incident va ser suficient per detonar la ja tibant situacio. Com a resposta, els cosacs que havien vingut de Rostov del Do a recolzar al bandol transnistri, van assaltar la comissaria de Dub?sari durant la nit. El president moldau, Mircea Snegur, temeros que esclates un conflicte armat, va ordenar als 26 policies que es rendissin als cosacs. Mes tard van ser intercanviats pel Tinent-General Yakovlev. Els policies moldaus del districte de Dub?sari lleials a Chi?in?u, en lloc de tornar al treball a la zona ocupada de Dub?sari, es van concentrar a Cocieri.

El 2 de marc de 1992 , alguns habitants de Cocieri, despres de sentir les noticies sobre la situacio a Dub?sari, van entrar en un petit diposit d'armes per equipar-se per lluitar contra la RMP. Tres d'ells (Alexandru Luchianov de Cocieri, Alexandru Gazea de Molovata i Mihai Nour de Roghi) van morir, pero aixo no va evitar que els transnistris fossin derrotats a Cocieri. Els oficials de l'exercit i les seves families van ser obligats a abandonar el poble. ^[17] Els dies seguents, van arribar mes policies per ferri provinents de la riba dreta del Dniester, i van organitzar una linia defensiva al voltant dels tres pobles, mentre que l'exercit de la RMP mantenia el control de Dub?sari. Durant les setmanes seguents, tant Moldavia com la RMP van reunir una gran quantitat de tropes a la zona, combatent en una guerra de trinxeres, amb algun alto el foc intermitent.

Zona de Co?ni?a [ modifica ]

El 13 de marc , es va produir un desenvolupament similar a la zona dels pobles de Co?ni?a, Pirita, Pohrebea i Dauro?caia. Aixi, es va consolidar un segon cap de pont al marge esquerre del riu, al sud de Dub?sari. ^{[ cal citacio ]}

Referencies [ modifica ]