Edward Gibbon

Biografia
Naixement	8 maig 1737 Putney (Anglaterra)
Mort	16 gener 1794 (56 anys) Londres
Causa de mort	Causes naturals  ( Peritonitis )
Sepultura	Fletching (en)
Membre del Parlament de la Gran Bretanya
1774 ? 1784
Membre del 14e Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 14e Parlament de la Gran Bretanya
Member of the 15th Parliament of Great Britain (en)
Legislatura: 15e Parlament de la Gran Bretanya
Dades personals
Religio	Catolicisme i protestantisme
Formacio	Magdalen College Kingston Grammar School Westminster School Universitat d'Oxford
Activitat
Camp de treball	Historia , antiguitat classica i literatura de divulgacio cientifica
Ocupacio	historiador , erudit classic , politic , escriptor
Partit	Partit Whig angles
Membre de	Royal Society
Influencies	Montesquieu
Obra
Obres destacables (1776) The History of the Decline and Fall of the Roman Empire
Familia
Conjuge	cap valor
Pares	Edward Gibbon   i  Judith Porten
Signatura

Edward Gibbon ( Putney , Regne Unit , 1737 - Londres , Regne Unit , 1794 ) va ser un historiador i politic angles, famos especialment per la seva extensa obra The History of the Decline and Fall of the Roman Empire ( Historia de la decadencia i caiguda de l'Imperi Roma ), publicada en sis volums entre 1776 i 1788, una cronica ironica, profusament documentada i plena d'atacs a la religio. Es considerat un dels escriptors de la Il·lustracio anglesa mes influents, amb citacions per part tant de politics com d'escriptors posteriors.

Vida [ modifica ]

Primers anys [ modifica ]

Va neixer a Putney, en aquells dies una ciutat al costat del Tamesi , prop de Londres , Anglaterra. El seu avi havia forjat i perdut la fortuna familiar en la bombolla de les mars del Sud . Gibbon era fill unic i en les seves memories es descriu a si mateix com un "noi malaltis". La seva mare va morir quan ell comptava tan sols amb deu anys, i la seva crianca i cura va anar a carrec de la seva tieta Catherine Porten. Va assistir a la Kingston Grammar School mentre residia amb la seva benvolguda tieta, "Aunt Kitty", i mes tard a la Westminster School. Als 14 anys d'edat el seu pare el va enviar al Magdalen College de la Universitat d'Oxford .

Gibbon no va gaudir de l'atmosfera universitaria d'Oxford ("posseeix totes les xacres de la vellesa i cap de les seves virtuts", va escriure) i mes tard va descriure els catorze mesos passats alli com els menys profitosos de tota la seva vida. El mes memorable d'aquest periode va ser la seva conversio al catolicisme el 8 de juny de 1753 . "Des de la meva joventut he estat aficionat al debat sobre temes religiosos", va escriure mes tard.

Estada a Suissa [ modifica ]

Per la seva conversio al catolicisme va ser expulsat d'Oxford i el seu pare el va enviar a Lausana , Suissa , sota la tutoria de M. Pavilliard, pastor calvinista i tutor privat, on va romandre cinc anys, un temps que tindria un fort impacte en el seu caracter i la seva vida posterior. Rapidament va apostatar de nou i va tornar al protestantisme . La seva estada a Lausana va enriquir la immensa aptitud de Gibbon per a l'estudi i l'erudicio; alli es va entrevistar amb Voltaire , i es va convertir en un suis adoptiu:

Jo havia deixat de ser angles ?escriu?. En aquesta tendra epoca de la meva joventut, dels setze als vint-i-un anys, totes les meves opinions, costums i sentiments havien estat llancats en un motlle estranger; el record feble i allunyat d'Anglaterra s'havia esborrat gairebe. La meva mateixa llengua se m'havia tornat menys familiar, i de bona gana hauria acceptat l'oferta d'una independencia moderada al preu d'un desterrament perpetu (E. Gibbon, Autobiografia )

A mes va coneixer a l'unic amor de la seva vida, la filla d'un pastor protestant, una jove anomenada Suzanne Curchod , que mes tard seria l'esposa de Jacques Necker , el ministre de finances frances i mare de Madame de Stael . Una vegada mes va intervenir el seu pare en la seva vida, que li va negar el permis per a proposar matrimoni a la jove i va exigir el seu retorn a Anglaterra. Gibbon escriuria: " I sighed like a lover, I obeyed like a so " ("Vaig sospirar com un enamorat, vaig obeir com un fill").

Retorn [ modifica ]

Al seu retorn a Anglaterra, Gibbon, completament afrancesat, va publicar el seu primer llibre Essai sud l'Etude de la Litterature en 1758 , escrit originalment en frances, ignorat a Anglaterra, pero ben acollit al continent. De 1759 a 1763 Gibbon va passar quatre anys de servei amb la milicia d' Hampshire , durant la Guerra dels Set Anys entre Gran Bretanya i Franca. A finals de 1763 va embarcar per a un Grand Tour a Europa, que va incloure una visita a Roma . Va ser alli, el 1764 , quan Gibbon va concebre per primera vegada la idea d'escriure sobre la historia de l'Imperi roma:

El 15 d'octubre de 1764 ?escriu Gibbon?, jo estava assegut, somiant, enmig de les ruines del Capitoli, mentre els monjos descalcos cantaven vespres al Temple de Jupiter. En aquest instant va brollar en el meu esperit per primera vegada la idea d'escriure la historia de la decadencia i caiguda de Roma (E. Gibbon, Autobiografia ).

El 1772 el seu pare va morir deixant-li en herencia el suficients diners com per a viure folgadament a Londres. Va comencar a escriure The History of the Declini and Fall of the Roman Empire el 1773, i el primer volum va apareixer el 1776 . Va acabar la seva obra a Lausana. En imprimir-se va tenir tant d'exit entre els intel·lectuals del seu temps que era considerat gairebe imprescindible haver-la llegit en la gran societat, encara que va provocar certa polemica amb les autoritats eclesiastiques. Els ultims toms van apareixer el 1788. A causa de la Revolucio Francesa va haver de tornar a Anglaterra. Va treballar en la seva Autobiografia fins a la seva mort, el 1794.

Malaltia [ modifica ]

Gibbon va patir d'una afeccio que ara es pensa que podria ser hydrocele testis , d'acord amb el Manual de Merck. Produeix l'exsudacio de fluid dels testicles en proporcions extraordinaries. Gibbon va idear moltes maneres de retirar el fluid en anys posteriors, pero la situacio va empitjorar i es va convertir en una cosa mes dolorosa i vergonyos. El seu metge, que feia mesuraments, va treure una vegada mes d'un litre de liquid de la protuberancia. Aquesta inflamacio cronica li va causar una incomoditat afegida en una epoca en que la moda tendia als calcons ajustats. Es refereix indirectament a aixo en les seves memories quan comenta: ≪Puc recordar nomes catorze dies veritablement felicos en la meva vida≫ i ≪mai estic content sino quan escric en solitud≫. La higiene personal durant el segle  xviii era com a molt opcional. La humiliacio social que va suportar com a consequencia de la seva necessitat d'higiene i la seva protuberancia va quedar registrada. En una epoca en que el valor de l'home era mesurat no solament pel ≪tall dels seus calcons≫ sino tambe per la seva equitacio, Gibbon va ser una figura solitaria. En un incident es va agenollar davant una dama de la societat a la qual anava a declarar-se. Ella va protestar: ≪Senyor, si us plau, aixequi's≫. Gibbon va replicar: ≪Senyora, no puc≫.

Llegat [ modifica ]

La tesi central d’Edward Gibbon en la seva explicacio de com va caure l’Imperi Roma no es avui ampliament acceptada pels estudiosos. Gibbon va argumentar que amb el nou caracter cristia de l'imperi, molta riquesa que d'una altra manera s'hauria utilitzat en els assumptes seculars per promoure l'estat es transferiria a la promocio de les activitats de l'Esglesia. No obstant aixo, l'imperi precristia tambe va gastar grans sumes en assumptes religiosos i no esta clar si el canvi de religio va augmentar o no la quantitat de recursos que l'imperi va gastar en la religio. Gibbon va argumentar a mes que les noves actituds del cristianisme van provocar que molts cristians rics renunciessin als seus estils de vida i entressin en un estil de vida monastic, de manera que deixessin de participar en el suport de l'imperi. Tot i que Gibbon va assenyalar a mes la importancia que el cristianisme va donar a la pau va provocar una disminucio del nombre de persones que servien l'exercit, el declivi va ser tan petit que va ser insignificant per a l'eficacia de l'exercit. ^[1]

L'obra de Gibbon ha estat criticada per la seva mordac visio del cristianisme tal com s'estableix als capitols XV i XVI, situacio que va resultar en la prohibicio del llibre a diversos paisos. El presumpte delicte de Gibbon no respectava el caracter de la doctrina cristiana sagrada, "tractant l'esglesia cristiana com un fenomen de la historia general, no com un cas especial que admetia explicacions sobrenaturals i no permetia la critica als seus seguidors". Mes especificament, els capitols criticaven l'esglesia per "suplantar d'una manera innecessariament destructiva la gran cultura que la precedia" i per "la indignacio de practicar la intolerancia i la guerra religiosa".

L'aparent antagonisme de Gibbon a la doctrina cristiana es va estendre a la fe jueva, cosa que va provocar acusacions d'antisemitisme. ^[2] Per exemple, va escriure:

Des del regnat de Nero fins al d' Antoni Pius , els jueus van descobrir una ferotge impaciencia del domini de Roma, que va esclatar repetidament en les massacres i insurreccions mes furioses. La humanitat queda impactada pel recital de les horrides crueltats que van cometre a les ciutats d’Egipte, Xipre i Cirene, on habitaven una amistat traidora amb els nadius insospitats; i estem temptats d’aplaudir les severes represalies que exercien els bracos de les legions contra una raca de fanatics, la supersticio terrible i credula dels quals semblava fer-los enemics implacables no nomes del govern roma, sino tambe de la humanitat.

Gibbon es considerat un fill de la Il·lustracio i aixo es reflecteix en el seu famos veredicte sobre la historia de l'edat mitjana: "He descrit el triomf de la barbarie i la religio". ^[3] No obstant aixo, politicament, es va alinear amb el rebuig del conservador Edmund Burke als moviments igualitaris radicals de l'epoca, aixi com el rebuig d'aplicacions excessivament racionalistes dels "drets de l'home" per part de Burke.

L’obra de Gibbon ha estat elogiada pel seu estil, els seus epigrames picants i la seva eficac ironia. Winston Churchill va assenyalar de manera memorable a My Early Life : "Em vaig proposar ... Decline and Fall of the Roman Empire de Gibbon i vaig ser immediatament captivat tant per la historia com per l'estil. ... Vaig devorar Gibbon. El vaig llegir de cap a peus i vaig gaudir-ne. ^[4] Churchill va modelar gran part del seu propi estil literari en el de Gibbon. Igual que Gibbon, es va dedicar a produir una "narrativa historica vivida, molt amplia al llarg del periode i del lloc i enriquida per l'analisi i la reflexio". ^[5]

Inusualment durant el segle  xviii , Gibbon no es va conformar mai amb fonts de segona ma quan les fonts primaries eren accessibles (tot i que la majoria d’aquestes eren extretes d’edicions impreses conegudes). "Sempre he procurat," diu," tenir una bona font; que la meva curiositat, aixi com el sentit del deure, sempre m’han incitat a estudiar els originals; i que, si alguna vegada han eludit la meva recerca, he marcat acuradament les proves secundaries, si d'elles depenia un passatge o un fet." ^[6] En aquesta insistencia sobre la importancia de les fonts primaries, Gibbon es considerat per molts com un dels primers historiadors moderns:

En la precisio, rigor, lucidesa i comprensio completa d’un vast tema, la ≪Historia≫ es insuperable. Es la historia anglesa que es pot considerar definitiva ... Siguin quines siguin les seves deficiencies, el llibre es artisticament imponent i es inimaginable historicament com un vast panorama d’una gran epoca. ^[7]

Els temes de l'escriptura de Gibbon, aixi com les seves idees i estil, han influit en altres escriptors. A mes de la seva influencia en Churchill, Gibbon tambe va ser un model per a Isaac Asimov en la seva escriptura de la Saga de la Fundacio , que va dir que es va inspirar una mica en les obres d'Edward Gibbon". ^[8]

Evelyn Waugh admirava l'estil de Gibbon, pero no el seu punt de vista secular. A la novel·la de Waugh, Helena , el 1950, l’autor paleocristia Lactanci es preocupava per la possibilitat d'≪un fals historiador, amb la ment de Cicero o Tacit i l’anima d’un animal, i va assenyalar cap el gibo que movia la seva cadena d'or i xerrava demanant fruita." ^[9]

Influencia en altres autors [ modifica ]

Els temes sobre els quals va escriure Gibbon, aixi com les seves idees i el seu estil, han influit en altres autors, com es el cas d' Isaac Asimov , que va usar la seva obra principal The History of the Declini and Fall of the Roman Empire com a guia per escriure un dels contes que formen part del llibre Fundacio i Imperi (Part I: "El General"), dins de la famosa Trilogia de la Fundacio.

Obres [ modifica ]

• Essai sur l'etude de la litterature (1761).
• The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Volum I, 1776; Volums II and III, 1781; Volums IV, V, and VI, 1788).
• A vindcication of some passages in the fifteenth and sixteenth chapters of the History of the decline and fall of the Roman Empire (1779).
• Memoire justificatif pour servir de reponse a l'expose, etc. de la cour de France (1779).
• Memoirs of My Life (1796)

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Beer, G. R. de. "The Malady of Edward Gibbon, F.R.S." Notes and Records of the Royal Society of London 7:1 (December 1949), 71?80.
• Craddock, Patricia B. Edward Gibbon, Luminous Historian 1772?1794 . Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1989. HB: ISBN 0-8018-3720-0 . Biography.
• Dickinson, H. T. "The Politics of Edward Gibbon". Literature and History 8:4 (1978), 175?196.
• Goodall , John . Portchester Castle . Londres: English Heritage , 2008. ISBN 978-1-84802-007-8 .  
• Low, D. M. , Edward Gibbon. 1737?1794 (London: Chatto & Windus, 1937).
• Murray, John (ed.), The Autobiographies of Edward Gibbon. Second Edition (London: John Murray, 1897).
• Norton, J. E. A Bibliography of the Works of Edward Gibbon . New York: Burt Franklin Co., 1940, repr. 1970.
• Norton, J .E. The Letters of Edward Gibbon . 3 vols. London: Cassell & Co. Ltd., 1956.
• Pocock, J. G. A. The Enlightenments of Edward Gibbon, 1737?1764 . Cambridge: Cambridge University Press, 1999. HB: ISBN 0-521-63345-1 .
• Pocock, J. G. A. "Classical and Civil History: The Transformation of Humanism". Cromohs 1 (1996). Online at the Universita degli Studi di Firenze . Retrieved 20 November 2009.
• Pocock, J. G. A. "The Ironist". Review of David Womersley's The Watchmen of the Holy City . London Review of Books 24:22 (14 November 2002). Online at the London Review of Books (subscribers only). Retrieved 20 November 2009.
• Gibbon, Edward. Memoirs of My Life and Writings . Online at Gutenberg . Retrieved 20 November 2009.
• Stephen, Sir Leslie, "Gibbon, Edward (1737?1794)". In the Dictionary of National Biography , eds. Sir Leslie Stephen and Sir Sidney Lee. Oxford: 1921, repr. 1963. Vol. 7, 1129?1135.
• Womersley, David, ed. The History of the Decline and Fall of the Roman Empire . 3 vols. (Londres i Nova York: Penguin, 1994).
• Womersley, David. "Introduction," in Womersley, Decline and Fall , vol. 1, xi?cvi.
• Womersley, David. "Gibbon, Edward (1737?1794)". In the Oxford Dictionary of National Biography , eds. H.C.G. Matthew and Brian Harrison. Oxford: Oxford University Press, 2004. Vol. 22, 8?18.

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)