Guerra dels Set Anys

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Per a altres significats, vegeu ≪ Guerra dels Set Anys (desambiguacio) ≫.
Infotaula de conflicte militarGuerra dels Set Anys

La batalla de Sainte-Foy , per George B. Campion
Tipus Guerra global
Data 29 agost 1757 Modifica el valor a Wikidata ?  15 febrer 1763 Modifica el valor a Wikidata
Escenari Europa , America del Nord , America del Sud , Africa , India i les Filipines
Lloc Europa Modifica el valor a Wikidata
Resultat Victoria de la coalicio angloprussiana:

Tractat de Sant Petersburg (1762)
Tractat d'Hamburg (1762)
Tractat de Paris (1763)
Tractat de Hubertusburg (1763)

El statu quo ante bellum es mante a Europa.
Gran Bretanya i Espanya adquireixen gran part de les colonies franceses a l' America del Nord .
Gran Bretanya s'annexiona Bengala .
El control prussia sobre Silesia no canvia. [1]
Bandols
Prússia Prussia

Imperi britànic Regne de la Gran Bretanya
Hannover Hannover
Confederació iroquesa Confederacio Iroquesa
Portugal Regne de Portugal
Brunswick-Wolfenbüttel Brunsvic-Wolfenbuttel

Hessen Hessen-Kassel 		Regne de França[2] Regne de Franca i les seves colonies

Sacre Imperi Sacre Imperi
Rússia Imperi Rus
Suècia Suecia
Bandera de la Creu de Borgonya. Imperi Espanyol
Electorat de Saxònia Saxonia

Regne de Sardenya-Piemont Regne de Sardenya-Piemont
Comandants
Prússia Frederic II de Prussia
Prússia Friedrich Wilhelm von Seydlitz
Imperi britànic John Manners
Imperi britànic Edward Boscawen
Imperi britànic Baro Clive
Imperi britànic James Wolfe †
Imperi britànic Baro Amherst
Imperi britànic Edward Braddock †
Hannover Duc Ferran de Brunswick 		Regne de França Lluis XV de Franca
Regne de França Louis-Joseph de Montcalm †
Sacre Imperi Romanogermànic Leopold Josef Graf Daun
Sacre Imperi Romanogermànic Franz Moritz von Lacy
Sacre Imperi Romanogermànic Carles Alexandre de Lorena
Sacre Imperi Romanogermànic Ernst von Laudon
Rússia Elisabet I
Rússia Piotr Saltikov
Electorat de Saxònia Frederick August II

La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silesia a Europa aixi com la supremacia colonial a l' America del Nord i a l' India . La guerra tambe va tenir com a escenaris la costa d' Africa , el Carib i les Filipines . Hi van participar Prussia , Hannover , el Regne de Portugal i l'imperi colonial del Regne de la Gran Bretanya d'una banda, i l' Electorat de Saxonia , l' Arxiducat d'Austria , el Regne de Franca , Russia ?fins a l'any 1762 ?, Suecia ?des del 1757 fins al 1762 ? i Espanya ?a partir del 1761 ?, de l'altra. Aquesta guerra va provocar mes de 100.000 morts i ha estat considerada per alguns especialistes com una vertadera primera Guerra Mundial .

Front europeu [ modifica ]

Silesia, anteriorment austriaca, perduda el 1742 i que va passar a Prussia l'any 1748 pel tractat d'Aquisgra que va tancar la guerra de successio austriaca , [3] fou el conflicte principal que va portar a la guerra dels Set Anys. Mentre l'emperadriu Maria Teresa intenta reconquerir Silesia a Frederic el Gran , Lluis XV respon a les provocacions maritimes del Regne de la Gran Bretanya (captura de vaixells comercials francesos) i sol·licita l'alianca austriaca (consagrada pel matrimoni del futur Lluis XVI de Franca amb Maria Antonieta ). El 15 de maig de 1756 la Gran Bretanya declara la guerra a Franca.

Prussia ocupa l'Electorat de Saxonia [ modifica ]

La guerra comenca en sol europeu quan Frederic el Gran del Regne de Prussia , que havia rebut informes dels enfrontaments a America del Nord , va formar una alianca amb Jordi II del Regne de la Gran Bretanya pel tractat de Westminster el 16 de gener de 1756 . Basats en els termes de l'acord, tant Prussia com Gran Bretanya evitarien el pas de qualsevol potencia aliena a traves d' Alemanya . En resposta, l' Arxiducat d'Austria i el Regne de Franca signaren l'1 de maig de 1756 el Tractat de Versalles , una inversio en el sistema d'aliances europees vigent fins aleshores. [4] El 29 d'agost de 1756 [5] va dirigir les tropes prussianes a la frontera de l' Electorat de Saxonia , aliat de l' Arxiducat d'Austria , anticipant-se a la invasio austrofrancesa de Silesia, eliminant una amenaca per a Prussia, i podent usar l'exercit i el tresor saxons per avancar a Bohemia, on podria establir quarters d'hivern a costa d'Austria i envair Moravia des de Silesia, apoderar-se de la fortalesa d'Olmutz i avancar cap a Viena per forcar la fi de la guerra. [6] Russia es van aliar amb Austria tement les aspiracions prussianes sobre la Confederacio de Polonia i Lituania .

Operacions militars de 1756

Els exercits saxons i austriacs no estaven preparats i les seves forces estaven disperses i Frederic va poder ocupar Dresden facilment el 9 de setembre , i despres de la batalla de Lobositz de l'1 d'octubre de 1756, Maximilian Ulysses Browne es va retirar per unir-se amb un exercit saxo aillat a la fortalesa de Pirna on va quedar assetjat pels prussians, que van ocupar Saxonia. L'exercit saxo es va rendir el 14 d'octubre, i va ser incorporat per la forca a l'exercit prussia. Saxonia es ret el 15 d'octubre , un dia despres d'haver-se rendit l'exercit saxo. Tot i aixo, Saxonia va aconseguir de retardar la campanya prussiana. [7]

Prussia fracassa en la invasio de Bohemia [ modifica ]

Operacions militars a Bohemia en 1757

Frederic prengue de nou la iniciativa i l'abril de 1757 va envair Bohemia destrossant un exercit austriac el 6 de maig a la Batalla de Praga i va posar setge a la ciutat [6] L'emperadriu Maria Teresa va enviar al mariscal von Daun amb 60.000 homes per salvar la segona ciutat de l'Imperi i Frederic, en inferioritat numerica va atacar sent derrotat a la batalla de Kolin el 18 de juny i obligat a retirar-se. [8]

Invasio francesa de Menorca i l'Electorat de Hannover [ modifica ]

Els francesos desembarcaren a Menorca amb grans forces i van posar setge a Mao el 20 d'abril de 1756 [9] i John Byng rebe el comandament d'una esquadra destinada a foragitar de l'illa de Menorca , que fou derrotada i el 29 de juny els francesos van prendre l'illa. [10] William Pitt va planejar una incursio amfibia a Rochefort per envair la ciutat i cremar els vaixells a Charanta per provocar que Franca hagues de destinar mes tropes a protegir el litoral havent de retirar-les del front continental. L'expedicio va partir el 8 de setembre amb John Mordaunt comandant les tropes i Edward Hawke la flota. El 23 de setembre, l' Ile-d'Aix va ser presa, pero la boira no va permetre el desembarcament a Rochefort durant diversos dies i l'expedicio va tornar a casa. [11] L'atac va acabar amb un fracas, pero va ser seguit per diverses operacions similars en els anys seguents.

La batalla de Hastenbeck del 26 de juliol [12] va dur a la derrota de l' Electorat de Hannover i de Brunsvic, aliats de Prussia i el 9 de setembre se signa la Convencio de Kloster-Zeven , que confirma l'ocupacio francesa, pero obliga a alliberar tots els presoners hannoverians. [13]

Suecia i Russia entren en guerra contra Prussia [ modifica ]

Suecia va declarar la guerra a Prussia i va envair Pomerania amb 17.000 homes considerant que aquest petit exercit era tot el que es necessitava per ocupar Pomerania creient que no combatria amb els prussians, ocupats en molts altres fronts. La convencio de Kloster-Zeven va deixar el front occidental prussia extremadament vulnerable i Frederic va enviar peticions urgents a Gran Bretanya per a una ajuda mes substancial, ja que ara es trobava sense cap suport militar extern. [14]

Elisabet va enfrontar-se a Prussia per una aversio personal a Frederic el Gran [15] i el 17 de maig de 1757 l'exercit rus, de 85.000 homes va avancar contra Konigsberg comandats per Stepan Fiodorovich Apraksin , i van assetjar Memel , una de les fortaleses mes fortes de Prussia i despres de cinc dies de bombardeig d'artilleria van assaltar-lo i utilitzar Memel com a base per envair Prussia Oriental i vencer a la batalla de Gross-Jagersdorf el 30 d'agost de 1757 pero no van poder prendre Konigsberg en haver esgotat les municions d'artilleria i es van retirar.

Operacions militars a Saxonia i Silesia en 1757

La situacio era greu per a Prussia, amb els austriacs mobilitzant-se i la forca de Charles de Rohan-Soubise que s'acostava des de l'oest amb les tropes franceses i l'exercit imperial dels estats alemanys mes petits que s'havien unit per lluitar amb l'emperador Francesc I d'Austria contra Frederic. [16] Tanmateix, al novembre i desembre de 1757, tota la situacio a Alemanya es va invertir. A la batalla de Rossbach que te lloc el 5 de novembre , Frederic derrota la coalicio entre Franca i el Sacre Imperi i el 5 de desembre la coalicio cau derrotada Austria a la batalla de Leuthen i Breslau caigue el 20 de desembre, i amb ella el control austriac de Silesia. [17] L'atac a la neutral Saxonia va causar indignacio a tota Europa i va provocar l'enfortiment de la coalicio antiprussiana [18] mentre els austriacs havien aconseguit ocupar parcialment Silesia i, el que es mes important, impossibilitar a Frederic aquarterar l'hivern a Bohemia.

Frederic s'havia consolidat com el millor general i les seves tropes com les millors d'Europa. Tanmateix, Frederic va perdre l'oportunitat de destruir completament l'exercit austriac a Leuthen que va escapar a Bohemia. Frederic esperava que les dues victories aclaparadores portarien Maria Teresa a la taula de pau, pero ella estava decidida a no negociar fins que no hagues tornat a prendre Silesia. Maria Teresa tambe va millorar el comandament dels austriacs despres de Leuthen substituint el seu cunyat incompetent, Carles Alexandre de Lorena , pel mariscal von Daun.

Hannover torna a la guerra [ modifica ]

Calculant que els russos no atacarien fins al 1758, Frederic va traslladar la major part de les seves forces orientals a Pomerania sota el comandament del mariscal Lehwaldt per combatre als suecs ocupant la major part de la Pomerania Sueca i bloquejant la seva capital Stralsund . [19] Jordi II del Regne Unit despres de la batalla de Rossbach va revocar la Convencio de Kloster-Zeven , i Hannover va tornar a entrar en la guerra. [20] Durant l'hivern, el seu nou comandant, el duc Ferran de Brunsvic-Wolfenbuttel va reagrupar el seu exercit i va llancar una serie d'ofensives que van fer retrocedir els francesos a traves del riu Rin i mantenint segur el flanc occidental de Prussia durant la resta de la guerra. [21] Els britanics havien sofert mes derrotes a America del Nord, especialment a la batalla de Fort William Henry pero a Europa s'havien estabilitzat. L'agost de 1757 un nou govern de coalicio britanic va donar un fort impuls a l'esforc de guerra emfatitzant el compromis de Newcastle en defensa de les possessions alemanyes, com la determinacio de Pitt d'utilitzar el poder naval per apoderar-se de les colonies franceses arreu del mon, una "estrategia dual" que dominaria la politica britanica durant els seguents cinc anys.

Al gener de 1758, els russos van envair Prussia Oriental, on la provincia, gairebe desproveida de tropes, va oposar poca oposicio. [16] La Prussia Oriental havia estat ocupada per les forces russes durant l'hivern i romandria sota el seu control fins al 1762, tot i que era molt menys valuosa estrategicament per a Prussia que Brandenburg o Silesia. En qualsevol cas, Frederic no va veure els russos com una amenaca immediata i, en canvi, va mantenir l'esperanca de lliurar primer una batalla decisiva contra Austria que els eliminaria de la guerra.

Els anglesos expulsen als francesos de Hannover [ modifica ]

L'abril de 1758 els anglesos van enviar 9.000 soldats per reforcar l'exercit de Hannover de Ferran i complementat per tropes prussianes va expulsar els francesos de Hannover i Westfalia i va tornar a capturar el port d'Emden el marc de 1758 abans de creuar el Rin amb les seves propies forces, pero malgrat la victoria a la batalla de Rheinberg i el 23 de juny de 1758 a la batalla de Krefeld i la breu ocupacio de Dusseldorf, es va veure obligat a retirar-se a traves del Rin. [22]

Al febrer de 1758 una flota britanica que havia bloquejat una flota francesa a Cartagena va atacar i derrotar una forca francesa que venia en la seva ajuda, impedint l'assistencia a la fortalesa francesa de Louisbourg a America del Nord, assetjada per les forces britaniques i va caure aquell any . [23] Malgrat l'exit estrategic discutible i el fracas operatiu del descens a Rochefort, William Pitt va preparar una altra operacio que va desembarcar el 5 de juny de 1758 a la badia de Cancalle, dirigint-se a Sant-Malou , que no va poder prendre, i va atacar el port proper de Saint-Servant on va cremar vaixells al port i destruir quatre vaixells de guerra que estaven en construccio, [24] i l'atac a Le Havre i Cherbourg van ser abandonats tornar, despres d'haver danyat els corsaris francesos i proporcionant una nova demostracio estrategica contra la costa francesa. A l'agost la flota anglesa finalment pogue atacar Cherbourg [25] pero el setembre fracassa a Saint-Cast patint grans perdues i finalitzant els atacs a la costa francesa. [26]

A principis de 1758, Frederic va llancar una invasio de Moravia i va posar setge a Olmutz pero despres de la victoria austriaca a la batalla de Domstadtl el 30 de juny un comboi de subministraments va trencar el setge i Frederic es va retirar de Moravia marcant el final del seu ultim intent de llancar una gran invasio del territori austriac. El 14 d'octubre els austriacs van sorprendre els prussians a la batalla de Hochkirk en la que Frederic va perdre molta artilleria pero va poder retirar-se'n de manera ordenada.

En aquest moment Frederic estava cada cop mes preocupat per l'avanc rus des de l'est i va marxar per contrarestar-lo, i el 25 d'agost a la batalla de Zorndorf un exercit prussia de 35.000 homes comandat pel propi Frederic va lluitar contra un exercit rus de 43.000 comandats pel comte William Fermor [27] i els russos acaben per retirar-se del camp de batalla. El 25 de setembre a la batalla de Tornow , els prussians s'enfronten amb els suecs i aquests aconsegueixen de rebutjar sis atacs prussians pero no van continuar fina a Berlin despres de la batalla de Fehrbellin . [28]

La guerra continuava indecisa quan el 14 d'octubre els austriacs del mariscal von Daun van sorprendre el principal exercit prussia a la batalla de Hochkirch a Saxonia. [29] Frederic va perdre gran part de la seva artilleria pero es va retirar en bon ordre, ajudat pels boscos densos pero els austriacs van avancar poc en la campanya a Saxonia i despres de l'intent frustrat de prendre Dresden , les tropes de von Daun es van veure obligades a retirar-se a territori austriac per a l'hivern, de manera que Saxonia va romandre sota l'ocupacio prussiana. [30] Al mateix temps, els russos van fracassar en un intent de prendre Kolberg , a Pomerania als prussians. [31]

El 1759 es produeixen algunes desfetes prussianes. Aixi 47.000 russos dirigits pel comte Saltikov, van derrotar 26.000 prussians comandats pel General Carl Heinrich von Wedel a la batalla de Kay . Malgrat que l'exercit de Hannover va derrotar un exercit de 60.000 francesos l' 1 d'agost a la batalla de Minden , Frederic II va perdre la meitat de l'exercit a la batalla de Kunersdorf contra un exercit russo-austriac comandat per von Daun; i a la batalla de Maxen contra els austriacs, Prussia va perdre un cos sencer de 13.500 homens. No obstant aixo, els desacords amb els austriacs sobre la logistica i els subministraments van fer que els russos es retiressin cap a l'est una vegada mes despres de Kunersdorf, permetent finalment a Frederic reagrupar les seves forces destrossades.

Plans d'invasio francesa d'Anglaterra [ modifica ]

Per a Franca el 1758 havia estat decebedor, i arran d'aixo es va nomenar un nou primer ministre, el duc de Choiseul , que va planejar posar fi a la guerra el 1759 envaint les illes britaniques, acumulant tropes prop de la desembocadura del Loira i concentrant les seves flotes de Brest i Toulon . A l'agost, la flota mediterrania sota el comandament de Jean-Francois de La Clue-Sabran va ser dispersa la flota britanica d' Edward Boscawen a la batalla de Lagos i el 20 de novembre a la batalla de la badia de Quiberon , l'almirall britanic Edward Hawke va capturar la flota de Brest d' Hubert de Brienne i va enfonsar, capturar o forcar molts d'ells a encallar, posant un fi als plans francesos d'invasio. [32]

Operacions militars al front occidental en 1760

L'any 1760, el general Fouque va ser derrotat pels austriacs a la batalla de Landeshut , [33] i els suecs van capturar part de Pomerania, mentre que Hannover va vencer els francesos a la batalla de Warburg defensant amb exit Westfalia dels francesos impedint el pas del riu Diemel per ajudar els austriacs contra Prussia a l'est, pero es van veure obligats a abandonar l'estat aliat de Hessen-Kassel al sud i Warburg i Gottingen van caure en mans franceses. [34] Malgrat aixo, els austriacs, sota el comandament del general Laudon, van capturar Glatz a Silesia. Decidint enfrontar-se a l'exercit de Daun, Frederic II de Prussia va abandonar el seu intent de reocupar Dresden , que havia caigut en mans austriaques en 1759, i va aconseguir una forta victoria a la batalla de Liegnitz tot i ser superat en nombre tres a un. [35] Els russos sota el general Pyotr Saltykov i els austriacs sota el general von Lacy van ocupar breument Berlin , [36] a l'octubre, pero no la van poder retenir durant molt de temps, tot i aixo la caiguda de la capital prussa a mans de russos i austriacs va suposar un gran cop per al prestigi de Frederic. El novembre de 1760, Frederic va derrotar el mariscal von Daun a la batalla de Torgau , pero va patir baixes molt importants i els austriacs que van perdre l'esperanca d'obtenir una victoria decisiva [37] es van retirar en bon ordre.

L'exercit rus havia quedat inactiu despres de la batalla de Kunersdorf per les febles linies de subministrament [38] i l'octubre de 1759 els austriacs es van haver de comprometre a subministrar els russos pero i en la practica, els russos van rebre pocs subministraments dels austriacs. A Liegnitz els russos van arribar massa tard per participar en la batalla. Van fer dos intents d'assaltar la fortalesa de Kolberg, pero cap dels dos ho va aconseguir, i la tenac resistencia de Kolberg va permetre a Frederic centrar-se en els austriacs en lloc d'haver de dividir les seves forces. [39]

Prussia va comencar la campanya de 1761 amb nomes 100.000 soldats disponibles, molts d'ells nous reclutes, i la seva situacio semblava desesperada pero alhora les forces austriaques i russes tambe estaven molt esgotades i no van poder llancar una ofensiva important. El febrer de 1761, el duc Ferran de Brunswick-Wolfenbuttel va sorprendre les tropes franceses a la batalla de Langensalza [40] i despres va avancar per assetjar Cassel , havent d'aixecar el setge despres de la derrota a la batalla de Grunberg , i a l'estiu Ferran va derrotar dos exercits francesos la batalla de Villinghausen . [41]

Russia pren Kolberg a Prussia [ modifica ]

Al front oriental, el progres era molt lent doncs l'exercit rus depenia molt dels magatzems a Polonia, i l'exercit prussia els assaltava, ates que mancats d'efectius, aquesta nova estrategia retardava l'avanc dels seus enemics i l'exercit de Frederic II de Prussia , esgotat, no fou atacat al seu quarter general de Brunzelwitz , ja que tant els austriacs com els russos dubtaven a atacar-lo. No obstant aixo, a finals de 1761, Prussia va patir dos contratemps critics quan els russos sota Zakhar Txernixov i Piotr Rumiantsev van assaltar Kolberg a Pomerania, i els austriacs van capturar Schweidnitz . La perdua de Kolberg va costar a Prussia el seu darrer port al Baltic [42] i serviria proveir els seus exercits a Europa Central per mar, considerablement mes rapid i segur doncs la cavalleria prussiana no podia interceptar vaixells russos al Baltic i canviant l'equilibri de poder de manera decisiva contra Prussia, que no podia destinar tropes per protegir la seva capital. [43] A Gran Bretanya, es va especular que un col·lapse total prussia era ara imminent.

Tractat de Sant Petersburg [ modifica ]

La Gran Bretanya ara amenacava amb retirar els seus subsidis si Frederic II de Prussia no considerava oferir concessions per assegurar la pau. Com que els exercits prussians s'havien reduit a nomes 60.000 homes i amb el mateix Berlin a punt de caure assetjat, la supervivencia tant de Prussia com del seu rei estava greument amenacada. Aleshores, el 5 de gener de 1762 va morir Elisabet I de Russia i el seu successor prussofil, Pere III de Russia , pel Tractat de Sant Petersburg [44] va acabar immediatament amb l'ocupacio russa de Prussia Oriental i Pomerania, va mediar la treva de Frederic amb Suecia i va posar un cos de les seves propies tropes sota el comandament de Frederic. Aleshores, Frederic va poder concentrar-se contra Austria expulsant-los de gran part de Silesia despres de recuperar Schweidnitz , [45] mentre que el seu germa Enric va guanyar una victoria a Saxonia a la batalla de Freiberg [46] ocupant la major part de Saxonia pero no la seva capital, Dresden, i els seus aliats de Brunswick van capturar la ciutat clau de Gottingen i ho van agreujar prenent Kassel .

Espanya i Portugal entren en la guerra [ modifica ]

Quan Ferran VI d'Espanya va morir el 1759 i el va succeir el seu germa petit Carles III d'Espanya , mes ambicios, volia preservar el prestigi d'Espanya com a potencia europea i colonial. El 1761 Franca semblava estar perdent la guerra contra Gran Bretanya, i tement una victoria britanica sobre Franca, Carles va signar el Tercer Pacte de Familia amb Franca l'agost de 1761, i va reclamar una compensacio pels atacs dels corsaris anglesos a les aigues espanyoles.

Gran Bretanya va declarar la guerra a Espanya el 4 de gener de 1762 i Espanya va reaccionar emetent la seva propia declaracio de guerra contra Gran Bretanya el 18 de gener, i Portugal va seguir unint-se a la guerra al costat de Gran Bretanya. [47] Espanya, ajudada pels francesos, va llancar una invasio de Portugal i va aconseguir capturar Almeida . L'arribada de reforcos britanics va frenar un nou avanc espanyol i, a la batalla de Valencia d'Alcantara , les forces britanico-portugueses van envair una important base de subministrament espanyola. Els invasors van ser detinguts a les altures davant d'Abrantes on estaven atrinxerats els angloportuguesos. Finalment, l'exercit angloportugues, ajudat per guerrilles i practicant una estrategia de terra cremada, [48] va perseguir l'exercit francoespanyol fins a Espanya, recuperant gairebe tots els pobles perduts, [49] entre ells la caserna espanyola a Castelo Branco plena de ferits i malalts que havien quedat enrere. Entre el 5 de maig i el 24 de novembre de 1762. al nord i l'est de Portugal, l'intent d'invasio espanyola fou tres vegades derrotada, aconseguint una victoria decisiva anglo-portuguesa.

El final de la guerra a Europa [ modifica ]

El llarg bloqueig naval britanic dels ports francesos havia minat la moral de la poblacio francesa, i Franca havia perdut la majoria de Nova Franca , tret de part de la Louisiana . La derrota a la batalla de Signal Hill a Terranova, [50] el realiniament de Russia, la retirada de Suecia i les dues victories de Prussia contra Austria, Lluis XV es va convencer que Austria no seria capac de reconquerir Silesia, que havia de suposar per Franca rebre els Paisos Baixos austriacs , sense suport financer i material de Lluis, que ja no estava disposat a oferir, i va fer la pau amb Frederic el Gran evacuant Renania de Prussia, posant fi a la participacio de Franca en la guerra. [51]

El 1763, la guerra a l'Europa central estava en un punt mort entre Prussia i Austria. Prussia havia recuperat gairebe tota Silesia als austriacs despres de la victoria a la batalla de Burkersdorf i tot i que la seva situacio financera no era greu, el regne estava devastat i l'exercit severament afeblit, mancat d'homes i havent perdut tants oficials i generals efectius que semblava impossible una ofensiva contra Dresden . Els britanics havien estat aturats pel nou primer ministre, John Stuart, i Pere III de Russia havia estat enderrocat per la seva dona, Caterina II de Russia , [52] que va posar fi a l'alianca de Russia amb Prussia i es va retirar de la guerra. Austria, pero, com la majoria de participants, s'enfrontava a una greu crisi financera i va haver de reduir la mida del seu exercit afectar molt el seu poder ofensiu. En aquell moment, Austria encara controlava Dresden , el sud-est de l' Electorat de Saxonia i el comtat de Glatz al sud de Silesia , pero la perspectiva de la victoria era feble sense el suport rus, i Maria Teresa I d'Austria havia abandonat en gran part les seves esperances de reconquerir Silesia; el seu canceller, el seu marit i el seu fill gran la van instar a fer les paus, mentre que Daun va dubtar a atacar Frederic. El 1763 es va arribar a un acord de pau amb el Tractat de Hubertusburg , en que Glatz va ser retornat a Prussia a canvi de l'evacuacio prussiana de Saxonia. Aixo va acabar amb la guerra al centre d'Europa. [53]

America del Nord [ modifica ]

Article principal: Guerra franco-india

A America del Nord el primer atac britanic es va produir el maig de 1754. Pero el primer enfrontament que va anar mes enlla d'una petita escaramussa es va produir dos mesos despres, al juliol, a Fort Necessity . El 1756 els francesos van capturar Fort Oswego [54] i l'any seguent Fort William Henry als britanics. [55] Aquesta darrera victoria es va embrutar quan els aliats nadius de Franca van trencar els termes de la capitulacio i van atacar la columna britanica en retirada, que estava sota la guardia francesa, matant soldats i fent captius molts homes, dones i nens mentre els francesos es negaren a protegir els seus captius. Els desplegaments navals francesos el 1757 tambe van defensar amb exit la fortalesa clau de Louisbourg a l' Illa del Cap Breto assegurant les aproximacions al Quebec cap al mar. La campanya anglesa de 1758 va aconseguir prendre Louisbourg [23] despres que els reforcos francesos quedessin bloquejats per la victoria naval britanica a la batalla de Cartagena , i les captures de Fort Duquesne [56] i Fort Frontenac . [57] Els britanics van continuar el proces de deportacio de la poblacio acadiana amb una onada d'operacions importants contra Ile Saint-Jean, el riu St. John i les valls del riu Petitcodiac, i tot i que un gran exercit britanic de mes de 16.000 homes fou derrotat a la batalla de Fort Carillon , [58] la perdua de Louisbourg i Frontenac va fer que els francesos perdessin els seus queviures i provisions per a la campanya de la vall del riu Ohio i l'abandonament de molts dels seus aliats nadius [23] obligant als francesos a adoptar una postura defensiva centrada al voltant de Quebec i Montreal, i la Confederacio Iroquesa va tornar a entrar en la guerra en el bandol britanic a finals de 1758. [59]

Totes les campanyes britaniques contra Nova Franca van tenir exit el 1759, part del que es va coneixer com a Annus Mirabilis. A partir del juny de 1759, els britanics sota el comandament de James Wolfe i James Murray van establir un campament a l' illa d'Orleans a traves del riu Sant Llorenc des del Quebec, cosa que els va permetre comencar el setge de tres mesos que va seguir. Els francesos sota el marques de Montcalm van anticipar un assalt britanic a l'est del Quebec, aixi que va ordenar als seus soldats que fortifiquessin la regio de Beauport. El juliol de 1759, Fort Niagara [60] i Fort Carillon van caure en mans de forces britaniques importants, tallant la comunicacio amb els forts fronterers francesos mes a l'oest. El 31 de juliol, els britanics van atacar Beauport amb 4.000 soldats, pero els francesos situats a dalt dels penya-segats amb vistes a les cascades de Montmorency van obligar les forces britaniques a retirar-se a l'illa d'Orleans. Mentre Wolfe i Murray planejaven una segona ofensiva, els guardaboscos britanics van assaltar els assentaments francesos al llarg del Sant Llorenc, destruint subministraments d'aliments, municions i altres bens en un intent de vencer els francesos per fam.

El 13 de setembre de 1759 James Wolfe va dirigir 5.000 soldats fins a les Planes d'Abraham a l'oest de la ciutat de Quebec posicionant-se entre les forces de Montcalm i les de Louis Antoine de Bougainville . Montcalm va atacar immediatament sense esperar l'arribada de Bougainville i van ser derrotats . [61] Wolfe i el marques de Montcalm moriren de les ferides. Els francesos van abandonar la ciutat i els francesos canadencs liderats per Francois Gaston de Levis van organitzar una contraofensiva a les Planes d'Abraham a la primavera de 1760, amb exit inicial a la batalla de Sainte-Foy [62] pero Levis no va poder prendre mai la ciutat doncs i els reforcos que esperava no van arribar per la superioritat naval britanica despres de la batalla de Pointe-aux-Trembles i la batalla de Restigouche . [63] Levis va optar per retirar-se i tornar a Montreal.

A l'agost els aliats amerindis de Franca van arribar a un acord de neutralitat amb els britanics al tractat d'Oswegatchie i despres d'una campanya aclaparadora de dos mesos de les forces britaniques i que els ultims reductes de la milicia canadenca fossin derrotats a la batalla de les Mil Illes , [64] Jeffrey Amherst va romandre a Fort Levis durant quatre dies i despres va dirigir-se a Montreal, on es va reunir amb les forces del Quebec i el llac Champlain i encerclant completament la ciutat amb 17.000 homes, cremant pobles al llarg del cami i provocant desercions massives de la milicia canadenca. El 8 de setembre de 1760, Montreal va ser rendida pel governador de Nova Franca, el marques de Vaudreuil , per evitar mes vessament de sang. [65] Amb totes les forces franceses expulsades de Nova Franca, la guerra franco-india es donava per acabada. En veure la derrota francesa i india, el 1760, les Sis Nacions de la confederacio Iroquesa va renunciar a continuar la guerra i van negociar el tractat de Kahnawake amb els britanics, pel que podrien desplacar-se sense restriccions entre Canada i Nova York, ja que les nacions tenien un extens comerc entre Montreal i Albany, aixi com poblacions que vivien per tota la zona. [66]

Hi va haver un ultim enfrontament, la batalla de Signal Hill el setembre de 1762, [67] en un intent d'obtenir alguna victoria per negociar, en la que els francesos van enviar una flota per prendre Saint John's , [67] pero fou derrotada; la victoria anglesa va permetre la conquesta definitiva de Terranova . Com que la Guerra dels Set Anys encara no havia acabat a Europa, els britanics van posar tota Nova Franca sota un regim militar mentre esperaven els resultats. Aquest regim duraria de 1760 a 1763.

La pau es va pactar en el Tractat de Paris el 10 de febrer de 1763, [68] i va suposar la perdua de totes les possessions continentals franceses, ja que tambe va haver de cedir Louisiana a Espanya [68] en compensacio per la perdua de Les Florides a mans dels britanics. [69]

America del Sud [ modifica ]

Article principal: Guerra Fantastica

Espanya i Portugal van redefinir les fronteres a America del Sud en el tractat de Madrid de 1750 [70] pero la resistencia per part dels jesuites i dels indigenes tutelats per ells va provocar a la llarga la reclamacio espanyola de les Missions Orientals . El Tractat d'El Pardo de 1761 va anul·lar el Tractat de Madrid, [70] i pel qual Espanya no havia de lliurar les Missions Orientals i Portugal retenia la Colonia del Sacramento .

Espanya va declarar la guerra contra Gran Bretanya el 18 de gener de 1762 , i Portugal va seguir unint-se a la guerra al costat de Gran Bretanya. [47] Entre setembre de 1762 i abril de 1763, les forces espanyoles dirigides per don Pedro Antonio de Cevallos, governador de Buenos Aires van emprendre una campanya contra els portuguesos a la Banda Oriental , conquerint els assentaments portuguesos de Colonia del Sacramento i Rio Grande de Sao Pedro i van forcar els portuguesos a rendir-se i retirar-se, entretant els portuguesos van conquerir la major part de la vall del Rio Negro , i van repel·lir un atac espanyol a Mato Grosso . [71]

Amb el Tractat de Paris de 1763 , Espanya va haver de retornar a Portugal l'assentament de Colonia del Sacramento [72] pero el vast i ric territori de l'actual Rio Grande do Sul seria presa de l'exercit espanyol durant la guerra hispanoportuguesa no declarada [73] fins al Tractat de San Ildefonso de 1777 . Com a consequencia de la guerra, el sistema de fortificacions de Valdivia al sud de Xile, va ser actualitzat i reforcat a partir de 1764, i altres localitats vulnerables del Xile colonial com l' arxipelag de Chiloe , Concepcion , l' arxipelag Juan Fernandez i Valparaiso tambe es van preparar per a un eventual atac angles. La guerra tambe va contribuir a la decisio de millorar les comunicacions entre Buenos Aires i Lima, donant lloc a l'establiment d'una serie de refugis de muntanya als alts Andes anomenats Casuchas del Rey. [74]

Cuba i Filipines [ modifica ]

A mesura que la guerra avancava, el govern espanyol neutral es va preocupar que la cadena de grans perdues franceses a mans dels britanics s'havia convertit en una amenaca per als interessos espanyols. Gran Bretanya va declarar la guerra contra Espanya el 4 de gener de 1762, i el 18 de gener de 1762, Espanya va emetre la seva propia declaracio de guerra contra la Gran Bretanya. [47]

Els britanics ocuparen Cuba i Filipines , [75] territoris que Carles III recupera en el Tractat de Paris (1763) , el qual, pero, l'obliga a cedir les Florides als britanics [69] i la Colonia del Sacramento a Portugal . [76]

India [ modifica ]

L'esclat de la Guerra va renovar el llarg conflicte entre la Companyia Britanica de les Indies Orientals i la Companyia Francesa de les Indies Orientals per la influencia al subcontinent indi. Els francesos es van aliar amb l' Imperi mogol per resistir l'expansio britanica. La guerra va comencar al sud de l'India, pero es va estendre a Bengala , on les forces britaniques de Robert Clive van recuperar Calcuta del Nawab Siraj ud-Daulah , aliat frances, i el van expulsar del seu tron a la batalla de Plassey el 1757. [77] El mateix any, els britanics tambe van capturar Chandernagar , l'assentament frances a Bengala. [78]

Al sud, tot i que els francesos van capturar Cuddalore , el seu setge de Madras va fracassar, mentre que el comandant britanic Eyre Coote va derrotar decisivament el comte de Lally a la batalla de Wandiwash el 1760 i va envair el territori frances dels Circars del Nord. La capital francesa a l'India, Pondicherry , va caure en mans dels britanics el 1761 , i amb la caiguda dels assentaments francesos menors de Karikal i Mahe va suposar eliminar el poder frances a l'India. [79] En 1763 , despres del Tractat de Paris , Franca perd al seu primer imperi colonial, en particular els seus territoris del Decan a l'India. La influencia de la Companyia francesa va declinar gradualment, no sent capac de mantenir-se economicament, i va ser abolida en 1769 .

Africa occidental [ modifica ]

William Pitt va enviar una expedicio per prendre l'assentament frances a Saint Louis del Senegal , i els britanics van capturar Senegal amb facilitat el maig de 1758 enduent-se grans quantitats de mercaderies capturades. Aquest exit va convencer Pitt de llancar dues expedicions mes per prendre l'illa de Goree i l'establiment comercial frances a Gambia . Les batalles a l'Africa occidental van ser, finalment, una serie d'expedicions britaniques contra les riques colonies franceses. Els britanics i els francesos havien estat competint per la influencia a la regio de Gambia despres de l'adquisicio de l'illa James el 1664 pels anglesos als holandesos. La perdua d'aquestes valuoses colonies a mans britaniques va afeblir encara mes l'economia francesa. [80]

Potencies neutrals [ modifica ]

Imperi Otoma [ modifica ]

Tot i ser una de les principals potencies europees del periode l' Imperi Otoma va ser notablement neutral durant la Guerra dels Set Anys. Despres del seu estancament militar amb l'Imperi Rus i la seva victoria posterior sobre el Sacre Imperi Romanogermanic (i fins a cert punt Austria), durant la Guerra Austro-Russo-Turca de 1735 a 1739 i la signatura del Tractat de Belgrad , l'imperi havia gaudit d'una generacio de pau mentre Austria i Russia lluitaven contra l'ascens de Prussia a l'Europa de l'Est. Frederic el Gran va maniobrar diplomaticament amb Mustafa III per portar l'imperi a la guerra al costat de Prussia, Gran Bretanya i els seus altres aliats i el 29 de marc de 1761 es va signar un tractat d'amistat amb Prussia que no va arribar a alianca, pero que orientava Turquia cap a una futura influencia militar prussiana, pero va ser persuadit per la seva cort de no unir-se a la guerra. [81]

Regne de Dinamarca i Noruega [ modifica ]

El Regne de Dinamarca i Noruega es mantingue neutral durant la guerra dels Set Anys tot i que van estar a punt de ser arrossegada a la guerra al costat de Franca a causa de les accions de l' Imperi Rus quan Pere III de Russia va voler recuperar el seu titol de ducat de Holstein-Gottorp de mans de Frederic V de Dinamarca , i estava disposat a atacar-los per fer-ho, tanmateix l'emperador rus va ser deposat per la seva dona, Caterina II de Russia , abans que la guerra pogues esclatar. [52]

Paisos Baixos [ modifica ]

La Republica Holandesa havia tingut un paper central en les guerres contra la Lluis XIV de Franca a finals del segle XVII i principis del segle  xviii fent guerres a credit [82] a un gran cost, i aixo va motivar als holandesos a mantenir-se al marge de la guerra de successio de Polonia i la guerra de successio d'Austria .

Pieter Steyn , Gran Pensionari d'Holanda, va voler que les Provincies Unides alineessin la seva politica exterior amb l'estat de les seves finances, fent tot el possible per garantir que la Republica no s'impliques en la disputa franco-britanica, malgrat l'animadversio cap a Franca i ser un aliat de la Gran Bretanya des de fa temps, tot i que Londres estava exercint una gran pressio sobre els Estats Generals perque tinguessin tropes disponibles per a la defensa de Gran Bretanya tan bon punt s'iniciessin les hostilitats amb Franca, i que la princesa Anna , regent de Guillem V d'Orange era la filla de Jordi II del Regne Unit . Tanmateix, els rics comerciants d' Amsterdam no volien anar a la guerra pels interessos de Gran Bretanya, i juntament amb les garanties donades per Lluis XV, que no volia multiplicar els seus enemics, i que va ser Frederic el Gran de Prussia el que va trencar la pau, va fer possible que Steyn declares neutral la Republica. [83] Malgrat les amenaces britaniques, la detencio de molts vaixells mercants holandesos per part dels britanics i diversos incidents, la Republica va preservar la seva neutralitat durant la guerra, pero extraoficialment, la Companyia Holandesa de les Indies Orientals intentaria soscavar o fins i tot impedir la dominacio britanica a l'India durant la Tercera Guerra del Carnatic . [84]

Persia [ modifica ]

Persia estava dominada per la dinastia Zand durant la guerra dels Set Anys i com l'Imperi Otoma, tambe van ser neutrals durant la guerra doncs Karim Khan Zand estava en proces de legitimar la seva reclamacio al tron persa col·locant al tron un rei titella, Ismail III de Persia , net de l'ultim rei safavida, i el 1760, quan havia aconseguit eliminar tots els altres possibles aspirants al tron i a Ismail III, es va establir com el cap de la seva propia dinastia. [85]

Tractat de Paris [ modifica ]

Vegeu tambe: Tractat de Paris (1763)
Gravat al·legoric del Tractat de Paris

La guerra dels Set Anys va acabar en 1763. El 10 de febrer, el Tractat de Paris va ser signat pel duc de Choiseul, el marques de Grimaldi i John Russell, 4t duc de Bedford. [86] El primer britanic William Pitt s'havia entossudit a mantenir viu el conflicte fins a aconseguir l'anihilament de les forces militars de Franca al continent america.

Els tractats de pau que van posar fi a la guerra dels Set Anys representen una victoria per a Gran Bretanya (que veu el creixement sobtat del seu imperi colonial) i Prussia (que es converteix en gran potencia europea), i per a Franca significa la perdua de la major part de les seves possessions colonials a America i Asia. Els canvis territorials acordats van ser els seguents:

El 15 de febrer es va signar el Tractat de Hubertusburg , que va confirmar a Silesia com a possessio prussiana i va convertir a Prussia en potencia europea.

Respecte al Regne de Franca , la perdua de les colonies de Canada i l'India no va ser sentida per les seves elits politico-militars com quelcom catastrofic. Es conservaven almenys els drets pesquers a Terranova i la poblacio catolica francofona de Quebec rebria un tracte de respecte. D'altra banda, les perdues de petites illes a la zona del Carib podien ser compensades, perque la colonia francesa mes extensa i rica del mar Carib , Port-au-Prince (l'actual Haiti ), produia la meitat del sucre consumit a tot el mon, i el seu comerc amb Africa i les Antilles estava en ple apogeu. Aixi mateix, les colonies de l'India es consideraven de molt dificil defensa malgrat les riqueses que significava el comerc francoindi; d'altra banda les colonies de Canada eren jutjades com a molt pobres i llunyanes en comparacio amb les despeses que significaven per a la metropoli, ja que amb prou feines el comerc de pells resultava l'unica activitat que assegurava un lucre facil al territori.

Tot i que la depreciacio de la moneda per financar la guerra dels Set Anys va deixar el sistema monetari prussia en desordre, [87] l'Edicte de la Moneda de maig de 1763 el va tornar a l'estabilitat fixant les taxes a les quals s'acceptarien les monedes depreciades i exigint el pagament d'impostos en moneda de valor anterior a la guerra. Aixo va provocar una escassetat de diners pero va permetre controlar els preus alliberant les existencies de cereals que tenia en reserva per a les campanyes militars i permetrien a la poblacio civil sobreviure a les regions necessitades, on la collita era pobra, [88] i Frederic va promoure el conreu de la patata com a aliment en veure el potencial de la patata per ajudar a alimentar la seva nacio i reduir el preu del pa i calmar la fam despres de la guerra. [89]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Lee , Stephen J. Aspects of European History 1494-1789 (en angles). 2a edicio. Routledge, 1984, p. 200. ISBN 0203976878 .  
  2. ↑ George Ripley, Charles Anderson Dana, The American Cyclopaedia , New York, 1874, p. 250, "...the standard of France was white, sprinkled with golden fleur de lis...". * Arxivat 2008-01-16 a Wayback Machine .The original Banner of France was strewn with fleurs-de-lis. * :on the reverse of this plate it says: "Le pavillon royal etait veritablement le drapeau national au dix-huitieme siecle...Vue du chateau d'arriere d'un vaisseau de guerre de haut rang portant le pavillon royal (blanc, avec les armes de France)." from the 1911 Encyclopedia Britannica: "The oriflamme and the Chape de St Martin were succeeded at the end of the 16th century, when Henry III, the last of the house of Valois, came to the throne, by the white standard powdered with fleurs-de-lis. This in turn gave place to the tricolour."
  3. ↑ Holborn , Hajo. A History of Modern Germany (en angles). vol.1 (1648-1840). Princeton University Press, 1982, p. 217. ISBN 0691007969 .  
  4. ↑ ≪ tractat de Versalles ≫. GEC. [Consulta: 24 novembre 2023].
  5. ↑ Reid , Stuart. Frederick the Great's Allies 1756-63 (en angles). Osprey Publishing, 2013, p. 2-3. ISBN 1472801857 .  
  6. ↑ 6,0 6,1 Asprey, 1986 , p. 427.
  7. ↑ Szabo, 2008 , p. 45-46.
  8. ↑ Luvaas , Jay. Frederick the Great on the Art of War (en angles). Boston: Da Capo, 1999, p. 6. ISBN 978-0-306-80908-8 .  
  9. ↑ Byng , John. Encyclopædia Britannica (en angles). 11a ed.. Cambridge University Press, 1911.  
  10. ↑ Pope , Dudley. At 12 Mr Byng was shot (en angles). Orion, 2002 (1962), p. 193-194. ISBN 1842126075 .  
  11. ↑ Brumwell , Stephen. Paths of Glory: James Wolfe (en angles). Hambledon, 2006, p. 131.  
  12. ↑ Herbert Tuttle, Herbert Baxter Adams. History of Prussia to the Accession of Frederic the Great (en angles). vol.4, 1896, p. 102.  
  13. ↑ Imbach , Jean-Philippe ≪L'annee charniere: 1757, les francais en Allemagne≫ (en frances). Vae Victis , num. 126, marc 2016, pag. 36-41.
  14. ↑ Anderson, 2007 , p. 176?177.
  15. ↑ Antonov, 2006 , p. 107.
  16. ↑ 16,0 16,1 Marston, 2001 , p. 41.
  17. ↑ Redman , Herbert J. Frederick the Great and the Seven Years' War, 1756?1763 (en angles). McFarland, 2014, p. 161?167. ISBN 0786476699 .  
  18. ↑ Dull , Jonathan R. The French Navy and the Seven Years' War (en angles). University of Nebraska Press, 2007, p. 71. ISBN 978-0-8032-6024-5 .  
  19. ↑ Asprey, 1986 , p. 473.
  20. ↑ Anderson, 2007 , p. 215-216.
  21. ↑ Asprey, 1986 , p. 486.
  22. ↑ Szabo, 2008 , p. 179-182.
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 Horn , Bernd; Legault , Roch. Loyal Service: Perspectives on French-Canadian Military Leaders (en angles). Dundurn, 2007, p. 82. ISBN 9781550026931 .  
  24. ↑ Szabo, 2008 , p. 141.
  25. ↑ Rodger , N. A. M.. The Command of the Ocean: A Naval History of Britain, 1649-1815 (en angles). Penguin Books, 2006, p. 270.  
  26. ↑ Fortescue , J.W.. A History of the British Army (en angles). vol.2. Londres: MacMillan, 1899, p. 345.  
  27. ↑ Asprey, 1986 , p. 494-499.
  28. ↑ Asprey, 1986 , p. 500.
  29. ↑ Asprey, 1986 , p. 501-5064.
  30. ↑ Szabo, 2008 , p. 195-202.
  31. ↑ Buchholz , Werner. Pommern (en alemany). Siedler, 2002, p. 352-354. ISBN 3-88680-780-0. .  
  32. ↑ Anderson, 2007 , p. 381-383.
  33. ↑ Szabo, 2008 , p. 279-280.
  34. ↑ Kriegsgeschichtliche Abteilung: Der Siebenjahrige Krieg (en alemany). Berlin: Band 12, 1914, p. 268.  
  35. ↑ Tucker , Spencer C. A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East [6 volumes ] (en angles). ABC-CLIO , 2009, p. 785?. ISBN 978-1-85109-672-5 .  
  36. ↑ Henderson , W. O.. Studies in the Economic Policy of Frederick the Great (en angles). Routledge, 1963, p. 17. ISBN 9781138865204 .  
  37. ↑ Bled , Jean-Paul. Frederic le Grand (en frances). Fayard, 2004. ISBN 978-2213620862 .  
  38. ↑ Stone, 2006 , p. 74.
  39. ↑ Marston , Daniel. The Seven Years' War. Essential Histories (en angles). Osprey, 2001, p. 22. ISBN 978-1-57958-343-9 .  
  40. ↑ de Grimoard , Philippe-Henri. Tableau historique et militaire de la vie et du regne de Frederic le Grand (en frances), 1788, p. 189-190.  
  41. ↑ Szabo, 2008 , p. 353.
  42. ↑ Anderson, 2007 , p. 492.
  43. ↑ Stone, 2006 , p. 75.
  44. ↑ Carlyle , Thomas. History of Freidrish II. of Prussia (en angles). Boston, MA: Dana Estes & Company, p. 111-112.  
  45. ↑ Szabo, 2008 , p. 413.
  46. ↑ Clodfelter , M. Warfare and Armed Conflicts: A Statistical Encyclopedia of Casualty and Other Figures, 1492-2015 (en angles). 4th ed.. Jefferson, North Carolina: McFarland, 2017, p. 86. ISBN 978-0-7864-7470-7 .  
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 Fish, 2003 , p. 2.
  48. ↑ Dumouriez , Charles Francois Du Perier. An Account of Portugal (en angles). Londres: C. Law, 1797, p. 247, 254.  
  49. ↑ Sales , Ernesto Augusto. O Conde de Lippe em Portugal, Vol. 2, (en portugues). Minerva: Publicacoes de Comissao de Historia Militar, 1936, p. 29.  
  50. ↑ Anderson, 2007 , p. 498.
  51. ↑ Mitford , Nancy. Frederick the Great (en angles). Nova York: New York Review Books, 2013, p. 242-243. ISBN 978-1-59017-642-9 .  
  52. ↑ 52,0 52,1 Dawson , Ruth P. ≪[23540490 Perilous News and Hasty Biography : Representations of Catherine II Immediately after her Seizure of the Throne]≫ (en angles). Biography . University of Hawai'i Press, 27, 3, 2004, pag. 517-534.
  53. ↑ Acton , John Emerich Edward Dalberg. The Cambridge Modern History (en angles). Sir Adolphus William Ward, 1907, p. 346.  
  54. ↑ Anderson, 2007 , p. 150-157.
  55. ↑ Anderson, 2007 , p. 185-201.
  56. ↑ Anderson, 2007 , p. 280-283.
  57. ↑ Anderson, 2007 , p. 258-266.
  58. ↑ Grossman , Mark. World Military Leaders: A Biographical Dictionary (en angles). Infobase Publishing, 1 gener 2007, p. 229. ISBN 978-0-8160-7477-8 [Consulta: 26 juliol 2015].  
  59. ↑ Johnson , Michael. Tribes of the Iroquois Confederacy (en angles). Osprey, 2003, p. 14. ISBN 978-1-84176-490-0 .  
  60. ↑ Anderson, 2007 , p. 330-339.
  61. ↑ Anderson, 2007 , p. 355-360.
  62. ↑ Anderson, 2007 , p. 392-393.
  63. ↑ Vanasse , Christian. ≪ La bataille de Ristigouche ≫ (en frances). Le Courrier, 21-08-2014. [Consulta: 19 febrer 2023].
  64. ↑ Fryer, 1986 , p. 87-100.
  65. ↑ ≪ Capitulation of Montreal, 1760 ≫ (en angles). The Canadian Encyclopedia. Arxivat de l' original el 2009-09-08. [Consulta: 14 setembre 2013].
  66. ↑ MacLeod , Peter. ≪ Free and Open Roads': The Treaty of Kahnawake and the Control of Movement over the New York-Canadian Border during the Military Regime, 1760?1761 ≫ (en angles). Ottawa Legal History Group, 1992, 2001. Arxivat de l' original el 2019-09-13. [Consulta: 3 juny 2023].
  67. ↑ 67,0 67,1 Fryer, 1986 , p. 103-108.
  68. ↑ 68,0 68,1 Rodriguez , Junius P. The Louisiana Purchase: A Historical and Geographical Encyclopedia (en angles). ABC-CLIO , 2002, p. 272-273. ISBN 9781576071885 .  
  69. ↑ 69,0 69,1 Seymour , Michael J. The Transformation of the North Atlantic World, 1492-1763 (en angles). Greenwood Publishing Group, 2004, p. 125. ISBN 0275973808 .  
  70. ↑ 70,0 70,1 Rodriguez Larreta , Aureliano. Orientacion de la politica internacional en America latina (en castella). Volum 13, Part 2. Pena & cia., impresores, 1938, p. 174.  
  71. ↑ Quijano Otero , Jose Maria. Limites de la Republica de los Estados-Unidos de Colombia (en castella). F. Alvarez y Ca., 1881, p. 96-97.  
  72. ↑ Contreras , Remedios. Relacion y documentos de gobierno del virrey del Peru, Agustin de Jauregui y Aldecoa, (1780-1784) (en castella). Editorial CSIC - CSIC Press, 1982, p. 101. ISBN 840005055X .  
  73. ↑ Bento , Claudio Moreira. ≪chapter 5: As guerras no Sul 1763?77≫. A: Brasil, conflitos externos 1500?1945 (en portugues). Academia de Historia Militar Terrestre do Brasil.  
  74. ↑ Ramos , V.A.; Aguirre-Urreta , B. ≪ Las Casuchas del Rey: un patrimonio temprano de la integracion chileno-argentina ≫ (en castella). Santiago: XII Congreso Geologico Chileno, 2009. Arxivat de l' original el 2021-04-18. [Consulta: 5 juny 2023].
  75. ↑ Backhouse , Thomas. "The Secretary at War to Mr Secretary Conway" . Londres: British Library, 1765, p. v. 20.  
  76. ↑ Contreras , Remedios. Relacion y documentos de gobierno del virrey del Peru, Agustin de Jauregui y Aldecoa, (1780-1784) (en castella). Editorial CSIC - CSIC Press, 1982, p. 101. ISBN 840005055X .  
  77. ↑ Salim , Ghulam Husain. ≪Fasc. IV≫. A: Riyazu-s-Salatin (en angles), 1902.  
  78. ↑ Naravance , M.S.. Battles of the Honorourable East India Company: Making of the Raj. (en angles). White Lotus, 2006, p. 38. ISBN 978-8131300343 .  
  79. ↑ Sen , S.N.. History Modern India (en angles). 3rd. Delhi: New Age International, 2006, p. 34. ISBN 978-81-224-1774-6 .  
  80. ↑ Webb Jr , James L.A. ≪The mid-eighteenth century gum Arabic trade and the British conquest of Saint-Louis du Senegal, 1758≫ (en angles). Journal of Imperial and Commonwealth History , 25, 1, 1997, pag. 37?58.
  81. ↑ Hans Ernst Weidinger, Michael Huttler. Ottoman Empire and European Theatre V (en angles). Hollitzer Wissenschaftsverlag, 2019, p. 93. ISBN 9783990120750 .  
  82. ↑ Van Nimwegen , Olaf. De Republiek der Verenigde Nederlanden als grote mogendheid: Buitenlandse politiek en oorlogvoering in de eerste helft van de achttiende eeuw en in het bijzonder tijdens de Oostenrijkse Successieoorlog (1740?1748) (en neerlandes). De Bataafsche Leeuw, 2002. ISBN 90-6707-540-X .  
  83. ↑ Van Nimwegen , Olaf. De Nederlandse Burgeroorlog 1748?1815 (en neerlandes). Amsterdam: Prometheus, 2017, p. 31-34. ISBN 978-9035144293 .  
  84. ↑ Malleson , George Bruce. The Decisive Battles of India: From 1746 to 1849 Inclusive (en angles). W.H.Allen, 1883.  
  85. ↑ ≪ History of Iran ≫ (en angles), 03-03-2016. Arxivat de l' original el 2016-03-03. [Consulta: 17 octubre 2022].
  86. ↑ ≪ Treaty of Paris ≫. Encyclopædia Britannica , 03-02-2023. [Consulta: 8 febrer 2023].
  87. ↑ Shaw , William Arthur. The History of Currency, 1252-1894: Being an Account of the Gold and Silver Moneys and Monetary Standards of Europe and America, Together with an Examination of the Effects of Currency and Exchange Phenomena on Commercial and National Progress and Well-being (en angles). Londres: Wilson & Milne, 1895, p. 202-203.  
  88. ↑ Ritter , Gerhard. Frederick the Great: A Historical Profile (en angles). Traduccio: Peter Peret. Berkeley: University of California Press, 1974 [1a. ed. 1936], p. 178.  
  89. ↑ C. H. Wilson, E. E. Rich. The Cambridge Economic History of Europe from the Decline of the Roman Empire: Volume 4, The Economy of Expanding Europe in the Sixteenth and Seventeenth Centuries (en angles). Cambridge University Press, 1967, p. 300.  

Bibliografia [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Guerra dels Set Anys
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guerra_dels_Set_Anys&oldid=33394368 ≫