|
Aquest article tracta sobre el Papa Francesc. Vegeu-ne altres significats a ≪
Francesc
≫.
|
Sa Santedat
Francesc
|
Nom original
| (la)
Franciscus PP.
|
---|
|
Naixement
| (es)
Jorge Mario Bergoglio
17 desembre 1936
(87 anys)
Flores (Argentina)
|
---|
|
|
266e
Papa
|
---|
|
|
13 marc 2013 ?
←
Benet XVI
|
Patriarca d'Occident
|
---|
13 marc 2013 ?
←
Benet XVI
|
Cardenal prevere
San Roberto Bellarmino
|
---|
|
21 febrer 2001 ? 13 marc 2013
|
Bisbe diocesa
|
---|
30 novembre 1998 ? 13 marc 2013
←
Antonio Quarracino
?
Mario Aurelio Poli
→
|
Arquebisbe de Buenos Aires
|
---|
|
|
28 febrer 1998 ? 13 marc 2013
←
Antonio Quarracino
?
Mario Aurelio Poli
→
|
Bisbe coadjutor
|
---|
3 juny 1997 ? 28 febrer 1998
|
Bisbe titular
|
---|
|
20 maig 1992 ? 3 juny 1997
←
Theodor Hubrich
?
Mieczysław Cisło
→
|
Bisbe auxiliar
|
---|
20 maig 1992 ? 3 juny 1997
|
Provincial dels jesuites d'Argentina i Uruguai
provincia jesuita argentinouruguaiana
|
---|
|
|
1973 ? 1979
|
|
|
|
Religio
| Catolicisme
|
---|
Formacio
| Facultats de Filosofia i Teologia de San Miguel
Universitat de Buenos Aires
-
quimica
|
---|
|
Camp de treball
| Literatura cristiana
,
ministeri petri
i
educacio cristiana
|
---|
Lloc de treball
| Buenos Aires
Roma
Ciutat del Vatica
|
---|
Ocupacio
| bisbe catolic
(1992–)
,
bisbe catolic roma
(1992–)
,
prevere catolic de ritu roma
(1969–)
,
teoleg
,
pastor
,
escriptor
,
Confessor
,
quimic
,
predicador
|
---|
Professors
| Carlos Aldunate Lyon
|
---|
Orde religios
| Companyia de Jesus
|
---|
Ordenacio sacerdotal en el ritu roma
| 13 de desembre
de
1969
per Ramon Jose Castellano
|
---|
Consagracio
| 27 de juny
de
1992
per Antonio Quarracino
|
---|
Proclamacio cardenalicia
| 21 de febrer
de
2001
per
Joan Pau II
|
---|
|
|
12 marc 2013
| Conclave de 2013
|
19 abril 2005
| Conclave de 2005
|
|
|
Obres destacables
|
|
Pares
| Mario Jose Bergoglio
i
Regina Maria Sivori
|
---|
|
|
21 febrer 2001
| proclamacio cardenalicia
, per
Joan Pau II
|
27 juny 1992
| consagracio
(
Catedral metropolitana de Buenos Aires
), per
Antonio Quarracino
|
13 desembre 1969
| ordenacio sacerdotal en el ritu roma
, per
Ramon Jose Castellano
|
|
Premis
|
|
|
|
(la)
Miserando atque eligendo
|
|
|
Francesc
(en
llati
:
Franciscus
)
[1]
(
Buenos Aires
,
17 de desembre
de
1936
), nascut com a
Jorge Mario Bergoglio
, es el 266e
papa
de l'
Esglesia Catolica
, el primer no europeu des de la mort del
papa Gregori III
l'any
741
, i el primer
castellanoparlant
.
Va resultar elegit el
13 de marc
de
2013
,
[2]
despres de la renuncia al carrec de
Benet XVI
, pels cardenals que van votar en el conclave. Es el primer pontifex procedent del continent america. Anteriorment, i despres de la mort del
Papa Joan Pau II
el
2 d'abril
de
2005
, havia estat considerat un dels candidats a Summe Pontifex, moment en que va ser escollit Benet XVI. Exercia d'
arquebisbe de Buenos Aires
des del
1998
, i fou ordenat
cardenal
el
2001
.
Escolli el seu nom papal en honor de
Francesc d'Assis
.
[3]
Vida pre-papal
[
modifica
]
Infancia i Joventut (1936-1957)
[
modifica
]
Jorge Mario Bergoglio va neixer al barri de
Flores
, dins de la ciutat de
Buenos Aires
, el
17 de desembre
de
1936
, el mes petit dels cinc fills del matrimoni format per Mario Jose Bergoglio (empleat ferroviari) i Regina Maria Sivori (mestressa de casa), tots dos
italians
, naturals de
Portacomaro
, a la provincia d'
Asti
, regio del
Piemont
. Dels cinc fills nomes en sobreviurien dos, Maria Elena i Jorge Mario. Els pares havien emigrat a l'Argentina el
1928
.
[4]
Als disset anys pati una greu afeccio respiratoria, que comporta que li fos extirpat una part del pulmo.
Diplomat
de l'escola secundaria industrial
ENET N. 27
(ara
ETN N. 27
)
Hipolito Yrigoyen
, amb el titol de tecnic quimic.
[5]
Sacerdot jesuita (1957-1992)
[
modifica
]
Als 21 anys (el 1957) va decidir ordenar-se sacerdot. Va ingressar al seminari del barri
Villa Devoto
,
[6]
i seguidament (
1958
) al noviciat de
l'orde jesuita
de
Santiago de Chile
, on es llicencia en humanitats (
1964
).
[7]
Retornat a l'Argentina, es llicenciaria en
filosofia
i en
teologia
al Colegio Maximo de
San Miguel de Tucuman
.
[4]
Va ser ordenat sacerdot a Buenos Aires el
13 de desembre
de
1969
de mans de Ramon Jose Castellano, arquebisbe emerit de
Cordoba
.
[8]
Entre el 1970 i el 1971 estudia al col·legi San Ignacio de Loyola d'
Alcala de Henares
,
Espanya
,
[9]
com a pas previ a la formulacio de vots perpetus com a jesuita, que pronuncia el
22 d'abril
de
1973
.
[10]
A partir d'aquell moment, va fer una llarga carrera dins del seu orde religios del qual va arribar a ser "provincial" des de
1973
fins a
1979
, ja durant la
Dictadura militar argentina
.
El cardenal Jorge Bergoglio ha estat acusat en algunes ocasions d'haver estat complice del segrest dels sacerdots jesuites Orlando Yorio i Francisco Jalics al maig de
1976
per part dels militars argentins
[11]
[12]
durant la
Dictadura militar argentina
(
1976
-
1983
), fins i tot amb el testimoni de cinc sacerdots i teolegs.
[13]
[14]
Dies abans del conclave que escolliria el successor de
Joan Pau II
, es va enviar una copia de l'article amb aquesta acusacio als cardenals electors per a perjudicar-lo.
[15]
El 2010 Bergoglio va explicar que s'havia reunit amb el dictador
Jorge Videla
i l'almirall
Emilio Massera
per reclamar per la vida dels sacerdots
[12]
i va dir que fins aquell moment no s'havia defensat "per no fer-li el joc a ningu, no perque tingues res a amagar",
[16]
i explica com va protegir a sacerdots perseguits durant la dictadura.
[17]
El
2013
el premi Nobel de la Pau
Adolfo Perez Esquivel
va publicar el llibre
La lista de Bergoglio
[18]
exculpant-lo i documentant com el cardenal va fer servir una llista de contactes per ajudar a fugir o amagar opositors de la dictadura militar argentina de forma discreta.
[19]
[20]
[21]
[22]
Bisbe i cardenal (1992-2013)
[
modifica
]
Despres d'una gran activitat com a sacerdot i professor de
teologia
, va ser consagrat
bisbe
titular d'
Auca
el
20 de maig
de
1992
de mans d'
Antonio Quarracini
, arquebisbe de
Buenos Aires
i cardenal del titol de
S. Maria della Salute a Primavalle
, per exercir com un dels quatre bisbes auxiliars de l'arquidiocesi.
[4]
Quan la salut del cardenal Quarracino va comencar a afeblir-se, Bergoglio va ser-ne designat
bisbe coadjutor
el
3 de juny
de
1997
, cosa que comportava el dret de successio en l'arquebisbat. Va prendre el carrec d'
arquebisbe de Buenos Aires
el
28 de febrer
de
1998
.
Durant el
consistori
del
21 de febrer
de
2001
, el Papa
Joan Pau II
el va crear
cardenal
del
titol
de
S. Roberto Belarmino
. A mes, va accedir a la primacia de l'Argentina, resultant aixi el superior jerarquic de l'
Esglesia catolica
d'aquest pais.
Forma part de la
Comissio per a America Llatina
, la
Congregacio per al Clergat
, el
Pontifici Consell per a la Familia
, la
Congregacio per al Culte Divi i la Disciplina dels Sagraments
, el
Consell Ordinari de la Secretaria General per al Sinode dels Bisbes
i la
Congregacio per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostolica
.
En virtut del seu carrec episcopal, fou a mes membre de la
Conferencia Episcopal Argentina
-de la qual va ser president en dues ocasions, el maxim permes, fins al 2011- i del
Consell Episcopal Llatinoamerica
(CELAM).
Despres dels dos periodes consecutius com a president de la Conferencia Episcopal Argentina, el
8 de novembre
de
2011
els bisbes electors d'aquest organisme van designar per reemplacar a l'arquebisbe de Santa Fe,
Jose Maria Arancedo
, cosi germa del difunt expresident argenti
Raul Alfonsin
i fins llavors vicepresident segon de la Conferencia Episcopal.
[23]
[24]
Conclave del 2005
[
modifica
]
Bergoglio va ser un dels 117 cardenals menors de 80 anys en condicions de votar al
Conclave de 2005
, que es va celebrar despres de la mort de
Joan Pau II
. En resulta escollit el cardenal
Joseph Ratzinger
, pero Bergoglio va ser el segon papable mes votat.
[25]
[26]
[27]
Si be hi ha obligacio de guardar el secret absolut per als assistents al conclave
[28]
sota pena d'excomunio reservada al
Summe Pontifex
,
[29]
diversos mitjans publicaren que en aquella ocasio Bergoglio estigue molt a prop d'obtenir 40 dels 77 vots necessaris per ser elegit.
[30]
A la
Santa Seu
va ser membre de la
Congregacio pel Culte Divi i la Disciplina dels Sagraments
, de la
Congregacio per al Clergat
, de la
Congregacio per als Instituts de Vida Consagrada i de les Societats de Vida Apostolica
, del
Pontifici Consell per a la Familia
i de la
Pontificia Comissio per a America Llatina
.
El Pontificat
[
modifica
]
Eleccio al papat
[
modifica
]
El
13 de marc
de
2013
, el cardenal Bergoglio va ser triat com a successor de
Benet XVI
a les 19:06 h del segon dia del
conclave de 2013
, en la cinquena ronda, sent el primer papa
jesuita
, el primer de procedencia
hispanoamericana
o
americana
en general, i el primer
castellanoparlant
. Els dies previs a la seva eleccio no figurava entre els papables amb mes possibilitats, tot i que es va considerar com un candidat reformista, amb edat i capacitat per netejar la curia.
[31]
Va prendre el nom de
Francesc
,
[32]
en honor de
Sant Francesc d'Assis
, un sant italia que al
segle
xiii
va fundar l'
Orde Francisca
i que es va caracteritzar per la seva entrega als pobres i la seva humilitat extrema. Alguns periodistes van assenyalar sobre aixo que la seva preferencia per aquest nom va ser un signe de com vol portar a terme el seu pontificat, i el papa va declarar posteriorment a la premsa que ≪li agradaria una Esglesia pobra i per als pobres≫ en explicar el perque de la seva opcio pel nom de Francesc: ≪per a mi es l'home de la pobresa, l'home de la pau, l'home que estima i custodia la Creacio≫.
En la seva primera aparicio publica, va elevar una oracio pel seu antecessor, el
Papa emerit
Benet XVI.
[33]
Tot seguit, va dir que comencava "un cami", i va demanar als fidels que resessin "uns per altres perque hi hagi una gran fraternitat". ≪Espero que aquest cami de l'Esglesia que avui comencem sigui fructifer per a l'evangelitzacio≫. Posteriorment, durant un sopar amb els cardenals del col·legi cardenalici, va demanar que ≪Deu els perdones pel que havien fet≫.
[34]
Primers actes
[
modifica
]
El 14 de marc de 2013, un dia despres d'haver estat escollit, oficia la seva primera missa com a Pontifex a la
Capella Sixtina
. La va celebrar alternant el
llati
i l'
italia
sense recolzar-se en escrits, amb un to didactic i amb molta gesticulacio. Respecte als afers que tracta, va fer una crida a proclamar el missatge de
Jesucrist
, per evitar ser considerats simplement com una ≪ONG compassiva≫. A mes, destaca la necessitat que l'Esglesia s'allunyes d'allo munda edificant-se sobre l'
Evangeli
i la pedra angular de Crist, i no pas ≪
com els castells de sorra que fan els nens i que s'enfonsen facilment
≫.
[35]
Aquell mateix dia es desplaca a la Casa del Clergat de Roma, on havia estat allotjat abans del conclave per recollir les seves maletes i pagar ell mateix el compte.
[36]
Al seu segon dia de pontificat, divendres 15 de marc, rebe tots els cardenals en audiencia a la Sala Clementina del Vatica. Francesc agrai el suport rebut al conclave, i lloa la tasca realitzada pel seu predecessor Benet XVI, de qui afirma sentir ≪
una gran gratitud i afecte pel meu predecessor, qui revigoritza l'Esglesia amb la seva fe, els seus coneixements i la seva humilitat.
≫ Tambe manifesta que ≪
tots nosaltres hem de tractar de respondre amb fe per portar a Jesucrist a la humanitat i per portar a la humanitat a tornar a Crist i a la seva Esglesia.
≫
[37]
El dissabte 16 rebe els periodistes en audiencia a l'
Aula Pau VI
, als quals benei i agrai la tasca realitzada durant els dies del conclave.
[38]
En aquest acte empra per primera vegada el
castella
: ≪
Molts de vostes no pertanyen a l'Esglesia Catolica i altres no son creients, pero respectant la consciencia de cadascu, us dono la meva benediccio sabent que cadascun de vosaltres es fill de Deu. Que Deu els beneeixi!
≫
[39]
Aquell mateix dia restabli provisionalment a tots els membres de la
Curia
vaticana, els carrecs dels quals havien quedat suspesos durant el periode de seu vacant, efectuant-se
donec aliter provideatur
(
fins que es disposi el contrari
)
[40]
[41]
El diumenge 17 de marc presidi el res de l'
Angelus
des del balco del seu apartament vatica, davant unes 150.000 persones. Durant la
pregaria
parla de la
misericordia de Deu (...) que mai no castiga
, i tambe menciona un llibre escrit pel teoleg
Walter Kasper
.
[42]
Aquell mateix dia tambe va escriure la seva primera
piulada
: ≪
Estimats amics, us dono les gracies de tot cor i us prego que seguiu resant per mi
≫
[43]
Abans de l'Angelus celebra una missa a la capella de Santa Anna, on saluda personalment a tots els assistents a la sortida.
[44]
El 18 de marc va rebre la primera autoritat estrangera: concretament a la seva compatriota la
Presidenta de l'Argentina
Cristina Fernandez de Kirchner
. La trobada dura uns vint minuts i va ser seguida d'un dinar. A la trobada, la presidenta demana al Papa que fes de mitjancer per aconseguir dialogar amb el
Regne Unit
respecte a la sobirania de les illes Malvines.
[45]
Inauguracio del pontificat
[
modifica
]
La missa d'
inauguracio del pontificat
del papa Francesc va tenir lloc el 19 de marc de 2013, festivitat de
Sant Josep
. A la cerimonia van assistir-hi delegacions oficials de 132 paisos del mon, aixi com caps d'altres confessions religioses.
[46]
Entre els caps d'altres denominacions cristianes que hi assistiren hi havia el
Patriarca de Constantinoble
Bartomeu I
, un fet insolit que no tenia lloc des del
Cisma d'Orient
, fa gairebe mil anys.
[47]
Abans de la missa, el papa es trasllada a bord d'un jeep blanc descobert (en comptes del
papamobil
blindat) entre la gent i va recorrer durant vint minuts la
placa de Sant Pere
. Francesc va baixar en diverses ocasions del vehicle per saludar nens i malalts.
[48]
Durant la cerimonia se li imposa el
pal·li
i se li dona l'
anell del pescador
(que aquest cop no era d'
or
, sino que de
plata
daurada)
[49]
i en la seva homilia Francesc parla del poder que Crist dona a
Simo Pere
: ≪
Mai no hem d'oblidar que l'autentic poder es el servei
≫, afirma, considerant la figura del papa com la de qui ≪
ha de posar els seus ulls en el servei humil
≫ i ≪
obrir els bracos per custodiar tot el poble de Deu i acollir amb tendresa i afecte tota la humanitat, especialment els mes pobres, els mes febles, els mes petits
≫
[50]
[51]
Tambe es dirigi als governants i als liders en materia politica, economica o social, als quals demana que fossin custodis de la creacio, dels mes febles i del medi ambient, recordant que ≪
l'odi, l'enveja i la superbia embruten la vida
≫
[50]
[52]
Uns dies abans de la inauguracio, Francesc agrai mitjancant una carta les pregaries i mostres d'afecte rebudes des dels fidels argentins, pero els demana expressament que no anessin a la cerimonia d'inici del pontificat, sino que en comptes destinessin els diners del viatge a Roma per fer obres de caritat vers els qui ho necessiten mes.
[53]
[54]
La ciutat de Buenos Aires, pel seu costat, decreta festiu escolar que va permetre que tots els alumnes i treballadors a l'educacio seguissin l'inici del pontificat, en considerar-ho com un dels "fets mes importants que s'han produit en tota la historia de l'Argentina", mes enlla del fet purament religios
[55]
Abans de la cerimonia, el papa va fer una trucada telefonica per agrair els milers de fidels que s'havien reunit per seguir-la, i que participaven des de la nit anterior a una vigilia a la catedral de Buenos Aires.
[56]
El 23 de marc Francesc visita el seu predecessor, el papa emerit
Benet XVI
, que residia a
Castel Gandolfo
. La visita, de 3 hores de durada, va tenir un caracter privat. Tots dos pontifexs van pregar junts a una capella dedicada a la
Mare de Deu de Cz?stochowa
, i encara que Benet va voler cedir-li un lloc preeminent, Francesc li demana que s'assegues amb ell, al·legant que "som germans". Segons el portaveu de la Santa Seu,
Federico Lombardi
, Francesc regala al seu antecessor una icona de la
Mare de Deu de la Humilitat
, en honor de la ≪
humilitat demostrada
≫ per l'anterior papa en presentar la seva renuncia. Posteriorment, van tenir un encontre privat a la biblioteca de la residencia papal i van dinar junts, abans del retorn de Francesc al Vatica.
[57]
Aquesta trobada va ser un fet insolit a la historia papal, car mai no s'havien trobat un papa amb el seu predecessor emerit.
[58]
Desenvolupament del pontificat
[
modifica
]
Alguns dels primers actes publics del pontificat de Francesc van tenir lloc en el marc de la
Setmana Santa
de 2013:
- El
Diumenge de Rams
, davant de mes de 250.000 persones denuncia, entre altres coses, les guerres, els conflictes economics, l'ansia del diner i del poder, la corrupcio i els crims contra la vida humana i la Creacio. Pel que fa a la comunitat cristiana, els va dir que amb Crist es podia guanyar el mal i els demana que "no fossin persones tristes" i que no deixessin que ningu "els robes l'esperanca"
[59]
- El
Dijous Sant
l'inicia amb la
Missa Crismal
, on anuncia la
beatificacio
de diversos
martirs
de la
Segona Guerra Mundial
, l'
Europa comunista
i la
Guerra Civil Espanyola
.
[60]
Per la tarda va tenir lloc un lloc insolit, en celebrar la missa del Sopar del Senyor al
Casal del Marmo
, una preso per a joves, on renta els peus a dotze reclusos, deu nois i dues noies, una d'elles musulmana.; en comptes de celebrar-la a la basilica de
Sant Joan del Latera
. Despres de la missa, el pontifex es reuni amb els detinguts i el personal del centre al gimnas del reformatori.
[61]
- El
Diumenge de Resurreccio
el Papa llanca un missatge de pau cap a totes les regions del mon que es troben en situacio de conflicte:
Mali
,
Siria
,
Corea
,
Israel i Palestina
, etc.; i dona la tradicional benediccio
Urbi et orbi
als milers de fidels reunits al Vatica.
[62]
El 6 d'abril va fer el seu primer nomenament a la
Curia
en encarregar al frare
francisca
Jose Rodriguez Carballo
el carrec de secretari de la
Congregacio pels Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostolica
.
[63]
Un mes despres de la seva eleccio, el papa Francesc, prenent en consideracio un dels suggeriments que s'exposaren durant les congregacions generals que precediren al conclave, constitui un grup de cardenals perque l'assessorin en les tasques del govern de l'Esglesia i l'ajudin a la reforma de la
constitucio apostolica
Pastor Bonus
sobre la Curia. Aquest grup esta coordinat per,
arquebisbe de Tegucigalpa
,
Oscar Andres Rodriguez Maradiaga
, i el seu secretari es
Marcello Semeraro
,
bisbe d'Albano
.
[64]
El 9 d'abril es reuni amb
Ban Ki-Moon
,
Secretari General de les Nacions Unides
. Durant la visita el Papa aprofita per manifestar "l'afecte pel paper central de l'ONU en la preservacio de la pau al mon, en la promocio del be comu i en la defensa dels drets fonamentals de l'home".
[65]
El 2 de maig Francesc rebe al Vatica el seu predecessor, Benet XVI, que es trasllada des de Castel Gandolfo al
monestir Mater Ecclesiae
, la seva residencia definitiva
[66]
(sent la primera ocasio en que dos papes convivien al Vatica)
[67]
El 10 de maig Francesc va ser visitat al Vatica pel
Patriarca d'Alexandria
,
Tauadros II
, en un intent d'apropament reciproc vers "la unitat plena del cristianisme". Amb el desig que aquella data fos la primera d'una llarga serie de trobades, Tauadros II li proposa que se celebres cada any una festa de l'amor fratern entre ambdues esglesies. Aquesta era la segona vegada en que es reunien un papa catolic i un altre copte des del
Cisma d'Orient
, l'any 1054.
[68]
[69]
El 4 de juliol de 2021 va ser sotmes a una intervencio quirurgica per un problema de colon.
[70]
El papa va arribar el
22 de juliol
del
2013
a Rio de Janeiro en el marc de la
Jornada Mundial de la Joventut 2013
. Al primer acte amb les autoritats del Brasil va dir que no portava ≪ni or ni plata, sino el mes valuos, a Jesucrist≫, al mateix temps que afirma que la joventut es ≪la finestra per on entra el futur al mon≫.
[71]
El 28 de novembre de 2014 inicia una viatge a Turquia, visitant Ankara i Istanbul. A
Ankara
, visita el
mausoleu d'Ataturk
i s'entrevista amb el
President
Recep Tayyip Erdo?an
i amb el ministre d'afers religiosos, Mehemet Gormez.
[72]
El dissabte, ja a
Istanbul
, visita la
Mesquita del Sultan Ahmet
, sent rebut pel
Gran Mufti
, i el
Museu de Santa Sofia
. Despres, al jardi de la
Legacio Pontificia a Istanbul
va ser acollit per representants de les comunitats catoliques llatina, armenia, siriana i caldea, encapcalats pels seus ordinaris. A la tarda, a la missa celebrada a la
Catedral llatina de l'Esperit Sant
, en presencia del
Patriarca Ecumenic
Bartomeu I
i del
Patriarca Siro-Catolic
Ignasi Josep III Younan
, el Papa Francesc realitza una homilia
ecumenic
, afirmant que ≪
L'Esperit Sant ens guii per sortir de la divisio dels cristians. Es necessari sortir dels mecanismes defensius i de les posicions enrocades [...] Nomes l'Esperit Sant pot suscitat la diversitat, la multiplicitat i, tanmateix, produir la unitat.
≫ I insisti en que ≪
Si ens deixem guiar per l'Esperit, la riquesa, la varietat, la diversitat mai no creen conflicte, car Ell ens impulsa a viure la varietat dins la comunio de l'Esglesia.
≫
[73]
A l'oracio ecumenica celebrada a l'
esglesia de Sant Jordi
, conjuntament amb
Bartomeu I
, en un gest espontani, el Papa Francesc demana a Sa Santedat Bartomeu que el beneis i, igualment, a l'
Esglesia de Roma
. Finalment, ambdos resaren conjuntament el
Parenostre
, Francesc en
llati
i Bartomeu en
grec
.
[74]
Publica la seva primera
enciclica
, amb el nom de
Lumen Fidei
,
[75]
juntament amb el papa emerit
Benet XVI
. Esta datada del 29 de juny del 2013
[75]
pero es va fer publica el 5 de juliol del 2013.
[76]
La seva segona enciclica es publica al juny de 2015 amb el nom de
Laudato si'
i va rebre el sobrenom d'enciclica ecologica.
La tercera es publica el 3 d'octubre de 2020 amb el nom de
Fratelli tutti
i que es dedica a definir i exaltar la
fraternitat
com a valor i element ordenador de les societats, les nacions i la convivencia mundial.
[77]
- Evangelii gaudium
, sobre la proclamacio de l'Evangeli en el mon modern (24 de novembre de 2013).
- Amoris laetitia
, sobre l'amor a la unitat familiar (19 de marc de 2016).
- Gaudete et exsultate
, sobre la crida a la santedat en el mon contemporani (9 d'abril de 2018).
Beatificacions i canonitzacions
[
modifica
]
Francesc
canonitza
el diumenge 12 de maig a 815 persones:
Antonio Primaldo i els seus 812 companys martirs d'Otranto
,
Laura Montoya
i
Maria Lupita Garcia Zavala
. Durant el seu pontificat tambe se celebra la
Beatificacio de Tarragona
de 522
martirs
de la persecucio religiosa al segle
xx
.
[78]
Aixi, es el papa que ha proclamat mes sants en tota la historia de l'Esglesia, superant a
Joan Pau II
, qui canonitza a 482 persones en 26 anys de pontificat.
[79]
El 5 de juliol del 2013 firma els decrets per a declarar sants a
Joan Pau II
,
Joan XXIII
, i
beats
a
Josep Guardiet i Pujol
i
Alvaro del Portillo
, entre d'altres.
[80]
[81]
Francesc decidi fer de la
Casa de Santa Marta
la seva residencia, renunciant aixi al
Palau Vatica
(o Apostolic), emprat pels Papes des de
Pius X
, allotjant-se concretament a l'habitacio 201.
[82]
La seva decisio va ser presa, segons Federico Lombarda, amb el proposit de buscar una "forma simple de viure i la convivencia amb altres sacerdots". Malgrat aixo, el Palau Apostolic se segueix emprant per realitzar les audiencies i per la pregaria de l'
Angelus
.
[83]
Des d'inicis de maig de 2013 conviu al Vatica amb el seu predecessor,
Benet XVI
.
[84]
Posicions personals i morals
[
modifica
]
Llei de matrimoni entre persones del mateix sexe
[
modifica
]
Encara cardenal, es va enfrontar al govern argenti quan aquest prepara un projecte de llei sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe. El
9 de juliol
de
2010
, dies abans de l'aprovacio de la llei
[85]
es va publicar una nota de Bergoglio on convocava una ≪guerra de Deu≫ contra la llei, que legalitzava el matrimoni i l'adopcio en parelles homosexuals.
[86]
En la seva nota, dirigida a les monges
carmelites
, parlava de ≪moviment del
diable
≫ i esperonava a acompanyar ≪aquesta guerra de Deu≫ contra els casaments entre homosexuals. L'expresident
Nestor Kirchner
critica les pressions de l'Esglesia sobre aquest projecte.
[87]
L'any 2020 pero, en el documental
Francesco
presentat al Festival de cinema de Roma, defensa que els homosexuals tenien dret a formar una familia i demana que es regulessin les unions civils perque aquestes relacions estiguessin protegides legalment, ja que considerava que les persones homosexuals tambe eren filles de Deu i tenien dret a la familia, i que no en podien ser apartades ni tractades com a miserables.
[88]
Avortament, eutanasia i anticoncepcio
[
modifica
]
El cardenal Bergoglio, d'acord amb la postura oficial de l'
Esglesia
sobre aquests temes, ha encoratjat tant el seu clergat com els laics a oposar-se tant a l'
avortament
com a l'
eutanasia
, descrivint el moviment pro-eleccio com "cultura de la mort".
[89]
Bergoglio dona suport a l'us d'anticonceptius per evitar la propagacio de malalties,
[90]
encara que es va oposar a distribuir-ne gratuitament a l'Argentina.
[91]
Critica a la pobresa i la desigualtat economica
[
modifica
]
|
Aquesta pagina o seccio es sospitosa de no respectar la
neutralitat del punt de vista
.
El seu contingut actual es sospitos de no ser objectiu. Vegeu la
discussio
per a mes informacio. L'avis es pot treure una vegada s'hagi trobat un
consens
sobre els punts discutits.
|
Conegut per clamar contra la desigualtat a la seva
Argentina
natal,
[92]
Bergoglio compara la pobresa amb la violacio dels drets humans,
[93]
i no ha dubtat a retreure al Govern que no impedis l'augment de la pobresa al seu pais, una situacio que considera "immoral, injusta i il·legitima",
[94]
ja que esdeve en una nacio que compta amb les condicions economiques necessaries per evitar aquests danys. "En lloc d'aixo, sembla que s'ha optat per agreujar encara mes les desigualtats", va assegurar el primat de l'Esglesia catolica argentina, per qui "els drets humans es violen no nomes amb el terrorisme, la repressio i els assassinats, sino tambe per estructures economiques injustes que originen grans desigualtats". Davant d'aixo, va reclamar una resposta "etica, cultural i solidaria" per saldar el deute social amb milions d'argentins, majoritariament nens i joves, i va assegurar que es imperatiu lluitar per canviar les causes estructurals i les actituds personals o corporatives que generen aquesta situacio.
No era la primera vegada que el cardenal argenti denunciava aquesta situacio. Va intervenir en un seminari sobre Politiques Publiques, organitzat per l'Escola de Postgrau Ciutat Argentina (Epoca), la
Universitat del Salvador
i la
Carlos III
de
Madrid
, on van intervenir tambe l'ex ministre espanyol
Tomas de la Quadra Salcedo
, el rabi
Sergio Bergman
(conegut per la seva actitud critica amb el govern de Kirchner) i la senadora
Hilda Gonzalez de Duhalde
,
peronista
a l'oposicio. La intervencio mes sonada va ser la del cardenal, que no va estalviar cap critica a la situacio que travessa l'Argentina. Va fer emfasi en l'alarmant fuga de capitals que pateix el pais: "Hi ha aproximadament 150.000 milions de dolars d'argentins a l'exterior, sense comptar els que estan fora del sistema financer, i els mitjans de comunicacio ens diuen que segueixen marxant de l'Argentina, aproximadament, uns altres 2.000 milions de dolars mes al mes", va afirmar. "Que es pot fer perque aquests recursos es posin al servei del pais, amb idea de saldar el deute social i generar les condicions per a un desenvolupament integral?", preguntava.
[93]
Durant una vaga de 48 hores de servidors publics a Buenos Aires, Argentina, Bergoglio opinar sobre les diferencies entre els "pobres perseguits per demanar feina, i els rics que son aplaudits per fugir de la justicia."
[95]
Merit per rebre l'eucaristia
[
modifica
]
Del
Document d'Aparecida
(una declaracio conjunta dels bisbes d'
America Llatina
) es pot deduir quina era la posicio de l'aleshores cardenal Bergoglio per determinar quins eren els merits dels individus per rebre l'
eucaristia
. El paragraf 436, el text diu que "Hem d'atenir-nos a la 'coherencia eucaristica', es a dir, ser conscients que no poden rebre la sagrada comunio i alhora actuar amb fets o paraules contra els manaments, particularment quan es propicien l'
avortament
, l'
eutanasia
i altres delictes greus contra la vida i la familia. Aquesta responsabilitat pesa, de manera particular, sobre els legisladors, governants i els professionals de la salut".
[96]
Predisposicio al dialeg interreligios
[
modifica
]
Es per la seva disposicio al dialeg que Bergoglio ha estat un gran defensor del dialeg interreligios.
[97]
Sobre el que en la seva opinio es una falta de dialeg entre els seus compatriotes va escriure que:
≪
|
≪sucumbim victimes d'actituds que no ens permeten dialogar: la prepotencia, no saber escoltar, la crispacio del llenguatge comunicatiu, la desqualificacio previa i tantes altres. El dialeg neix d'una actitud de respecte cap a una altra persona, d'un convenciment que l'altre te alguna cosa bona a dir, suposa fer lloc al nostre cor al seu punt de vista, a la seva opinio i la seva proposta. Dialogar comporta una acollida cordial i no una condemna previa. Per dialogar cal saber baixar les defenses, obrir les portes de casa i oferir calidesa humana. Son moltes les barreres que en la quotidianitat impedeix el dialeg: la desinformacio, la xafarderia, el prejudici, la difamacio, la calumnia. Totes aquestes realitats conformen cert groguisme cultural que ofega certa obertura cap als altres. I aixi traven el dialeg i la trobada.≫
[98]
|
≫
|
El mateix dia del seu nomenament com papa de l'Esglesia catolica, Bergoglio va enviar una carta al
rabi
cap de Roma
Riccardo Di Segni
, en que expressava el seu desig de contribuir al progres de les relacions davant les dues religions, que s'havien anat fortificant progressivament en les ultimes decades.
[99]
Guerra d'Ucraina del 2022
[
modifica
]
Despres de la
invasio russa d'Ucraina del febrer de 2022
, el Papa Francesc va fer diferents gestos per tal de promoure la pau.
[100]
Entre d'altres, va enviar dos cardenals a Ucraina amb ajuda humanitaria (
Michael Czerny
i
Konrad Krajewski
).
[101]
[102]
Aquesta missio, que va constar de diferents viatges,
[103]
[104]
va ser considerada com a una iniciativa gens habitual dins la diplomacia vaticana.
[105]
El 25 de marc, va consagrar Russia i Ucraina a la Mare de Deu.
[106]
- Bergoglio
, Jorge.
Meditaciones para religiosos
(en castella). Buenos Aires: Diego de Torres, 1982.
OCLC
644781822
.
- Bergoglio
, Jorge.
Reflexiones en esperanza
(en castella). Buenos Aires: Ediciones Universidad del Salvador, 1992.
OCLC
36380521
.
- Bergoglio
, Jorge.
Educar: exigencia y pasion: desafios para educadores cristianos
(en castella). Buenos Aires: Editorial Claretiana, 2003.
ISBN 9789505124572
.
- Bergoglio
, Jorge.
Ponerse la patria al hombro: memoria y camino de esperanza
(en castella). Buenos Aires: Editorial Claretiana, 2003.
ISBN 9789505125111
.
- Bergoglio
, Jorge.
La nacion por construir: utopia, pensamiento y compromiso: VIII Jornada de Pastoral Social
(en castella). Buenos Aires: Editorial Claretiana, 2005.
ISBN 9789505125463
.
- Bergoglio
, Jorge.
Corrupcion y pecado: algunas reflexiones en torno al tema de la corrupcion
(en castella). Buenos Aires: Editorial Claretiana, 2006.
ISBN 9789505125722
.
- Bergoglio
, Jorge.
Sobre la acusacion de si mismo
(en castella). Buenos Aires: Editorial Claretiana, 2006.
ISBN 978-950-512-549-4
.
- Bergoglio
, Jorge.
El verdadero poder es el servicio
(en castella). Buenos Aires: Editorial Claretiana, 2007.
OCLC
688511686
.
- Bergoglio
, Jorge.
Seminario: las deudas sociales de nuestro tiempo: la deuda social segun la doctrina de la iglesia
(en castella). Buenos Aires: EPOCA-USAL, 2009.
ISBN 9788493741235
.
- Bergoglio
, Jorge;
Skorka
, Abraham
.
Sobre el cielo y la tierra
(en castella). Buenos Aires: Editorial Sudamericana, 2010.
ISBN 9789500732932
.
- Bergoglio
, Jorge.
Seminario Internacional: consenso para el desarrollo: reflexiones sobre solidaridad y desarrollo
(en castella). Buenos Aires: EPOCA, 2010.
ISBN 9789875073524
.
- Bergoglio
, Jorge.
Nosotros como ciudadanos, nosotros como pueblo: hacia un bicentenario en justicia y solidaridad
(en castella). Buenos Aires: Editorial Claretiana, 2011.
ISBN 9789505127443
.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 16. Jose Bergoglio
|
|
|
|
|
|
|
| 8. Francisco Bergoglio
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 17. Maria Giacchino
|
|
|
|
|
|
|
| 4. Juan Angel Bergoglio
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 18.
|
|
|
|
|
|
|
| 9. Maria Teresa Bugnano
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 19.
|
|
|
|
|
|
|
| 2. Mario Jose Bergoglio
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 20. Cesar Vasallo
|
|
|
|
|
|
|
| 10. Pedro Vasallo
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 21. Maria Sugliano
|
|
|
|
|
|
|
| 5. Rosa Margarita Vasallo
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 22. Jose Crema
|
|
|
|
|
|
|
| 11. Angela Crema
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 23. Angela Maria Marchisio
|
|
|
|
|
|
|
| 1.
Jorge Mario Bergoglio
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 24. Antonio Sivori
|
|
|
|
|
|
|
| 12. Vicente Jeronimo Sivori
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 25. Catalina Daneri
|
|
|
|
|
|
|
| 6. Francisco Sivori
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 26. Jose Sturla
|
|
|
|
|
|
|
| 13. Catalina Sturla
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 27. Magdalena Pinasco
|
|
|
|
|
|
|
| 3. Regina Maria Sivori
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 28. Jaime Gogna
|
|
|
|
|
|
|
| 14. Pedro Juan Gogna
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 29.
|
|
|
|
|
|
|
| 7. Maria Gogna
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 30. Juan Demergazzo
|
|
|
|
|
|
|
| 15. Regina Demergazzo
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| 31. Maria
|
|
|
|
|
|
|
- ↑
≪
Annuntio vobis gaudium magnum; habemus Papam: Eminentissimum ac Reverendissimum Dominum, Dominum Georgium Marium Sanctae Romanae Ecclesiae Cardinalem Bergoglio qui sibi nomen imposuit Franciscum
≫ (en llati).
Web del Vatica
. La Santa Seu, 13-03-2013. [Consulta: 14 marc 2013].
- ↑
≪
Fumata Blanca: el conclave escull el successor de Benet XVI
≫. 324.cat, 13-03-2013. [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
≪
El papa Francesc: "Com m'agradaria una Esglesia pobra i per als pobres"
≫. Diari Ara, 16-03-2013. [Consulta: 16 marc 2013].
- ↑
4,0
4,1
4,2
≪
Fitxa a
The Cardinals of the Holy Roman Church
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 26 d’agost 2014. [Consulta: 18 marc 2013].
- ↑
≪
Biografia: ¿Quien es Jorge Bergoglio?
≫ (en castella).
, News.va [Consulta: 14 marc 2013].
Arxivat
14 de marc 2013 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-03-14. [Consulta: 14 marc 2013].
- ↑
≪
Francesc I, el primer Papa america
≫. ara. [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
≪
Francisco I y su estrecha relacion con Chile
≫ (en castella). La Tercera. Arxivat de l'
original
el 15 de marc 2013. [Consulta: 18 marc 2013].
- ↑
≪
Fitxa a
Catholic Hierarchy.org
≫. [Consulta: 18 marc 2013].
- ↑
≪
"El papa en Alcala de Henares: Jorge Mario Bergoglio completo la tercera probacion en Espana
≫ (en castella). The Huffington Post. [Consulta: 18 marc 2013].
- ↑
≪
Fitxa a
Catholic Hierarchy.org
≫ (en angles). [Consulta: 18 marc 2013].
- ↑
≪
Libro 'El silencio' registra colaboracion de Bergoglio en secuestro de curas en la dictadura argentina
≫ (en
castella
).
La Jornada
, 13-03-2013. [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
12,0
12,1
Irigaray
, Juan Ignacio ≪
Jorge Mario Bergoglio, el primer Papa jesuita
≫.
El Mundo
, 13-03-2013 [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
≪Cinco nuevos testigos contra Bergoglio≫,
Arxivat
2010-04-21 a
Wayback Machine
. article d'Horacio Verbitsky al diari
Pagina/12
de Buenos Aires del 18 d'abril de 2010.
- ↑
Irigaray
, Juan Ignacio. ≪
El numero uno de la Iglesia argentina, sospechoso de colaborar con la dictadura
≫ (en
castella
).
El Mundo
, 08-11-2010. [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-05-15. [Consulta: 14 marc 2013].
- ↑
Rubin
, Sergio;
Ambrogetti
, Francesca ≪Bergoglio cuenta que hizo durante la dictadura≫.
Perfil.com
[Consulta: 5 juny 2016].
- ↑
≪
Periodic
Perfil
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-05-15. [Consulta: 14 marc 2013].
- ↑
Menor
, Dario ≪
Los salvados por Bergoglio
≫.
La Razon
, 22-09-2013 [Consulta: 23 setembre 2013].
[
Enllac no actiu
]
- ↑
≪
Perez Esquivel tras reunirse con el Papa: "Bergoglio no tuvo nada que ver con la dictadura"
≫.
Clarin
, 21-03-2013 [Consulta: 16 setembre 2013].
- ↑
≪
Libro La Lista de Bergoglio revela como el Papa salvo a perseguidos por la dictadura
≫.
La Republica
, 08-09-2013 [Consulta: 16 setembre 2013].
- ↑
Rubin
, Sergio ≪
“La Lista Bergoglio” revela como el Papa salvo a perseguidos por la dictadura
≫.
Clarin
, 07-09-2013 [Consulta: 16 setembre 2013].
- ↑
≪
La lista de salvados del Papa Francisco
≫.
ABC
, 09-09-2013 [Consulta: 16 setembre 2013].
- ↑
Rubin
, Sergio. ≪
Arancedo, un moderado, sucede a Bergoglio en el Episcopado
≫ (en castella). Clarin, 11-11-2009. [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
≪El successor de Bergoglio≫,
article al diari
Pagina/12
del 8 de novembre de 2011.
- ↑
Galan
, Lola ≪
Bergoglio fue elegido en el conclave por mas votos que Ratzinger en 2005
≫.
El Pais
, 15-03-2013 [Consulta: 9 setembre 2013].
- ↑
Amon
, Ruben ≪
¿Que paso en el Conclave de 2005?
≫.
El Mundo
, 11-03-2013 [Consulta: 9 setembre 2013].
- ↑
≪
Bergoglio fue el principal rival de Ratzinger
≫.
ABC
, 13-03-2013 [Consulta: 9 setembre 2013].
- ↑
Constitucio Apostolica
Universi Dominici Gregis
de
22 de febrer
de
1996
, cap. II, num. 48)
- ↑
Codi de Dret Canonic
, canon 1399
- ↑
Rubin
, Sergio. ≪
Ahora dicen que Bergoglio llego a estar cabeza a cabeza con Ratzinger
≫ (en castella). Clarin, 23-04-2005. Arxivat de l'
original
el 2007-02-13. [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
≪
Els que tenen mes punts per succeir Benet XVI
≫. ara. [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
≪
Habemus papam
≫. vatican.va. [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
≪
Habemus Papam: Jorge Mario Bergoglio, papa Francesc I
≫. ara. [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
≪
El papa Francisco, a los cardenales:
Que Dios os perdone por lo que habeis hecho
≫ (en castella).
Cadena Ser
. Grupo PRISA. Arxivat de l'
original
el 16 de marc 2013. [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
≪
El papa en su primera misa: "La Iglesia no es mas que una ONG compasiva si no profesa a Jesus"
≫.
RTVE
, 14-03-2013 [Consulta: 15 marc 2013].
- ↑
≪
El Papa pago la cuenta del hotel "para dar el ejemplo"
≫. www.clarin.com, 14-03-2013. [Consulta: 1r juny 2013].
- ↑
≪
"Vamos a responder con fe para llevar a Jesucristo a la humanidad"
≫.
Diario Panorama
, 15-03-2013 [Consulta: 15 marc 2013].
- ↑
≪
El Papa Francisco agradece a los periodistas su trabajo durante el conclave
≫.
Rome Reports
, 16-03-2013 [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑
≪
Francisco hablo en espanol por primera vez como papa
≫. [Consulta: 16 marc 2013].
- ↑
≪
Curia Restoration
≫ (en angles). [Consulta: 16 marc 2013].
- ↑
≪
El Santo Padre confirma provisionalmente a los jefes y miembros de la Curia Romana
≫.
News.va
, 16-03-2013 [Consulta: 16 marc 2013].
Arxivat
2013-05-15 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-05-15. [Consulta: 1r juny 2013].
- ↑
Multitudinario Angelus del Papa: "La misericordia cambia el mundo"
El Mundo 17/03/2013
- ↑
Irene Hernandez Velasco ≪
Multitudinario Angelus del Papa: 'La misericordia cambia el mundo'
≫.
El Mundo
, 17-03-2013 [Consulta: 17 marc 2013].
- ↑
Boo
, Juan Vicente ≪
El Papa Francisco celebra misa en la parroquia y saluda a todos los fieles
≫.
ABC
, 18-03-2013 [Consulta: 13 abril 2013].
- ↑
Kirchner pide al Papa Francisco que intermedie en el conflicto de las Malvinas
ABC Dia 18/03/2013
- ↑
≪
132 delegaciones de todo el mundo asisten a la misa del Papa
≫.
Diario de Navarra
, 19-03-2013 [Consulta: 19 marc 2013].
- ↑
≪
El Patriarca de Constantinopla ira a la misa de instalacion del Papa: algo nunca visto desde 1054
≫.
Religion En Libertad
, 15-03-2013 [Consulta: 17 marc 2013].
- ↑
El Papa Francisco abre su Pontificado con un bano de multitudes
El Mundo
- ↑
≪
El Papa se estrenara cambiando oro por plata dorada en el anillo del Pescador
≫.
Publico
, 18-03-2013 [Consulta: 18 marc 2013].
- ↑
50,0
50,1
Ordaz
, Pablo ≪
Francisco lanza un mensaje a los jefes de Estado y de Gobierno reunidos en Roma
≫.
El Pais
, 19-03-2013 [Consulta: 19 marc 2013].
- ↑
≪
Custodiar requiere bondad, pide ser vivido con ternura
≫.
News.va
, 19-03-2013 [Consulta: 19 marc 2013].
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-05-15. [Consulta: 2 juny 2013].
- ↑
≪
El Papa pide defender el medio ambiente y a los mas debiles de la sociedad
≫.
Reuters
, 19-03-2013 [Consulta: 19 marc 2013].
Arxivat
2013-03-23 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-03-23. [Consulta: 2 juny 2013].
- ↑
≪
Den a los pobres el dinero del viaje a Roma
≫.
ZENIT
, 14-03-2013 [Consulta: 15 marc 2013].
- ↑
≪
El Papa pide a los obispos argentinos caridad en lugar de ir a Roma
≫.
El Mundo
, 15-03-2013 [Consulta: 15 marc 2013].
- ↑
≪
Decretan asueto escolar en la Capital por la asuncion del Papa
≫.
La Nacion
, 15-03-2013 [Consulta: 16 marc 2013].
Arxivat
2013-03-19 a
Wayback Machine
.
- ↑
≪
El Papa llama por telefono a los fieles reunidos junto a la catedral de Buenos Aires
≫.
La Razon
, 19-03-2013 [Consulta: 19 marc 2013].
- ↑
≪
Francisco y Benedicto XVI mantienen en Castel Gandolfo su primer encuentro
≫.
La Vanguardia
, 23-03-2013 [Consulta: 23 marc 2013].
- ↑
≪
Encuentro historico: el Papa Francisco viajo a Castel Gandolfo para visitar a Benedicto XVI
≫.
News.va
, 23-03-2013 [Consulta: 23 marc 2013].
Arxivat
2013-05-15 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-05-15. [Consulta: 2 juny 2013].
- ↑
[1]
ELMUNDO 24/03/2013
- ↑
El Papa Francisco aprueba la beatificacion de 58 martires espanoles
ABC 28/03/2013
- ↑
≪
El Papa celebra el Dijous Sant a la preso
≫. diari ara. [Consulta: 28 marc 2013].
- ↑
El Papa pide la paz en Siria, Oriente Proximo y en las dos Coreas
El Mundo 31/3/13
- ↑
El Papa elige para su primer nombramiento a un fraile espanol
ELMUNDO 06/04/2013
- ↑
≪
El Papa Francisco constituye un grupo de cardenales para que le asesoren en el gobierno de la Iglesia y para revisar la Curia romana
≫.
NEWS.VA
, 13-04-2013 [Consulta: 13 abril 2013].
Arxivat
2013-04-16 a
Wayback Machine
.
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-04-16. [Consulta: 2 juny 2013].
- ↑
Ban Ki-moon, en su encuentro con el Papa: ≪Usted es el lider espiritual del mundo≫
ABC 10/04/13
- ↑
El Papa Francisco da la bienvenida a Benedicto XVI 'con gran cordialidad'
El Mundo
- ↑
≪
Historico e insolito: dos papas en el Vaticano
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-05-07. [Consulta: 2 juny 2013].
- ↑
Francisco y el papa copto, hacia la unidad
La Razon
- ↑
Francisco y el Papa copto Teodoro II rezan por la 'unidad plena' de las iglesias
El Mundo
- ↑
≪
El papa es recupera de l’operacio per una estenosi diverticular
≫.
El Punt Avui. Girona
, 06-07-2021, p. 30.
- ↑
Arias
, Juan ≪
La juventud que espera al papa Francisco
≫.
El Pais
, 23-07-2013 [Consulta: 9 setembre 2013].
- ↑
≪
Papa Francisco inicia su viaje a Turquia
≫. Aleteia. [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑
≪
Papa Francisco: El Espiritu Santo nos guia para superar la division de los cristianos
≫. Aleteia. [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑
≪
Papa Francisco pide a Bartolome I que le bendiga a el y a la Iglesia de Roma
≫. Aleteia. [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑
75,0
75,1
≪
Lumen Fidei
≫.
Vatican.va
, 29-06-2013 [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑
≪
La primera enciclica del papa Francesc
≫.
, 05-07-2013 [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑
≪
“Fratelli tutti”, he aqui la enciclica social del Papa Francisco - Vatican News
≫ (en castella), 04-10-2020. [Consulta: 4 gener 2021].
- ↑
≪
Vatican beatifies 522, mainly priests, nuns, killed in 1930s turmoil before Spain civil war
≫.
Washington Post
, 13-10-2013 [Consulta: 14 octubre 2013].
≪
Copia arxivada
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-10-14. [Consulta: 14 octubre 2013].
- ↑
Record del Papa: convirtio en santos a 815 catolicos
Clarin. 12 de maig de 2013
- ↑
≪
PROMULGAZIONE DI DECRETI DELLA CONGREGAZIONE DELLE CAUSE DEI SANTI, 05.07.2013
≫. vatican.va. Arxivat de l'
original
el 8 de juliol 2013. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑
≪
El papa francisco firma el decreto para declarar santo a juan pablo ii
≫.
CNN
, 05-07-2013.
- ↑
El nuevo hogar del Papa, mas austero y seguro contra un atentado
Clarin
- ↑
El Papa Francisco renuncia a vivir en el lujoso apartamento pontificio
EL MUNDO26/03/2013
- ↑
≪
Francisco recibe a Benedicto XVI
≫. La Vanguardia, 02-05-2013. [Consulta: 31 maig 2013].
- ↑
≪Matrimonio gay: La carta completa de Bergoglio a las monjas carmelitas≫,
articulo en el periodico
Rioja Ya
.
Arxivat
2021-03-11 a
Wayback Machine
.
- ↑
≪Bergoglio convoco a una “guerra de Dios” contra el matrimonio gay≫,
article a
LaVoz901.com.ar
.
- ↑
≪
Boda gay: para Bergoglio es una “movida del Diablo” y Kirchner lo acuso de presion
≫ (en castella). cronista. [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
≪
El papa Francesc dona suport a les unions civils homosexuals: 'Tenen dret a una familia'
≫.
Vilaweb
[Consulta: 21 octubre 2020].
- ↑
≪
Le cardinal Bergoglio invite a defendre la culture de la vie avec ardeur
≫ (en
frances
). Zenit.org. Arxivat de l'
original
el 2013-03-15. [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
Segreti
, Giulia; Guy Dinmore ≪
Jorge Bergoglio of Argentina elected pope
≫.
Financial Times
, 13-03-2013 [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
Stevens
, Dan ≪
Argentina’s Bergoglio Becomes Pope Francis
≫.
The Costa Rican Times
, 13-03-2013 [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
El Pais
[
Enllac no actiu
]
- ↑
93,0
93,1
≪
Un cardenal argentino critica al Gobierno por no frenar la pobreza
≫ (en castella).
El Pais
. Grupo Prisa, 01-10-2009. [Consulta: 14 marc 2013].
- ↑
≪
Extreme poverty is also a violation of human rights, says Argentinean cardinal
≫.
Catholic News Agency
, 01-10-2009. [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
≪
Argentines protest against pay cuts
≫.
, 08-08-2001 [Consulta: 13 marc 2013].
- ↑
≪
Document d'Aparecida
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-11-18. [Consulta: 14 marc 2013].
- ↑
≪
Un amic i un gran defensor del dialeg interreligios
≫. [Consulta: 15 marc 2013].
- ↑
Mario Bergoglio i Abraham Skorka
. ≪El frontispici com mirall≫. A:
Sobre el Cel i la
. Buenos Aires, Editorial Sud-americana.
ISBN 9789500732932
[Consulta: 15 marc 2013].
- ↑
≪Intercanvi de missatges entre el Papa i el Rabi Cap de la comunitat jueva de marc 2013≫.
[Consulta: 15 marc 2013].
- ↑
Pullella
, Philip ≪
Departing from protocol, pope goes to Russian embassy over Ukraine
≫ (en angles).
Reuters
, 25-02-2022.
- ↑
Savio
, Irene. ≪
La diplomacia silenciosa
≫. Diari de Girona, 14-03-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑
Bastante
, Jesus. ≪
El Papa pone en marcha la maquinaria diplomatica vaticana para abrir otra via de dialogo con Rusia
≫ (en castella), 09-03-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑
≪
Pope sends cardinal to Ukraine to show solidarity with refugees
≫ (en angles), 14-03-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑
≪
El cardenal polaco Krajewski viaja de nuevo a Ucrania en una ambulancia bendecida por el Papa Francisco
≫. Europa Press, 26-03-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑
≪
Pope Francis dispatches 2 cardinals to Ukraine
≫ (en angles). POLITICO. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑
≪
El Papa consagra Rusia y Ucrania a la Virgen pidiendole "el fin de la guerra insensata" - Vatican News
≫ (en castella), 25-03-2022. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑
Ancestres del Papa Francesc
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
Des de l'establiment de l'Esglesia (
30
)
|
---|
|
| |
|
|
|
|
|